|
|
|
Anar a: [ Mes ] [ Mest ] [ Mestres ] [ Mestres i M ] [ Mey ] [ Mico ] El fil fa el collaret, no pas les perles. (Gustave Flaubert) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mesalles i Bisbe, Jordi (Barcelona, 1953 - ) Director de teatre i dramaturg. S'especialitzà en interpretació a l'Institut del Teatre de Barcelona (1972-75) i des del 1979 fou professor de tallers d'interpretació. Entre els anys 1976 i 1980 escriví regularment sobre teatre a la revista "El viejo Topo". Entre altres obres, ha dirigit El despertar de la primavera (1978, premi de Crítica Serra d'Or al millor muntatge teatral 1979), Antoni i Cleopatra (1980), Els Beatles contra els Rolling Stones (1981, premi de text teatral Josep Maria Arnau 1980), Brossàrium-I (1982), sobre les peces Cavall al fons i El Sabater de J. Brossa, La filla del Carmesí (1987) i Aixó és autèntic (1988). 2 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Mesclant d'Aigües, el (Alta Cerdanya) Afluent dretà del riu d'Angostrina, emissari dels estanys Llat i de la Comassa, a l'oest de la Bullosa, al vessant oriental del Carlit. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mesía de Guzmán-Dávila y Spinola, Gaspar (Castella, s XVII - València ?, 1667) Militar. Fou lloctinent de València (1666-67). 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mesons (Noves de Segre, Alt Urgell) Caseria i, juntament amb la Torre, antiga quadra, situada a la dreta del riu de Castellàs, aigua avall de Junyent. Pertanyia a l'antic municipi de Castellàs (Pallars Sobirà). 6 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Mesquí (Bellmunt de Mesquí, Matarranya) Despoblat. 7 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Mesquí, riu de (Matarranya) Afluent dretà del Guadalop i subafluent de l'Ebre. Neix a 900 m alt, als estreps de les serres de Fórnols i de la Sorollera, i recorre 29 km en direcció sud-est - nord-oest, fins a abocar les aigües al seu col·lector, pocs kms. abans d'Alcanyís. Aigües avall de la Codonyera se'n deriven sèquies per als conreus de regadiu. 8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mesquida (Beniardà, Marina Baixa) Masia i partida. 9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mesquida, sa (Maó, Menorca) Cala i centre d'estiueig, a la costa oriental de l'illa, al nord de la ciutat. En aquesta cala desembarcaren les forces franceses enviades per Richelieu per ocupar l'illa. El duc de Crillon hi féu, igualment, un desembarcament parcial amb les seves forces hispàniques. 11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mesquida, sa (Capdepera, Mallorca Oriental) Urbanització turística, a la costa septentrional de la península d'Artà, vora l'extensa platja de sa Mesquida, oberta a l'oest del cap des Freu, l'únic de Mallorca on hi ha veritables dunes. L'activitat turística hi fou iniciada el 1956 amb la instal·lació d'un càmping. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mesquida i Amengual, Biel (Castelló de la Plana, Plana Alta, 9/gen/1947 - ) Escriptor. Es donà a conèixer el 1975 en guanyar el premi Prudenci Bertrana amb la novel·la L'adolescent de sal. Activista dels drets dels homosexuals (El bell país on els homes desitgen els homes, 1985), té una clara voluntat d'agitació cultural: Puta-Marés (1977), Self-Service (1977, amb Quim Monzó), Dol (1990), Excelsior (1998) i Vertígens (1999). 13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mesquida i Munar, Guillem (Palma de Mallorca, 3/abr/1675 – 27/nov/1747) Pintor. Es formà a Roma, a Venècia i a Bolonya. Retornà a Mallorca l'any 1710, però poc després s'establí a Venècia, des d'on passà a Colònia com a pintor de l'elector Climent August i de l'emperador Maximilià II Manuel de Baviera. Pintor 14 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Mesquita (Llutxent, Vall d'Albaida) Despoblat. 15 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Mesquita, la (Artana, Plana Baixa) Despoblat, antic lloc de moriscs. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Messa Pseudònim del pintor Francesc Sempere i Fernàndez de Messa. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Messeguer, Josep (València, 1894 – 1957) Pintor. Destacà com a miniaturista. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Messeguer i Villoro, Benet (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 27/oct/1927 – Mèxic DF, Mèxic, 19/oct/1982) Pintor. Instal·lat i actiu a Mèxic d'ençà del 1945. Les seves obres inicials poden ésser inscrites dins d'un expressionisme que progressivament s'anà depurant sense perdre mai, però, un caràcter fortament dramàtic. Integrat plenament en la vida artística i cultural mexicana es dedicà també al muralisme i féu obres a la facultat d'economia de la universitat autònoma de Mèxic i també al museu d'història de Chapultepec. En aquestes creacions s'apartà de la tradició més característica de l'escola mexicana canviant el caràcter al·legòric pel decorativista. Féu també obres d'escultura i d'art tèxtil i fou així mateix un destacat docent i promotor cultural. 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mestalla, sèquia de (València, Horta) Sèquia de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València. Deriva les aigües del riu Túria, per l'esquerra, i recorre els camps immediats a la ciutat pel nord. Disposa de 14 files d'aigua i rega unes 900 ha (1971), progressivament en minva pel creixement urbà. Ha donat nom al camp del València Club de Futbol i a partir del camp a una zona de la ciutat. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mestracà (Camprodon, Ripollès) Forma popular de Bestracà. 22 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Mestrança de Cavalleria de València, Reial (País Valencià, 1690 - ) Cos nobiliari, creat per a instruir i ensinistrar en els exercicis eqüestres els joves de la noblesa de la ciutat i del regne de València i per a organitzar justes, torneigs i curses de braus, posat sota l'advocació de la Immaculada Concepció. Les seves constitucions foren impreses el 1697. Arran de la guerra de Successió restà inactiva, però fou restablerta el 1747. El 1754 el rei confirmà les antigues constitucions i el 1775 n'aprovà unes de noves. El seu govern és a càrrec d'un germà major (que ha d'ésser un membre de la casa reial i, des de Ferran VII, ha estat sempre el rei), un tinent de germà major, un fiscal, dos padrins, un secretari, un tresorer, dos capellans, cinc quadrillers, dos diputats i dos comissaris. Es disposà que el capità general de València en fos jutge protector. Per a ingressar-hi cal provar la noblesa i armonies dels quatre primers cognoms. El seu distintiu és un escut circular de gules amb dos cavallers a cavall, justant, l'un d'or i l'altre d'acer -que representen la noblesa i el valor-, una bordura d'argent amb el lema Equestris labor nobilitati decus de sable i timbrat d'una corona reial. Els cavallers d'aquest cos porten un uniforme que els és propi. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestre, Francesc (Catalunya, s XV) Pintor gòtic. El 1495 contractà amb Pere Alemany el retaule major del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, però només en realitzà el bancal, a causa de la seva mort. L'obra fou acabada per Pere Alemany i Rafael Vergós. 24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mestre, Gabriel (Felanitx, Mallorca, 1737 - Palma de Mallorca, 1809) Frare agustí. Entre els càrrecs que ocupà destaquen el de prior, que ocupà dues vegades, el d'examinador sinodal i el de vicari provincial. És autor d'obres religioses. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestre, Mateu (Santa Perpètua de Gaià, Conca de Barberà, 1719 - Mataró, Maresme, 1820) Religiós escolapi. Fou provincial de l'orde i jutge del Sant Ofici. És autor de diversos escrits, entre els quals destaquen els reunits al volum titulat Circulares (1768). 26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Mestre, Miquel (Rosselló, s XVII) Guerriller. Fou un dels qui s'alçaren, el 1667, enfront de la dominació francesa. Passà bastants anys sobre les armes, combatent amb gran coratge. Fou anomenat també l'hereu Just. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mestre, Vicent (País Valencià, s XVI – s XVII) Pintor. Deixeble de Joan Sarinyena. És autor del gran retrat col·lectiu dels Comptadors del Braç Popular, al palau de la Generalitat de València. 106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - LITERATURA Mestre en Gai Saber (Barcelona, 1859 - ) Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de llur restauració (1859), al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris. La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l'exili. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestre i Artigas, Cristòfol (Sant Pere de Ribes, Garraf, 1879 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 30/abr/1969) Agrònom. Tècnic en viticultura i tecnologia, fou director de l'estació enològica de Vilafranca del Penedès, on hi creà, el 1915, el primer laboratori de microbiologia enològica i, el 1920, el de físico-química per a l'anàlisi electroquímica dels vins. També creà les estacions de Jumella (1912), de Felanitx (1913), d'Almendralejo (1916) i de Cariñena (1925). Intervingué en la fundació, el 1943, del Museu Històric del Vi, de Vilafranca del Penedès. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestre i Artigas, Ernest (Sant Pere de Ribes, Garraf, 1885 - Felanitx, Mallorca, 1968) Enginyer agrònom. De l'estació enològica de Reus passà, el 1913, a dirigir la de Felanitx fins el 1922. El 1919 fundà el celler cooperatiu de Felanitx, que dirigí. Del 1923 al 1948 fou cap del servei agronòmic de les Balears. Gran impulsor del cooperativisme agrari, intervingué també en la fundació d'un celler cooperatiu a Manacor (1927), de les cooperatives agrícoles de Muro i sa Pobla (1937) i de la Tofona Cooperativa de Sóller. 30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mestre i Bosch, Joan (Palma de Mallorca, 1826 – s XIX) Pintor. Estudià a les Escoles de Belles Arts de Palma i de Barcelona. Excel·lí en el retrat i en els temes d'inspiració religiosa. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestre i Castellví, Lluís (Barcelona, 17/set/1910 - 4/feb/1963) Pintor. Exposà per primera vegada el 1944, a l'Hospitalet de Llobregat. Ha pintat temes florals, retrats i marines. L'ajuntament de Barcelona li adquirí una obra el 1947. 107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mestre i Estellés, Enric (Alboraia, Horta, 16/mar/1936 - ) Pintor i ceramista. Es formà a Sant Carles i a Vierzon (França) amb una beca. El 1972 rebé el primer premi del Concurs Nacional de Ceràmica de Manises. Ha participat, entre altres, a l'exposició International Ceramics de Londres i a la de Faenza (Itàlia). 33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mestre i Mestre, Bartomeu (Felanitx, Mallorca, 15/feb/1914 - Palma de Mallorca, 8/des/1996) Metge psiquiatre i escriptor. Director de l'hospital psiquiàtric de les Balears i de l'Institut de Psicologia Aplicada i Psicotècnica de Palma. Col·laborador de revistes mèdiques, ha estudiat, entre altres temes, la personalitat de Ramon Llull. Ha publicat diversos llibre de versos, alguns dels quals en català, i obres de divulgació científica. Li ha estat concedida la Medalla d'Honor i Gratitud del Consell Insular de Mallorca. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestre i Noé, Francesc (Tortosa, Baix Ebre, 8/ago/1866 – 7/nov/1940) Escriptor. Milità en el moviment catalanista i fou un dels grans promotors de la cultura catalana a les comarques de l'Ebre. Fundà els periódics "La Veu de Tortosa" i "La Veu de la Comarca". Entre les seves obres cal destacar Cançons tortosines (1884), El palacio episcopal de Tortosa (1900), Els tortosins per Tortosa (1914) i Vocabulari català de Tortosa (1916). 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mestre i Sanchis, Antoni (Oliva, Safor, 1933 - ) Historiador i sacerdot. Els seus estudis històrics versen principalment sobre la Il·lustració; sobretot tractats de l'obra de Gregori Maians i Siscar. Cal remarcar-ne els treballs Ilustración y Reforma de la Iglesia (1968), Pensamiento político-religioso de don Gregorio Mayans y Siscar (1699-1718) (1968), Despotismo e Ilustración en España (1976) i La Ilustración española (1998). Ha traduït Gregorii Maiansii vita (1974), de J.C. Strodtman, per a la qual féu un estudi preliminar i ha publicat també una edició crítica de la Vida de Cervantes (1972) de Maians. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestre i Tudela, Joan (Lleida, s XIX – 1889) Dirigent carlí. Alcalde de Lleida, fou destituït durant la Revolució de 1868 i es passà al partit carlí, del qual presidí la junta provincial. Fou vicepresident de la Diputació General de Catalunya (1874) i participà en la defensa de la Seu d'Urgell, durant la qual fou ferit i empresonat. Fou un dels fundadors del "Diario de Lérida", on defensà una postura catòlica integrista. 39 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestres (Barcelona, s XVIII - 1895) Família de mestres de cases i arquitectes. Iniciada per Francesc d'A. Mestres i Guitart. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestres, Antoni (Agramunt, Urgell, 1829 - Catalunya, 1866) Escriptor. Escriví en castellà algunes obres de teatre. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestres, Jaume (Jorba, Anoia, s XVII - Catalunya, s XVIII) Capità de voluntaris a la guerra de Successió. S'afegí, amb la seva companyia solta, a la guarnició que defensava la ciutat durant el setge de Barcelona (1713-14). El 17/mai/1714 fou un dels grans defensors del convent de Caputxins. El 12/ago següent participà al contraatac que expulsà als enemics que havien entrat al baluard del Portal Nou, dos dies després formà en un frustrat contraatac nocturn al baluard de Santa Clara i l'endemà, al matí, participà en la càrrega pel centre del baluard que aconseguí destrossar les forces enemigues. A la batalla de l'11/set combaté al convent de Sant Agustí. Tot i el seu gran valor i haver participat en unitats de xoc, acabà el setge sense haver estat ferit. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestres, Ramon M. (Barcelona, 1864 - San José, EUA, 1930) Eclesiàstic. Destinat de molt jove a Califòrnia, s'ordenà a Los Ángeles el 1886. Dirigí la missió del Carmel. Sobresortí com a gran impulsor de la restauració de molts edificis antics, especialment religiosos. Celebrà l'ofici de la unió en matrimoni del president dels EUA, Herbert Hoover, casat amb una californiana. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestres, Salvador (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1879) Eclesiàstic i filòsof. Deixeble de R. Martí d'Eixalà, fou doctor en filosofia i lletres. Catedràtic del Liceu Científic de Rimini i lector a la nunciatura de Bolonya. En tornar a Barcelona va fundar-hi un col·legi particular, al mateix temps que ensenyava a l'institut d'ensenyament mitja, d'on fou vice-rector, i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Autor de diversos llibres i opuscles de tema religiós i filosòfics, entre els quals destaquen Lecciones de lógica y de filosofía moral (1864), Ontología o metafísica pura universal y genera (1865) i Cosmoetiología o tratado del mundo en general y de su causa (1865), on s'acosta a la filosofia del sentit comú. És autor també de Poesías perdidas de Vallfogona... (1867) i Varios documentos históricos referentes a la época del levantamiento de Cataluña. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestres i Brunet, Lluís (Barcelona, 1899 - s XX) Pintor i escultor. Fill de Feliu Mestres i Borrell. Ha destacat per les seves teles sobre temes florals. També ha treballat com a ceramista. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestres i Cabanes, Josep (Manresa, Bages, 13/jun/1898 – Barcelona, 17/set/1990) Escenògraf i pintor. Treballà als tallers d'escenografia de S. Alarma, amb qui després s'associà i fundà l'empresa Alarma i Mestres (1939). Destacà per les decoracions que féu per a obres wagnerianes al Liceu i també com a pintor de cavallet. Fou professor a l'Institut del Teatre de Barcelona i publicà Tratado de la perspectiva. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestres i Calvet, Joan (Barcelona, 1871 – 1955) Empresari teatral. Féu estudis de música. Dedicat especialment als espectacles musicals, el 1915 s'encarregà del Liceu, que regentà molts anys. Com a músic féu diverses adaptacions i compongué la música d'El caballero Wolframo. Va escriure El Gran Teatro del Liceo visto por su empresario (1945). 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestres i Calvet, Salvador (Barcelona, 1868 – 1950) Baríton. Germà de Joan. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestres i Esplugas, Josep Oriol (Barcelona, 21/nov/1815 – 7/jul/1895) Arquitecte. Fill de Josep Mestres i Gramatxes i pare d'Apel·les Mestres. Fou premiat el seu projecte per a la construcció de la plaça Reial de Barcelona (1848). Ajudà Garriga i Roca en la construcció del Teatre del Liceu i, més tard, en féu la reconstrucció, després d'haver estat destruït per un incendi. El 1885 fou elegit el seu projecte -que féu amb August Font- per a la realització de la nova façana de la catedral de Barcelona, que es basava en un antic projecte gòtic d'un tal Mestre Carlí, francès. Publicà diversos treballs sobre temes artístics, com ara Monografía de la Iglesia de Sta. María del Pino. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestres i Fossas, Jaume (Barcelona, 1892 - Vallvidrera, Barcelona, 1981) Arquitecte. Destacà com a constructor d'instal·lacions esportives (Club Natació Barcelona, camp de les Corts del F.C. Barcelona, estadi esportiu de la Foixarda a Montjuïc, l'autòdrom Terramar de Sant Pere de Ribes, etc). D'altra banda, construí nombrosos edificis a Barcelona, com ara la casa editorial Seix i Barral i les escoles Blanquerna. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestres i Gramatxes, Francesc d'A. (Catalunya, s XVIII – Barcelona, 1814) Arquitecte. Era fill de Josep Mestres i Ximenes. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestres i Guitart, Francesc d'A. (Catalunya, s XVIII) Mestre de cases. Primer membre d'aquesta família. Fou mestre major de la catedral de Barcelona (1764-94). El seu fill Josep Mestres i Ximenes fou el seu ajudant del 1781 al 1794, any en que el substituí. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestres i Jou, Felip (Barcelona, 1903 - Säo Paulo, Brasil, 1980) Editor, importador i llibreter. Estudià a l'escola de nàutica de Barcelona i a l'Institut Geogràfic. Exiliat el 1936, residí a Marsella i a Lisboa -com a canceller del consolat de Xile-. Establert a Säo Paulo (1945), fou un dels promotors més actius de la colònia catalana i un veritable mecenes. Com a empresari figurà també a primer rengle. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestres i Miquel, Josep (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 1868 – 1949) Polític, metge i agronomista. Milità al partit Unió Federal Nacionalista Republicana. Fou diputat provincial el 1909, i més tard vicepresident i president (1913-18) de la diputació de Tarragona. Va organitzar nombroses societats cooperatives i sindicals, així com també la revista "Tarragona Agrícola", que va fundar i dirigir. Conseller de la Mancomunitat (1914-18), a instàncies seves es creà una càtedra ambulant d'agricultura. Fou destituït per la Dictadura de Primo de Rivera de la presidència del col·legi de metges de Tarragona. Va publicar, entre d'altres, El cultiu de 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestres i Oñós, Aristides (Barcelona, 1850 – 1899) Escriptor. Germà d'Apel·les Mestres. Publicà en català Qüentos de joventut (1875) i Poemes, fàbules i qüentos i morals (1880), i diverses novel·les en castellà: Los tiradores de Alert-Ville (1880), Historia de unos emigrantes (1880), a més d'un manual d'escacs i un d'esgrima. Col·laborà a "L'Esquella de la Torratxa" i a "La Vanguardia". 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestres i Palmeta, Salvador (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1911 – Barcelona, 2/mar/1975) Dibuixant humorístic i realitzador de cinema d'animació. Començà a "Vilanova Esportiva" (1926) i fundà amb Manuel Amat la revista literària "Prisma" (1930-36). Traslladat a Barcelona, col·laborà a "Films Selectos", "Mirador", 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestres i Puiggibert, Salvador Veure> Mestres i Palmeta, Salvador. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestres i Quadreny, Josep (Manresa, Bages, 1929 - ) Músic. Estudià amb C. Taltabull (1950-56). Amb la seva primera obra serial, Sonata (1957), inicià una sèrie de composicions, l'organització de les quals es basà en la cohesió de la infraestructura, altures i duracions. Músic d'avantguarda, utilitza elements tecnològics i electrònics. D'entre la seva extensa producció, destaquen, d'una primera època, Tríade per a Joan Miró (1961), Tramesa a Tàpies, per a violí, viola i percussió (1961), Tres invencions mòbils (1961), Quartet de Catroc (1962) i Homenatge a Galileu (1965), així com obres escèniques dedicades al teatre musical: Concert per representar (1964), Conversa (1965) i Suite bufa (1966). Més endavant, i sovint utilitzant l'ordinador, ha compost, entre d'altres, Ibemia (1969), Aronada (1972), L'armari en el mar (1978), Piano xòfer (1984) i l'òpera Cap de mirar (1991). Durant els anys 1977-79 presidí l'Associació Catalana de Compositors, i des del 1982 presidí la Fundació Phonos. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mestres i Ximenes, Josep (Barcelona, s XVIII – 1804) Mestre de cases. Era fill de Francesc d'A. Mestres i Guitart. El substituí el 1794 com a mestre major de la seu barcelonina. Era pare de Francesc d'A. i de Josep Mestres i Gramatxes. 66 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mesullam ben Selomó de Piera (dit En Vides de Girona) (Catalunya, s XIII - v 1265) Dirigent jueu i poeta cabalista. Renovà el llenguatge poètic, el temari i les composicions. Fou amic i admirador de Mosé ben Nahman i de Jonah ben Abraham, els caps dels tradicionalistes, i es féu ressó del moviment messiànic del seu temps. Hom conserva unes 50 poesies seves, que són poesia de polèmica contra els partidaris de Maimònides -bé que, després, a la vista de traduccions més fidels dels escrits d'aquest, es passà al bàndol contrari-, i, també, poesies d'amor, de la natura i intel·lectualitzades, d'un estil influït pel trobar clus. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mesura, Deudonat (Catalunya, s XVII) Religiós agustí. És autor d'una obra de caràcter més o menys litúrgic, amb observacions per als anys 1654-69. 108 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Metel el Baleàric, Quint Cecili (Itàlia, s II aC) Cònsol romà. Fill gran de Metel el Macedònic. Conquerí les Balears (123 aC) i establí a Mallorca una colònia romana (125 aC). Fou cònsol l'any 123 aC. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Metge, Bernat (Barcelona, 1340/46 – 1413) Escriptor. Fou l’introductor de l’humanisme a Catalunya i el seu representant més destacat. Fill de Guillem Metge, en morir aquest la seva vídua es casà amb Ferrer Saiol, escrivà i protonotari de la reina Elionor de Sicília, traductor de Pal·ladi i coneixedor de Ciceró, els coneixements del qual, segons sembla, l’orientaren culturalment. Entrà al servei de Joan I, quan aquest era encara infant en qualitat d’escrivà. Gaudí de la confiança i el favor reials en càrrecs com el d’encarregat de 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Metge, Guillem (Catalunya, s XIV) Arquitecte gòtic. Mestre major de les obres de l'església barcelonina de Santa Maria del Mar; probablement en dirigí la realització de les voltes. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Metge, riu de (Berguedà) Veure> Demetge, riu. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Metges, els (Cruïlles, Baix Empordà) Veure> Sant Cebrià de Lledó. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - CULTURA
75 CATALUNYA - ART Metros (Barcelona, 1985 - ) Companyia de dansa contemporània. Fundada i inspirada pel ballarí i coreògraf Ramon Oller, les seves aportacions més significatives hen estat Nofres (1987) i Sols a soles (1988). 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Meüll (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Poble de l'antic mun. de Mur, en procés de despoblament, situat al nord-oest del cap del municipi. La parròquia de Sant Martí era de la jurisdicció del paborde de Mur. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mey, Andreu Aureli (València, s XVI – s XVII) Impressor i escriptor. Era el fill primogènit de Joan Felip Mey, amb el qual col·laborà a València. Després treballà tot sol, i féu edicions notables com la de les Doce comedias famosas de cuatro poetas naturales de Valencia (1608), seleccionades per ell mateix. El 1616 formà també l'antologia titulada Norte de la poesía española (1616), amb una dedicatòria en vers de composició pròpia i adreçada a Lluís Ferrer i de Cardona. Aquesta segona obra fou realitzada al taller del seu germà Francesc Felip. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mey, Joan Felip Veure> Mei i Galès, Joan Felip. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mey, Sebastià (Catalunya, s XVI – s XVII) Escriptor. És autor del recull Fabularia de qüentos antiguos y nuevos (1613) i de les dues novel·les curtes El emperador y su hijo i El caballero leal a su señor. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mezquida i Gené, Lluís Maria (Tarragona, 1920 - 2004) Escriptor. Ha publicat un gran nombre d'articles a la premsa de Barcelona i de Madrid, generalment sobre temes tarragonins. És autor dels llibres Guía de Tarragona (1946), Miscel·lània tarraconense de 1885 (1948) i Visió de la Tarragona de 1833 (1949). 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mialet i Rabadà, Pere (Valls, Alt Camp, 1900 – Barcelona, 1968) Escriptor. Col·laborador de "Catalana", "La Nova Revista", "L'Opinió", "Mirador", "Lluita" (de Valls, 1931-33) i redactor de "La Publicitat" (1928-37) i de "La Humanitat" (1937-39). Novel·lista popular, publicà Cara i creu (1925), L'esparver (1925), El primer fill (1926), La germana i Narracions i contes (1929). També publicà obres teatrals: Error de perspectiva, Melodia discordant i Canvi de ruta (1953); reculls narratius: Pere Mialet presenta... (1929), i comèdies: Pau Canyelles, ex-difunt i La terra em crida. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miami, platja de (Mont-roig del Camp, Baix Camp) Veure> Platja de Miami, la. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miana, la (Sant Ferriol, Garrotxa) Poble, en un coster, al vessant sud de Sant Julià del Mont, damunt la vall de la riera de Junyell. La parròquia fou traslladada al s XV a l'església de Sant Miquel, l'actual parròquia, des de Sant Julià del Mont. Prop del poble hi ha les restes de l'antic castell de la Miana. 85 CATALUNYA - HISTÒRIA Mianes (Tortosa, Baix Ebre) Antic poble, al delta de l'Ebre, davant Camp-redó. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA
87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Micena (Otos, Vall d'Albaida) Caseria i antic poble, dins de l'enclavament de Torralba i Micena, al costat del riu de Micena, afluent per la dreta del riu d'Albaida, que neix al vessant septentrional de la serra de Benicadell, sota el port de Salem; passa pel Ràfol de Salem, rep per l'esquerra el riu de Beniatjar i el barranc d'Otos i per la dreta el barranc de Rafalgani o de Castelló poc abans de desguassar al límit dels termes de 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Micharmut (Joan Bosch i Quevedo) (València, 1953 - ) Dibuixant i autor d'historietes. S'inicià en el món del còmic a través d''Els Tebeus del Cingle, col·lecció que creà juntament amb el dibuixant Sento. Col·laborà a "Bésame Mucho" i, a partir del 1982, a "Cairo", on donà a conèixer els seus personatges Rick Tango i Glen Radar. La seva obra palesa la influència de clàssics com Otto Soglow, d'un gran dinamisme i modernitat, i també la tradició dels tebeos de l'editorial Valenciana, juntament amb el grafisme dels autors francobelgues més radicals. Entre altres títols publicats, cal esmentar Dogon (1983), Futurama (1985), Museo Vivo (1987), Raya (1990) i Marisco (1990). 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Michavila i Asensi, Joaquim (l'Alcora, Alcalatén, 1926 - ) Pintor. El seu nom figurà entre el grup d'El Set i el grup Parpalló. De la figuració ha evolucionat cap a una abstracció constructivista del tipus escultorico-pictòric. Ha participat en mostres d'art internacionals, com la II Biennal d'Alexandria (1960) i la VI Biennal de Sâo Paulo (1961). Membre de l'Acadèmia de Sant Carles, s'ha dedicat també al disseny de vitralls i a l'escenografia. 92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Micleta (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa) Despoblat i actual masia, al sud de la vila. Lloc de moriscs (18 focs el 1572), que passaren, el 1584, a Algèria. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Micó, forat (Sant Pere de Torelló, Osona) Indret on acaba el congost pel qual el riu Ges travessa la serra de Bellmunt. Hom hi ha construït una presa. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Micó, Joan (el Palomar, Vall d'Albaida, 1489 – València, 1555) Dominicà. Ingressà en el convent de Llutxent i professà en el de Chinchilla (Múrcia). Fou primer prior del convent de Gotor, i del de Montalban. Traslladat a València, fou elegit prior, vicari de la província i, finalment, provincial. Fundà el convent de Llombai, i escriví algunes obres religioses en llatí. El 1585, hom n'inicià el procés de beatificació. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Micó, Josep (Catalunya, s XVI) Astrònom i teòleg. Era germà de Francesc. Fou catedràtic de teologia a Barcelona. Escriví una memòria sobre el cometa aparegut el 8/nov/1577. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Micó, Onofre (Xàtiva, Costera, v 1637 – València, 1702) Apologeta i trinitari calçat. Publicà una Oración a la Mare de Déu de la Salut de Xàtiva (1675) i Lex evangelica contra Alcoranum (1698, 1700). 98 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Micrent (Montitxelvo, Vall d'Albaida) Despoblat (o Mecrian), al sud-est del poble. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mier, Alfons (Barcelona, 1912 - Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 1985) Pintor. Especialitzat a utilitzar fons pastosos amb elements exempts, grumosos, en alt relleu, treballà fonamentalment l'erosió i la textura de la matèria dins la pintura abstracta plenament informal. Els seus objectes tridimensionals es basen en l'aplec de 100 CATALUNYA - MUNICIPI
101 CATALUNYA - HISTÒRIA Mieres, alçament de (Mieres, Garrotxa, set/1484) Revolta. Es produí en intentar l'algutzir reial Gilabert Salvà, acompanyat del veguer de Girona i Besalú i d'altres autoritats, d'executar els béns dels remences que es negaven a pagar censos i tasques a llurs senyors. En arribar a la vall de Mieres foren escomesos i foragitats pels pagesos armats i dirigits per Pere Joan Sala. El lloctinent de Catalunya, Enric d'Aragó i de Pimentel, hi acudí a restablir la pau, però tant bon punt hagué tornat a Barcelona els remences s'insurgiren de nou i estengueren el conflicte, que esdevingué l'anomenada segona guerra dels remences. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA
103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mieres, Tomàs (Girona, 1400 – Barcelona, 1474) Jurista. Conseller reial de Joan II i fiscal del Reial Patrimoni. Fou un dels principals tractadistes del pactisme polític i del jurisconstitucionalisme català i establí els principis fonamentals de la dialèctica constitucionalista catalana dels tres segles següents. Aplega els textos de dret especial gironí a Usantiae et consuetudines civitatis et diocesis Gerundae (1430) i el 1465 finalitzà l'Apparatus super constitutionibus Cathaloniae, exposició completa de les institucions de l'època, on atacà durament el rei Joan II i les jerarquies eclesiàstiques i jurídiques, i que permet conèixer com cap altra obra la mentalitat dels seus contemporanis. 104 EUROPA - BIOGRAFIA Mies van der Rohe, Ludwig (Aquisgrà, Alemanya, 27/mar/1886 – Chicago, EUA, 17/ago/1969) Arquitecte. Nacionalitzat nord-americà, fou una de les figures més importants de l'art del s XX. Del 1929 data una de les seves obres mestres, el pavelló alemany de l'Exposició Internacional de Barcelona, estructura de muntants lleugers d'acer cromat que sostenia una planxa de formigó i que constituí un exemple de perfecta modulació de l'espai. Al seu interior, sòbriament moblat pel mateix Mies, figurava l'anomenada cadira Barcelona, un dels seus dissenys més cèlebres.
Anar a: [ Mes ] [ Mest ] [ Mestres ] [ Mestres i M ] [ Mey ] [ Mico ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Mestres i Albet, Pere
Mestres i Oñós, Apel·les
Metras i Mavet, René
Metrònom, sala
Mias i Codina, Pere
Micalet, El
