|
|
|
Anar a: [ Santi ] [ Santm ] [ Santos ] [ Sants ] [ Sanx ] [ Sanxo, S ] Les idees, com les puces, salten d'un home a l'altre. Però no piquen a tothom. (Stanislaw Lem) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santiáñez i Oliver, Josep (Barcelona, 1922 - ) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts. Expressionista moderat i estructural, ha exposat especialment a Barcelona i Madrid. Participà en les Biennals Hispanoamericanas, en alguna exposició Carnegie, de Pittsburgh, a l'Exposizione Internazionale d'Arte Sacra (1950), Biennal de Venècia (1954), etc. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santiga (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) Poble (ant: Santa Maria Antiga), a l'oest del poble, vora la carretera de Sabadell. Antiga quadra, centrada per una domus, esdevingué el 1389 castell termenat. A l'església parroquial (Santa Maria) es venera, a més de la titular, la imatge de la Mare de Déu de l'Heura (trobada, segons la tradició, el 1624). 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santigosa i Vestraten, Josep Anicet (Tortosa, Baix Ebre, 1823 – Barcelona, 1895) Escultor i terrisser. Home molt actiu i de curiositat universal, practicà gairebé totes les arts i fins i tot estudià i exercí la medicina. Nombroses terracotes que ornen façanes de Barcelona, d'estil neoclàssic i alguns detalls premodernistes, són obra seva. Aquesta obra i alguns grups escultòrics, com el dels tritons a la base de la columna del monument a Marquet, a la plaça de Medinaceli de Barcelona, donen a la ciutat l'atmòsfera isabelina que en tipifica un cert sector. Treballà, també, a València. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santillán, Diego Abad de Veure> Sinesio García Fernández. 6 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Santillana, marquès de Veure> Mendoza, Iñigo López de. 7 ALGUER - HISTÒRIA Santimbènia (l'Alguer, Sardenya) Despoblat. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santjoan, Arnau de (Barcelona, s XV - d 1535) Professor de gramàtica a l'estudi general de Barcelona, fill del també professor Joan de Santjoan. Regentà la càtedra des del 1626 i de forma col·legiada amb Martí Ivarra i Jeroni Ardèvol el curs 1532-33. Fervent admirador d'Erasme, edità el 1529 els Catonis praecepta 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santjoan, Jaume (Catalunya, v 1396 – Barcelona, v 1445) Dominicà del convent de Santa Caterina de Barcelona. Vers el 1421, amb motiu d’una estada i predicació a Sóller (Mallorca), recollí la tradició del miraculós viatge de Ramon de Penyafort de Barcelona a Mallorca, que ell deixà escrita en llatí i que Diago traduí i inclogué en la seva Historia de la provincia de Aragón (1599). Més tard, a Roma, féu una relació verbal d’aquest viatge miraculós al cardenal Valentinenci. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santjoan, Pere de (Picardia, França, s XIV – Catalunya, s XV) Mestre d'obres i escultor. Treballà a la ciutat de Mallorca, on el 1396 dirigí les obres del portal del Mirador de la Seu, i el 1398 féu les escultures del portal de l’església de Sant Miquel, que mostren un estil arcaïtzant davant les noves tendències provinents de la zona picardoflamenca. Entre el 1397 i el 1404 ocupà el càrrec de mestre major de la seu de Girona, i el 1410 contractà, juntament amb Antoni Canet, la talla del cor de la seu d’Urgell (fragment al Museo Lázaro Galdiano, Madrid), on és palesa una proximitat estilística amb Pere Sanglada. Hom li atribueix també una Mare de Déu amb el Nen (Museu Provincial, Girona) i les escultures de la portalada de l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries. 11 CATALUNYA - HISTÒRIA Santjoan de Planella, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1707, pel rei-arxiduc Carles III, al noble Hug de Santjoan i de Planella, el qual ja havia fet vescomte el 1706. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santjoan i Fuster, Salvador (Barcelona ?, s XVIII - d 1835) Geòleg i militar. Fou comissari reial dels exèrcits del Principat. El 1798 fou admès com a membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la secció d’història natural, que dirigí (1803-07). Hi llegí diverses comunicacions, com La verdadera causa de las 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santjust i Pagès, Manuel de Veure> Sentjust-Pagès i de Paixau, Manuel. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santmartí (Catalunya, s X - s XII) Llinatge feudal que prengué el nom del fet de senyorejar el castell de Sant Martí Sarroca. El primer personatge de què hom té notícia és Galí de Santmartí. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santmartí, Alamanda de (Catalunya, s XII) Néta de Guillem III de Santmartí. Dita també de Subirats, Fou muller de Guillem d'Entença, llinatge al qual passà la resta dels béns familiars dels Santmartí. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santmartí, Antoni (Lleida, s XVII – s XVIII) Jurista. És autor d'un estudi on recollí la nova legislació pública implantada pels borbònics al Principat, amb el Decret de Nova Planta. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santmartí, Arnau de (Catalunya, s XI - v 1100) Membre de la família vescomtal de Barcelona. Fill petit de Mir Geribert i de la segona muller d'aquest, Guisla de Besora. Fou un noble poderós en la cort comtal de Ramon Berenguer I de Barcelona, ja que en les seves mans reuní els patrimonis de Mir Geribert, dels Besora i dels Santmartí, procedent aquest últim de la primera muller de Mir Geribert, Dispòsia. Arnau fou partidari de la causa de Ramon Berenguer II Cap d'Estopes. El seu fill Jordà el succeí. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santmartí, Bernat de (Catalunya, v 1030 - Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1060) Magnat. Fill gran de Mir Geribert i de la seva segona muller Guisla de Besora. Fou destinat a l’església, cosa que no el privà de prendre part en les revoltes del seu pare contra Ramon Berenguer I (1049-58). El 1059 se sotmeteren a 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santmartí, cap de (Xàbia, Marina Alta) Veure> Sant Martí, cap de. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santmartí, Dispòsia de (Catalunya, s X - a 1032) Filla i hereva de Guillem (I) de Santmartí. Fou la primera muller del magnat Mir Geribert, senyor d'Olèrdola. Féu hereu el seu fill Guillem (II) de Santmartí. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santmartí, Ferrer de (Catalunya, s XIII – València, 1243) Primer bisbe de València després de la conquesta, nomenat per Jaume I el 1239 o el 1240. El papa Gregori IX li confirmà el nomenament. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santmartí, Galí de (Catalunya, s X - a 994) Magnat del comte Ramon Borrell I de Barcelona, que el nomenà governador de les fronteres del Penedès i vicari del castell de Sant Martí Sarroca, que possiblement havia conquerit als musulmans. Repoblà aquella contrada, cosa que continuà el seu fill Guillem (I) de Santmartí. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santmartí, Guillem (I) de (Catalunya, s X - Còrdova, Andalusia, 1010) Noble. Fill de Galí de Santmartí, del qual continuà el poblament de les fronteres del Penedès. Morí en l'expedició comtal a Còrdova. La seva filla i hereva fou Dispòsia de Santmartí. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santmartí, Guillem (II) de (Catalunya, s XI) Senyor d'Olèrdola. Fill de Mir Geribert i de Dispòsia de Santmartí. La seva mare li deixà en morir vastos territoris. Morí molt jove i aquests béns foren per al seu 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santmartí, Guillem (III) de (Catalunya, s XII – 1189) Senyor d'Olèrdola. Nét de Bernat de Santmartí. Es casà primer (1136) amb Beatriu de Montcada, divorciada del seu parent el gran senescal Guillem Ramon de Montcada, i després amb Alamanda de Castellvell, senyora de Falset i Siurana. El llinatge s'extingí amb llur néta Alamanda de Santmartí. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Santonja i Almela, Josep Maria (Biar, Alt Vinalopó, 1851 – València, 1906) Polític. Fill de Miquel Santonja i Crespo. Fou segon marquès de Villagràcia. Estudià dret i amplià estudis a París i Brussel·les i fou un membre destacat del partit conservador. Com a tal fou diputat a corts (1877, 1879 i 1884). El 1886 esdevingué el representant de Romero Robledo a València. Fou novament diputat (1896 i 1899) i senador (1903-05). Fou comte consort de Bunyol. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Santonja i Cantó, Antoni (Alcoi, Alcoià, 1870 – Madrid, 1940) Pintor. Germà de Miquel. Iniciat a la seva ciutat, anà després a Madrid a estudiar amb Emili Sala. Els seus contactes amb ell i amb el seu company Adolf Durà li facilitaren feines com portades i il·lustracions per a "Blanco y Negro" i "Nuevo Mundo". Cal esmentar, entre la seva no gaire extensa producció, els quadres El darrer bes, El primer amor, Sense tabac, El retorn del ramat i Estic bé així!. 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Santonja i Cantó, Miquel (Alcoi, Alcoià, 1858 – Madrid, 1940) Compositor. Deixeble de R. Pasqual, amplià els coneixements musicals al conservatori de Madrid, on fou professor d'harmonia a partir del 1885. Compongué unes trenta sarsueles, una Pavana de concert i altres obres. 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Santonja i Santonja, Josep (Alcoi, Alcoià, 1890 - Madrid, s XX) Escriptor. Des dels deu anys visqué a Madrid. És autor d'obres teatrals diverses, sarsueles i comèdies per a infants. També ha publicat narracions com El árbol de Navidad (1930), Numancia (1945) i Cuentos fabulosos (1947), entre altres. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santos (Baix Ebre / Ribera d'Ebre) Veure> Creu de Santos, la. 32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santos, Los (Castellfabib, Racó) Llogaret, al sud de la vila, a l'esquerra del riu Ebrón. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Santos i Antolí, Antoni (València, 1914 – Barcelona, 1987) Escriptor. El 1935 es traslladà a Barcelona, on es donà a conèixer com a autor teatral. Entre les seves obres publicades destaquen Bellamor (1950), L'Antònia (1951), Les ales de la nit (1956), Aquesta llar (1957), L'estudiant ros (1958), El gran giravolt (1958), De professió romancer (1980) i La tia Flora (1985). 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santos i Torroella, Rafael (Portbou, Alt Empordà, 21/gen/1914 - Barcelona, 29/set/2002) Crític d'art, poeta i dibuixant. Estudià a Valladolid i a Salamanca i, després d'estar-se un quant temps a Madrid, s'establí a Barcelona l'any 1934. Fou catedràtic d'història de l'art a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Entre els premis de poesia que ha obtingut, cal esmentar el Ciutat de Barcelona (1956) i el Boscán (1959). Escriví cròniques d'art a "El Noticiero Universal". També ha publicat llibres com Del románico al pop art, Revisiones y testimonios i Salvador Dalí, corresponsal de J. V. Foix (1932-1936) (1986). Ha fet algunes exposicions com a aquarel·lista i dibuixant. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - MUNICIPI
38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Santper i Gordejuela, Hipòlit de (València, 1633 – Madrid, 1700) Historiador. El 1652 prengué l’hàbit de l’orde de Montesa. Estudià a València filosofia, teologia i es doctorà en cànons el 1658, i des de l’any següent fou catedràtic de dret canònic. Fou secretari del lloctinent de l’orde Joan Crespí i Brizuega, canceller del regne (1666), assessor del batlle general de València (1673), capellà d’honor de Carles II (1678), procurador general de l’orde de Montesa (1680) i jutge apostòlic de la nunciatura. És autor de diversos tractats en defensa de l’orde de Montesa i una història d’aquest des de la fundació, privilegis, jurisdicció, personalitats, la seva obra més important: Montesa ilustrada (1669). Deixà inèdites dues genealogies de les famílies Llançol de Romaní i dels comtes de Cervelló. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santponç i Barba, Francesc (Barcelona, v 1790 - s XIX) Advocat. Fill de Francesc Santponç i Roca. Publicà Nuevo manual de la práctica forense de Cataluña y de Castilla (1831). 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santponç i Barba, Ignasi (Barcelona, 1795 – 1846) Jurista. Fill de Francesc Santponç i Roca, estudià a Barcelona i a Osca. Fou membre de la Societat Filosòfica de Barcelona i el 1821 publicà la revista “Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes”, d’una gran qualitat, però de curta durada. El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou catedràtic de l’efímera universitat (1822-23) retornada a Barcelona pel govern constitucional. Des del 1833 fou oficial de l’ajuntament de Barcelona i poc després n'esdevingué secretari. Juntament amb B.C. Aribau fundà una editorial que publicà obres de Walter Scott i de tema jurídic. El 1836 fou nomenat catedràtic de l’estudi general de Barcelona i l’any següent ho fou de la universitat restaurada (dret de l’estat espanyol). S'oposà als progressistes i fou destituït (1840), però recuperà la càtedra el 1844. Col·laborà en l’edició monumental de Las siete partidas (1843), amb notes que 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - GEOGRAFIA
45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sants (Barcelona, Barcelonès) Barri de la ciutat i antic municipi, annexionat a la ciutat el 1897; situat entre l'Hospitalet de Llobregat, les Corts de Sarrià, Barcelona, Montjuïc i el mar. Antic poble agrícola que correspon a l'antic territori parroquial de Santa Maria dels Sants i que es formà a les vores de la vella carretera romana del Llobregat, avui carrers de la Creu Coberta i de Sants. Al s. XVIII es convertí en un nucli industrial on destacaven les fàbriques de Can Batlló, el Vapor Vell i l'Espanya Industrial. Actualment té encara alguna petita indústria, però s'ha convertit en un barri de serveis i residencial. 46 CATALUNYA - POLÍTICA Sants, congrés de (Sants, Barcelona, 28/jun/1918 - 1/jul/1918) Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya a l'Ateneu Racionalista de Sants. Els delegats assistents, representants de 75.000 afiliats, acordaren de substituir el tipus d'organització basat en sindicats d'ofici, pels sindicats únics d'indústria. Aquest acord permeté una expansió important de la CNT a Catalunya i fou acceptat per tota la CNT en el Congrés Nacional celebrat al Teatro de la Comedia de Madrid el des/1919. 47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sants, muntanyeta dels (Sueca, Ribera Baixa) Petit turó (27 m alt) (o cabeçol dels Sants), que s'alça enmig dels arrossars, al nord de la ciutat, camí de l'Albufera. Al seu cim hi ha el santuari dels Sants de la Pedra (sant Abdó i sant Senén), edifici gòtic popular tardà, reformat el 1916. Té, annexa, una hostatgeria. 48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sants, riu dels (Costera) Curs d'aigua, afluent dretà del riu Cànyoles, que neix a la font dels Sants, propera a un santuari dedicat a sant Abdó i sant Senén, dins el terme de l'Alcúdia de Crespins, a l'oest de la vila; envolta pel nord i per l'est aquesta població i, després de travessar el nucli urbà de Canals, s'uneix al seu col·lector. Té un recorregut de 6 km i un cabal de 1.700 l/segon. L'aigua és aprofitada des d'antic; rega 49 CATALUNYA - ESPORT Sants, Unió Esportiva de (Sants, Barcelona, 26/abr/1922 - ) Entitat esportiva. Fundada per la fussió de l'Internacional Futbol Club, el Centre d'Esports de Sants, el Club Ciclista de Sants i el Velo Sport de Sants. Dedicada principalment al futbol, el seu equip vesteix samarreta blanca amb llistes verdes horitzontals i pantalons negres. El 1945 guanyà el campionat de Catalunya i ascendí a tercera divisió; des d'aleshores ha oscil·lat entre aquesta i les categories anomenades regionals. Organitza anualment la Volta Ciclista a Catalunya. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sants, Vicenç (Tortosa, Baix Ebre, 1719 - Roma, Itàlia, 1787) Jesuïta i missioner. Estudià filosofia als jesuïtes de Barcelona i lleis a Osca. Després d’obtenir el permís familiar per a entrar als jesuïtes, completà la seva formació a Cervera i a Barcelona. El 1755 embarcà vers les missions del Riu de la Plata i ensenyà filosofia a la Universitat de Córdoba de Tucumán (Argentina), d’on arribà a ésser canceller. Fou un notable predicador i es dedicà a la conversió dels negres i nadius. Amb motiu de l’expulsió dels jesuïtes (1768), retornà a Europa i es refugià a Itàlia, on fou prefecte d’estudis de la comunitat de Faenza. Extingida la Companyia de Jesús, passà a Roma, on morí. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sants i Miquel de Mont-don, Francesc de Veure> Sanç i de Miquel, Francesc de. 96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sants Joans, els (València, Horta) Veure> Sant Joan del Mercat. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sants Metges, els (l'Espunyola, Berguedà) Santuari, situat als vessants de la serra de Capolat, al sud del puig de Malla. És dedicat a sant Cosme i sant Damià, molt venerat a la comarca des del s. XVI. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA
54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santsuies (el Montmell, Baix Penedès) Caseria, al sud del terme, vora el límit amb el de la Bisbal del Penedès. 55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
56 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Santuïri, vall de (Pollença, Mallorca Septentrional) Vall (140 m alt), a llevant de la vila, entre el puig de Santuïri i la mar, drenada pel torrent de Sant Jordi. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA
58 FRANJA PONENT - MUNICIPI
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanuy i Gistau, Francesc (Catalunya, 1936 - ) Polític. Economista i director de la Fira de Barcelona (1972-80), fou conseller de Comerç i Turisme (1984-85) en successius governs de la Generalitat. Fou comissari general de Catalunya per a l'Expo 92 de Sevilla. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanvisens i Marfull, Ramon (Barcelona, 18/mar/1917 – 1/mar/1987) Pintor. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i fou deixeble de Joaquim Mir. Féu exposicions individuals i col·lectives i participà en nombrosos certàmens hispànics. Destacà com a paisatgista. Va rebre, entre altres, les següents distincions: medalla d'argent Masriera (1941), premi Masriera (1944) i I Premi de l'Escola Superior de Belles Arts (1944). 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sanxet (Benimantell, Marina Baixa) Caseria, a l'oest del terme, al límit amb el de Polop, al vessant occidental de la serra de Gulatdar. 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanxis, Climent (Castella ?, s XV - Catalunya ?, s XV) Eclesiàstic i escriptor d'origen desconegut. Era ardiaca de Las Eras, del bisbat de Lleó. Era parent pròxim del monjo pobletà Joan Sanxis, prior de Natzaret de Barcelona el 1441. És autor d'una obra en català sobre la catequesi, l'administració dels sagraments i l'educació de la joventut, dirigida als clergues del seu temps, que fou impresa a Lleida el 1495. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanxis, Francesc (València, 1740 ? – 1791) Escultor. Nét potser de Tomàs Vicent Sanxis. Fou aprenent d’Ignasi Vergara (1758) i alumne de Sant Carles, d’on després fou acadèmic. El 1779 optà, sense èxit, al nomenament d’acadèmic de mèrit de San Fernando amb el relleu Minerva i la Prudència encaminant la joventut al temple de la Immortalitat, obra que tanmateix l’acadèmia li acceptà. Es dedicà a l’ensenyament a Sant Carles i a l’obra de retaules en talla de fusta. Morí essent tinent director honorari de Sant Carles. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanxis, Marià (València, s XVII) Escultor. Fill de Tomàs Vicent Sanxis. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanxis, Tomàs Vicent (València, s XVII – Madrid, s XVII) Escultor. Era deixeble de Joan Muñoz i seguidor de l'obra d'aquest. Treballà a València i després s'establí a Madrid, on fou escultor de Carles II. És autor, a València, dels Quatre doctors del retaule dels Sants Joans, el Sant Andreu de l'església d'aquest sant, els sants Francesc de Borja, Blai, Francesc de Paula i Pere Nolasc de la catedral i el retaule major del convent de Sant Domènec. El seu fill, Marià Sanxis, fou també escultor. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanxis de Castre, Ferran Veure> Castre, Ferran Sanxis de. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanxis i Ferrandis, Josep (València, 1622 – Tarragona, 1694) Eclesiàstic (o Sanxis i Arça). Entrà als mercedaris el 1636. Estudià a Salamanca i fou professor de filosofia a la Universitat de València. Fou provincial de l'orde (1659) i general (1664). El 1672 fou nomenat bisbe d'Empúries de Sardenya, diòcesi de la qual no prengué possessió perquè el 1673 fou destinat a Sogorb. El 1680 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, com a successor de Juan Manuel d'Espinosa. Celebrà concilis provincials el 1685 i el 1691. Reedifica el convent del seu orde i el 1691 estengué la festa de Santa Tecla a tota la província eclesiàstica. Fou succeït per Josep Llinars. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanxis-Munyós i Carbón, Gil Veure> Climent VIII. 72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sanxo (Illes Balears, s XVII – s XIX) Família de pintors, iniciada per Esteve Sanxo. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanxo, Antoni (Morella, Ports, s XV) Escultor. És autor de dues escenes -les baixes- del cor de l'església arxiprestal de Morella (1470). 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanxo, Jeroni (Catalunya, s XVI) Escultor. Establert a Barcelona, esculpí un Crist crucificat per a la Confraria de la Sang de l'església del Pi (1544) i un altre per a la mateixa Confraria de l'església de Santa Maria dels Àngels (1545). L'any 1548 anà a la Seu d'Urgell, on treballà per a la catedral. L'any 1562, juntament amb Pere Ostris, contractà l'escultura de la caixa de l'orgue de la seu de Tarragona. Fou el pare de Jeroni (II) Sanxo. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanxo, Jeroni (II) (Catalunya, s XVI) Escultor. Fill de Jeroni Sanxo. Obrà el retaule de la Concepció de la Confraria dels Sastres de Valls (1581). 75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sanxo, Salvador (II) (Illes Balears, s XVIII – Palma de Mallorca, 1811) Pintor. Fill de Salvador Sanxo i Ventaiol. La seva obra més coneguda és el Ramon Llull de l'església d'Andratx. Treballà també per a la catedral de Palma i a Sóller. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanxo, Vicent (Petrer, Vinalopó Mitjà, 1784 – França, s XIX) Polític liberal i militar. Estudià arts, filosofia, teologia i dret a la Universitat de València. Prengué part a la guerra del Francès i arribà a brigadier. Les corts del 1813 el nomenaren vocal de l'Escuela Suprema de Censura. Publicà, a Cadis, Ensayo de una Constitución militar deducida de la Constitución política (1813), i a Madrid, Proyecto de una Constitución de las milicias nacionales (1814). Durant el Trienni Constitucional (1820-23) fou diputat a corts, cap polític de Barcelona i comandant de Múrcia i governador de Cartagena. El 1823 hagué d'emigrar a França. És autor també d'uns 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sanxo i Olives, Pere (Maó, Menorca, 1567 - Ripoll, Ripollès, 1627) Monjo benedictí, fundador i abat. Professà al monestir de Montserrat el 1586. Després de tenir diversos càrrecs, fou tramès per Felip II al Perú per a fundar-hi el primer monestir benedictí, el priorat de Santa María de los Reyes. De tornada a Montserrat escriví una Historia de la Orden de San Benito en la India, que dedicà al rei. El 1612 fou nomenat abat de Sant Pere de la Portella (Berguedà). El 1617 obtingué la unió de la Portella i del priorat de Sant Pau del Camp, on traslladà la seva residència. L’abandonament de la Portella fou causa que els jurats de la baronia de la Portella li posessin un llarg plet, que se solucionà arran del seu trasllat a Ripoll el 1621. Es remarcà pel seu caràcter autoritari, però eficient a la vegada. Ajudà molt els seus, i obtingué per al seu germà Marc, un mercader enriquit, el títol de cavaller. 78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sanxo i Ventaiol, Salvador I (Illes Balears, s XVIII - Palma de Mallorca, 1764) Pintor (o Sancho). Fill d'Esteve Sanxo. Pintà una Assumpció (Santa Eulàlia) i altres olis per a la capella de la Verge de l'Hospital i al Montision de Pollença. Fou el pare de Salvador Sanxo II. 79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Sanyes, Josep (Sant Llorenç de la Salanca, Rosselló, 1861 - Perpinyà, 1912) Militar i poeta. S'estigué molt de temps a les colònies. Com a escriptor utilitzà el pseudònim lo Minyó d'En Motes. Ha deixat les obrets La Guida i en Sazó (1906) i L'illa de vi (1908). 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanz, Vicent (País Valencià, s XVII) Escriptor. Conreà la poesia religiosa en llengua catalana. Participà al certamen literari de 1623 a honor de la Concepció, celebrat a València. 88 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanz i Almenar, Joaquim (Xàtiva, Costera, 1853 - la Unión, Uruguai, 1887) Torero, anomenat el Punteret. Debutà com a novillero el 1881 a Madrid i rebé l'alternativa a Sevilla el 1886 de mans de Luis Mazzantini. Popularitzà la col·locació de banderilles assegut en una cadira. Fou executant aquesta sort fins que un toro el matà a la plaça. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanz i Barrera, Pasqual (València, 1870 - Buenos Aires, Argentina, 1918) Arquitecte i dibuixant. Es formà a Barcelona i en fou arquitecte municipal. Projectà la reconstrucció del teatre municipal de Terrassa. Publicà una monografia, premiada, sobre la Seu d'Urgell. El 1910 anà a l'Argentina, on s'establí i acomplí nombrosos encàrrecs. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanz i Forés, Benet (Gandia, Safor, 1828 - Sevilla, Andalusia, 1895) Eclesiàstic. Estudià a la Universitat de València i ingressà després al seminari, on s’ordenà de sacerdot el 1852. Es doctorà en dret canònic (1853) i en teologia (1857). Es dedicà a la vida parroquial i a la predicació. Fou canonge de Tortosa i magistral i vicari general de València (1851-66), predicador de la cort (1864) i auditor de la Rota de Madrid (1866). El 1868 fou nomenat bisbe d’Oviedo i el 1881 arquebisbe de Valladolid. El seu pas per les diòcesis es materialitzà en obres (com la torre de la catedral i el seminari de Valladolid) i en sàvies disposicions pastorals. El 1869 anà al concili I del Vaticà, i hi fou secretari de l’episcopat espanyol. Traslladat a Sevilla el 1889, fou promogut 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanz i Forés, Pascual (Gandia, Safor, s XIX) Historiador. Germà de Benet. Publicà diversos opuscles sobre la història de Gandia: El castillo de Bayrén, Castelar en Gandia i Apuntes para la historia de Gandia... (1879). 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Saó (València, 1976 - ) Revista mensual d'inspiració cristiana. Basada en l’esperit del concili II del Vaticà, reconeix i defensa la unitat cultural i lingüística del País Valencià amb Catalunya i les Illes. 90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Saona, cala (Formentera, Eivissa) Cala i platja, a l'est de l'illa, a llevant de punta Rasa. 91 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Saorla (Vinça, Conflent) Poble (ort trad: Sahorla), al sud de la vila, a la plana regada a la dreta de la Tet, al voltant de l'església parroquial. El 950 és esmentat com a possessió del monestir de Cuixà. Formà part, més tard, de la baronia de Jóc. 92 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
Anar a: [ Santi ] [ Santm ] [ Santos ] [ Sants ] [ Sanx ] [ Sanxo, S ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Santos i Torroella, Àngels
Santos i Ventura, Carles
Santpedor
Santpere i Hernáez, Maria
Santpere i Pei, Josep
Santponç i Roca, Francesc
Sant-romà, can
Santueri, castell de
Sanvisens i Marfull, Alexandre
Sanxes-Coello i de Moia, Alfons
Sanz i Garcia, Ricard
Sanz i Martínez de Arizala, Helena
Saorra