|
Anar a: [ Marfa ] [ Margarida de M ] [ Margarit, L ] [ Margarit i de P ] [ Margin ] [ Maria de L ] El millor metge és el que coneix la inutilitat de la majoria de les medicines. (Benjamin Franklin) 1 CATALUNYA - HISTÒRIA Marfà (Castellcir, Vallès Oriental) Antic poble i enclavament (9,07 km2), separat del sector principal pel terme de Castellterçol, a la vall mitjana de la riera de Marfà. Formava municipi independent, a mitjan s XIX, amb Santa Coloma Sasserra. L'església parroquial era dedicada a sant Pere. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marfà, Joan (Barcelona, 1831 – s XIX) Advocat. És autor de bon nombre d'obres de caràcter jurídic i d'alguns llibres moralitzants i didàctics. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Marfà, riera de (Catalunya) Curs d'aigua del Moianès (o riera Golarda), afluent de capçalera de la riera de Calders, que neix dins el terme de Collsuspina (Osona); en el seu curs alt rep els nom de riera de Santa Coloma i de Fontscalents; en travessar el terme de Castellterçol (Vallès Oriental), rep el torrent Mal per l'esquerra, i, després de drenar l'antic terme de Marfà, s'uneix amb la riera de Sant Joan a Monistrol de Calders (Bages). 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marfany i Garcia, Joan Lluís (Barcelona, 7/oct/1943 - ) Historiador de la literatura, crític i professor. Deixeble de Joaquim Molas, es llicencià en llengües romàniques. Ha publicat antologies de diversos escriptors i de la poesia catalana medieval i del s. XV. El seu llibre més important és Aspectes del Modernisme (1975), replantejament crític d'aquest moviment, juntament amb La cultura del catalanisme (1996). 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Margalef (Torregrossa, Pla d'Urgell) Caseria i antic terme, situada al sector occidental del terme. 6 CATALUNYA - MUNICIPI Margalef (Priorat) Municipi: 34,69 km2, 379 m alt, 108 hab (2014), (o Margalef de Montsant). Situat a la vall del riu Montsant, afluent del Siurana, entre les serres la Llena i de Montsant, al nord-oest de Falset, al límit amb les Garrigues. El relleu és molt accidentat (cim de la Cogulla, 1.072 m alt), està ocupat en la seva major part per garriga, bosc, pastures i roquerals. L'agricultura només pot aprofitar una cinquena part de la superfície del terme. Els conreus de secà (oliveres, més de la meitat del terreny conreat, ametllers, vinya i cereals) i petits claps de regadiu a la riba del riu de Montsant, són la base de l'economia local. Avicultura. Hi ha hagut una notable devallada demogràfica. El poble és a la dreta del riu; l'església parroquial és dedicada a Sant Miquel. Dins el terme, en una cova al massís del Montsant (abric del Filador), hi ha l'ermita de Sant Salvador de Margalef (s XVI). Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margalef, batalla de (Margalef, Torregrossa, Pla d'Urgell, 23/abr/1810) Fet d'armes de la Guerra del Francès, entre les forces del general francès Suchet i les que anaven a defensar Lleida, a les ordres d'E. O'Donnell, que foren encerclades i uns 5.000 homes foren fets presoners. Aleshores Suchet pogué prendre Lleida, que resistí encara un mes. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margalef i López, Ramon (Barcelona, 16/mai/1919 - 23/mai/2004) Ecòleg. Es llicencià el 1949 en ciències naturals a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1952. Investigador de l'Institut de Biologia Aplicada del CSIC (1946-51). Membre de l'Institut d'Investigacions Pesqueres, que dirigí en el període 1966-67, al qual donà un gran impuls i un prestigi internacional. L'any 1967 s'encarregà de la càtedra d'ecologia de la Universitat de Barcelona, que ocupa fins al 1986. Ha assolit renom internacional com a especialista en l'estudi dels organismes marins i d'aigües dolces. En la seva dilatada tasca científica destaquen l'aplicació de la teoria de la informació als estudis ecològics i la creació de models matemàtics en l'estudi de les poblacions. Ha rebut nombrosos premis, entre ells el premi Huntsman d'Investigacions en Ciències Marines en la seva primera edició (1980), el Naumann-Thienemann de limnologia, i el premi Ramón y Cajal d'investigació científica. Ha escrit nombrosos articles i... Segueix... 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Margalida, pic de (Alta Ribagorça) Cim (3.218 m alt) del massís de la Maladeta, entre el pic de les Tempestats i el pic de Russell, al punt on la cresta de les Tempestats es bifurca, tot derivant-se cap a ponent la cresta de Salenques. El nom li fou donat el 1906 pel pirenaista gascó Le Bondidier en honor de la seva muller. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Margalida, riu de (Vall d'Aran) Afluent dretà de la Garona, que neix als vessants meridionals de la serra de Montlude, com a emissari de l'estany Long de Vilamòs. Després de travessar el bosc d'Er Auet i passar per un llarg engorjat, desemboca al seu col·lector prop de Bossost. A la dreta del seu curs hi ha les antigues mines de Margalida, de blenda, deixades d'explotar cap al 1950. 11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Margalides, ses (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Nom de dues petites illes properes a la costa de Corona: la gran forma un arc per on pot passar una embarcació, i l'altra és minúscula. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margall i Tauler, Enric (Malgrat de Mar, Maresme, 28/ago/1944 - Ciutadella, Menorca, 24/oct/1986) Jugador de bàsquet. S'inicià en l'equip del Malgrat i, posteriorment, jugà amb el Joventut de Badalona fins al 1974 que abandonà l'esport actiu per una lesió coronària. Formà part de la selecció estatal amb la qual disputà 136 partits. Els seus germans Narcís i Josep Maria també s'han dedicat al bàsquet. 116 CATALUNYA - GEOGRAFIA Margançol, el (Berguedà) Riu, afluent per l'esquerra del Llobregat (o el Merdançol). Neix a uns 1.300 m alt. als serrats prepirinenecs de Sant Jaume de Frontanyà; travessa els termes de les Llosses (Ripollès) i de Borredà, i s'orienta cap a l'oest, paral·lelament a la serra de Pic-en-cel, on s'encaixa fins a 520 m alt. a l'aiguabarreig amb el Llobregat, aigua avall de la Baells, on el pantà de la Baells remunta el riu. L'únic afluent important és la riera de Vilada. 13 CATALUNYA - MUNICIPI Marganell (Bages) Municipi: 13,52 km2, 291 m alt, 297 hab (2014). Situat al vessant nord del massís de Montserrat i drenat per la riera de Marganell, afluent per la dreta del Llobregat. El terreny, accidentat, culmina al puig de Sant Jeroni (1.224 m alt) i en bona part ocupat per bosc de pins, matoll i erms. La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola de secà, amb conreus de cereals i vinya. Ramaderia (vaques i porcs) i aviram. Producció casolana de mató. La major part de la població activa traballa a les indústries de Castellbell. El poble és dominat per l'església parroquial de Sant Esteve situada al raval de Cal Janet, i per la casa de comú, al Carrer de la Tenda. Dins el terme hi ha la colònia Puig, l'antic monestir de Santa Cecília de Montserrat, amb una notable església romànica, i el nou monestir de Sant Benet de Montserrat. El s X pertanyia al terme del castell Marro. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades 14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Margarida (Planes de la Baronia, Comtat) Poble, situat 4 km a l'est de la vila. Lloc de moriscs (26 focs el 1609) de la fillola de la Vall de Gallinera. L'església parroquial de Sant Francesc depengué de la de Catamarruc i de la de Planes. Formà part de la baronia de Planes. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Margarida, cala (Palamós, Baix Empordà) Cala de la Costa Brava, a ponent de la població, oberta entre la punta del Molí i el cap Gros. Antic nucli d'habitació temporera de pescadors, ha esdevingut un important centre d'estiueig i de turisme. 16 EUROPA - BIOGRAFIA Margarida I de Bearn (Bearn, França, s XIII – Foix, França, 1319) Vescomtessa de Bearn, Marsan i Gabardà, comtessa en part de Bigorra, baronessa de Castellvell i de Montcada (1290-1319) i comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò, com a muller de Roger Bernat III de Foix. Era filla del vescomte Gastó VII de Bearn; el 1290 aquest llegà els seus béns de Catalunya a la seva germana gran, Guillema, i, si aquesta moria sense descendència -com així fou-, aquests passarien a Margarida o a la germana Mata de Montcada. Guillema, vídua de l'infant Pere, germà de Jaume II de Catalunya-Aragó, cedí, però, els seus béns a aquest darrer, contra el testament patern (1302). Això fou causa de lluites contra el rei per part del seu marit (mort el 1303) i del seu hereu, Gastó I de Foix, que acabà possessionant-se de l'herència dels Montcada en nom de la seva mare (1309), enfront dels Armanyac. 17 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Margarida d'Àustria (Graz, Àustria, 1584 - El Escorial, Madrid, 1611) Reina de Catalunya-Aragó, de Castella-Lleó i de Portugal. Filla de l'arxiduc Carles, duc d'Estíria. Es casà a València (1599) amb el rei Felip III, amb qui ja s'havia casat per poders a Ferrara (1598). Fundà el col·legi de jesuïtes de Salamanca. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarida de Foix-Castellbó (Catalunya, s XIV) Vescomtessa de Cabrera i comtessa d'Osona, pel seu casament amb Bernat III de Cabrera (1350). Era filla del vescomte Roger Bernat III de Castellbò i de Constança de Luna. Aportà al seu matrimoni una part de la ciutat de Vic i altres dominis dels Montcada a Osona. La seva vida va lligada a les vicissituds de la casa vescomtal de Cabrera. Com aquesta, el 1364 fou desposseïda dels béns, que vengué després al seu nebot Mateu de Foix. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarida de Montferrat (Catalunya, v 1350 - Morella, Ports, 1420) Comtessa d'Urgell. Esposa del comte Pere II (m 1408) i mare de Jaume d'Urgell el Dissortat (m 1433). Dona enèrgica i ambiciosa, quan morí Martí l'Humà i fou elegit per succeir-lo Ferran d'Antequera, incità el seu fill a la rebel·lió que tan funestes conseqüències havia de tenir per als Urgell. Estigué tancada amb el seu fill al setge de Balaguer (1413), tot els béns li foren confiscats i quedà reduïda a la miseria. Alfons el Magnànim millorà la seva situació. 20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Margarida de Prades (Catalunya, v 1387/88 - Bonrepòs, Priorat, 1429) Reina de Catalunya-Aragó (1409-24). Filla del comte Pere de Prades i de Joana de Cabrera i descendent de Jaume II. La infanta Margarida es crià a la cort protegida per Martí l'Humà i Maria de Luna. Quan el rei quedà vidu (1406) i després d'haver mort el seu hereu Martí el Jove (1409), li aconsellaren que es casés de nou amb l'objectiu de cercar successor. El rei escollí Margarida de Prades, que llavors devia tenir uns vint-i-un anys, amb la qual es casà el 17/set/1409. Margarida no donà cap successor a la corona, potser a causa de l'avançada edat del monarca. El 1424 professà al monestir de Valldonzella, de Barcelona. 21 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Margarida de Provença (Provença, França, 1221 - 1295) Reina de França. Muller de Lluís IX. Era filla del comte Ramon Berenguer V de Provença. En casar-se (1234), no fou feta hereva de Provença. El 1258 Jaume I li féu donació dels seus eventuals drets sobre el territori de Provença, llevat de Montpeller i la seva senyoria, en un apèndix al tractat de Corbeil. 22 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Margarida de Sicília (Sicília, Itàlia, s XIV) Filla de Frederic III de Sicília i d'Elionor d'Anjou. Abraçà l'estat religiós. Fou professa del monestir de Santa Clara, a Messina, d'on era abadessa la seva germana Caterina. 23 CATALUNYA - HISTÒRIA Margarit (Talarn, Pallars Jussà) Antiga quadra, al límit amb el terme de Tremp. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit (Girona, s XIV - Catalunya, s XVII) Llinatge de cavallers i després nobles que tingueren un paper molt important en la història de Catalunya. Es dividí en dues branques, la primogènita dels senyors de Sant Gregori i la secundària dels senyors del Castell d'Empordà. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Berenguer (Catalunya, s XII) Cavaller de l'Hospital. Probable membre del llinatge. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Berenguer (Catalunya, s XIV) Probable germà de Bernat (I). Fou tresorer de Pere III (1351-63). 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Berenguer de (Catalunya, s XII) Marí i frare del Temple. El 1188 comandava les quaranta galeres trameses per Guillem II de Sicília en auxili de la plaça de Tir, on els croats eren assejats pels turcs de Saladí. Trencà el bloqueig naval que sofria la ciutat llençant una nau encesa sobre els vaixells enemics, molts dels quals resultaren cremats. Introduït un fort auxili, els turcs hagueren d'alçar el setge. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Bernat (Catalunya, s XV) Probable fill de Joan i germà de Miquel i Francesc (o Franci). Fou abat de Sant Pere de Rodes i bisbe de Catània. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Bernat (I) (Catalunya, s XIV – 1366) Noble. Serví a la guerra dels Dos Peres. Era marí. El 1359 figurà entre els que repel·liren l'atac naval de Pere el Cruel contra Barcelona. Fou servidor de l'infant Joan, duc de Girona. El seu fill fou Bernat (III). 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Bernat (II) (Catalunya, v 1340 - 1414/16) Cavaller (1377). Probable fill de Bernat (I) i germà de Joan Margarit. Fou conseller i conestable de l'infant Joan i uixer seu quan ja fou rei (1387). Com a cavaller, formà part del braç militar a les corts (1392), i el rei el nomenà entre els principals capitans de l'expedició que volia fer a Sardenya i que al capdavall no havia de ser realitzada. En morir Joan I, fou depurat, condemnat a pagar una multa de deu mil florins i empresonat (1397-98), juntament amb Bernat Metge. Fou pare de Joan i de Bernat Margarit i de Peguera, els quals foren els iniciadors de les dues línies del llinatge. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Bernat de (Catalunya, s XV – s XVI) Frare cartoixà. Professà a Scala Dei el 1500. Fou prior d'aquest establiment i més tard de les cartoixes de la Valldecrist i de Montalegre. Pertanyia al llinatge noble del seu cognom. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Francesc (Catalunya, s XV) (o Franci). Probable fill de Joan Margarit i germà de Bernat i Miquel. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Francesc de (Catalunya, s XV) Noble. Com altres familiars seus, figurà entre els qui reteren Girona a Joan de Lorena, el 1469, i els qui lliuraren la plaça a Joan II, el 1471. Fou nomenat veguer de la ciutat. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Guillem Guerau (Catalunya, s XII) Templer (1150). Membre del llinatge. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Jeroni (Catalunya, s XVI – s XVII) Impressor. Apareix documentat a Barcelona pels anys 1601-31. Edità bon nombre de llibres importants, com la Crònica de Pujades (1609) i produccions d'autors castellans molt coneguts, com Espinel, Tirso de Molina i Lope de Vega. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Joan (Catalunya, s XIV – s XV) Probable fill de Bernat (I) i i germà de Bernat (III). Fou veguer de Camprodon (1400), castellà d'Alacant (1404) i, probablement, pare de Joan Margarit i avi de Joan Margarit. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Joan (Catalunya, v 1400 - v 1456) Probable fill de Joan Margarit. Fou secretari d'Alfons IV a Itàlia. És probable que fossin fills seus Bernat, Miquel i Francesc (o Franci). 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Joan (Catalunya, s XV) Nét de Joan Margarit. Fou abat d'Amer (1449-76). Prengué part activa a la guerra contra Joan II, primer com a enemic del rei i després com a col·laborador seu. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Llàtzer de (Girona, s XVI) Fill de Jeroni de Margarit i de Requesens. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Lluís de (Catalunya, s XV – s XVI) Marí. Senyor de Castell-Empordà, successor de Pere. Serví amb honor als exèrcits de l'emperador Carles V i a les guerres d'Hongria. Era el pare de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Mariàngela de (Catalunya, s XVI) Filla de Lluís Margarit i de Requesens, i d'Elisabet. Es casà amb Pere d'Espés, al qual aportà (1588) els béns de la línia primogènita dels senyors de Sant Gregori. Llur filla fou Elisabet de Margarit i d'Espés. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Miquel (Catalunya, s XV) Probable fill de Joan Margarit i germà de Bernat i Francesc (o Franci). Fou capità de Llançà. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Pere (Catalunya, s XII) Templer (1145). Membre del llinatge. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Pere (Castell d'Empordà, Baix Empordà, 1455 - 1505) Cavaller. Des del 1485 estigué al servei del rei Ferran II. Casat amb una dama d'Isabel I, prengué part a la Guerra de Granada (1490-91). Posteriorment acompanyà Colom en el segon viatge a Amèrica (1493), on fou nomenat capità de la fortalesa de Santo Tomàs, a l'illa de l'Espanyola. Després d'una dura i indiscriminada repressió per una insurrecció indígena, intentà d'apoderar-se del comandament i s'oposà al Consell de Govern. Al seu retorn (1494), informà als reis de la insubordinació de Colom i de la seva família. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Vicenç (Catalunya, s XIII) Cavaller. Un dels primers membres d'aquest llinatge. Acompanyà Jaume I a la conquesta de València. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i Bertran, Lluís (Girona, 1445 – s XV) Fill i successor de Francesc Margarit i de Pau i germà de Violant. Es casà (1477) amb Joana de Requesens, i foren pares de Joan, Jeroni i Lluís Margarit i de Requesens. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i Bertran, Violant (Girona, s XV - Catalunya, s XV) Filla de Francesc Margarit i de Pau i germana de Lluís. Es casà amb Joan de Sarriera, senyor de Vulpellac. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i Calvet, Arnau (Rubí, Vallès Occidental, 1882 – Barcelona, 1974) Enginyer industrial. Fou professor de l'Escola d'Indústries de Terrassa (1907-09), de l'Escola del Treball (1918-24) i de la d'Agricultura (1930-32). El 1912 fundà el Gremi d'Electricitat de Barcelona. Fou ajudant de Cèsar Molinas a l'Extensió d'Ensenyament Tècnic (1921-24), i posteriorment en fou director (1931-39). Dirigí també el Polytechnicum Postal (1924-31). Publicà diversos texts de la col·lecció de l'EET, entre els quals cal destacar Instruments per a corrent continu, Motors de corrent continu, Transformadors estàtics i Línies electríques. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i Carrillo, Lluís de (Catalunya, s XV) Fill i hereu de Pere Margarit i germà d'Alfons Carrillo i Margarit. Fou senyor del Castell d'Empordà. Pare de Pere de Margarit i de Vallesca. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i Consarnau, Joan (Sanaüja, Segarra, 11/mai/1938 - ) Catedràtic de l'Escola d'Arquitectura i poeta. Publicà entre el 1963 i 1979 quatre llibres de poesia en castellà. A partir del 1981 publicà en català, tot aprofundint en la recerca de les seves arrels personals i poètiques, en la línia meditativa, intimista i lírica d'Espriu i Martí i Pol, amb un llenguatge despullat, però ric en imatges, sobri en l'exemple. Les seves obres han gunayat diversos premis i dues vegades la flor natural dels Jocs Florals de Barcelona (1983 i 1985). Com a arquitecte, treballà conjuntament amb Carles Buxadé i Ribot, els quals han rehabilitat la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Així mateix, pertanyé a l'equip guanyador del concurs per a l'estadi i l'anell olímpic de Montjuïc. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Biure, Felip de (Catalunya, s XVII) Noble. Fill de Felip de Margarit-Gallard i Sunyer i germà de Josep, el governador del Principat durant la guerra dels Segadors, la política del qual secundà. Heretà del seu pare les possessions familiars de Castell d'Empordà. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Biure, Joan de (Girona ?, v 1625 – Perpinyà, 1701) Militar. Tercer marquès d'Aguilar. Publicà Retórica epítome latino y castellano... (1645). Després de la capitulació del 1652 passà amb el seu pare al Rosselló i formà part de l'exèrcit de Lluís XIV. Es casà (1675) amb Rafaela de Negrell de Cruïlles i de Bas, baronessa de Castellfollit i comtessa de Montagut. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Biure, Josep de (Girona ?, 1602 – Perpinyà, 1685) Militar i polític. Marquès d'Aguilar. Era nét de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallard i fill de Felip de Margarit-Gallard i Sunyer i de Beatriu de Biure, i germà de Felip, Joan i Vicenç. Fou l'hereu de la seva mare, la qual li deixà la baronia de Vallespinosa. Ferm partidari de la unió amb França, fou nomenat governador de Catalunya per Lluís XIII (1641-59). Prengué part activa en la guerra dels Segadors; amb el grau de mariscal de camp, lluità al costat de les tropes franceses i catalanes contra les de Felip IV. S'encarregà de la defensa del Camp de Tarragona: va conquerir Valls (1641), guanyà les batalles de Constantí i del Catllar (1641) i l'any 1643 reconquerí la Vall d'Aran. Dirigí la defensa de Barcelona el 1652 i continuà la lluita des de Perpinyà, des d'on envaí Catalunya diverses vegades, fins a la pau dels Pirineus (1659). Exceptuat de l'amnistia que concedí Felip IV, morí a l'exili. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Biure, Vicenç de (Castell d'Empordà ?, Baix Empordà, v 1605 – Perpinyà, 1672) Eclesiàstic dominicà. Fou catedràtic de teologia a la Universitat de Girona. En atenció al seu germà, Josep, fou preconitzat bisbe de Lleida (1643-46), potser de Solsona (1646-51) i de Barcelona (1651-52) pels reis de França. Lluís XIV el nomenà bisbe d'Elna (1659), però no fou reconegut per la Santa Seu fins al 1669. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Pau, Berenguer (Girona, s XIV - s XV) Cavaller. Fill de Joan Margarit i de Peguera i de Caterina de Pau, i germà de Joan, de Bernat (III) i de Francesc. Prengué part en diverses bandositats per tal de controlar el govern de la ciutat i fou detingut per ordre dels cavallers (1458-59). 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Pau, Bernat (III) (Girona, v 1395 - v 1480) (dit el Jove). Fill de Joan Margarit i de Peguera, i de Caterina de Pau, i germà de Joan, Berenguer i Francesc. Fou senyor de Sant Gregori. Protagonitzà, gràcies al fet d'ésser nebot del bisbe Bernat de Pau, nombrosos incidents a Girona. Les milícies populars del sagramental saquejaren (1454) la casa que posseïa al Mercadal i el molí de Sant Gregori, conflicte que es polaritzà en un enfrontament entre el llinatge i la menestralia gironina. En recompensa als serveis oferts a la corona durant la guerra contra Joan II (1462-72) rebé les senyories de Palafrugell, Palamós i Santa Coloma de Farners. Fou el pare de Violant Margarit i Bertran. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Pau, Francesc (Girona, v 1425 - v 1478) Fill de Joan Margarit i de Peguera, i de Caterina de Pau, i germà de Joan, Berenguer i Bernat (III). Fou destinat a la carrera eclesiàstica, però ja el 1463 havia penjat els hàbits i era cavaller. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Pau, Joan (Girona, 1422 – Roma, Itàlia, 1484) Humanista i eclesiàstic. Bisbe d'Elna (1453-62) i de Girona (1463-83) i cardenal (1483). A les Corts de Barcelona del 1454 féu una cèlebre exposició de la situació de crisi que travessava el Principat. Durant l'aixecament de la Generalitat contra Joan II, al front dels bisbes catalans, es distingí pel seu esperit reialista. Mantingué el coratge dels defensors de Girona durant el primer setge de la ciutat (1467), i el 1469, en veure que era impossible de resistir l'asalt de les tropes del duc de Lorena, claudicà, obligat a prestar jurament al príncep de Viana, l'ofensiva de Joan II (1471) li va permetre de lluitar novament al costat del rei. Home culte i erudit, estudià a Bolonya i fou un dels introductors de l'humanisme a Catalunya; s'envoltà a Girona d'un grup de gent instruïda, entre la qual hi havia el canonge Andreu Alfonsello. En la seva obra Paralipomenon Hispaniae libri decem es manifestà com un dels primers defensors de la idea d'Espanya com a unitat politico-geogràfica. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Peguera, Bernat (Catalunya, v 1395 - v 1480) (dit el Vell). Fill de Bernat (II) de Margarit i germà de Joan. Fou l'iniciador de la línia secundària dels senyors del Castell d'Empordà. Es casà amb la pubilla Francesca de Santfeliu-Vilaragut, senyora del Castell d'Empordà, Ullastret, Monells i Sant Iscle. Fou veguer de Barcelona i combaté com a mercenari (1426-28) en la guerra dels Cent Anys, i durant la revolució catalana (1462-72) on participà en la defensa de Girona contra les tropes de la Generalitat, i, un cop presa la ciutat, col·laborà en el lliurament d'aquesta als reialistes (1471). La seva filla i hereva fou Constança Margarit i de Santfeliu. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Peguera, Joan (Catalunya, s XV - Girona, s XV) Fill de Bernat (II) Margarit i germà de Bernat. Fou l'iniciador de la línia primogènita dels senyors de Sant Gregori. Probable veguer de Girona (1440-42). Es casà amb Caterina de Pau i foren pares de Joan i de Bernat (III) Margarit i de Pau. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Requesens, Jeroni de (Girona, s XVI) Fill de Lluís Margarit i Bertran i de Joana de Requesens, i germà de Joan i de Lluís. Fou el pare de Llàtzer de Margarit. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Requesens, Joan (Girona, s XVI) Eclesiàstic. Fill de Lluís Margarit i Bertran i de Joana de Requesens, i germà de Jeroni i de Lluís. Fou bisbe de Girona (1534-54). 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Requesens, Lluís (Girona, s XVI) Fill i successor de Lluís Margarit i Bertran i de Joana de Requesens, i germà de Jeroni i de Joan. Ell, o un fill homònim (mort v 1580), es casà amb Elisabet i foren pares de Mariàngela de Margarit. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Santfeliu, Constança (Catalunya, s XV) Filla de Bernat Margarit i de Peguera. Fou muller de Joan Bertran, i foren pares de Pere Margarit. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Vallseca, Pere de (Catalunya, s XVI) Fill de Lluís de Margarit i Carrillo. Es casà amb la pubilla Jerònima de Gallard, senyora de Sant Feliu de la Garriga, i foren pares de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallard. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i del Pont, Francesc (Catalunya, v 1600 – 1627) Bandoler. Actuà cap al 1625 a la zona del Vallès. Dirigí la partida més important del Principat a partir del 1626, arran de l'exili de Joan de Serrallonga. Morí en una batuda de Miguel de los Santos de Sant Pedro, lloctinent de Catalunya. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i d'Espés, Elisabet de (Catalunya, s XVI - s XVII) Filla de Pere d'Espés i de Mariàngela de Margarit. Muller de Joaquim de Reguer i de Ferrer, al qual aportà els béns d'aquest línia, i a llurs descendents, que també és cognominaren Margarit. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i Lleonard, Josep (Catalunya, s XIX - Barcelona, s XIX) Brodador. Assolí un gran prestigi devers la meitat del s. XIX. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit-Cruïlles de Santa Pau i de Casteràs, Joana Hipòlita de (Catalunya, s XVIII) Néta de Joan de Margarit i de Biure. Darrera representant de la línia secundària dels senyors del Castell d'Empordà. Fou marquesa d'Aguilar, comtessa de Montagut, baronessa de Castellfollit de la Roca i de Mosset, senyora de Sant Joan les Fonts, Castellar de la Muntanya i Castellar de la Selva, que aportà aquests béns als seus descendents i als del seu marit Pere Francesc Bou i Pujol (mort l'any 1792). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit-Desvern i de Gallard, Leandre de (Catalunya, s XVI) Fill de Pere de Margarit i de Vallseca, i de Jerònima de Gallard. Es casà, primerament, amb Elisabet Sunyer i, després, amb Jerònima de Vilanova i Desvern. Li fou oferta la curadoria del futur rei Felip IV, que refusà. Fill de la primera muller fou Felip de Margarit-Gallard i Sunyer. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit-Gallard i Sunyer, Felip de (Catalunya, s XVI - s XVII) Noble. Era fill de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart i d'Elisabet Sunyer. Fou pare de Vicenç i de Josep de Margarit i de Biure. 72 CATALUNYA - CULTURA Margarita Guergué, Companyia (Barcelona, 1987 - ) Companyia de dansa. Fundada per la coreògrafa i ballarina Margarita Guergué, després dels espectacles Roma i Gaudeamus. Més tard presentà Plàstic i oli, Excuses (1987), Time to go (1991), Constanza (1992) i La rosa sin porqué (1996). 73 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Màrgens-Nin i Manca, Feliu de (Sardenya, Itàlia, s XVIII – Madrid, 1750) Primer comte del Castell, baró de Senis i de Nurachi. Defensor de la causa filipista. El 1709 organitzà la reconquesta de l'illa de Sardenya, ocupada pels austriacistes. 74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Marges, Els (Barcelona, 1974 - ) Revista literària, amb col·laboracions sobre llengua, publicada per Joaquim Molas amb un equip de deixebles i de col·laboradors: J.M. Benet i Jornet, Jordi Castellanos, Joan-Lluís Marfany, Josep Murgades i Enric Sulià. Sobresurt per la varietat de temes i el rigor crític i erudit dels treballs. Dedica unes pàgines a la creació literària. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Margil i Ros, Antoni (València, 1657 – Mèxic, 1726) Missioner franciscà observant. Fou enviat de missioner a Amèrica el 1683. Desplegà la seva activitat a Mèxic, Guatemala, Hondures, Nicaragua i Costa Rica. Fundador de les missions de Dolores i Aldaes. Adscrit al col·legi de Querétaro, fundà el de Zacotecas el 1707. És conegut també amb el nom d'Antoni Margil de Jesús. 76 ANDORRA - GEOGRAFIA Margineda, la (Andorra la Vella, Andorra) Grup de bordes i antic llogaret, al límit amb la parròquia de Sant Julià de Lòria, aigua amunt de la gorja de la Margineda, per on la Valira s'obre pas vers Sant Julià. L'antic pont de la Margineda és vora la caseria. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margineda i Duran, Ramon (Gràcia, Barcelona, 1883 - Vilajuïga, Alt Empordà, 1972) Arqueòleg i industrial. Estudià a Barcelona, i freqüentà la penya del Niu Guerrer. Establert a Vilajuïga, hi explotà les aigües, i fundà el balneari de Vilajuïga i una llar cultural. Aplegà una important col·lecció de peces arqueològiques, conservada al castell del Joncar (Roses). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marginet, Pere (Vallclara ?, Conca de Barberà, s XIV - Poblet, Conca de Barberà, 1435) Eclesiàstic. Monjo cistercenc de Poblet, on ingressà entre el 1384 i el 1387, exercí diversos càrrecs administratius (infermer dels pobres, cellere major i majoral del Vilosell) fins que fou rellevat i empresonat, per mala administració. Vers el 1411 abandonà el monestir, i durant dos anys menà una vida de disbauxa amb dues dones, una d'elles una ex-monja del convent de la Serra de Montblanc. Penedit, retornà a Poblet. Després es retirà a la cova de la Pena, on féu una llarga penitència i esdevingué famós, fins al punt que, el 1415, Ferran d'Antequera, greument malalt, s'encomanà a la seva pregària, i entre el 1424 i el 1430 tingué com a deixebla Elionor d'Urgell, filla de Jaume el Dissortat, que visqué com a penitent a la cova propera de Nialó; el 1429 la reina Maria volgué visitar ambdós penitents i parlar-hi. El 1433, per carta, pressionà Guillem Queralt perquè acceptés l'abadiat de Poblet. Fou enterrat a l'església de Poblet, i fou traslladat a un sepulcre nou el 1490. Fou tingut en fama de venerable. 79 MÓN - BIOGRAFIA Margulis, Lynn (Chicago, EUA, 5/mar/1938 - Amherst, EUA, 22/11/2011) Microbiòloga. Desenvolupà la seva tasca docent i de recerca a diverses universitats dels EUA. Popularitzà la divisió primària dels éssers vius en cinc regnes. Autora d'un gran nombre d'articles i llibres de la seva especialitat, col·laborà en el primer volum de l'obra col·lectiva Biosfera (1991-98), dirigida per Ramon Folch i Guillèn. Fou membre de diverses acadèmies i institucions científiques, tant dels EUA com d'altres països, i ha rebut importants distincions. L'any 2007 rebé el doctorat honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. 80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Marí, Bartomeu (Eivissa, Eivissa, 1965 - ) Filòsof. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona. Conservador a l'IVAM de València (1990-96), on ha presentat exposicions dedicades a diversos artistes. Director del Witte and With Center for Contemporany Art a Rotterdam, des del 1996. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marí, Francesc (Barcelona, s XVII) Militar. Sobresortí durant les guerres del Rosselló, lluitant contra els francesos. Ascendí a mestre de camp i fou posat al front d'un terç de Barcelona (1673). el 1674, amb Manuel de Sentmenat, era el cap més destacat de la victòria de Morellàs (Vallespir). L'any següent, amb el seu terç, fou sorprès pels francesos a Figueres, on tant ell com els seus homes caigueren presoners. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marí i Bas, Vicent (Alacant, 10/feb/1912 - Madrid, 19/ago/1980) Compositor. És autor de cançons de caràcter popular. Usà el pseudònim de Laredo. 83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Marí i Calbet, Antoni (Eivissa, Eivissa, 1932 - ) Polític i metge. Estudià medicina a la Universitat de València (1950-56) i s'especialitzà en medicina tropical a Anvers (1958), i també en obstetrícia i ginecologia. Des del 1959 fins al 1968 estigué destinat a la República del Congo com a metge de l'Organització Mundial de la Salut. Fou cap de secció del servei de tocoginecologia de la Residència Sanitària de la Seguretat Social d'Eivissa des del 1970 fins al 1983. Militant del Partit Popular, entre el 1979 i el 1987 fou conseller de sanitat i afers socials i vicepresident del Consell Insular d'Eivissa i Formentera i, en 1983-87, conseller sense cartera del Govern Balear. Durant més de deu anys, des del 1987 fins al 1999, presidí el Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Després fou diputat del Parlament de les Illes Balears i conseller del Consell Insular d'Eivissa i Formentera. 84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Marí i Mayans, Isidor (Eivissa, Eivissa, 4/abr/1949 - ) Sociolingüista i cantautor. Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1972), amb una tesi sobre la poesia catalana d'Agustí Eura. Professor a la Universitat de les Balears del 1972 al 1980, en fou coordinador del departament de català i vicedegà de la facultat de filosofia i lletres. Com a promotor i coordinador del reciclatge de llengua catalana, fou membre de la Comissió Mixta entre el Consell Interinsular i el ministeri d'educació per a la introducció del català en el sistema educatiu (1979-80). Del 1980 al 1988 fou cap del Servei d'Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya i promogué, entre altres iniciatives, el curs multimèdia Digui, digui... i el centre de terminologia Termcat, el qual va dirigir des del 1988 fins el 1997. Fou subdirector general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1989 i 1996, i aquest any participà activament en l'elaboració de la Declaració Universal de... Segueix... 85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Marí i Muñoz, Antoni (Eivissa, Eivissa, 20/set/1944 - ) Escriptor i teòric de l'art. Interessat per l'estètica, ha investigat les idees literàries, artístiques i musicals dels s XVIII i XIX. Autor dels reculls poètics: Variacions sobre un tema romàntic: "Ombra i llum" (1978, en col·laboració amb F. Parcerisas), El preludi (1979), Un viatge d'hivern (1989, premi de la Crítica) i El desert (1997); narracions El vas de plata i altres llibres de misericòrdia (1991), i novel·les El camí de Vincennes (1995, premi Prudenci Bertrana), així com diversos assaigs sobre la teoria de l'art La voluntat expressiva (1990) i Formes de l'individualisme (1994). Director de la col·lecció de poesia "Marginales" de Tusquets, ha publicat també una antologia del romanticisme alemany El entusiasmo y la quitud (1979). Professor de la teoria de l'art a la Universitat Autònoma de Barcelona. 86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Marí i Ribas, Antoni (Eivissa, Eivissa, 1906 – 22/mai/1974) Pintor i dibuixant. La seva obra inicial es mou dins l'impressionisme, però després derivà cap a un expressionisme de gran llibertat d'execució. Els seus dibuixos tracten sempre la temàtica humana: generalment són escenes eivissenques del port, del mercat, dels cafès, etc. Exposà individualment a les Balears, a Barcelona i a algunes ciutats de l'estranger. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maria (Catalunya, s XII) Filla gran de Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva segona muller, Maria Roderic, filla del Cid. El 1107, quan devia tenir uns set anys, fou concertat el seu matrimoni amb el vell Bernat III de Besalú. Mort aquest (1111), el comtat de Besalú passava a la sobirania de Barcelona per falta d'hereus directes. 88 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria (Catalunya ?, s XIII) Amistançada de Pere II el Gran, de la qual hom no coneix més que el nom. Sembla que la seva unió és anterior al matrimoni del rei amb Constança de Sicília (1262). En nasqueren tres fills: Jaume Pere, futur senyor de Sogorb i almirall; Joan, i Beatriu, que es casaria amb Ramon de Cardona, de la branca secundària d'aquell llinatge que tenia la senyoria de Torà. 89 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria (Catalunya, s XIII – Saragossa, Aragó, gen/1268) Filla de Jaume I el Conqueridor i de Violant d'Hongria. El papa Climent IV volia casar-la amb Carles d'Anjou, llavors vidu de Beatriu de Provença. Abans que el projecte passés endavant Maria morí. 90 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria d'Anjou Veure> Maria de Nàpols. 91 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria d'Aragó (Catalunya, 1297 – Barcelona, 1347) Infanta de Castella. Filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols. El 1312 fou casada, a Calataiud, amb l'infant Pere, senyor de Cameros, germà de Ferran IV de Castella. El seu marit morí el 1319, i li deixà una filla, pòstuma, de nom Blanca. El seu caràcter, difícil i impulsiu, i l'enemistat de Castella envers la casa de Catalunya-Aragó, a causa del repudi d'Elionor de Castella per part de l'infant Jaume, germà de Maria, la feren decidir a abandonar Castella i a refugiar-se a Barcelona (1320). Ingressà com a monja a Sixena (1322), però després tornà a Barcelona, on fundà el monestir de Montsió (1374). Fou soterrada al convent de Santa Caterina. 92 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria d'Aragó (Catalunya-Aragó, v 1403 – Villacastín, Castella, 1445) Reina de Castella. Era filla de Ferran I de Catalunya-Aragó i d'Elionor d'Alburquerque, de qui heretà la senyoria de Montalbán. Fou casada (1420), a Àvila, amb el seu cosí germà Joan II de Castella; les esposalies, però, s'havien celebrat el 1418, a Medina del Campo. Intervingué poc en la política. Fou mare d'Enric VI de Castella. Fou sepultada al monestir de Guadalupe. 93 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria d'Aragó Veure> Maria de Portugal. 94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria I de Bearn (França, v 1145 – 1173) Vescomtessa de Bearn i de Gabardà (v1170-73). Filla del vescomte Pere I i germana de Gastó V, a qui succeí. En morir el seu pare, ella i el seu germà restaren sota la tutoria de Ramon Berenguer IV de Barcelona. El 1170 es casà amb Guillem de Montcada, fill del gran senescal Guillem Ramon, del qual tingué Gastó VI de Bearn, Guillem Ramon I i Saurina. Restà vídua el 1172. A desgrat de l'oposició dels bearnesos, instaurà al Bearn la dinastia dels Montcada, posada de primer sota la tutoria d'Alfons I de Catalunya-Aragó i sempre més vinculada a la política catalana. 95 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria de Castella (Segòvia, Castella, 1401 – València, 6/set/1458) Reina de Catalunya-Aragó. Muller d'Alfons IV el Magnànim. Era la filla primogènita d'Enric III de Castella i de Caterina de Lancaster. El 1406 fou concertat el seu matrimoni amb l'infant Alfons, fill de Ferran d'Antequera, que se celebrà a València el 1415. Les desavinences entre la reina i el seu marit i la seva manca de salut sembla que influïren en el poc interès del rei a tornar als seus regnes peninsulars, d'on estigué absent des del 1432 fins a la seva mort, el 1458. El govern d'aquests regnes recaigué, doncs, en la reina, com a lloctinent del seu marit, tant en el primer viatge a Itàlia (1420-23) com en el definitiu del 1432, bé que del 1436 al 1453 tingué a càrrec seu només el govern de Catalunya, mentre que els altres regnes eren encomanats al seu... Segueix... 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maria de Cervelló (Barcelona, 1230 – 1290) Santa, anomenada també dels Socors. Filla dels barons de Cervera, entrà en contacte amb fra Bernat de Corbera, un dels fundadors dels mercedaris, animada pel qual, després d'haver-se retirat (1248), fundà un beateri, que fou el primer convent del segon orde mercedari (1265). Advocada de la gent marinera, el seu culte fou reconegut el 1692. 97 ILLES BALEARS - MUNICIPI Maria de la Salut (Mallorca Septentrional) Municipi: 30,49 km2, 123 m alt, 2.114 hab (2014). Situat en es Pla, al sector nord de l'illa i a l'est d'Inca. Les margues que recobreixen una bona part del terme, són tingudes entre les millors terres cerealícoles de l'illa. La part no conreada és coberta de garriga de garrofer i olivella, amb rodals de bosc esclarissat (pi blanc i alzines). La zona conreada comprèn més de tres quartes parts del terme municipal, gairebé tot de secà: cereals, arbres fruiters, vinya i olivera. Ramaderia de bestiar oví, boví i porcí. Indústria derivada de l'agricultura (farina) i confecció de calçat. La població ha oscilat durant el s XX, acusant un màxim el 1940 amb 2.491 hab. La vila, d'origen islàmic, és centrada pel santuari i l'actual parròquia de la Mare de Déu de la Salut (del s XVI, ampliada posteriorment); el Raval sorgí a partir de mitjans s XVI als erms coneguts com les Comunes de Maria. Dins el terme hi ha, a més, les possessions de Montblanc i de Roqueta. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament - Escola 118 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria de Lausignan Veure> Maria de Xipre. 98 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria de Luna (Aragó, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 1406) Reina de Catalunya-Aragó. Primera muller de Martí l'Humà, era filla de Lope de Luna, primer comte de Luna, i de Brianda de Got. Heretà del seu pare el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb. El 1361 el rei Pere concretà les esposalles del seu fill segon, l'infant Martí, comte de Xèrica, amb ella, estipulant que des de vuit anys es criaria a la cort de la reina Elionor. Les noces se celebraren el 1372, a Barcelona. En morir, sobtadament, el seu cunyat Joan I, pel mai/1396, sense descendència masculina i trobant-se absent el seu marit a Sicília, hagué de fer-se càrrec de la successió i de la regència. Afrontà, amb èxit, les dificultats dels primers moments, especialment la defensa de Catalunya contra la invasió del comte de Foix, que reivindicava la successió en nom de la seva muller Joana, filla de Joan I. Amb el retorn del rei, el 1397, la seva intervenció en el govern dels regnes restà limitada a missions esporàdiques, com la pacificació de València, agitada per les lluites de bandositats, el 1404. És famosa també la seva intervenció prop del seu parent el papa Benet XIII en pro d'una humanització de la condició dels remences, alhora que, en canvi, es mostrà intolerant amb els jueus. 99 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria I de Montpeller (França, v 1182 – Roma, Itàlia, 1213) Reina de Catalunya-Aragó (1204-13). Filla de Guillem VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnenos. De molt jove la casaren amb Barral, vescomte de Marsella, que morí al cap de poc temps. El 1197 va contraure segones noces amb Bernat de Comenge, del qual tingué dues filles. Repudiada sota el pretext de parentiu, el 1204 s'hi casà Pere el Catòlic per tal d'afermar la seva influència al migdia gàl·lic; el matrimoni vinculà la senyoria de Montpeller a la corona catalano-aragonesa. El rei Pere se'n separà dos anys després de les noces, i intentà d'aconseguir el divorci per casar-se amb Maria de Montferrat, hereva del regne de Jerusalem, però el sant pare no accedí a les demandes de divorci. En un breu període de reconciliació del matrimoni fou engendrat l'infant Jaume (1208), el futur Jaume I, que a tres anys fou arrabassat de les mans de la seva mare per lliurar-lo com a ostatge a Simó de Montfort (1211). La reina Maria marxà a Roma. 100 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Maria de Nàpols (Nàpols, Itàlia, v 1280 - v 1350) Reina de Mallorca. Filla de Carles II d'Anjou, rei de Nàpols. Es casà amb Sanç (1304), hereu de la corona del regne de Mallorca. Vídua (1324) i sense fills, contragué nou matrimoni amb Jaume de Xèrica. Se li atribueix un comportament extravagant i anormal. 101 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria de Navarra (Navarra, v 1322 – València, 1347) Reina de Catalunya-Aragó. Filla de Felip III d'Evreux i de Joana II de Navarra. Es casà amb Pere III el Cerimoniós (1338) a Alagó. Tingueren cinc fills, dels quals només sobrevisqueren Constança, que fou reina de Sicília, i Joana, que es casà amb el comte d'Empúries. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maria de Portugal (Portugal, s XIV) Marquesa de Tortosa. Filla del rei Pere I de Portugal i de Constança Manuel i muller de l'infant Ferran d'Aragó, marquès de Tortosa, fill d'Alfons III de Catalunya-Aragó, amb qui es casà el 1349. A la mort de Ferran (1363), intentà de fugir a Navarra, però fou retinguda un quant temps per Pere III, fins que, alliberada, retornà a Portugal. No tingué fills. 117 EUROPA - BIOGRAFIA Maria de Portugal (Còrdova, Andalusia, 1482 - Lisboa, Portugal, 1517) Reina de Portugal (o Maria d'Aragó). Filla de Ferran II el Catòlic. De primer cunyada i després segona muller del rei Manuel I de Portugal, amb el qual es casà a Alcácer do Sal el 30/oct/1500. Tingué deu fills, entre els quals el rei Joan III de Portugal, Isabel, muller de l'emperador Carles V, i el cardenal Enric, que regnà a Portugal després de la mort del rei Sebastià I. Molt religiosa, aconseguí el perdó dels lisboetes, castigats per la gran matança de jueus del 1506. 103 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria I de Sicília (Catània, Itàlia, 1362 - Lentini, Itàlia, 1401) Reina de Sicília (1377-1401). Única filla de Frederic III i de Constança d'Aragó i néta per part de mare de Pere III de Catalunya-Aragó, succeí el seu pare, bé que el govern fou exercit pel seu tutor i vicari general de l'illa, Artal d'Alagó, al qual s'uniren aviat tres vicaris més. El projectat matrimoni de Maria amb el duc Joan Galeàs I de Milà, negociat secretament pel tutor el 1378, provocà una crisi i el rapte de la reina per Guillem Ramon de Montcada, comte d'Agosta, del partit català, que la lliurà a les tropes catalanes enviades pel rei Pere el 1380, les quals la custodiaren, primer a Sicília i després a Sardenya (1382), fins que fou portada a Catalunya, el 1384. Fracassat el projecte de casar-la amb l'infant Joan, per la tenaç oposició d'aquest, el rei Pere la destinà al seu nét Martí, fill de l'infant Martí. El tracte es clogué el 1386, però el matrimoni no s'efectuà, a causa de la poca edat del nuvi, fins el 1392, poc abans de la partença de l'estol reunit per l'infant Martí per reinstaurar la nora i el fill a Sicília (1392). Tingué només un fill, Pere, mort petit (1400), per la qual cosa deixà hereu del regne el seu marit. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maria de Vilademuls Veure> Vilademuls, Maria de. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maria de Xèrica (dita també Maria Àlvarez) Veure> Xèrica, Maria Álvarez de. 106 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria de Xipre (o de Lausignan) (Xipre, v 1279 – Barcelona, 1322) Reina de Catalunya-Aragó. Segona muller de Jaume II. Princesa xipriota, filla d'Hug III i d'Isabel d'Ibelin, i, per tant, germana d'Enric II de Xipre. Les negociacions matrimonials dutes a terme per Martí Pérez d'Orós, almirall de l'orde de l'Hospital, s'allargaren des del 1311 fins al 1315, any en què se celebraren les noces per poders a Nicòsia i les solemnes a Girona. Matrimoni malaurat per la manca de descendència, cosa que impedí que la corona de Xipre passés a mans de Jaume II. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maria d'Empúries (Catalunya, s XII) Filla del comte Hug IV d'Empúries i de Maria de Vilademuls. Es casà amb el vescomte Jofre II de Rocabertí. Fill seu fou Dalmau II de Rocabertí. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maria d'Urgell (Catalunya, s XII) Dama. Era una de les filles del comte Ermengol VI d'Urgell i d'Arsenda d'Àger. Resulta un personatge molt poc conegut. Apareix citada com a Maria d'Almenar. Tingué un fill anomenat Ermengol, que figura esmentat en sisè lloc a la successió del comtat d'Urgell, i en segon a la successió dels béns castellans del casal, al testament fet el 1177 per Ermengol VII, germà de Maria. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maria Girón Veure> Giron, Maria (comtessa d'Urgell). 110 CATALUNYA - VARIS Maria Immaculada i de Sant Antoni Maria Claret, filla de (Vic, Osona, 1916) Membre d'una associació religiosa, fundada per Manuel Mascaró i Borràs per a l'educació i l'acolliment d'orfes i abandonats. El 1936 l'associació es traslladà a Sabadell, on hi ha la seva única casa de família. 111 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria Lluïsa d'Orleans (París, França, 1662 – Madrid, 1689) Reina de Catalunya-Aragó i de Castella-Lleó. Filla gran de Felip de França, duc d'Orleans, i d'Enriqueta Anna d'Anglaterra. Casada (1679) amb el rei Carles II, de qui fou primera muller, no li donà fills. Fou impopular a Madrid, i no es pogué adaptar a la vida de la seva nova cort. 112 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (Torí, Itàlia, 1688 – Madrid, 1714) Reina de Castella (1701-14) i de Catalunya-Aragó (1701-05), pel seu matrimoni amb Felip V, celebrat a Figueres el 1701. Arran de la Guerra de Successió esdevingué molt anticatalana, i influí en la decisió del rei de no respectar les constitucions dels Països Catalans, arribà a afirmar que abans llançaria els seus fills pel balcó que no pas veure mantingudes les constitucions. Morí abans de la caiguda de Barcelona en poder de Felip V. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maria Pérez Ansúrez Veure> Ansúrez, Maria (comtessa d'Urgell). 114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maria Roderic de Vivar (Castella ?, v 1080 - Catalunya, v 1105) Comtessa de Barcelona. Filla petita del Cid i primera muller de Ramon Berenguer III de Barcelona, amb el qual es casà, vers el 1098. El comte degué cercar en aquest matrimoni un nou camí per al triomf de les seves ambicions ponentines. Tingué una filla, Ximena, que fou casada amb el comte Bernat III de Besalú (1107) i a la qual fou concedit en dot el comtat d'Osona, i després amb Roger III de Foix. 115 CATALUNYA - LITERATURA Maria Rosa (Catalunya, 24/nov/1894) Drama en prosa d'Àngel Guimerà. Estrenat al Teatre Novetats de Barcelona. Amb Terra baixa i La filla del mar, forma la gran trilogia dramàtica guimeraniana. Maria Rosa, la protagonista, és una dona instintiva que es debat entre la fidelitat al marit i l'impuls carnal. L'obra ha estat traduïda al castellà, al francès, a l'anglès i a l'italià, entre altres llengües. Anar a: [ Marfa ] [ Margarida de M ] [ Margarit, L ] [ Margarit i de P ] [ Margin ] [ Maria de L ] |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|