|
|
|
Anar a: [ Molí ] [ Molina ] [ Moline ] [ Molinos ] [ Molins d ] [ Moll ] Té més força frai Exemple, que deu sermons en el temple. (Antoni Pi) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Molí, el (Mediona, Alt Penedès) Barri de Sant Joan de Mediona, a l'esquerra de la riera de Mediona. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molí, Francesc (Lleida, s XVI - a 1618) Jurista. Catedràtic de cànons a la Universitat de Lleida, on succeí el seu pare. Jutge de l'audiència de Mallorca fins que es retirà a Lleida. Autor, entre altres tractats, de De ratione docendi (Lleida, 1579) i Tractatus celebris et insignis de ritu nuptiarum (Lleida, 1617; Barcelona, 1618). 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Molí, punta del (Palamós, Baix Empordà) Cap de la costa, a l'extrem del promontori on s'asenta la vila, a llevant del port. 4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Molí de l'Abat, el (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat) Masia i enclavament (2,67 km2), situats al sud del terme del Bellestar de la Tinença, al límit amb el de Rossell. 6 CATALUNYA - HISTÒRIA Molí d'Espígol (Tornabous, Urgell) Poblat ibèric, que possiblement pertanyia a la tribu dels ilergets. Ocupa una àrea circular, lleugerament el·líptica, envoltada de muralles. Les excavacions arqueològiques hi ha identificat quatre fases: construcció de la muralla (darreries del s V aC), potser sobre un substrat anterior; planificació general del poblat (primera meitat del s IV aC); moment de continuïtat (s III aC); destrucció a causa d'un incendi (entre 218 i 195 aC) i posterior abandonament. Alguns autors creuen que es pot identificar amb Atanagrum', poblat destruït per G. Escipió durant la Segona Guerra Púnica (Liv. 21, 61). 7 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Molí de Vent, el (Perpinyà, Rosselló) Barri de la ciutat, al sud del nucli urbà, planificat durant el mandant del mere Pau Alduy, prop de la Ciutat Universitària. Té un conjunt de 3.200 pisos, en una àrea de 13 ha, en extensió constant. Als vessants del turó de la ciutadella hi ha edificis de quatre pisos, i als extrems del barri els més alts. L'arquitectura és inspirada sovint en els masos catalans. Hi ha espais verds, equipaments esportius i socio-culturals i hom hi ha instal·lat un annex de la Biblioteca Municipal. 8 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Molí del Fus, el (Alzira, Ribera Alta) Antiga caseria, al sud del nucli urbà. 9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molí i Torrelles, Manuel (la Portella, Segrià, 1936 - ) Manyà i pintor. Com a derivació del seu ofici, conreà esporàdicament la pintura fins al 1971, que decidí dedicar-s'hi plenament. Féu pintures i dibuixos de caràcter oníric que en certa manera recorden les composicions de Hieronymus Bosch i que gairebé sempre suggereixen ambients en descomposició. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Molí Nou, el (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat) Barri, situat al nord del centre urbà, prop de la carretera de Martorell, abans de la Ciutat Cooperativa. Hi ha l'Institut Psiquiàtric. Format per petites cases d'estiueig (1971), hom hi ha construït blocs d'habitatges. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Molieres, vall de (Vall d'Aran) Circ glacial, situat a l'est del massís de la Maladeta i a l'oest del port de Viella, al límit amb la Ribagorça. La seva màxima altitud és el tuc de Molieres (3.010 m alt). Hi neix la 14 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Molina, Feliu (València, 1660 – 1726) Frare franciscà. Publicà diverses obres religioses i una col·lecció dels seus sermons. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Molina, la (Alp, Baixa Cerdanya) Estació d'hivern, a 7 km de la vila, situat a la capçalera del riu Alp, afluent del Segre, als vessants de la Tosa d'Alp i del Puigllançada, a l'oest del Puigmal. Té una notable infraestructura tant pel que fa a les instal·lacions com a la xarxa de comunicacions. Les pistes d'esquí es remunten fins als dos cims esmentats i el poble compta amb una destacada indústria hotelera i nombrosos apartaments i xalets. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Molina, Pere Joan (Onil, Alcoià, 1694 - País Valencià, 1775) Frare franciscà. Exercí alguns càrrecs dins el seu orde. Sobresortí com a predicador. És autor de diversos escrits. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA
20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Molina de Ridolaina, la (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya) Masia, dins l'antic terme de Ridolaina. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molina i Alberó, Frederic (Barcelona, 1905 - Bunyola, Mallorca, 1981) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Ha viatjat molt per Europa, Amèrica i el nord d'Àfrica, tot celebrant amb èxit diverses exposicions. Té obres al Museu de Santa Maria de Ripoll. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molina i Casamajó, Francesc Daniel (Vic, Osona, 1812 – Barcelona, 1867) Arquitecte. Un dels darrers representants del corrent classicista. Entre altres projectes, féu el de la façana del teatre Principal, el de la plaça de Palau i el de la de Medinaceli, tots a Barcelona. Però la seva obra millor és la plaça Reial de la mateixa ciutat (1848-59). 99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Molina i Ciges, Josep Maria (País Valencià, 1938 - ) Pintor. Va residir un quant temps a París i a Nova York. Ha exposat obres seves, tant individualment com col·lectivament, en diverses poblacions de l'estat espanyol. La seva obra, considerada en conjunt, té unes quantes etapes netament diferenciades, en què no solament es poden veure profundes variacions temàtiques, sinó encara canvis totals en la forma d'expressió. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Molina i Foix, Vicent (Elx, Baix Vinalopó, 18/oct/1946 - ) Escriptor en castellà. Ha destacat principalment com a narrador: Museo provincial de los horrores (1970), La comunión de los atletas (1979), Los padres viudos (1984), La misa de Baroja (1994) i La mujer sin cabeza (1997). També ha conreat la poesia -era un dels novísimos de l'antologia de Castellet (1970)-, el teatre -Los abrazos del pulpo (1985), Juan Último (1192)-, el llibret d'òpera -El viajero indiscreto (1990) i La madre os invita a comer (1994)- i l'assaig 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Molina i Rodríguez, Manuel (Oriola, Baix Segura, 17/oct/1917 - Alacant, 29/des/1990) Escriptor. Ha estat impulsor decidit de les revistes poètiques "Intimidad poética", "Sigüenza", "Verbo", "Ifach" i "Bernia". Ha publicat els llibres de poesia Otoño adolescente (1943), Hombres a la deriva (1950), Camino adelante (1953), Versos en la calle (1955), Poemas (1958), El suceso (1960) i Mar del miedo (1962). 25 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Molinar (la Jana, Baix Maestrat) Despoblat. 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Molinar, barranc del (Alcoià) Afluent de capçalera del riu d'Alcoi, que neix al vessant septentrional de les serres de la Carrasqueta i dels Plans, corre profundament engorjat i conflueix amb el barranc de Barxell a la 27 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Molinar, es (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri, vora la mar, a llevant del nucli urbà, al voltant des Portitxol. Comprèn les agrupacions de cases de can Pere Antoni, es Portitxol, es Primer Molinar, es Rotlet, es Segon Molinar i ses Figueres Baixes. El barri sorgí a mitjan s XIX prop dels molins fariners existents en aquest sector de la vila (gairebé desapareguts del tot). L'iniciaren el nucli de cases de pescadors i d'esbarjo des Portitxol, la urbanització des Primer Molinar i unes quantes guinguetes, entre les quals foren famoses Davall Terra i can Pere Antoni. La construcció de fàbriques de gas i d'electricitat i de la carretera de Llucmajor desfigurà el caràcter del barri. La primitiva capella del Remei, fundada el 1850, esdevingué vicaria el 1890 i, construïda una nova església el 1928, fou creada el 1934 la parròquia des Molinar. Al final del s XVIII, quan l'índret encara era despoblat, s'hi establí una ermita de Sant Onofre (o de Sant Nofre). A llevant des Portitxolet, a la raconada d'en Rigo, hi ha les instal·lacions del Club Marítim de Llevant. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molinari i Galceran, Joan (Barcelona, 1887 – Madrid, 13/nov/1967) Pedagog musical. Estudià amb Enric Granados i després àmplia coneixements a París i a Ginebra. Fundà a Barcelona l'Escola Musical Molinari, on formà nombrosos pianistes. Publicà mètodes i obres teòriques dedicades a l'estudi del piano i inventà un aparell per millorar la disposició de les mans i l'articulació dels dits. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Molinars (Colera, Alt Empordà) Llogaret despoblat, a la capçalera de la riera de Molinars, petit curs d'aigua intermitent que neix al vessant meridional del puig de les Guilles i que desemboca al mar a la badia de Colera. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molinas i Sicart, Joan Francesc (Catalunya, s XVIII) Militar. Era governador del castell de Montjuïc de Girona. Publicà unes Memorias de Juan Brick, hijo natural de Oliverio Cromwell... (1780) i un discurs, encarregat per l'Acadèmia de Bones Lletres, sobre l'anada de Carlemany a Catalunya. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molinas i Soler, Joan A. (Barcelona, 1842 – s XIX) Enginyer industrial. Tingué càrrecs professionals d'importància. Dirigí la "Revista Mecánica" de l'associació de maquinistes navals. És autor de llibres tècnics remarcables. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moliné, Josep Maria (Barcelona, 1819 – 1883) Músic. Deixeble de Ramon Aleix i de Francesco Beroni. Actuà com a violinista a Cuba i al Liceu de Barcelona. Dirigí l'orquestra dels concerts corals de Clavé als jardins d'Euterpe (1859-60). 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moliné i Brasés, Ernest (Barcelona, 28/ago/1868 – 12/feb/1940) Advocat i historiador. Redactor de "La Veu de Catalunya" (1891) i de "La Renaixença" (1895). Del 1906 al 1912 publicà i dirigí la col·lecció "Recull de Textos Catalans Antics", juntament amb Lluís Faraudo de Saint Germain. L'any 1908 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on s'especialitzà en notícies biogràfiques d'antics membres de l'Acadèmia. Col·laborà en diverses revistes ("Lo Catalanista", de Sabadell, "L'Arc de Sant Martí", "Joventut", etc). Entre la seva nombrosa producció historiogràfica figuren Resum sintètic de la història de Catalunya, La 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moliné i Roca, Miquel (Guissona, Segarra, 1857 – Barcelona, 1918) Escriptor. Fou un dels professionals més coneguts de la crítica taurina, que exercí en diverses publicacions periòdiques, sota el pseudònim de Caricias. Del 1878 al 1890 dirigí la revista "La Pica", que havia fundat. És autor de tres llibres sobre la seva especialitat. 37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Molinell, el (Dénia, Marina Alta) Balneari, al sector costaner dit la Sort de la Mar, al límit amb el terme d'Oliva (pla del Molinell), a la dreta del riu del Molinell, que es forma per la unió de diversos barrancs que davallen de la serra del Migdia i que desguassa a la mar després de rebre per l'esquerra un dels braços del riu Bullent (o Calapatar) i formar, des d'aquest punt, el límit entre els termes d'Oliva i Dénia, en una extensa zona de marjals, regades per les aigües d'aquests rius. 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moliner, Guillem (Lleida, s XIV) Cavaller. El 1322 fou nomenat per l'infant Alfons àrbitre dels conflictes suscitats pels bàndols de Terol. L'any següent anà amb el príncep a l'expedició per sotmetre l'illa de Sardenya. Fou nomenat capità de Sàsser. 98 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Moliner, María (Paniza, Aragó, 30/mar/1900 - Madrid, 22/gen/1981) Filòloga i lexicògrafa. Pertanyent al cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, durant la seva estada a València participà activament en les tasques pedagògiques de la Institución Libre de Enseñanza, i fou molt important la seva acció a favor de la cultura durant la guerra civil. La seva obra fonamental, a la qual dedicà pràcticament tota la vida, és el Diccionario de uso del español (1966-67), en dos volums. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moliner, Pere (Urgell, s XII) Cavaller. Amb les forces del comte Ermengol VI que ajudaren les de Ramon Berenguer IV, participà el 1149 a la presa de Lleida. Contribuí a la repoblació de la ciutat. Anys després hi rebé un hospital que existia al carrer major. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moliner, Ramon (Catalunya, s XIV) Cavaller. Anà amb el seu germà Guillem a l'expedició de Sardenya (1323) organitzada per l'infant Alfons. 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Moliner i Nicolàs, Francesc (València, 1851 – Madrid, 1915) Metge i polític. Fou catedràtic a les universitats de Saragossa, Granada i València. Estudià a Alemanya les investigacions de Koch sobre la tuberculosis. Fou nomenat l'any 1893 rector de la Universitat de València, però dimití quatre anys després. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Moliner i Rau, Francesc (Catalunya, s XVII – 17/mai/1714) Militar. Més conegut al seu temps pel segon cognom. Se sumà el 1705 a l'alçament de la zona de Vic a favor de Carles d'Àustria. Després de participar activament i eficaçment tot al llarg d'aquests anys (1705-14) en la guerra contra Felip V, fou mort per una granada de canó. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molinero i Ruiz, Carme (Badalona, Barcelonès, 1955 - ) Historiadora. Especialista en el període de la dictadura franquista, professora d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Junta de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Conjuntament amb Pere Ysàs i Solanes ha publicat diversos llibres. També ha participat en obres col·lectives. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molinés i Casadevalls, Josep (Catalunya, 1645 – Milà, Itàlia, 1719) Eclesiàstic. Fou rector de l'església del Pi de Barcelona, regent de la Sagrada Penitenciaria, i auditor de la Rota, a Roma, on defensà la difícil causa de Felip V amb la Santa Seu; algunes de les seves gestions foren desaprovades pel rei. Ocupà el deganat del Tribunal de la Rota i, del 1713 al 1719, fou inquisidor general. Refusà diversos bisbats. Algunes de les seves sentències a la Rota foren recollides i publicades per Francesc Carazza, a Roma, l'any 1728. 46 CATALUNYA - EMPRESA Molino, Editorial (Barcelona, 1933 - ) Editorial. Fundada per Pau i Lluís del Molino i Mateus. S'ha especialitzat en col·leccions, en castellà, de literatura de tipus popular (Biblioteca Oro), per a infants i joves (Richmal Crompton, Aventuras de Guillermo, Enid Blyton, etc) i novel·les policíaques, especialment d'Agatha 47 CATALUNYA - CULTURA Molino, El (Barcelona, s XIX - ) Teatre i cafè concert. Situat al carrer de Vila i Vilà, prop del Paral·lel. Fou construït damunt el sola d'un barracó anomenat La Pajarera on, a la darreria del s XIX, hom oferta espectacles de varietats. Inicialment (v1909) s'anomenà Petit Palais; més tard Petit Moulin Rouge. El 1939 hagué de canviar aquest nom per l'actual. Fou el darrer cafè concert en funcionament al Paral·lel i fou molt popular (a diversos nivells socials) pels seus espectacles de tipus eròtic. El 1957 hom hi filmà El último cuplé, de Juan de Orduña. 48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Molino de la Ciudad, El (Oriola, Baix Segura) Caseria, situada a l'esquerra del Segura, aigua amunt de la ciutat. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Molinos (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Caseria, a la vall Fosca, a l'esquerra del Flamicell. Hi ha la central hidroelèctrica de Molinos, d'una potència instal·lada de 13.500 kW i una producció mitjana de 35 milions de kWh, construïda el 1916; és alimentada a través d'un canal subterrani procedent de Cabdella. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Molinot, el (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental) Caseria, a l'antic camí de Barcelona a Monistrol. 51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Molins (Oriola, Baix Segura) Poble, situat a la dreta del Segura, aigua avall de la ciutat, en plena horta d'Oriola. L'església parroquial és dedicada a l'Ecce Homo; des del 1780 fins a mitjan s XIX fou sufragània de la del Salvador d'Oriola. 52 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
53 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Molins, els (Areny de Noguera, Ribagorça) Llogaret, fins al 1970 del municipi de Betesa, situat a l'aiguabarreig dels torrents d'Aulet i d'Ovís, sota el poble de Sant Orenç. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Molins, els (Mataró, Maresme) Barri situat al nord de la ciutat, a la primera línia de turons. La seva urbanització començà els anys 1950 amb la construcció de cases unifamiliars al sector més baix (els Molins Baixos) i cases autoconstruïdes per immigrants. Actualment hom construeix cases de pisos que van substituint les anteriors, especialment en l'extensió del barri vers la riera de Cirera, àrea anomenada can Clavell. 55 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Molins, els (la Cabanassa, Alta Cerdanya) Veïnat (o les Molines) situat entre Montlluís i el riu de Jardó, vora el canal dels Molins, que deriva l'aigua de la Tet, construït pel marquès de Durban juntament amb el molí blader que originà el veïnat l'any 1686. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Molins, els (Gelida, Alt Penedès) Veure> Carrer dels Molins, el. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molins, Jaume (Catalunya, s XVII – s XVIII) Cap de voluntaris a la guerra de Successió. En 1713-14 pertanyia a la guarnició de Barcelona durant el setge borbònic, on participà en diverses accions. Passà després a sostenir la guerra comarcal. El 1714 combaté al costat del general Moragues, el qual l'envià a Barcelona a la darreria de juny, per informar de la seva situació, i després tornà a sortir de la capital. Pel set/1714 fou citat nominalment entre els caps de la lluita exterior acollits a la capitulació de Cardona. Per escapar de la temuda repressió determinà d'entrar a l'exèrcit borbònic. Tanmateix fou empresonat al cap de 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Molins, Jaume (I) (País Valencià, s XVIII – 1781) Escultor. Deixeble de Tomàs Artigues. Fou director d'escultura de l'Acadèmia de Santa Bàrbara, càrrec que mantingué quan la institució es transformà en Acadèmia de Sant Carles (1768). Féu diverses obres a l'església de la Congregació de València, el retaule major de l'església del Salvador de Requena, els retaules del creuer de la parròquia de Dénia i el retaule major de l'església d'Almenara. El seu fill fou Jaume (II) Molins. 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Molins, Jaume (II) (País Valencià, s XVIII - València, 1782) Escultor. Fill i deixeble de Jaume (I) Molins, esdevingué director de l'Acadèmia de Sant Carles de València i macer de la ciutat. És autor de les escultures de la façana de l'església de Montesa i del retaule major de l'església del Col·legi de Sant Tomàs de Villanueva, a València. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molins, Josep (Palamós, Baix Empordà, s XIX - Catalunya, s XX) Compositor. Fou director de la cobla de Santa Coloma de Farners. És autor de sardanes com les titulades L'escut emporità, La cançó enfadosa, Cercant donzella, Himne a l'Empordà i La triomfadora. 61 CATALUNYA - HISTÒRIA Molins, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit el 1848 a Marià Roca de Togores i Carrasco. El 1863 li fou annexada la grandesa d'Espanya. Continua en la mateixa família. 62 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Molins, puig des (Eivissa, Eivissa) Puig de la ciutat (53 m alt), on hi ha una necròpolis punicoromana. Utilitzada entre els s -VII i -III, amb més de tres mil hipogeus, és, juntament amb el santuari dedicat a la deesa Tanit, a la cova des Cuieram, al nord de l'illa, l'establiment púnic més famós de la Ibusim de l'època. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Molins, sèquia dels (Tarragonès) Sèquia del riu Francolí, dins de la comarca. Deriva l'aigua del curs baix del riu, per la seva riba dreta. Té la presa dins el terme de la Pobla de Mafumet, rega el de Constantí i desguassa dins del de Tarragona. 64 CATALUNYA - HISTÒRIA Molins de Dalt (el Pont de Molins, Alt Empordà) Nucli antic del poble (o Molins), situat a l'esquerra de la Muga, aigua amunt del pont de la carretera de Barcelona a Perpinyà que ha donat origen al nou nucli, que és el cap del municipi. 65 CATALUNYA - HISTÒRIA Molins de Llobregat (Molins de Rei, Baix Llobregat) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 66 CATALUNYA - MUNICIPI
67 CATALUNYA - HISTÒRIA Molins de Rei, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, concedida el 1430 a Galceran de Requesens i de Santacoloma sobre la vila homònima. Passà als Zúñiga, als Fajardo, marquesos de Los Vélez, i als Álvarez de Toledo. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molins i Amat, Joaquim (Barcelona, 9/feb/1945 - ) Polític i empresari. Fou secretari del Centre Català (1976) i de la Unió de Centre de Catalunya el 1978. Elegit diputat (1979), amb el seu partit UCC ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya (1980) i, de nou, en fou diputat (1982). Diputat al Parlament català (1986-93), fou conseller de Comerç i Turisme i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. El 1993 tornà a les corts, on fou portaveu del grup català (des del 1995). El 1999 fou cap de llista a les eleccions per a l'alcaldia de Barcelona. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molins i de Lemaur, Wenceslau de (Martorell, Baix Llobregat, 1843 – Madrid, 1928) Militar. Cooperà a sufocar les revoltes federalistes de Barcelona (1869) i Gràcia (1870). Lluità contra els carlins a Navarra (1873-75); passà a Cuba (1876-78) i el 1891 ascendí a general de brigada. El 1893 fou ferit a Barcelona en l'atemptat contra Martínez de Campos. Lluità novament a Cuba (1896-97). Ascendit a tinent general (1910), fou capità general de les Canàries (1911-12), de Mallorca (1912-14) i de València (1914-15). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molins i Gelada, Antoni (Olot, Garrotxa, 1835 – s XIX) Escriptor. Escriví, en català i en castellà, diverses obres de teatre religiós. 57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Molins i Lemaur, Emili de (Maó, Menorca, 1824 - 1889) Militar i arqueòleg. Lluità a Barcelona contra els revoltats de la Jamància (1842), i en retre's la Ciutadella hagué de fugir a França. El 1843 en tornà i participà en la repressió de l'alçament. Fou inspector de la fàbrica de pólvora de Manresa. El 1869 lluità contra els republicans i en 1874-76 contra els carlins. Passà a Manila, on fundà un "Boletín Militar", i en 1883-84 fou capità general de les Filipines. Fou inspector de les obres de restauració de l'aqüeducte de Segòvia i acadèmic de San Fernando (1856). 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molins i Nubiola, Miquel (Barcelona, 1953 - ) Historiador de l'art. Doctor en història i teoria de l'art per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva activitat se centra en la investigació i la docència a la universitat i en escoles d'art i de disseny de Barcelona o d'àmbit internacional. Entre el 1994 i el 1995 realitzà una estada com a visiting scholar a l'Art Institute de Chicago. Entre el gen/1995 i el gen/1998 dirigí el Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Pel que fa a la seva tasca com a curador independent, destaquen el cicle Figuracions de l'Espai, a l'Espai 13 de la Fundació Miró (1989 i 1990), i Formes de la Dissensió, en aquest 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molins i Puig, Josep Pau (Catalunya, s XVIII) Bibliògraf. Fou bibliotecari de l'oratori de Sant Felip Neri de Barcelona. El 1796 publicà un bon catàleg del fons al seu càrrec. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molins i Sirera, Antoni (Barcelona, 1838 – 1903) Poeta. Presidí la societat La Jove Catalunya (1871) i participà diverses vegades en els Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat el 1867. Col·laborà amb composicions poètiques, especialment de caràcter religiós, a "La Renaixença" i a "Lo Gai Saber", entre altres publicacions. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molist i Montaña, Miquel (Manlleu, Osona, 1956 - ) Arqueòleg i prehistoriador. Format a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J. Maluquer de Motes, l'any 1986 es doctorà a la Universitat de Lió (França). Catedràtic de prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva recerca en l'origen i la consolidació de les primeres societats agrícoles a la Mediterrània oriental i a Catalunya. Ha dirigit diverses excavacions, entre les quals destaca la de Tell Halula, publicada el 1996 (Tell Halula (Síria): un yacimiento neolítico del valle medio del Eufrates: campañas de 1991 y 1992). Fou director del Museu Arqueològic Nacional de Catalunya entre el jul/2000 i el jun/2004. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Molist i Pol, Esteve (Vic, Osona, 1923 - ) Periodista, escriptor i advocat. Cursà els estudis de periodisme a Madrid en 1942-45. Fou el primer director de "Revista" i crític literari d'"El Correo Catalán" i de "Diario de Barcelona", del qual fou també sots-director gerent. Administrador general del grup "La Vanguardia". Entre altres obres, ha publicat Discursos políticos de Demóstenes (1955), El "Diario de Barcelona" (1964) i Enciclopedia de la Mitologia (1966). 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
78 ILLES BALEARS - EMPRESA Moll, Editorial (Palma de Mallorca, 1933 - ) Editorial. Fundada per Francesc de B. Moll, com a continuadora de l'editorial Alcover (1930-33). Especialitzada en llibres d'ensenyament d'idiomes i de divulgació, publicà el Diccionari Català-Valencià-Balear i les Rondaies mallorquines d'Antoni M. Alcover, les obres més prestigioses del seu extens catàleg. 79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Moll, el (Morella, Ports) Dena, situada al sud de la ciutat, al pla del Moll, que s'estén a la vall alta del riu de Calders (que neix prop de la masia i església de Sant Pere del Moll). Hi ha nombroses hortes. 80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Moll i Camps, Antoni (Ciutadella, Menorca, 29/jul/1926 - ) Escriptor i eclesiàstic. Ha exercit el seu ministeri a Xile. És autor d'un cert nombre de poesies d'aparició esparsa i del recull poètic Serenor (1947). 82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mollà (Xàtiva, Costera) Caseria i antiga alqueria, situada al racó de Mollà, petit enclavament (0,75 ha) a la dreta del riu d'Albaida, entre els termes del Genovés i Llocnou d'En Fenollet. Depenia de la Torre d'en Lloris. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mollà, Eduard (Catalunya, s XIX) Actor. S'especialitzà en papers còmics i en la interpretació de les principals sarsueles catalanes estrenades per la companyia del Tívoli de Barcelona pels anys 1870-75. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mollà, Jordi (Catalunya, 1968 - ) Actor cinematogràfic. Format a l'Institut del Teatre de Barcelona, debutà al cinema el 1991. Tot i que ja era conegut per la sèrie La granja, la popularitat li arribà amb Jamón, jamón (1992), de Bigas Luna. Entre els films posteriors destaquen Historias del Kronen (1994), La flor de mi secreto (1995), La Celestina (1996), La buena estrella (1997), Los años bárbaros (1998) i Segunda piel (1999). 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mollà, Pere (Catalunya, s XIV – s XV) Escriptor. Li és atribuïda la introducció del Sumari, de Sèneca, dedicada al bisbe de València Hug de Llupià i Bages. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mollà, Pere (Alcoi, Alcoià, s XVII – 1698) Frare agustí. Ocupà càrrecs d'importància, entre ells el de provincial de l'orde. És autor de Sermón de San Pascual Bailón (1699), Curso de filosofía i altres escrits. 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mollà, Sebastià (Alcoi, Alcoià, s XVI – València, s XVII) Frare franciscà. Escriví unes Lecciones de puntos sobre los cuatro libros del Maestro de las Sentencias. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mollà i Bonet, Benet (Alacant, 1847 – 1919) Escriptor i polític. Contrari a la revolució del 1868, s'afilià després al carlisme, dirigí "El Alicantino" (1889) i "La Libertad Regional" (1897). Presentà a un congrés antimaçònic de Trento la memòria Los funcionarios públicos afiliados a la masonería y su repercusión. Publicà Lucentum (1884), El virrey marqués de Cerralbo (1907) i, en col·laboració amb Milego i Galdó, Alicantinos ilustres (1889). Deixà manuscrit un estudi sobre Escritores y artistas de la provincia de Alicante. 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mollà i Montesinos, Francesc (Petrer, Vinalopó Mitjà, 1/mar/1902 - 22/des/1989) Escriptor. Ha estat publicada, en 1966, una Antología dels seus poemes. 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mollà i Rodrigo, Rafael (Vinalesa, Horta, 1862 – Madrid, 1930) Metge. Fou catedràtic a l'Havana, Granada, Saragossa, València i Madrid. La seva actuació pedagògica resultà molt eficaç. Assolí un gran prestigi, sobretot com a uròleg. Col·laborà a bon nombre de revistes professionals. Les seves monografies sobre temes mèdics resulten molt notables per a l'època. 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mollar, Josep (Barcelona ?, s XVIII - 1791 ?) Químic. Era apotecari a Barcelona i síndic personer de l'ajuntament. Fou un dels membres fundadors de la Conferència Físico-Matemàtica de Barcelona (1764), esdevinguda després, Acadèmia de Ciències i Arts. Hi dirigí habitualment la secció de química i hi impartí classes d'aquesta matèria. El 1780 presentà una comunicació titulada Memoria sobre el salitre. El seu fill fou Josep Ignasi Mollar. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mollar, Josep Ignasi (Barcelona, s XVIII - s XIX) Químic. Fill de Josep Mollar. Ingressà a l'Acadèmia de Ciències i Arts el 1786. El 1791 substituí el seu pare en la direcció de la secció de química. Presentà diverses comunicacions, com Origen, esencia y formación del salitre (1789).
Anar a: [ Molí ] [ Molina ] [ Moline ] [ Molinos ] [ Molins d ] [ Moll ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Molí i Serra, Domènec
Molig
Molina i Mateo, Joan Manuel
Moliné i Muns, Manuel
Molins de Rei
Moll, Josep Lluís
Moll i Casasnovas, Francesc de Borja
Moll i Marquès, Aina