|
|
|
Anar a: [ Om ] [ Oms, A ] [ Oms, C ] [ Oms, P ] [ Oms i de F ] [ Oms i de T ] Moltes vegades les coses no se li donen al que més les mereix, sinó al que sap demanar-les amb més insistència. (Arthur Schopenhauer) 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Om, l' (Ventalló, Alt Empordà) Santuari (Mare de Déu de l'Om), a la dreta del torrent de Madrent. El s. XIV tenia el caràcter de parròquia de Pelacalç, sufragània de Montiró. La imatge antiga (segons la tradició, una marededéu trobada) fou substituïda el 1605 per una de nova. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Om, l' (Masarac, Alt Empordà) Priorat canonical augustinià (Santa Maria de l'Om), situat al veïnat del Priorat, a llevant del poble. El 1139 el bisbe de Girona donà a l'abat de Vilabertran l'església de la Mare de Déu de l'Om, juntament amb les de Masarac i de Sant Cebrià de Mollet, perquè hi establís una comunitat canonical, dependent de Vilabertran. Hom coneix priors des del 1142 fins a mitjan s XIV, que subsistí el títol però sense comunitat. El 1592 hi fou traslladada la parròquia de Masarac. 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Omar, Jaume (Alaró, Mallorca, s XIX) Glosador. Deixà moltes composicions inèdites i publicà el poema Poesies en mallorquí sobre la creació del món, el pecat d'Adam, les misèries d'aquesta vida, i el judici final (1821, reeditada els anys 1838, 1841, 1844, 1845 i 1857). 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Omar i Barrera, Claudi (Barcelona, 1861 – 1931) Escriptor. Fou redactor en cap de "Las Noticias" i director de la "Revista Moderna de Administración Local", matèria en la qual s'especialitzà. Col·laborà també a "La Veu de Catalunya". Poeta floralesc, publicà Poesies (1890), Nupcials (1894), Justificació del regionalisme (Perpinyà, 1901) i Apeles Mestres. Su vida y sus obras (1907), entre altres llibres. Fou un crític sever dels postulats modernistes. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ombau, Arnau (Barcelona, s XIV) Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l'assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca. 7 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Ombria, l' (Tavernes de la Valldigna, Safor) Despoblat, situat al sud de la ciutat. Antic lloc de moriscs (43 focs el 1609) de la fillola de la vall d'Alfàndec, restà despoblat a l'expulsió. 8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ombria, puntal de l' (Plana Baixa) Contrafort (692 m alt) oriental de la serra d'Espadà, tanca pel sud la vall d'Artana. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - MUNICIPI
11 CATALUNYA - MUNICIPI
12 CATALUNYA - HISTÒRIA Omnes Causae, usatge (Catalunya) Usatge que estableix una de les institucions més populars del dret català, la prescripció extintiva de tots els drets i accions al cap de trenta anys de no fer-ne ús, i la prescripció adquisitiva de béns immobles per la seva possessió en concepte de propietari, durant el mateix nombre d'anys, tant si hi ha bona raó com si no. Procedeix del Llibre dels judicis i, en documents jurídics dels s XI i XII s'aplica, no com a usatge, sinó com a norma de la llei gòtica. Al final del s XII o al començament del XIII s'incorporà als raepertoria de la cort reial de Barcelona i d'aquests als Usatges. En la compilació del dret català del 1960, es recull l'esperit d'aquest usatge. 13 CATALUNYA - CULTURA
14 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms (Rosselló, s XIV - s XVII) Llinatge de cavallers i després nobles. Originari del castell d'Oms, que li donà el nom. El membre més reculat que hom troba és Ponç d'Oms. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms, Antoni d' Veure> Oms de Santapau i de Salbà, Antoni d'. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms, Arnau d' (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. Participà a les sessions del Parlament català a l'interregne (1412-12), com a membre del Braç de Cavallers que aleshores existia a part del Militar. 18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms, Arnau I d' (Rosselló, s XIII – 1260) Senyor d'Oms, Orla i Montescot. Dit també Arnau de Montescot. Nét de Bernat I d'Oms. Fou autoritzat pel rei (1250) a construir un castell al lloc de Calmella. Tingué dos fills, Bernat II i Berenguer d'Oms. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms, Berenguer d' (Catalunya, s XIII - d 1299) Iniciador de la línia dels senyors de Calmella. Heretà del seu pare, Arnau I, la senyoria de Calmella. Fou avi de Guillem d'Oms i Clairà. 22 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms, Berenguer d' (Rosselló, s XIII – s XIV) Cavaller. Dirigí una expedició de reforç enviada a la Morea en 1316, per sostenir-hi les reivindicacions de l'infant Ferran de Mallorca. Quan hi arribà, l'infant ja havia mort a la batalla de la Manolada i l'empresa es trobava irremissiblement abocada al fracàs. 20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms, Berenguer d' (Catalunya Nord, s XV - Castella, s XV) Noble. Fou el primer membre dels Oms de Castella. Sembla que passà a Castella al servei del rei Joan II i s'establí a Villafrechos i a Villalón canviant el cognom originari pel d'Olmos. Els Olmos-Girón foren després regidors perpetus de Lleó i marquesos de Torreblanca. 23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms, Berenguer d' (Catalunya Nord, s XV – 1530) Cavaller i marí. Fill i hereu de Guillem d'Oms de Santapau i d'Anna de Perapertusa. De jove prestà servei a les naus que vigilaven les costes de Granada. El 1511 reclamava la possessió del castell de Rosanes. El mateix any, amb unes galeres catalanes, reforçà Ceuta i tot seguit anà a Tànger, on desembarcà amb 600 homes, els quals derrotaren les forces de Fes. A la mort del seu pare n'heretà les possessions i la castellania de Cotlliure. El 1512 participava en accions a la costa granadina, a Tànger, a Gènova i efectuà moltes accions contra els corsaris nord-africans i contra les rutes de comerç marroquines, durant les quals féu captures d'importància. El 1516 dirigí un gran xoc contra una formació naval moresca, que guanyà. En temps de Carles V fou nomenat virrei de Mallorca. De les seves tres mullers tingué almenys cinc fills i cinc filles, com l'hereu Berenguer, Antoni o Elisabet, que es casà amb el vescomte de Rocabertí. 24 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms, Berenguer d' (Catalunya Nord, s XVI – 1543) Cavaller. Fill de Berenguer (m 1530) i de la seva primera muller Anna de Sentmenat. Succeí al seu pare a les possessions d'aquesta branca i a la castellania de Cotlliure. També seria nomenat castellà d'Elna. Participà a les campanyes de Portugal i actuà contra els corsaris africans. Rebé els càrrecs de director de l'arsenal de Barcelona i de capità general de les galeres del Principat. Morí deixant quatre filles, i per manca de successió masculina fou heretat pel seu germà Antoni. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA-NORD - BIOGRAFIA Oms, Berenguer I d' (Rosselló, s XIV – v 1369) Noble. Fill de Bernat II d'Oms i germà de Berenguer II d'Oms i de Vila-rasa. El 1344 li foren confiscats els béns per la seva fidelitat al destronat rei de Mallorca. 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Oms, Bernat d' (País Valencià, s XIII - v 1338) Noble. El 1318 comprà a Eiximèn d'Oris el castell de Sella. Fou possiblement besavi de Tomàs d'Oms. 27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oms, Bernat d' (Illes Balears, s XIV) Jurat en cap de Mallorca (1360). 28 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms, Bernat d' (Rosselló, s XIV – s XV) Noble. Manava un galiot de guerra que sortí de Catalunya el 15/jul/1409 per reforçar els efectius navals de Sardenya, on serví a les ordres del famós Pere Torrelles. De tornada fou nomenat castellà de Perpinyà, on es preparà per l'amenaça d'invasió francesa per presionar la candidatura de Lluís de Calàbria que es ressolgué amb el compromís de Casp (1412). El 1414 anà a Sardenya per rebré del vescomte de Narbona els castells que aquest havia venut a la corona. 29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms, Bernat d' (Rosselló, s XVII) Noble. Combaté al Rosselló contra els francesos. Serví a la cavalleria. En 1639, al front d'una companyia muntada, participà destacadament al setge de Salses. 30 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms, Bernat I d' (Rosselló, s XIII - d 1251) Senyor d'Oms. Descendent de Ponç d'Oms. Avi d'Arnau I d'Oms. 31 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms, Carles d' (Rosselló, s XV) Cavaller. Fill de l'homònim. El 1462 fou un dels defensors de la Força de Girona contra l'exèrcit de la Generalitat que manava el comte de Pallars. 33 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms, Carles d' (Rosselló, s XVI) Cavaller. El 1529 era governador del castell de Perpinyà, davant el qual havia estat escapçat el seu avi Bernat. El mateix any fou nomenat governador del Rosselló i de la Cerdanya per l'emperador Carles V. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms, Conrad d' (Terrassa, Vallès Occidental, s XIV) Sastre (amb el carnet familiar a la capella de Sant Fruitós). Tingué dos fills, que formaren dues branques de la línia dels Oms de Terrassa, Rafael i Miquel. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Oms, els (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà) Santuari (1.180 m alt) (la Mare de Déu dels Oms), situat al sud-oest del poble, en un coll que separa les aigües de les rieres de Merlès i de Borredà. L'església fou construïda al s XVIII. La imatge de la Mare de Déu és advocada per a les trencadures i les malalties del bestiar. 38 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms, Francesc d' (Rosselló, s XIV) Cavaller. El 1343 era un dels dos capitans de la guarnició de Canet quan la plaça fou atacada per Pere III el Cerimoniós. La vila fou lliurada sense lluita, i per aixó tota la guarnició tingué garantit el pas franc fins a Perpinyà. 37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms, Francesc d' (Catalunya Nord, s XV – 1482) Senyor del castell de Tatzó d'Avall, que li confiscà Lluís XI el 1476. Fou l'iniciador de la branca dels senyors de Vilallonga de la Salanca. El 1466 es casà amb Gallarda de Bellcastell (morta el 1506), que li aportà les senyories de Vilallonga de la Salanca i de Talteüll amb la seva capitania, i la casa aloera de Bellcastell. El seu besnét fou Onofre d'Oms i Oms. 39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oms, Francesc d' (Palma de Mallorca, 1633 – s XVII) Filòsof i jesuïta. Tingué fama de bon orador i deixà escrits abundants. 40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oms, Guillem d' (Catalunya Nord, s XIII - Illes Balears, s XIII) Noble. Era un cavaller dels senyors d'Oms rossellonesos. Prengué part en la conquesta de Mallorca, d'on fou el genearca del llinatge a aquesta illa. 41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oms, Guillem d' (Illes Balears, s XIII – s XIV) Fill de Guillem d'Oms. El 1315 li fou concedida la cavalleria de Vernissa, a Alcúdia, que havia estat dels templers. 42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms, Guillem d' (Rosselló, s XIV) Cavaller. Serví Pere III a la guerra contra Castella. Caigué presoner a Magallón (Aragó) el 1363. Passà captiveri a Sevilla. El 1366 declarava al procés contra Bernat III de Cabrera. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms, Ignasi (Manresa, Bages, 1748 – Lleida, 1817) Escultor i eclesiàstic. Estudià filosofia i teologia a la Universitat de Cervera, on fou després catedràtic de teologia. Fou canonge de Lleida, ciutat on, juntament amb Cervera, conserven algunes obres seves. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oms, Joan d' (Terrassa, Vallès Occidental, s XVI - Barcelona, s XVI) Mercader. Fill de Rafael d'Oms, i germà de Jaume, junt amb el qual foren els representants a Barcelona de dues companyies comercials de Palerm i Messina. Fou pare de Conrad d'Oms i Llop. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms, Joan Lluís d' (Catalunya, s XVI) Historiador. Autor d'estudis històrics sobre l'antiguitat clàssica, escrits en llatí. 47 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms, Marcel (Perpinyà, 1931 - França, 21/jul/1993) Crític i tractadista de cinema. Principal animador del grup Les amis du cinéma, creat el 1962 a Perpinyà, dirigí "Cinemathèque" (1964), "Confrontation" (1965), "Les Cahiers de la Cinemathèque" (1971) i l'Institut de Recherche et d'Animation sur l'histoire du cinéma (1981). Publicà El romancero gitano al servicio de la revolución' i La guerre d'Espagne vue par le cinéma, sobre la guerra civil espanyola, Histoire de la France au Cinéma, i monografies sobre J.A. Bardem, L. Torre Nilsson, A. Dovzenko, Buster Keaton, G. Kozincev, Josef von Sternberg i Carlos Saura. 48 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Oms, marquesat d' (Catalunya Nord) Títol concedit el 1767, per Lluís XV de França, a Josep d'Oms i de Tord, baró de Tresserra, sobre les seves senyories d'Oms, Tellet, Sureda i Bages. S'estingí al principi del s XX per manca de successió masculina. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms, Miquel d' (Rosselló, s XVI) Noble. Era fill tercer de Berenguer i d'Anna de Sentmenat. Fou un dels més destacats a la defensa del Rosselló, contra els francesos, a la campanya de 1543. 51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oms, Pere Arnau d' (Catalunya Nord, s XV - Illes Balears, s XV) Noble. El 1440 el seu parent Francesc d'Oms el cridà a la seva herència, per manca d'hereus més propers. 52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms, Pere Guillem d' (Rosselló, s XIV) Frare hospitaler. El 1356 representà el prior de Catalunya del seu orde a les Corts de Perpinyà reunides per Pere III. 53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oms, Ponç d' (Catalunya Nord, s XI) Membre més reculat del llinatge. Vivia el 1011 (encara que la tradició familiar el feia descendir d'un fill del rei visigot Ataülf). Descendent seu fou Bernat I d'Oms. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms, Rafael d' (Terrassa, Vallès Occidental, s XVI - 1550/76) Paraire. Fill de Conrad d'Oms i germà de Miquel. Fou pare de Jaume i de Joan d'Oms. 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Oms, Tomàs d' (País Valencià, s XIV - 1404/05) Noble. Possiblement besnét de Bernat d'Oms. Era senyor de Sella. El rei li concedí (1366) l'alqueria de Fraga dels Abats, prop de Cocentaina. Fou besavi de Jaspert d'Oms i Mercader. 77 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms de Santapau i de Salbà, Antoni d' (Rosselló, s XVI - Palma de Mallorca, 1582) Lloctinent general de Mallorca (1578-82). Fill d'Antoni d'Oms de Santapau i de Sentmenat, de qui heretà la castellania de Cotlliure, que ell cedí finalment al seu nebot Galceran de Sentmenat. Durant la seva lloctinència promogué la construcció de torres i talaies a tota la costa de Mallorca i sobretot la muralla de Palma, i introduí algunes modificacions al projecte fet per Jacobo Paleazzo Fratin, fet que ocasionà la protesta dels jurats al rei. Durant la seva lloctinència fou confeccionada la primera estimació general de béns rústics i urbans de l'illa, iniciada el 1578 en compliment de la sentència arbitral del 1512, cavall de batalla que ja havia estat dels agermanats i base d'un nou sistema de distribució impositiva. D'altra banda, el municipi aconseguí de cancel·lar el seu deute exterior. 78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms de Santapau i de Sentmenat, Antoni I d' (Catalunya Nord, s XVI – 1557) Fill de Berenguer IV d'Oms de Santapau i de Perapertusa, dit el Vinculador. Heretà els dominis paterns, amb la capitania dels castells reials de Cotlliure i, per part de la seva mare, el castell de Rubí. Es dedicà a la marina i comandà una galera gran de la seva propietat. Fou (1538) cavaller de l'orde de Sant Jaume. Abans de morir creà un vincle agnatici amb el seu patrimoni. Fou pare de Ramon d'Oms i de Calders, Antoni II d'Oms de Santapau i de Salbà i Berenguer VII d'Oms de Santapau i de Calders. 79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms de Santapau i d'Oms, Maria Teresa I d' (Catalunya Nord, s XVII – 1670) Dama. Única filla de Berenguer VIII d'Oms de Santapau i de Sentmenat i de Maria Magdalena d'Oms i d'Oms. Per a poder succeir en el patrimoni familiar, fou casada (1630) amb el seu oncle Antoni d'Oms i de Sentmenat. Foren pares de Ramon I d'Oms de Santapau i d'Oms, i de Gaspar d'Oms i d'Oms. 81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms de Santapau i d'Oms, Ramon I d' (Rosselló, s XVII – 1688) Batlle general i procurador. Fill de Teresa i d'Antoni. Es destacà en la defensa del Rosselló contra els francesos, però després de la pau dels Pirineus (1659) li foren confiscades les possessions, llevat de la baronia de Santa Pau. Féu hereva la seva germana Teresa. 85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms de Santapau i Fabra, Guillem I d' (Catalunya Nord, s XV - d 1517) Noble. Baró de Santa Pau i Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d'Oms, etc. Fill de Berenguer (V) d'Oms. Heretà del seu pare la capitania del castell de Cotlliure. El 1471, mort ja aquest, secundà l'acció del seu oncle Bernat d'Oms i de Santapau, fins aleshores senescal a Perpinyà, contra els francesos que ocupaven el Rosselló. Acabada la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó, li fou retornat el castell de Finestres, retingut pels remences, gràcies a la intervenció del rei. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i Cabrera, Bernat d' (Catalunya Nord, s XVI – 1630) Fill d'Onofre d'Oms i d'Oms, i de Maria de Cabrera i Colom. Era senyor de Vingrau. El 1598 s'uní en matrimoni a Àngela Desbosc de Vilagaià i Desbosc, que vinculà el seu cognom en llur descendència. Foren pares de Josep d'Oms-Cabrera i Desbosc. Morí ofegat al Tec. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms i Canet, Manuel (Barcelona, 1842 – 1889) Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Pensionat a Roma, hi féu el projecte del grup eqüestre representant Isabel la Catòlica, el Gran Capità i el cardenal Mendoza. Aquest grup, fos en bonze, fou adquirit pel govern espanyol i posat al passeig de la Castellana de Madrid. Després de noves estades a Roma, treballà algún temps a Madrid abans de fixar la seva residència a Barcelona (1880). És autor de nombroses figures de tipus catalans, en les quals són visibles el seu gust per l'anecdòtic i la seva bona tècnica, i del Prometeu que figura al Museu d'Art Modern de Barcelona. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms i Canet, Vicenç (Barcelona, 1853 – Madrid, 1885) Escultor i dibuixant. Germà de Manuel. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a París, on residí bastants anys. Després s'establí a Madrid (1880). Conreà l'escultura decorativa (La gitana, El cardenal Cisneros). Com a dibuixant col·laborà en l'obra España, editada per la casa Cortezo, de Barcelona. 59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i Cardona, Rafaela d' (Catalunya, s XVI) Dama. Es destacà entre les persones que s'oposaren a l'execució al Principat de l'impost dit de l'excusado, decretat el 1569 i objecte de llarga pugna. Fou empresonada per un temps a causa de la seva actitud. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms i Cornet, Francesc d' (Barcelona, s XVI - d 1612) Donzell. Fill de Conrad d'Oms i Llop. Fou el darrer representant d'una de les branques dels Oms de Terrassa. Recolliren la successió els seus cosins els Montagut, senyors de Vilanova de la Muga. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms i d'Albert, Bernat d' (Catalunya Nord, s XV - Perpinyà, 1474) Senescal del rei de França a Bellcaire i Nimes. Fill de Carles d'Oms i de Sagarriga. Assistí al tractat de Baiona entre Lluís XI i Joan II. Lluís XI el féu governador i capità general dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (1463), però es dedicà a preparar la insurrecció contra els francesos i el 1472 en fou el cap i prengué possessió de les fortaleses en nom de Joan II. Fracassada la revolta hagué de fugir, però continuà en la tasca i el 1473 aconseguí que el rei entrés a Perpinyà. Els francesos tornaren a envair el Rosselló i Bernat resistí a Elna, però fou fet presoner i escapçat a Perpinyà. Es casà amb la pubilla Elisabet de Corbera-Campllong i d'Albert, baronessa de Púbol, vídua de Francesc de Muntanyans-Horta i de Berenguer Joan de Requesens, i foren pares de Lluís d'Oms i de Corbera-Campllong. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms i Dalmau, Manuel (Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona, 1925 - ) Veterinari. S'ha especialitzat en producció càrnica i lletera del bestiar boví. Fou president de zootècnia de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona (1965-72). Ha publicat diversos treballs científics de la seva especialitat. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms i de Calders, Ramon d' (Catalunya, s XVI – 1615) Marí. Fill d'Antoni I d'Oms de Santapau i de Sentmenat. Serví durant 45 anys al mar amb la seva galera Porfiada, es trobà a Lepant i a la campanya de Portugal, on, ocasionalment, comandà la galera reial. Fou també alcaid del castell d'Elna i superintendent de 65 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i de Castellane, Elionor d' (Catalunya Nord, s XVIII – 1809) Neta de Josep d'Oms i de Tord. Per mort sense fills, la successió passà a la seva germana Enriqueta. 66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i de Castellane, Enriqueta d' (Catalunya Nord, s XIX – 1866) Comtessa de Formiguera. Néta de Josep d'Oms i de Tord i germana d'Elionor, a la mort de la qual heretà la successió. El 1815 li foren retornats els béns familiars que havien estat confiscats al seu avi, especialment el bosc de Formiguera i el palau d'Oms de Perpinyà. 67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i de Corbera-Campllong, Lluís d' (Catalunya Nord, s XV – 1513) Fill de Bernat d'Oms i d'Albert, i d'Elisabet de Corbera-Campllong i d'Albert. El 1474 fou fet vice-governador dels comtats i capità del castell de Perpinyà, amb facultat de nomenar successor. Nomenat governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1493) quan Ferran II recuperà els comtats, i capità general de les forces del Rosselló. El 1495 tingué dissensions amb el castellà Enrique de Guzmán, cap militar de les guarnicions (on morí el 1497). Es casà amb la pubilla Violant de Cruïlles i de Vilademany, varvassora de Vilademany, baronessa de Rupit, de Santa Coloma de Farners i de Taradell, senyora de Viladrau i de Fornells de la Selva i castlana de Seva i del Brull. El patrimoni del pare fou heretat pel llur fill Joan d'Oms i de Cruïlles, i el de la mare, pel seu germà Carles de Cruïlles i de Vilademany. 68 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i de Foix-Bearn, Francesc Xavier d' (Catalunya Nord, s XVIII – 1755) Coronel d'infanteria. Fill de Joan d'Oms i de Taquí. Fou baró de Tresserra, per la seva muller, i senyor de Sureda per la seva mare. El succeí el seu fill Josep d'Oms i de Tord. 70 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i de Mura, Berenguer III d' (Rosselló, s XIV - 1388) Conseller reial. Cavaller. Senyor de la casa d'Oms i de Montescot. Fill de Berenguer (II) d'Oms. En 1343-44 fou fidel a Jaume III de Mallorca, però a la derrota d'aquest, reconegué Pere III de Catalunya-Aragó. En 1354-55 anà amb el seu pare a la campanya de Sardenya i entrà després a formar part del consell reial. El 1381 l'infant Joan li vengué en franc alou tota la jurisdicció dels llocs de Torèn, Mentet, Cauders, Pi (els dos darrers havien estat de l'abat de Camprodon), Aituà (de Grimau d'Avellanet), la Clusa, Saorra, Fullà, Creu i Vilanova de Formiguera per 1.500 florins d'or, i el 1385 la baronia de Montesquiu. La seva primera muller Beatriu de Saga li aportà la baronia de Mosset. 71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i de Perapertusa, Joan d' (Catalunya Nord, s XVI - s XVII) Noble. Fou l'iniciador de la línia dels senyors de Calçà i Morellàs. Era fill de Guillem I d'Oms de Santapau i Fabra, i germà de Berenguer VI d'Oms de Santapau i de Perapertusa. Fou avi de Baltasar d'Oms i Samsó. 72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i de Ribes, Guillem d' (Catalunya Nord, s XV – v 1506) Nét de Joan d'Oms i Despuig. El 1477 el rei de França li confiscà els béns, que recuperà més tard. Fou besavi d'Antoni d'Oms i Joli. 73 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i de Saga, Bernat d' (Catalunya Nord, s XIV - 1429/30) Tercer fill de Berenguer III. Iniciador de la línia dels barons de Corbera. Cambrer del rei, fou nomenat capità o alcaid vitalici del castell de Perpinyà, càrrec que li fou declarat hereditari. El 1408 rebé el papa Benet XIII a la seva casa de Perpinyà. Serví a Nàpols Alfons IV i es casà amb Margarida de Sagarriga i de Perapertusa, baronessa de Corbera del Castell, i tingueren per fill Carles d'Oms i de Sagarriga. 75 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i de Sagarriga, Carles d' (Rosselló, s XV) Baró de Corbera, per successió materna. Procurador reial de Rosselló (1442) i capità del castell de Perpinyà (1430), càrrec en el qual succeí el seu pare Bernat d'Oms i de Saga. En iniciar-se la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó intentà en va, com el seu cosí germà Berenguer (V) d'Oms i de Santapau, capità del castell de Cotlliure, d'auxiliar la reina Joana Enríquez, assetjada a la Força de Girona (1462). Durant l'ocupació francesa del Rosselló, mantingué el castell de Perpinyà pel rei de França. Tanmateix, en acabar-se la guerra el 1472, fou un dels principals conjurats d'una revolta rossellonesa contra França. 76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oms i de Sant Joan, Berenguer d' (Illes Balears, s XVII - d 1704) Cavaller d'Alcàntara. A la seva mort s'extingí la segona línia dels Oms de Mallorca, i la seva herència passà als Truiols i el 1770 als 82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i de Santapau, Berenguer V d' (Catalunya Nord, s XV – 1468) Alt funcionari reial. Fill de Berenguer (IV) d'Oms. Baró de Santa Pau i de Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d'Oms. Cavallerís d'Alfons el Magnànim. El 1420 participà en la campanya reial contra Còrsega amb diners i homes i prestà igualment serveis a Sicília, Sardenya i Nàpols, pels quals fou recompensat amb la capitania del castell i la batllia de Cotlliure vers el 1424 (feta hereditària el 1428). Governador general de Mallorca (1425-57), hagué d'afrontar la revolta dels forans, iniciada el 1451, que intentà canalitzar en va. Es congracià l'animadversió de tothom en obligar a pagar als forans com a servitud perpètua un cens anual de dues mil lliures, fet que revifà de nou la revolta i motivà la seva destitució temporal. Hereu del seu pare de la Clusa... Segueix... 83 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i de Santapau, Bernat d' (Rosselló, s XV – Perpinyà, 1474) Alt funcionari reial. Fill de Berenguer (IV) d'Oms. Cavaller. El 1462, en produir-se la invasió francesa del Rosselló a l'inici de la guerra contra Joan II, era senescal de Bellcaire i anava amb l'exèrcit invasor. Durant l'ocupació francesa fou conseller i camarlenc del rei, senescal de Rosselló i Cerdanya i governador i capità general dels comtats per Lluís XI (1463-71). Amb tot, des del 1471, amb el seu nebot Guillem (I) d'Oms de Santapau, Pere d'Hortafà i d'altres s'alçà en armes contra els francesos. El 1472, Joan II el confirmà, en recompensa, com a governador. El 1474, però, arran d'una nova invasió francesa, fou fet presoner quan defensava Elna i degollat al castell de Perpinyà; el seu cap fou posat dalt d'una pica davant la porta de la vila. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms i de Santapau, Manuel d' (Catalunya, s XVII - 1710) Virrei del regne de Mallorca i del Perú i marquès de Castelldosrius. Fou ambaixador de Carles II a la cort de Lluís IV i es demostrà addicte a la causa dels Borbons en la qüestió successòria de la corona espanyola. El 1704 va ésser nomenat virrei del Perú, on es distingí per la seva protecció a les arts i a les lletres. Va escriure algunes poesies i l'obra El Perseo. 86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i de Sarriera, Joana d' (Catalunya Nord, s XVI – 1575) Baronessa de Corbera i Villerac. Filla gran de Joan d'Oms i de Cruïlles i de Beatriu de Sarriera i de Gurb. Fou casada amb l'hereu dels Oms de Santa Pau, però morí sense fills i l'herència passà als Llupià, que també és cognominaren d'Oms. 88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i de Sentmenat, Antoni d' (Catalunya Nord, s XVI – 1640) Noble. Fill de Berenguer VII d'Oms de Santa Pau i de Calders, i germà de Berenguer VIII d'Oms de Santa Pau i de Sentmenat. Es casà (1630) amb la seva neboda Maria Teresa I d'Oms de Santa Pau i d'Oms. Era senyor de Rubí i cavaller de Calatrava. Fou nomenat (1637) cap de les tres companyies formades a Barcelona amb les quals intentà, sense èxit, de prendre Leucata. El 1638 era tinent coronel de la Coronela de Barcelona i el 1639 tornà a lluitar contra els francesos al Rosselló i es trobà, com a mestre de camp, al setge de Salses, on resistí fins al final. El succeí en el patrimoni llur fill Ramon I d'Oms de Santa Pau i d'Oms, germà de Gaspar d'Oms i d'Oms. 89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i de Taqui, Joan d' (Catalunya Nord, s XVII – v 1746) Coronel d'infanteria. Fill de Guerau d'Oms i del Viver. Era senyor de Parestortes. Fou succeït pel seu fill Francesc Xavier d'Oms i de Foix-Bearn. 90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i de Taqui, Josep d' (Catalunya Nord, s XVIII – 1826) Germà de Francesc Xavier. Fou l'iniciador de la branca de Pontellà, la qual s'extingí amb la seva besnéta Carolina d'Oms i Ferrer. 91 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i de Tord, Josep d' (Catalunya Nord, s XVIII – Barcelona, 1807) Noble. Fill i successor de Francesc Xavier d'Oms i de Foix-Bearn. Era comte de Formiguera, baró de Tresserra, senyor de Tellet, Oms, la Bastida, 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms i de Torrella, Maria Magdalena d' (Illes Balears, s XIX) Muller d'Henri de Chauveron. Rebesnéta de Jeroni d'Oms i Guerau. Aportà l'herència als descendents seus i del seu marit, que avui són els Truyols, senyors de la cavalleria de Borneta, i per mort de la seva néta (1825) passà als Gual de Torrella. 93 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i de Vila-rasa, Berenguer II d' (Rosselló, s XIII - d 1314) Noble. Fill de Bernat II d'Oms i germà de Berenguer I d'Oms. Lluità amb el seu senyor Jaume II de Mallorca i Felip III de França contra Pere de Catalunya-Aragó. El 1293 rebé els béns del vescomte Jaspert V de Castellnou, fins que el 1298 li foren restituïts. Fou pare de Bernat d'Oms i de Vila-rasa. 94 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i de Vila-rasa, Bernat d' (Rosselló, s XIV – 1356) Noble. Fill de Berenguer II d'Oms i de Vila-rasa. Amb el seu fill gran, Berenguer III d'Oms i de Mura, anà a l'expedició de Sardenya (1354) i fou tramés com a ambaixador al jutge d'Arborea (1355) per negociar la pau amb els governs. 96 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i del Viver, Baltasar d' (Catalunya Nord, s XVII – Barcelona, 1656) Senyor de Calça i Morellàs. Fill de Guerau d'Oms i de Santmartí i de Caterina del Viver i Descatllar. Visqué refugiat a Barcelona, i tingué el seu patrimoni rossellonès confiscat. A la seva mort féu hereu el seu germà Tadeu. 95 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i del Viver, Tadeu d' (Catalunya Nord, s XVII – 1695) Noble. Fill de Guerau d'Oms i de Santmartí i de Caterina del Viver i Descatllar, i germà de Guerau. Heretà del seu altre germà Baltasar el patrimoni rossellonès confiscat (senyoria de Calçà, Morellàs i Sant Martí de Fonollar), que recuperà. Lluità amb les forces del lloctinent comte de Santa Coloma, però després ho féu (1663) al costat dels francesos. Fou rebesavi d'Amadeu d'Oms i Moreau-Montcheuil. 98 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i Despuig, Guillem d' (Catalunya Nord, s XV) Fill petit de Guillem d'Oms i Clairà, i de Jaumina Despuig, i germà de Joan. Iniciador de la branca dels senyors de Vilallonga de la Salanca. Era senyor de Tatzó d'Avall. Fou antecessor de Francesc d'Oms. 99 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i Despuig, Joan d' (Catalunya Nord, s XIV – 1396) Fill gran de Guillem d'Oms i Clairà, i de Jaumina Despuig, i germà de Guillem. Rebé la senyoria de Calmella. Fou avi de Guillem d'Oms i de Ribes. 100 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i d'Oms, Gaspar d' (Catalunya, s XVII – Vallespir, 1675) Canonge de Girona i abat de Sant Feliu i nomenat vicari general dels exèrcits del duc de San Germano, morí en la campanya de Morellàs i Bellaguarda. Germà de Ramon I d'Oms de Santa Pau i d'Oms. 101 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
105 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i d'Oms, Onofre d' (Catalunya Nord, s XVI - v 1596) Senyor de Vilallonga de la Salanca. Besnét de Francesc d'Oms. Es casà en segones noces (1563) amb Maria de Cabrera i Colom, i per aquest fet llurs descendents empraren també aquest cognom. Foren pares de Bernat d'Oms i Cabrera.
Anar a: [ Om ] [ Oms, A ] [ Oms, C ] [ Oms, P ] [ Oms i de F ] [ Oms i de T ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Omellons, els
Omells de na Gaia, els
Oms