|
|
|
Anar a: [ Comet ] [ Comis ] [ Comissio I ] [ Comm ] [ Companyia ] [ Companys ] Si m'enganyes un cop, teva és la culpa; si m'enganyes dos cops, la culpa és meva. (Anaxàgores) 1 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Comet, Joaquim (Perpinyà, 1856 – 1921) Impressor i historiador. El seu establiment imprimí la majoria dels llibres en català publicats al Rosselló al principi del s XX. Autor de L'imprimerie à Perpignan: Rosembach (1493-1530) (1896) i de L'imprimerie à Perpignan depuix les origines et jusqu'à nos jours (1908). 2 ANDORRA - GEOGRAFIA Cometa, alt de la (Andorra) Cim (2.710 m alt) de la capçalera de la vall d'Incles, a la línia de crestes que la separa de la vall de l'Arieja. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cometa, tuc de la (Pallars Sobirà) (o cap de Comella) Cim (2.442 m alt) de la serra d'Altars. Separa la vall d'Àssua de la d'Ancs. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Comí (Catalunya, s XIII – s XIV) Joglar. Fou considerat el millor cantor de Catalunya al seu temps. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Comí, Guerau (Catalunya, s XIV) Arquitecte. El 1331 s'encarregà de començar les obres del temple parroquial de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà). 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Comià (Borredà, Berguedà) Antic poble (actualment masia) i parròquia, vora la riera de Merlès. L'església de Sant Esteve de Comià, romànica, és anomenada també Sant Esteve de Roma, del nom d'una de les masies més importants del terme. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Comín, Coco (Barcelona, 1952 - ) Coreògrafa i directora. Titulada en dansa per l'Institut del Teatre, el 1970 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu. El 1971 fundà l'institut de dansa que porta el seu nom, amb el qual ha realitzat nombrosos espectacles. Ha treballat com a coreògrafa en importants musicals i ha rebut diversos premis. També ha produït i dirigt espectacles com Chicago (1996), premi de la crítica teatral de Barcelona, El nas vermell (1997), el sopar-espectacle That's Jass (2000) o Oliver Twist (Grec 2000). 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Comín i Ros, Alfons Carles (Saragossa, Aragó, 1930 – Barcelona, 1980) Sociòleg i publicista. Militant catòlic i socialista, el 1970 ingressà a Bandera Roja i més endavant fou membre del comitè executiu del PSUC i del PCE. Alhora fou l'impulsor del moviment Cristians pel Socialisme (1973). Fundador i director de la revista "Taula de canvi" (1976-80) i col·laborà en la direcció de diverses editorials catalanes. Deixà una abundant obra, entre les quals destaquen: Per una estratègia sindical (1971), Fe en la Tierra (1975), Cristianos en el partido, comunistas en la Iglesia (1977) o Cuba, entre el silencio y la utopía (1979). 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Comines, Pere (Barcelona ?, s XVII) Historiador. Publicà Relación de lo sucedido en el ataque y defensa de... Barcelona (l'Haia 1699), observacions sobre la caiguda de Barcelona en poder dels francesos el 1697, en 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Comiols (Artesa de Segre, Noguera) Poble, pràcticament deshabitat, de l'antic municipi d'Anya, situat en un serrat, al vessant meridional de la serra de Comiols, a ponent de la carretera d'Artesa a Tremp, prop de l'hostal de Folquer. La seva església (Sant Romà), formà part de la demarcació parroquial de Folquer i Comiols. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Comiols, serra de (Noguera / Pallars Jussà) Serra pre-pirinenca (1.356 m alt), que forma part del límit entre la conca de Tremp i la vall del Segre. És composta per una massa de conglomerats postorogènics estesos damunt els contraforts orientals del Montsec de Rubies, a l'oest, i del rocam margós de la clotada de Tremp, al nord-oest, on encapçala la vall del riu de Conques. Pel vessant occidental presenta un escarpament d'un centenar de metres vorejat per la carretera d'Artesa de Segre a Tremp, la qual travessa el muntanyam pel coll de Comiols (1.102 m alt). Per l'oriental, és aiguavés del Rialb, vers la vall del qual davalla suaument siguint la inclinació de les capes. 12 CATALUNYA - POLÍTICA Comissaria General d'Assegurances (Catalunya, 28/jul/1936 - 9/gen/1937) Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya, dependent de la conselleria de finances, a fi d'intervenir en el funcionament de les companyies i mutualitats d'assegurances. Per decret del 9/gen/1937 (formant part dels Decrets de s'Agaró) fou creat el Servei Tècnic d'Assegurances, que havia d'exercir les funcions de la Comissaria General (vida, incendi, transports i diversos) i de la Comissaria d'Assegurances Socials (maternitat, accidents de treball, retir-vellesa). Pel mateix decret fou creat el Consell General d'Assegurances, amb atribucions consultives i executives. 13 CATALUNYA - POLÍTICA
14 CATALUNYA - POLÍTICA Comissariat de la Casa Obrera (Catalunya, 13/jun/1932 - 19/mar/1934) Institució creada per la Generalitat de Catalunya. Fusionada, el 19/mar/1934, amb l'Institut contra l'Atur Forçós per tal d'estudiar i fixar normes sobre higiene, arquitectura, moblament, expropiació de sòl i finançament de la casa obrera, i elaborar un pla urbanístic de Catalunya, començant pel de Barcelona i afores, que restà formalitzat el 1934 en el pla Macià. El 1933, el president Macià inaugurà un grup de cases pilot al carrer de Torras i Bages, i fou iniciada la construcció de la Casa Bloc. Era integrat per una àmplia representació ciutadana. 15 CATALUNYA - POLÍTICA Comissariat de l'Estatge (Catalunya, 18/set/1936 – gen/1937) Institució creada per la Generalitat de Catalunya per a elaborar la política de l'habitatge, administrar -dissoltes les cambres de la propietat urbana- els béns immobles urbans i actuar com a organisme consultiu. Havia d'ésser format pel conseller de justícia, com a president, i per representants del Front Popular i dels sindicats; aquests darrers, tanmateix, no hi aportaren llur col·laboració. Fou dissot pels Decrets de s'Agaró en ésser creada la Comissió per a l'Estudi del Règim Immobiliari. 16 CATALUNYA - POLÍTICA
17 CATALUNYA - POLÍTICA Comissariat d'Ordre Públic (Catalunya, oct/1936 – 1939) Organisme polític dependent de la conselleria de seguretat interior de la Generalitat de Catalunya. Creat per a l'estudi de la reorganització dels serveis d'ordre públic i per a l'acoblament dins aquests dels d'investigació i les patrulles de control que duia a terme el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Format pel secretari general d'ordre públic, el comissari general, el cap dels serveis i l'inspector general dels serveis. 18 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió Abat Oliba (Montserrat, Bages, 27/abr/1947) Entitat organitzadora de les festes de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat. Fou inspirada per l'abat Aureli Maria Escarré i la presidí Fèlix Escalas i Chamení, amb Fèlix Millet i Maristany de secretari general, i la col·laboració d'un secretariat dirigit per Josep Benet i Morell. Dugué a terme una àmplia campanya de sensibilització arreu de les comarques catalanes, amb profusió de circulars i conferències en català, per primera vegada des del 1939, en un intent de reunir tots els catalans, sense distinció de tendències, en una sèrie d'actes que culminaren en la solemne 19 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió d'Acció Política (Catalunya, 1904 – 1933) Organisme de direcció política de la Lliga Regionalista, creat per resoldre les qüestions immediates que es plantejaven al partit. Funcionà fins al 1933, però no es conserva cap testimoni escrit de les seves deliberacions. Format per un grup reduït i homogeni de 20 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió de Cultura (Barcelona, 1916 – 1939) Organisme creat per l'ajuntament barceloní. Lluís Duran i Ventosa, propulsor d'aquest organisme, en fou el primer president; el gran impulsor, però, en va ésser Manuel Ainaud, qui comptà amb l'estreta col·laboració de Josep Goday, arquitecte municipal. La Comissió, juntament amb el Patronat Escolar de Barcelona creat el 1922, suprimit el 1924 i restablert el 1930, contribuí a canviar de soca-rel l'ensenyament públic barceloní. En el terreny qualitatiu, l'ajuntament, i els organismes citats, constituiren l'avançada de la renovació pedagògica catalana, sobretot en els períodes 1914-23 i 1931-38. 21 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó (Catalunya, 1820 – 1847) Associació d'industrial cotoners. Basant-se en les dues associacions precedents, la Comissió de Fàbriques i el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, prengué la defensa de la indústria cotonera, al començament de manera gairebé clandestina, fins a l'any 1826, en què es reorganitzà i fou la impulsora principal d'aquesta indústria al Principat. La importància creixent i la diversificació de la indústria catalana els anys quaranta en motivà la integració en la Junta de Fàbriques, creada l'any 1847. 22 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió de la Classe de Filadors (Barcelona, 1854 – 1855) Grup obrer. Possiblement relacionat amb l'antiga Societat de Teixidors, que després de la Revolució de jul/1854 dictà el boicot contra la introducció de les màquines automàtiques de filar (les selfactines). Entre els seus dirigents destacaren Josep Barceló, Antoni Gual i Ramon Maseras, els quals sembla que influïren sobre la constitució de la posterior Junta Central de Directors de la Classe Obrera (gen/1855), que havia de dirigir la primera vaga general a Espanya. 23 CATALUNYA - POLÍTICA
24 CATALUNYA - EMPRESA Comissió de Ports de Catalunya (Catalunya, 1981 - ) Organisme autònom de caràcter comercial, industrial i financer, creat pel Parlament de Catalunya i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Té l'objectiu de portar a terme la gestió del servei públic portuari i dels fons públics adscrits al mateix, en relació als ports no subjectes a concessió, que corresponguin a la competència i titularitat de la Generalitat. Té personalitat jurídica i patrimoni propi i capacitat plena per a obrar. 25 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió de Responsabilitats (Catalunya, 9/gen/1937 – 1939) Organisme creat pel decret del Consell de la Generalitat (nombre 10 dels de s'Agaró), que dissolgué el Comitè d'Apropiacions, creat el 5/ago/1936. Era format per quatre representants de conselleria de la Generalitat i un president. Tenia funcions jurídiques i executives i, en particular, la de determinar responsabilitats i fer declaracions sobre apropiacions definitives i embargaments preventius i la d'acordar la retenció provisional dels saldos de comptes i dipòsits de persones incorregudes en responsabilitats. La seva actuació fou molt intensa el 1938. Les seves decisions foren publicades al "Butlletí de la Generalitat". 26 CATALUNYA - POLÍTICA
27 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió dels Treballadors de les Fàbriques de Filats Altre nom de la Comissió de la Classe de Filadors. 28 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió d'Industries de Guerra de la Generalitat (Catalunya, 7/ago/1936 - 11/ago/1938) 29 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) (Catalunya, 1980 - ) Organisme. Creat per la Generalitat de Catalunya, per a la coordinació de les diverses activitats i projectes dels departaments de la Generalitat en els camps de la recerca científica, en tots els seus vessants, i de la innovació tecnològica a Catalunya, per tal d'aconseguir una actuació conjunta emmarcada dins unes directrius generals de política científica, amb l'objectiu d'assolir la màxima eficàcia. Ha desenvolupat un sistema d'ajuts per a treballs de recerca. 30 CATALUNYA - POLÍTICA
31 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió Mixta d'Administració i Control de la Propietat Urbana (CMACPU) (Catalunya, 9/gen/1937 – 1939) Organisme definit pels Decrets de s'Agaró i constituït l'1/feb/1937. S'encarregà d'estudiar la qüestió de l'estatge, especialment la procedència de la seva municipalització a Catalunya, i d'administrar els béns immobles urbans. Fou formada per nou vocals (tres de designats pel conseller de finances de la Generalitat de Catalunya, tres pel Sindicat de la Construcció de la CNT i tres pel Sindicat de la Construcció de la UGT). En aprovar hom la municipalització de la propietat urbana (11/jun/1937), hauria hagut de desaparèixer, però davant les dificultats de creació de la Caixa Immobiliària, continuà les seves funcions fins al 1939. 33 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió Reguladora de Preus (Catalunya, 14/set/1937 - 6/gen/1938) Organisme creat per decret de la Generalitat, format per un president nomenat pel govern, vuit vocals representants dels consellers d'economia i treball, agricultura, proveïments, finances, obres públiques i tres representant membres del Consell d'Economia. Tractà de dirigir el consum restringint el de luxe i fent assequibles els productes indispensables, però la multiplicitat de departaments que entenien en transaccions dificultà una política de preus eficaç. Per decret de la República, que establía que el proveïment de Catalunya era competència del 34 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió Reguladora de Salaris (Catalunya, 5/oct/1937 – 1939) Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de formular una política de salaris. Presidit pel president del Consell d'Economia, en formaven part els directors generals de treball, transports, proveïment, els vocals-presidents de cada consell general d'indústria i dos representants de les centrals sindicals CNT i UGT. 35 CATALUNYA NORD - CULTURA Comitat Rossellonès d'Estudis i d'Animació (CREA) (Rosselló, a 1972 - ) Organisme. Successor del Front de Joventut Catalana, creat per lluitar contra la colonització del Rosselló. El principal animador fou l'advocat Miquel Mayol, i el seu òrgan, "La Falç" (set números). A la fi del 1972 el succeí l'Esquerra Catalana dels Treballadors, que ha presentat (1973) un candidat (Miquel Mayol) a les eleccions legislatives. 36 CATALUNYA - POLÍTICA Comitè Central de Proveïments (Catalunya, 1936 - 17/oct/1936) Organisme creat des dels primers dies de la guerra civil de 1936-39 com a annex del Comitè de Milicies Antifeixistes de Catalunya, destinat a resoldre el problema del proveïment de Barcelona, organitzar la compra-venda d'excedents, crear cantines per als obrers desocupats i proveir hospitals, hospicis i el front. La creació del Departament de Proveïments, el 6/oct/1936, n'implicà la dissolució. 37 CATALUNYA - POLÍTICA Comitè Civil contra el Terrorisme (Barcelona, 1920 – 1923) Organisme cívic, creat per combatre les activitats terroristes provocades pels elements extremistes, tant patronals com obrers. Era domiciliat a l'Ateneu Enciclopèdic Popular, i el presidí Rafael Campalans. La dictadura del general Primo de Rivera el suprimí. 38 CATALUNYA - POLÍTICA
39 CATALUNYA - POLÍTICA Comitè de Defensa Social (Barcelona, 1911 – s XX) Agrupació política conservadora. De tendència reaccionària. Intentà d'agrupar elements catòlics, conservadors i tradicionalistes, i es manifestà contrari al catalanisme. Fou derrotat en totes les eleccions a què es presentà. 40 CATALUNYA - POLÍTICA Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya (Catalunya, 21/jul/1936 - 27/set/1936) Organisme format a instàncies de la CNT, amb la pretensió d'exercir el poder real al Principat després del fracàs de l'aixecament militar del 19/jul. Fou compost per tres representants d'ERC, dos de la FAI i un per cadascun dels grups PSUC, POUM, Acció Catalana i Unió de Rabassaires; hi hagué també quatre militars assessors, nomenats per la Generalitat. Les tasques principals foren les de guerra, d'organització de les milicies i de les indústries de guerra, de seguretat interior, de proveïments i de propaganda. Miravitlles fou el secretari del Comitè. Durant els primers mesos arraconà el govern de la Generalitat, però finalment, presionada per la situació arreu d'Espanya i l'oposició del govern republicà de Madrid, la CNT acceptà d'incorporar-se al govern (27/set/1936) i així es dissolgué el Comitè. 41 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Comitè Executiu Popular (València, ago/1936 – des/1936) Organisme format a causa de la unificació dels comitès revolucionaris sorgits el 19 i 20/jul, fonamentalment del Comitè del Front Popular i del Comitè de Vaga CNT-UGT. Pretengué de governar, en les noves condicions creades, tot el País Valencià, però només exercí una influència real a la capital. Presidit de primer pel coronel Arín i després pel socialista 42 CATALUNYA - ESPORT Comitè Olímpic Català (COC) (Barcelona, 19/mai/1988 - ) Organisme que agrupa les federacions esportives catalanes, atletes i personalitats de l'esport català, amb aspiració d'assolir el seu ple reconeixement com a comitè olímpic nacional per part del Comitè Olímpic Internacional. Els seus principals objectius consisteixen en la promoció de valors i ideals olímpics en l'àmbit territorial de Catalunya i, especialment, tenir la capacitat per presentar esportistes i equips catalans als Jocs Olímpics. Té com a antecedents la constitució, l'any 1913, d'una comissió de l'esport català, que mantingué relacions directes amb el COI i de la qual nasqué l'any 1920 la Confederació Esportiva de Catalunya amb funcions de comitè olímpic nacional, la qual meresqué del COI, l'any 1923, el màxim guardó de la Copa Olímpica. Dissolta la Confederació Esportiva amb motiu de la Dictadura de Primo de Rivera, fou reconstituït definitivament el 1988, i es presentà la sol·licitud de reconeixement al COI el 19/mar/1990. 43 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Commeleran, Lleó (Perpinyà, 1830 - Barcelona ?, s XIX) Pintor. Residí a Barcelona. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. També féu treballs escenogràfics. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Commeleran i Carrera, Joan (Barcelona, 1902 – 1992) Dibuixant i pintor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i fou deixeble de Labarta. Membre del GAI (Grup d'Artistes Independents, 1932) i soci del Saló de Montjuïc. Conreà el paisatge amb un estil auster i simple, que l'acostà a l'estil naïf i a la pintura 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Commeleran i Vallhonrat, Pere (Barcelona, 1872 - Catalunya, s XX) Pintor. Es dedicà sobretot a l'escenografia i a la il·lustració de llibres. 46 CATALUNYA - LITERATURA Commemoracions de Pere Albert (Catalunya, s XIII) Tractat. Recopilació, primerament de caràcter privat i més tard amb valor oficial (a partir d'un capítol de cort de 1470), de dues col·leccions consuetudinàries del dret feudal català: Costumes de Catalunya entre senyors i vassalls i una altra el començament de la qual és Casos en los quals el senyor no és tengut.... La unió d'ambdues constitueix les Commemoracions, i la recollí Pere Albert, home format a la Universitat de Bolonya, canonge de Barcelona i conseller de Jaume I. 47 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Commune-Franche (Vilafranca de Conflent, Conflent) Nom donat a la vila durant la Revolució Francesa. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Company, Francesc (Catalunya, s XVI – s XVII) Compositor. Se n'han conservat dos motets a cinc veus i sis tonos a tres veus, de gran qualitat. 50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Company, Joan (Algaida, Mallorca, 1732 – Gènova, Itàlia, 1806) Jesuïta. Fou un hebraista excel·lent. Passà a residir a Itàlia arran de l'expulsió de la Companyia per Carles III. Publicà una epístola sobre temes hebraics, traduccions del jueu Filon i les obres Rudimenta linguae grecae i Nomina et acta Episcoporum Barcinonensium. 51 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Company, Llorenç (el Puig, Horta, 1414 – Aragó, 1479) Eclesiàstic. Religiós mercenari. El 1442 anà a Tunis, L'any següent, en un naufragi, caigué en poder dels sarraïns, que el retingueren en captiveri durant tretze anys. Fou general de l'orde. Gaudí de l'estima d'Alfons IV el Magnànim. Escriví una obra titulada La cautividad. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Company, Pere (Alella, Maresme, s XV - Catalunya, s XV) Cap remença. Destacat al darrer alçament de 1483-84. Fou nomenat síndic remença per a assistir a la Sentència de Guadalupe (1486), ratificada per ell i els seus col·legues. Tot seguit, Ferran II el Catòlic el condemnà a mort, com féu amb altres síndics, adduint la seva participació en fets anteriors. La indignació que desvetllaren les condemnes decidiren el monarca a suspendre-les gairebé totes, entre elles la de Company. Més tard fou alliberat. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Company i Fages, Pere (Barcelona, 1857 – 1901) Taquígraf i periodista. Estudià l'escriptura taquigràfica en català. Realitzà una bona tasca de divulgació cultural des de la presidència del Cercle de la Joventut 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Company i Soler, Joaquim (Penàguila, Alcoià, 1732 – València, 1813) Eclesiàstic. Ingressà en l'orde franciscà, i en fou general. Fou arquebisbe de Saragossa (1779) i de València (1800). Durant la invasió francesa fou vicepresident de la primera Junta Suprema de Govern (1808) i membre de les formades successivament (1810 i 1811). Més endavant es retirà a Gandia, on visqué l'assetjament del general Suchet (nov/1811). Un cop ocupada València pels francesos, hi tornà per intercedir a favor dels patriotes captius. 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Companyia Catalana, Gran (Grècia, 1303 - 1312) Exèrcit professional de la corona catalano-aragonesa. Estava format, principalment, pels almogàvers, forces d'infanteria que havien lluitat en la conquesta de Sicília i que, un cop firmada la pau de Caltabellota (1302), van restar sense ocupació. Comandada per Roger de Flor, oferí els seus serveis a l'emperador Andrònic II de Constantinoble per defensar-lo del perill turc. Dugué a terme dues campanyes militars victorioses per la regió d'Antòlia (1303 i 1304), on derrotà els turcs i així alliberà Constantinoble del perill que representaven. Assassinat Roger de Flor i molts altres caps de la Companyia, per ordre de Miquel IX, fill d'Andrònic, la Companyia inicià la famosa venjança catalana. Assetjada la ciutat de Gal·lípoli, aconseguí de derrotar els exèrcits bizantins. Finalment, va iniciar la marxa cap a unes altres terres (1307). Passada al servei del seu antic enemic, Carles II de Nàpols (1307-09), fracassà com a exèrcit disciplinat i no pogué dur a terme cap més operació de setge. Convertida en una república militar errant, passà al servei del ducat d'Atenes (1310), el qual arribà a conquerir. L'arribada de Manfred de Sicília, el 1312, marca la fi de la Companyia, bé que els territoris conquerits a Grècia (Atenes i Neopàtria) restaren en mans dels catalans fins al 1391. 56 CATALUNYA - EMPRESA Companyia de Comerç de Barcelona (Barcelona, 1755 – 1785) Companyia privilegiada per al comerç català a Amèrica. Establerta a la Llotja, rebé inicialment la facultat de comerciar amb les illes de Santo Domingo, Puerto Rico i la Margarita i, en una segona zona colonial, amb Hondures i Guatemala. La 57 CATALUNYA - EMPRESA Companyia de Filats de Cotó (Barcelona, 1772 - d 1799) Companyia. Fundada per negociants i fabricants d'indianes, per a filar el cotó en floca procedent d'Amèrica. Estimulada pel govern, desitjós de promoure el conreu del cotó americà, li fou concedida fadiga sobre el que arribés de Cadis. Els 25 membres fundadors hi aportaven un nombre de telers que oscil·lava entre 12 i 80. Creada per cinc anys, fou renovada posteriorment, i el 1785 hi figuraven ja 60 membres. Fomentà la fabricació d'indianes amb la importació de primera matèria i l'establiment de filatures segons el sistema creat per Josep Canaleta el 1766. Els seus membres han estat considerats com la segona generació burgesa catalana. Des del 1799, any que fou fundat el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, perdé importància i restà reduïda a servir d'aixopluc a aquesta nova associació, que no assolí el reconeixement oficial. 58 CATALUNYA - POLÍTICA Companyia de la Quietud (Barcelona, 1713 – 1714) Cos armat secret. Creat en decidir-se la resistència contra Felip V, per restablir l'orde públic i reprimir el pillatge sorgit arran de la retirada de les tropes del rei-arxiduc. El formaven seixanta homes sota el comandament de Ramon Bordes, aleshores capità. La historiografia borbònica li atribuí la implantació del terror per obligar la ciutat a resistir (Consell de Consciència, els Matadors). 59 CATALUNYA - EMPRESA Companyia de Llevant Veure> Llevant, Companyia de. 60 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA
61 CATALUNYA - EMPRESA Companyia d'Indústries Agrícoles (Barcelona, 1910 – ) Societat. Creada aprofitant la protecció estatal a la producció sucrera, arran de la pèrdua de les colònies antillanes (1898). El 1911 s'uní amb l'Azucarera del Jalón, conservant el nom original. El 1973 comprenia, a més, la Sociedad Azucarera Ibérica i la compañía Industrial Azucarera; el 1967 era el tercer grup sucrer de l'estat espanyol en capacitat productora (22%). La seva activitat principal és la transformació de la bleda-rave en sucre, i també l'aprofitament dels seus subproductes: polpa, melasses, etc. N'és també important la producció d'alcohol destil·lat, de pinsos compostos i de llevat. 62 CATALUNYA - EMPRESA Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona (Barcelona, 1842 – 1848) Empresa industrial. Creada per obrers tèxtils associats, en un intent de producció socialitzada, guiada per dirigents obrers com Joan Muns i Josep Sugranyes. S'inicià amb un prèstec concedit per l'ajuntament i amb aportacions dels obrers mateixos; arribà a ocupar 200 persones i en sostenia, amb subsidis, 700 en desocupació forçosa. Assolí de sobreviure a la repressió de les associacions obreres per Espartero (1842-43), tot i la seva vinculació a l'Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera. Durant la crisi econòmica del 1848 fou cedida a uns particulars. 63 CATALUNYA - EMPRESA Companyia Industrial del Llobregat (Barcelona, 1961 – ) Empresa. Sorgida de la concessió feta a Manuel Guteras i Vila (1866) d'un cabal d'aigua de 400 l/s. La concessió fou cedida a l'ajuntament de Barcelona (1871) i es constituí l'Empresa Concessionària d'Aigües Subterrànies del Riu Llobregat. El 1881 féu la captació d'aigües de Sants i construí la conducció entre Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles (1882). Féu fallida el 1883, però fou rehabilitada (1896). El 1903 s'integrà en la Societat General d'Aigües de Barcelona, dins la qual s'ocupà del servei de comptadors dels abonats i de l'instal·lació de ramals de 64 CATALUNYA - CULTURA Companyia Ínfima La Puça (Barcelona, 1979 - ) Companyia de pallassos. Fundada per Joan Busquets i Òscar Rodríguez; del 1983 al 1992 s'hi afegí Pep Salvat. El 1980 presentà el primer espectacle Potti-Potti, al qual seguiren, entre d'altres, Pernassos (1983), Pasatruà (1989), Fes-te la Festa (1994), Els cavallers del nas vermell (1996) i Un cas com un cabàs (1999). Han creat i dirigit diversos programes a TVE Catalunya: Picapuça (1986-88), Festes de Nadal (1988-89) i Puçastoc (1989-91). El 1992 treballaren per a TVE, amb Amigos Olímpicos, on també han dirigit i presentat la Cavalcada de Reis (1995-98). Assumiren la direcció artística de la 3a i la 4a edició del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà (1988 i 1990) i la coordinació dels espectacles infantils de la 6a edició (1994). També han programat i coordinat l'espai Pallassòdrom, a la Fira de Tàrrega (1994). Han rebut importants premis en festivals nacionals i internacionals. 65 CATALUNYA NORD - CULTURA Companyia Literària de la Ginesta d'Or (Perpinyà, 1923 - ) Entitat literària creada per la Colla del Rosselló, al capdavant de la qual hi havia Horaci Chauvet. Des del 1924 ha organitzat anualment, els darrers dies de maig, uns jocs florals al Teatre Municipal de Perpinyà o a la sala Aragó de la casa de la ciutat, en els quals és admesa la participació en llengua catalana i francesa. Consta de 22 mantenidors. La primera celebració, que tingué lloc el 1924, coincidint amb el sisè centenari dels Jocs Florals de Tolosa de Llenguadoc, adquirí un relleu extraordinari, ateses les circumstàncies per què passava la cultura catalana durant la dictadura de Primo de Rivera. Els Jocs Florals de la Ginesta d'Or han facilitat algunes revelacions importants, com la del poeta Jordi Pere Cerdà. 66 CATALUNYA - EMPRESA Companyia Marítima de Pesca de Barcelona (Barcelona, 1789 – s XIX) Societat mercantil de pesca amb títol de reial. Establer-ta per Antoni Sáñez i Reguard, que en fou director general. Contribuí essencialment al redreçament de la pesca a les costes catalanes i establí factories al litoral d'Andalusia i de 67 CATALUNYA - EMPRESA Companyia Nova de Gibraltar (Barcelona, 1/jul/1709 – 1723) Companyia comercial. Creada pels comercians Salvador Feliu de la Penya, que en fou l'administrador, Joan Verivol, Josep Grasses i Gralla, Josep Boïgues i Josep Valls, aquest darrer resident a Gibraltar, amb la finalitat de substituir el monopoli de Cadis en el comerç oceànic. Fou constituïda per una durada de tres anys i amb un capital d'11.200 lliures catalanes, repartides en setze participacions de 700 lliures. Els acords no eren presos per votació proporcional a les participacions, sinó pel consentiment de tots els companys. La companyia nolejà vaixells per al comerç amb els ports atlàntics, recolzat en el de Gibraltar -ocupat de poc (1704) pels anglesos, aliats dels catalans en la guerra de Successió-; secundàriament, participà en expedicions comercials a la Mediterrània. Exportà principalment vins i aiguardents i productes agrícoles; importà cuirs bruts africans, blat d'Itàlia i de Llevant, etc. El llibre de comptes o Manual de la Companyia nova de Gibraltar és un testimoni de l'activa vida comercial catalana durant la guerra de Successió. Perdurà fins al 1723, després de diversos processos interromputs per la caiguda de Barcelona (1714-16). 68 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Companyó, Lluís (Ceret, Vallespir, 1781 – Perpinyà, 1871) Naturalista i metge. Fundà a Perpinyà un Museu d'Història Natural. Publicà un llibre d'aquesta ciència, on recollia observacions fetes al departament dels Pirineus Orientals. També és autor de diversos escrits mèdics. 69 CATALUNYA - POLÍTICA Companys: procés a Catalunya (Catalunya, 1979) Film català. Recull les experiències de La ciutat cremada' (1976) en la seva assimilació del cinema català a la recuperació històrica. Fou dirigit per Josep M. Forn. En reduir el context col·lectiu a la dimensió individual del president Companys, entre la desfeta republicana i el seu afusellament el 1940, el film subratlla de forma excessiva la mitificació del personatge i 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer. (Lluís Companys i Jover) 71 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Companys i Maldonado, Manuel (Ceuta, Àfrica, 1927 - ) Lingüista català. Es formà a Tolosa amb J. Séguy, i a Coimbra amb A. Lacerda. S'orientà vers la dialectologia, especialment sobre aspectes fonètics (enquestes per a l'Atlas linguistique de la Gascogne, estudi dels dialectes fronterers entre llenguadocià, català i gascó). Posteriorment s'ha especialitzat en la lingüística aplicada: Phonétique française à l'usage des hispanophones (sd). 72 CATALUNYA - LITERATURA Compendi de la Doctrina Catalanista (Catalunya, 1894) Manual de catalanisme escrit per Enric Prat de la Riba i Pere Muntanyola. Fou premiat al concurs convocat pel Centre Català de Sabadell (1894) i aprovat per la junta permanent de la Unió Catalanista. Hom en féu un tiratge de 100.000 exemplars, i fou reimprès unes quantes vegades, entre d'altres a "Lectura Popular" (1918). Escrit en forma de catecisme, dialogat, en 73 ILLES BALEARS - LITERATURA Compilació del dret civil especial de Balears (Illes Balears, 1961) Text legal. Ordenador del text civil vigent a cadascuna de les illes Balears, aprovat per llei de l'estat espanyol. La compilació fou iniciada el 1880 amb una memòria elevada a la comissió general de codificació del jurista Pere Ripoll i Palou, que serví de base a tots els treballs posteriors, entre els quals es destaquen el projecte d'apèndix al codi civil espanyol, del 1903, l'informe preceptiu del Col·legi d'Advocats de Balears, emès el 1921 en un sentit més conservador del dret propi, i l'avantprojecte de compilació fet el 1949 per una comissió de juristes mallorquins. El text definitiu estableix el règim econòmic matrimonial, amb separació de béns, les donacions universals i la successió testada, la imprescriptibilitat del capital dels censos, i normes per a la redempció de l'alou. La inclusió de les millores i les edificacions fetes posteriorment en el càlcul del valor de la propietat ha estat considerada una innovació regressiva. 74 CATALUNYA - LITERATURA Compilació del dret civil especial de Catalunya (Catalunya, 21/jul/1960) Text legal ordenador del dret civil català vigent, preparat per una comissió compiladora i aprovat per llei de l'estat espanyol. Consta d'un títol preliminar i quatre llibres (De la família, De les successions, Dels drets reals, De les obligacions i els contractes i la prescripció), dividits en títols, seccions, capítols i 344 articles. Per la seva sistemàtica, més que una compilació és l'adaptació d'un apèndix al codi civil espanyol, especialment en matèries successòries i familiars, amb escassa atenció al dret consuetudinari. La seva interpretació s'ha de basar en la tradició jurídica catalana. Promulgat oficialment en castellà, el Col·legi d'Advocats de Barcelona en publicà la versió catalana el 1963. La revisió d'aquesta compilació ha estat proposada per les conclusions del Segon Congrés Jurídic Català. 75 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA
76 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Comprendre (Barcelona, 23/abr/1999 - ) Publicació filosòfica de la facultat eclesiàstica de filosofia de Catalunya. Josep Montserrat en fou nomenat primer director. 83 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Compromís de Casp Veure> Casp, Compromís de. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Compta i Torres, Eduard (Vic, Osona, 1835 – Madrid, 1882) Pianista i compositor. Estudià el piano a Madrid, a París i a Brussel·les. Féu concerts a Holanda, a París, a Barcelona i finalment (1862) a Madrid, on es dedicà del tot a l'ensenyament. Escriví algunes obres per a piano i un Gran método para piano (1878). 78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Compte, Francesc (Illa, Rosselló, s XVI) Escriptor. Fou notari d'Illa. Escriví Il·lustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent, publicat en part el 1879 per Jaume Collell. És una descripció d'aquelles comarques i una apologia de la seva catalanitat. Influí en historiadors com Andreu Bosch i Jeroni Pujades. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Compte, Pere Veure> Comte, Pere. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Còmpter i de Sagarriga, Isabel Veure> Comte i de Sagarriga, Isabel. 82 CATALUNYA - EMPRESA COMRàdio (Catalunya Ona Mitjana Ràdio) (Barcelona, 1995 - ) Emissora radiofònica. Creada pel Consorci de Comunicació Local (Diputació de Barcelona, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Associació d'Emissores Municipals de Catalunya). Inicià les seves emissions en ona mitjana el 1995, i el 1996 a la FM.
Anar a: [ Comet ] [ Comis ] [ Comissio I ] [ Comm ] [ Companyia ] [ Companys ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Comorera i Soler, Joan
Companys i Jover, Lluís