|
|
|
Anar a: [ Camps ] [ Camps i G ] [ Can C ] [ Can F ] [ Can M ] [ Can Q ] El més sorprenen dels humans és acceptar la seva situació sense fer cap tipus de revolta. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camps (Fonollosa, Bages) Llogaret, situat al nord del terme, a la vall del Puig. A l'església (Santa Maria) hi fou venerat fins al 1936 el Sant Crist de Camps, talla gòtica de fusta. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camps, Bartomeu (Empordà ?, s XVI – Barcelona, 1565) Bandoler anomenat l'Empordanès. Actuà amb intensitat des del 1563 pels voltants d'Anglès (Selva). Gràcies a l'oferiment de dues-centes lliures, fet pel lloctinent de Catalunya, Diego Hurtado de Mendoza, a qui el delatés, va ésser ferit i capturat juntament amb el seu germà Miquel pel mai/1565. Fou processat i executat. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camps, Narcís (Girona, s XVII - Catalunya, s XVII) Jurista. Fou conseller del reial patrimoni a Sardenya. Escriví comentaris sobre dret romà: Rationalia in quatuor priores titulos libri vigesimi Pandectarum i Sardonichi regni aureus clipeus, inèdits. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camps Elisis, els (Lleida, Segrià) Jardí públic de la ciutat, a la vora esquerra del Segre, a l'indret de l'antiga Pobla del Cap-pont. Fou inaugurat per l'alcalde Manuel Fuster el 1864. Fins al 1936 hi hagué un teatre municipal, centre de la vida cultural lleidetana, i també un templet de música. Hom hi celebra anualment la fira de Sant Miquel. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camps Elisis, els (Barcelona, Barcelonès) Jardins d'esbargiment de la ciutat, situats entre el passeig de Gràcia i els actuals carrers del Bruc, de Rosselló i d'Aragó, projectats i construïts (1853) per Josep Oriol Mestres. L'entrada era de pagament; aplegaven un parc d'atraccions, un saló per a balls i concerts, una fonda, un cafè, etc. Hi havia un estany i una pista per a espectacles gismnàstics i de circ i, des del 1856, un petit hipòdrom. El nucli era el saló, convertit en teatre el 1861. Josep Anselm Clavé en fou l'empresari (1862-67) i hi féu celebrar el tercer i quart festival de les associacions euterpenses (1862, 1864) i estrenà òpera còmica francesa. Decaigueren després del 1867, en part per la competència dels del Tívoli, i foren suprimits (1873); en restà només el teatre, que Evarist Arnús transformà (1881) en el Teatre Líric-Sala Beethoven. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camps i Armet, Carles (Figueres, Alt Empordà, 1857 - Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà, 1939) Enginyer industrial. Fou catedràtic de mecànica a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Publicà un Diccionario Industrial. Artes y oficios de Europa y América (1888), de ciències aplicades, en sis volums. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camps i Arnau, Josep Maria (Sarrià, Barcelona, 1879 – Barcelona, 1968) Escultor imatger. Estudià a l'Escola de Llotja sota el mestratge d'Agapit Vallmitjana, i treballà a l'estudi de Pere Carbonell i Huguet. És autor del monument al Cardenal Vives i Tutó (Sant Andreu de Llavaneres, 1950), projectat per J. M. Pericàs, i de Ruth, a la font de la plaça de la Virreina (Barcelona, 1949). 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camps i Camps, Josep (Barcelona, 1795 – Madrid, 1877) Doctor en farmàcia. Fou catedràtic i degà a la facultat de farmàcia de Madrid (1835), diputat a corts el 1833 i conseller d'instrucció pública. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1833), publicà Lecciones de práctica de operaciones farmacéuticas (1871) i col·laborà a la "Farmacopea Española". 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camps i Castellví, Manuel (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1772 – Barcelona, 1842) Cantor i organista. Cantor de la capella reial a Madrid, mestre de capella a Vilafranca i a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Compongué algunes obres de música d'església i l'obra teòrica Escuela elemental del noble arte de la música y canto... (1831), en la qual parla del cant pla reformat. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camps i Feliu, Francesc (Girona, 1824 – Guanabacoa, Cuba, 1898) Militar i escriptor. Lluità a Cuba (1868-77). A causa de dissensions amb Martínez Campos, capità general de Cuba, demanà el retir: es mostrà partidari de la independència de Cuba. Escriví els poemes La defensa de Holguín (1882) i Españoles e insurrectos (1890). 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Camps i Gallego, Pasqual (València, 1907 - ) Violinista. Féu els primers estudis musicals a València amb Joaquim Moanzonís i anà després a París, Viena i Budapest (on estudià amb Jenó Hubay), per tal d'ampliar-los amb una beca de la Diputació Provincial de Còrdova. Fou membre de l'Orquestra Municipal de València d'ençà de la seva fundació (1943) fins l'any 1958, any en què incorporà a l'orquestra simfònica de Madrid com a concertino. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camps i Junyent, Gaspar (Igualada, Anoia, 1874 – Barcelona, 1942) Dibuixant i pintor. Estudià a l'Ateneu Igualadì de la Classe Obrera i a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble d'Antoni Caba. Fou pensionat a París on visqué amb Salvador Alarma (1892-95). Com a il·lustrador (revista "Album Salón", 1898-1904) es féu ressó de l'estil modernista d'A. Mucha. Establert novament a París i també a Tolosa de Llenguadoc, es dedicà al cartellisme, gènere en el qual excel·lí. Com a pintor conreà un realisme anecdòtic que sovint cau en el pompiérisme. 18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camps i Reverter, Guiu (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 1915 - Montserrat, Bages, 15/mai/2001) Biblista. Monjo de Montserrat, doctor en teologia i llicenciat en Escriptura. Estudià a Jerusalem. Ensenyà a Montserrat i a la facultat de teologia de Barcelona. Ha col·laborat a la Bíblia de Montserrat, a l'Enciclopedia de la Biblia (Barcelona), al Dictionnaire de la Bible (París 1961), a l'edició de butxaca de la Bíblia de Montserrat (1960-69). És l'encarregat de la secció bíblica de la Comissió Interdiocesana de Versions Litúrgiques al Català i coautor de l'edició crítica internacional del Llibre de Proverbis, de la Pesittà (versió siríaca de la Bíblia). 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camps i Ribera, Francesc (Barcelona, 1895 – 28/ago/1991) Pintor. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona. Fou el capdavanter del grup Nou Ambient, creat el 1919 seguint el model del grup dels evolucionistes, amb els quals exposà a Madrid el 1932. Havia fet la primera exposició individual a les Galeries Dalmau (1925). La seva pintura (paisatge, natura morta, figura), realista, és de traç nonellià amb derivacions vers el surrealisme i l'expressionisme. Els collages de caràcter matèric també són molt representatius d'una determinada etapa de la seva producció. Exiliat, residí a Mèxic des del 1939 fins al 1980. Integrat plenament a la vida artística mexicana, exercí la docència, practicà l'escultura i s'interessà per la història de l'art mexicà, entorn de la qual escriví diversos treballs. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camp-Sangles, Josep (Roda de Ter, Osona, 1857 – 1879) Poeta. Membre de l'Esbart de Vic. Les seves poesies -entre les quals destaca Lo plant d'en Bac de Roda (1878)- foren publicades pòstumament: Poesies (1881), amb pròleg de Jaume Collell. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Campsentelles, Sant Fost de (Vallès Oriental) Veure> Sant Fost de Campsentelles. 25 CATALUNYA - HISTÒRIA
26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Camus de Beaulier, Germain (França, s XVII) Militar. Nomenat intendent del Rosselló el 1676. Fou encarregat de vendre els béns confiscats als conspiradors de Vilafranca de Conflent. Durant el seu comandament, l'enginyer Sébastien de Vauban planejà les fortificacions de defensa de la nova frontera de Montlluís al mar. El 1681 fou nomenat comissari general de l'artilleria de França. 27 CATALUNYA - ESPORT CAN Sigla del Club Alpí Núria. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Bargalló (Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat) Veïnat, a l'esquerra de l'Anoia. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Batista (Subirats, Alt Penedès) Caseriu (o les Cases del Batista), a l'esquerra de la riera de Lavernó. 30 CATALUNYA - HISTÒRIA Can Batlló (Barcelona, Barcelonès) Un dels quatre districte en que fou dividit l'antic municipi de les Corts de Sarrià, creat l'any 1858. Anys després rebé el nom de la fàbrica tèxtil fundada el 1867 per Fèlix Batlló i Barrera i els seus germans, la qual esdevingué l'Escola Industrial. Per la seva proximitat a Barcelona, es veié afectat pel pla Cerdà. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Boada (Terrassa, Vallès Occidental) Barri, a la zona montanyosa del nord-est de la ciutat, de la qual el separa la línia de ferrocarril de Barcelona a Lleida. Fou un dels primers barris de barraques sorgit després del 1939. És una zona mixta d'habitatges (la majoria d'una o dues plantes) i d'indústria. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA
33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Bou (Piera, Anoia) Caseriu (o les Casetes d'En Borrell), al sud-est de la vila. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Branques (Orís, Osona) Veïnat i centre administratiu del municipi, vora la carretera de Barcelona a Puigcerdà, al voltant de l'antic hostal de Can Branques. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Bros (Martorell, Baix Llobregat) Colònia industrial tèxtil, situada al nord de la vila, a la vora dreta del Llobregat. Té parròquia dedicada a santa Maria. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Calet (Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental) Barri, situat a prop de Martorelles de Baix. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Canals de Mas Bover (Piera, Anoia) Caseriu. 38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Can Capes (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri de la ciutat, al nord-est de la ciutat, vora la carretera a Inca. 39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Can Capiscol (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri de la ciutat, al nord de la ciutat, entre la carretera de Valldemossa i la d'Esporles. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA
41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Carreres (Martorell, Baix Llobregat) Barri de la ciutat, a l'esquerra de l'Anoia, on hi ha l'estació del ferrocarril de Barcelona a Vilafranca del Penedès. Ha absorbit l'antic raval del Pontarró i s'ha desenvolupat molt a partir del 1960. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Cartró (Subirats, Alt Penedès) Veïnat, al límit amb els termes d'Avinyonet del Penedès i de Santa Fe del Penedès. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Catassús (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès) Caseriu, a l'esquerra de l'Anoia. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Cerdà (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental) Caseriu, vora el torrent de Valldaura, al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de l'antiga masia de can Cerdà del Bosc, la qual, el s XII, formava part del clos del palau reial de Valldaura, en aquest indret hi hagué la primitiva església parroquial de Cerdanyola. 45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Can Cingala (Pollença, Mallorca Septentrional) Urbanització, a la costa, al nord del Port de Pollença. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA
47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Colomer (Font-rubí, Alt Penedès) Veure> Grabuac. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Creixell (Piera, Anoia) Caseriu (o les Cases de Creixell), al sud-est de la vila. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Crusat de la Carrera (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) Veïnat, al llarg de la carretera de Pontons, al límit amb el terme de Torrelles de Foix. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Fatjó (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat) Barri de la ciutat, al límit amb Sant Joan Despí. La població, que augmentà els anys 1960 amb immigrants, s'estacionà en uns 1.000 habitants, bona part dels quals treballen a Sant Joan Despí. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Feixes (Cabrera d'Igualada, Anoia) Caseriu (o Can Feixes de la Pineda), al límit amb Sant Joan de Mediona, format al voltant de l'antic mas de la Pineda. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Ferrer (el Montmell, Baix Penedès) Caseriu, al vessant occidental del Montmell, prop del límit amb el terme de Vila-rodona. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA
54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Figuerola (Barcelona, Barcelonès) Barri de Sant Genís dels Agudells, format per blocs aïllats, estava previst per a uns 1.200 habitatges. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Font (Santa Pau, Garrotxa) Veïnat (o Font), al vessant septentrional de la serra de Finestres. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Formiga (Cabrera d'Igualada, Anoia) Caseriu, al límit amb el terme de Sant Pere de Riudebitlles. 57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Can Gelabert (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Santa Agnés de Corona. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Gras (Hostalets de Pierola, Anoia) Veïnat, a la dreta de la riera de Pierola. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Guineueta (Barcelona, Barcelonès) Altre nom del barri de la Guineueta. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Jombo (Mediona, Alt Penedès) Caseriu, a la dreta de la riera de Mediona. 61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Can Llàtzer (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera. 62 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
63 CATALUNYA - HISTÒRIA Can Llobateres (Sabadell, Vallès Occidental) Jaciment del Miocè superior, datat en uns 9 milions d'anys. Fou descobert al final dels anys 1920 per R. Arqués i Miquel Crusafont. Can Llobateres ha posat al descobert una importantíssima fauna de mamífers fòssils, i destaca la troballa de restes de l'esquelet d'un hominoide primitiu del gènere Dryopithecus, així com nombroses restes dentals. És així mateix l'estratotip de l'estatge Vallesià, definit pel mateix Miquel Crusafont, i que és l'equivalent continental del Tortonià. 64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Can Mandana (Campos, Mallorca Oriental) Urbanització de la costa meridional, a l'oest de sa Ràpita. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Marcet (Hostalets de Pierola, Anoia) Caseriu, a l'esquerra de la riera de Claret, prop de la seva confluència amb la de Masquefa. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Margarit (Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat) Veïnat, a l'esquerra de l'Anoia. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Merlès (Lliçà de Munt, Vallès Oriental) Veïnat, a l'esquerra de la riera de Tenes. 68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Can Miquel Cires (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Sant Mateu d'Aubarca. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA
70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Montmany (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Barri residencial de la ciutat, a l'oest de les urbanitzacions de Valldoreix, al vessant oriental del puig Madrona, prop de can Montmany. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Mussota (Sant Joan Despí, Baix Llobregat) Barri perifèric, entre el nucli urbà i l'autopista de Barcelona a Molins de Rei, format principalment per cases petites construïdes pels propis habitants. És conegut també pel Vallespir. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Paixano (Mediona, Alt Penedès) Veïnat, al límit amb el terme de la Torre de Claramunt (Anoia). 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Palet (Terrassa, Vallès Occidental) Barri, al sud-oest de la ciutat, separat del nucli urbà per la carretera de Montcada; sorgí a partir del 1930. Zona mixta d'habitatges (principalment d'una o dues plantes) i industrial, té a la perifèria un nucli de barraques. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Parellada (Montornès del Vallès, Vallès Oriental) Veïnat, entre el Congost i la riera de Mogent. 75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Can Parra (Formentera, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Sant Francesc de Formentera. 76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Paulet (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat) Barri, al vessant septentrional de la muntanya de Sant Ramon, format a partir del 1950 amb petites cases aïllades. 78 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Can Pere Botja (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Sant Agustí des Vedrà. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Pi (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès) Barri de la ciutat (o Barri Carbonell), prop de la Zona Franca. Sorgí el 1929 en traslladar-s'hi el nucli d'escombriaires que havitava, a Barcelona, la zona de la Creu Coberta, convertida en plaça d'Espanya (el nou barri, molt marginat, és conegut també per Barri dels Escombriaires). La majoria dels habitants són catalans, i la majoria de les cases són d'una sola planta, i els serveis, insuficients. 80 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Can Picafort (Santa Margalida, Mallorca Septentrional) Poble, al centre de la badia d'Alcúdia. A partir del darrer terç del s XIX hi foren construïdes cases d'estiueig, origen de la població, que ha esdevingut un centre turístic important (28 establiments hotelers amb 2.770 places). L'església parroquial de Santa Maria fou consagrada el 1958. A l'est del poble hi ha la important necròpolis de son Real. 81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Can Pis (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Sant Francesc de ses Salines. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA
83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Pubill (Cava, Alt Urgell) Veïnat (1.440 m alt), al vessant del tossal de Can Pubill (1.816 m alt), on hi ha les ruïnes del castell de Quer. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Puigganer (Sabadell, Vallès Occidental) Barri perifèric, al nord-est de la ciutat, sobre un pla de pronunciada inclinació, entre la línia de ferrocarril de la RENFE i la carretera de Castellar del Vallès; sorgí a partir del 1947 al voltant de l'antiga masia de can Puiggener (esmentada el s XV amb el nom de mas de Canals). El seu equipament urbanístic i de serveis és deficient. Prop seu, vers el Ripoll, hi ha el nucli d'habitatges del pla de Can Puigganer, mancat de tota mena de serveis. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Quana (Canovelles, Vallès Oriental) Veïnat, al nord-est del poble. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Quirze (Ripoll, Ripollès) Raval, al pla de l'esquerra del Ter, vora l'estació del ferrocarril. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Ràfols dels Caus (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès) Veïnat, a l'est de les Cabòries. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Revella (Subirats, Alt Penedès) Veïnat, vora Sant Esteve d'Ordal. 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental) Assentament i necròpoli de l'edat del bronze i primera edat del ferro. Les excavacions realitzades a partir del 1995 revelaren l'existència de 103 estructures, que corresponen a fons de cabanes i de sitges datables entre l'edat del bronze inicial i la primera edat del ferro. Les restes indiquen una ocupació intermitent, pròpia d'un règim de vida semisedentari, basat en la ramaderia i 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Rossell (Subirats, Alt Penedès) Veïnat, prop de l'antiga quadra de Savall. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Rull (Sabadell, Vallès Occidental) Barri perifèric, sorgit abans del 1936, a la carretera de Terrassa. La forta immigració de 1950-60 transformà i eixamplà el barri al voltant de l'antic nucli, de població principalment catalana. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Sant Joan (Montcada i Reixac, Vallès Occidental) Barri (o Montcada Bifurcació), entre el Besós, a l'est, i la línia de ferrocarril, a l'oest. Es formà a partir del 1920 amb les cases dels ferroviaris i de la fàbrica de ciment Asland. Posteriorment s'hi establiren indústries químiques. La població és formada en un 60-70% per immigrats no catalans, especialment procedents d'Andalusia. La majoria de cases són d'una sola planta. Des del 1964 té parròquia independent de Montcada. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Serra (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès) Barri, entre la carretera d'Esplugues i el ferrocarril a Vilafranca del Penedès, a l'única zona verda projectada en el pla del 1953; les modificacions del pla han convertit el barri en un polígon d'habitatges amb una estreta franja de jardins al costat de la via fèrria. El nombre d'habitatges l'any 1970 era de 4.375. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Tries (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental) Barri. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA
100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Tunis (Barcelona, Barcelonès) Veure> Cantunis. 95 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Can Tunis (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Altre nom del barri i parròquia de Son Ferriol. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Valero (Barcelona, Barcelonès) Nucli de barraques, a Montjuïc, entre l'estadi i els dipòsits municipals d'escombraries, el més nombrós de la zona durant el decenni 1950-60. Anà desapareixent a causa de les continuades denúncies de diverses institucions ciutadanes (el 1968, però, encara hi havia unes 1.000 barraques). Amb la desaparició, s'hi instal·laren dels nous estudis de Televisión Española. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Vallhonrat (Rubí, Vallès Occidental) Barri, A 2 km del nucli urbà, a la carretera de Molins de Rei. Sorgí el 1960 per iniciativa privada; malgrat el projecte de formar una ciutat-jardí, la manca de serveis urbans mínims l'ha convertit en suburbi. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Can Vidalet (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat) Barri de la ciutat, al límit amb el terme de l'Hospitalet de Llobregat (la Pubilla Cases).
Anar a: [ Camps ] [ Camps i G ] [ Can C ] [ Can F ] [ Can M ] [ Can Q ] |
Camps i Arboix, Joaquim de
Camps i d'Olzinelles, Carles de
Camps i Fabrés, Antoni
Camps i Mundó, Carles
Camps i Rabadà, Jaume