|
|
|
Anar a: [ Vergo ] [ Veri i D ] [ Vernet ] [ Vernt ] [ Vey ] [ Viad ] El pessimista sol fer curt; quasi sempre és pitjor. (Manuel de Pedrolo i Molina) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergós (Barcelona, s XV – s XVI) Família de pintors. Iniciada pels germans Francesc (I) i Jaume (I) Vergós. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergós, Francesc (Barcelona, s XV) Pintor. Fill d'un Francesc però sense relació aparent amb els altres artistes del seu cognom. Fou contemporani del seu homònim i del major dels Jaume. El 1459 era prohom del gremi. Treballà amb Joan Cabrera. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergós, Francesc (I) (Barcelona, s XIV – s XV) Pintor. Germà de Jaume (I), que foren els primers membres d'aquesta família. Consta com a pintor des del 1407. Al seu obrador tenia un aprenent dit Francesc Llunell (1417). Fou pare de Francesc (II) Vergós. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergós, Francesc (II) (Barcelona, s XV) Pintor. Fill de Francesc (I). A més de fer els mateixos treballs que el seu oncle Jaume (I) Vergós, col·laborà amb el pintor Pere Terrers en el retaule de la Santa Creu (1443) per a la capella de l'hospital del mateix nom; el 1446 treballà en les pintures del sepulcre d'Antoni Tallander i, juntament amb Joan Cabrera, féu unes pintures damunt la porta major de Santa Maria del Mar. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergós, Jaume (II) (Barcelona, s XV – 1503) Pintor. Fill de Jaume (I), del qual heretà el càrrec ciutadà i fou nomenat conseller el 1502. La seva activitat com a pintor de retaules és sempre relacionada amb les societats que formà amb els seus fills (Pau i Rafael) i altres pintors. A la mort del seu fill Pau, ell i el seu altre fill Rafael, s'encarregaren de pintar el retaule dels paraires al convent de Sant Agustí de Barcelona i el de Sant Esteve de Granollers (1495). Ambdós contractaren també (1497) l'acabament del retaule del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron que Huguet havia deixat sense acabar. Amb Pere Alemany contractaren el retaule major de l'església de Jonqueres. Alguns autors li atribueixen els dibuixos del Llibre d'administració de les places (Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona). 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergós, Joan Ramon (Catalunya, s XV) Militar. Fou capità destacat de la Generalitat durant la guerra contra Joan II. El 1463 manava la guarnició de Sant Joan de les Abadesses. Dos anys després prengué Camprodon. Hi fou atacat pels francesos, però resistí bé. Més tard conquerí Ripoll i el castell de la Roca. Quan el portuguès Ferran de Silva actuava de comandant del front de Ripoll, l'acusà de ser cruel amb la gent de Camprodon. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergós, Pau (Barcelona, v 1463 – 1495) Pintor. Fill de Jaume (II) Vergós i germà de Rafael. La seva activitat pictòrica es remunta només al 1491. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vergós de Cervera (Cervera, Segarra) Poble (o Vergós de la Ribera), situat a llevant de la ciutat, a la dreta del riu d'Ondara (l'aigua del qual és aprofitada per a regar l'horta del Vergós). La seva església parroquial (Sant Salvador) és esmentada ja l'any 1131; l'actual edifici és del s XVI. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vergós Guerrejat (Estaràs, Segarra) Poble (635 m alt), (ort trad: Vergós Garrejat), situat al sector meridional del terme, més enllà del pla de Vergós, a la dreta de la riera de Vergós, afluent, per l'esquerra, del Sió, al qual aflueix entre Montfalcó Murallat i les Olugues. L'església parroquial és dedicada a santa Magdalena. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergós i de Sorribes, Francesc Joan de (Barcelona, v 1570 - s XVII) Polític. Fill de Joan Ramon de Vergós i de Solanell, senyor de Meià. Donzell. El 1630 fou veguer de Barcelona, i el 1634 era enllaç entre el braç militar i el Consell de Cent. Es mostrà activament contrari a les ingerències de la cort de Madrid en els afers catalans; el 1638 el lloctinent intentà de detenir-lo, i el 1640 ho féu efectivament. L'avalot popular d'aquell any (22/mai) l'alliberà. Formà part d'una junta secreta del Consell de Cent que preparà la separació de Catalunya de l'obediència a Felip IV. Durant la guerra dels Segadors fou administrador de les places de Barcelona i ambaixador a París (1642). 13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Veri (Bissaürri, Ribagorça) Llogaret (1.469 m alt), a la vall de Sant Feliu, dins l'antic terme de Sant Feliu de Veri, a ponent i a poca distància d'aquest poble. 14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verí, Miquel (Menorca, 1469 - Salamanca, Castella, 1497) Escriptor. El 1710, i en versió castellana, seria estampat a Madrid un tractat moral seu, amb el títol de Modo para vivir eternamente, discurso moral y político. 16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verí, Ramon (Palma de Mallorca, s XVI) Jurista. Era fiscal de la Inquisició (1579) i oïdor de l'Audiència (1582). Li fou concedit privilegi militar. És autor de diversos escrits jurídics. 17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verí i Dameto, Antoni de (Illes Balears, s XVII) Poeta. Conreà la poesia en català. En la seva producció figuren dotze sonets místics, entre d'altres obres. 18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verí i Dameto, Tomàs de (Illes Balears, s XVII) Doctor en teologia. Germà d'Antoni. Fou canonge de la seu de Mallorca. Conreà la poesia catalana. 19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verí i Desbac, Bartomeu de (Palma de Mallorca, s XV) Jurisconsult. Fill d'Antoni de Verí i Serra. Membre d'una influent família de juristes establerta a Palma. Fou fet cavaller el 1463 per Joan II de Catalunya-Aragó. El 1476 era regent de la cancelleria. Fou enviat a Itàlia el 1482 com a assistent de l'ambaixador i bisbe de Girona Joan Margarit, prop de la cort pontifícia i Venècia per tal d'arribar a una pau amb Nàpols. Llur gestió tingué èxit, i foren elogiats pel rei (1483). Fou regent de la cambra de la reina de Nàpols. Germà del poeta Gaspar. 20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verí i Desbac, Gaspar de (Palma de Mallorca, s XV - s XVI) Poeta. Germà de Bartomeu. Concorregué al certamen poètic del convent de Sant Francesc de Palma de Mallorca el 1502. 21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - HISTÒRIA Verins, conspiració dels (o de les Metzines) (Catalunya, 1812) Veure> Conspiració dels verins. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verjús, Antoni de (Catalunya, s XIV) Pintor. Escrivà de Joan I de Catalunya-Aragó quan encara no era rei. El 1383 demanà d'ésser admès com a ermità de Montserrat, on el 1392 es dedicava a la pintura. Hom ha suposat que podria ésser l'autor de la miniatura de la Mare de Déu amb els romeus i de les dues caplletres miniaturades del Llibre vermell de Montserrat. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vermei i Hermes, Isaac ( ? , s XVI – Tarragona, 1596) Pintor renaixentista d'origen nòrdic. Establert a Milà, el 1573 anà a Barcelona, portat pel comanador major de Castella Lluís de Requesens, com a pintor de cambra. El 1576 féu a Barcelona el retaule major de la capella del Palau Reial Menor, aleshores propietat de la marquesa de Los Vélez; tallà el dit retaule Martí Díez de Liatzásolo i el dauraren Benet Galindo, Martínez il Granatese i els romans Rafaele della Solva i Antonio degli Castegli. Per a la mateixa capella pintà, el 1582, dos retaules laterals: el Davallament (encara conservat a la dita capella) i l'Enterrament del Crist. Es traslladà a València, on féu el retaule de la capella funerària dels marquesos d'El Cenete. Cap al 1588 fixà la seva residència a Tarragona. És ací on el seu estil -d'un manierisme romà, però sense la força d'aquest, encara que monumental- arribà a la plena maduresa. La decoració de la capella del Santíssim, a la seu de Tarragona, és la seva obra més important entre les encara conservades. El 1595 acabà el retaule major de Palamós. 25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Vermell, cap (Capdepera, Mallorca Oriental) Cap de la costa (o des Llibrell), al nord de les platges de Canyamel. En la línia de la mar s'obren les coves d'Artà (o de l'Ermita). Damunt el promontori hi ha les ruïnes de la talaia Vella (185 m alt) o talaia de Fora des Cap Vermell, i més a l'interior, de la talaia Nova (210 m). 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vernadell, coll de (Garrotxa / Vallespir) Depressió (1.369 m alt) de la serralada que separa el Vallespir (el Coral i Prats de Molló) de la Garrotxa (Rocabruna i Beget), al sud-est del coll d'Ares, entre el Montfalgars i el roc del Tabal. Al vessant vallespirà hi havia hagut el lloc d'Avellanadell. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Verneda (Cassà de la Selva, Gironès) Veïnat, situat al sector més oriental del terme, a la capçalera de la riera de Verneda, afluent, per l'esquerra, de l'Onyar, dins el terme de Campllong. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verneda, Joan Francesc de (Barcelona, s XVII - Viena ?, Àustria, s XVIII) Polític i notari. Casat amb una germana de Ramon de Vilana i Perles, austriacista preeminent, fou introduït per ell a l'administració austriacista. El 1706 esdevingué secretari protonotari del Consell d'Aragó, i el 1708, secretari particular de Carles III. El 1707 aquest li atorgà el privilegi de noble. El 1713 acompanyà l'emperadriu Elisabet a Itàlia; tornà a Barcelona, probablement amb un missatge de l'emperador que desaconsellava la resistència i que no fou donat a conèixer. Intervingué en la defensa de Barcelona fins a l'11/set; en caure la ciutat passà a Viena, on romangué al servei de l'emperador. El 1722 li fou concedit el títol de baró d'Hongria, i el 1731, el de comte. El 1731 proporcionà valuoses informacions a l'historiador Francesc de Castellví. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA
31 CATALUNYA - HISTÒRIA Verneda de Sant Feliu, la (Sant Sadurní d'Osormort, Osona) Antic mas i casa forta, situada en una planura, sota els espadats de coll Sameda i el puig de Sant Llorenç. Es troba al costat de l'antiga parròquia i ara sufragània de Sant Feliu de Planeses. Sembla que ocupa el lloc de l'antiga fortalesa de Planeses, anomenada ja el 1440 casal de la Verneda. 32 CATALUNYA - HISTÒRIA Verneda de Sant Ponç, la (Sant Sadurní d'Osormort, Osona) Antiga masia, situada al vessant oriental del coll de Romegats, prop de l'església de Sant Ponç, coneguda des del 1050 com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta. El mas, existent el 1240, fou renovat al principi del s XX i convertit en una residència senyorial; té al seu costat un oratori o capella dedicat igualment a sant Ponç. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verneda i Vila, Salvador (Catalunya, s XIX) Hebraista i eclesiàstic. És autor de treballs per a l'ensenyament de la llengua hebraica. 35 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vernet (Artesa de Segre, Noguera) Poble, a la dreta del Segre, al voltant de l'església parroquial (Santa Maria), a la carretera d'Artesa a Baldomar, poble, aquest, del qual depengué administrativament fins l'any 1920. 37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vernet, Berenguer de (Illes Balears, s XIV - Catalunya Nord ?, s XIV) Cavaller. Serví Jaume III de Mallorca. El 1344 fou el darrer veguer de Cerdanya i Baridà que tingué aquell monarca, destronat el mateix any. 39 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Vernet, camp de (Vernet, Conflent) Camp de concentració (1939) organitzat pel govern francès, destinat especialment als membres de les Brigades Internacionals que havien lluitat al costat de les tropes republicanes durant la guerra civil espanyola. Hom calcula que hi van passar uns deu mil homes. 40 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vernet, el (Perpinyà, Rosselló) Sector de la ciutat, a l’esquerra de la Tet. Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet, a 2 km de la Tet, al nord, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix. En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l'Alt Vernet, per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de s XIX (el Baix Vernet). A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus (regats pel canal de Vernet i de Pià, que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres) i la localització d’establiments religiosos (les clarisses, el Bon Pastor, Sant Cristòfor) retardaren la urbanització, molt recent (el Vernet Mitjà). A l’Alt Vernet, on hom construí el modern hospital de Sant Joan, s’han establert un important nombre de pieds-noirs (especialment a la Ciutat del Milió) i de gitanos i nord-africans (en bidonvilles). 41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Vernet, Ponç de (Rosselló, s XII – v 1220) Noble, senyor de Vernet. Acceptà els principis de l'heretgia càtara, com la major part dels nobles rossellonesos del seu temps. El 1198, davant l'amenaça imminent d'una croada contra els càtars i formant part d'un programa de precaucions militars, fou autoritzat a fer obres de fortificació. Fou un fidel auxiliar de la causa del rei Pere I el Catòlic a Provença, on el representà durant un 42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Vernet, Ponç de (Rosselló, s XIII - 1262) Cavaller. Fill de Ponç de Vernet. Participà a l'expedició a Mallorca de Jaume I (1229). Formava part de les forces del comte Nunyo Sanç del Rosselló. Era senyor d'una part de la vila de Millars (Rosselló). Afectat el 1260 per la confiscació resultant del procés d'heretgia a la memòria del seu pare, hagué de recuperar las possessions pagant 22.000 sous a Jaume I. No arribà a reunir aquesta suma, i morí sense haver restablert el patrimoni. 43 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Vernet, Ponç de (Rosselló, s XIII) Noble. El 1261 permutà amb Ponç Hug III, comte d'Empúries, els castells de Millars, Taltaüll i Torrelles per la vila de Cadaqués. Poc després, el comte esmentat feia un gran negoci venent-se els castells citats, per un preu molt alt, a la Corona. 44 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Vernet, Ramon de (Rosselló, s XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de Mallorca (1229). Li foren donades 12 cavalleries de les preses als sarraïns. 45 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Vernet, Tomàs de (Rosselló, s XIII) Cavaller. El 1285, arran de la croada de Felip III de França contra Catalunya, secundat per Jaume II de Mallorca-Rosselló, ajudà Pere II el Gran a la defensa del país. A la batalla de Santa Maria d'Agost lluità al costat del rei. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vernet, torre de (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) Veure> Torre de Vernet, la. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vernet i Real, Maria Teresa (Barcelona, 1907 – 1974) Escriptora. Influïda per un cert naturalisme, es revelà com una autora sensible a Amor silencioso (1927) i Eulàlia (1928) i va evolucionar cap a una novel·la de caràcter psicològic en El camí reprès (1930) i Presó oberta (1931). Publicà reculls de contes: Elisenda (1935), Estampes de París (1937), etc. Traduí al català Joyce, Huxley i Greene. Col·laborà a "La Revista", on publicà dos reculls de Poemes (1929 i 1931). 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Vernissa (Benigembla, Marina Alta) Despoblat, a l'est del poble, vora el riu de Xaló, al límit amb el terme de Murla. 52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Vernissa (Beniarjó, Safor) Despoblat, prop del límit amb el de Palma de Gandia, vora el riu de Vernissa. 53 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Vernissa, cavalleria (o alqueria) de (Illes Balears) Possessió que fou concedida en feu i en servei d'un cavaller armat el 1315 pel rei Sanç I de Mallorca, al seu escuder Guillem d'Oms, com a satisfacció de les quantitats de diners que el rei devia al seu difunt sogre Miró Despalau. Passà per enllaç matrimonial (s XVI) als Puigdorfila, i després (s XVII) als Serra, els quals la donaren a la confraria de la Puríssima Concepció del convent de Sant Francesc de Mallorca. 112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vernissa, riu de (Vall d'Albaida / Safor) Riu, afluent esquerrà del riu d'Alcoi. Neix al vessant meridional de la serra de Buixcarró, dins el terme de Quatretonda (Vall d’Albaida), i seguint una direcció nord-sud, passa per Pinet (el sector de capçalera és anomenat 'riu de Pinet), per prop de Llutxent i de Benicolet, des d’on pren la direcció oest-est, entra a la Safor al gorg del Cantal, passa entre Llocnou de Sant Jeroni i Almiserà, per Ròtova (on deixa de córrer encaixat i s’obre a la plana) i pel monestir de Cotalba i s’uneix al seu col·lector entre Beniarjó i el Real de Gandia. La seva conca té uns 140 km2. Té un cabal de 0,315 m3/s durant l’estiatge, que és aprofitat per al regatge a través de la sèquia de Vernissa, que pren l’aigua a l'assut de Vernissa (prop de Palma de Gandia) i, aigua avall, s’incrementa amb l’aigua de la séquia Nova (també derivada del riu de Vernissa) i una part de l’aigua de les séquies d’en Carròs i d’en Marc (derivades del riu d’Alcoi) (duu 15 files d’aigua, que reguen els termes del Real de Gandia i Gandia). 54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
55 CATALUNYA - HISTÒRIA Verntallat (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Antiga força o casa aloera, a l'est de l'antic terme de Sant Privat d'En Bas, prop del de les Preses. Té anomenada l'important i frondós bosc de Verntallat. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verntallat, Francesc de (les Preses, Garrotxa, 1444 - Catalunya, 1488/1500) Capitost remença. Lluità al costat de l'exèrcit reial contra la Generalitat durant la guerra civil catalana. Destaquen entre les seves accions la presa del castell de Cartellà (1470) i l'alliberament de Corçà (1475). Joan II premià els seus serveis concedint-li el títol de vescomte d'Hostoles. Com a dirigent remença fou un element moderador que s'oposa a la sublevació de Pere Joan Sala (1484); participà en l'Assemblea d'Amer i en les negociacions de la sentència arbitral de Guadalupe (1486). 57 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Verona, Marula de (Grècia, s XIV ) Filla de Bonifaci de Verona, senyor del Negrepont, que fou fet presoner per la Companyia Catalana a la batalla de Cefís (1311), amb els quals després tingué bones relacions. Es casà amb Alfons Frederic (1317), recentment nomenat vicari general del ducat d'Atenes. Aportà en dot l'illa d'Egina i la senyoria de Càristos. Alfons Frederic morí el 1330. Li donà sis fills; el gran, Jaume Frederic, fou comte de Salona, i el segon, Bonifaci Frederic, senyor d'Egina i de Càristos. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verrié i Faget, Frederic-Pau (Girona, 1920 - ) Historiador de l'art i editor. Format a l'Escola Massana i a la Universitat Autònoma, es llicencià en història el 1943. Deixeble d'A. Duran i Sanpere, el 1946 fou nomenat arxiver i arqueòleg de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona (Casa de l'Ardiaca). Fou cofundador de la revista "Ariel" (1946-51). Fou professor d'història de l'art a l'Escola Massana, i després a la Universitat de Barcelona. El 1953 perdé el càrrec que tenia al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, en ésser processat per activitats socialistes, el qual no recuperà fins el 1963, i després en fou director en dues ocasions (1970-72 i 1980-85). Ha dirigit diverses excavacions de la ciutat. Especialista en pintura gòtica catalana, ha 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vert i Carbonell, Joan (Carcaixent, Ribera Alta, 1890 – Madrid, 1931) Músic. Estudià amb Emilio Vega, i més tard als conservatoris de València i de Madrid. Col·laborà habitualment amb el músic gallec Reveriano Soutullo. Es destaquen les seves obres La leyenda del beso, El capricho de una reina, La del soto del Parral i El último romántico. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verthamon, Francesc de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Jurista. Fou successivament alcalde del crim i magistrat de l'Audiència de Barcelona des del 1682. El 1704 fou un dels magistrats que es pronunciaren a favor del dret a secret de les deliberacions del Consell de Cent. Quan el virrei, molt descontent d'aquell dictamen, demanà als magistrats que el posessin per escrit, Verthamon no gosà fer-ho, i així es salvà de la repressió que patiren els seus companys. El poble de Barcelona, per contra, prengué la seva cobardia per sentiment favorable a Felip V. L'any següent, en entrar a Barcelona els aliats, la casa de Verthamon fou saquejada i ell resultà objecte d'injúries. En tingué un gran disgust i morí al poc temps. És autor d'una al·legació que estudia la sobirania reial i de la seu en indivís, sobre la ciutat de Tarragona. La dedicà a Carles II i la publicà el 1684. 61 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vesac, Tomàs (País Valencià, s XV – s XVI) Escriptor i frare. És autor d'una biografia de Santa Caterina de Siena, publicada a València el 1511. En aquesta edició foren incloses les poesies del concurs poètic celebrat a honor de la santa. 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vespa, la (Morella, Ports) Dena, a uns set quilòmetres de la ciutat, a ponent, entre les altures de la Venta de l'Aire i el riu Caldes, amb una altitud mitjana de 800 m. Comprèn una vintena de masos dispersos, i uns quants més d'abandonats. El centre religiós és l'ermita de Sant Antoni de la Vespa. 64 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vespella (Salses, Rosselló) Masia i veïnat, al sud-oest del terme, a la capçalera del Ròvol. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vespella (Gurb, Osona) Poble, situat en una vall entre el serrat d'Oro (686 m alt) i la costa de Sant Bartomeu del Grau (904 m). La parròquia de Sant Cristòfol existia ja el 986. De l'antiga església, en un serrat, davant l'actual, només resten els fonaments. L'actual fou construïda al pla, sobre la riera de Vespella, el 1752. La vall té importants masies, com l'Argila, Sant Vicenç, la Vila i les Coromines, i una moderna urbanització, dita Serrabonica. 66 CATALUNYA - MUNICIPI
67 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Vespres Sicilianes (Palerm, Sicília, 30/mar/1282) Revolta popular contra la dominació angevina i que va comportar l'expulsió dels Anjou i l'inici de la dominació catalana de l'illa. Pere II de Catalunya-Aragó mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, per aixó, aprofitant que hi havia un gran descontentament amb Carles d'Anjou (I de Napòls) i després de la gran matança d'angevins a Palerm, la revolta s'extengué per tota l'illa. Pere II va prometre que respectaria les lleis i els privilegis de Sicília, i el cos expedicionari catalano-aragonès desembarcà a Tràpena i el 4/set/1282 va entrar a Palerm, on Pere i Constança foren coronats com a reis de l'illa mentre Carles d'Anjou retirava el setge a Messina. L'annexió de Sicília va ser un fet consumat, però la guerra contra els angevins va continuar durant molt de temps. 68 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
69 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Veu de Mallorca, La (Palma de Mallorca, 3/feb/1900 – 1936) Setmanari polític en català. Aparegué en èpoques diferents. En la primera etapa (fins al 21/abr/1900) fou dirigit per Joan Torrendell i hom en féu dues edicions, una de popular i una altra d'il·lustrada, i ha estat considerat el primer periòdic polític de clara tendència catalanista. Tornà a parèixer el 4/gen/1917 fins al 15/mar/1919, dirigit per Joan Estelrich. Estigué relacionat amb el Centre Regionalista de Mallorca, que recollí les seves idees, i dedicà també una atenció especial als temes culturals. Finalment, aparegué de nou l'1/gen/1931, fins a l'inici de la guerra civil, com a portaveu del Centre Autonomista de Mallorca, dirigit per Andreu Ferrer i Ginard. Defensà una política catalanista acostada a la de la Lliga Catalana. 70 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
71 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ
72 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Veu del Segre, La (Lleida, 27/jul/1899 - 1933) Setmanari en català. L'1/oct ja s'autodenominava regionalista, i contenia força informació política, religiosa i cultural. El 2/oct/1933 s'inicià a Lleida la publicació d'un diari del mateix títol, portaveu de Lliga Catalana, que durà pocs dies. 73 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Veu del Vespre, La (Barcelona, 2/mai/1933 - 31/des/1934) Nom que prengué l'edició de la nit de "La Veu de Catalunya". Tingué una interrupció de quatre dies, motivada pels fets d'octubre de 1934. El director, els redactors i els col·laboradors eren els mateixos que els de "La Veu de Catalunya", bé que la informació predominava sobre els articles purament doctrinals. Deixà de sortir quan fou anunciada l'aparició de "L'Instant". 74 MÓN - BIOGRAFIA Veyan i Aparicio, Lluís (Quito, Equador, 1776 - Tamarit de Llitera, Llitera, 1844) Militar. Els seus pares eren de Tamarit de Llitera, on ell visqué molts anys. Era capità d'enginyers el 1808, any en què participà a la defensa de Saragossa. El 1820, essent coronel, seria nomenat cap polític de Saragossa. La seva actuació fou marcadament liberal. Exercí el mateix càrrec a Pamplona, l'any següent. Fou destituït arran de la reacció absolutista de 1823. Es retirà aleshores a Tamarit, on es dedicà a l'ensenyament privat de matemàtiques. Durant la primera guerra Carlina tornà a l'exèrcit per combatre els insurrectes. Ascendí a brigadier. Fou governador militar de la plaça aragonesa de Daroca. 75 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Veyán i Mola, Francesc de (Tamarit de Llitera, Llitera, s XVIII - Vic, Osona, 1815) Eclesiàstic. Fou canonge de Tarragona i dignitat del capítol de Saragossa. El 1783 fou nomenat bisbe de Vic. Féu construir la nova catedral, que consagrà el 1803, i la part nord del palau episcopal, i féu ampliar l'hospital de Vic. És el creador de la biblioteca episcopal, i féu pintar la galeria de bisbes vigatans de la Sala del Sínode, al palau 76 CATALUNYA - POLÍTICA Vi vel gratis (Barcelona, s XIII - 1716) Privilegi que tenia la ciutat d'emparar-se "de grat o per força", en cas d'escassetat greu, del blat dels vaixells, àdhuc estrangers, que passessin per les seves aigües territorials. Era aplicat també a carregament que amb animals era transportat vers Barcelona. El 1328 els consellers n'explicaren l'origen i l'abast als paers de Tortosa; el 1504 el sistema era ja molt perfeccionat, i era aplicat també per altres ciutats, com València i Palma de Mallorca. Objecte, tanmateix, de discussió, el 1605 fou fet un memorial en la seva defensa. Fou abolit amb els decret de Nova Planta. 77 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vià (Odelló i Vià, Alta Cerdanya) Poble (1.486 m alt), al pla de la Perxa, al sud del terme, prop de la riba dreta del riu d'Angostrina. El lloc és esmentat al s IX; l'església parroquial conserva part de l'edificació romànica del s XI. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Via, can (l'Arboç, Baix Penedès) Enclavament (0,3 km2), entre els de Castellví de la Marca i de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Via, Francesc (Barcelona, s XVII – s XVIII) Argenter i gravador. Féu la seva prova de passantia l'any 1679, presentant una medalla d'or amb la imatge de sant Oleguer. És autor documentat de la imatge de la Mare de Déu de la Cinta de la catedral de Tortosa, del reliquiari de sant Tomàs de Villanueva de la catedral de València i d'un frontal d'argent per a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona. Entre les seves obres conservades cal esmentar un reliquiari de sant Pere per a l'església prioral de Reus (1696). Com a gravador són notables els seus frontispicis de llibres i les làmines que il·lustren la relació d'actes dedicats pel gremi d'argenters de Barcelona a Joan Josep d'Àustria amb motiu del seu nomenament com a primer ministre (1677). 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Via, Ramon de la (Catalunya, s XVI) Jurista. És autor d'una obra de dret català que fou lloada per Tomàs Mieres. 110 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA Via Augusta (Països Catalans) Veure> Augusta, via. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Via Dufresne i Pereña, Begoña (Barcelona, 13/feb/1971 - ) Regatista. Germana de Natàlia. Va participar, als 25 anys, en els Jocs Olímpics d'estiu de 1996 realitzats a Atlanta (EUA) en la prova femenina de 470 al costat de Theresa Zabell, amb la qual aconseguí la medalla d'or. Al llarg de la seva carrera ha guanyat dues medalles en el Campionat del Món de vela en la classe 470 els anys 1995 i 1996. En retirar-se de la competició activa el 1997 s'instal·là a Las Palmas de Gran Canaria, on treballà d'interiorista. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Via Dufresne i Pereña, Natàlia (Barcelona, 10/jun/1973 - ) Regatista. Gràcies a la tradició familiar (germana de Begoña), començà a practicar la vela a les instal·lacions del CN Masnou. Als Jocs Olímpics de Barcelona (1992), amb només 19 anys, fou subcampiona de la classe Europa, i el 1998 passà a la classe 470 amb la seva companya de club Sandra Azón. Als Jocs Olímpics d’Atenes (2004) aconseguí la segona medalla olímpica de la seva carrera esportiva. Formant parella amb Sandra Azón fou segona en la classe 470 femenina. Via Dufresne i Azón havien estat, un any abans (2003), campiones d’Europa. 83 CATALUNYA - POLÍTICA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Via i Boada, Lluís (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1910 – Barcelona, 1991) Paleontòleg i geòleg. Continuador de l'escola geològica del Seminari Conciliar de Barcelona i director del Museu Geològic J. Almera, i professor investigador del CSIC. Es va especialitzar en carcinologia fòssil i en les faunes triàssiques. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Via i Pagès, Lluís (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1870 – 1940) Escriptor. Atret per gèneres diversos, fou una figura representativa del modernisme conservador. Fou fundador i director de la revista literària "Joventut" (1900-06), que exercí una gran influència. Col·laborà també a "La Renaixença", "Gent Nova" i "La Novel·la d'Ara", i exercí la crítica teatral a "El Teatre Català". Exemple de la seva prosa narrativa no imaginativa són, entre altres, els volums Impressions i records, Fent camí, De lluny i de prop, etc. El 1926 acabà el drama de Guimerà Per dret diví, tot seguint el guió argumental deixat pel dramaturg. Traduí Rostand i Perrault, i el 1923 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres. Els darrers anys de vida, com ocorregué a molts escriptors de la seva adscripció, visqué quasi oblidat. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Viabrea (Riells i Viabrea, Selva) Veure> Sant Llop de Viabrea. 111 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Viacamp (Viacamp i Lliterà, Ribagorça) Poble (860 m alt) i cap del municipi, situat en una elevació, al nord-oest del terme, a la capçalera del barranc de Viacamp, afluent per l'esquerra del barranc de Queixigar dins el terme de Tolba. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve. 89 FRANJA PONENT - MUNICIPI
90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viada i Lluch, Lluís Carles (Barcelona, 1863 – 1938) Escriptor i periodista. Col·laborà en nombroses publicacions, com "La Creu del Montseny", "Lo Pensament Català", "Almanac de lo Teatre Catòlic", etc. Fou cofundador de la Societat Catalana de Bibliòfils, i publicà estudis sobre lexicografia (Observaciones al Diccionario de la Real Academia, 1887) i diverses bibliografies (com Impresores barceloneses). És autor també de poesies catalanes i castellanes, recollides als volums Pasionarias, Elegíacas, Flors de tardor, etc, i de diverses traduccions. Publicà Del amor al libro. Aforismos rimados (1927). Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1921). 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viada i Vilaseca, Josep (Catalunya, s XIX – Madrid, 1904) Jurista. Era fiscal i president de sala del Tribunal Suprem. Fou diputat per Tarragona (1891). És autor d'un Código penal comentado i d'altres escrits jurídics. També publicà un diccionari de la llengua castellana, molt extens, on constaven 4.000 veus més que el de la Real Academia. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viader, Salvador (Girona, s XVIII – s XIX) Metge. Estudià a Montpeller. En aquesta ciutat publicà, el 1814, el seu treball De l'influence des climats sur l'homme. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viader i Canals, Josep Maria (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1907 – 1980) Tipògraf. Fill d'Octavi Viader i Margarit, i germà de Germà Viader i Llor. Format a Leipzig i Frankfurt. A la mort del seu pare, el succeí en el taller tipogràfic. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viader i Margarit, Octavi (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1864 – 1938) Tipògraf. S'establí a la seva vila natal el 1883. Realitzà magnífiques edicions de bibliòfil que li valgueren una justa fama i premis importants, com les medalles d'or de Saragossa el 1908 i de Leipzig el 1914. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viader i Moliné, Josep (Girona, 1917 - ) Instrumentista, compositor, director i pedagog. Autor de diverses sardanes i harmonitzacions per a cor. Fou director del conservatori de música de Girona i de l'escola normal de la mateixa ciutat. També fou director de l'agrupació Polifònica de Girona. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viader i Peiracs, Josep Antoni (Girona, s XVIII – s XIX) Metge. Es doctorà a Cervera (1780). El 1801 fou nomenat protometge de Girona i Figueres. Dirigí els hospitals de Girona durant els setges del 1808 i el 1809. Durant la dominació francesa presidí la junta de sanitat i fou inspector d'epidèmies de la intendència de l'Alta Catalunya. Fou membre de l'Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona. Després de l'evacuació de Girona pels francesos (1814), fou detingut i sumariat. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viadera i Surreu, Antoni (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, 1803 – Barcelona, 1855) Advocat i polític. De filiació progressista, fou president de l'audiència territorial de Mallorca (1844), i diputat en diverses ocasions. Elegit alcalde constitucional de Barcelona 8/nov/1854-ago/1855), tingué un paper important com a moderador dels conflictes socials i polítics del Bienni Progressista. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vial i Hugas, Eduard (Barcelona, 1910 – 1999) Pintor. Format a Belles Arts i a Sant Carles de València. S'ha especialitzat en flors i paisatges d'un post-impressionisme convencional, presentats a moltes nombroses exposicions personals a Barcelona i altres ciutats, i a diversos certàmens oficials. 103 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viana, Carles de (Peñafiel, Castella, 1421 – Barcelona, 23/set/1461) Príncep de Viana, duc de Gandia i primogènit de Catalunya-Aragó i Navarra. Fill de Joan II i de la seva primera muller, Blanca de Navarra. Mort el rei Carles III de Navarra, fou proclamat príncep de Viana, títol que portaven els hereus de Navarra (1423). Passà una gran part de la infantesa i de l’adolescència a Olite, on rebé una educació excel·lent. El 1439 es casà amb Agnès de Clèves, que morí el 1448 sense haver-li donat fills. El 1440 fou governador general de Navarra. El 1441 morí la seva mare, cosa que el convertí en rei de Navarra i duc de Nemours, però una clàusula del testament matern li pregava de no usar aquests títols mentre visqués el seu pare. Exercí de fet, durant uns quants anys, el govern de Navarra, però el 1450 el seu pare, foragitat de Castella, s’instal·là a Olite i féu ús de la seva autoritat, sostingut pel partit agramontès, disgustat pel favor que Carles dispensava als seus rivals del partit beaumontès. Així començà la rivalitat entre pare i fill. Incitat pels beaumontesos i aliat amb els enemics castellans del seu pare (Álvaro de Luna, el rei Joan II, etc), Carles es declarà en franca rebel·lia. S'inicià aleshores una llarga guerra civil, interrompuda només per curtes treves de reconciliació. El 1455 el rei Joan desheretà el seu fill, que es traslladà a Nàpols cercant la protecció del seu oncle el rei Alfons IV, però la pròxima mort d’aquest (1458), que convertia Joan en rei de la corona catalano-aragonesa, féu de Carles un hoste incòmode per al nou rei Ferran I de Nàpols. Hagué d’abandonar aquest regne i traslladar-se a Sicília, on fou acollit amb entusiasme. Els sicilians veien en ell el fill de llur reina, ja que Blanca, abans de casar-se amb Joan, havia estat muller de Martí el Jove, rei de Sicília. Carles es titulà primogènit i governador general de la corona catalano aragonesa i establí a Palerm una cort fastuosa. Amb més decisió, hauria pogut esdevenir rei de l’illa, però Joan II, molt hàbilment, reconquerí la simpatia dels sicilians amb grans compensacions financeres i polítiques i amb la promesa de reconciliació amb el seu fill i de perdó general de tots els seus partidaris. Carles passà a Mallorca i tot seguit a Barcelona, on tingué lloc una reconciliació aparatosa amb el seu pare (1460). Aquest, però, influït per la seva segona esposa, Joana Enríquez, li prohibí d’usar els títols de primogènit i de governador. La reconciliació, i especialment els projectes de casar el príncep amb Isabel de Castella, que el rei Enric IV i els enemics castellans de Joan II oferien amb insistència, esverà els Enríquez, familiars de la madrastra, que projectaven de casar Isabel amb el príncep Ferran. Mentre Joan II negociava el casament de Carles amb una infanta de Portugal, els Enríquez falsificaren una carta de Carles altament comprometedora per a aquest. Joan II, convençut de la deslleialtat del seu fill, el féu detenir a Lleida just al moment en què començaven les corts catalanes (2/des/1460). El rei no accedí als precs insistents de les corts perquè alliberés el príncep. La detenció, considerada anticonstitucional, produí un formidable moviment de protesta a Catalunya. Un exèrcit aixecat pels organismes dirigents del Principat es dirigí a Lleida, d’on fugí Joan II, que portà el seu fill a Fraga i després a Alcanyís i Morella, però finalment hagué d’accedir a alliberar Carles, que fou rebut a Barcelona amb un entusiasme delirant. Per la concòrdia de Vilafranca (21/jun/1461), Joan II reconegué Carles com a primogènit, i aquest s’instal·là a Barcelona convertit en símbol de l’oposició catalana a l’autoritarisme de Joan II. Però només tres mesos després morí, tísic, el príncep, que d’una manera tan singular havia unit el seu nom al de Catalunya. Aviat s’escampà la veu que les seves despulles feien miracles, i un fort corrent sentimental, explotat pel bisbe de Vic i altres enemics de Joan II, s’estengué pel Principat considerant Carles com un sant. També corregué entre el poble la veu que havia estat emmetzinat per agents de la seva madrastra. La mort de Carles de Viana, sense deixar fills legítims, contribuí molt a enverinar les relacions entre Joan II i els catalans i al desencadenament de la guerra civil que esclatà mig any més tard. Carles fou un príncep malaltís, vacil·lant i feble de caràcter; tan amic de la intriga com el seu pare, però amb menys encert, i no mancat tampoc d’inclinacions autoritàries. La historiografia romàntica desorbità la seva figura fent-ne un màrtir de la tirania del seu pare i de l’odi de Joana Enríquez. 105 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Vianants Dansa (València, 1987 - ) Companyia de dansa. Fundada pel coreògraf i ballarí Gracel Menéu. Ha presentat els muntatges: Via (1987), Shuei (1988), Solos, Custodio mío (1990), Gárgolas, Pi (1992), Isla-Mujer (1993) i Sangre (1994). 106 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vianya, vall de (Garrotxa) Veure> Bianya, vall de. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viaplana i Cornet, Gaietà (Sabadell, Vallès Occidental, 1858 – 1930) Escriptor. Féu importants recerques històriques a l'Arboç i altres indrets del Penedès, emprant arxius parroquials i civils, molts dels quals foren destruïts en esclatar la guerra civil de 1936-39, fet que dóna a la seva obra (Notes històriques de la parròquia i la vila de l'Arboç, 1927) una valua excepcional per a la història d'aquella comarca. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA
109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viaplana i Veà, Albert (Barcelona, 1933 - ) Arquitecte (1967). Format a l'ETSAB i amb A. de Moragas i Gallissà. Treballà en col·laboració amb Helio Piñón i Pallarès. Obra seva és la plaça dels Països Catalans, a Barcelona. Així mateix ha projectat el parc del Besòs, a Sant Adrià, i la plaça Barangué, a Granollers. Fou professor de l'ETSAB des del 1971. 113 EUROPA - LITERATURA Viatge al Purgatori (Anglaterra, s XV) Traducció de l'obra de Saltrey. Narra l'extraordània aventura del diplomàtic i escriptor català Ramon de Perellós. En morir Joan I (mai/1396) fou inclòs al procés del Consell de Joan I pel qual bon nombre de funcionaris i cortesans eren acusats de diversos actes que havien motivat la mort del monarca, esdevinguda sense confessió, implícita i reiterada acusació de la pretesa condemnació de la seva ànima. Per tal d'alliberar-se d'aquesta acusació concebé un original i medieval discurs: es proposà fer un viatge al Purgatori, on, si trobava l'ànima de Joan, restaria demostrat que era en via de salvació. Exposà el projecte al papa Benet XIII, el qual intentà en va dissuadir-l'en; el 1397 a París el rei Carles IV el recomanà al seu gendre Ricard II d'Anglaterra; aquest, a Oxford, li estengué un salconduit per traslladar-lo a Irlanda i visitar el llegendari Purgatori de Sant Patrici, que havia de fer amb un lluït seguici de vint homes. A Dublín li foren proporcionats guies que l'emmenaren a l'Ulster on fou molt ben rebut pel rei Nelan O'Neill. A l'illa del llac Derg (comtat de Donegal) arribà a l'entrada de la cova del Purgatori: féu testament, assistí a una missa per la seva pròpia ànima i adobà cavallers els seus dos fills, l'anglès Thomas Agut i el valencià Pere Maça. Entrà a la cova amb el cavaller normand Guillaume de Courry. De retorn passà el Nadal amb el rei Nelan, fou rebut de nou per Ricard II, assistí a unes festes a la cort de París i retornà a Avinyó. Aquesta curiosa aventura, rigorosament històrica, fou narrada en aquest llibre, traducció de l'obra de Saltrey, llevat del començament i del final, on relata l'anada i la tornada de l'expedició i els costums dels irlandesos, i d'una addició d'unes quinze línies, on explica que entre les ànimes purgants del quart camp trobà el rei Joan I, amb el qual conversà i li digué que s'hi trobava "en via de salvació", el franciscà gironí Francesc Despuig i la seva neboda Aldonça de Queralt. La intenció fonamental del llibre està, evidentment, en aquest passatge on l'autor exhibeix la prova que l'ànima de Joan I no ha estat damnada, curiosa actitud paral·lela a 'Lo somni' de Bernat Metge, també encartat en el procés del 1396 i que, així mateix, bé que en moderna actitud renaixentista, fingeix que se li apareix l'espectre del rei que li fa avinent que es troba al purgatori, en via de salvació.
Anar a: [ Vergo ] [ Veri i D ] [ Vernet ] [ Vernt ] [ Vey ] [ Viad ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Vernet (
Vernet i Ginés, Joan
Vespella de Gaià (
Veu de Catalunya, La
Veu de Montserrat, La
Viacamp i Lliterà (
Viadiu i Vendrell, Francesc