|
|
|
Anar a: [ Estr ] [ Estre ] [ Estu ] [ Eu ] [ Eva ] [ Ext ] Ningú no pot cometre un error més greu que aquell que no va fer res perquè només podia fer poc. (Edmund Burke) 1 CATALUNYA - HISTÒRIA Estrac (Sant Vicenç de Montalt, Maresme) Antiga quadra, creada el 1219 de la parròquia de Sant Vicenç de Llavaneres, que donà origen al terme de Caldetes o Caldes d'Estrac. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estrada, Josep (Catalunya, 1771 – Barcelona ?, s XIX) Gravador. Fou un dels millors tècnics de la naixent indústria catalana d'indianes. Treballava a la casa Magí Pujades, de Barcelona. Molt jove, el 1789, havia obtingut ja un premi de l'Escola de Nobles Arts. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Estrada, Josep Maria (València, s XIX – Madrid, 1873) Pintor. Estudià a l'Academia de San Fernando de Madrid. Conreà amb èxit el retrat, els temes històrics, segons el realisme anecdòtic que dominà al s XIX, i la pintura de natures mortes que segueixen el model holandès del s XVII. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estrada, l' (Agullana, Alt Empordà) Poble, situat entre el poble i el Llobregat d'Empordà. L'església parroquial de Santa Maria, actualment arruïnada, depenia ja el 1362 de la d'Agullana. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estrada i Ribas, Salvador (Barcelona, s XIX – 1862) Advocat i escriptor. Dedicat a l'estudi de la llengua catalana, treballà possiblement en la formació d'un Diccionario catalán-castellano. Fou premiat amb distinció extraordinària als primers Jocs Florals de Barcelona (1859). Escriví en català i diverses obres teatrals en castellà. Figurava al recull Los trobadors nous (1858), seleccionat per Antoni de Bofarull. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estrada i Tomàs, Pau (Girona, s XVIII - s XIX) Metge. Fou deixeble de l'escola de Montpeller. És autor d'una Dissertation sur l'apoplexie (1807). 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estradé i Ciurana, Miquel (Tarragona, 1920 – Montserrat, Bages, 1997) Escriptor. Monjo benedictí de Montserrat, on ingressà el 1942. Col·laborador des dels inicis de "Germinabit", "Serra d'Or" i, des del 1976, a la revista "Foc Nou". Alguns dels seus articles han estat recollits en La veu dels joves (1965) i Anar a fons (1970). Traductor de les Cartes de Sant Ignasi d'Antioquia (1966). També ha publicat Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir (1960), Pels camins de l'evangeli (1962), Evangeli enfora (1973), Ençà i enllà de la pregària (1974), Pare Nostre (1980), Diàleg sobre l'amor (1985) i El mal, problema i misteri (1996). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estradé i Rodoreda, Sebastià (Sallent de Llobregat, Bages, 14/mar/1923 - ) Escriptor i científic. Ha publicat: Una guerra civil (1961, narracions), les novel·les per a joves Més enllà no hi ha fronteres (1966), Astronàutica (1970) i Quan tornis, pinta una mica de pluja (1996), i ha col·laborat a "Cavall Fort". Fou president de la secció de dret aeronàutic i de l'espai del Col·legi d'Advocats de Barcelona (1992-96). 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estradera i Fondevilla, Antoni (Pomar de Cinca, Aragó, 1909 - 1985) Pintor. De formació autodidàctica. Residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l'any 1945. Les seves primeres obres són marcadament post-impressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes. Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre (1949). Les seves darreres obres tendeixen a simplificar al màxim qualsevol referència a elements concrets. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estrany, Joan (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1902) Escriptor i metge. Fou col·laborador de la premsa catalana, generalment amb treballs d'elevat to patriòtic. 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Estrany, Joan Andreu (València, s XV – 1530) Humanista. Després d'estudiar arts a Alcalá i teologia a París, es doctorà en teologia a València. Mestre de Joan de Borja i amic de Lluís Vives, fou catedràtic de filosofia a la Universitat de València (1515-23), hi promogué activament la renovació dels mètodes d'ensenyament. La seva obra es compon de diversos comentaris i anotacions a les obres de Sèneca i Plini, entre d'altres. Llegà la seva biblioteca i una col·lecció important de monedes antigues i medalles al seu deixeble Honorat Joan. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estrany i Ros, Rafael (Mataró, Maresme, 1884 – Barcelona, 1958) Pintor i gravador. Estudià a l'Acadèmia Baixas de Barcelona i després a l'Académie Julian de París (1903). Viatjà per França, Bèlgica i Itàlia i, en retornar, exercí com a professor de l'Escola d'Arts i Oficis de Mataró i fou nomenat director del museu d'aquesta ciutat. Des de l'any 1906, en què celebrà la primera exhibició a Barcelona, exposà amb freqüència en aquesta ciutat i també a Mataró i a altres ciutats espanyoles. Col·lectivament ho féu també per Europa i Amèrica. Va tractar especialment la marina, el paisatge i la figura, sovint amb una visió turmentada. 111 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estravau (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà) Veure> Travau. 17 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estrem i Fa, Salvador (Falset, Priorat, 1893 – 1936) Poeta. Publicà Les hores dolces (1920), Elegia del Priorat i altres versos (1927), La mala collita (1930) i el llibre en prosa La gent del Llamp (1920). El 1931 dirigí la revista "Priorat" de Falset i emprengué moltes tasques culturals a la seva comarca. Fou mort pel set/1936. 19 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Estrema, font (Salses, Rosselló) Veure> Salses, font de. 20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Estremer, cala (Pollença, Mallorca Septentrional) Cala de la costa, entre la punta de sa Galera i la de les Coves Blanques, a l'oest de la cala de Sant Vicent. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estremera, serra (Queralbs, Ripollès) Alineació (1.945 m alt), que separa la vall de Rigard de la vall d'Estremera, la qual davalla del Puigmal i aflueix per la dreta al Freser sota Queralbs. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estremera i Cuenca, Josep (Lleida, 1852 – Madrid, 1895) Autor dramàtic i poeta. Residí a Madrid, on cursà la carrera de dret civil i canònic i la d'administració. El 1873 estrenà Pruebas de fidelidad, i a partir del 1876 inicià la col·laboració amb Vital Aza (Noticia Fresca), Campos Arana (Los trapos de cristianar, 1879), Chueca, i sobretot Chapí (Música clásica, 1880; La serenata, 1881, etc). Com a poeta deixà el volum Fábulas y cuentos. Col·laborà activament a "Madrid Cómico". Algunes obres seves foren traduïdes al francès, l'italià i el portuguès. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA
24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Estret, l' (Alzira, Ribera Alta) Congost per on la vall d'Aigüesvives (que drena el barranc de l'Estret) s'obre per a la Ribera del Xúquer, entre la serra de les Agulles i les muntanyes de Valldigna. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estrets, riu dels (Arnes / Horta de Sant Joan, Terra Alta) Afluent dretà del riu d'Algars, que neix al vessant occidental del massís dels Ports de Beseit (serra de l'Espina), formà, al seu curs mitjà, la congost anomenat els Estrets d'Arnes, i desguassa al límit dels dos termes. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estruc, Bernat (o Astruc) (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, s XIV - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, d 1419) Humanista benedictí i doctor en dret. Abat de Santa Maria de Roses (1396-1401), de Sant Esteve de Banyoles (1401-08), de Rodes (1410-13) i de Sant Cugat (1416-19). Estigué al servei de Joan d'Aragó, comte d'Empúries. Partidari del papa Benet XIII, fou durant deu anys capità del palau apostòlic d'Avinyó. Es conserva d'ell un Tractatus contra alchimistas, escrit el 1404. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estruç, Bernat (Girona ?, s XV) Poeta. Donzell. Procurador fiscal de Girona. És autor d'unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare (Girona, 1501), en versos de deu síl·labes, testimoni autèntic i sense tòpics d'un home desenganyat del món. 28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Estruç, Guillem (Illes Balears, s XIII – s XIV) Cavaller i escriptor. El 1312 fou reclutat al servei del soldà de Bugia. Passà després al servei del soldà de Tremissèn, on la seva posició com a alcaid de la milícia cristiana s'afermà vers el 1320, amb motiu de l'aliança naval del rei Sanç de Mallorca i el soldà de Tremissèn contra el 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estruc, Joan (Catalunya, s XIV – s XV) Militar. Pel set/1409, després d'haver mort Martí el Jove a l'expedició que manava a Sardenya, partí cap a aquella illa conduint una unitat de reforç, per tal de prosseguir la campanya. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estruch, Albert (Barcelona, v 1830 - Manila ?, Filipines, 1884) Gravador i medallista. Era fill de Domènec Estruch i Jordan i possiblement germà de Joan. Deixeble de Bartomeu Tomàs Coromina, treballà a la Casa de la Moneda i a la Real Fàbrica del Timbre de Madrid, fins que passà a la Casa de la Moneda de Manila. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estruch, Joan (Barcelona, v 1820 - Madrid, s XIX) Gravador. Possiblement fou fill de Domènec Estruch i Jordan i germà d'Albert. Es formà a l'Escola de Nobles Arts, on fou premiat i passà un temps estudiant a Itàlia (1836-40), i de retorn féu diversos retrats i diplomes, i s'especialitzà en el gravat a l'acer. Ingressà a la direcció d'hidrografia de Madrid. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estruch i Bros, Antoni (Sabadell, Vallès Occidental, 1872 - Buenos Aires, Argentina, 1957) Pintor i gravador. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i becat a Madrid (1892) i a Roma (1894-96). Va conrear el gènere històrico-anecdòtic i demostrà un gran ofici i una gran precisió (Una manifestació obrera, La mort de Rafael de Casanova, El Corpus de Sang, 1907). El seu academicisme li valgué l'oposició dels seus contemporanis, compromesos en els corrents avantguardistes del s. XX. El 1910 emigrà a Buenos Aires, on fou director de l'Escuela de Bellas Artes. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estruch i Gibert, Joan (Barcelona, 1943 - ) Sociòleg. Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l'Església Catòlica en el món d'avui. Associat a l'Institute for the Study of Economic Culture, ha publicat entre d'altres, Protestants d'Espanya (1969), La innovación religiosa. Ensayo teórico de la sociología de la religión (1972), La secularización en España (1972), amb Jesús Jiménez Blanco, i Plegar de viure. Un estudi sobre el suïcidi (1981), amb S. Cardús. Ha traduït al català diversos clàssics del pensament sociològic. 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Estruch i Jordan, Domènec (Muro del Comtat, Comtat, 1796 – Madrid, 1851) Gravador i cartògraf. Nebot i deixeble de Francesc Jordan. Acadèmic de Sant Carles. Durant l'ocupació francesa es refugià a Mallorca (1808) i més tard partí cap a l'Havana, on féu un mapa de l'illa de Cuba. De retorn s'establí a Barcelona. Grabà un bon nombre d'estampes religioses i un retrat eqüestre d'Álvarez de Castro, que li donà fama. També il·lustrà una Historia de Grecia antigua. Més tard visqué a Madrid, on excel·lí en l'execució de cartes geogràfiques. Fou pare dels també gravadors Albert i Joan Estruch. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Estruch i Martínez, Antoni Josep (Sant Joan de l'Ènova, Ribera Alta, 1835 - la Pobla Llarga, Ribera Alta, 1907) Dibuixant i pintor. Pensionat pel mecenes Vicent Moròder féu més de tres-centes còpies d'originals exposats al Prado i en alguns museus d'Itàlia. Va conrear la pintura religiosa amb un misticisme que recorda l'obra de Joan de Joanes. L'aspecte més original de la seva producció fou les caricatures grotesques de tipus i 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estruch i Simó, Antoni (Monistrol de Montserrat, Bages, 1870 – Sabadell, Vallès Occidental, 1954) Pastor episcopalià. Acabada la seva formació eclesiàstica a Madrid, fou ordenat diaca (1895) i prevere (1897). Exercí a Monistrol (1897-1903). Fundà una parròquia i una escola per a infants, a Sabadell (1903) i hi bastí un temple (1923). Reorganitzà la congregació de Barcelona i tingué cura de la que hi havia a Terrassa. Escriví en català i en castellà. 38 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Estrugós, Josep Elies (o Astrugós) (Perpinyà, s XVII – 1645) Escriptor carmelità. És autor del Fènix català o Llibre dels singulars privilegis, favors, gràcies, miracles de Nostra Senyora del mont del Carme (1644), en el qual defensa l'ús de la llengua catalana, assenyalant l'antiga unitat literària; el llibre conté també un Elenc dels escriptors catalans, curt repertori de 191 noms. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estrús, Bernat Veure> Estruç, Bernat. 40 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
43 CATALUNYA - ESPORT Estudi dels Pilots (Catalunya) Nom amb què era coneguda l'Escola de Nàutica d'Arenys de Mar. 44 CATALUNYA - CULTURA Estudi General de Lleida (Lleida, 1/set/1300 – 1717) Centre de cultura superior. Creat per privilegi reial de Jaume II, amb les facultats de lleis civils, medicina, filosofia i arts, etc. Se sostenia econòmicament gràcies a les aportacions de la ciutat i l'església. Els estudiants gaudien dels privilegis concedits als universitaris de Bolonya. L'època més esplendorosa de l'Estudi s'ha de situar entre la meitat del s XIV i la del s XV. Al s XVII, fou afectat per la crisi de la societat catalana d'aquell temps. Malgrat tot, adhúc en les èpoques de crisi, conservà sempre un cert prestigi. El 1717 fou abolit per Felip V i traslladat a Cervera. El nom d'Estudi General fou aplicat a les delegacions universitàries barcelonines de Lleida des del 1968 fins al 1991, en què es constituí la Universitat de Lleida. 45 ILLES BALEARS - CULTURA Estudi General Lul·lià (Palma de Mallorca, 1483 – 1842) Centre d'ensenyament superior. Va ésser fundat per privilegi reial de Ferran II, amb els mateixos drets i honors que el de Lleida, gràcies als legats testamentaris d'Agnès de Quint i de Beatriu de Pinós. Les seves primeres dècades de vida són també les més pròsperes, tant per la importància dels mestres (Desclapés, Cabaspre, Nicolau de Pax) com per la irradiació (el darrer esmentat trasplantà el lul·lisme a la universitat d'Alcalá de Henares). Agrupava l'Escola Major d'Arts i la càtedra de filosofia lul·liana, i inclogué a més a més les facultats de filosofia, teologia, retòrica, cirurgia i lleis. El 1673, en virtut de Butlla Pontificia, l'Estudi és convertit de fet en Universitat (Universitat Lul·liana de Mallorca). Malgrat que, segons embla, sortí d'ambient lul·lista, la primera impugnació espanyola contra Luter (obra, dissortadament perduda), el lul·lisme hagué de sofrir les conseqüències de la girada tridentina cap a l'ortodoxia tomista, i per això, durant els s XVII i XVIII, l'Estudi i la seva successora, la Universitat de Mallorca, hagueren de sostenir la gran controvèrsia amb l'antilul·lisme dels dominics, a fi de defensar l'ortodoxia de les doctrines de Ramon Llull. L'obra on es sintetitza el resultat de la controvèrsia són les 46 ILLES BALEARS - CULTURA Estudi General Lul·lià (Palma de Mallorca, 1951 - ) Institució creada per a contribuir a restaurar els estudis universitaris i fomentar la cultura a Mallorca. El mateix any de la seva creació inicià els primers cursos de filosofia i lletres i dret, suprimits el 1957 per dificultats econòmiques. L'any 1959 fou creada la càtedra Ramon Llull amb seu en aquest centre. Des del 1967 fins al 1973 promogué i acollí l'establiment d'una delegació de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona, així com les escoles de turisme, assistents socials i diverses entitats culturals; ha creat un Institut de Llengües Modernes, ha organitzat cursos de castellà per a estrangers i ha patrocinat la celebración d'un gran nombre d'actes culturals i unes quantes publicacions. Des de l'any 1977 organitzà els Cursos d'Estiu de Català a Mallorca. En conjunt, ha assolit un pes molt notable dins la vida cultural mallorquina. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estudiant de Bagà (Catalunya, s XVIII) Guerriller. Un dels més destacats que s'alçaren en armes contra Felip V el 1726. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estudiant de Sant Pol (Catalunya, s XVIII) Guerriller. Nom amb què fou conegut un dels que prengueren les armes contra Felip V en 1718-20. Fou capità destacat del Carrasclet. Quant el cardenal Alberoni, destituït, anava a França, el féu objecte d'una emboscada al lloc de Trentapasses, prop de Sant Celoni (Vallès Oriental). 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Estudiant Murri, l' (Barcelona, s XIX) Capitost d'una banda d'instigadors i delators. Sobrenom d'Arques, espècie de policia secreta paral·lela en la qual basà el comte d'Espanya el seu domini de terror sobre Barcelona en 1827-32. 41 CATALUNYA NORD - CULTURA
49 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Estudios (València, 1929 – 1939) Publicació mensual anarco-sindicalista en castellà. Editada per J. Juan Pastor com a continuació de "Generación Consciente". De divulgació científica i ideològica, donà especial importància als temes pedagògics, mèdics i de formació sexual, així com a la presentació (il·lustracions d'Helios Gómez i Monleón, entre d'altres). Hi col·laboraren regularment Isaac Puente, Pere Foix (Delaville), Noja Ruiz, Marí Civera, Gaston Leval, Ramón J. Sender, Camillo Berneri i, a partir de 1935-36, el metge Fèlix Martí i Ibáñez. 50 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Estudios de Historia Moderna (Barcelona, 1951 – 1955) Publicació aperiòdica d'estudis d'erudició històrica d'àmbit hispànic, bàsicament sobre el Principat de Catalunya, editada per la secció de Barcelona de l'Institut Jerónimo Zurica del CSIC i pel Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i, des del 1955 fins al 1959, només per aquesta segona entitat. N'aparegueren en total sis volums; els articles, d'historiadors catalans i estrangers, hi són publicats en castellà, francès o italià. Fou dirigida per Jaume Vicens i Vives, amb la col·laboració dels seus deixebles, i representà un pas important en la renovació de la historiografia catalana. 51 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Estudios Lulianos (Illes Balears, 1957 - ) Revista quadrimestral. Editada per la Maioricensis Schola Lullistica, dirigida per Sebastià Garcias i Palou. Admet articles de tema medieval, en qualsevol llengua europea. Fonamentalment, però, publica treballs relacionats amb Ramon Llull i amb la història del lul·lisme. 52 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Estudis d'Història Medieval (Barcelona, 1969 - ) Publicació aperiòdica de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'IEC. Començà a publicar-se sota la direcció de R. Aramon i Serra i un comitè de radacció format per vuit medievalistes. Publicà articles d'història medieval i n'han estat col·laboradors els més importants historiadors dels Països Catalans. Els primers volums de la sèrie formen uns Estudis dedicats a Ferran Soldevila en ocasió del seu setanta-cinquè aniversari. 53 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Estudis Escènics (Barcelona, 1957 - ) Publicació de l'Institut del Teatre, dedicada a la investigació teatral. Aparegué amb el nom d'"Estudios Escénicos" i dirigida per Guillem Díaz-Plaja. En una primera etapa (1957-69), íntegrament en castellà, n'aparegueren 13 volums. A partir del número 14 (1972) fou dirigida per Xavier Fàbregas; publicà articles en qualsevol llengua romànica i cada número contenia un text sovint inèdit i l'estudi sobre l'autor. Aquesta etapa es clogué amb el número 21 (1976), en què la revista fou suspesa per raons econòmiques. Ja amb el títol catalanitzat, fou represa el 1982; els articles són publicats en català, amb un resum en castellà, francès i anglès. Bé que amb una orientació predominantment històrica, evolucionà vers l'estudi de les formes dramàtiques i de la semiologia de l'espectacle. 54 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Estudis Franciscans (Catalunya, 1907 - ) Revista mensual d'estudis eclesiàstics i franciscans fundada, amb finalitats apologètiques, per Miquel d'Esplugues. El 1927 passà a trimestral, i a quadrimestral el 1947. Actualment, és l'òrgan científic d'investigació de totes les províncies caputxines d'Espanya. Ha pres denominacions diverses: "Revista de Estudios Franciscanos" (1907-11), "Estudios Franciscanos" (1912-22), "Estudis Franciscans" (1923-36) i "Estudios Franciscanos" (des del 1947). Els volums principals, publicats fora sèrie, són Homenaje al cardenal Vives y Tutó (1913), Miscel·lània tomista (1924), Franciscàlia (1928), i Miscel·lània lul·liana (1935). La col·lecció consta de més de setanta-quatre volums. 55 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
56 CATALUNYA - CULTURA Estudis Universitaris Catalans (Barcelona, 16/oct/1903 - ) Institució d'ensenyament universitari. Iniciat a conseqüència del Primer Congrés Universitari Català, de les matèries de cultura catalana no incloses en els programes de la universitat oficial. Ha tingut una continuïtat sovint alterada per vicissituds polítiques. Del 1907 fins al 1936 publicà una revista homònima de gran prestigi intel·lectual. Intervingué en la fundació de l'Associació Catalana d'Estudiants i col·laborà en l'organització del I Congrés d'Economia celebrat a Barcelona el 1908. Després de la guerra civil, el 1942, foren represos els Estudis, però en unes condicions de semiclandestinitat. En foren catedràtics i col·laboraren en la revista dels "Estudis Universitaris Catalans", tant abans com després del 1939, les figures més prestigioses de la cultura catalana. 57 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Estudis Universitaris Catalans (Catalunya, 1907 - 1936) Revista erudita, de periodicitat anual. Publicada com a portaveu dels Estudis Universitaris Catalans. Fou la plataforma a través de la qual veieren la llum els primers estudis literaris d'investigadors com Jordi Rubió, Nicolau d'Olwer, Ferran Soldevila, Miquel Coll i Alentorn, etc. No sortí entre el 1919 i el 1925. Fou represa el 1926 i sobretot es dedicà a la historiografia i a la història literaria. Era publicada sota el mecenatge de la Institució Patxot. Interrompuda per la guerra civil, aquesta publicació és una de les més cabdals per a la investigació dels erudits del nou-cents. Amb l'aparició (1979-85) dels quatre volums de la Miscel·lània dedicada a R. Aramon i Serra, 110 CATALUNYA - CULTURA Estudis Universitaris de Vic (Vic, Osona, 1977 - 1997) Nom que adoptaren les delegacions de les universitats de Barcelona, Autònoma i Politècnica de Catalunya que s'ubicaren a la ciutat. Els edificis on s'impartien els estudis pertanyien a la Fundació Universitària Balmes i la Fundació Universitària Eusebi Moler. El 1997 s'aprovà el reconeixement de la Universitat de Vic com a centre independent, en la qual s'integraren les dues fundacions. 58 CATALUNYA - CULTURA Estudis Universitaris per a Obrers (Barcelona, 1933 – 1939) Estudis de cursos especials. Iniciats amb el vistiplau del Patronat i organitzats per les facultats de Filosofia i Lletres i Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i amb la col·laboració de l'Ateneu Polytechnicum, l'Ateneu Enciclopèdic Popular i l'Escola del Treball. Tot i no representar l'accés dels treballadors a la universitat, s'intentava de difondre, per primera vegada, entre els estaments populars els elements bàsics de la cultura universitària. Arran dels fets del 6/oct/1934 l'obra quedà paralitzada, però les classes continuaren al local de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Després del triomf del Front Popular, el 1936, els cursos es reintegraren a la universitat. L'escriptor Ambrosi Carrión, president de l'Ateneu Enciclopèdic, fou el secretari i l'ànima dels Estudis per a Obrers. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Estunes, les (Banyoles, Pla de l'Estany) Important formació de travertins (o les Tunes) a la vora de l'estany de Banyoles, a 500 m de la Font Pudosa, al peu de la serra de Sant Patllari. Es presenta amb grans esquerdes, coves i passadissos (és l'anomenat Palau de les Fades). Fou en aquestes toves que Pere Alsius recollí la famosa mandíbula de Banyoles. Cada any, el diumenge després de Pasqua, s'hi celebra un aplec dit el Roser de les Estunes. 60 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ
61 CATALUNYA - EMPRESA ETSET Sigla de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació. 62 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Études Roussillonnaises, Les (Perpinyà, 1951 – 1957) Revista trimestral. Publicà articles d'història i arqueologia, textos, necrologies d'historiadors i erudits, i comentaris bibliogràfics sempre relacionats amb temes catalans i més específicament de la Catalunya del Nord. Entre altres, en foren col·laboradors R. d'Abadal, P. Ponsich, M. Durliat i M. Delcor. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Eucària, l' (Sant Martí de Tous, Anoia) Gran masia, a l'esquerra de la riera de Tous, aigua amunt del poble. La seva capella és dedicada a sant Pere. 64 CATALUNYA - EMPRESA Eucort (Barcelona, 1945 - 1953) Marca d'automòbils, creada per Eusebi Cortès i Cherto. La casa produí diferents models: taxi, furgoneta, rural, etc. Seguí el tipus dels cotxes alemanys "DKW"; el 1948 n'hi havia uns set-cents en circulació. 65 CATALUNYA-NORD - BIOGRAFIA Eudald (Catalunya Nord ?, s VIII - França ?, s VIII) Suposat màrtir. Les seves relíquies foren traslladades l'any 978 a l'església de Ripoll, on tingué una capella (destruïda el 1936) i des d'on el culte s'estengué pel nord de Catalunya. No són fidedignes les tradicions que el presenten com a convertit del paganisme, monjo, sacerdot a Portvendres, exiliat a Tavèrnoles (Alt Urgell) i mort a Ax dels Termas per ordre d'Àtila. D'altres el creuen del s VIII, d'origen llombard i víctima dels sarraïns. A Ripoll passava com a ciutadà de Tolosa mort pels vàndals. Cal identificar-lo amb el sant homònim venerat a Celrà. La festa és celebrada l'11/mai (i el 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eude (Catalunya, s X) Il·luminadora. Monja miniaturista. Autora, amb el monjo Emeterius, del Beatus de Girona (975), que realitzaren, probablement, al monestir de Sant Joan de les Abadesses, i que és una de les obres mestres de la miniatura mossàrab. 67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Eudeima (Teresa de Cofrents, Vall de Cofrents) Despoblat. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eudòxia Làscaris Veure> Làscaris, Irene. 68 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Eufèmia de Sicília (Sicília, Itàlia, s XIV – 1359) Regent de Sicília. Tercera filla de Pere II de Sicília i d'Elisabet de Caríntia. Juntament amb les seves germanes (Elionor i Constança) intentà enfortir la posició catalana a l'illa. Ajudà Constança en el govern de Sicília durant la minoritat de Lluís. A la mort d'aquest i de Constança (1355), Eufèmia assumí el poder en nom del seu altre germà, Frederic III. 69 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Eula, l' (el Soler, Rosselló) Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de l'Eula), fundada vers el 1174, al sud del poble, a la dreta de la Tet, per Joan Homdedeu, burgès de Perpinyà, i posada sota la filiació de l'abadia de Fontfedra. Després de la invasió de Felip l'Ardit del 1285, les monges cercaren refugi a Perpinyà i compraren unes quantes cases prop de l'església de Sant Narcís. El 1360 Urbà V els concedí de poder-se establir definitivament a Perpinyà. A mitjan s XVI només hi havia l'abadessa i dues monges, i l'abat de Santes Creus, a qui havia estat confiada l'abadia, extingí la comunitat femenina (les monges es traslladaren a Vallbona i a Sant Hilari de Lleida) i al seu lloc establí, el 1576, un priorat masculí, que subsistí fins a la Revolució Francesa, bé que els darrers temps ja no tenia pràcticament vida monàstica. Actualment en resta el 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eulàlia de Barcelona, santa (Barcelona, s III – v 304) Verge i màrtir. Sofrí els martiris dels assots, de la creu i del foc durant les persecucions de Dioclecià. El seu culte a Barcelona pot documentar-se a partir del s VI, i especialment des del s VII, amb la Passio de communi. Vers el 635 Quirze, abat d'un monestir de les rodalies de Barcelona, per tal de restaurar i d'impulsar el culte, erigí un monestir que en guardà després les relíquies, escriví, recollint la tradició oral, les actes del seu martiri i compongué un Himne de versos trocaics i els texts d'una Missa pròpia. A conseqüència de la invasió sarraïna del 711, el seu culte no es reprengué fins al 877, que el bisbe Frodoí cercà i troba les relíquies a l'actual església de Santa Maria del Mar de Barcelona, les quals foren traslladades solemnement a la seu, i el 1327 foren dipositades a la catedral nova, dins un sepulcre de marbre. El culte s'estengué a tota la Península Ibèrica i a tot el món mediterrani. Fou patrona de la ciutat de Barcelona fins al s XVII, moment en què aquest títol fou atribuït a la Mare de Déu de la Mercè. La seva autenticitat ha estat posada en dubte a causa d'una possible confusió amb santa Eulàlia de Mèrida. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eulogi (Catalunya, s III – Tarragona, 259) Diaca de l'església de Tarragona, el qual compartí el martiri amb el seu bisbe, Fructuós, i el diaca Auguri sota Valerià i Gal·liè. La seva festa se celebra el 21 de gener. 72 CATALUNYA - EMPRESA Eumo Editorial (Vic, Osona, 1979 - ) Editorial. Creada per iniciativa del Patronat de l'Escola de Mestres Balmes i de R. Torrents i Bertrana, que n'ha estat el director del 1979 al 1987, any que fou succeït per A. Granero i Martínez. L'editorial s'ha orientat cap a temes relacionats amb l'ensenyament i ofereix diverses col·leccions: de didàctica, pedagogia, tècnica i història i humanitats. També cultiva un vessant literari i ofereix una col·lecció Documents que edita preferentment actes de simposis. Ultra això, publica les revistes "Reduccions, revista de poesia" i "Cota zero", d'arqueologia i ciències. 112 CATALUNYA - GEOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eura i Martro, Agustí (Barcelona, 1680 – Orense, Galicia, 1763) Prelat i escriptor. Professà en l'orde dels agustins l'any 1699 i obtingué el títol de mestre en teologia el 1720. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1732), aquell mateix any fou nomenat bisbe d'Orense, ciutat on va residir la resta de la seva vida. Escriví composicions poètiques en castellà i dues obres en llatí, de caràcter polèmic. Figura de l'època de la decadència, com a poeta en català en destaquen les obres religioses Anatomia mental del cos humà i En memòria d'una sepultura, l'extens poema Descripció de la Muntanya e Santuari de Montserrat i, sobretot, un Art de ben morir, que obtingué una gran difusió. Traduí al català les Lamentacions de Jeremies profeta i una heroida d'Ovido. Li és atribuït també Lo tractat de la llengua catalana, perdut. La seva obra resta manuscrita, excepte la Descripció..., publicada el 1859. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Euras, Salvador (el Vendrell, Baix Penedès, 1894 - Catalunya, s XX) Escriptor i advocat. Ha col·laborat a la "Revista Jurídica de Catalunya". És autor del recull Volatines (1962). 75 CATALUNYA - ESPORT
76 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Europeo, El (Barcelona, 1/oct/1823 - 24/abr/1824) Setmanari en castellà. Subtitulat "'Periódico Universal de Ciencias, Artes y Literatura'". Fundada per B.C. Aribau, Luigi Monteggia, López i Soler, entre d'altres, va 77 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Eutropi (País Valencià, s IV – v 610) Bisbe de València (d 589-a 610). Era monjo i després fou abat del monestir de Xàtiva, fundació de sant Donat. Assistí al Concili III de Toledo del 589, després del qual fou elegit bisbe de València. Destacà per la seva acció apologètica davant les doctrines herètiques del seu temps. Escriví dos tractats De districtione monachorum i De octo vitiis. 79 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Euzkadi (Barcelona, 16/jun/1938 - 31/ago/1938) Diari dels nacionalistes bascs. Es proposava d'informar sobre la guerra civil als refugiats d'Euzkadi. Imprès als tallers de "La Publicitat", tenia quatre planes, tres 80 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Euzkadi en Catalunya (Barcelona, 12/des/1936 - 27/nov/1937) Setmanari. Editat per un grup de refugiats bascos durant la guerra civil. Redactat en castellà, té interès per la guia d'evacuats d'Euzkadi que publicava. 81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Evangèlica, s' (Andratx, Mallorca Occidental) Elevació (449 m alt), damunt la costa occidental (penyal de s'Evangèlica). Hom bastí prop seu, al nord-est, el 1617, una torre de defensa anomenada torre Nova de s'Evangèlica. 82 CATALUNYA - EMPRESA Evangèliques Europees, Edicions (Barcelona, 1958 – 1965) Editorial creada per a produir literatura protestant. Ha editat títols en català i castellà sobre Sagrada Escriptura, teologia, història, catequesi i novel·la, així com nombrosos opuscles i calendaris de fulls diaris. Fundà la revista "Portavoz", fins que el 1965 la direcció passà a una editora que rebé el mateix nom que aquesta publicació periòdica. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Evangelista de Montagut (Esteve Blanch i Busquets) (Montagut de Fluvià, Garrotxa, 1883 – Barcelona, 1968) Religiós caputxí (1902). Fou definidor provincial, custodi al capítol general i guardià dels convents de Pompeia, Sarrià i l'Ajuda, en ocasions diverses. Professor de teologia moral i mentor de l'aristocràcia espiritual i intel·lectual catalana, fou director del tercer orde franciscà i dels portaveus "Catalunya Franciscana" i "Apostolado Franciscano", publicà innombrables articles d'espiritualitat, que compendià en Normes de vida cristiana en el seu Manual devocionari del Terç Orde (1932). Col·laborà a la revista "Estudis Franciscans" i al periòdic "El Matí". 84 EUROPA - LITERATURA
85 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Éveil Catalan, L' (Perpinyà, 1922 – 1931) Periòdic bimensual. Successor de la "Renaissance Catalane", com a "'organe de défense des intérêts industriels et commerciaux'", dirigit per Albert Janicot. A partir del número 9, Just Calveyrach passà a director i el diari esdevingué més francament regionalista, defensor de "'les traditions, la langue, les costumes, l'art et la littérature de notre patrie catalane'". Publicà regularment articles i poemes en català i obrí les seves columnes als texts i a les preocupacions dels catalans del sud de l'Albera. Tingué polèmiques, per això, amb "L'Indépendant". Jordi Artús, director des del 1924, en conservà la mateixa orientació. 86 CATALUNYA - ESPORT Everest, expedicions catalanes a l' (Everest, Tibet, 28/ago/1985 - ) Expedicions d'escalada. Després de dos intents frustrats els anys 1982 i 1983, Òscar Cadiach, Antoni Sors, Carles Vallès i tres xerpes, integrants d'una expedició catalana comandada per Conrad Blanch, feren el cim el 1985. El 14/oct/1988, Lluís Giner, Nil Bohigas, Jerònimo López i dos xerpes, membres d'una expedició dirigida per Lluís Belvís, assoliren novament el cim. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Evidi (Catalunya ?, s X) Suposat màrtir. Les seves relíquies eren venerades, juntament amb les dels sants Prim i Felicià, Concordi, Marí, Patró i altres, a Sant Pere de Besalú, ja al s X, on hom hi recitava ofici propi el 13/jun, amb octava. 87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Evinent i Muntaner, Rafael (Bunyola, Mallorca, 1726 - Palma de Mallorca, 1814) Metge. Fou el primer censor de l'Acadèmia de Medicina de Mallorca (1789). Catedràtic de la universitat mallorquina, corresponsal del Real Jardín Botánico, de Madrid, membre de la Societat Econòmica i de diverses corporacions científiques. 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Evo (la Vall d'Ebo, Marina Alta) Grafia tradicional de la població d'Ebo. 89 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Évol (Oleta, Conflent) Poble, situat a l'esquerra del riu d'Évol. La seva església parroquial, romànica (s XI), és dedicada a sant Andreu. Conserva un notable retaule gòtic dedicat a sant Joan Baptista, del Mestre de Rosselló, així com un retaule renaixentista (1578) del Roser. Al nord del poble s'aixequen les ruïnes del castell d'Évol, centre del vescomtat d'Évol, al peu del qual hi ha la capella de Sant Esteve. 90 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Évol, riu d' (Conflent) Riu de la comarca, tributari per l'esquerra de la Tet, que neix al gorg Negre (que forma, juntament amb el gorg Blau, els estanys d'Évol), al vessant meridional del massís de Madres; desemboca a Oleta juntament amb la riera de Cabrils. La vall d'Évol, una de les que forma les Garrotxes de Conflent, inclou els pobles d'Orellà, Évol i Tuïr d'Évol. 91 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Évol, vescomtat d' (Catalunya Nord) Títol senyorial, creat per Jaume III de Mallorca, el 1335, a favor de Bernat IV de So i constituït per les senyories d'Évol i els Horts al Conflent, Santó, Estavar i Bajande a la Cerdanya i Font-rabiosa i Creu al Capcir, a totes les quals s'afegiren més tard Oleta, la bastida d'Oleta, Jújols i Fetges, al Conflent. Per raó de matrimoni, el 1428 passà als Castre-Pinós, vescomtes d'Illa i de Canet; a mitjan s XVII, als Ferrandis d'Híxar, ducs d'Híxar, i als Silva, comtes de Salinas. Confiscat amb el de Canet per Lluís XII, foren retornats al seu propietari, el duc d'Híxar, el 1720, per decisió del consell d'estat francès. El nucli més important fou Oleta, però els vescomtes tenien llur residència, bé al castell d'Évol, bé a la 92 CATALUNYA - ART Evolucionistes, Els (o Saló dels Evolucionistes) (Barcelona, 1917 – 1932) Agrupació artística. Formada per Joan Cortès -que en fou el guia estètic-, els pintors Joan Serra, Alfred Sisquella, Francesc Elias, Ernest Enguiu, Antoni Canadell i Eduard Vergés, l'escultor Josep Viladomat i el músic Juli Pons. Exposaren per primer cop a les galeries Dalmau (1918), presentats per Francesc Pujols, i, més endavant, a les Exposicions Oficials de Belles Arts de Barcelona, on tingueren sala pròpia. Els unia una gran admiració per Cézanne i un gust per les tonalitats terroses; representaren una reacció contra el luminisme ja estereotipat dels sorollistes i contra el noucentisme classicitzant i constituïren la promoció jove de l'ala realista del noucentisme. Posteriorment se'ls afegiren, més o menys esporàdicament, altres artistes. Tot i que el grup es dissolgué abans, el seu darrer acte fou l'exposició de l'any 1932 a l'Ateneo de Madrid, on sota el seu nom exposaren els artistes més significatius de l'art figuratiu català de la seva generació. 114 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Excavacions Arqueològiques a Catalunya (Catalunya, 1982 - ) Sèrie de monografies. Editades per Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per tal de recollir i donar a conèixer els treballs d'excavació realitzats en jaciments de Catalunya. S'han publicat 12 volums fins al 1994. 93 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Excelsior (Eivissa, 1931 – 1936) Periòdic en castellà. Aparegut com a setmanari catòlic de la Congregació Mariana, i després com a periòdic catòlic bisetmanal. Es decantà, en política, cap a la dreta. Entre els orientadors, hi hagué els sacerdots Miquel Bonet (director), Amadeu Colom i Narcís Tibau, i tingué un bon nombre de col·laboradors joves. 94 CATALUNYA - POLÍTICA Exèrcit Popular de Catalunya (Catalunya, 6/des/1936 – 1939) Exèrcit creat per decret de la Generalitat. Se'l denominà també Exèrcit Nacional de Catalunya o Exèrcit de Catalunya. Pretengué assegurar la militarització de les milícies a Catalunya i, alhora, evitar la total submissió a l'Exèrcit Popular, creat pel 95 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Expansió mediterrània (Catalunya-Aragó, s XIII – s XV) Política d'eixamplament territorial i comercial a la conca mediterrània. Catalunya va iniciar la seva expansió mediterrània amb la conquesta de Mallorca (1229), gairebé contemporània a la de València (1238), Sicília (1282) i Sardenya (1321), que feren de la Corona una indiscutida potència marítima, en competència amb les ciutat-república d'Itàlia. L'expansió a l'est va arribar fins a Atenes (1310) amb la campanya dels almogàvers, a més de Tunis i Alexandria, on s'establiren consolats de mar. Més endavant, Alfons IV el Magnànim va conquerir Nàpols (1442-43), moment en què la situació va començar a canviar amb la invasió turca de Constantinoble (1453), que, seguida pel descobriment del Nou Món (1492), va fer girar els interessos econòmics cap a l'Atlàntic. 96 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Expedició Catalana a Orient (Grècia, 1303 - 1310) Campanya militar a Bizanci, al servei de l'emperador Andrònic. Patrocinada per Frederic II de Sicília. La companyia era comandada per Roger de Flor i el gruix de les forces eren almogàvers. En foren caps destacats Corbaran d'Aiet, Ferran d'Aunés, Ramon Muntaner (cronista de l'expedició), Ferran Ximenes d'Arenós, Bernat de Rocafort i Berenguer d'Entença. Iniciada a Mesina el 1303, al crit de Desperta ferro! arribaren victoriosos, després de derrotar els turcs, a les portes de Cilícia. Establerta la companyia a Gal·lípoli, Miquel II, fill d'Andrònic, recelós dels èxits dels almogàvers, conspirà amb Geórgios, cap dels mercenaris alans, per assassinar Roger de Flor a Adrianòpolis. Mort el cabdill, es desencadenà la persecució de la Companyia per totes les terres d'Andrònic. La venjança, la famosa venjança catalana, fou devastadora i durà dos anys. L'infant Ferran de Mallorca, nebot de Frederic II, 97 CATALUNYA - EMPRESA Exposició Internacional de Barcelona (Barcelona, 1929) Segona exposició de mercaderies. Celebrada per iniciativa de l'ajuntament, amb l'objectiu de solucionar els greus problemes d'atur laboral que patia la població barcelonina i d'iniciar una certa expansió per tal de sortir de la recessió econòmica dels anys vint. El certamen va suposar un greu endeutament per a la ciutat, però, d'altra banda, va determinar la urbanització de la zona de Montjuïc, on s'edificaren els palaus i pavellons per allotjar-hi la mostra. Artísticament, l'Exposició significà l'extació de l'arquitectura monumentalista, com el Palau Nacional, els d'Alfons XIII i de Victòria Eugènia, obra de Puig i Cadafalch, les fonts lluminoses projectades per Carles Buïgas, el Poble Espanyol de Miquel Utrillo i Xavier Nogués, el pavelló d'Alemanya, de Mies van der Rohe, l'Estadi, projectat per Pere Domènech i Roure, etc, que juntament amb la construcció del ferrocarril metropolità van atreure una important massa de mà d'obra immigrant d'arreu de l'estat. 98 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Exposició Regional Valenciana (València, 22/mai/1909 - 22/des/1909) Exposició agrícola, comercial, industrial i artística. Fou promotor del certamen el president de l'Ateneu Mercantil de València, Tomàs Trénor i Palavicino. Hi participaren 110 localitats del País Valencià i 998 expositors. Fou instal·lada a la Fàbrica de Tabacs i en diversos palaus adjacents construïts expressament per a l'Exposició, els principals arquitectes dels quals foren Vicent Rodríguez i Carles Carbonell. L'Himne de l'Exposició, amb música de Josep Serrano i lletra de Maximilià Thous, esdevingué Himne regional valencià el 1929. 99 CATALUNYA - EMPRESA
100 CATALUNYA - CULTURA Extensió d'Ensenyament Tècnic (EET) (Catalunya, 1921 – 1943) Institució, creada per Prat de la Riba, president de la Mancomunitat, atenent la demanda d'Alfred Pereña, amb la finalitat de difondre els coneixements tècnics per tota Catalunya. Hom preveia diverses especialitats, però els primers anys només funcionaren cursos d'electricitat i d'agricultura. Suspesa durant la dictadura de Primo de Rivera, es fundà el 1924 el Polytechnicum Postal, que continuà l'edició de textos. El 1931 reprengué la seva tasca, com a Escola Postal de la Generalitat, i incorporà noves especialitats tècniques i un curs de gramàtica catalana. Pompeu Fabra col·laborà a la normalització lingüística dels tèxtos tècnics publicats per l'Extensió. El 1943, passà a dependre de l'Escola del Treball. 101 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Extravagants, Els (València, 1736) Nom popular d'una sèrie d'auques impreses per Cosme Granja i que tingueren molta anomenada. L'any 1824 les reimprimí Ildefons Mompié i Monteagudo. Formades per dos blocs de 24 boixos, reprodueixen homes i dones en postures ridícules i formes estrafetes. 102 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ezcurra i Carrillo, Lluís (València, 1923 - ) Advocat i periodista. Treballà a "La Vanguardia" (1952) i fou professor de l'Escola de Periodisme de Barcelona. Director de Ràdio Nacional a aquesta ciutat (1958-59). Quan es creà la televisió a Barcelona en fou el primer director i aconseguí la instal·lació dels estudis a Miramar (1959). Fou sotsdirector general i director dels estudis de televisió a Madrid, i ostentà els càrrecs de vicepresident de la Unió Europea de Radiodifusió i de l'Organització de Televisió Iberoamericana. Posteriorment passà a la direcció d'Antena 3 Ràdio i d'Antena 3 Televisió. 105 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Ezpeleta y Enrile, Joaquín de (l'Havana, Cuba, 1786 – Madrid, 1863) Militar. Fill de José de Ezpeleta y Galdeano. Lluità contra Napoleó. Ascendit a general (1825), combaté els malcontents de Catalunya (1827); fou capità general accidental de Catalunya (1833) i ho fou en propietat de Cuba (1838-40). Fou senador i ministre de marina (1852). 104 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ezra, Abraham ben (Girona, s XII) Filòsof. És considerat com el fundador de l'exègesi racionalista entre els hebreus. Un dels seus seguidors fou el famós David Kimhi. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ezra ben Selomó (Girona, 1160 – 1238) Figura central del cercle cabalístic de Girona. Continuador i divulgador de les doctrines esotèriques elaborades a Provença. És autor de comentaris a les Hagador talmúdiques, d'un famós comentari al Càntic dels càntics i de dues cartes sobre doctrina cabalística. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ezra ben Selomó Gràcia (Catalunya, s XIV) Autor d'un supercomentari hebreu, al comentari d'Abraham ibn 'Ezra al Pentateuc, conservat en manuscrit. N'acabà la primera part a Agramunt l'any 1372.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Estrada i Gamissans, Xavier
Estubeny
Eus