|
|
|
Anar a: [ Mele ] [ Meliana ] [ Mena ] [ Mend ] [ Mener ] [ Menorca, c ] Els temps primitius són lírics, els temps antics són èpics, els temps moderns són dramàtics. (Victor Hugo) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Melé, Joan (Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, s XIX - Catalunya, s XIX) Religiós del Sagrat Cor de Maria. S'ordenà el 1875. Estigué un temps a Amèrica. Fou provincial de l'orde a Catalunya. És autor d'obres piadoses. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Melé i Ferrer, Ignasi (Cervera, Segarra, 1860 - Tossa, Selva, 1928) Metge. Es llicencià a Barcelona el 1886. Excel·lí com a conferenciant i propagandista de temes mèdics. S'establí a Tossa el 1892, on organitzà diverses excavacions que van permetre de descobrir les runes de l'antiga colònia romana. El 1915 fundà el museu de Tossa i, posteriorment, el de Sant Feliu de Guíxols. Va escriure Una excursió a Tossa (1927). 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Melendres i Rué, Miquel (Girona, 1905 – Tarragona, 1974) Escriptor i eclesiàstic. Poeta d'inspiració clàssica i tradicional, és autor del poema èpic L'esposa de l'Anyell (1972) i altres llibres de poesies, com ara La muntanya de la mirra (1942), Poemes d'alta mar (1956) i Esclat (1964). 6 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Melgosa, la (Biosca, Segarra) Masia, 4 km al nord de la vila. 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Melià, Josep (València, 1735 – 1805) Frare agustí. Era mestre en arts i teologia. És autor d'obres piadoses. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Melià i Bernabeu, Felip (València, 1/gen/1898 - Mèxic ?, s XX) Autor teatral. Estrenà a València, durant la Dictadura i la Segona República, una gran quantitat de peces, sovint curtes, en català dialectal, algunes de les quals foren publicades. Cal citar-ne Els fills dels vells, L'as d'oros, Miqueta, Lo que no torna, Patrons i proletaris (1921), El llenguatge del tabaco, Pobrets però honraets, Pare vosté la burra, amic, Encara queda sol en la torreta (1931), El malcarat (1931) i L'ambient (1932), entre altres. S'exilià el 1939. 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Melià i Bernabeu, Josep Maria (València, 1885 – Peníscola, Baix Maestrat, 1974) Escriptor. Estudià nàutica. Amb el pseudònim Pigmalión publicà articles de divulgació sobre temes d'astronomia a la premsa local. Col·laborador de Ràdio València, algunes de les seves conferències foren després publicades en forma de llibre amb el títol Una velada astronómica en Peñíscola y seis conferencias radiofónicas. Publicà també Blasco Ibáñez, novelista (1963), obra reeditada, amb correccions i ampliacions, el 1967, amb el títol Blasco 11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Melià i Ribelles, Manuel Antoni (País Valencià, s XVIII) Jesuïta. Visqué a Bolonya durant l'exili del seu orde. És autor d'obres religioses i de produccions teatrals. 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Melià i Sinisterra, Josep (València, 4/jun/1911 – Madrid, 21/feb/1999) Industrial. Fill de Josep Melià i Ballester. Durant la Segona Guerra Mundial ajudà molts fugitius dels països bel·ligerants a passar a l'exili, fet que el decidí a dedicar-se, acabada la guerra, a la indústria turística. Inicià les activitats el 1947, i aviat l'agència de Viatges Melià es convertí en una de les més importants organitzacions turístiques del món, amb sucursals a Europa i a Amèrica i amb hotels de luxe als principals punts turístics. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Melià i Tena, Casimir (Albocàsser, Alt Maestrat, 18/abr/1902 - Castelló de la Plana, 28/oct/1991) Llicenciat en ciències exactes i enginyer industrial per la universitat i l'escola d'enginyers de Barcelona. Patentà uns models de gasògens per a automoció; fou delegat del ministeri d'indústria a Castelló. Ha publicat monografies tècniques i econòmiques i ha conreat l'assaig i la narrativa en castellà i en català. Des del 1970 15 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Melianta, Jaume "el Fadrí de Sau" (Sau, Osona, v 1600 - Catalunya, s XVII) Bandoler. Lloctinent de Joan de Serrallonga, el 1630 passà amb aquest a França durant l'ofensiva del duc de Feria, lloctinent de Catalunya. Hi fou detingut el 1631, amb altres components de la banda -entre els quals el seu germà Rafael-, lliurat a les autoritats catalanes, fou condemnat a galeres. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Melic, Felicià (Xerta, Baix Ebre, s XVII – Barcelona, 1721) Cronista. Religiós servita, ministre provincial de l'orde a Catalunya. Deixà inèdites una Historia de los servitas de Cataluña i una obra més àmplia, per bé que incompleta, Crónica general de la orden, on detalla totes les fundacions servites d'Espanya, amb un especial relleu de les cases catalanes. 18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Meller, Raquel Nom artístic de la cançonetista Francesca Marquès i López. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Melons (Castelldans, Garrigues) Masia i antic terme, al sud del terme, a la vall de Melons, tributària, per la dreta, del riu Set. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Melons, mas de (Castelldans, Garrigues) Espai natural protegit. Declarat reserva natural parcial el 1987. Aquest espai de protecció especial, de 1.140 ha, resta integrat en l'espai d'interès natural (PEIN) del mateix nom que comprèn també terres dels municipis d'Artesa de Lleida i Lleida (Segrià) i presenta una superfície total de 2.734 ha. Destaca d'aquest paratge la singularitat de la fauna, essent un lloc excepcional per a la guaita d'ocells estèpics com era la ganga, el sisó, el torlit, la calàndria, la perdiu roja, la trenca, l'àguila daurada, l'àguila cuabarrada, l'arpella pàl·lida o l'esmerla. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Melun, Guillaume de (Brussel·les, Bèlgica, 1660 – Barcelona, 1735) Militar. Fou coronel del regiment de guàrdies valons al servei de Felip V. Nomenat capità general de Catalunya (1725-35), la seva arribada coincidí amb el perdó i la restitució de béns als austriacistes i amb l'inici de la recuperació econòmica del Principat; aixó l'induí a no implantar-hi la lleva forçosa de soldats. Durant el seu comandament es formà el primer cos de mossos d'esquadra, i hom preparà a Catalunya la majoria de les expedicions militars d'aquest període. Exercí el càrrec en constant disputa amb l'audiència. El 1729 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i el 1731 en fou fet president; creà l'insígnia de l'entitat. 23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
24 CATALUNYA - POLÍTICA Memorial de Greuges (Catalunya, 10/mar/1885) Document adreçat a Alfons XII. Nom amb què és coneguda correntment la Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, presentada al rei per una comissió presidida per Marià Maspons. L'esmentat memorial era en síntesi, un manifest polític català que s'oposava als projectes lliurecanvistes del govern i als intents d'unificació del dret civil sobre la base del dret castellà. Exercint el dret de petició reconegut per la Constitució, a iniciativa del Centre Català van reunir-se a Llotja, a Barcelona, l'11/gen/1885, representants de nombroses entitats culturals, econòmiques i polítiques, presidits per Rubió i Ors; nomenaren una comissió encarregada de redactar la memòria i elegiren Valentí Almirall redactor ponent. 25 CATALUNYA - ESPORT Memorial Joaquim Blume (Barcelona, 1969 - ) Competició de gimnàstica artística. Reservada a gimnastes d'èlit que hom celebra en memòria del gimnasta Joaquim Blume i organitzada anualment per la Federació Catalana de Gimnàstica. Hom disputa a la vegada el Critèrium Internacional Ciutat de Barcelona per a la categoria masculina i el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona per a la femenina. En aquesta competició no hi ha exercicis obligatoris, només se'n fan de lliures en tots els aparells seguint el reglament de la Federació Internacional. 26 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Memorial Numismático Español (Barcelona, 1866 – 1880) Revista especialitzada en numismàtica. N'aparegueren cinc volums i solia constar d'uns 300 pàgines amb il·lustracions. És la primera revista de la seva especialitat apareguda a l'estat espanyol i fou dirigida per Àlvar Campaner i Fuertes. Tingué col·laboradors tan destacats com C. Pujol i Camps, el mateix A. Campaner, V. Vázquez Queipo, J. Cabré i Aguiló, A. Heiss, A. Pedrals i Moliné i J. Zobel de Zangroniz, entre d'altres. 27 CATALUNYA - LITERATURA
28 CATALUNYA - LITERATURA Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua i moderna literatura de Cataluña (Catalunya, 1815) Repertori alfabètic i bibliogràfic dels escriptors nascuts o originaris del Principat fins al primer terç del s XIX. Fou elaborat pels germans Ignasi i Fèlix Torres i Amat, partint, sobretot, dels materials de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, de la d'El Escorial i de les reials de Madrid. Bàsicament, la redacció fou acabada el 1815 -quatre anys després de la mort d'Ignasi. No fou publicada, però, fins al 1836, a instàncies de l'erudit Jaume Ripoll i Vilamajor, com a obra de Fèlix, aleshores bisbe d'Astorga, i fou precedida d'un interessant pròleg i d'uns Apuntes para una disertación sobre la lengua y la literatura catalana. Per encàrrec de Fèlix Torres, Joan Cormines redactà un Suplemento..., publicat a Burgos el 1849. És un dels texts fonamentals per a la història literària de Catalunya, i la seva utilitat perdura encara avui. 29 CATALUNYA - LITERATURA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mena, Carlota de (Tortosa, Baix Ebre, 1845 - Manresa, Bages, 29/des/1902) Actriu. S'inicià a la companyia de Julià Romea, i el 1865 era ja la primera actriu de la companyia de Valero i Vico. Treballà a diverses companyies, entre les quals les de Tutau, que fou el seu segon marit. Treballà als millors teatres de l'època: el Principal, el Romea, el Novetats, etc, on representà obres com Les heures del mas, Gal·la Placídia, La Dolores, etc. Morí quan representava Locura d'amor. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mena, Teodor (Mataró, Maresme, 1836 - Catalunya, s XIX) Escriptor i músic. A Olot fundà i dirigí "La Aurora Olotense" (1859) i "El Faro de la Montaña", a Barcelona "El Espectador" (1872), a Sabadell "Los Ecos del Vallés" (1880) i "Diario de Sabadell" (1881-86), a Arenys de Mar "Ecos de la Costa" (1886-88). Va escriure el drama Arnau de la farga, l'estudi La industria de Sabadell... (1870), un oratori i fou l'autor de la lletra i la música de les sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica (1873). 32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Menadella, la (Forcall, Ports) Masia, situada al vessant meridional de la serra de la Menadella (1.129 m alt), que separa els Ports d'Aragó, entre les conques del Bergantes i el Guadalop. Prop seu hi ha l'ermita de Sant Joaquim de la Menadella. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Menaguerra, Ponç de (València ?, s XV) Escriptor i cavaller. Fou capità de cavalleria i serví Ferran el Catòlic en la campanya de Perpinyà. Entre el 1479 i el 1493 va escriure un tractat sobre les lleis del torneig titulat Lo cavaller, editat a València el 1532. 34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Menahem ben Selomó Meiri (dit Vidal Selomó) (Perpinyà, 1249 – 1316) Talmudista, exegeta i comentarista jueu. Tingut pel més brillant entre els medievals, per la claredat d'exposició. Entre els seus escrits hi ha un comentari a tot el Talmud, el Qiryat Séfer, que és un escrit massorètic, comentaris als Salms i als Proverbis -on empra mots catalans per explicar el sentit d'alguns mots hebreus- i el Hibbur ha-Tesubà, sobre la penitència. Durant les lluites ideològiques del seu temps es posà a favor de l'estudi de la filosofia i de les ciències profanes, posposades, però, a l'estudi del Talmud. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Menahem ben Ya'qob ibn Saruq (Tortosa, Baix Ebre, s X – Còrdova, Andalusia, s X) Poeta, lexicògraf i gramàtic hebreu. De jove es traslladà a Còrdova, i hi residí, sota el mecenatge d'Ishaq ibn Saprut -al qual dedicà la producció poètica i elegies, en la seva mort- i del seu fill Hasday, el famós metge i polític jueu, del qual fou secretari. Per això li és atribuïda la redacció de la carta d'aquest al rei dels Kuzarim. Havent tornat d'un sojorn a Tortosa es dedicà als estudis gramaticals, i redactà el Mahberet, el primer lèxic bíblic complet en hebreu. Per les seves simpaties envers els caraïtes o bé per intrigues de Dunas ben Labrat caigué en desgràcia i fou tancat a la presó, des d'on escriví una carta, en vers, d'estil bíblic i rimat, que és la seva obra poètica fonamental. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Menalt, Gabriel (Mataró, Maresme, s XVII – Barcelona, 1687) Músic i sacerdot (o Manald). Fou organista, per oposició, de Santa Maria del Mar de Barcelona (1679-87), on també fou mestre de capella durant un període breu. Hom en conserva obres per a orgue, tientos, versos i motets de força interès i força qualitat. 39 CATALUNYA - MUNICIPI
40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Menàrguez, Lluïsa (Alacant, 1889 - Madrid ?, s XX) Arpista. Estudià als conservatoris de Madrid, Berlín i París. Actuà amb bon èxit a Europa i Amèrica. Féu diverses transcripcions per a arpa. Fou professora del conservatori de Madrid. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA
42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mencui (Soriguera, Pallars Sobirà) Poble (1.256 m alt), situat al vessant meridional de la Muntanyeta, al sector occidental del terme. L'església de Sant Climent depèn de la d'Estac. Pertangué als ducs d'Híxar. Formava municipi independent a mitjan s XIX. 43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mendia, cala (Manacor, Mallorca Oriental) Cala de la costa, situada al sud de Portocristo, vora la cala Anguila. 89 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Mendoza, Iñigo López de (Carrión de los Condes, Castella, 1398 - Guadalajara, Castella, 1458) Literat i estadista. Marquès de Santillana. Fill de l'almirall poeta Diego Hurtado de Mendoza, es distingí sempre per una doble activitat, política i literària. Excel·lí sobretot en la creació poètica: Comedieta de Ponça (descripció del desastre naval sofert per Alfons IV de Catalunya-Aragó a Nàpols). 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mendoza, Pere de (Catalunya, s XV - Santes Creus, Alt Camp, s XV) XXX abat perpetu de Santes Creus. Fou elegit el 1479. Ocupà el càrrec de Diputat Eclesiàstic de la Generalitat. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mendoza y Cárdenas, Francisco Hurtado de (Castella ?, s XVI – Barcelona, 1615) Segon marquès d'Almazán. Fou lloctinent general de Catalunya en la fase decisiva de la incubació de la crisi entre el Principat i la monarquia. Hagué d'enfrontar-se al desgavell monetari i, sobretot, a l'augment constant del bandolerisme, que arribà a envair la pròpia administració del lloctinent, dividida en nyerros i cadells. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mendoza y de Fonseca, Mencía de (Jadraque, Castella, 1508 – València, 1554) Marquesa del Cenete i comtessa del Cid. De petita residí a Aiora. Anà a viure a Flandes, i de retorn a la Península, es casà amb el lloctinent de València, el duc de Calàbria Ferran d'Aragó, vídu de Germana de Foix, i passà a residir a València. Amant de les lletres, hi continuà la vida fastuosa de petita cort; subvencionà estudiants a Lovaina (1542), assignà una pensió al fill del mestre racional de València, Francesc Escrivà per a estudiar a Alcalá i s'interessà per la instrucció dels patges de palau. Novament vídua (1550), romangué a València. En testar, el 1535, nomenà hereu el seu cosí segon Lluís de Requesens. Fou famosa per la seva gran obesitat i la seva corpulència. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mendoza i Fuster, Mateu Miquel (País Valencià, s XVIII – s XIX) Erudit. És autor d'un Libro de selectas noticias, conjunt d'anotacions d'interès corresponents als anys 1788-1806. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mendoza i Garriga, Eduard (Barcelona, 11/gen/1943 - ) Novel·lista en castellà. Es donà a conèixer el 1975 amb la publicació de la novel·la La verdad sobre el caso Savolta, portada al cinema el 1978; la seguiren El misterio de la cripta embrujada (1979) o El laberinto de pasiones (1982) fins a arribar al gran èxit de lectors i de crítica que aconsegui amb La ciudad de los prodigios (1986) i Una comèdia ligera (1996). En 90 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mendoza y Lemos, Rodrigo Hurtado de (Castella, 1464 – València, 1523) Primer marquès de Cenete. Germà de Diego Hurtado. El 1492 es casà amb Leonor de la Cerda i d'Aragó, neta, per part de mare, del príncep de Viana. Vidu (1497), el 1498 fou expulsat de València per escàndols fets a la cort de la reina Joana de Nàpols. Sembla que pretengué la mà de Lucrècia Borja. Ajudà el fill del comte d'Ureña en la seva rebel·lió contra el rei, i hagué de retirar-se a les seves possessions valencianes (la vila d'Aiora i la baronia d'Alberic), que Ferran II li havia donat, el 1494. Durant la guerra de les Germanies, per la seva actitud, favorable als agermanats i contrària al seu germà Diego, fou exiliat del regne (1520), però el 1521 fou nomenat governador general de València, per malaltia del titular Lluís de Cabanyelles, alhora que... Segueix... 50 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mendoza Rueda, Antonio (Màlaga, Andalusia, 13/abr/1811 – Barcelona, 9/set/1872) Cirurgià. Es llicencià en medicina a Madrid, i ingressà a la sanitat militar. Fou destinat a l'hospital militar de Barcelona, i el 1844 fou nomenat catedràtic d'anatomia d'aquesta ciutat. President de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona, creà, amb Giné, "El Compilador Médico" (1865). Publicà Estudios clínicos de cirugía (1847). 52 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Mendoza y Sandoval, Diego Hurtado de (Castella, 1650 – Viena, Àustria, 1720) Tercer comte de la Corzana. El 1697 fou nomenat capità general de Catalunya, nomenament que restà sense efecte, a causa de la greu annexió francesa de Catalunya i de la posterior negativa, per part de la generalitat i del Consell de Cent barceloní, de reconèixer-lo. Sembla que, a causa de dificultats econòmiques i del seu ressentiment per la indiferència envers ell del govern de Felip V, es passà, el 1702, al servei de Carles d'Àustria, i li foren confiscats els béns. El 1706 entrà triomfalment a València, amb Carles III, el qual el designà per a formar part, indistintament, dels nous consells de guerra i de govern i el nomenà, abans de partir, lloctinent general de València, càrrec que exercí fins després de la rendició de la capital a l'exèrcit borbònic, el 8/mai/1707. El 1711 s'embarcà, amb la seva família, amb el rei-arxiduc vers Viena. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mendoza i Tenòrio, Elisa (Barcelona, 1856 – Madrid, 1929) Actriu. Era filla de l'actriu Rosa Tenòrio. Fou figura destacada del teatre; estrenà obres de Cano, Echegaray i López de Ayala, i treballà amb Rafael Cano i Antonio Vico. Fins al 1884 no actuà a Barcelona. El 1889, arran del seu matrimoni, abandonà l'escena. 54 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Menéndez, Josep (Barcelona, s XIX – 1866) Compositor. Del 1817 al 1826 fou mestre de capella a la catedral de Lleida. Després residí a Barcelona. La seva producció comprèn una Missa a gran orquestra i diverses obres de música sacra. 56 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Menera, Lambert (Bassegoda, Garrotxa, s XVII - Catalunya ?, s XVII) Guerriller. Fou alcalde de Bassegoda. Lluità per la reincorporació del Rosselló a Catalunya, després de la pau dels Pirineus, en col·laboració amb els patriotes rossellonesos. 59 ANDORRA - GEOGRAFIA Meners, els (Canillo, Andorra) Cims (pic del Mener Nou, 2.828 m alt, a l'oest, i pic del Mener Vell, 2.820 m, a l'est) de la línia de crestes que separa Andorra del país de Foix, que domina els estanys de Ransol, prop del més alt dels quals (estany de la Mina) hi ha una antiga mina de ferro. 60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Meners, hostal dels (Costoja, Vallespir) Mas i antic hostal, a la vora esquerra de la Muga, a la frontera franco-espanyola, aigua avall dels hostals de la Muga. 61 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Menescal, estany del (Castelló de la Plana, Plana Alta) Antic estany litoral de la costa, al sud de la ciutat. 62 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Meneu (la Granja de la Costera, Costera) Antic llogaret (o Alqueria de Meneu). Era lloc de moriscs (32 focs el 1563); el s XVI fou annexat a Roglà. 63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mengual, Juli Vicent (València, 1893 – Madrid, 1940) Escultor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. És autor d'obres remarcables. Era catedràtic interí de l'Academia de San Fernando de Madrid. Precisament morí durant les oposicions per confirmar amb titularitat la seva càtedra. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mengual i Llull, Joan Baptista "Isa Tròlec" (Sanet i els Negrals, Marina Alta, 14/des/1945 - València, 26/jun/1992) Escriptor. Col·laborador en diverses revistes, el 1976 guanyà el premi Andròmina amb Ramona Rasbif i el 1977 el Ciutat d'Alacant amb Mari Catúfols (publicada el 1978). Posteriorment publicà les novel·les Cabo de palos (1979), Bel i Babel (1980), 7x7=49 (1983) i Ploure a la mar (1995). La seva biografia Vicent Andrés Estellés, serví de pròleg al volum de bibliòfil La marina d'aquest poeta. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mengual i Segura, Gonçal (Alacant, 1878 – 1953) Escriptor. Era metge. Publicà un llibre d'assaigs moralitzants titulat Del corazón a los labios (1948). 67 ILLES BALEARS - COMARCA
68 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Menorca (Menorca, 1941 - ) Diari en castellà. Creat com a òrgan del Movimiento i traspassat el 1951 a una empresa privada i, després, passà a l'Editorial Menorca, actual propietària. Fou dirigit per Mateu Seguí i Mercadal. Esporàdicament publica articles en català. 69 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Menorca, bisbat de (Menorca) Demarcació de l'església catòlica, que comprèn l'illa de Menorca i té la capital a Ciutadella. La diòcesi és dividida, actualment, en tres arxiprestats: el de Ciutadella, el de Maó i d'Alaior. Al començament del s V consta ja com a bisbe (el primer que és conegut) Sever (417), escriptor llatí que residia a Iamnona (avui Ciutadella). Quan tingué lloc la incursió dels vàndals, el bisbe Macari de Menorca hagué de passar a l'Àfrica per a fer professió de fe davant el rei Hunneric a Cartago. L'església menorquina degué continuar florent durant la dominació bizantina (s VI-VIII). Menorca, juntament amb Mallorca, fou pretesa, bé que sense èxit, pel bisbe de Girona Servusdei, la qual cosa sembla indicar que, sota la dominació àrab, els cristians de l'illa no tingueren bisbe propi. El 1058 consta que encara hi havia... Segueix... 70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Menorca, canal de (Illes Balears) Braç del mar Balear, entre Mallorca i Menorca. No ateny enlloc els 200 m de profunditat, i la seva amplària mínima, entre el cap d'Artrutx (Menorca) i el des Freu (Mallorca), és d'uns 40 km. 71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Menorca, cap de (l'Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Cap de la costa, a la península del cap des Pinar, al sud d'aquest cap. 73 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Menorca, conquesta de (Menorca, 5/gen/1287 - 22/gen/1287) Campanya d'Alfons II de Catalunya-Aragó. Quant Jaume I va haver conquerit Mallorca (1229), Menorca, que no arribà a ésser envaïda, es va declarar nominalment tributària de la corona catalano-aragonesa; però l'any 1287, i tot i que l'illa pertanyia jurídicament al regne de Mallorca, Alfons II la va conquerir per la força de les armes i la va repoblar parcialment. En aquella època Menorca gaudí de l'esplendor nàutica i comercial catalana i d'una certa prosperitat en l'economia, basada en la cria de bestiar oví per a la producció de llana. 74 ILLES BALEARS - CULTURA Menorca, formatge de (Menorca) Formatge dur, cru i premsat, de forma quadrada, amb els cantells arrodonits, elaborat a l'illa. Hom fa coagular llet de vaca amb caseïna, i el producte és premsat. Després hom el sala amb salmorra, al 10%, el fa madurar durant un mes i, finalment, és untat amb oli. 75 ILLES BALEARS - ART Menorca, Grup (Menorca, 1961 - d 1964) Grup d'artistes independents, dins una línia informal, que pretenia d'inspirar-se en la natura menorquina. La idea sorgí del pintor noruec Arnulf Björndal, i, entre altres, s'hi integraren els ceramistes Jaume Ribalaiga i Frederic Hilario i el pintor Francesc Hernández i Móra, amb l'adhesió d'una llarga llista d'artistes locals i forans. La galeria Sa Taula, inaugurada a Fornells el 1964, havia de polaritzar les mostres d'aquest grup, que, com a tal, no reeixí. 76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
77 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Menorca, regne de (Menorca, 1229 - 1287) Denominació donada a l'illa en el seu darrer període de dominació musulmana, després de la conquesta de Mallorca per Jaume I de Catalunya-Aragó, cosa que li conferia una independència de fet en les relacions amb els estats cristians. Es mantingué en la titulació dels reis de Catalunya-Aragó després de la conquesta de l'illa (1287) i posteriorment en la dels d'Espanya. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Menós i de Lléna, Jaume (Barcelona, s XVIII) Metge. Residí a Manresa. Publicà nombroses obres professionals, com Memoria contra el uso del solimán corrosivo y de la cicuta (1776), i sobre aigües medicinals de diversos llocs de Catalunya, obres, totes elles, d'un marcat to polèmic. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mensa i Corchete, Carles (Barcelona, 1936 – 1982) Pintor. Ha format part dels grups "Síntesi" i "Arte de Hoy". Realitzà la seva primera exposició individual a Mataró el 1961. Ha exposat també a Barcelona, Madrid, Torí, Milà, Florència i Palerm. En 1965 rebé la primera medalla Gimeno de Tortosa. Té obres als Museus d'Art Modern i d'Art Contemporani de Barcelona. La seva pintura és figurativa, caricaturesca, amb una intenció satírica d'agressivitat molt remarcable. 80 CATALUNYA - EMPRESA Menta (Catalunya, 1997 - ) Primer operador global de telecomunicacions per cable, vinculat a Cable i Televisió de Catalunya. La llicència per a operar al Principat l'obtingué l'any 1997, i va encarregar-se de cablejar amb fibra òptica els principals municipis. Actualment Menta ha desaparegut com a marca, en integrar-se —com han fet Madritel, Able, Supercable Andalucía i Telecom Canarias— a l'empresa Aunacable 81 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mentor, Blasco (Barcelona, 13/nov/1919 - Solliés-Toucas, França, 4/mai/2003) Pintor. Nom popularitzat, a França, de Mentor Blasco i Martel. Format a Llotja, participà a les Exposicions de Primavera de Barcelona del 1936 i el 1937, dins el Saló de Montjuïc. Des del 1939 residí a Occitània, i el 1945 s'establí a París, on féu decoracions per al teatre Sarah-Bernhardt. Mostrà la seva obra en exposicions individuals i en nombroses de col·lectives. Obtingué el Prix de Dessin el 1953. El seu art, figuratiu, expressiu i ben estructurat, s'acull sovint en teles de grans dimensions. És representat al Musée d'Art Moderne de París i als museus de Mulhouse i Besançon. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mentui (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Poble, en procés de despoblament, fins el 1969 era del municipi de Montcortès de Pallars, és situat al pla de Corts, a l'oest de l'estany de Montcortès. L'església del Roser depèn de la parròquia de Peracals. 84 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Meó, la (Balaguer, Noguera) Partida de l'horta, estesa a la dreta del Segre, des del pont de Balaguer a la peixera de la sèquia de Gerb. Era coneguda amb el nom d'hort d'Almudèfer o del Rei. 86 FRANJA PONENT - MUNICIPI
88 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Mequinensa, embassament de (Baix Cinca) Embassament de l'Ebre, que s'acaba a Escatrón (Aragó). Té uns 125 km de llarg fins a la presa, que està 2 km abans de la vila antiga i de la confluència amb el Segre. L'obra, acabada el 1963, té una capacitat superior als 1.530 milions de m3; la presa té 80 m d'alçada, i la central, una producció superior als 770 milions de kWh com a mitjana anual. 87 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Mequinensa, Parlament de (Mequinensa, Baix Cinca, oct/1411 - des/1411) Assemblea popular convocada per Pedro Ruiz de Moros, Antonio de Luna i Artal d'Alagó, diputats del regne d'Aragó, en ajut de Jaume d'Urgell, pretendent al tron, enfront de Ferran d'Antequera. Ja que la reunió era il·legal, les seves conclusions no foren acceptades per les Corts de Tortosa del desembre del mateix any.
Anar a: [ Mele ] [ Meliana ] [ Mena ] [ Mend ] [ Mener ] [ Menorca, c ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Melendres i Inglès, Jaume
Melià i Pericàs, Josep
Meliana
Menal i Brufal, Pere
Menàrguens
Mendoza y Lemos, Diego Hurtado de (Manzanares, Castella, 1468 - Toledo, Castella, 1536) Primer comte de Melito i d'Aliano. Germà de 
Menéndez Pelayo, Marcelino
Menera, la
Menorca
Mentet
Mequinensa