|
|
|
Anar a: [ Marfa ] [ Margarida de M ] [ Margarit, L ] [ Margarit i de P ] [ Margin ] [ Maria de L ] El millor metge és el que coneix la inutilitat de la majoria de les medicines. (Benjamin Franklin) 1 CATALUNYA - HISTÒRIA Marfà (Castellcir, Vallès Oriental) Antic poble i enclavament (9,07 km2), separat del sector principal pel terme de Castellterçol, a la vall mitjana de la riera de Marfà. Formava municipi independent, a mitjan s XIX, amb Santa Coloma Sasserra. L'església parroquial era dedicada a sant Pere. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marfà, Joan (Barcelona, 1831 – s XIX) Advocat. És autor de bon nombre d'obres de caràcter jurídic i d'alguns llibres moralitzants i didàctics. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Marfà, riera de (Catalunya) Curs d'aigua del Moianès (o riera Golarda), afluent de capçalera de la riera de Calders, que neix dins el terme de Collsuspina (Osona); en el seu curs alt rep els nom de riera de Santa Coloma i de Fontscalents; en travessar el terme de Castellterçol (Vallès Oriental), rep el torrent Mal per l'esquerra, i, després de drenar l'antic terme de Marfà, s'uneix amb la riera de Sant Joan a Monistrol de 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marfany i Garcia, Joan Lluís (Barcelona, 7/oct/1943 - ) Historiador de la literatura, crític i professor. Deixeble de Joaquim Molas, es llicencià en llengües romàniques. Ha publicat antologies de diversos escriptors i de la poesia catalana medieval i del s. XV. El seu llibre més important és Aspectes del Modernisme (1975), replantejament crític d'aquest moviment, juntament amb La cultura del catalanisme (1996). 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Margalef (Torregrossa, Pla d'Urgell) Caseria i antic terme, situada al sector occidental del terme. 6 CATALUNYA - MUNICIPI
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margalef, batalla de (Margalef, Torregrossa, Pla d'Urgell, 23/abr/1810) Fet d'armes de la Guerra del Francès, entre les forces del general francès Suchet i les que anaven a defensar Lleida, a les ordres d'E. O'Donnell, que foren encerclades i uns 5.000 homes foren fets presoners. Aleshores Suchet pogué prendre 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Margalida, pic de (Alta Ribagorça) Cim (3.218 m alt) del massís de la Maladeta, entre el pic de les Tempestats i el pic de Russell, al punt on la cresta de les Tempestats es bifurca, tot derivant-se cap a ponent la cresta de Salenques. El nom li fou donat el 1906 pel pirenaista gascó Le Bondidier en honor de la seva muller. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Margalida, riu de (Vall d'Aran) Afluent dretà de la Garona, que neix als vessants meridionals de la serra de Montlude, com a emissari de l'estany Long de Vilamòs. Després de travessar el bosc d'Er Auet i passar per un llarg engorjat, desemboca al seu col·lector prop de Bossost. A la dreta del seu curs hi ha les antigues mines de Margalida, de blenda, deixades d'explotar cap al 1950. 11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margall i Tauler, Enric (Malgrat de Mar, Maresme, 28/ago/1944 - Ciutadella, Menorca, 24/oct/1986) Jugador de bàsquet. S'inicià en l'equip del Malgrat i, posteriorment, jugà amb el Joventut de Badalona fins al 1974 que abandonà l'esport actiu per una lesió coronària. Formà part de la selecció estatal amb la qual disputà 136 partits. Els seus germans Narcís i Josep Maria també s'han dedicat al bàsquet. 116 CATALUNYA - GEOGRAFIA Margançol, el (Berguedà) Riu, afluent per l'esquerra del Llobregat (o el Merdançol). Neix a uns 1.300 m alt. als serrats prepirinenecs de Sant Jaume de Frontanyà; travessa els termes de les Llosses (Ripollès) i de Borredà, i s'orienta cap a l'oest, paral·lelament a la serra de Pic-en-cel, on s'encaixa fins a 520 m alt. a l'aiguabarreig amb el Llobregat, aigua avall de la Baells, on el pantà de la Baells remunta el riu. L'únic afluent important és la riera de Vilada. 13 CATALUNYA - MUNICIPI
14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Margarida (Planes de la Baronia, Comtat) Poble, situat 4 km a l'est de la vila. Lloc de moriscs (26 focs el 1609) de la fillola de la Vall de Gallinera. L'església parroquial de Sant Francesc depengué de la de Catamarruc i de la de Planes. Formà part de la baronia de Planes. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Margarida, cala (Palamós, Baix Empordà) Cala de la Costa Brava, a ponent de la població, oberta entre la punta del Molí i el cap Gros. Antic nucli d'habitació temporera de pescadors, ha esdevingut un important centre d'estiueig i de turisme. 16 EUROPA - BIOGRAFIA Margarida I de Bearn (Bearn, França, s XIII – Foix, França, 1319) Vescomtessa de Bearn, Marsan i Gabardà, comtessa en part de Bigorra, baronessa de Castellvell i de Montcada (1290-1319) i comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò, com a muller de Roger Bernat III de Foix. Era filla del vescomte Gastó VII de Bearn; el 1290 aquest llegà els seus béns de Catalunya a la seva germana gran, Guillema, i, si aquesta moria sense descendència -com així fou-, aquests passarien a Margarida o a la germana Mata de Montcada. Guillema, vídua de l'infant Pere, germà de Jaume II de Catalunya-Aragó, cedí, però, els seus béns a aquest darrer, contra el testament patern (1302). Això fou causa de lluites contra el rei per part del seu marit (mort el 1303) i del seu hereu, Gastó I de Foix, que acabà possessionant-se de l'herència dels Montcada en nom de la seva mare (1309), enfront dels Armanyac. 17 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Margarida d'Àustria (Graz, Àustria, 1584 - El Escorial, Madrid, 1611) Reina de Catalunya-Aragó, de Castella-Lleó i de Portugal. Filla de l'arxiduc Carles, duc d'Estíria. Es casà a València (1599) amb el rei Felip III, amb qui ja s'havia casat per poders a Ferrara (1598). Fundà el col·legi de jesuïtes de Salamanca. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarida de Montferrat (Catalunya, v 1350 - Morella, Ports, 1420) Comtessa d'Urgell. Esposa del comte Pere II (m 1408) i mare de Jaume d'Urgell el Dissortat (m 1433). Dona enèrgica i ambiciosa, quan morí Martí l'Humà i fou elegit per succeir-lo Ferran d'Antequera, incità el seu fill a la rebel·lió que tan funestes conseqüències havia de tenir per als Urgell. Estigué tancada amb el seu fill al setge de Balaguer (1413), tot els béns li foren confiscats i quedà reduïda a la miseria. Alfons el Magnànim millorà la seva situació. 20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Margarida de Prades (Catalunya, v 1387/88 - Bonrepòs, Priorat, 1429) Reina de Catalunya-Aragó (1409-24). Filla del comte Pere de Prades i de Joana de Cabrera i descendent de Jaume II. La infanta Margarida es crià a la cort protegida per Martí l'Humà i Maria de Luna. Quan el rei quedà vidu (1406) i després d'haver mort el seu hereu Martí el Jove (1409), li aconsellaren que es casés de nou amb l'objectiu de cercar successor. El rei escollí Margarida de Prades, que llavors devia tenir uns vint-i-un anys, amb la qual es casà el 17/set/1409. Margarida no donà cap successor a la corona, potser a causa de l'avançada edat del monarca. El 1424 professà al monestir de Valldonzella, de Barcelona. 21 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Margarida de Provença (Provença, França, 1221 - 1295) Reina de França. Muller de Lluís IX. Era filla del comte Ramon Berenguer V de Provença. En casar-se (1234), no fou feta hereva de Provença. El 1258 Jaume I li féu donació dels seus eventuals drets sobre el territori de Provença, llevat de Montpeller i la seva senyoria, en un apèndix al tractat de Corbeil. 22 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - HISTÒRIA Margarit (Talarn, Pallars Jussà) Antiga quadra, al límit amb el terme de Tremp. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit (Girona, s XIV - Catalunya, s XVII) Llinatge de cavallers i després nobles que tingueren un paper molt important en la història de Catalunya. Es dividí en dues branques, la primogènita dels senyors de Sant Gregori i la secundària dels senyors del Castell d'Empordà. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Berenguer (Catalunya, s XII) Cavaller de l'Hospital. Probable membre del llinatge. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Berenguer (Catalunya, s XIV) Probable germà de Bernat (I). Fou tresorer de Pere III (1351-63). 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Berenguer de (Catalunya, s XII) Marí i frare del Temple. El 1188 comandava les quaranta galeres trameses per Guillem II de Sicília en auxili de la plaça de Tir, on els croats eren assejats pels turcs de Saladí. Trencà el bloqueig naval que sofria la ciutat llençant una nau encesa sobre els vaixells enemics, molts dels quals resultaren cremats. Introduït un fort auxili, els turcs hagueren d'alçar el setge. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Bernat (Catalunya, s XV) Probable fill de Joan i germà de Miquel i Francesc (o Franci). Fou abat de Sant Pere de Rodes i bisbe de Catània. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Bernat (II) (Catalunya, v 1340 - 1414/16) Cavaller (1377). Probable fill de Bernat (I) i germà de Joan Margarit. Fou conseller i conestable de l'infant Joan i uixer seu quan ja fou rei (1387). Com a cavaller, formà part del braç militar a les corts (1392), i el rei el nomenà entre els principals capitans de l'expedició que volia fer a Sardenya i que al capdavall no havia de ser realitzada. En morir Joan I, fou depurat, condemnat a pagar una multa de deu mil florins i empresonat (1397-98), juntament amb Bernat Metge. Fou pare de Joan i de Bernat Margarit i de Peguera, els quals foren els iniciadors de les dues línies del llinatge. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Bernat de (Catalunya, s XV – s XVI) Frare cartoixà. Professà a Scala Dei el 1500. Fou prior d'aquest establiment i més tard de les cartoixes de la Valldecrist i de Montalegre. Pertanyia al llinatge noble del seu cognom. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Francesc (Catalunya, s XV) (o Franci). Probable fill de Joan Margarit i germà de Bernat i Miquel. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Francesc de (Catalunya, s XV) Noble. Com altres familiars seus, figurà entre els qui reteren Girona a Joan de Lorena, el 1469, i els qui lliuraren la plaça a Joan II, el 1471. Fou nomenat veguer de la ciutat. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Guillem Guerau (Catalunya, s XII) Templer (1150). Membre del llinatge. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Joan (Catalunya, s XIV – s XV) Probable fill de Bernat (I) i i germà de Bernat (III). Fou veguer de Camprodon (1400), castellà d'Alacant (1404) i, probablement, pare de Joan Margarit i avi de Joan Margarit. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Joan (Catalunya, v 1400 - v 1456) Probable fill de Joan Margarit. Fou secretari d'Alfons IV a Itàlia. És probable que fossin fills seus Bernat, Miquel i Francesc (o Franci). 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Joan (Catalunya, s XV) Nét de Joan Margarit. Fou abat d'Amer (1449-76). Prengué part activa a la guerra contra Joan II, primer com a enemic del rei i després com a col·laborador seu. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Llàtzer de (Girona, s XVI) Fill de Jeroni de Margarit i de Requesens. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Lluís de (Catalunya, s XV – s XVI) Marí. Senyor de Castell-Empordà, successor de Pere. Serví amb honor als exèrcits de l'emperador Carles V i a les guerres d'Hongria. Era el pare de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Mariàngela de (Catalunya, s XVI) Filla de Lluís Margarit i de Requesens, i d'Elisabet. Es casà amb Pere d'Espés, al qual aportà (1588) els béns de la línia primogènita dels senyors de Sant Gregori. Llur filla fou Elisabet de Margarit i d'Espés. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Pere (Catalunya, s XII) Templer (1145). Membre del llinatge. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Pere (Castell d'Empordà, Baix Empordà, 1455 - 1505) Cavaller. Des del 1485 estigué al servei del rei Ferran II. Casat amb una dama d'Isabel I, prengué part a la Guerra de Granada (1490-91). Posteriorment acompanyà Colom en el segon viatge a Amèrica (1493), on fou nomenat capità de la fortalesa de Santo Tomàs, a l'illa de l'Espanyola. Després d'una dura i indiscriminada repressió per una insurrecció indígena, intentà d'apoderar-se del comandament i s'oposà al Consell de Govern. Al seu retorn (1494), informà als reis de la insubordinació de Colom i de la seva família. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit, Vicenç (Catalunya, s XIII) Cavaller. Un dels primers membres d'aquest llinatge. Acompanyà Jaume I a la conquesta de València. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i Bertran, Lluís (Girona, 1445 – s XV) Fill i successor de Francesc Margarit i de Pau i germà de Violant. Es casà (1477) amb Joana de Requesens, i foren pares de Joan, Jeroni i Lluís Margarit i de Requesens. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i Bertran, Violant (Girona, s XV - Catalunya, s XV) Filla de Francesc Margarit i de Pau i germana de Lluís. Es casà amb Joan de Sarriera, senyor de Vulpellac. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i Carrillo, Lluís de (Catalunya, s XV) Fill i hereu de Pere Margarit i germà d'Alfons Carrillo i Margarit. Fou senyor del Castell d'Empordà. Pare de Pere de Margarit i de Vallesca. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Biure, Felip de (Catalunya, s XVII) Noble. Fill de Felip de Margarit-Gallard i Sunyer i germà de Josep, el governador del Principat durant la guerra dels Segadors, la política del qual secundà. Heretà del seu pare les possessions familiars de Castell d'Empordà. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Biure, Josep de (Girona ?, 1602 – Perpinyà, 1685) Militar i polític. Marquès d'Aguilar. Era nét de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallard i fill de Felip de Margarit-Gallard i Sunyer i de Beatriu de Biure, i germà de Felip, Joan i Vicenç. Fou l'hereu de la seva mare, la qual li deixà la baronia de Vallespinosa. Ferm partidari de la unió amb França, fou nomenat governador de Catalunya per Lluís XIII (1641-59). Prengué part activa en la guerra dels Segadors; amb el grau de mariscal de camp, lluità al costat de les tropes franceses i catalanes contra les de Felip IV. S'encarregà de la defensa del Camp de Tarragona: va conquerir Valls (1641), guanyà les batalles de Constantí i del Catllar (1641) i l'any 1643 reconquerí la Vall d'Aran. Dirigí la defensa de Barcelona el 1652 i continuà la lluita des de Perpinyà, des d'on envaí Catalunya diverses vegades, fins a la pau dels Pirineus (1659). Exceptuat de l'amnistia que concedí Felip IV, morí a l'exili. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Biure, Vicenç de (Castell d'Empordà ?, Baix Empordà, v 1605 – Perpinyà, 1672) Eclesiàstic dominicà. Fou catedràtic de teologia a la Universitat de Girona. En atenció al seu germà, Josep, fou preconitzat bisbe de Lleida (1643-46), potser de Solsona (1646-51) i de Barcelona (1651-52) pels reis de França. Lluís XIV el nomenà bisbe d'Elna (1659), però no fou reconegut per la Santa Seu fins al 1669. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Pau, Bernat (III) (Girona, v 1395 - v 1480) (dit el Jove). Fill de Joan Margarit i de Peguera, i de Caterina de Pau, i germà de Joan, Berenguer i Francesc. Fou senyor de Sant Gregori. Protagonitzà, gràcies al fet d'ésser nebot del bisbe Bernat de Pau, nombrosos incidents a Girona. Les milícies populars del sagramental saquejaren (1454) la casa que posseïa al Mercadal i el molí de Sant Gregori, conflicte que es polaritzà en un enfrontament entre el llinatge i la menestralia gironina. En recompensa als serveis oferts a la corona durant la guerra contra Joan II (1462-72) rebé les senyories de Palafrugell, Palamós i Santa Coloma de Farners. Fou el pare de Violant Margarit i Bertran. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Pau, Francesc (Girona, v 1425 - v 1478) Fill de Joan Margarit i de Peguera, i de Caterina de Pau, i germà de Joan, Berenguer i Bernat (III). Fou destinat a la carrera eclesiàstica, però ja el 1463 havia penjat els hàbits i era cavaller. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Pau, Joan (Girona, 1422 – Roma, Itàlia, 1484) Humanista i eclesiàstic. Bisbe d'Elna (1453-62) i de Girona (1463-83) i cardenal (1483). A les Corts de Barcelona del 1454 féu una cèlebre exposició de la situació de crisi que travessava el Principat. Durant l'aixecament de la Generalitat contra Joan II, al front dels bisbes catalans, es distingí pel seu esperit reialista. Mantingué el coratge dels defensors de Girona durant el primer setge de la ciutat (1467), i el 1469, en veure que era impossible de resistir l'asalt de les tropes del duc de Lorena, claudicà, obligat a prestar jurament al príncep de Viana, l'ofensiva de Joan II (1471) li va permetre de lluitar novament al costat del rei. Home culte i erudit, estudià a Bolonya i fou un 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Peguera, Bernat (Catalunya, v 1395 - v 1480) (dit el Vell). Fill de Bernat (II) de Margarit i germà de Joan. Fou l'iniciador de la línia secundària dels senyors del Castell d'Empordà. Es casà amb la pubilla Francesca de Santfeliu-Vilaragut, senyora del Castell d'Empordà, Ullastret, Monells i Sant Iscle. Fou veguer de Barcelona i combaté com a mercenari (1426-28) en la guerra dels Cent Anys, i durant la revolució catalana (1462-72) on participà en la defensa de Girona contra les tropes de la Generalitat, i, un cop presa la ciutat, col·laborà en el lliurament d'aquesta als reialistes (1471). La seva filla i hereva fou Constança Margarit i de Santfeliu. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Peguera, Joan (Catalunya, s XV - Girona, s XV) Fill de Bernat (II) Margarit i germà de Bernat. Fou l'iniciador de la línia primogènita dels senyors de Sant Gregori. Probable veguer de Girona (1440-42). Es casà amb Caterina de Pau i foren pares de Joan i de Bernat (III) Margarit i de Pau. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Requesens, Jeroni de (Girona, s XVI) Fill de Lluís Margarit i Bertran i de Joana de Requesens, i germà de Joan i de Lluís. Fou el pare de Llàtzer de Margarit. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Requesens, Joan (Girona, s XVI) Eclesiàstic. Fill de Lluís Margarit i Bertran i de Joana de Requesens, i germà de Jeroni i de Lluís. Fou bisbe de Girona (1534-54). 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Santfeliu, Constança (Catalunya, s XV) Filla de Bernat Margarit i de Peguera. Fou muller de Joan Bertran, i foren pares de Pere Margarit. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i de Vallseca, Pere de (Catalunya, s XVI) Fill de Lluís de Margarit i Carrillo. Es casà amb la pubilla Jerònima de Gallard, senyora de Sant Feliu de la Garriga, i foren pares de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallard. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i del Pont, Francesc (Catalunya, v 1600 – 1627) Bandoler. Actuà cap al 1625 a la zona del Vallès. Dirigí la partida més important del Principat a partir del 1626, arran de l'exili de Joan de Serrallonga. Morí en una batuda de Miguel de los Santos de Sant Pedro, lloctinent de Catalunya. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i d'Espés, Elisabet de (Catalunya, s XVI - s XVII) Filla de Pere d'Espés i de Mariàngela de Margarit. Muller de Joaquim de Reguer i de Ferrer, al qual aportà els béns d'aquest línia, i a llurs descendents, que també és cognominaren Margarit. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit i Lleonard, Josep (Catalunya, s XIX - Barcelona, s XIX) Brodador. Assolí un gran prestigi devers la meitat del s. XIX. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit-Desvern i de Gallard, Leandre de (Catalunya, s XVI) Fill de Pere de Margarit i de Vallseca, i de Jerònima de Gallard. Es casà, primerament, amb Elisabet Sunyer i, després, amb Jerònima de Vilanova i Desvern. Li fou oferta la curadoria del futur rei Felip IV, que refusà. Fill de la primera muller fou Felip de Margarit-Gallard i Sunyer. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margarit-Gallard i Sunyer, Felip de (Catalunya, s XVI - s XVII) Noble. Era fill de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart i d'Elisabet Sunyer. Fou pare de Vicenç i de Josep de Margarit i de Biure. 72 CATALUNYA - CULTURA Margarita Guergué, Companyia (Barcelona, 1987 - ) Companyia de dansa. Fundada per la coreògrafa i ballarina Margarita Guergué, després dels espectacles Roma i Gaudeamus. Més tard presentà Plàstic i oli, Excuses (1987), Time to go (1991), Constanza (1992) i La rosa sin porqué (1996). 73 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Màrgens-Nin i Manca, Feliu de (Sardenya, Itàlia, s XVIII – Madrid, 1750) Primer comte del Castell, baró de Senis i de Nurachi. Defensor de la causa filipista. El 1709 organitzà la reconquesta de l'illa de Sardenya, ocupada pels austriacistes. 74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Margil i Ros, Antoni (València, 1657 – Mèxic, 1726) Missioner franciscà observant. Fou enviat de missioner a Amèrica el 1683. Desplegà la seva activitat a Mèxic, Guatemala, Hondures, Nicaragua i Costa Rica. Fundador de les missions de Dolores i Aldaes. Adscrit al col·legi de Querétaro, fundà el de Zacotecas el 1707. És conegut també amb el nom d'Antoni Margil de Jesús. 76 ANDORRA - GEOGRAFIA Margineda, la (Andorra la Vella, Andorra) Grup de bordes i antic llogaret, al límit amb la parròquia de Sant Julià de Lòria, aigua amunt de la gorja de la Margineda, per on la Valira s'obre pas vers Sant Julià. L'antic pont de la Margineda és vora la caseria. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Margineda i Duran, Ramon (Gràcia, Barcelona, 1883 - Vilajuïga, Alt Empordà, 1972) Arqueòleg i industrial. Estudià a Barcelona, i freqüentà la penya del Niu Guerrer. Establert a Vilajuïga, hi explotà les aigües, i fundà el balneari de Vilajuïga i una llar cultural. Aplegà una important col·lecció de peces arqueològiques, conservada al castell del Joncar (Roses). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marginet, Pere (Vallclara ?, Conca de Barberà, s XIV - Poblet, Conca de Barberà, 1435) Eclesiàstic. Monjo cistercenc de Poblet, on ingressà entre el 1384 i el 1387, exercí diversos càrrecs administratius (infermer dels pobres, cellere major i majoral del Vilosell) fins que fou rellevat i empresonat, per mala administració. Vers el 1411 abandonà el monestir, i durant dos anys menà una vida de disbauxa amb dues dones, una d'elles una 79 MÓN - BIOGRAFIA Margulis, Lynn (Chicago, EUA, 5/mar/1938 - Amherst, EUA, 22/11/2011) Microbiòloga. Desenvolupà la seva tasca docent i de recerca a diverses universitats dels EUA. Popularitzà la divisió primària dels éssers vius en cinc regnes. Autora d'un gran nombre d'articles i llibres de la seva especialitat, col·laborà en el primer volum de l'obra col·lectiva Biosfera (1991-98), dirigida per Ramon Folch i Guillèn. Fou membre de diverses acadèmies i institucions científiques, tant dels EUA com d'altres països, i ha rebut importants distincions. L'any 2007 rebé el doctorat honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. 80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Marí, Bartomeu (Eivissa, Eivissa, 1965 - ) Filòsof. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona. Conservador a l'IVAM de València (1990-96), on ha presentat exposicions dedicades a diversos artistes. Director del Witte and With Center for Contemporany Art a Rotterdam, des del 1996. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marí, Francesc (Barcelona, s XVII) Militar. Sobresortí durant les guerres del Rosselló, lluitant contra els francesos. Ascendí a mestre de camp i fou posat al front d'un terç de Barcelona (1673). el 1674, amb Manuel de Sentmenat, era el cap més destacat de la victòria de Morellàs (Vallespir). L'any següent, amb el seu terç, fou sorprès pels francesos a Figueres, on tant ell com els seus homes caigueren presoners. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Marí i Ribas, Antoni (Eivissa, Eivissa, 1906 – 22/mai/1974) Pintor i dibuixant. La seva obra inicial es mou dins l'impressionisme, però després derivà cap a un expressionisme de gran llibertat d'execució. Els seus dibuixos tracten sempre la temàtica humana: generalment són escenes eivissenques del port, del mercat, dels cafès, etc. Exposà individualment a les Balears, a Barcelona i a algunes ciutats de l'estranger. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maria (Catalunya, s XII) Filla gran de Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva segona muller, Maria Roderic, filla del Cid. El 1107, quan devia tenir uns set anys, fou concertat el seu matrimoni amb el vell Bernat III de Besalú. Mort aquest (1111), el comtat de Besalú passava a la sobirania de Barcelona per falta d'hereus directes. 88 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria (Catalunya ?, s XIII) Amistançada de Pere II el Gran, de la qual hom no coneix més que el nom. Sembla que la seva unió és anterior al matrimoni del rei amb Constança de Sicília (1262). En nasqueren tres fills: Jaume Pere, futur senyor de Sogorb i almirall; Joan, i Beatriu, que es casaria amb Ramon de Cardona, de 89 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria (Catalunya, s XIII – Saragossa, Aragó, gen/1268) Filla de Jaume I el Conqueridor i de Violant d'Hongria. El papa Climent IV volia casar-la amb Carles d'Anjou, llavors vidu de Beatriu de Provença. Abans que el projecte passés endavant Maria morí. 90 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria d'Anjou Veure> Maria de Nàpols. 91 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria d'Aragó (Catalunya, 1297 – Barcelona, 1347) Infanta de Castella. Filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols. El 1312 fou casada, a Calataiud, amb l'infant Pere, senyor de Cameros, germà de Ferran IV de Castella. El seu marit morí el 1319, i li deixà una filla, pòstuma, de nom Blanca. El seu caràcter, difícil i impulsiu, i l'enemistat de Castella envers la casa de Catalunya-Aragó, a causa del repudi d'Elionor de Castella per part de l'infant Jaume, germà de Maria, la feren decidir a abandonar Castella i a refugiar-se a Barcelona (1320). Ingressà com a monja a Sixena (1322), però després tornà a Barcelona, on fundà el monestir de Montsió (1374). Fou soterrada al convent de Santa Caterina. 92 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria d'Aragó (Catalunya-Aragó, v 1403 – Villacastín, Castella, 1445) Reina de Castella. Era filla de Ferran I de Catalunya-Aragó i d'Elionor d'Alburquerque, de qui heretà la senyoria de Montalbán. Fou casada (1420), a Àvila, amb el seu cosí germà Joan II de Castella; les esposalies, però, s'havien celebrat el 1418, a Medina del Campo. Intervingué poc en la política. Fou mare d'Enric VI de Castella. Fou sepultada al monestir de Guadalupe. 93 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria I de Bearn (França, v 1145 – 1173) Vescomtessa de Bearn i de Gabardà (v1170-73). Filla del vescomte Pere I i germana de Gastó V, a qui succeí. En morir el seu pare, ella i el seu germà restaren sota la tutoria de Ramon Berenguer IV de Barcelona. El 1170 es casà amb Guillem de Montcada, fill del gran senescal Guillem Ramon, del qual tingué Gastó VI de Bearn, Guillem Ramon I i Saurina. Restà vídua el 1172. A desgrat de l'oposició dels bearnesos, instaurà al Bearn la dinastia dels Montcada, posada de primer sota la tutoria d'Alfons I de Catalunya-Aragó i sempre més vinculada a la política catalana. 95 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria de Castella (Segòvia, Castella, 1401 – València, 6/set/1458) Reina de Catalunya-Aragó. Muller d'Alfons IV el Magnànim. Era la filla primogènita d'Enric III de Castella i de Caterina de Lancaster. El 1406 fou concertat el seu matrimoni amb l'infant Alfons, fill de Ferran d'Antequera, que se celebrà a València el 1415. Les desavinences entre la reina i el seu marit i la seva manca de salut sembla que influïren en el poc interès del rei a tornar als seus regnes peninsulars, d'on estigué absent des del 1432 fins a la seva mort, el 1458. El govern d'aquests regnes recaigué, doncs, en la reina, com a lloctinent del seu marit, tant en el primer viatge a Itàlia (1420-23) com en el definitiu del 1432, bé que del 1436 al 1453 tingué a càrrec seu només el govern de Catalunya, mentre que els altres regnes eren encomanats al seu... Segueix... 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maria de Cervelló (Barcelona, 1230 – 1290) Santa, anomenada també dels Socors. Filla dels barons de Cervera, entrà en contacte amb fra Bernat de Corbera, un dels fundadors dels mercedaris, animada pel qual, després d'haver-se retirat (1248), fundà un beateri, que fou el primer convent del segon orde mercedari 97 ILLES BALEARS - MUNICIPI
118 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria de Lausignan Veure> Maria de Xipre. 98 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria de Luna (Aragó, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 1406) Reina de Catalunya-Aragó. Primera muller de Martí l'Humà, era filla de Lope de Luna, primer comte de Luna, i de Brianda de Got. Heretà del seu pare el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb. El 1361 el rei Pere concretà les esposalles del seu fill segon, l'infant Martí, comte de Xèrica, amb ella, estipulant que des de vuit anys es criaria a la cort de la reina Elionor. Les noces se celebraren el 1372, a Barcelona. En morir, sobtadament, el seu cunyat Joan I, pel mai/1396, sense descendència masculina i trobant-se absent el seu marit a Sicília, hagué de fer-se càrrec de la successió i de la regència. Afrontà, amb èxit, les dificultats dels primers moments, especialment la defensa de Catalunya contra la invasió del comte de Foix, que reivindicava la successió en nom de la seva muller Joana, filla de 99 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria I de Montpeller (França, v 1182 – Roma, Itàlia, 1213) Reina de Catalunya-Aragó (1204-13). Filla de Guillem VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnenos. De molt jove la casaren amb Barral, vescomte de Marsella, que morí al cap de poc temps. El 1197 va contraure segones noces amb Bernat de Comenge, del qual tingué dues filles. Repudiada sota el pretext de parentiu, el 1204 s'hi casà Pere el Catòlic per tal d'afermar la seva influència al migdia gàl·lic; el matrimoni vinculà la senyoria de Montpeller a la corona catalano-aragonesa. El rei Pere se'n separà dos anys després de les noces, i intentà d'aconseguir el divorci per casar-se amb Maria de Montferrat, hereva del regne de Jerusalem, però el sant pare no accedí a les demandes de divorci. En un breu període de reconciliació del matrimoni fou engendrat l'infant Jaume (1208), el futur Jaume I, que a tres anys fou arrabassat de les mans de la seva mare per lliurar-lo com a ostatge a Simó de Montfort (1211). La reina Maria marxà a Roma. 100 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Maria de Nàpols (Nàpols, Itàlia, v 1280 - v 1350) Reina de Mallorca. Filla de Carles II d'Anjou, rei de Nàpols. Es casà amb Sanç (1304), hereu de la corona del regne de Mallorca. Vídua (1324) i sense fills, contragué nou matrimoni amb Jaume de Xèrica. Se li atribueix un comportament extravagant i anormal. 101 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria de Navarra (Navarra, v 1322 – València, 1347) Reina de Catalunya-Aragó. Filla de Felip III d'Evreux i de Joana II de Navarra. Es casà amb Pere III el Cerimoniós (1338) a Alagó. Tingueren cinc fills, dels quals només sobrevisqueren Constança, que fou reina de Sicília, i Joana, que es casà amb el comte d'Empúries. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA
117 EUROPA - BIOGRAFIA Maria de Portugal (Còrdova, Andalusia, 1482 - Lisboa, Portugal, 1517) Reina de Portugal (o Maria d'Aragó). Filla de Ferran II el Catòlic. De primer cunyada i després segona muller del rei Manuel I de Portugal, amb el qual es casà a Alcácer do Sal el 30/oct/1500. Tingué deu fills, entre els quals el rei Joan III de Portugal, Isabel, muller de l'emperador Carles V, i el cardenal Enric, que regnà a Portugal després de la mort del rei Sebastià I. Molt religiosa, aconseguí el perdó dels lisboetes, castigats per la gran matança de jueus del 1506. 103 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria I de Sicília (Catània, Itàlia, 1362 - Lentini, Itàlia, 1401) Reina de Sicília (1377-1401). Única filla de Frederic III i de Constança d'Aragó i néta per part de mare de Pere III de Catalunya-Aragó, succeí el seu pare, bé que el govern fou exercit pel seu tutor i vicari general de l'illa, Artal d'Alagó, al qual s'uniren aviat tres vicaris més. El projectat matrimoni de Maria amb el duc Joan Galeàs I de Milà, negociat secretament pel tutor el 1378, provocà una crisi i el rapte de la reina per Guillem Ramon de Montcada, comte d'Agosta, del partit català, que la lliurà a les tropes catalanes enviades pel rei Pere el 1380, les quals la custodiaren, primer a Sicília i després a Sardenya (1382), fins que fou portada a Catalunya, el 1384. Fracassat el projecte de casar-la amb l'infant Joan, per la tenaç oposició d'aquest, el rei Pere la destinà al seu nét Martí, fill de l'infant Martí. El tracte es clogué el 1386, però el matrimoni no s'efectuà, a causa de la poca edat del nuvi, fins el 1392, poc abans de la partença de l'estol reunit per l'infant Martí per reinstaurar la nora i el fill a Sicília (1392). Tingué només un fill, Pere, mort petit (1400), per la qual cosa deixà hereu del regne el seu marit. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA
105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maria de Xèrica (dita també Maria Àlvarez) Veure> Xèrica, Maria Álvarez de. 106 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria de Xipre (o de Lausignan) (Xipre, v 1279 – Barcelona, 1322) Reina de Catalunya-Aragó. Segona muller de Jaume II. Princesa xipriota, filla d'Hug III i d'Isabel d'Ibelin, i, per tant, germana d'Enric II de Xipre. Les negociacions matrimonials dutes a terme per Martí Pérez d'Orós, almirall de l'orde de l'Hospital, s'allargaren des del 1311 fins al 1315, any en què se celebraren les noces per poders a Nicòsia i les solemnes a Girona. Matrimoni malaurat per la manca de descendència, cosa que impedí que la corona de Xipre passés a mans de Jaume II. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maria d'Empúries (Catalunya, s XII) Filla del comte Hug IV d'Empúries i de Maria de Vilademuls. Es casà amb el vescomte Jofre II de Rocabertí. Fill seu fou Dalmau II de Rocabertí. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maria d'Urgell (Catalunya, s XII) Dama. Era una de les filles del comte Ermengol VI d'Urgell i d'Arsenda d'Àger. Resulta un personatge molt poc conegut. Apareix citada com a Maria d'Almenar. Tingué un fill anomenat Ermengol, que figura esmentat en sisè lloc a la successió del comtat d'Urgell, i en segon a la successió dels béns castellans del casal, al testament fet el 1177 per Ermengol VII, germà de Maria. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maria Girón Veure> Giron, Maria (comtessa d'Urgell). 110 CATALUNYA - VARIS
111 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Maria Lluïsa d'Orleans (París, França, 1662 – Madrid, 1689) Reina de Catalunya-Aragó i de Castella-Lleó. Filla gran de Felip de França, duc d'Orleans, i d'Enriqueta Anna d'Anglaterra. Casada (1679) amb el rei Carles II, de qui fou primera muller, no li donà fills. Fou impopular a Madrid, i no es pogué adaptar a la vida de la seva nova cort. 112 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (Torí, Itàlia, 1688 – Madrid, 1714) Reina de Castella (1701-14) i de Catalunya-Aragó (1701-05), pel seu matrimoni amb Felip V, celebrat a Figueres el 1701. Arran de la Guerra de Successió esdevingué molt anticatalana, i influí en la decisió del rei de no respectar les constitucions dels Països Catalans, arribà a afirmar que abans llançaria els seus fills pel balcó que no pas veure mantingudes les constitucions. Morí abans de la caiguda de Barcelona en poder de Felip V. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maria Pérez Ansúrez Veure> Ansúrez, Maria (comtessa d'Urgell). 114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
115 CATALUNYA - LITERATURA Maria Rosa (Catalunya, 24/nov/1894) Drama en prosa d'Àngel Guimerà. Estrenat al Teatre Novetats de Barcelona. Amb Terra baixa i La filla del mar, forma la gran trilogia dramàtica guimeraniana. Maria Rosa, la protagonista, és una dona instintiva que es debat entre la fidelitat al marit i l'impuls carnal. L'obra ha estat traduïda al castellà, al francès, a l'anglès i a l'italià, entre altres llengües.
Anar a: [ Marfa ] [ Margarida de M ] [ Margarit, L ] [ Margarit i de P ] [ Margin ] [ Maria de L ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Margalef
Margalef i López, Ramon
Marganell
Margarit i Consarnau, Joan
Marí i Calbet, Antoni
Marí i Mayans, Isidor
Marí i Muñoz, Antoni
Maria de la Salut