|
|
|
Anar a: [ Llu ] [ Lluça, G ] [ Lluce ] [ Llue ] [ Llui ] [ Llull ] Vinc de no sé on. Sóc no sé qui. Moro no sé quan. Vaig a no sé on... Em sorprenc d'estar tan alegre. (Emil Cioran) 1 ILLES BALEARS - MUNICIPI
2 CATALUNYA - BIOGRAFIA
3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluc (Catalunya, s XII - 1164) Músic. Escriví organa a veus, contemporanis del repertori de Sant Marçal de Llemotges i anteriors al de l'Escola de Notre-Dame de París. Actuà a la catedral de Tarragona. És l'únic nom d'un compositor català conegut d'ars antiqua. No s'ha conservat cap obra seva. 5 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Lluc (Palma de Mallorca, 1943 - ) Revista mensual en català. Continuadora del periòdic religiós "Lluch", que en el període 1908-10 fou portaveu de la Congregació Mariana de Seglars Catòlics. Encetà una segona època l'any 1943. Dirigida entre 1974 i 1987 per l'Obra Cultural Balear, va adoptar una línia més general i per a un 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluc (Barcelona, s XVI) Eremita. El 1587 publicà la seva Historia Romualdina, que escrivi en un lloc solitari proper a Pàdua (Itàlia). 7 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Lluç (Santa Llocaia, Alta Cerdanya) Llogaret, a l'est del poble, prop del límit amb el territori de Llívia (Baixa Cerdanya). És bastit al sud del coll de Lluç (1.345 m alt), al voltant de l'església de Sant Esteve, a la dreta del torrent de Lluç (que neix al puig d'Estaca i és tributari del Segre, per l'esquerra, a través del torrent de la Verneda). El lloc fou donat el 890 pels comtes de Cerdanya al monestir de Ripoll. 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lluc, Vicent (Bonrepòs, Horta, 1771 - València ?, 1812) Pintor. Acadèmic de mèrit de Sant Carles (1804). Entre la seva obra sobresurt el Casament a València de Felip III i Margarida d'Àustria-Estíria (Museu de Belles Arts de València). 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lluça (Senterada, Pallars Jussà) Poble (748 m alt), situat a l'esquerra del Flamicell, aigua amunt del congost d'Erinyà, a l'extrem meridional de la vall Fosca. Havia estat dels comtes de Pallars. 10 CATALUNYA - MUNICIPI
11 CATALUNYA - HISTÒRIA Lluçà (Tàrrega, Urgell) Antic terme del Talladell, al nord de la ciutat. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluçà (Catalunya, s X - s XIII) Llinatge de magnats feudals. Senyors dels termes dels castells de Lluçà i de Merlès des de la fi del s X. Pel castell de Lluçà eren feudataris del casal de Barcelona, i pel de Merlès, dels comtes de Besalú, com a senyors de part del Berguedà. El primer membre sembla ésser un Eissó de Lluçà (977); la genealogia es pot seguir des de Sunifred (I) de Lluçà. 13 CATALUNYA - HISTÒRIA Lluçà, baronia de (Catalunya) Jurisdicció feudal (o de Lluçanès) centrada en el castell de Lluçà, pertanyent originàriament (s X) als Lluçà (el Lluçanès). 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluçà, Berenguer de Veure> Berenguer Sunifred (altre nom del bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona). 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluçà, Bernat Guillem de (Catalunya, s XII) Magnat. Fou figura destacada durant tot el govern del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i formà part del seu consell bastant sovint. El seu nom figura a una desena de documents de govern importants entre el 1134 i el 1160. El més transcendent és el del privilegi 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluçà, Elisenda de (Catalunya, s XIII) Muller de Bernat de Saportella (1256). Fou la darrera membre del llinatge. Els seus successors es cognomenaren Saportella, i foren senyors de les baronies de Lluçà i de la Portella. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluçà, Guisald de (Catalunya, s XI) Magnat. El 1065 rebé els castells de Lluçà i de Merlès de Ramon Berenguer I de Barcelona. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluçà, Guisla de (Catalunya, s X - 1026) Muller de Bernat I, vescomte de Conflent. Era filla de Sunifred (I) de Lluçà i germana de Guissad (I). 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluçà, Guissad (I) de (Catalunya, s X – 1006) Fill de Sunifred (I) de Lluçà i germà de Guisla de Lluçà. Era casat amb Oda de Besora. Inicià una època d'enaltiment del llinatge, que continuà Sunifred (II) de Lluçà. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluçà, Miró de (Catalunya, s XII) Magnat. El 1134 fou un dels nobles que prometeren d'ingressar per un any a l'orde del Temple. Figura en alguns documents de govern importants entre els anys 1132 i 1157, com a conseller del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluçà, Pere (I) de (Catalunya, s XII) Senyor dels castells de Lluçà i Merlès. Entre els anys 1180 i 1198 pladejà amb el rei Pere I la possessió dels seus castells, que pretenia de tenir en alou; tanmateix, hagué de reconèixer el vassallatge feudal al rei. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluçà, Ramon de (Catalunya, s XII) Magnat. El 1135 apareix al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, en temps del qual els Lluçà exerciren un paper de veritable influència. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluçà, Sunifred (I) de (Catalunya, s X – 988) Possible fill d'Eissó de Lluçà. Es casà amb Engúncia. Foren fills seus Guisad (I) i de Guisla de Lluçà. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluçà, Sunifred (II) de (Catalunya, s XI – 1063) Marit d'Ermessenda de Balsareny; foren pares de Berenguer Sunifred. Usurpà béns de l'església. Aquest fet l'enfrontà amb el famós abat i bisbe Oliba, oncle natural de la seva muller. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llucalari (Alaior, Menorca) Lloc i destacament militar, prop de la costa meridional de l'illa, on hi ha la cala de Llucalari, a llevant de la platja de son Bou, de la qual la separa el cap de ses Penyes. 30 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llucalcari (Deià, Mallorca Occidental) Poble (o es Carrer), situat prop de la costa, al nord de la vila. Resten tres de les cinc torres de defensa que tenia ja el s. XVI. L'església (la Mare de Déu dels Desemparats) té un campanar d'espadanya. Ha estat un lloc molt estimat per la seva bellesa; hi tingué una casa Sebastià Junyer i Vidal. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluçanès, mestre de (Catalunya, s XII - s XIII) Pintor romànic anònim. Representa el corrent bizantí a Catalunya. Se li atribueix la pintura sepulcral de Sant Pau de Casserres, una majestat procedent del monestir 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lluçanès, riera de (Osona) Afluent de capçalera de la riera Gavarresa, subafluent del Llobregat. Neix als relleus de Comià, a 1.045 m alt, a ponent d'Alpens (Osona). Té uns 20 km de curs; recorre el Lluçanès en direcció nord-sud, i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d'Olost. És de règim pluvial, amb màxim de maig, i d'un cabal escàs, atesa la reduïda extensió de la conca vessant. 33 CATALUNYA - HISTÒRIA Lluçanès, sots-vegueria de (Catalunya, s XII – s XVIII) Antiga demarcació administrativa. Consta un primer sots-veguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge. El 1396 s'intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s'hi oposaren tenaçment. El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sots-vegueria, i nomenà un sots-veguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana. El 1455 un decret de Joan II anul·là aquesta creació, i la contrada tornà a restar en poder del baró. Nous intents de creació de la sots-vegueria tingueren lloc el 1474 i el 1491; aquesta darrera vegada es creà un nou sots-veguer, que no arribà a poder exercir el càrrec. Finalment, el 1611 el baró vengué els seus drets al rei i a la Universitat de prohoms, i es creà definitivament la sots-vegueria, amb la seva cúria a Sant Feliu Sasserra. Era integrada pels 18 termes o llocs. En romania exclòs Sant Boi de Lluçanès, que pertanyia a la jurisdicció total de la mitra de Vic. Perdurà fins al principi del s XVIII, que es desmembrà entre els corregiments de Vic i de Manresa. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA
35 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Lluçars (Tolba, Ribagorça) Poble (786 m alt), situat a la dreta del riu de Queixigar. L'església parroquial és dedicada a sant Cristòfol. És conserven les ruïnes de l'antic castell de Lluçars. Formà municipi independent fins el 1969. L'antic terme comprenia, a més, el llogaret de l'Almúnia de Sant Llorenç i la quadra de l'Avellana. 36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llucassaldent (Alaior, Menorca) Caseria, al sud-oest de la ciutat. 37 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
38 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Lluch (Mallorca, 1921 - 1962) Revista mensual. Fundada per Gaspar Munar. Portaveu del monestir de Lluc, 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluch, Miquel Veure> Lochner, Michael. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lluch i Arnal, Emili (Nàquera, Camp de Túria, 1879 – València, 1955) Mestre i arqueòleg. Féu descobriments arqueològics interessants a la comarca del Camp de Túria i col·laborà en les activitats del Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València. Publicà diversos estudis, entre els quals: Algunes notes sobre l'arqueologia en el terme i poble de Nàquera, Història de l'antic Regne de València per a ús de les escoles, etc. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluch i Bofarull, Carme (Barcelona, 1935 - ) Soprano. Estudià a Barcelona i perfeccionà els seus coneixements a Milà. Debutà al Liceu l'any 1960 i ha cantat per tot Europa. El seu repertori fou molt ampli i comprèn especialment òperes romàntiques i veristes. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluch i Garriga, Joaquim (Manresa, Bages, 22/feb/1816 – Umbrete, Andalusia, 28/set/1882) Cardenal. Carmelità (1830) fins a l'exclaustració, tornà a Barcelona després d'estar a Itàlia (1847) i s'encarregà de la càtedra de teologia moral. Bisbe de Canàries (1858-68), de Salamanca (1868-74), de Barcelona (1874-77) i de Sevilla (1877-82), on fou promogut al cardenalat, però morí abans de rebre el capell cardenalici. Essent a Barcelona confià a Elies Rogent la construcció del nou seminari, per al qual comprà els terrenys. Fou protector 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluch i Rafecas, Francesc Xavier (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1818 - Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1889) Dibuixant i expert tèxtil. Estudià a Llotja, on més tard fou professor de dibuix. El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l'Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863. Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits. Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos (amb Francesc Miralles, 1852), Arte de armonizar los colores... (1858) i altres tractats. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lluch i Soler, Manuel (Russafa, València, 1859 – València, 1895) Escriptor i periodista. Estudià lleis i obtingué el peritatge agrícola (1875). Fou un dels fundadors a València de Lo Rat Penat (1878), entitat de la qual fou secretari general. Escriví Constantino Llombart. Apuntes biográficos (1879) i fundà (1884) i dirigí el semanari satíric "La Traca". 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lluch i Tamarit, Vicent (València, 1922 – Barcelona, 1995) Director cinematogràfic. Vinculat durant anys a la professió cinematogràfica, realitzà els seus primers films personals amb El certificado (1968), sàtira costumista, i Laia (1971), adaptació de l'obra de Salvador Espriu. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llúcia (Catalunya, s XI) Primera muller d'Ermengol IV d'Urgell. Alguns historiador han volgut identificar-la amb Llúcia de la Marca, sembla, en tot cas, que ha de tractar-se d'una altra dama homònima. Fou la mare del futur comte Ermengol V d'Urgell, i segurament també d'Elisabet i de Sança, casades amb els comtes Guillem Ramon de Cerdanya i Hug II d'Empúries, respectivament. 48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llúcia de la Marca (França, s XI - Catalunya, v 1090) Comtessa de Pallars Sobirà i potser d'Urgell. Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i germana d'Almodis, comtessa de Barcelona. Féu compromís de casar-se amb Guillem II de Besalú (1054), però el matrimoni no se celebrà, i el 1058 ho féu amb el comte Artau I de Pallars Sobirà (mort el 1081), de qui fou la segona muller. Hom creu possible que vers el 1065 es divorciés d'Artau I i es casés amb el comte Ermengol IV d'Urgell (mort el 1092), de qui també es divorcià. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llucià i Olivet, Joaquim (Vidreres, Selva, 21/set/1929 – Barcelona, 6/set/1973) Pintor. Després d'una primera etapa figurativa, evolucionà cap a l'abstracció amb una gran simplificació d'elements. Fou un dels fundadors del Cicle d'Art d'Avui (1962), del Premi Internacional de Dibuix Joan Miró i de la Mostra d'Art Nou (MAN). 51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llucmaçanes (Maó, Menorca) Poble, situat al sud de la ciutat, prop de l'aeroport de Sant Lluís. L'església de Sant Gaietà, sufragània de la de Santa Maria de Maó, fou bastida en 1877-85. Fou centre d'una companyia. 52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
53 ILLES BALEARS - MUNICIPI
54 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Llucmajor, batalla de (Llucmajor, Mallorca, 25/oct/1349) Combat entaulat entre les forces de Pere III el Cerimoniós, dirigides per Gilabert de Centelles, i les de Jaume III de Mallorca. Aquest darrer, que havia estat desposeït de les Illes pel monarca catalano-aragonès, preparà una expedició a Mallorca amb l'ajut de la cort papal avinyonenca i de 120.000 escuts que obtingué de la venda de Montpeller al rei de França. Malgrat els preparatius, fou derrotat i mort, i el seu fill Jaume fou fet presoner. Després d'aquesta batalla, Mallorca quedà definitivament unida a la corona de Catalunya-Aragó. 55 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lluelles (Montmajor, Berguedà) Veure> Sant Feliu de Lluelles. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluelles i Carreter, Nicolau Enric (Barcelona, 1885 - Tolosa, Llenguadoc, 1943) Autor teatral i comediògraf. Actuà amb les companyies de Margarida Xirgú i d'Enric Guitart. Escriví moltes obres de teatre, de caire costumista: Soltera, casada i viuda (1909), La festa del carrer (1918), La vida no és nostra (1925), Tres milions busquen hereu (1932), Les indecises (1934), etc. També escriví la novel·la L'ombra de Maria Clara (1924). 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lluent, puig (Berguedà / Ripollès) Cim (1.269 m alt) de la serra de Puig Lluent, entre les dues comarques, contrafort sud-oriental de la serra del Catllaràs, que separa les conques de l'Arija (terme de la Pobla de Lillet) de les de la riera de Merdançol (terme de Castell de l'Areny i de Palmerola). 59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Lluent de Castelló, el (Castelló de la Plana, Plana Alta) Antiga marjal de la costa, en procés de dessecament. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lluera, pla de la (Alcover / Mont-ral, Alt Camp) Altiplà (843 m alt), a les muntanyes de Prades, a l'est del massís, entre els dos termes, limitat per una alta cinglera. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluert, Joan Veure> Lloert, Joan. 62 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 ALGUER - BIOGRAFIA Lluís, Mateu (l'Alguer, 1761 – París, França, 1816) Historiador i magistrat. Estudià a l'Alguer, a Sàsser i a Càller. Pròfug per motius polítics, es refugià a França, on exercí càrrecs públics importants. Autor de Crisi política dell'isola di Sardegna, obra reeditada per R. Catardi el 1964, Il bombardamento di Cagliari (1964) i Mémoire pour Napoléon (1967). 67 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lluís I de Sicília (Sicília, Itàlia, s XIV - 1355) Rei del casal català de Sicília (1342-55). Fill de Pere II de Sicília i d'Elisabet de Caríntia. A la mort del seu pare (1341), estigué successivament sota la regència de la seva mare, de Joan, duc d'Atenes, i de Blasco d'Alagó, que hagueren de combatre les rivalitats entre els partits català i llatí pel govern de l'illa. Pere III el Cerimoniós volgué solucionar-ho casant-se amb la infanta Elionor i projectant el matrimoni de la seva filla Constança amb el rei Lluís, però la mort d'aquest impedí el casament. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lluís Bertran Veure> Bertran, Lluís. 69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Lluís de Flandes (Flandes, França, 1697 – Illes Balears ?, d 1750) Lul·lista caputxí. Fou provincial de València. Publicà un Tratado teológico del sistema luliano (1740) i la traducció castellana del Fèlix, de Llull. Dintre les polèmiques suscitades per Feijoo, incità Marcos de Tronchón i Rafael de Torreblanca a escriure l'Apología de Lulio i ell mateix hi aportà El antiguo académico contra el moderno escéptico (1750). 70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluís d'Olot (Lluís Bassols) (Olot, Garrotxa, 1720 - Barcelona, 1793) Bibliotecari caputxí del convent de Barcelona, escriví un Tratado del origen y arte de escribir bien, il·lustrat amb 25 làmines que contenen el dibuix de diversos tipus de lletres d'aquell moment. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluís Eixarc Veure> Eixarc i Bertran, Lluís 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluís i Facerias, Josep "el Facerias" (Barcelona, 6/gen/1920 – 30/ago/1957) Guerriller anarquista. Membre de l'organització juvenil anarquista Joventuts Llibertàries des del 1936, lluità al front d'Aragó i fou empresonat del 1939 al 1945. Incorporat al moviment anarquista, des del 1947 es destacà per les seves accions armades -atracaments, bombes, atemptats- a la guerrilla urbana antifranquista. Morí deu anys més tard en un enfrontament amb la policia. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluís i Font, Pere (Pujalt, Anoia, 1934 - ) Filòsof. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on portà a terme una important tasca docent, codirigí la col·lecció "Textos Filosòfics". Ha estat membre del Col·legi de Filosfia, de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC i president de l'Associació Catalana de Filosofia Moderna, filial de la Societat Catalana de Filosofia. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lluís i Pallarès, Joan (Enviny, Pallars Sobirà, mai/1912 – Barcelona, 18/jul/1999) Folklorista. Fins a 19 anys, que es traslladà a Barcelona, féu de bosquerol, de mosso i de pastor per algunes pagesies de la 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Lluís Salvador d'Àustria (Florència, Itàlia, 1847 - Brandys nad Labern, Àustria, 1915) Arxiduc d'Àustria. Molt popular a l'illa de Mallorca, on comprà les terres de Miramar i s'hi instal·là. Escriví un gran nombre d'estudis d'història, geografia, botànica, zoologia: Les Balears descrites per la paraula i la imatge (1869-91), inventari social històric, econòmic i cultural de les Illes. 91 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Lluita (Barcelona, gen/1923 - abr/1927) Publicació mensual de la Federació de Dependents de Catalunya. Patrocinada pel CADCI, va difondre les reivindicacions dels dependents catalans i observa una actitud crítica davant la dictadura de Primo de Rivera. 92 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Lluita! (Barcelona, nov/1934 - abr/1935) Periòdic del Partit Comunista de Catalunya, publicat en català. La seva sortida fou molt irregular. Representà la tendència ortodoxa del comunisme internacional. 78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Lluita Obrera (Barcelona, 1972 – ) Periòdic. Aparegut d'una manera irregular i clandestina, com a portaveu de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Fou legalitzat l'any 1977 i reaparegué a partir d'aquell any amb peridiocitat quinzenal i del 1979 ençà amb peridiocitat mensual. És de caràcter bilingüe, per bé que hi predomina el castellà. Publicà uns dotze mils exemplars i fou dirigida des del 1980 pel periodista Alfons Labrador. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llull, Bartomeu (Manacor, Mallorca, s XVI - Palma de Mallorca ?, 1639) Eclesiàstic. Fou canonge penitencier de la seu de Mallorca. A Palma de Mallorca millorà la casa d'educació d'òrfenes (1629) i fundà el col·legi de la Sapiència (1633). Amb l'aprovació d'Urbà VIII redactà les Constitutiones in lulliana Baleari Maioricae Colleggio B.V. Mariae Sapientiae observandae (publicades el 1834). 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull, Bernat (Barcelona, s XIV – 1348) Fill de Berenguera. Fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar (on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist), canonge i vicari general de Barcelona. 82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llull, Guillem (Manacor, Mallorca, s XIX – 1855) Cronista. Escriví el Llibre d'algunes notícies de lo que ha succeït i passat hasta el present, sobre diversos esdeveniments que tingueren lloc a Manacor, Palma i altres poblacions, del 1809 al 1851. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull, Guillem (Barcelona, s XIII – s XIV) Conseller en cap (1306 i 1320) de la ciutat de Barcelona. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull, Joan (Barcelona, s XV) Conseller en cap (1467) de la ciutat de Barcelona. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull, Joan (Barcelona, s XV) Conseller en cap (1489) de la ciutat de Barcelona. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull, Joan (Barcelona, s XV) Ciutadà de Barcelona. Fou conseller en cap de la ciutat el 1492, als començaments de la guerra contra Joan II. Pel nov/1492 era elegit membre del consell de la Generalitat que actuava aleshores amb caràcter extraordinari. Figurà entre els qui juraren l'efímera sobirania oferta al rei de Castella. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull, Joan (Barcelona, s XV – s XVI) Conseller en cap (1508) de la ciutat de Barcelona. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull, Joan Lluís (Barcelona, s XVI - d 1574) Nét de Pere Llull i Grau. Es casà (1523) amb la seva cosina segona Dionísia Joana de Sentmenat i Llull. Fou conseller en cap de Barcelona el 1551. El seu nét fou Joan Llull i Soler. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llull, Pere (Catalunya, s XV) Arquitecte. Projectà el campanar de la capella de Santa Àgata del Palau Reial de Barcelona. En dirigí la construcció amb Guillem de Gallifa.
Anar a: [ Llu ] [ Lluça, G ] [ Lluce ] [ Llue ] [ Llui ] [ Llull ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Llubí
Lluc
Lluçà
Lluçà, monestir de
Lluçanès, el
Llucena
Lluch i Martín, Enric
Lluhí i Rissech, Joaquim
Lluhí i Vallescà, Joan