|
|
|
Anar a: [ Epa ] [ Ere ] [ Erill, B ] [ Erill, P ] [ Erill i de C ] [ Erill i de S ] De nosaltres depèn que el pas del temps no malmeti els senyals que hi ha escrits a les pedres. (Miquel Martí i Pol) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Epalza i Ferrer, Mikel de (Pau, Bearn, França, 18/feb/1938 - ) Historiador. Jesuïta (1954), doctor en filologia semítica (Barcelona, 1967) i en teologia (Lió). Professor a les universitats de Barcelona (1965), Lió (1967), Tunis (1971) i Alger (1973). Ha investigat especialment temes àrabs en relació amb la història medieval de la Península. Ha publicat, entre molts altres llibres, un notable estudi sobre l'obra àrab de Turmeda (1971), amb el text crític de l'original àrab i la traducció castellana. També s'ha centrat en les connexions entre el món islàmic i el cristianisme a la Mediterrània, amb obres com Mallorca bajo la autoridad compartida de bizantinos y árabes: siglos VIII-IX (1991). 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Epi Veure> San Epifanio, Juan Antonio (nom amb que és conegut el jugador de basquet). 2 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Épila i Simón, Josep (València, 1868 – 1923) Periodista i comediògraf. Redactor del diari "Las Provincias". Hi féu sobretot crítica taurina (amb el pseudònim Latiguillo) i articles sobre qüestions cinegètiques (amb el de Juan Palomo). Escriví, per al teatre, Ojo por ojo, El buque nacional, Huelga de cocheros, Rojo y verde, Temple aragonés i altres obres còmiques. És autor, també, d'una novel·la curta, de costums populars: Bous de poble (1914). Fou president de l'Associació de la Premsa Valenciana, el 1922. 4 CATALUNYA - LITERATURA Episodis de la Història (Barcelona, 1960 - ) Col·lecció de Rafael Dalmau. Publicà mensualment un volum breu sobre història de Catalunya. Bé que hi predominen els treballs de divulgació, també n'edità d'investigació. Hi ha incorporat des dels historiadors més importants fins a erudits locals, especialistes en història literària i les joves promocions d'investigadors. Ha publicat més de 350 títols. 5 CATALUNYA - ART Equip A (Igualada, Anoia, 1967 - ) Grup artístic. Format pels barcelonins Josep Lluís Jubany (1948), Ramon Herreros (1948), Jordi Morera (1945) i Alexandre Tornabell (1945). Oberta a tots els corrents i amb un clar desig de sostreure's a la subjectivitat, s'interessaren per totes les formes i mitjans de comunicació visual tendents a una presa de consciència. 6 PAÍS VALENCIÀ - ART Equip Crònica (València, 1965 - 1981) Equip d'artistes. Anomenat de bon començament Crònica de la Realitat, integrat per Rafael Solbes, Manuel Valdès i Joan Antoni Toledo, que se'n separà. La seva pintura assumí la problemàtica de l'home elaborada amb un llenguatge manllevat bàsicament de la publicitat i els mitjans de comunicació i dotada d'una evident intenció satírica. 7 PAÍS VALENCIÀ - ART
8 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
9 ALGUER - BIOGRAFIA Era, Antoni (l'Alguer, 1889 - Sàsser, Itàlia, 1961) Historiador. S'especialitzà en història de les institucions jurídiques de Sardenya; publicà Tribunali ecclesiastici in Sardegna (1929) i Testi e documenti per la storia del diritto agrario in Sardegna (1938). Ordenà i catalogà l'arxiu municipal de l'Alguer i bona part de l'arxiu catedralici. Des del 1935 fou catedràtic d'història del dret italià a la universitat de Sàsser. Participà en el V Congrés d'Història de la Corona d'Aragó (a Saragossa el 1952) amb Storia della Sardegna durante il regno di Ferdinando II il Cattolico, i en el VI Congrés (a Sardenya el 1957). 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Eramprunyà, castell d' (Gavà, Baix Llobregat) Castell, construït en un espadat sobre el terme de Bruguers. 11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Eras, Las (Alpont, Serrans) Llogaret (o Obispo Hernández), a 1,5 km de la vila. Fou possessió del bisbat de Sogorb. 12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Eras de Torre Alta, Las (Ademús, Racó) Barri del poble de Torre Alta, però dins el terme d'Ademús. 13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Erbera (Montanui, Alta Ribagorça) Veure> Herbera. 14 CATALUNYA - POLÍTICA ERC Sigla d'Esquerra Republicana de Catalunya. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Erculls, cometa dels (Alt Àneu, Pallars Sobirà) (o dels Argulls) Coma del massís de Vaqueira, a l'antic mun. de Sorpe, Al vessant de la Garona, prop del port de la Bonaigua, al límit amb la Vall d'Aran. És dominada pel tuc dels Erculls i pel de la Llança. 16 CATALUNYA - HISTÒRIA Erdo (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Despoblat, al vessant esquerre de la vall de Bellera, situat en un coster, sota Santa Coloma d'Erdo. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Èrdol (Olèrdola, Alt Penedès) Nom popular de la població. 18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Erdozaín, Frederic (Menorca, s XX – 1958) Escriptor. És autor del recull poètic Com un vol de falcons (1960), i de les obres teatrals Un estel ha caigut dins la mar i Margarida passeja pel jardí. També féu una 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Eres, coll de les (Albanyà, Alt Empordà) Depressió (930 m alt) de la serra de Sant Llorenç del Munt, a l'antic terme de Bassegoda (Garrotxa), que separa el Montcau del massís de la Mola. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Eres, les (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Veïnat (540 m alt), on han estat traslladats els habitants de l'antic poble d'Aramunt. Situat a uns 500 m a ponent de l'antic nucli, en un pla, es comunica amb el Pont de Suert i la Pobla de Segur per una pista. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Eres, les (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Llogaret (1.258 m alt), al vessant occidental de la vall de Castellbó, al nord-oest de la vila de Montferrer. Depèn de la parròquia de Turbiàs. Formà part de l'antic terme de Castellbó. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Eres de Sant Joan, les (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Caseria de l'antic mun. d'Orcau, prop del poble. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Eres de Vallespinosa, les (Pontils, Conca de Barberà) Veïnat del terme de Vallespinosa. 24 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Ereso (Eivissa, Eivissa) Ciutat cartaginesa corresponent a l'actual vila. Nom donat per Roman i Calvet, per una lectura deficient d'un text de Diodor de Sicília. 25 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ereta del Pedregal, La (Navarrès, Canal de Navarrès) Poblat de cabanes construïdes amb fang i branques, situat al costat de La Marjal. Correspon a la cultura eneolítica; un dels estrats més antics ha estat datat pel mètode del carboni 14 el 1980 sobre l'any 250 aC. L'estrat superior correspon ja a l'edat del bronze. Ha estat excavat pel Servei d'Investigació Prehistòrica de València, que conserva els materials al seu Museu de Prehistòria (abundants materials de sílex, ceràmica i alguna peça de coure i bronze). És un dels més ben documentats d'aquest període als Països Catalans. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eribau Veure> Cardona, Eribau de. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Eribau (Catalunya, s XI - Pomposa, Emília, Itàlia, 1042) Vescomte d'Osona. Fill de Ramon I, successor en el càrrec del seu germà Bermon I des del 1029. Corregnà amb el seu germà Folc I fins a la mort d'aquest el 1040. Elegit bisbe d'Urgell (1036), consagrà les esglésies d'Urgell i de Cardona (1036) i assistí a la consagració de l'església de Girona (1039). Estigué molt relacionat amb el bisbe de Vic, Oliba. Morí peregrinant cap a Terra Santa. Fou venerat com a sant a la Seu d'Urgell. 29 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill (Erillcastell, Alta Ribagorça, s XI – s XIX) Llinatge feudal establert al castell d'Erill, d'on prengué el nom. El primer personatge documentat (1077) és Ramon (I) d'Erill. Sembla que s'extinguí a mitjan s. XIX i en recolliren l'herència els Montoliu, que es cognomenaren Montoliu-Erill. 30 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
31 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Arnau (I) d' (Ribagorça, s XII) Oncle de Berenguera, la qual dividí amb ell el patrimoni familiar. Aquest rebé del comte Ermengol VIII d'Urgell el castell de Calassanç (1186). Després d'ell, la línia successòria no resta clara. El següent senyor d'Erill fou un Guillem (I). 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill, Arnau d' (Catalunya, s XIII – s XIV) Noble. Figurava diverses vegades al seguici i consell dels reis Alfons I el Cast i Pere I el Catòlic. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill, Arnau d' (Catalunya, s XIV) Noble. Féu la guerra contra Castella. El 1363 formava part dels grans reforços catalans introduïts a Aragó després de la caiguda de Carinyena en mans de les forces de Pere I el Cruel. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill, Arnau d' (Catalunya, s XIV – s XV) Noble i poeta. És conegut per un sirventès que consta de vint-i-nou estrofes, en el qual Ramon Roger d'Erill, nebot seu i cavaller frare de l'orde de Sant Joan, és acusat de violació de la filla del poeta. Pren com a fons d'història i llegenda el personatge de Mordred, nebot del rei Artús, que encarna la figura del traïdor, motiu que manlleva per donar argument al poeta. El sirventès, escrit entre el 1412 i el 1418, contrasta, pel seu to foribund, amb la poesia de l'època, amorosa, delicada i retòrica. 35 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Arsenda d' (Ribagorça, s XIII) Senyora d'Erill. Filla de Ramon d'Erill. Sembla que dels seus fills, Guillem (II) i Sibil·la d'Erill, que prengueren el seu cognom, sorgiren els successius membres del llinatge baronial, que apareix sovint Roger com a segon nom. 120 CATALUNYA - HISTÒRIA
36 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Berenguer d' (Ribagorça, s XII) Noble. Entre les seves actuacions militars, destaca la seva participació a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol Vi d'Urgell. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill, Berenguer d' (Catalunya, s XII – 1236) Eclesiàstic. Abat de Saidí i bisbe de Lleida (1205-36). Conseller de Jaume I de Catalunya-Aragó, el va acompanyar en el setge de Borriana. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill, Berenguer d' (Pallars, s XIII) Noble. Era un dels principals valedors del comte Nunyo Sanç del Rosselló a les bandositats d'aquest contra l'infant Ferran, oncle de Jaume I. Com a tal fou figura destacada de les concòrdies de 1226-27. Col·laborà a les campanyes valencianes de Jaume I. Assistí a les corts generals de Montsó (1236). Participà al setge de València (1238). Fou un dels nobles que juraren els convenis de capitulació de la ciutat. 39 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Berenguer (I) d' (Ribagorça, s XIII) Senyor d'Erill. Germà de Guillem (I) i possiblement de Bernat. Apareix posseint algunes de les possessions de la família. Fou un dels testimonis de la capitulacio de València 40 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Berenguer d' (Catalunya, s XIV - Sardenya ?, Itàlia, s XIV) Noble. El 1347 s'embarcà cap a Sardenya 41 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Berenguer Roger d' (Catalunya, s XIV) Noble. El 1387, amb Arnau d'Erill, complí les ordres del nou rei Joan I de vigilar els passos de França perquè no pogués escapar-hi la fugitiva reina Sibil·la de Fortià, detinguda al cap de pocs dies a Sant Martí Sarroca. 42 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Berenguera d' (Ribagorça, s XII) Filla de Ramon (III). Dividí el patrimoni familiar amb el seu oncle Arnau (I) d'Erill. 43 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Bernat d' (Ribagorça, s XII) Senyor de Saidí. Fill de Ramon (II) i germà de Pere (II) i de Ponç. El 1153 fou un dels testimonis de la compra per Ramon Berenguer IV de Barcelona dels drets que posseïa Gènova, com a recompensa dels mèrits de conquesta, sobre el terç de la ciutat de Tortosa. Testà (1157) abans d'emprendre un viatge a Jerusalem. 44 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Bernat d' (Ribagorça, s XIII) Possiblement germà de Guillem (I) i Berenguer (I) d'Erill. 45 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Bertran d' (Ribagorça, s XIV) Noble. Devia pertànyer a la branca dels senyors de Selgua, que com a tals intervenien de preferència a la política d'Aragó. El 1347 secundà el moviment de la Unió aragonesa, organitzat aleshores per l'infant Ferran contra l'autoritat de Pere III. 46 CATALUNYA - HISTÒRIA Erill, comtat d' (Catalunya) Títol senyorial, concedit el 1599 a Felip d'Erill-Orcau-Anglesola i d'Erill, baró d'Erill i d'Orcau. La grandesa d'Espanya li fou annexada pel rei-arxiduc Carles III (1708) al seu besnét i quart titular, Antoni Vicentelo de Lecca i d'Erill. Passà als Melzi, comtes de Melzi, als Palafox, marquesos de Lazán, 47 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Felip Joan d' (Ribagorça, s XV) Fill d'Arnau Roger d'Erill-Talarn i de Botella. Després de la guerra contra Joan II li foren retornats la totalitat de les seves heretats, les senyories de Selgua i Terreu. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill, Francesc d' (Catalunya, s XVII) Baró d'Orcau i eclesiàstic. Cosí germà de Margarida d'Erill i del Maino. Hagué d'exiliar-se durant la guerra amb França (1640). 49 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Francesca d' (Ribagorça, s XV - Catalunya, s XV) Dama. Fou muller de Guillem Hug de Rocabertí, baró de Cabrenys. Fills seus foren Dalmau, baró de Cabrenys i majordom d'Alfons IV el Magnànim, Pere, baró de Sant Mori i gran capità de Joan II, i el famós hospitaler Bernat Hug, literat i castellà de la fortalesa d'Amposta. 50 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Guillem (I) d' (Ribagorça, s XIII) Senyor d'Erill (documentat entre el 1206 i el 1221). Germà de Berenguer (I) i possiblement de Bernat, i pare de Sibil·la d'Erill. 51 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Guillem (II) d' (Ribagorça, s XIII) Senyor d'Erill. Fill d'Arsenda d'Erill. Heretà diversos llocs de la Ribagorça i fou el pare de Bernat Roger (I) i Guillem (III) d'Erill i de Coserans. 52 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Isabel d' (Ribagorça, s XIII - Illes Balears ?, s XIII) Dama. Era casada amb Ramon Llull, i fou la mare del famós escriptor i beat del mateix nom. 53 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
54 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Joan d' (Ribagorça, s XVI – s XVII) Noble. Es destacà a la defensa del Rosselló contra les invasions franceses de 1597-98. A les Corts de 1599, Felip III li atorgà el títol de comte. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill, Margarida d' (Catalunya, s XV) Monja d'Alguaire. Filla d'Arnau d'Erill i d'Anglesola i germana de Pere Arnau, a la mort del qual s'emparà dels seus béns, en detriment del seu nebot Arnau Roger d'Erill-Talarn i de Botella. 121 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Mestre d' (Ribagorça, s XII) Escultor anònim. Autor d'algunes de les majestats procedents de la regió ribagorçana, plenes d'expressivitat i sentiment, retingut, però, per un formalisme hieràtic. 56 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Pere (I) d' (Ribagorça, s XI) Fill de Ramon I. Súbdit dels comtes de Pallars, rebé (1092) del rei Pere I d'Aragó el castell de Saidí. Fou el pare de Ramon (II) d'Erill. 57 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Pere (II) d' (Ribagorça, s XII) Fill de Ramon II. Signà, junt amb el seu pare, les actes del casament (1137) de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Era germà de Bernat i Ponç, i pare de Ramon (III). 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill, Pere d' (Catalunya, s XIII) Noble. Col·laborà amb Jaume I a les campanyes de València. Rebé, en compensació, una donació de vuit jovades de terra, amb cases i horts. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill, Pere Joan d' (Catalunya, s XV) Noble. Potser era un fill del Joan Roger d'Erill executat en captiveri després de la batalla de Rubinat. Era casat amb Joana de Cardona. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill, Pere Ramon d' (Pallars, s XII) Noble. Fill de Ramon Pere d'Erill. Col·laborà amb el seu pare a les campanyes d'Alfons I el Bataller d'Aragó contra els sarraïns. Projectat, com el seu pare, a la política aragonesa, féu costat a Ramon Pere en el suport al rei Ramir II, i també en les pressions sobre aquest perquè prometés en matrimoni la infanta Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. 62 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Ponç d' (Ribagorça, s XII) Senyor de Sant Llorenç. Fill de Ramon (II) d'Erill i germà de Bernat i Pere (II). 63 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Ramon (I) d' (Ribagorça, s XI) Iniciador del llinatge i pare de Pere (I) d'Erill. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill, Ramon (II) d' (Pallars, s XII) Senyor de Monesma. Governà el comtat del Pallars Sobirà mentre el comte Arnau Mir fou presoner de Sanç VI de Navarra, contra el qual havia fet armes al costat de Ramon Berenguer IV de Barcelona. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Ramon d' (Ribagorça, s XIII) Senyor d'Erill. De filiació incerta, fou pare d'Arsenda d'Erill. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill, Ramon Pere d' (Pallars, s XI - s XII) Primer membre del llinatge que apareix ben documentat històricament. Lluità molt contra els sarraïns al regne d'Aragó. Des del 1114 participà a l'ofensiva contra Saragossa, dirigida per Alfons el Bataller, rei d'Aragó. Secundà aquest monarca en altres campanyes, ajudat pel seu fill Pere Ramon. A la mort d'aquest rei, ajudà al nou monarca Ramir d'Aragó contra la invasió i les pretensions successòries de Castella. Degué ésser un element important en les pressions en unir el reialme d'Aragó i el comtat de Barcelona. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill, Roger d' (Pallars, s XIII) Noble. Es distingí a les lluites contra les invasions que Arnau d'Espanya, amb tropes gascones, féu al comtat de Pallars. 69 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Sibil·la d' (Ribagorça, s XIII) Filla de Guillem I. Heretà del seu oncle Berenguer (I) diversos llocs ribagorçans. 70 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill, Sibil·la d' (Ribagorça, s XIII) Senyora d'Erill. Filla d'Arsenda d'Erill. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i Bertran, Maria d' (Catalunya, s XVI) Filla de Joan d'Erill i de Requesens, del qual heretà, en indivís amb la seva germana Anna, la baronia de Gelida. Altres germans seus foren Antoni (II) d'Erill-Orcau-Anglesola i de Requesens i Joana d'Erill i d'Aimeric. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i d'Aimeric, Joana d' (Catalunya, s XVI) Filla de Joan d'Erill i de Requesens, del qual heretà les baronies de Rubinat, Sant Antolí i Montlleó i les senyories de Pomar, Pallerols, Ondara, etc. Fou germana d'Antoni (II) d'Erill-Orcau-Anglesola i de Requesens, i d'Anna i Maria d'Erill i Bertran. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i d'Anglesola, Arnau d' (Catalunya, s XIV - a 1423) Senyor de Selgua. Fou nomenat lloctinent a diverses poblacions d'Aragó des del 1394 fins al 1410 per Martí l'Humà, càrrec des d'on reprimí les lluites entre els nobles aragonesos. Durant l'interregne (1410-12) assistí al parlament d'Alcanyís (1411) i a les Corts convocades per Ferran a Saragossa (1412). Després serví Ferran I d'Antequera durant la rebel·lió de Jaume d'Urgell (1413), informant dels moviments de l'enemic i organitzant la campanya. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i d'Anglesola, Bernat Roger (III) d' (Catalunya, s XIV) Fill d'Arnau (III) d'Erill i de Pallars i germà d'Arnau. Tingué llargues bregues amb el seu pare i amb la segona muller d'aquest, Elionor, fet pel qual el rei li confiscà els llocs de la baronia (1386-87) i el declarà bandejat en contumàcia. La seva vídua i el fill Francesc (I) d'Erill i d'Orcau continuaren els plets amb l'esmentada Elionor i probablement, per dissensions entre nobles, Eimeric (II) i Gilabert (VII) de Centelles, sogre i cunyat de Francesc (I), tingueren 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i de Cardona-Anglesola, Pere d' (Catalunya, s XVI – 1589) Baró de l'Albi i de Cervià. Fou conegut també per Pere de Cardona-Anglesola. Iniciador de la línia dels barons de l'Albí. Fill de Pere Lluís d'Erill-Orcau-Anglesola i Roig i de la seva segona muller Joana de Cardona-Anglesola, de qui heretà les baronies. Morí, igual que la seva muller i alguns dels fills, durant una epidèmia. Foren fills seus Acard, Galceran i Hug d'Erill i de Queralt. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i de Castellvell, Guillem (IV) d' (Catalunya, s XIII - Peníscola, Baix Maestrat, 1317) Senyor de Castellvell. Adoptà com a primer cognom el de la seva mare, Sibil·la d'Erill en rebre la baronia d'Erill del seu cosí Guillem (III) d'Erill i de Coserans (1303). Consta en el seguici reial des del 1308. Assistí al casament de l'infant Alfons amb Teresa d'Entença (1314) i signà la donació que els hi fou feta del comtat d'Urgell. Deixà la baronia al seu fill Arnau (II) d'Erill i de Mur i prengué l'hàbit de Montesa en ésser fundat aquest orde, del qual fou, per indicació del papa, el primer mestre (1319). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i de Centelles, Berenguer d' (Catalunya, s XV - d 1484) Fill de Francesc (I). El 1431 figurava entre els assistents, a Barcelona, a l'enterrament de la reina vídua Violant de Bar. Serví Alfons IV el Magnànim. Aquest el nomenà, el 1454, virrei de l'illa de Còrsega, on alguns del nobles locals propugnaven i sostenien la unió jurídica amb la Corona d'Aragó, tanmateix poc efectiva. El 1466 fou ambaixador de Joan II davant el papa. 79 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Erill i de Centelles, Francesc d' (Ribagorça, s XV - Sardenya ?, Itàlia, v 1458) Fill de Francesc (I) d'Erill i d'Orcau. Acompanyà Alfons IV a les seves primeres campanyes d'Itàlia (1423). Fou majordom i conseller del rei. A la batalla de Ponça fou fet presoner (1435); fou enviat a Mallorca amb forces italianes per lluitar contra els forans, els quals derrotà prop de Sencelles (1452). Fou virrei de Sardenya (1437-38) i 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i de Centelles, Joan Roger (I) d' (Catalunya, s XV) Baró d'Anglesola. Fill de Francesc (I) d'Erill i d'Orcau i germà de Berenguer i de Francesc. Es casà amb Elionor de Montcada, que li aportà en dot la baronia d'Anglesola. Fou pare de Guillem Ramon i Francesc (II) d'Erill i de Montcada. 81 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill i de Coserans, Bernat Roger (I) d' (Ribagorça, s XIII – 1301) Senyor del castell i baronia d'Erill, de la vall de Boí, d'Orrit, d'Areny i d'altres extensos dominis. Fill de Guillem II d'Erill. El 1277 es rebel·là, amb el comte de Foix i altres nobles, contra Pere II de Catalunya-Aragó. Vençut pel rei a Balaguer (1280) fou empresonat a Lleida i indultat el 1281, en canvi de lliurar en garantia les seves possessions al rei. Des d'aleshores esdevingué un fidel servidor de la monarquia. El 1282 participà en l'expedició reial a Barbaria i a Sicília i fou un dels quaranta nobles que garantiren els pactes de Pere el Gran amb Carles d'Anjou a propòsit del desafiament de Bordeus. El 1297 lluità al Pallars contra la invasió d'Arnau d'Espanha i del comte de Foix Roger Bernat III. 82 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill i de Coserans, Guillem (III) d' (Ribagorça, s XIII – s XIV) Ardiaca dels Prats i de Pallars, a la seu d'Urgell. Fill de Guillem (II) i germà de Bernat Roger (I). Cedí (1302) la baronia d'Erill al seu cosí germà Guillem (IV) d'Erill i de Castellvell. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i de Merlès, Joan d' (Catalunya, s XVII) Baró d'Anglesola. Inicià un plet el 1678 per la baronia d'Orcau, i perdé, també en un altre plet, el 1633, la meitat de la baronia d'Anglesola, que hagué de lliurar al 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i de Montcada, Francesc (II) d' (Catalunya, s XV) Capità de la Vall d'Aran (1462) i reialista durant la guerra civil, com el seu germà Guillem Ramon. Fill de Joan Roger (I) d'Erill i de Centelles. Sense descendència de les seves dues mullers, féu hereva de la baronia d'Anglesola, en vitalici, la seva muller Beatriu d'Espés, i de la d'Erill, la seva germana Joana. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i de Montcada, Guillem Ramon d' (Catalunya, s XV) Fill de Joan Roger (I) d'Erill i de Centelles i germà Francesc (II). Fou reialista durant la guerra civil. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i de Montcada, Joana d' (Catalunya, s XV) Filla de Joan Roger (I) d'Erill i de Centelles, i germana de Guillem Ramon i de Francesc (II), a la mort del darrer, sense descendència, fou hereva de la baronia d'Erill, testament que fou causa de llargs litigis contra els Ansa, ocupadors de la baronia. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i de Mur, Arnau (II) d' (Catalunya, s XIV – v 1355) Baró d'Erill. Fill de Guillem (IV) d'Erill i de Castellvell. Assistí a la donació del comtat de Ribagorça a l'infant Pere (1322). Participà en l'expedició de conquesta a Sardenya (1323-24) i fou cap de les tropes que assetjaren la vila d'Esglésies (1323), també anà a la croada que Alfons III envià contra Granada (1331). El 1342, sota el comandament de Pere III el Cerimoniós, era veguer de Barcelona i el Vallès (1338, 1341) i procurador de la corona. Pere III li encarregà d'incoar el procés contra Jaume III de Mallorca, que acabà amb la sentència que condemnà Jaume a perdre els seus béns (1343). Ocupades les Balears i el Rosselló per Pere III, en fou nomenat governador (1343 i 1344). Essent governador del Rosselló, rebutjà una invasió de Jaume III (1347), la qual cosa determinà la fugida del rei desposseït. El seu Stili curiarum civitatis Majoricensis no fou publicat fins al 1663. 88 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i de Pallars, Berenguer d' (Catalunya, s XIV – Roma, Itàlia, 1388) Eclesiàstic. Fill d'Arnau (II) d'Erill i de Mur. Monjo i prior de Montserrat i abat de Gerri (1365). Bisbe de Barcelona (1369-71), s'hagué de comprometre a respectar certs drets de la ciutat. Traslladat a la seu d'Urgell (1371), féu reformes al seu palau i a l'església i impulsà la construcció d'un pont a Collegats. Fou neutral durant el Cisma, i obeí Climent VII només exteriorment i per temor del rei. Fixà el dia de la festa de sant Ot, el 7/jul. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i de Queralt, Acard d' (Catalunya, s XVI) Fill de Pere d'Erill i de Cardona-Anglesola, i germà de Galceran i d'Hug. Prengué el cognom Desplà i es casà amb Joana d'Areny, baronessa de Castellnou de Montsec, senyora d'Altet, Lluçà i Estorm. Foren pares d'Acard d'Erill-Desplà i d'Areny. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i de Queralt, Galceran d' (Catalunya, s XVI – 1593) Fill de Pere d'Erill i de Cardona-Anglesola. Fou executat sota l'acusació d'intervenir en la mort de la seva cunyada Maria Anna Ferrer i dels pares i germans d'ella. Foren germans seus Acard i Hug. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i de Queralt, Hug d' (Catalunya, s XVI – 1585) Fill de Pere d'Erill i de Cardona-Anglesola i germà d'Acard i de Galceran. Morí deixant dos fills menors. 93 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i d'Erill, Francesca d' (Catalunya, s XVII) Baronessa de l'Albí i Cervià. Filla d'Acard d'Erill-Desplà i d'Areny i de Maria Rafaela d'Erill-Cardona-Anglesola i Ferrer, i germana de Jaume d'Erill-Desplà i d'Erill-Cardona-Anglesola. Amb la seva mort s'estinguí la línia dels barons de l'Albí i aportà l'herència als Cartellà. 95 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill i de Sena, Antoni (I) d' (Sardenya, Itàlia, s XV - Càller, Itàlia, d 1484) Senyor d'Erill. Germà consanguini i hereu de la baronia d'Anglesola de Francesc (III) Carròs d'Erill. Reclamà la baronia d'Erill (1481), adjudicada primer a la seva cosina germana Joana d'Erill i de Montcada, la vall de Boí (aquesta li fou restituïda el 1484), la d'Anglesola, i d'ésser cap del llinatge (1477). Morí després d'una agitada vida de discòrdies amb el jutge d'Arborea i els oficials reials de Sardenya. En 1470 fou un dels personatges que caigueren presoners del rebel Lleonard d'Alagó. Recuperà la llibertat arran d'una concòrdia aconseguida pels representants del rei Joan II. Fou fill seu Pere Lluís (I) d'Erill-Orcau-Anglesola i Roig. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i de Sentmenat, Felip d' (Barcelona, s XVI - Catalunya, 1632) Cavaller de Sant Jaume. Fill de Felip (I), comte d'Erill. Gentilhome de cambra del príncep Filibert de Savoia. Governador del terç de la mar a Sicília (1607), serví també a Nàpols i a Flandes. Assistí a l'espulsió dels moriscs i a una acció bèl·lica a Bizerta (1623), de la qual fou publicada una relació a Barcelona (1623). En morir la seva cunyada, Barbara del Maino, milanesa, vídua del comte Alfons (II) d'Erill, en circumstàncies poc clares (1630), fou acusat de complicitat i 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i de Sentmenat, Francesc d' (Catalunya, s XVI – Barcelona, 1640) Eclesiàstic. Essent abat de Sant Cugat del Vallès (des del 1618), pretengué la cancelleria de l'Audiència de Barcelona (1621), però trobà l'oposició del virrei duc d'Alcalà, motiu pel qual fou el dirigent de la campanya contra la continuació del seu virregnat. Nomenat, tanmateix, canceller de l'Audiència, més tard (1631) restà fidel als designis de Felip IV. El 1634 es manifestà contra el Consell de Cent en les negociacions de l'impost del quint, i el 1639 desfermà una onada de terror damunt Barcelona d'acord amb el virrei de Santa Coloma, que havia de dur, l'any següent, a la Guerra dels Segadors. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i de Sentmenat, Isabel Agnès d' (Catalunya, s XVII) Comtessa de Guimerà. Tia de Margarida d'Erill i del Maino. Tingué que exiliar-se durant la guerra amb França (1640). 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i del Maino, Margarida d' (Catalunya, s XVII) Comtessa d'Erill. Única filla d'Alfons (II) d'Erill-Orcau i de Sentmenat. Fou cambrera major de la reina Elisabet Cristina. Deixà el patrimoni familiar en difícil situació econòmica, agreujada per la guerra del 1640: mort del primer marit a Salses (1639), i de llur fill i hereu, segrest de les possessions pels francesos, exili de la seva tia Isabel Agnes d'Erill i de Sentmenat, i el seu cosí germà Francesc d'Erill. Succeí en el comtat el seu fill, i del segon marit, Antoni Vicentelo de Lecca i d'Erill. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i d'Orcau, Bernat Roger d' (Catalunya, s XIV – s XV) Cambrer reial. Germà de Francesc I i de Ramon Roger. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i d'Orcau, Francesc (I) d' (Catalunya, 1372 – 1423) Baró d'Erill. Fill de Bernat Roger (III) d'Erill i d'Anglesola. Prengué part en la defensa del Pallars contra el comte de Foix (1396). Fou capità de la Vall 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i d'Orcau, Joan d' (Catalunya, s XVII) Noble. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. En fou representant, el 1634, arran de les disputes del municipi amb el capítol de la seu. L'any següent era delegat per a la benvinguda del cardenal Borja. El 1636 fou sergent major de la Coronela de la capital. Actuà en la prevenció d'atacs francesos. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill i d'Orcau, Ramon Roger d' (Catalunya, s XV) Comanador hospitaler de Barbens. Preceptor i visitador d'Alguaire (càrrec que perdé, acusat de mala administració i per ultratge a una de les monges, cosina germana seva), preceptor de l'Espluga (1431) i lloctinent del gran mestre de Rodes. Germà de Francesc I i de Bernat Roger. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill-Cardona-Anglesola i Ferrer, Maria Rafaela d' (Catalunya, s XVI – s XVII) Baronessa de l'Albi i Cervià. Es casà (1607) amb el seu cosí germà Acard d'Erill-Desplà i d'Areny, i foren pares de Jaume d'Erill-Desplà i d'Erill-Cardona-Anglesola i de Francesca d'Erill i d'Erill. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA
107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill-Desplà i d'Erill-Cardona-Anglesola, Jaume d' (Catalunya, s XVII) Militar. Fill d'Acard d'Erill-Desplà i d'Areny i de Maria Rafaela d'Erill-Cardona-Anglesola i Ferrer, i germà de Francesca d'Erill i d'Erill. Defensà la causa catalana a la guerra de Separació. Amb forces escasses resistí a Flix, el 1643, el setge de les tropes espanyoles manades per Garay. Aconseguí rebutjar-les. Es donà de baixa el 1648 durant la crisi de relacions polítiques entre el Consell de Cent i les autoritats franceses. 108 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Erill-la-vall (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Poble de l'antic terme de Barruera, situat a la dreta de la Noguera de Tor, la seva església parroquial és un notable exemplar del romànic. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill-Orcau-Anglesola i d'Aragó-Gurrea, Alfons (I) d' (Catalunya, s XVI) Fill d'Antoni (II) d'Erill-Orcau-Anglesola i de Requesens. Fou patge de l'emperador Carles V i governador de Rosselló i Cerdanya (1566-76). Es casà amb Joana d'Erill i d'Aimeric. Foren pares de Felip d'Erill-Orcau-Anglesola i d'Erill. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill-Orcau-Anglesola i de Requesens, Antoni (II) d' (Catalunya, s XVI) Baró d'Anglesola. Fill i hereu de Joan d'Erill i de Requesens. Foren germanes seves Anna i Maria d'Erill i Bertran, i Joana d'Erill i d'Aimeric. Obtingué per sentència (1553) la meitat de la litigiada baronia d'Anglesola. Figuravà entre els catalans que es distingiren molt, el 1531, a la guerra d'Hongria. Fou pare d'Alfons (I) d'Erill-Orcau-Anglesola i 111 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill-Orcau-Anglesola i d'Erill, Felip I d' (Mallén, Aragó, s XVI - Aranda de Duero, Castella, 1611) Baró d'Erill, d'Orcau i d'Anglesola. Fill d'Alfons (I) d'Erill-Orcau-Anglesola i d'Aragó-Gurrea. Heretà de la seva mare les baronies de Rubinat i de Sant Antolí. Hagué de comprar-li al seu germà Francesc la baronia d'Orcau (1584) i vendre-li la d'Anglesola (1597). Fou gentilhome de Felip II i de Felip III. Actuà com a lloctinent del governador de Catalunya en la persecució de bandolers i en la lluita contra els francesos al Rosselló, d'on sembla que fou també governador (1597). Al·legant aquests mèrits demanà el títol de comte de Conques (1596) i després el de marquès; obtingué el de comte d'Erill (1599). Ingressà a l'orde de Calatrava (1607). Fou batlle general de Catalunya i lloctinent de capità general. Fortificà el Pallars i l'Urgell. 112 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Erill-Orcau-Anglesola i Roig, Pere Lluís (I) d' (Ribagorça, s XV – s XVI) Baró d'Orcau. Fill d'Antoni (I) d'Erill i de Sena. Com a hereu d'Arnau d'Orcau, aconseguí (1505) que li fos adjudicada la baronia d'Orcau i la restitució (contra els Bellera) d'alguns llocs de la baronia (1523). Fou el pare de Joan d'Erill i de Requesens. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill-Orcau i de Montfar, Oleguer d' (Catalunya, s XVII - 1681) Fill del comte de Peralada. La seva mare havia hagut de cedir la baronia d'Orcau (1678) per raó d'un plet iniciat per Joan d'Erill i de Merlès. Morí sense descendència masculina i la baronia passà a Antoni d'Erill. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill-Orcau i de Sentmenat, Alfons (II) d' (Catalunya, s XVI – Madrid, 1629) Comte d'Erill i baró d'Orcau i de Rubinat. Fill de Felip (I) d'Erill-Orcau-Anglesola i d'Erill. Batlle general de Catalunya (1608), lluità contra el bandorelisme a les comarques de Lleida (1613). Fou conseller reial de Felip III. Lloctinent i capità general de Sardenya (1617) per dos triennis, hi convocà el parlament (1621) i s'ocupà de la defensa contra els turcs. Novament sembla que fou nomenat virrei de Sardenya, poc abans de la seva mort. Fou 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Erill-Talarn i de Botella, Arnau Roger d' (Catalunya, s XV - Cervera, Segarra, 1462) Senyor de Selgua i Terreu. Pregué partit per la Generalitat en la guerra contra Joan II. Fou fet presoner a la batalla de Rubinat i executat, sense procés. El rei concedí Selgua al seu parent, reialista, Felip Galceran de Castre, però després de la capitulació de Barcelona les rendes familiars foren restituïdes a la vídua d'Arnau Roger, com a tutora del seu fill Felip Joan d'Erill. 116 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Erillcastell (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Despoblat (1.441 m alt), a l'antic municipi de Malpàs, situat en una elevació a la dreta del barranc de Peranera, aigua amunt de Malpàs. Al peu del poble hi ha un important jaciment d'hulla. El seu antic castell fou el centre de la baronia, després comtat d'Erill. 117 CATALUNYA - GEOGRAFIA Erinyà (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Poble (716 m alt), situat en un coster a l'esquerra del torrent d'Erinyà o de Serradell (que neix a la serra de Setcomelles), prop de la seva confluència amb el Flamicell. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve. Prop seu, a l'Escap del Congost (on hi ha l'antic pont d'Erinyà) s'inicia l'important congost d'Erinyà, obert pel Flamicell a través del massís calcari de la serra de Sant Gervàs, que comunica la vall Fosca amb la conca de Tremp. Formà part de l'antic terme de Toralla i Serradell. 118 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Erist (Saünc, Ribagorça) Veure> Grist.
Anar a: [ Epa ] [ Ere ] [ Erill, B ] [ Erill, P ] [ Erill i de C ] [ Erill i de S ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Er