|
|
|
Anar a: [ Gali ] [ Galia ] [ Gall ] [ Galle ] [ Gallin ] [ Galm ] No deixis mai de fer-te preguntes. (Albert Einstein) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Galí (Vic, Osona) Veure> Sant Joan de Galí. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Galí (els Prats de Rei, Anoia) Antiga quadra i església (o la Quadra), a l'oest de la vila. A mitjan s XIX formava part del municipi de Solanelles. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galí, Francesc (Catalunya, s XVI) Navegant. Anà a Amèrica i al Japó. En 1582, l'arquebisbe i virrei de Mèxic, P. Moya, li encarregà de trobar un bon port a la costa del Pacífic per a les naus provinents de les Índies Occidentals. Amb dues fragates salpà d'Acapulco amb aquest objecte. Fent un estudi dels corrents oceànics, arribà a Manila, d'on passà a Macao. De tornada abordà, el 14 de juliol de 1548, el magnífic port natural on s'alça avui la ciutat de San Francisco. Féu algunes altres exploracions per Califòrnia. Deixà un manuscrit dels seus viatges, trobat a Gos per l'holandès J. H. van Linschten, que el publicà traduït i fent costat a una obra 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galí, Francesc (Camprodon, Ripollès, s XIX – Barcelona, 1897) Pedagog i eclesiàstic. Després d'ensenyar molts anys al col·legi mataroní de Valldemia, fundà a Barcelona el col·legi Balmes. En col·laboració amb el farmacèutic Morer publicà, el 1879, una Història de Camprodon. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galí, Galderic (Girona, s XVI – s XVII) Jurista. Autor d'un Compendio de la práctica criminal (Milà, 1622); traduí a l'italià El rosario de Nuestra Señora (Nàpols, 1611), de Francesco Panogarola, i Reglas militares sobre el gobierno y servicio particular de caballería (Milà, 1619), de Ludovico Melzo. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galí, Jaume (Catalunya, s XVI – s XVII) Pintor. El 1617 fou elegit cònsol del seu gremi a Barcelona. L'any següent treballava en la decoració de la capella del palau de la Generalitat. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galí, Jeroni (Barcelona, s XVI) Notari. Deixà alguns escrits d'interès professional. 8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Galí, Joan (Palma de Mallorca, s XVIII – 1821) Religiós observant. Destacà com a teòleg. 9 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Galí II d'Aragó (Aragó, a 833 - d 867) Comte d'Aragó (v844-d867?), d'Urgell i Cerdanya (834-v838), com a successor del seu pare, Asnar I Galí, i de Pallars i Ribagorça (833/34-v848). Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós, l'expulsà d'Urgell-Cerdanya, que li havien estat conferits per Lluís I de França, vers la fi del 834 i els ocupà efectivament vers el 838. Pel volts del 848 Galí hagué d'abandonar Pallars-Ribagorça, que Frèdol de Tolosa tornà a incorporar al seu comtat, i ocupà Aragó, antic comtat del seu pare abans del 820, i les governà fins a la seva mort. El succeí a Aragó el seu fill Asnar II Galí. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galí i Claret, Bartomeu (Catalunya, 1850 – Barcelona, 1902) Pedagog. Era pare de Francesc d'A. Galí i Fabra i oncle d'Alexandre Galí i Coll. Col·laborà a algunes de les experiències docents del seu cunyat Pompeu Fabra. Fou gramàtic excel·lent. Exercí una influència considerable no sols sobre els familiars ja esmentats sinó també sobre d'altres figures intel·lectuals agrupades entorn del seu mestratge. Era doctor en filosofia i lletres. Féu una gran tasca, a Barcelona, en el camp de l'ensenyament privat. És autor d'una notable Gramática de la lengua castellana, de la qual aparegué una segona edició el 1893. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galí i Duffour, Francesc (Barcelona, 1918 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 21/gen/2006) Escriptor. Intervingué en el premi Juan Boscán i fou conseller de l'Instituto de Cultura Hispánica. Inicià la col·lecció catalana "Atzavara" (1951). La seva poesia -Tannkas del somni (1952), Atzavara (1953), Poemes (1957)- respon a un delicat postsimbolisme. Conreà la crítica d'art en diverses publicacions. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galí i Herrera, Jordi (Barcelona, 19/mar/1927 - ) Pedagog. Fill d'Alexandre Galí. Participà activament en el moviment escolta que animava mossèn Antoni Batlle (1946-58); dirigí el Colegio-Internado La Molina (1951-55) i ha fundat (1955) i ha dirigit l'Escola Sant Gregori de Barcelona, una de les escoles renovadores del moviment iniciat pels volts del 1955. Ha publicat Saint-Exupéry o la llibertat d'esperit (1965), Didáctica del lenguaje (1967), El compromís polític dels germans Chesterton (1974), La formació de Catalunya (1986) i diversos llibres de text per a la EGB; ha editat també els escrits de mossèn Batlle (1966). 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galí i Herrera, Raimon (Barcelona, 7/mar/1917 - 8/abr/2005) Antropòleg i escriptor. Fill d'Alexandre Galí. Llicenciat en filosofia i lletres. Durant la guerra civil fou oficial provisional de l'Escola de Guerra de la Generalitat. Exiliat el 1939, creà a Mèxic la revista "Quaderns de l'Exili". En tornar a Barcelona treballà amb el grup anomenat CC (Catòlics Catalans) i a l'Acadèmia de la Llengua Catalana de la Congregació Mariana. Té publicats La Catalunya d'en Prat (1985), L'exèrcit a Catalunya (1991) i El dècim cos d'Exèrcit i la caiguda d'Aragó (1994), entre d'altres. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Galiana, Antoni (Xixona, Alacantí, 1762 – València, 1826) Matemàtic i físic. Estudià filosofia, teologia i dret civil a la Universitat de València. Hi fou catedràtic de filosofia (1791-94), de matemàtiques (1799) i de mecànica i física experimental. És autor de diverses obres. 19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Galiana, Pere (Xàtiva, Costera, s XVII - Montsant, Priorat, 1679) Monjo cistercenc. És autor de diverses al·legacions sobre els drets de l'orde del Císter, sobre la militar de Montesa, i d'un Examen de la verdad en defensa de las autoridades apostólica y real. 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Galiana i Cervera, Lluís (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1740 – 1771) Religiós i escriptor. Professà en l'orde dominicà el 1756 i estudià als col·legis d'Oriola, Ontinyent i València. Publicà comentaris a obres de fra Luis de León (1769, 1765) i mantingué una extensa correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre problemes culturals ben diversos. L'epistolari ha estat publicat en part per Roc Chabàs (1891) i Vicent Castañeda i Alcover (1923, 1926). Hi ha manuscrits seus a l'Academia de la Historia (Madrid) i les biblioteques Universitària i Municipal de València. Hom li ha atribuït la Rondalla de rondalles (1768, 1776, 1820, 1971, etc), obra de caràcter summament popular, que aplega, literàriament, una gran quantitat de vocables i frases fetes del País Valencià. Redactà també una Recopilación de refranes valencianos (1920) i un quadern d'esmenes i addiccions a Escritores del Reino de Valencia, de Vicent Ximeno. Per la seva posició davant la problemàtica lingüística i cultural valenciana, Galiana ha estat inscrit dins el petit cercle valencià del s XVIII anterior a la Renaixença. 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Galiana i Folqués, Miquel (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1814 – 1880) Músic. Exercí com a organista de Santa Maria l'any 1839. Fou catedràtic d'harmonia del conservatori de Madrid el 1861. Autor de dues sarsueles i d'obres didàctiques, com ara Prontuario teórico-musical (1856). 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Galilea (Puigpunyent, Mallorca Occidental) Poble, en un planell, al vessant meridional del puig de Galatzó a la serra de Tramuntana. L'església de la Concepció és del 1810, però la seva construcció fou decidida el 1788 pel bisbe Rubio i el capità Antoni Barceló i Pont de la Terra. Popularitzat literàriament per un poema de Llorenç Riber entorn d'una cobla popular que s'hi refereix, des del 1961 s'hi celebra, anualment, un certament parroquial de poesia. 25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Galileu, puig d'en (Escorca, Mallorca Septentrional) Contrafort septentrional (1.195 m alt) des Teix, a la serra de Tramuntana. 26 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Galinda, punta (Andratx, Mallorca Occidental) Cap de la costa, davant sa Dragonera, entre Sant Elm i la cala en Tió. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galindo, Francesc (Barcelona, s XVIII) Frare predicador. Publicà alguns dels seus sermons. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galindo, Josep (Catalunya, s XIX) Actor teatral. Un dels que més destacaren a Barcelona durant el primer terç del s XIX. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - POLÍTICA Galinsoga, afer (Catalunya, jun/1959 - feb/1960) Campanya cívica en contra de Luis Martínez de Galinsoga, director de "La Vanguardia Española", per la seva actitud. En protesta perquè es predicava en català a l'església de Sant Ildefons de Barcelona proferí la frase Todos los catalanes son una mierda, que s'escampà a cau d'orella per tot Barcelona. Com a resposta, un grup de joves catòlics i catalanistes encapçalats per Jordi Pujol i Soley entrà en contacte amb gent d'acció d'ideologia semblant i organitzaren una campanya de boicot al diari, consistent en repartir fulls volants, estripar diaris al carrer, trencar vidres del seu local, trametre cartes als anunciants i als venedors, etc. La campanya se'ls escapà de les mans i aparegueren grups espontanis que actuaven pel seu compte. Els partits polítics -aleshores clandestins- no... Segueix... 31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Galiota, cala (ses Salines de Santanyí, Mallorca Oriental) Cala de la costa meridional, a ponent de sa Puntassa, al voltant de la qual hi ha la colònia de Sant Jordi (o es Port de Campos). 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gall, el (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat) Zona mixta d'indústria i habitatges, al nord-oest del municipi, a la banda dreta de la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera. Fou una de les zones d'expansió urbana de la ciutat; influïda pel creixement de Barcelona. Es començà a formar els anys 1950. Té un pla parcial d'ordenació urbana del 1960. 33 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
34 EUROPA - BIOGRAFIA Gal·la Placídia (Constantinoble, Túrquia, v 386 – Roma, Itàlia, 450) Filla de l'emperador romà Teodosi I i germana d'Honori. L'any 410, en caure Roma a les mans d'Alaric, Gal·la fou feta presonera. El rei visigot Ataülf s'hi casà el 414, i s'establiren a Barcelona. Gal·la enviudà, però, l'any següent. Jaume Pahissa compongué una òpera, amb lletra catalana de Guimerà, titulada Gal·la Placídia (estrenada al Liceu de Barcelona el 1913). 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallac, Berenguer de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Serví Jaume I el Conqueridor a la campanya per prendre València (1238) i a d'altres més al sud. Fou recompensat amb una casa a la capital i 8 jovades de terra de conreu a la Vall d'Albaida. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallac, Bernat de (Catalunya, s XV) Cavaller. Procurador de la reina Violant de Bar durant l'interregne (1410-12). Més tard (1419-22) fou el tutor del fill de Margarida de Prades, Joan Jeroni de Vilaragut, i del cavaller valencià Joan de Vilaregut. El 1425 era a Castella per recaptar-hi unes cobrances a nom de la reina Maria. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallac, Joan (Catalunya, s XV) Vice-conseller de Joan II. El 1459 fou ambaixador seu al concili de Màntua. 38 CATALUNYA - EMPRESA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallard, Alfred (Palafrugell, Baix Empordà, 1899 – Catalunya, s XX) Escriptor i periodista. A partir del 1918 col·laborà assíduament a la premsa de Barcelona. Traduí al català Zweig i Conrad (Un tifó, 1930) i publicà el recull de contes Aquella tardor (1920) i la novel·la La jove de ca l'Arbejà (1922). 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallard, Arnau de (Catalunya, s XII - França ?, s XIII) XVII abat perpetu del monestir de Poblet. Fou elegit el 1229 com a successor de Ramon de Cervera. Pel nov/1230 rebé la visita de Jaume I el Conqueridor, que passà uns dies al monestir en visita religiosa per agrair la conquesta de Mallorca, durant el qual l'abat de Poblet i el de Santes Creus arbitraren sobre el nomenament del primer bisbe de la restaurada diòcesi de Mallorca, dirimint diferències entre el rei i el bisbat de Barcelona. Deixà el càrrec el 1231 per tal d'ocupar la seu d'Agen (França). El substituí a l'abadiat Vidal d'Alguaire. Més tard fou arquebisbe d'Ais. 41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Gallard, Mateu (Illes Balears, s XVI – 1581) Pintor. Autor d'una Epifanía (1577, col·l. Torrella), una Adoració dels pastors (església de la Sang, a Palma) i d'altres obres a l'església de l'Ascensió, etc. Conreà ja un estil renaixentista, però amb escassa qualitat artística. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallard i de Traginer, Antoni (Catalunya, 1562 – Vic, Osona, 1613) Bisbe d'Elna (1608-12) i de Vic (1612-13). De família noble, fou canonge de Tarragona. A Perpinyà dugué a terme la unió dels capítols de Sant Joan i d'Elna. El 1613 assistí al concili provincial de Tarragona i, de retorn, impulsà a Vic l'organització d'una unió per a lluitar contra el bandolerisme. Fou enterrat (1621) al panteó familiar de la cartoixa 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallardo i Paredes, Miquel Àngel (Lleida, 1955 - ) Dibuixant. Format a Lleida i a Barcelona, ha publicat il·lustracions i historietes a diverses publicacions de còmics. Amb J. Mediavila és el creador del personatge Makoki. També ha reinventat altres personatges clau en la història del còmic, com és ara el repòrter. És considerat un dels principals representants de l'escola catalana de dibuixants d'historietes il·lustrades. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallardo i Villaseñor, Gervasi (Barcelona, 1934 - ) Dissenyador gràfic i il·lustrador de revistes. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, i treballà en diverses agències de publicitat d'Espanya i d'Alemanya. Fortament influït pel grafisme suïs en la seva primera època, derivà cap a una il·lustració surrealista i màgica propera al treball dels il·lustradors nord-americans. El jun/1964 rebé el premi anual de l'Art Directors Club, de Nova York, i, poc després, s'establí als EUA. Les seves il·lustracions apareixen en revistes com "Elle", "Lui", "Ladies", etc; també ha fet exposicions a Barcelona, París i Nova York. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallart, Ambrós (Catalunya, s XVII - Barcelona, gen/1648) Noble. El 1641 destacà a la batalla de Montjuïc contra l'exèrcit del marquès de Los Vélez, on resultà ferit. Pel seu heroïsme rebé el nomenament vitalici de lloctinent del batlle general. Morí exercint el càrrec. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallart, Antoni (Catalunya, s XVIII – s XIX) Geògraf. El 1813 enllestí un notable mapa del corregiment de Talarn, amb un estudi estadístic remarcable. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallart, Cristòfol (Catalunya, s XVI) Llatinista. Era catedràtic de la universitat de Barcelona, on gaudí de gran prestigi. Hi pronuncià el discurs inaugural de curs el 1580. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallart, Miquel (Catalunya, s XVII – s XVIII) Militar. El 1704 era tinent de cavalleria. Servia al regiment de "Guardias Viejas" de Castella, destinat a combatre als aliats a la frontera de Portugal. Entusiasta de la causa de Carles d'Àustria, deixà la seva unitat. Fou el primer oficial català que prengué aquesta actitud. S'uní aleshores al grup austròfil de Vic, que dominava aquesta ciutat. En contacte amb el famós Antoni de Peguera, planejà la constitució d'un regiment català. Participà a l'açament obert de la comarca d'Osona pel juliol de 1705. Fou promogut en poc de temps al grau de tinent coronel, que exercí al combatiu regiment de cavalls de Rafael Nebot. El 1707 protegí amb els seus genets la retirada de les forces de Lleida, que fou aconseguida sense pèrdues. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallart, Vicenç (Catalunya, s XVIII – s XIX) Ciutadà. Germà de Joan. Fou company d'aquest, i destacat com ell, a les dues defenses de Saragossa, el 1808. En sortí amb vida. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallart i Folch, Alexandre (Barcelona, 1893 - Buenos Aires, Argentina, 1972) Jurista i polític. Fou professor de dret del treball a la Universitat de Barcelona (1917-36), diputat a les corts del 1933 per la Lliga Catalana i fugaç conseller de treball del govern de la Generalitat (16-18/des/1935). Assessor de la Junta de Burgos durant la guerra civil. Posteriorment s'exilià a l'Argentina. Autor de Derecho español del trabajo (1936) i El sindicalismo como fenómeno social y problema jurídico (1958). 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallart i Tressens, Artur (Barcelona, 1857 – 1916) Escriptor i industrial. Pertanyia al partit republicà governamental. Fou regidor de Barcelona diverses vegades. Col·laborà a diverses publicacions de Barcelona i de Vilanova i la Geltrú. La seva producció poètica fou abundant. Guanyà alguns premis. 54 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gallay, Jaume (Perpinyà, 1795 – París, França, 1864) Músic i instrumentista de trompa. A catorze anys donà a conèixer al Teatre de Perpinyà les seves qualitats com a trompetista. Director de la Societat Musical de Perpinyà (1818). Anà a París (1820), on fou membre de la capella reial de Carles X a partir del 1825 i entrà al servei de Lluís Felip el 1832. Fou professor de trompa del Conservatori de París (1842-60). Escriví un mètode complert de trompa i compongué nombroses peces, especialment per a aquest instrument (Concert en fa, Rondeau pastoral, fantasies, solos, duos, quartets, estudis nocturns, preludis, capricis, exercicis). 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gallecs (Mollet del Vallès, Vallès Oriental) Poble, al nord de la vila, vora el límit amb els termes de Palau-solità (dins el qual, un veïnat pròxim duu el nom de Gallecs) i de Montcada i Reixac (enclavament de l'Estany de Gallecs). L'església parroquial (Santa Maria de Gallecs) és romànica (s XII). Durant la dècada de 1970, hom projectà de construir en aquest indret una ciutat de nova planta (Santa Maria de Gallecs), però tot 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallego, Joan (Catalunya, s XVIII) Jurisconsult. És autor d'un Responsum in causa sindicatus. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallès, Josep (Castellterçol, Vallès Oriental, 1761 – Vic, Osona, 1836) Músic. Mestre de capella i organista de la catedral de Vic. De l'escola d'Antoni Soler, les seves vint-i-tres sonates conservades, per a clavecí, són una mostra notable de l'estil galant. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallès i Malats, Josep (Castellterçol, Vallès Oriental, 1882 – 1920) Pintor. Format a Barcelona. Pintà diversos retrats per a la galeria de castellterçolencs il·lustres. Conreà també la pintura religiosa. Fundà a Castellterçol el Museu Gallès, on reuní diverses peces arqueològiques i artístiques. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallès i Pujal, Sebastià (Castellterçol, Vallès Oriental, 1812 – Veruela, Aragó, 1902) Pintor. Estudià als seminaris de Vic i de Barcelona i després a l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, i hi exercí la pintura fins el 1880, que ingressà a la Companyia de Jesús. Residí a Anvers, a l'Havana, a El Puerto de Santa Maria, a Barcelona, a València, a Saragossa, a Manresa i, finalment, a Veruela, i arreu hi deixà pintures, la majoria de temes religiosos i retrats (Jaume Balmes, el papa Lleó XIII). Estigué dos anys a Castellterçol, on pintà l'altar i l'interior de l'església parroquial. Fou, a més, un eminent miniaturista. 60 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Gallet, Es (Palma de Mallorca, 1914 – 1923) Setmanari bilingüe i humorístic. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gallet i Beltran, Josep (València, 1825 – s XIX) Pintor. Format a Sant Carles de València. Dedicat principalment a la pintura al fresc, hi decorà l'església del Col·legi Imperial de Nens Orfes de Sant Vicent 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Galleuda (Coll de Nargó, Alt Urgell) Masia i antiga quadra, al sector septentrional del terme, al vessant oriental de la serra de Sant Joan, dins l'antic terme de Gavarra. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Galli i Camps, Lleonard (Tarragona, 1751 – Madrid, 1830) Metge. Fou cirurgià militar i de cambra de Carles III i professor al Colegio de Cádiz. Membre de l'Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona i de la junta de govern de la facultat de Barcelona. Ideà un seguit de llits i de cadires per als convalescents de fractures. Publicà, entre altres obres professionals, Nuevas indagaciones sobre las fracturas de la rótula... (1795) i Disertación. Defensà la unió dels estudis de medicina i cirurgia. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gallicant (Arbolí, Priorat) Caseria, al nord del terme, vora el límit amb el de Cornudella, en un replà del vessant septentrional del puig de Gallicant (1.008 m alt), damunt la vall del riu de Siurana. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gallicant (la Garriga, Vallès Oriental) Caseria, a l'esquerra del Congost, aigua avall del Figueró. 66 CATALUNYA - MUNICIPI
67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gallifa (les Masies de Voltregà, Osona) Caseria, a la dreta del Ter, a l'est de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. 68 CATALUNYA - HISTÒRIA Gallifa (Cubelles, Garraf) Antiga quadra, a l'esquerra del riu de Foix, aigua amunt de la vila; té una església dedicada a sant Pau. Al s XIV, amb l'antiga quadra de Rocacrespa, formà el municipi de Gallifa i Rocacrespa. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gallifa (Sora, Osona) Veure> Sant Miquel de Gallifa. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallifa, Guillem de (Catalunya, s XIII – s XIV) Arquitecte. Amb Pere Llull dirigí la construcció del campanar de la capella de Santa Àgata al Palau Reial Major de Barcelona (1302). 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallifa, Guillem de (Catalunya, s XIII – s XIV) Cavaller. Durant el regnat de Jaume II, fou un dels principals personatges als quals foren encomanats els infants reials. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallifa, Joan (Sant Boi de Lluçanès, Osona, s XVIII – Barcelona, 3/jun/1809) Sacerdot teatí. Participà en el complot de l'Ascensió del 11 i 12/mai/1809. Fou condemnat a mort i executat juntament amb d'altres. Des del 6/jun/1909 les seves despulles estan al claustre de la catedral de Barcelona, on té dedicat un monument. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA
74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gallina, estanys de la (Lladorre, Pallars Sobirà) Circ lacustre de la capçalera del pic de Tavascan, a la vall de Cardós. És dominat pel Mont-roig (2.864 m alt) i pel pic Major de la Gallina (2.758 m) pel cantó de ponent i pel pic de Ventolau (2.849 m) pel sud. El més alt dels estanys, l'estany Major de la Gallina, és a 2.500 m d'altitud. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Galliner (Isona, Pallars Jussà) Antic poble, de l'antic terme d'Orcau, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa (a l'indret del pantà de Talarn), al peu del puig Galliner (834 m alt). 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Galliner, puig (Fígols i Alinyà, Alt Urgell) Cim (1.634 m alt) de la serra que separa les valls d'Alinyà i de Lavansa. Domina per llevant la ribera d'Organyà. 94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gallinera, rambla de (Safor / Marina Alta) Riera que, formada per diversos barrancs, recorre uns 24 km des dels estreps meridionals de la serra de la Safor fins que desapareix, abans d'arribar al mar, en una plana al·luvial entre la serra de Gallinera i la de Mestalla. Forma la vall de Gallinera, solcada longitudinalment per la rambla, entre les serres d'Almirall i de Gallinera. Hi ha vuit pobles que formen el mun. de la Vall de Gallinera (Marina Alta). 77 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gallinera, serra de (Marina Alta / Safor) Alineació muntanyosa, entre la serra de la Safor, a l'oest, i la de Mestalla, a l'est, entre els municipis de Vilallonga de la Safor, l'Atzúvia i la Vall de Gallinera. Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s'estén la vall de Gallinera, drenada per la rambla de Gallinera. A l'extrem oriental de la serra, a 476 m alt, s'alça el castell de Gallinera, un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I. La jurisdicció del castell s'estenia per tota la vall de Gallinera, nom amb el qual és conegut el municipi actual (la Vall de Gallinera). L'antiga parròquia de Gallinera comprenia, a la fi del s XVI, les valls de Gallinera, d'Ebo i d'Alcalà, però fou subdividida per l'arquebisbe Juan de Ribera. 79 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Gallinero, pic (Benasc / Castilló de Sos, Alta Ribagorça) Cim (2.728 m alt) de la serralada que separa la vall de Benasc de la vall de les Paüls, a la capçalera de l'Isàvena, entre la collada de la Corba, al sud, que el separa de la tuca d'Urmella, i el coll de l'Empriu, al nord, que el separa del pic de Cerler. És termenal dels dos municipis. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Galliners (Vilademuls, Pla de l'Estany) Poble, al nord-oest del cap del municipi. L'església parroquial (Sant Julià i Santa Basilissa), obra del s XIV, depèn de la de Parets d'Empordà. Esmentat ja el 1017, pertanyia a la baronia de Vilademuls. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Galliners (Vallès Occidental) Veure> Sant Quirze del Vallès. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallisà i Botet, Joan Baptista (Barcelona, s XIX – 1899) Erudit. Publicà alguns opuscles referents a la història de la cereria a Catalunya. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gallissà (Amer, Selva) Veïnat, a l'esquerra del Ter, davant el Pasteral. 85 CATALUNYA - HISTÒRIA Gallissà de Talló (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Despoblat. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallissà i Costa, Llucià (Vic, Osona, 1731 – 1810) Humanista, bibliotecari i erudit. Jesuïta des del 1746. Catedràtic de la Universitat de Cervera, on ensenyà retòrica, poesia i filosofia. A conseqüència de l'expulsió dels jesuïtes, anà a Cesena, on es doctorà en dret civil i en dret canònic, i a Ferrara, on fou prefecte de la biblioteca pública, per a la reestructuració de la qual redacta un interessant memorial, encara inèdit. Entés en estudis lingüístics -hebreu i llengües rabíniques-, publicà una obra en defensa de les Reflexiones morales del pare Lallemand (1788). Publicà una versió llatina, anotada, dels Principes du droit naturel, de J.-J. Burmalaqui (Venècia 1780). De retorn a Vic (1798), publicà la seva obra cabdal De vita et scriptis Josephi Finestres et de Monsalvo... Commentariorum libri tres (Vic, 1802; traduïda al català per Llorenç Riber el 1932), interessant encara per a la història de la introducció de l'humanisme a la universitat de Barcelona del 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gallissans (Santa Cecília de Voltregà, Osona) Masia i església, al nord-oest del poble. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gallostra i Verdala, Francesc (Girona, 1905 - 1974) Pintor paisatgista autodidacte. Participà molt en l'activitat artística gironina dels anys vint i trenta. Decorador, projectà el monument a Fidel Aguilar (1930), organitzà la Fira de Mostres de Girona (1932-35) i exposà (individualment o col·lectivament) les seves pintures, cosa que continuà fent durant els anys que residí a França (1939-50) i en haver retornat a Girona. 90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Galmés i Sansó, Llorenç (Manacor, Mallorca, s XIX – 1917) Republicà. Organitzà el partit republicà federal a Manacor a partir del 1869, d'on fou batlle el 1873. Posteriorment s'oposà al republicanisme progressista, encapçalat a Mallorca per Jeroni Pou, i féu costat a Antoni Villalonga, federal. A partir del 1910 presidí la conjunció republicano-socialista a Manacor. 92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Galmés i Socias, Guillem (Palma de Mallorca, 1845 – 1927) Escultor. Deixeble de Josep Lladó i seguidor, estilísticament, d'Adrià Ferran. Treballà en la portalada i en el retaule de la capella de Sant Josep, de la seu de Palma; és autor de la imatge de Ramon Llull de l'església de Sant Francesc i del grup de la Pietat de la parròquia de Felanitx.
Anar a: [ Gali ] [ Galia ] [ Gall ] [ Galle ] [ Gallin ] [ Galm ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Galí i Coll, Alexandre
Galí i Fabra, Francesc d'Assís
Gallifa
Gallissà i Soqué, Antoni Maria
Galmés i Sanxo, Salvador