|
|
|
Anar a: [ Asa ] [ Asep ] [ Aspres ] [ Assi ] [ Associació d' ] [ Assu ] No estranyar-se de res quan esdevé; i abans que esdevingui, no creure res impossible. (Ciceró) 1 CATALUNYA - HISTÒRIA Asalto, comtat d'El (Catalunya) Títol senyorial, atorgat el 1763 a Francisco González y de Bassecourt, capità general de Catalunya, marquès de Grigny i de González. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ascacíbar, Celedoni (Barcelona, s XIX – 1873) Industrial. Es distingí pel seu esperit emprenedor. Fou un dels fundadors de la Maquinista Terrestre i Marítima, de la fàbrica de paper anomenada Vapor Vell de Sants i del Banc de Barcelona. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ascani (Catalunya, s V) Bisbe de Tarragona (metropolità). En són conegudes dues lletres (463-464) adreçades al papa Hilari; la primera sobre unes usurpacions de jurisdicció fetes pel bisbe de Calahorra, Silvà, i l'altra demanant la confirmació d'Ireneu, primer bisbe d'Egara, com a successor del bisbe de Barcelona 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - HISTÒRIA Ascensió, Conspiració de l' (Barcelona) Veure> Conspiració de l'Ascensió. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ascènsio, Josep (València, 1759 - País Valencià, s XIX) Gravador i pintor. Professor d'arquitectura i gravat a l'Academia de San Fernando, de Madrid. Autor, entre altres obres, de nombroses làmines religioses i de 140 gravats en coure per a les Metamorfosis d'Ovidi. 116 CATALUNYA - HISTÒRIA Ascerris (Catalunya) Nom d'una suposada ciutat dels lacetans, segons Ptolemeu, i que Peire de Marca identificà, per una evolució morfològica molt dubtosa, amb el nom territorial de Segarra amb capital a Cervera. Aquesta teoria ha estat adoptada per alguns historiadors mentre que d'altres situen Ascerris a Calaf. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - ART Asclepi d'Empúries (Empúries, Alt Empordà, s V aC) Estàtua grega trobada l'any 1909, durant les excavacions, partida en dos trossos, ara al Museu Arqueològic de Barcelona. És de marbre blanc, pentèlic. Se'n conserven bé el cos i el cap, i resten només fragments del bastó, que li servia per a sostenir la mà esquerra, i de la serp que s'hi enroscava. Fa 2,15 m d'alçada. És l'obra d'art grega més important trobada fins ara als Països Catalans. El déu es representat segons la forma habitual. Segons Carpenter i Philadelphius, l'estàtua pot ésser datada vers la fi del s V aC, datació que fou seguida per l'escola catalana d'arqueologia. Després García y Bellido ha suposat que és més tardana, d'època hel·lenística. Sovint és citada amb el nom d'Escolapi d'Empúries. 9 CATALUNYA - MUNICIPI
10 CATALUNYA - EMPRESA
11 CATALUNYA - HISTÒRIA Ascó, comanda d' (Catalunya, 1197 - 1780) Antiga comanda de l'orde del Temple. Tenia com a centre el castell d'Ascó. Els templers reberen l'any 1153 del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona béns a Ascó. El rei Alfons I els empenyorà el castell d'Ascó l'any 1167 i per fi Pere I els cedí tots els drets que tenia al dit lloc l'any 1210. La comanda era ja organitzada l'any 1197. La veïna comanda de Riba-roja, de curta durada, depengué, de fet, d'Ascó. Dissolt l'orde del Temple (1312), Ascó continuà com a comanda hospitalera, dependent de la castellania d'Amposta. Tingué comanador titular fins al 1780. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Àsdrubal Barca (Àfrica ?, 245 aC - Itàlia, 207 aC) Cap cartaginès. Germà d'Anníbal. En marxar aquest cap a Itàlia, romangué a Hispània amb el comandament de les tropes cartagineses (218 aC). Fou derrotat a la batalla naval de l'Ebre (217 aC) per G. Corneli Escipió. 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Asenjo i Arozarena, Sal·lustià (Pamplona, Navarra, 1834 – València, 1897) Pintor i escriptor. Format a València, on féu estudis a la universitat i a l'Acadèmia de Sant Carles. Conreà la pintura d'història (Mort de Sòcrates, 1855) i el retrat (Sarasate, al conservatori de València, El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València), però destacà més per la seva tasca pedagògica: fou catedràtic i després director (1871) de l'Escola de Belles Arts de l'Acadèmia; per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala. Esporàdicament es dedicà al periodisme (sobre temes artístics), a la poesia satírica i a la caricatura. 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Asensi i Martín, Miquel (Llíria, Camp de Túria, 1880 – 1945) Compositor. Fou director de l'Institut Musical de Giner, a València, i de la Banda de Música d'Ontinyent. Autor d'obres corals populars, com Cançons d'alegria i Cançons per al poble, d'obres escèniques, com Ama, hi ha foc? i A la vora del riu, mare, i de contes escolars, música religiosa i música simfònica. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Asènsio, Pasqual (València, 1797 – Madrid, 1874) Agrònom i botànic. Fou catedràtic d'agricultura a Burgos, director de l'Escuela Central de Agricultura des del 1856 i jardiner major del jardí botànic de Madrid. Membre de la Real Academia de Ciencias, de Madrid. És autor de nombrosos treballs sobre temes d'agricultura i inventor d'una arada que porta el seu nom. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Asènsio i Mejorada, Francesc (València, 1730 - Madrid ?, 1794) Gravador. Treballà molt de temps a Madrid, a la secció de gravats de la Biblioteca Reial. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Asensio i Rovira, Teodor (Barcelona, 1935 - ) Pintor. Es formà a Llotja (1949-56) i a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1956-59) de Barcelona. Derivà de l'academicisme inicial vers un informalisme amb escasses referències a elements concrets. Forma grup amb els pintors Maas i Mensa i amb ells ha realitzat alguns escrits teòrics. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Asensio i Saurí, Agustí (Cardedeu, Vallès Oriental, 1949 - ) Il·lustrador. De formació autodidacta, començà a treballar a quinze anys col·laborant en la pel·lícula de dibuixos animats El mago de los sueños. Posteriorment s'especialitzà en llibres infantils i juvenils, entre els quals destaquen El Gil i el paraigua màgic (1982), El presoner del gegant (1982), Història del pollastre que ponia (1983) i Perduts a la cova (1966). Ha obtingut nombrosos premis, com ara el Serra d'Or (1983 i 1986), l'Otani Memorial (Japó, 1983), el premi del ministeri de Cultura al millor disseny el 1985 i el premi a la millor il·lustració de la Generalitat de Catalunya l'any 1988. 21 CATALUNYA - EMPRESA Asepeyo (Barcelona, 1944 - ) Mutua patronal d'accidents de treball. Fundada per iniciativa de l'empresari Jesús Serra i Santamans. Es la primera empresa de l'estat espanyol en aquesta activitat i tenia, el 1980, 58.692 empreses afiliades i 622.347 treballadors assegurats, amb una recaptació de 10.585 milions de pessetes. Té centres assistencials en diverses poblacions de Catalunya i de l'àrea de Madrid. 22 EUROPA - BIOGRAFIA
23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Asins, Pasqual (València, 1896 - Benimaclet, València, 1948) Escriptor. Fou president de l'entitat "La Nostra Parla", col·laborà en diverses revistes valencianes: "El Camí", "Taula de Lletres Valencianes", etc; com a poeta publicà Melodies (1916) i, pòstumament, Poesies (1949). 24 CATALUNYA - EMPRESA Asland, Companyia General d'Asfalts i Pòrtland (Barcelona, 1901 - ) Societat. Fundada amb un capital inicial de 2.500.000 ptes que posteriorment fou ampliat fins als 402 milions el 1967. Dedicada a la fabricació de ciment, en especial el tipus pòrtland. Té una capacitat de producció que la converteix en una de les fàbriques de ciment més grans de l'estat espanyol. La companyia té fàbriques a la Pobla de Lillet (Berguedà), a Montcada i Reixac (Vallès Occidental) i a Villaluenga de la Sagra (Castella). Té participació majoritària en d'altres empreses a 25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Asnar, l'Alqueria d' (Comtat) Veure> l'Alqueria d'Asnar. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Asnar Galí (Aragó, s VIII – Catalunya, s IX) Comte d'Aragó (v 809-v 820) i d'Urgell-Cerdanya (des de v 820). Sembla que era oriünd del Pirineu aragonès i que al començament del s IX va governar les valls d'Hecho, Araguàs, Aisa, Borau i Canfranc, sota la protecció dels francs. Vers 820 fou desposseït pel seu gendre Garcia el Dolent, que encapçalà un cop d'estat indigenista, antifranc i pronavarrès. Asnar Galí es refugià a la cort de Lluís el Piadós, que li encomanà el govern dels comtats d'Urgell i de Cerdanya, on, en data desconeguda, potser v 832, li succeí el seu fill Galí Asnar. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA
28 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Asociación, La (Barcelona, 1/abr/1868 – jul/1868) Periòdic obrerista en castellà. Tingué un total de 14 números. Fou dirigit per Josep Roca i Galés, defensà un ideari cooperativista i es mostrà favorable al grup demòcrata individualista i enemic de la intervenció de l'estat en el camp de l'economia. 29 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Asp Vell (Asp, Vinalopó Mitjà) Despoblat i antic castell, situat a l'esquerra del Vinalopó, prop del límit amb Montfort. Formava part del marquesat d'Elx. 31 CATALUNYA - MUNICIPI
32 CATALUNYA - HISTÒRIA Aspà, l' (Saldes, Berguedà) Grafia antiga de l'Espà. 33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Aspe (Vinalopó Mitjà) Nom castellà de la vila d' 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Aspiroz, Francesc Xavier (València, 1797 – Madrid, 1868) Polític i militar. Fill de l'intendent de la província de València durant la invasió napoleònica, fou educat a París i seguí després la carrera militar. Durant la Primera Guerra Carlina es distinguí en el setge d'Alpont. Afiliat al partit moderat, fou ministre de la guerra (1840) i capità general de València. 35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Asprella (Elx, Baix Vinalopó) (o Asprilles) Rodal, situat a 6 km al sud-est de la ciutat. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Asprer, Josep d' (Catalunya, s XVII - Àustria ?, s XVIII) Noble. Com a membre del Braç Militar participà a la històrica Junta de Braços reunida a Barcelona del 30/jun al 6/jul/1713, on es decidí la resistència contra les forces borbòniques. Es posà al front d'una companyia de la Coronela i actuà a la defensa de Barcelona guarnint les muralles o bé en algunes missions exteriors, com la defensa de la bateria de la Creu de Sant Francesc. L'11/set/1714 en produir-se l'assalt final, era amb la seva companyia al baluard de Jonqueres i participà en la lluita entre aquell 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Asprer i Talric, Francesc d' (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, s XVII – Barcelona, 1713) Militar austriacista. Comte de Fogonella. Fill del conseller en cap Francesc d'Asprer i Palós. Prengué part en la guerra de Successió des de l'atac aliat a Barcelona el 1705. Fou nomenat governador de Tarragona i ascendit a general de batalla. Morí en el setge de Barcelona. La seva família s'exilià el 1714 a Viena. 39 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Aspres, els (Rosselló) Zona muntanyosa i subcomarca, situada en el sector sud-oest de la comarca, en el límit amb el Conflent i les muntanyes septentrionals del Vallespir. El relleu és suau, format per una sèrie de plataformes de materials detritics que foren aixecades a causa dels últims moviments tectònics del final del terciari i del principi del quaternari. La zona és drenada pel Bolés i el Rard. El principal recurs econòmic és el conreu de la vinya, l'únic rendible a causa de la sequedat del clima i de la porositat del sòl, del qual s'obté un vi molt apreciat. 40 CATALUNYA - HISTÒRIA Aspres, els (Balaguer, Noguera) Antiga comarca centrada a Balaguer, els límits de la qual, segons la descripció feta per Pere Gil en la seva Geografia de Catalunya (1600), són aproximadament els actuals de la comarca. 41 CATALUNYA - HISTÒRIA
42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Asprilles (Elx, Baix Vinalopó) Altre nom del lloc d'Asprella. 43 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Asprilles, marquesat d' (País Valencià) Títol senyorial, atorgat el 1879 a Lluís Roca de Togores i Roca de Togores, fill del primer marquès de Molins i duc consort de Béjar. Continua dins la mateixa família. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Asquerino, Eduard (Barcelona, 1826 – 1881) Polític i escriptor. Fou figura distingida del partit progresista, com a diputat i senador. Escriví per a la premsa i el teatre. Fundà la revista "La América". 45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Assafor, l' (Safor) Forma antiga del nom de la comarca. 46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Assagra (Toixa, Serrans) Despoblat, situat a la dreta del Túria. 47 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Assaig de Teatre (Barcelona, 1994 - ) Revista publicada per l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (AIET). La publicació és un recull d'estudis teatrals de caràcter històric, crític i teòric. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Assam (Tàrrega, Urgell, s XV – s XVI) Cavaller. És autor de l'Exametron sacrum seu de opere sex dierum, obra de caràcter religiós, escrita en versos llatins. Sembla que versificà també en català. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 MÓN - POLÍTICA Assemblea Constituent del Separatisme Català (l'Havana, Cuba, 30/set/1928 - 2/oct/1928) Reunió independentista. Els impulsors principals foren Josep Conangla i Fontanilles, director del Centre Català de l'Havana; Francesc Macià, que la va presidir; el col·laborador d'aquest Josep Carner i Ribalta; i Ventura Gassol. A l'assemblea es va aprobar una constitució provisional de la República Catalana i s'intentà convertir Estat Català en partit polític, amb el nom de Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, projecte que quedà anul·lat després del retorn de Macià a Europa. 52 CATALUNYA - POLÍTICA Assemblea de Catalunya (Barcelona, 7/nov/1971 - 1977) Organisme unitari. Fou clandestí i agrupà l'oposició antifranquista a Catalunya de diverses organitzacions polítiques (des del centre fins a l'extrema esquerra), sindicals, associatives, territorials i independents amb l'objecte d'aconseguir les llibertats democràtiques, l'amnistia política i el restabliment de l'Estatut d'Autonomia del 1932. Portà el pes de la lluita política fins a les eleccions de 1977 en què transmeté la representativitat a l'Assemblea de Parlamentaris. 53 CATALUNYA - POLÍTICA Assemblea de Parlamentaris (1917) (Barcelona, 19/jul/1917 – Madrid, oct/1917) Reunió extraordinària de diputats i senadors. Davant la crisis social, política i militar de l'Estat espanyol, els parlamentaris de tots els partits polítics, a iniciativa de la Lliga Regionalista, exigiren unes corts constituents que emprenguessin la reforma del país. La vaga revolucionària del mes d'agost forçà la dimissió de Dato, però alhora espantà la burgesia i Cambó acceptà que la Lliga entrés a formar part d'un govern de concentració nacional format per conservadors i liberals, i s'estroncà el moviment reformista. 54 CATALUNYA - POLÍTICA
55 CATALUNYA - POLÍTICA Assemblea d'Intel·lectuals de Montserrat (Montserrat, Bages, del 12 al 14/des/1970) Tancament d'uns 300 intel·lectuals catalans en protesta pel procés de Burgos contra 16 membre d'ETA, dels quals 6 són condemnats a mort, que després serien commutades per anys de presó i finalment amnistiats el 1977. 56 CATALUNYA - CULTURA Assemblees Intercomarcals d'Estudiosos (Catalunya, s XX) Sessions d'estudis, dedicades a fornir una metodologia per als investigadors locals de les comarques catalanes. La primera se celebrà a Martorell. En les Assemblees celebrades a continuació amb èxit creixent, la temàtica ha estat simplement condicionada a treballs sobre la comarca on l'acte tenia lloc. Totes han estat presidides per personalitats rellevants de la cultura catalana i han constituït un revulsiu cultural. De moltes de les Assemblees s'han publicat en volums els actes, ponències i comunicacions. 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Assenciò, Vicent (València, 1771 – Madrid, s XIX) Destacat mestre de viola. Pertanyia a la Reial Capella de Madrid. 58 CATALUNYA - HISTÒRIA Assentiu, l' (la Sentiu de Sió, Noguera) Forma antiga del nom del poble. 59 EUROPA - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Assins i Arbó, Miquel (Barcelona, 1916 - 1966) Compositor. Són especialment remarcables, a la seva producció, la Suite empordanesa per a piano (1947), Dansa catalana (1950), un Concert per a piano i orquestra i el poema simfònic Alvargonzàlez (1953). 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Assió, Francesc d' Veure> Dassió, Francesc. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Assió i Albats, Tomàs d' Veure> Dassió i Albats, Tomàs. 63 ILLES BALEARS - CULTURA Assistència Palmesana (Palma de Mallorca, 1859 - ) Societat recreativa i mutualista. Exercí una certa influència en les capes populars ciutadanes, de les quals bàsicament es nodri. Entre d'altres activitats culturals promogué un Orfeó Mallorquí i mantingué una secció de teatre costumista autòcton. Després de la guerra civil de 1936-39 modificà els estatuts i esdevingué una entitat purament recreativa. 115 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Asso y del Río, Ignacio Jordán de (Saragossa, Aragó, 1742 - 1814) Historiador, jurista i naturalista. Estudià al col·legi de Cordelles de Barcelona. Es graduà en arts a Cervera (1760). Edità sota el pseudònim de Melchor de Azaga una col·lecció de cartes adreçades a l'arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí (Cartas de algunos Literatos Españoles, 1773). 64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
65 CATALUNYA - CULTURA Associació Bíblica de Catalunya (Catalunya, 1973 - ) Entitat. Fundada com a continuació d'una organització de biblistes catalans creada el 1963. El 1974 es convertí en l'òrgan col·legial de la Conferència Episcopal Tarraconense per a la investigació bíblica i l'exercici de l'apostolat bíblic a Catalunya. El 1976 començà a publicar el seu "Butlletí". 66 CATALUNYA - CULTURA Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria (Barcelona, 1923 - ) Entitat científica. Creada a la Universitat de Barcelona, per tal d'agrupar les activitats del laboratori d'antropologia, l'arxiu d'etnografia i folklore i el seminari de prehistòria. Publicà un "Butlletí" (1923-26), amb col·laboracions dels més eminents especialistes, així com notícies d'interès científic i recensions bibliogràfiques. 67 CATALUNYA - EMPRESA Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació (ACCA) (Catalunya, 1980 - ) Associació interprofessional. Els objectius són l'estudi, el desenvolupament, la difusió i els intercanvis de coneixements sobre les ciències de l'alimentació (bromatologia i nutrició). Els seus associats, procedents de molt diverses disciplines, porten a terme llur activitat en diferents camps de l'ensenyament, la investigació, la indústria, l'administració, els laboratoris privats o públics i els centres sanitaris. 68 CATALUNYA - CULTURA Associació Catalana de Compositors (Catalunya, 1974 - ) Entitat. Fundada per un nucli inicial de 15 compositors catalans, per a la promoció de la creació musical del país. El 1980 publicà el Llibre per a piano, que recull les biografies i les obres dels afiliats a l'Associació. En fou president honorífic F. Mompou. 69 CATALUNYA - CULTURA
70 CATALUNYA - CULTURA Associació Catalana de la Dona (Barcelona, 1976 - ) Organització feminista. Creada per tal d'aconseguir la plena igualtat jurídica i social de la dona respecte a l'home, la planificació familiar, el dret de l'avortament i el del divorci. El 1977 formà part de la coalició electoral Esquerra de Catalunya. 71 CATALUNYA - EMPRESA Associació Catalana de la Premsa (Barcelona, 1920 – 1928) Entitat. Fundada per tal d'agrupar tots els periodistes del Principat que per raons ideològiques, no pertanguessin a les entitats professionals d'aleshores. Tingué com a president Sebastià J. Carner, redactor un temps d'"El Correo Catalán" i director de la revista "La Hormiga de Oro". Bé que hi pertanyien les figures més prestigioses del periodisme català de l'època, la seva vida corporativa resultà molt precària. El 1928 arribà a un acord amb l'Associació de Periodistes de Barcelona, de la qual ja molts dels seus membres eren socis, i es dissolgué. 72 CATALUNYA - POLÍTICA Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) (Vic, Osona, 3/oct/1981 – ) Entitat municipalista que representa i defensa els interessos de les entitats locals catalanes (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, EMD, consorcis, etc.). 73 CATALUNYA - ESPORT Associació Catalana d'Excursions (Barcelona, 1878 – 1890) Entitat. Sorgida d'una escissió en l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. En fou primer president Ramon Arabia i Solanas, el qual s'esforçà a agermanar l'excursionisme català amb les entitats alpinistes estrangeres. Edità un butlletí on iniciaren llur obra literària diversos escriptors. Publicà l'estudi hidrogràfic de Montserrat degut a Ursul, el de toponomàstica catalana de Sanpere i Miquel, la flora de Núria d'Estanislau Vayreda, i alguns altres treballs 74 CATALUNYA - ESPORT Associació Catalanista d'Excursions Científiques (Barcelona, 1876 – 1890) Entitat excursionista. L'objectiu principal era l'estudi de la terra catalana per mitjà d'excursions, també organitzà cursets d'arqueologia, geologia, literatura, etc; i salvà de la destrucció una bona part del patrimoni arqueològic del Principat. El 1878 se n'escindí l'Associació Catalana d'Excursions i el 1890 totes dues es fongueren en el Centre Excursionista de Catalunya. 75 CATALUNYA - CULTURA
76 CATALUNYA - EMPRESA Associació d'Arquitectes de Catalunya (Barcelona, 1874 – 1936) Agrupació professional. Publicà un "Anuari" (1899-1929) i dues revistes: "La Ciutat i la Casa" (1925-27) i "Arquitectura i Urbanisme" (1931-36). Entre altres actes, organitzà el IX Congrés Nacional d'Arquitectes (1922) i el I i II Congrés d'Arquitectes de 77 CATALUNYA - CULTURA
78 ILLES BALEARS - CULTURA Associació de Catòlics (Palma de Mallorca, 1868 – 1875) Entitat religiosa seglar. Creada per tal de contrarestar els efectes de la revolució del 1868. Organitzada en una direcció provincial i unes juntes parroquials, fou presidida per Faust Morell. Els seus dirigents, membres de les classes rectores, propugnaren les doctrines del Concili Vaticà I i permeteren de desenvolupar una activitat cultural que confiaren a Josep M. Quadrado i Tomàs Aguilo. A més d'editar el setmanari "La Unidad Católica" i entre altres activitats, mantingué diverses escoles, organitzà conferències i una orquestra filharmònica. En produir-se la Restauració, l'entitat, que havia deixat de tenir sentit, es dissolgué i traspassà, el 1877, els seus béns al Cercle d'Obrers Catòlics. 79 CATALUNYA - EMPRESA Associació de Comptables de Catalunya (Barcelona, 1924 – 1940) Agrupació professional. Fundada amb la finalitat d'agrupar, sense caràcter sindical, els comptables del Principat. Desenvolupà les seves activitats mitjançant cursets, conferències, assessorament tècnic i jurídic, biblioteca especialitzada, publicacions, mutualisme, etc. Publicà, del jul/1925 a l'oct/1938, 151 números de la revista "Organització". 80 CATALUNYA - EMPRESA Associació d'Editors en Llengua Catalana (Barcelona, 1978 - ) Entitat. Creada per agrupar voluntàriament els editors de llibres en català per tal de promocionar-los i difondre-l's. Publicà el "Butlletí de Llibres en Català" (trimestral), participà en l'elaboració de "Llibres en Català" (catàleg anual de la producció editorial en català) i organitza exposicions del llibre català tant a Catalunya com a l'estranger. 81 CATALUNYA - EMPRESA Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya (Vilanova i la Geltrú, Garraf, abr/1988 - ) Associació dedicada a la promoció i al suport de les activitats dels geògrafs en els camps aplicats de l'anàlisi geogràfica, la planificació territorial i el desenvolupament de les disciplines instrumentals pròpies. Organitza cursos i conferències, intervé davant organismes i administracions per donar a conèixer la tasca dels geògrafs i fer un seguiment de la provisió de llocs de treball, dóna assessorament en aspectes legals i participa en la promoció d'un col·legi de geògrafs. Edita unes tarifes professionals orientatives, diversos opuscles i un directori de socis. 82 CATALUNYA - CULTURA Associació de la Premsa Diària de Barcelona (Barcelona, 1909 - ) Entitat. Bé que influïda pel lerrouxisme durant força anys, en el període 1922-24, durant el qual fou presidida per Eugeni d'Ors, publicà els volums de Vida de Periodistas Ilustres, que contenia un recull de conferències, en català, sobre diversos autors, i inaugurà una biblioteca del pueblo. El 1924 intentà absorbir el Sindicat Professional de Periodistes i l'Associació de Periodistes de Barcelona, però no ho aconseguí perquè alguns dels seus membres s'hi oposaren. Fou la primera entitat de la seva classe fundada a Barcelona i l'única que ha perdurat. 83 CATALUNYA - EMPRESA
84 CATALUNYA - CULTURA Associació de Periodistes de Barcelona (Barcelona, 1913 – 1936) Entitat. Fundat per tal de defensar i millorar culturalment els periodistes de premsa no diària, amb el nom d'Asociación de Periodistas y Periódicos No Diarios, que el 1916 canvià pel d'Asociación de Periodistas de Barcelona, catalanitzada el 1932. Des dels primers anys feia servir el català en els seus documents. 85 CATALUNYA - CULTURA Associació de Pessebristes de Barcelona (Barcelona, 1921 - ) Entitat. De projecció internacional, dedicada al manteniment de l'art dels pessebres, el qual estimula mitjançant cursos, publicacions, construcció de pessebres públics, etc. Tot respectant els pessebres tradicionals ha consagrat arreu l'ús del guix (Escola de Barcelona). Posseeix una important col·lecció de figures de pessebre. El 1952 i el 1957 organitzà a Barcelona el Primer i el Tercer Congrés Pessebrista Internacional, respectivament, i tingué un gran paper en la constitució, el 1952, també a Barcelona, de la Universalis Federation Praesepistica. 86 PAÏSOS CATALANS - CULTURA Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (Països Catalans, 1977 - ) Entitat. Creada arran del Congrés de Cultura Catalana, per tal de promoure la literatura catalana i les seves relacions tant dins com 87 EUROPA - CULTURA Associació de Teòlegs Catalans (Roma, Itàlia, 1966 - ) Entitat eclesiàstica. Sorgida de les Jornades Catalanes de Teologia celebrades arran del I Congrés de Teologia del concili Vaticà II. Fou reconeguda jurídicament el 1972 per la Conferència Episcopal Tarraconense. Cada any celebra unes jornades per tal de debatre temes teològics d'actualitat. 88 EUROPA - CULTURA Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) (Cambridge, Anglaterra, 1973 - ) Organisme científic. Sorgit arran del I Col·loqui de Lingüística Catalana celebrat a Estrasburg el 1968. En el II Col·loqui (1970) s'estructurà oficiosament i es nomenà la comissió gestora per preparar els estatuts, que foren aprovats al III Col·loqui. Aquests Col·loquis, que se celebren cada tres anys, constitueixen l'activitat més rellevant que du a terme l'Associació. Des de 1980 edita semestralment la revista "Estudis de llengua i literatura catalanes". 89 CATALUNYA - CULTURA Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera (Barcelona, mar/1840 – 1848) Agrupació. Muns, Sugranyes i Vicheto foren els seus dirigents principals. Fou a la vegada un instrument de previsió social i de cooperativisme i un òrgan de negociació amb els fabricants. El 1843 fou dissolta per la seva participació en el moviment contra Espartero i per la militància republicana o progressista de gran part dels seus membres. Si bé continuà existint com a Companyia Fabril de Teixidors, desaparegué totalment el 1848. 90 CATALUNYA - CULTURA Associació Obrera de Concerts (Barcelona, 1926 – 1936) Entitat. Fundada per Pau Casals a l'Ateneu Polytechnicum per tal de difondre la bona música entre els obrers. Organitzà, sobretot al Palau de la Música Catalana, els diumenges al matí, molts concerts d'artistes locals i internacionals, i també del mateix Casals i 91 ILLES BALEARS - CULTURA Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) (Palma de Mallorca, 1987 - ) Associació. Creada amb l'objectiu fundacional de difondre i defensar el patrimoni arquitectònic a les Illes Balears, així com revitalitzar socialment i culturalment els centres antics. Té la seu en un casal gòtic del centre de Palma, recuperat així de la degradació. Ha excel·lit en la defensa d'actuacions socials, culturals i urbanístiques per a afavorir una rehabilitació integral d'àmplies zones del nucli antic de Palma, així com en la defensa d'edificacions amb valor arquitectònic, artístic i cultural que estiguessin en perill. 92 ILLES BALEARS - CULTURA Associació per la Cultura de Mallorca (Palma de Mallorca, 1923 – 1936) Entitat. Constituïda per tal de difondre i impulsar la llengua catalana a les Illes. Organitzà conferències, cursets, exposicions, homenatges, commemoracions i dugué a terme els Jocs Florals de Felanitx (1923), de Sóller (1924) i de Palma de Mallorca (1935). Publicà un butlletí, l'"Almanac de les Lletres", el "Calendari Mallorquí" (1924-36) i diversos llibrets de temes d'història. De l'Associació sorgí (1931) l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia. 118 CATALUNYA NORD - CULTURA Associació Politècnica dels Pirineus Orientals (Perpinyà) Veure> Politècnica dels Pirineus Orientals, Associació. 93 CATALUNYA - CULTURA Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (Barcelona, 1889 – 1939) Entitat privada. Fundada per a impulsar l'ensenyament en català. Tingué una gran acceptació. Les principals activitats a què es dedica foren la subvenció d'escoles, beques, organització de colònies i concursos escolars, formació de mestres, la creació de la Biblioteca per a infants Apel·les Mestres' i, sobretot, la millora del material docent, 94 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana (València, 1934 – 1938) Entitat privada. Creada amb les mateixes finalitats que l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Organitzà cursets de llenguatge i cursos per a infants. Publicà un butlletí per als mestres. El 1936 realitzà una activa campanya a favor del decret de bilingüisme al País Valencià. 95 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Associació Valenciana d'Amics de l'Òpera (València, s XX - ) Associació. Fundada per José M. Torres Murciano (que la presidí) a fi de fomentar l'òpera a València. Del 1971 al 1979 organitzà festivals d'òpera al Teatre Principal, amb categoria internacional i amb un repertori d'abast creixent (estrena absoluta a València d'òperes de Mozart i Sostakovic) així com recitals. Mancada de subvenció estatal, l'Associació ha romàs momentàniament inactiva (1980). 96 CATALUNYA - CULTURA Associació Wagneriana (Barcelona, 1901 - ) Entitat constituïda per Joaquim Pena per tal de promoure i difondre l'obra de Wagner. Organitzà conferències, audicions i edità algunes publicacions, així com reduccions per a cant i piano de les obres de Wagner i de les traduccions de llurs llibrets. 97 EUROPA - CULTURA Associazione Italiana di Studi Catalani (AISC) (Roma, Itàlia, 1976 - ) Entitat cultural. Fundat per tal de coordinar els estudis sobre les zones de parla catalana (història, llengua, literatura, art, pensament, etc). El 1981 es publicà a Cosenza Il contributo italiano agli studi catalani, recull dels estudis presentats en les dues primeres reunions de l'Associazione. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA
99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Assucac, coll de l' (Roquetes / Tortosa, Baix Ebre) Coll dels ports de Beseit, al sud de Serrissoles, per on passa el camí de Rafalgarí a Mas de Barberans, al límit dels dos municipis. 100 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Assuera (Suera, Plana Baixa) Forma antiga del nom del poble. 101 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
102 CATALUNYA - GEOGRAFIA
103 CATALUNYA - CULTURA Aster (Barcelona, 1948 - ) Societat d'afeccionats a l'astronomia i a les ciències afins, amb delegacions a Mataró i a Esplugues de Llobregat, fundada per Ernest Guillé. Hi ha una comissió d'astronàutica. El 1953 fou inaugurat l'observatori. Publica periòdicament el butlletí "Aster". 104 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Astet (Montanui, Alta Ribagorça) Grafia antiga del poble d'Estet. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Astor, Antoni Joan (Tortosa, Baix Ebre, s XVI) Canonista. Fou professor de decrets a la universitat d'Osca i vicari general de les diòcesis d'Oriola i de Tarragona. És autor del tractat Responsum sive tractatus de Synodo Diocesana per Episcopum indecenda atque habenda de que illius statutis condendis sine consensu Capituli (Tarragona 1604), on parteix del criteri comú en dret canònic, que la missió dels capítols catedrals en els sínodes era merament consultiva. 106 CATALUNYA - HISTÒRIA Astor, l' (Lleida, Segrià) Despoblat, a l'esquerra del Segre, entre els termes d'Artesa de Lleida i Alfés. 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Astor, l' (Pujalt, Anoia) Llogaret, situat en un tossal que domina la vall del Sió, a la Segarra. La seva església parroquial de Santa Magdalena depèn de la de Segur. Al nord de la població hi ha la resta del castell de Montesquiu. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA
109 CATALUNYA - GEOGRAFIA Astorg, punta d' (Alta Ribagorça) Cim (3.354 m alt) de la cresta del Mig, que s'estén del coll del Mig al coll Maleït (entre el pic d'Aneto i el pic de la Maladeta). És el tercer cim en altitud dels Països Catalans i de tot el Pirineu. L'alpinista francès D'Astorg, de qui ve el seu nom, féu la primera ascensió (jul/1901), juntament amb C. Passet i Bernat Salles. 110 CATALUNYA - GEOGRAFIA Astrol, puig (Olot, Garrotxa) Antic volcà (625 m alt) de la zona d'Olot, 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Astrònom, l' (França, s VIII – s IX) Cronista anònim del regnat de Lluis el Piadós. Escriví la Vita Ludovici que contè precisions molt valuoses per a la història de la pre-Catalunya carolíngia. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Astruc de Cortielles, Ramon (Catalunya, s XIV – Vic, Osona, v 1434) Teòleg i canonge de Vic des del 1410. Escriví el tractat De conceptione Virginis Mariae, del qual foren fetes diverses edicions: a Sevilla (1491), a València (1518) i a Brussel·les amb text bilingüe llatí i castellà (1665). 117 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Astruc ha-Leví (Alcanyís, Aragó, s XIV - s XV) Talmudista i erudit hebreu. Assistí com a delegat de Daroca a la controvèrsia de Tortosa (1413-14), on prengué una part activa negant l'autoritat de diverses sentències de la Haggadà en defensa del Talmud. 113 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Anar a: [ Asa ] [ Asep ] [ Aspres ] [ Assi ] [ Associació d' ] [ Assu ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Ascaso, Francisco (Almudévar, Osca, 1901 – 
Ascó (
Ascó I i II, centrals nuclears d' (
Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell
Asunción i Hernàndez, Antoni