|
|
|
Anar a: [ Ferrer, L ] [ Ferrer, V ] [ Ferrer i A ] [ Ferrer i D ] [ Ferrer i E ] [ Ferrer i G ] El Cristianisme podria ser bo, si algú intentés practicar-lo. (George Bernard Shaw) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer, Leopold Josep (Barcelona, 1752 – Roma, Itàlia, 1813) Religiós jesuïta. Fou poeta en castellà i en català, així com autor de traduccions en vers de textos religiosos, de les Geòrgiques de Virgili i de l'Art poètica d'Horaci. 2 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ferrer, Lleó (Perpinyà, 1833 – 1903) Farmacèutic. Es destacà en la lluita contra la fil·loxera; el 1879 l'Associació Sindical del Departament dels Pirineus Orientals li encarregà de cercar substàncies per combatre-la. Fou president (1884-1903) de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals. El 1887 col·laborà en la creació de laboratoris de química a Portvendres i a Seta, per tal de deturar la competència dels vins espanyols. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferrer, Lleonard (València, v 1623 – 1695) Matemàtic i astrònom. Professà a l'orde augustinià (1641). Catedràtic de matemàtiques a la universitat de València. Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer, Lluís (Catalunya, s XIX) Escriptor. Fou redactor del diari "El Constitucional". Escriví diversos llibres sobre fets d'actualitat. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer, Mateu (Lleida, s XV – s XVI) Pintor. Fill de Jaume (II) Ferrer i continuador del taller familiar. Documentat a Sixena el 1503. Resta d'ell un Jesús beneint, signat (capella de Sant Salvador, a la seu de Tarragona). 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferrer, Miquel (Almenara, Plana Baixa, s XVI) Catedràtic de medicina i d'humanitats a l'estudi general de Lleida. El 1570 dirigí una llarga carta en llatí al bisbe de Lleida Antoni Agustí, en la qual exposava el seu criteri sobre la formació humanística dels deixebles. Publicà Dialogus inscriptus Terentiana imitatio (València 1562) i un Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per apendre la gramàtica de la llengua llatina (Lleida 1572 i 1578), probablement la primera gramàtica llatina escrita en llengua vulgar editada a la Península Ibèrica. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer, Miquel (Saragossa, Aragó, 1526 – Barcelona, s XVI) Jurista. Cursà els estudis de lleis a Lleida, on exercí l'advocacia i la judicatura. Establert a Barcelona, fou membre del consell reial. És autor del tractat Observationes sacri regii Senatus Cataloniae, editada el 1602 per Segimon Despujol. 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferrer, Miquela (País Valencià, s XVIII – 1804) Artista. Fou nomenada acadèmica de mèrit de l'Acadèmia de Sant Carles (1777). 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ferrer, Pere (Illes Balears, s XVII – s XVIII) Pintor. Conreà la pintura de caràcter religiós. 11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ferrer, Pere Joan (Illes Balears, s XVIII – 1747) Pintor. Deixeble de Mesquida. Conreà els temes religiosos. Donat a l'alcoholisme, la seva carrera es veié en gran part frustrada. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer, Plàcid (Barcelona, s XVII - Montserrat, Bages, 1645) Músic. El 1642 prengué l'hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer, Rafael (Valls, Alt Camp, 1566 – Perú, 1611) Jesuïta. Passà com a missioner al Perú el 1593, i evangelitzà (1602) el sector dels indis cofanes, al nord-est de Quito, on fundà poblats, explorà el territori i féu diversos treballs sobre la llengua i els costums. Fou assassinat en una revolta. Fou el primer europeu que penetrà en diverses parts d'aquell país. Escriví el primer llibre referent a la llengua cofana. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer, Rafael (Barcelona, s XV) Diplomàtic. Serví Alfons IV el Magnànim. El 1430, amb Lluís Servent, anà a l'illa de Rodes, possessió de l'orde de l'Hospital, de la qual era mestre Antoni de Fluvià. Aquest havia preparat una pau entre Alfons IV i el soldà d'Egipte, el qual havia enviat a Rodes els seus ambaixadors. Les dues delegacions signaren aleshores el tractat. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA NORD - GEO GRAFIA Ferrer, riu (Vallespir) Riu, afluent esquerrà del Tec. Neix a l'est del massís del Canigó, al vessant meridional del puig de l'Estela, prop de la torre Avetera. Desemboca al seu col·lector a Arles. A la part baixa de la vall de Riuferrer hi ha l'antic priorat de Sant Pere de Riuferrer. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer, Simó (Barcelona, 1751 – s XVIII) Enginyer naval. Dirigí les obres del port de Barcelona. Fou un dels més competents de l'època en la seva especialitat. 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ferrer, venta de (Almussafes, Ribera Baixa) Hostal, al límit amb el terme de Silla (Horta), a la bifurcació de les carreteres de València a Alzira i a Cullera. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer, Vicenç (Barcelona, s XVI – 1632) Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferrer, Vicent (València, s XIV - Poblet, Conca de Barberà, 1411) XXXVI Abat perpetu de Poblet (1393-1409). Era oncle de Vicent Ferrer, futur sant. Mestre en teologia i almoiner de Joan I; essent prior de Poblet, fou elegit abat, succeint a Guillem d'Agulló. Obtingué el títol de mestre en Sagrada Teologia, dignitat que ningú de la comunitat no havia assolit abans. Aconseguí, en litigi amb Montserrat, que fossin enterrats a Poblet Pere III i Joan I. Fou visitador dels monestirs cistercencs de Catalunya. El 1409, per motius de salut, dimití, i obtingué de Benet XIII que el succeís Jaume Carbó, procurador seu, sense intervenció de la 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferrer, Vicent (València, 1605 – Salamanca, Castella, 1683) Frare dominicà. Professà al convent de San Esteban de Salamanca, del qual esdevingué prior; durant 18 anys fou regent d'estudis sobre sant Tomàs del Col·legi de Minerva, de Roma. És distingí pels seus estudis hebraics i pels seus escrits teològics. Fou un notable glossador de les doctrines tomistes, sobre les quals escriví importants obres: Tractatus theologicus (Salamanca 1675-1690) i Tractatus de vertutibus theologicis (Roma 1669). 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferrer, Vicent (Traiguera, Baix Maestrat, 1676 - Albalat dels Sorells, Horta, 1738) Religiós dominicà. Estudià a València i Salamanca i exercí el càrrec de professor de filosofia i teologia a la Universitat de València. Fou qualificador del Sant Ofici. Autor, entre altres obres, d'un petit manual de teologia tomista. 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferrer, Vicent (Gandia, Safor, s XVII - País Valencià, s XVII) Religiós jesuïta. Abandonà la companyia per raons de salut, però continuà en estat eclesiàstic. Fou canonge del capítol de València. Ocupà la càtedra de retòrica a la universitat. Excel·lí com a predicador. És autor d'una obra docent. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer de Blanes, Jaume (Vidreres, Selva, 1445 – Blanes, Selva, 1523) Cosmògraf, escriptor i mercader. Es traslladà de molt jove a Nàpols i del 1466 al 1474 visqué a la cort de Ferran I de Nàpols, on estigué al servei de la comtessa Caracciolo. Possiblement va realitzar estudis a la Universitat de Nàpols i a la de Palerm i s'interessà per la mineralogia. A partir del 1474 realitzà un sèrie de viatges pel Mediterrani oriental, visità diverses ports i comercià amb pedres precioses. Vers el 1480 tornà a Catalunya, d'on solament s'absentà per a un nou viatge a Nàpols (1488) i per a diverses missions a Castella. En aquesta època gaudia d'un gran prestigi com a cosmògraf; els Reis Catòlics li consultaren el projecte colombí, i després de la firma del tractat de Tordesillas (1494) fou cridat a la cort. El 1495 féu un informe del tractat acompanyat d'un mapa on hi havia traçada la línia de demarcació. L'any següent fixa la seva residència a Blanes, on visqué fins a la mort. La seva correspondència amb els Reis Catòlics, amb Cristòfol Colom i amb Ferran I de Nàpols fou publicada a Barcelona el 1544. Interessat també per la literatura i per la mística, escriví Sentències catòliques del diví poeta Dant. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer de Guissona, Jeroni (Catalunya, s XVI – 1641) Escriptor. Fou canonge de Guissona. El 1614 concorregué en un certamen poètic en honor de Teresa de Jesús amb unes Cobles a l'estil d'Ausiàs Marc, d'una escassa qualitat i d'un llenguatge arcaïtzant, i el 1618 en un altre dedicat a la Immaculada Concepció, amb unes octaves només conegudes pel Vexamen que el capità Moradell féu d'algunes obres presentades. Tampoc no se'n conserva l'obra, potser en prosa, Llibre de doctrina moral en defensa de la Immaculada Concepció, elogiada en una poesia atribuïda a Vicenç Garcia. Entre el 1610 i el 1620 escriví, dedicat al fill del baró de Montmagastre, Selva de vàries sentències..., llibre de màximes en vers, d'intenció moralitzadora i de caràcter popular, del qual fou publicada només una petita part, amb el nom de Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències (1623). 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer de Maians (Catalunya, v 1230 - d 1275) Dominic. Conegut també per Ferrer el Català o Ferrer de Catalunya. Deixeble de Tomàs d'Aquino. Estudià a París el 1259, i, en tornar a Barcelona, hi portà les obres primerenques del mestre, que estengué des de l'escola del convent de Santa Caterina. El succeí en la càtedra de teologia dels dominics de la Universitat de París, després que aquell l'hagué de deixar perseguit per les seves idees. Escriví: Quodlibet: De pertinentibus ad creatorem et de pertinentibus ad creaturam, Quaestio disputata: Utrum primi motus vel cogitatio de re illicita sit peccarum, un altre quodlibet i alguns sermons. Ferrer de Maians sembla que ha de ser considerat l'iniciador i el propugnador principal del tomisme primitiu a Catalunya. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferrer de Plegamans i Villanueva, Antoni Maria (Requena, Plana d'Utiel, 1814 – València, 1894) Polític. Propietari rural important, milità en els partits moderat i conservador. En recompensa a la seva tasca a favor de la restauració borbònica (1874), Alfons XII li concedí el títol de comte de Plegamans (1877). Fou diputat a corts en diverses legislatures i senador per la província de València des del 1891. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer de Salona (Barcelona, s XIV) Mercader. Devers el 1360 emigrà a Grècia. S'instal·là al ducat d'Atenes, dominat llavors pels catalans. El 1380 cooperà de forma distingida a l'heroica defensa contra les companyies navarreses del castell de la Livàdia, ciutat on segurament visqué. Traïts pels grecs els defensors de la fortalesa, i assassinat llur cap Guillem d'Almenara, Ferrer de Salona encara pogué escapar. S'establí a 32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ferrer de Sant Jordi i Figuera, Nicolau (Palma de Mallorca, 1712 – 1792) Doctor en lleis. Nebot d'Antoni Figuera i Garcia. És autor d'un Llibre de coses memorables que han succeït en Mallorca..., que comprèn de l'any 1730 al 1758 i que ha servit de font a historiadors posteriors, com Campaner. 33 CATALUNYA - LITERATURA Ferrer de Tall, El (Catalunya, 16/mai/1874) Drama en vers de Frederic Soler. Estrenada amb gran èxit al Teatre Romea. Tracta el tema de l'honor seguint els models del teatre romàntic. Ha estat traduïda al castellà i repetidament representada al teatre professional i d'aficionats. Francesc Pujols en va fer una versió lírica musicada per Enric Morera. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Amer, Joaquim (Verges, Baix Empordà, 1921 – 1996) Instrumentista, compositor i director. Pertany a una vella nissaga de músics del Baix Empordà. Succeí Manuel Saderra en la direcció de la cobla La Principal de Girona. De producció sardanista molt limitada, però d'alt nivell, destaquen les obres Capvespre, Desig, Afecte, L'avi de casa, Reviu la il·lusió, etc. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Armenteres, Francesc (Vic, Osona, 1851 – Barcelona, 1890) Arqueòleg i numismàtic. Escriví treballs sobre les seves especialitats. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Bargalló, Anselm (Capellades, Anoia, 16/abr/1882 – Montserrat, Bages, 26/abr/1969) Músic. Monjo benedictí. Estudià a Roma, Nàpols i Barcelona. Fou nomenat mestre de capella de l'escolania de Montserrat (1911-33), on s'havia format a la seva infantesa amb J.B. Guzmán. Renovà els estudis teòrics i 37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ferrer i Bauçà, Miquel (Palma de Mallorca, 1770 - sa Vileta, Palma de Mallorca, 1857) Periodista, poeta i libel·listà bilingüe. Religiós trinitari, estudià a la Universitat Literària de Mallorca, de la qual fou catedràtic de filosofia (1795-1816). El 1835 fou exclaustrat i es reclogué a sa Vileta, l'església de la qual féu construir. Es destacà durant la Guerra del Francès per la defensa aferrissada de l'absolutisme i per l'atac del focus liberal, sobretot de l'"Aurora Patriòtica Mallorquina", que li valgueren l'enfrontament amb les autoritats civil i eclesiàstica; no dubtà a servir-se de la trona i, especialment, del seu "Diari de Buja", que el convertí en personatge popular. També es distingí en la reacció absolutista el 1814, i el 1822 la publicació d'un fullet anticonstitucional li valgué la reclusió al castell de Bellver. És autor d'una obra copiosa, en bona part inèdita i dispersa, que comprèn obres de caràcter teològic, filosòfic, moral, miscel·lani i satíric, sovint en català col·loquial, llengua de la qual publicà una ortografia. També fundà el "Nou Diari de Buja" i la "Lluna Patriòtica Mallorquina", periòdics antiliberals i d'un reaccionarisme intransigent. Tant sols són interessants pel fet d'aparèixer escrits en català. 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferrer i Bigné, Rafael (València, 1836 – 1892) Poeta i periodista. Estudià lleis. Col·laborà a diverses publicacions del País Valencià i publicà poesies (Les tres germanes (Mallorca, Catalunya i València) (1866) i La creuada dels poetes (1867). Fou president (1878) de Lo Rat Penat, entitat en la qual participà en la seva fundació, i edità l'assaig Estudio histórico-crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV y XV (1871), que fou traduïda al català a la revista "Lo Gai Saber" (1878). Sostingué amb Víctor Balaguer una 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Budoi, Narcís (Anglesola, Urgell, 1804 - Catalunya ?, v 1863) Eclesiàstic. Es doctorà en cànons i es llicencià en lleis a Cervera, i el 1835 fou nomenat rector de Castelltort (Solsonès). Incorporat a les forces carlines com a vocal de la Junta Superior Governativa de Catalunya, dita després Junta de Berga. Tingué una intervenció important en el destitució del comte d'Espanya com a capità general carlí i en el seu assassinat. Per la seva implicació en aquests fets hagué de deixar el ministeri sacerdotal. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Burgués, Simó (Barcelona, 1751 – 1823) Arquitecte i enginyer. Fou membre de l'Academia de San Fernando de Madrid. Dirigí el Colegio de Guardiamarinas de Cartagena (1789). Més tard s'establí a Barcelona, on fou director de les obres del port. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferrer i Cabrera, Emili (Cullera, Ribera Baixa, 1888 – 1962) Pintor i il·lustrador. Estudià a l'Escola de Belles Arts de València i fou deixeble del pintor Josep Mongrell. Viatjà a París i a Roma i després s'establí a Cullera. Conreà el paisatge, d'estil realista i coloració brillant. 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferrer i Calatayud, Pere (València, 1860 – 1944) Pintor i acadèmic. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, a València, i fou deixeble d'Antoni Cortina. Excel·lí sobretot com a pintor de marines, flors i retrats, i sentí predilecció pels tons blaus. Condecorat amb la creu d'Isabel la Catòlica (1897). Des del 1919 dirigí l'Escola de Belles Arts de València. Obtingué premis en nombroses exposicions nacionals i internacionals. Entre les seves obres cal citar Salvament d'un nàufrag, Xoc a alta mar, Platja de cabanyal i Sense rumb (Museu de Belles Arts de València). 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Carrió, Ignasi (Barcelona, 1848 – 1899) Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a l'ensenyament; col·laborà en "Lo Gai Saber", "La Ilustració Catalana" i "La Bandera Catalana". Escriví Gramática histórica de las lenguas castellana y catalana (1882), Gramática catalana (1874) i Ortografía de la lengua catalana (1879), a més de nombroses obres sobre l'educació, especialment la femenina. 45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ferrer i Cassà, Francesc (Illes Balears, s XIX – 1897) Metge. Gaudí de gran prestigi. Deixà nombrosos escrits professionals. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferrer i Castro, Joan Baptista (València, 1694 – 1748) Prelat. Era doctor en ambdós drets. Fou canonge de València. Felip V el nomenà bisbe de Lugo el 1745. Després li fou conferit el bisbat de Calahorra, però morí abans de prendre'n possessió. És autor d'alguns escrits de dret canònic. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Clariana, Lluís (Mataró, Maresme, 1909 – 1970) Historiador. Fundà l'Obra de Sant Francesc (1945), dedicada a la restauració d'ermites de la comarca. Fou director de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Mataró. Publicà diversos articles i les monografies Testimoni del culte de les Santes (1961), Valldeig (1966) i, de més importància, Santa Maria de Mataró, en dos volums (1968-70). 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Coll, Josep F. (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1909 - ) Escriptor. Residí a Barcelona des del 1927. És autor de diverses col·laboracions de premsa. Ha publicat la novel·la Glòria (1926) i l'obra teatral La prova del foc (1957). 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Corriol, Antoni (Vic, Osona, 1849 – Barcelona, 1909) Pintor. Fou professor de l'Escola de Belles Arts. Excel·lí en la pintura de tipus i costums, dins un estil academicista. Té obres als museus de Barcelona i Girona. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferrer i Crespí, Assumpta (País Valencià, s XVIII – València, 1818) Pintora. Excel·lí en les obres al pastell. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Dalmau, Eugeni (Mataró, Maresme, 1871 - Terrassa, Vallès Occidental, 1934) Naturalista i enginyer químic. Feu estudis sobre entomologia i botànica i col·laborà amb Joan Cadevall i Diars en l'estudi de la flora de la part oriental del Pirineu català. Fou soci fundador i president (1904) de la Institució Catalana d'Història Natural. Publicà Assaig monogràfic sobre les cicendeles catalanes (1911). 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferrer i de Calatayud, Joan (València, 1547 – 1626) Cavaller de Montesa. És autor d'unes constitucions o definicions per al seu orde, publicades el 1593. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferrer i de Cardona, Lluís (València, 1568 – 1641) Poeta. Fou governador de València (1621) i ocupà dues vegades el càrrec de lloctinent del Regne de València. Membre de l'Acadèmia dels Nocturns. Conreà la poesia en castellà. Excel·lí com a mecenes de l'activitat literària. Hom l'identificà, erròniament, amb l'autor dramàtic conegut amb el nom de Ricardo del Turia. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i de Guissona, Jeroni (Catalunya, s XVI – s XVII) Veure> Ferrer de Guissona, Jeroni. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i de Lloret, Josep Maria (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1864 – Barcelona, 1911) Enginyer. Realitzà bons treballs de repoblació forestal, especialment a la conca del riu Francolí, i fou autor d'escrits que s'hi referien. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferrer i de Milà, Antoni (València, 1643 - Sogorb, Alt Palància, 1707) Eclesiàstic. Bisbe de Sogorb (1692-1707). Sacerdot de l'Oratori, doctorat en dret civil i en dret canònic i catedràtic de la Universitat de València, fou nomenat bisbe titular d'Heliòpolis i auxiliar de València (1686). A Sogorb reparà el palau episcopal, dirigí la canongia de penitència, fundà el seminari i un mont de pietat. 60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ferrer i de Sant Jordi, Vicenç (Palma de Mallorca, s XVIII – 1823) Militar i escriptor. Era comte de Santa Maria de Formiguera. Escriví obres d'història política i militar. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Destorrent, Pere Joan (Catalunya, 1431 - castell de Burriac, Maresme, 1502/04) Escriptor i polític. Nét, de part de mare, de Pere Destorrent i nebot d'Antoni Pere Ferrer. Després d'una primera joventut turbulenta, començà a intervenir en les lluites polítiques del seu temps. S'uní a la Biga contra el lloctinent Galceran de Requesens (1455). Es distingí en diversos fets militars en la guerra contra Joan II. El 20/oct/1462 fou nomenat governador del Rosselló i la Cerdanya, el 6/jul/1466 capità de l'Empordà (en indivís amb Bertran d'Armendaris) i diputat de la Generalitat (1465). L'any 1466 fou enviat amb un gran estol i dos mil homes a socórrer Tortosa, Amposta i Maó, el 21/nov/1467 contribuí a la gran victòria de Viladomat, i el 29/des/1470 participà en la presa de Cadaqués. Quan es va adonar que no podien guanyar... Segueix... 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Domènech, Lluís (Alcover, Alt Camp, 1882 – Toledo, Castella, 1936) Organista, compositor i eclesiàstic. Estudià amb el seu germà Joan a la Seu d'Urgell. Residí durant vint anys a Toledo, on fou mestre de capella (1929-36) i dugué a terme una gran activitat musical. Fou professor destacat. Compongué música religiosa. Fou assassinat en esclatar la guerra civil de 1936-39 junt amb el seu germà Josep Ferrer i Domènech. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferrer i d'Orga, Josep (País Valencià, s XIX – 1881) Impressor. Fill d'Antònia d'Orga. Publicà treballs bibliogràfics i escrits defensant la prioritat de València sobre les altres ciutats hispanes en la introducció de la impremta. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Escofet, Maria Rosa (Barcelona, 1916 - ) Mestra. Estudià magisteri a Barcelona. Creà, amb un grup d'amigues, un centre on feien cercles d'estudis, adreçats especialment a les joves de la classe mitjana barcelonina. Posteriorment eixamplaren el nombre d'activitats i ensenyaren també labors casolanes. Quan el grup ja prengué cos definitivament, ampliaren encara més les activitats i, partint sempre d'una nombre d'activitats realitzades és molt divers: escola de secretariat, residència d'estudiants, escola de jardineres, escola d'art i disseny, estudis lliures de magisteri, escola de periodisme de l'Església, que li és confiada pel bisbat de Barcelona, i Escola Superior de Didàctica religiosa, també dependent del bisbat. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Esteve, Joan Baptista (Girona, 1851 – 1901) Jurisconsult i poeta. Membre fundador i president de l'Associació Literària de Girona (1872-1901), va dedicar-se a escriure a diverses revistes de Girona i de Barcelona. Afiliat al partit conservador, presidí la diputació de Girona en 1884-90. És autor de poesies líriques i històriques en català. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Esteve, Josep (Girona, 1835 – Barcelona, 1916) Guitarrista i compositor. Amplià la seva formació musical a Barcelona amb Josep Brocà. El 1885 anà a París, on triomfà com a concertista. És autor d'obres per a guitarra. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Estruch, Marià (Igualada, Anoia, s XIX - 1900) Eclesiàstic. Fou declarat fill il·lustre de Igualada per les seves virtuts i les seves incansables activitats benèfiques. Destacà també com a divulgador de les doctrines homeopàtiques. Visqué un temps a Cuba, on era confessor de sant Antoni Maria Claret. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Fernández, Josep Antoni (Andalusia, v 1833 - Catalunya, s XIX) Escriptor. Pertany als inicis de la Renaixença i figura en l'antologia de Los trobadors moderns (1859). Fou fundador i director del setmanari il·lustrat "El Cafè" (1860). En una època anterior a la consolidació del Teatre Català, fou autor de peces de costums al·lusives a fets d'actual·litat, com la guerra d'Àfrica, en obres com A l'Àfrica, minyons! (1859) i Ja hi 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Ferrer, Tadeu Miquel (Besalú, Garrotxa, 1764 - la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1827) Marí. Publicà una Memòria sobre les fortificacions costaneres catalanes. Assaltà Toló en la Guerra Gran (1793) i el fort de caputxins de Mataró en la guerra del Francès. Acabada la guerra, reorganitzà el material naval abandonat pels francesos. Fou nomenat cavaller i noble (1819) i comandant militar de marina de Palamós (1824). 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Galzeran, Filomena Veure> Filomena de Santa Coloma. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Ganduxer, Jacint (Barcelona, 1899 - Cuba ?, s XX) Inventor. S'establí a Cuba. Patentà un bon nombre d'invencions, entre les quals figuren un velocímetre, un regulador de pressió, una perforadora automàtica, un model de fre automàtic i una màquina de descarregar també automàtica. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Garcés, Miquel (Lleida, 1817 – 1892) Polític i advocat. Germà de Ramon. Fou governador civil de Barcelona durant la Primera República (1873). 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Garcés, Ramon (Aitona, Segrià, 1803 – Barcelona, 1872) Metge. Va ser el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública a la facultat de Barcelona. Fou president de l'Ateneu Barcelonès i vice-president de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Publicà, entre altres obres sobre medicina, Tratado de medicina legal (1848). Fou germà de Miquel. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Garriga, Esteve (Girona, 1933 - ) Escriptor i psicòleg. És autor dels assaigs Ensayos psicoeconómicos, Promoción directiva (1964), Subscrivim el Tractat de Roma (1967), La Dirección Comercial 78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Gironella, Josep (Catalunya, s XVII – Àustria ?, s XVIII) Cavaller. Com a membre del Braç Militar assistí a la junta de braços de Barcelona que decidí la resistència a ultrança contra Felip V (1713). Es manifestà partidari de la defensa. Durant el subsegüent setge manà una companyia de la Coronela. Destacà molt a la primera defensa del baluard de Santa Clara (12/ago/1714). Sobrevisqué al setge. Caiguda la ciutat, obtingué dels borbònics passaport d'emigració. Li foren confiscats els béns. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrer i Gironès, Francesc (Girona, 26/jul/1935 - 17/feb/2006) Polític i assagista. S'ha destacat en les seves campanyes i accions per la defensa dels drets nacionals de Catalunya. Ha publicat, entre altres treballs, La persecució política de la llengua catalana (1985) i, en col·laboració amb F. Cruañas, Els drets lingüístics dels catalans. A partir del 1977 ha estat repetides vegades senador per Girona en les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya i també diputat al Parlament de Catalunya per ERC. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ferrer i Guasch, Vicent (Sant Antoni de Portmany, Eivissa, 18/mai/1917 - Eivissa, Eivissa, 10/nov/2008) Pintor. Estudià a Barcelona, a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i a l'Acadèmia Tàrrega. Treballà a Eivissa a l'estudi de Narcís Puget, el qual influiria sobre el seu art. Aquest es mostra també lligat al de l'italià Chirico. Fou catedràtic de dibuix a l'Institut d'Eivissa. Ha exposat a Eivissa, Barcelona, València, Mallorca, Madrid, Bilbao, Suïssa i als EUA.
Anar a: [ Ferrer, L ] [ Ferrer, V ] [ Ferrer i A ] [ Ferrer i D ] [ Ferrer i E ] [ Ferrer i G ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Ferrer, Vicent
Ferrer i Fitó, Rafael
Ferrer i Ginard, Andreu
Ferrer i Guàrdia, Francesc