|
|
|
Anar a: [ Llull, R ] [ Llull i S ] [ Llup ] [ Llupia, M ] [ Llupia i de L ] [ Llupia i de S ] Aquell que tu creus que ha mort, no ha fet més que avançar-se en el camí. (Sèneca) 3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llull, Ramon (Catalunya, s XIII - Illes Balears, s XIV) Pare del beat Ramon Llull. Participà en la conquesta de Mallorca i fou afavorit, en el repartiment, amb terres a Pollença, Campanet i Palma de Mallorca. El 1279 fou un dels cavallers designats per retre homenatge a Pere el Gran. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull, Ramon (Catalunya, s XIII) Marit d'Elisabet de Malla, amb la qual es casà el 1248. 1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
No tinguis amistat amb qui tingui poderosos enemics. (Ramon Llull) 4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llull, Ramon (Manacor, Mallorca, s XV – Palma de Mallorca, s XVI) Notari. Descendia de la família del beat i escriptor homònim. Era pare d'Antoni Llull i Cases. S'establí a la capital mallorquina. Fou conseller del regne de Mallorca. Conreà la poesia. Fou escrivà del concurs poètic celebrat el 1502 en honor del seu il·lustre avantpassat. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull, Romeu (Catalunya, s XIV - Barcelona, 1362/63) Fou l'iniciador de la genealogia del llinatge. Segurament fou conseller en cap de Barcelona el 1348. Casat amb Caterina, fou pare de Joan Llull. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull, Romeu (Barcelona, s XV – 1484) Poeta. De família barcelonina que participà en el govern de la ciutat i afecte a la facció de la Biga, fou cònsol de Llotja i conseller en cap el 1483. En la seva obra poètica -una trentena de composicions- s'observa una de les darreres manifestacions de la tradició trobadoresca, una molt acusada influència d'Ausiàs March i una certa influència italiana i francesa, prou superficials, i una més concreta influència castellana. És una lírica somorta i de vegades vulgar, amb molt rares mostres de personalitat i que de vegades adquireix tons familiars i pacíficament aburgesats. El vessant cortesà apareix en la seva composició en elogi de la jove dama Francina Rosa, per la qual Joan II sentí una passió senil, i al llarg poema Lo consistori d'amor, elogi col·lectiu de dames barcelonines (Na Sentmenat, Na Boscana, N'Almogàver, etc), moltes de les quals vídues (la vídua Tagamanent, la vídua Corbera, la vídua Ribes, aquesta elogiada per altres poetes contemporanis). En prosa escriví Lo despropiament d'amor, visió al·legòrica del Temple d'Amor, que en el fons constitueix una defensa de l'amor conjugal, i unes lletres 8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llull i Cases, Antoni (Palma de Mallorca, s XVI – Besançon, França, 1582) Eclesiàstic. Preceptor dels fills dels senyors de Baume, esdevingué vicari general de Besançon, en ésser-ne nomenat arquebisbe un d'ells. Deixà diversos manuals de retòrica i part d'una correspondència amb Erasme, Pierre de la Ramée i altres personalitats. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull i de Gualbes, Joan (Barcelona, s XV - 1447) Dit el Prohom. Fill de Joan Llull i d'Agnès de Gualbes. Fou l'iniciador de la línia de Joan o de Sants. Segurament fou conseller en cap (1431, 1435, 1445) i síndic de les corts. Tenia una torre a Sants. Amb la seva primera muller fou pare de Joan Llull i Dusai, i amb la segona muller tingué Francesc, Guillem, Pere i Romeu Llull i Tàrrega. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull i de Gualbes, Romeu (Barcelona, s XIV – Catalunya, 1410) Fill de Joan Llull i d'Agnès de Gualbes. Fou l'iniciador de la línia de Romeu o del Born, que tenia la important possessió de la Verneda d'En Llull (que s'estenia entre els termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar). Posseïa una important biblioteca. Fou pare de Joan Llull i Marquet. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull i de Sentmenat, Jerònima (Catalunya, s XVI) Muller de Bernat Turell i Bussot. La seva descendència rebé la successió del seu bes-nebot Joan Llull i Soler. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull i Dusai, Joan (Barcelona, s XV - Nàpols ?, Itàlia, 1476/80) Dit el Cavaller. Fill de Joan Llull i de Gualbes. Fou armer del rei (1438), el qual li concedí el privilegi de cavaller (1452/54) i el féu governador de 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llull i Giménez, Pasqual (València, 1898 – 1942) Escriptor. Fou el fundador i primer president de l'Acadèmia de Literatura i Declamació del Centre Escolar i Mercantil de València. Obtingué diversos premis literaris. La seva producció, tota en castellà, comprèn els llibres de poesies Auras del Parnaso, Rosita de marfil, Algas y perlas i Chucherías. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull i Grau, Pere (Barcelona, s XV – 1530) Dit també Pere Grau. Fill de Joan Llull i Marquet. El 1510 rebé el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona. Fou conseller en cap de la ciutat el 1521. El seu nét fou Joan Lluís Llull. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull i Llull, Galceran Tomàs (Catalunya, s XV - d 1557) Cavaller. Fill de Romeu Llull i Tàrrega i de Joana Llull i Llull i germà de Joan, junt amb el qual fou un dels recipiendaris del privilegi de ciutadà honrat de Barcelona del 1510. Fou conseller en cap (1533 i 1552). 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull i Llull, Joan (Barcelona, s XV - s XVI) Fill de Romeu Llull i Tàrrega i de Joana Llull i Llull. Junt amb el seu germà, Galceran Tomàs, fou un dels recipiendaris del privilegi de ciutadà honrat de Barcelona del 1510. Fou pare de Galceran Pau i d'Elisabet Joana Llull i Sestrada. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull i Llull, Joana (Barcelona, s XVI) Muller de Romeu Llull i Tarregà, que era besnébot seu. Foren pares de Galceran Tomàs i de Joan Llull i Llull. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull i Marquet, Joan (Barcelona, s XV - d 1466) Fill de Romeu Llull i de Gualbes. Fou conseller en cap de la ciutat de Barcelona el 1442. Foren fills seus Romeu Joan (o Joan Romeu) Llull i Savall, i Pere Llull i Grau. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull i Savall, Joana (Barcelona, s XV) Muller de Pere Llull i Tàrrega, al qual no li donà fills. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull i Savall, Romeu Joan (o Joan Romeu) (Catalunya, s XV – 1484) Fill de Joan Llull i Marquet. Posseïdor de la Verneda. Fou conseller en cap de Barcelona el 1483 (hom l'havia identificat amb el poeta Romeu Llull). Fou pare de Romeu Joan Llull i Llull. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull i Sestrada, Elisabet Joana (Barcelona, s XVI – 1601) Filla de Joan Llull i Llull, i germana de Galceran Pau. Fou l'hereva d'aquesta línia, per mort sense fills del seu germà Galceran Pau. Es casà amb Francesc de Boixadors i d'Avinyó, senyor de Sant Miquel de Pontons. Alguns de llurs descendents es cognomenaren, per vinculació hereditària, Llull. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull i Sestrada, Galceran Pau (Barcelona, s XVI) Donzell. Conseller en cap de Barcelona (1573). Fill de Joan Llull i Llull i germà d'Elisabet Joana. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull i Soler, Joan (Barcelona, s XVI – v 1595) Donzell. Nét de Joan Llull i Llull. Es casà (1580) amb Elisabet de Cabrera i Satorres, hereva dels Cabrera, senyors de la Torre de Marats. Només tingueren dues filles, que moriren sense fills, i la successió passà a la descendència de llur bes-tia Jerònima Llull i de 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull i Tàrrega, Francesc (Barcelona, s XV - Catalunya, d 1507) Fill de Joan Llull i de Gualbes, i germà de Guillem, Pere i Romeu. Fou monjo cambrer de Sant Cugat. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull i Tàrrega, Guillem (Barcelona, s XV – 1491) Fill de Joan Llull i de Gualbes, i germà de Francesc, Pere i Romeu. Fou canonge de la seu de Barcelona. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull i Tàrrega, Pere (Barcelona, s XV – 1466) Fill de Joan Llull i de Gualbes, i germà de Guillem, Francesc i Romeu. Es casà amb Joana Llull i Savall, de la qual no tingué fills. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull i Tàrrega, Romeu (Barcelona, s XV – 1496) Fill de Joan Llull i de Gualbes, i germà de Guillem, Pere i Francesc. Hom identifica amb el poeta homònim. Es casà amb la seva besneboda Joana Llull i Llull i foren pares de Galceran Tomàs i Joan Llull i Llull. 30 CATALUNYA - CULTURA Llum, festa de la (Manresa, Bages) Festa que hom celebra el 21/feb, commemorant el prodigi d'un llum misteriosa que, segons tradició, fou vista a l'església del Carme de la dita ciutat el 21/feb/1345. Una primera al·lusió històrica de la celebració es remunta al 1536. Des del s. XVII i fins al XIX, se celebrà el segon diumenge de quaresma. Té un sentit religiós d'acció de gràcies a la Trinitat per la pau restablerta entre la ciutat i el bisbe Galceran Sacosta, enemistats per motius relacionats amb la construcció de la sèquia de Manresa. És considerada festa major d'hivern. La primera referència documental de la Llum data del mateix any 1345. 31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
29 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Llum Nova (Menorca, jun/1912 - 31/mai/1913) Publicació quinzenal. Portaveu de la Secció Minerva des Migjorn Gran. Catòlica i regionalista, era redactada per Andreu Ferrer i Ginard, Francesc Camps i Mercadal i B. Borràs i Piris. 32 MÓN - PUBLICACIÓ Llumanera de Nova York, La (Nova York, EUA, nov/1874 – mai/1881) Revista mensual il·lustrada, en llengua catalana, d'una gran qualitat de presentació i contingut, la millor de les que llavors sortien en aquesta llengua. Editada per l'escriptor Artur Cuyàs i el dibuixant Felip Cusachs. Subtitulada Revista catalana de novas i gresca, en sortiren 73 números. Hi col·laboraren una bona part dels escriptors i els artistes catalans de l'època, i publicà làmines amb reproduccions de quadres cèlebres de pintors catalans. 33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llumena (Alaior, Menorca) Lloc, al sector oriental del terme, prop de la carretera de Ciutadella a Maó. Prop seu hi ha la naveta dita de Llumena d'En Muntanyès. 34 ANDORRA - GEOGRAFIA Llumeneres (Sant Julià de Lòria, Andorra) Llogaret (1.317 m alt) de la parròquia, a l'esquerra del riu de Llumeneres, que neix a la calm Ramonet i aflueix per l'esquerra a la Valira, a Sant Julià. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llunell, Francesc (Catalunya, s XIV - Sicília, Itàlia, s XIV) Militar, un dels més destacats de la Grècia catalana. Pel gen/1374 fou nomenat governador del castell de Livàdia. No trigà a acudir al de Megara, que era atacat per Renier Acciàjuoli. Després de forta resistència, la fortalesa sucumbí i Llunell caigué presoner. Recuperà la llibertat al cap de poc temps. El 1375 era a Sicília com a procurador dels ducats grecs i enviat especial del noble Lluís Frederic davant el rei Frederic III de Sicília. Aquest el féu recompensar pels perjudicis soferts. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llunes, Bartomeu (Catalunya, s XIV – Barcelona, 1387) Funcionari jueu. Ocupà diversos càrrecs administratius a la cort de l'infant Joan (llavors duc de Girona) i de la infanta Violant de Bar, fins que, acusat de corrupció administrativa, fou processat (1384). Durant els greus conflictes familiars entre els partidaris de Violant de Bar i de Sibil·la de Fortià es posà al bàndol d'aquesta última. Un cop mort el rei Pere III el Cerimoniós (1387), fou capturat i condemnat per Joan I, i fou esquarterat. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llunes, Bernat (Osona, s XIV - Catalunya, s XIV) Jurista. Deixà interessants treballs inèdits, que romanen a la biblioteca del monestir d'El Escorial, sobre els drets dels castells termenals i llurs jurisdiccions i 39 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià (Rosselló, s XII - s XVIII) Important llinatge noble, que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou. El genearca conegut és Arnau de Llupià. 41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià, Arnau (I) de (Rosselló, s XIII) Cosenyor de Llupià i de Maurellàs (amb el seu germà Simó), fills de Galceran de Ceret i de Fina, juntament amb els seus altres germans Sibil·la i Ermengol de Llupià. Fou pare d'Arnau (II). 42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià, Arnau (II) de (Rosselló, s XIII) Senyor de Llupià i de Maurellàs. Fill d'Arnau (I) de Llupià. Romangué fidel a Jaume III de Mallorca i fou desposseït dels béns per Pere el Cerimoniós. Fou avi d'Arnau (III) de Llupià. 43 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià, Arnau de (Rosselló, s XI) Primer membre del llinatge. Pare de Berenguer de Llupià. 45 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià, Berenguer de (Rosselló, s XI) Fill d'Arnau. Esmentat com a senyor del castell de Llupià del 1082 al 1091. Fou pare de Bernat. 47 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià, Bernat de (Rosselló, s XI - d 1139) Senyor de Llupià. Fill de Berenguer de Llupià. Fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug. Foren pares d'Hug, Berenguer, Ponç, Bliger i Patau de Tatzó i de Bernat de Llupià (m d 1193). 48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià, Bernat de (Rosselló, s XII - d 1193) Vescomte de Tatzó, dit també de Tatzó. Fill de Bernat de Llupià (m d 1139) i de Jordana de Tatzó. Fou testimoni en el testament del comte Gausfred III de Rosselló (1164) i sembla que fou el continuador del llinatge. Possiblement foren descendents seus els esposos Galceran de Ceret i Fina, els quals foren pares d'Arnau (I), de Simó, de Sibil·la i d'Ermengol de Llupià. 46 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià, Bernat de (Rosselló, s XV) Fill gran de Joan (I) de Llupià. Escriptor. És autor d'un Nobiliari (1480). 49 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià, Ermengol de (Rosselló, s XIII) Fill de Galceran de Ceret i Fina, i germà d'Arnau (I), de Simó i de Sibil·la. 50 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià, Francesc de (Rosselló, s XV) Fill de Joan (I) de Llupià. Iniciador de la línia dels barons de Corbera. Fou avi de Lluis de Llupià. 51 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià, Francesc de (Rosselló, s XVI - d 1566) Procurador reial de Rosselló i Cerdanya (1535-59). Segurament fill de Joan (II) de Llupià. Fou l'iniciador de la línia dels procuradors i governadors. Fou pare de Lluís de Llupià i Xanxo. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llupià, Gaspar de (Catalunya, s XV – Barcelona, 1518) Noble. Estigué al servei del duc de Borgonya per lluitar contra França. El 1477 el duc el trameté com a ambaixador a Joan II de Catalunya-Aragó, tractant que aquest l'ajudés contra França a la defensa de Borgonya i de Flandes. Es casà amb Constança de Gualbes i foren pares de Margarida i de Joan (I) de Llupià i de Gualbes. 54 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià, Gilabert de (Catalunya Nord, s XV - d 1493) Donzell de Perpinyà. Potser era fill de Nicolau de Llupià, senyor de Canet (senyoria que li fou confiscada per Lluís XI el 1463). No reconegué la sobirania de Lluís XI sobre el Rosselló, i fou declarat rebel i li confiscaren els béns (1476), fins a la restitució del comtat per part de Carles VIII, el 1493. Es casà en primeres noces amb Jecmina, filla del conseller Francesc Sarribera, i foren pares de Pere de Llupià i Sarribera, el qual fou pare de Francesc Gilabert de Llupià. 56 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llupià, Maria de (Girona, s XVII) Escriptora. Conreà la poesia religiosa. Guanyà el concurs celebrat a Girona, en 1622, en ocasió de ser canonitzat sant Ignasi de Loiola. 58 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Llupià, marquesat de (Catalunya Nord) Títol concedit el 1702 per Felip V al capità Carles de Llupià i Roger, baró de Castellnou, senyor de Llupià i Vilarmilà, cavaller de l'orde de Sant Joan. El 1771 passà als Cartellà de Sabastida, i després als Desvalls, marquesos del Poal. 59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià, Miquel de (Rosselló, s XV - d 1494) Conseller de Joan II i ambaixador de Frederic III, rei de romans. Els seus descendents sembla que s'extingiren amb Maria de Llupià i de Puig. 60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià, Nicolau de (Rosselló, s XV) Senyor de Canet -senyoria que li fou confiscada per Lluís XI de França per la seva fidelitat a Joan II de Catalunya-Aragó- Fou segurament el pare de Gilabert de Llupià. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llupià, Ponç de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Serví Pere III. Féu la guerra contra Castella. En 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó després de la caiguda de Carinyena. 62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià, Simó de (Rosselló, s XIII) Cosenyor de Llupià i de Maurellàs (juntament amb el seu germà Arnau I), fills de Galceran de Ceret i de Fina, juntament amb els seus altres germans Sibil·la i Ermengol de Llupià. Fou conseller (1269-73) de l'infant Jaume, lloctinent de Jaume I en els comtats de Rosselló i Cerdanya. 64 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià-Bages, Antoni de (Rosselló, s XIV) Prior del monestir d'Espirà de l'Aglí. Nét d'Ermengol de Llupià i de la senyora de Bages de Rosselló, i germà de Ponç i d'Hug de Llupià-Bages. 66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià-Bages, Hug de (Rosselló, s XIV) Senyor de Montoriol d'Amunt, Bages de Rosselló i Sant Joan de Pladecorts. Nét d'Ermengol de Llupià i germà d'Antoni i de Ponç. Fou pare d'Hug i de Ramon de Llupià-Bages. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llupià-Bages, Hug de (Catalunya, s XIV – València, 1427) Eclesiàstic. Bisbe de Tortosa. Poc després de la mort de Joan I (1396) formà part de l'ambaixada que es traslladà a Sicília per visitar-hi Martí l'Humà i urgir-li la vinguda com a successor del monarca difunt. Posteriorment fou bisbe de València. En 1415 aprovà el matrimoni secret de Margarida de Prades, la vídua del rei Martí. El succeí a la seu de València Alfons de Borja, el futur papa Calixt III. 67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià-Bages, Ponç de (Rosselló, s XIV – v 1362) Conseller de Jaume III de Mallorca. Nét d'Ermengol de Llupià i de la senyora de Bages de Rosselló, i germà d'Antoni i d'Hug de Llupià-Bages. Deixà descendència. 68 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i d'Agulló-Pinós, Joan de (Rosselló, s XVII – s XVIII) Vice-governador de Catalunya (1698). Fill de Manuel de Llupià i de Ballaró. Nomenat marquès per Felip V (1702), féu costat al bàndol filipista durant la guerra de Successió. Emigrà del Principat a l'arribada de Carles d'Àustria. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llupià i d'Agulló-Pinós, Josep de (Barcelona, s XVII – 1713) Eclesiàstic i poeta. Fill del general Manuel de Llupià i de Ballaró. Fou canonge de la seu d'Urgell. Membre de l'Acadèmia Desconfiada (1700), més tard ho fou de la de Bones Lletres. Participà amb una composició poètica en una sessió d'aquesta darrera en honor de Felip V i la seva muller (1701). 71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i de Ballaró, Manuel de (Perpinyà, 1626 – Barcelona, 1708) Polític i militar; vice-governador de Catalunya. Fill de Gabriel de Llupià i de Pagès de Vallgornera. Després de la caiguda de Vilafranca de Conflent (1632), emigrà a Barcelona. Els seus béns foren lliurats al marquès d'Aguilar. Participà en la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674). 55 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i de Gualbes, Margarida de (Rosselló, s XVI – Barcelona, 1568) Muller de Joan (II) de Llupià i de Vallgornera. Filla de Gaspar de Llupià i de Constança de Gualbes, i germana de Joan (I). 73 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i de Llupià, Carles (I) de (Rosselló, s XVI – 1580) Baró de Llupià. Succeí al seu germà Pere (I) i el 1571 adquirí l'altra meitat de la baronia de Castellnou. Era fill de Joan (II) de Llupià i de Vallgonera, i germà també de Lluïsa. Fou seccessivament succeït pels seus fills Joan (III), Carles (II) i Gaspar (I) de Llupià i de Pagès. 74 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i de Llupià, Lluïsa de (Rosselló, s XVI – 1588) Filla de Joan (II) de Llupià i de Vallgonera i germana de Pere i Carles. Casada amb Joan de Guimerà i de Marimon i amb Galceran Philippes, el qual adquirí la meitat de la baronia -antigament vescomtat- de Castellnou i la deixà a la seva muller. 75 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i de Llupià, Pere (I) de (Rosselló, s XVI – 1562) Baró de Llupià i senyor de Vilarmilà. Fill de Joan (II) de Llupià i de Vallgonera. Obtingué de la seva germana Lluïsa la meitat de la baronia de Castellnou, i morí sense fills. 76 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i de Llupià, Tomàs de (Rosselló, s XVI – 1580) Eclesiàstic. Quart fill de Joan de Llupià i de Vallgornera, senyor de Llupià i de Vilarmilà. Fou abat comendatari de Sant Pere de Rodes. El 1559 explotava mines d'argent al terme d'Arles (Vallespir), en associació amb el seu parent Galceran de Vallgornera i amb Joan Borràs, professor de medicina a Perpinyà. Alhora fruïa de la castellania i del forn de destret de Salses. 77 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i de Marimon, Francesc (II) Gaietà de (Rosselló, s XVIII – 1762) Tercer marquès de Llupià. Fill i successor de Francesc (I) de Llupià i Roger. Només deixà una filla i hereva, que morí tot seguit, i fou succeïda pel seu oncle Josep (I) de Llupià i de Marimon. 78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i de Marimon, Josep (I) de (Rosselló, s XVIII – 1771) Cinquè marquès de Llupià, senyor de Gallifa i Rocacrespa. Fill de Francesc (I) de Llupià i Roger, i germà de Francesc (II) Gaietà. Fou el darrer de la seva línia. 79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i de Pagès, Carles (II) de (Rosselló, s XVI – 1621) Baró de Llupià i Castellnou. Fill de Carles (I) de Llupià i de Llupià, i germà de Joan (III) i de Gaspar (I). Morí sense fills. 80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i de Pagès, Gaspar (I) de (Rosselló, s XVI – 1634) Baró de Llupià i de Castellnou. Fill de Carles (I) de Llupià i de Llupià, i germà de Joan (III) i de Carles (II). Fou portantveu del lloctinent general de Catalunya. Fou succeït pels seus fills Gaspar (II) i Carles (III) de Llupià i de Vilanova. 81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i de Pagès, Joan (III) de (Rosselló, s XVI – 1620) Baró de Llupià i de Castellnou, senyor de Vilarmilà. Fill gran de Carles de Llupià i de Llupià. El 1586 es casà amb Jerònima Joli i Cants, que li aportà la 82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i de Pagès-Vallgornera, Gabriel de (Rosselló, s XVII) Noble. Fill de Joan de Llupià i de Saragossa. Governador de Catalunya i alcaid de Perpinyà. Durant la guerra dels Trenta Anys participà en el setge de Salses (1639), i durant la guerra dels Segadors es posà al servei de Felip IV i ocupà Agramunt (1644). El monarca el recompensà amb el càrrec de governador. 83 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i de Puig, Maria de (Rosselló, s XVII – 1646) Muller de Jeroni de Ferrer i de Real. Era descendenta de Miquel de Llupià. 84 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i de Saragossa, Gabriel de (Perpinyà, s XVI – 1623) Noble. Fill gran de Lluís de Llupià i Xanxo. El 1589 fou procurador reial del Rosselló, governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya i lloctinent general del Rosselló, la Cerdanya i l'Empordà. 85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i de Saragossa, Joan de (Perpinyà, s XVII – Barcelona, 1657) Procurador reial de Rosselló i Catalunya i baró de Conat. Fill segon de Lluís de Llupià i Xanxo. El 1594 fou encarregat de rebutjar les invasions dels hugonots a la frontera amb França. El 1597 lluità al costat del governador de Rosselló Jeroni d'Argençola contra l'atac a Perpinyà per part del mariscal de França Alfonso d'Ornano. Fou alcaid del castell d'Elna. Succeí el seu germà Gabriel com a procurador reial (1623). Durant la guerra dels Segadors, els béns del Rosselló li foren confiscats, i foren lliurats a Isabel Dulac, muller de Pere Lacavalleria. 86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i de Vilanova, Carles (III) de (Rosselló, s XVII – 1695) Baró de Llupià i de Castellnou, i senyor de Vilarmilà, Gallifa, Rocacrespa i Bellpuig. Fill de Gaspar (I) de Llupià i de Pagès i germà de Gaspar (II). Li foren confiscats els béns del Rosselló el 1653, el 1667 i el 1668. Fou succeït pels seus fills Felip (I), Carles (IV) i Francesc (I) de Llupià i Roger. 88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i de Vilanova, Gaspar (II) de (Rosselló, s XVII – 1642) Baró de Llupià i de Castellnou. Fill i successor de Gaspar (I) de Llupià i de Pagès, i germà de Carles (III), el qual el succeí al morir sense fills. 89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i Roger, Carles (IV) de (Rosselló, s XVII – Barcelona, s XVIII) Noble i militar (o Àngel Carles). Fill de Carles (III) de Llupià i de Vilanova, i germà de Felip (I) i de Francesc (I). Era baró de Llupià, Castellnou, Molig i Pracols i senyor de Vilarmilà, Coma, Gallifa i Rocacrespa. Fixà definitivament la residència a Barcelona. Fou capità de cavallers, cavaller de l'orde de Sant Joan i primer marquès de Llupià. 90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i Roger, Felip (I) de (Rosselló, s XVII – 1701) Baró de Llupià i de Castellnou. Fill i successor de Carles (III) de Llupià i de Vilanova, i germà de Carles (IV) i de Francesc (I). 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llupià i Xanxo, Lluís de (Rosselló, s XVI – 1589) Procurador reial de Rosselló i Cerdanya (1559-89). Fill de Francesc de Llupià, al qual succeí com a procurador reial. Foren fills seus Gabriel i Joan de Llupià i de Saragossa.
Anar a: [ Llull, R ] [ Llull i S ] [ Llup ] [ Llupia, M ] [ Llupia i de L ] [ Llupia i de S ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Llull, Ramon
Llupià
