|
|
|
Anar a: [ Mans ] [ Manub ] [ Manz ] [ Mara ] [ Marat ] [ Marc, E ] Han empeltat una ànima externa a tots els catalans mentre dormiem. (Guillem d'Efak) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mans i Puigarnau, Jaume Maria (Barcelona, 1905 – 1983) Advocat. Autor de Las clases serviles bajo la monarquía visigoda y en los estados cristianos de la reconquista española (1928), que constitueix la seva tesi doctoral, i de diverses obres jurídiques: El consentimiento matrimonial (1956), Hacía una ciencia general y unitaria del derecho (1960), Lógica para juristas (1969), entre d'altres. Fou transcriptor del text original del Recognoverunt proceres i professor de dret canònic, director de la biblioteca del Col·legi d'Advocats de Barcelona i membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. 2 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Mansald (Vallespir) Nom antic de Sant Marçal. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manso, Antoni (Catalunya, s XIX – 1905) Actor. Des del 1890 actuà a la companyia del Teatre Català que hi 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manso i Juliol, Josep (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1818 - Gràcia, Barcelona, 1867) Militar. Fill de Josep Manso i Solà, del qual heretà el comtat del Llobregat. Fou coronel d'infanteria i diputat. El 1857 li fou concedit el vescomtat de Montserrat. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manso i Solà, Josep (Borredà, Berguedà, 1785 – Madrid, 1863) Militar. Fill de teixidors, fou un destacat guerriller en la guerra del Francès. Havent-se distingit com un dels herois de la victòria del Bruc, acceptà el càrrec de tinent i organitzà una companyia que, a Vilafranca del Penedès, s'incorporà a d'altres per formar un terç. Famós per les seves gestes, defensà Roses i guanyà l'acció del Llobregat (9/mar/1808). Després d'haver tornat Ferran VII, extirpà el bandidatge a Catalunya (1816). Nomenat capità general de Galícia, el 1835 ho fou de Catalunya, després d'ésser ascendit a tinent general. El 1844 li fou concedit el títol de comte del Llobregat i el 1847 es retirà de la vida política. 5 CATALUNYA - HISTÒRIA Mansolí (Sant Hilari Sacalm, Selva) Antiga parròquia (Santa Maria), a la vora de la riera d'Osor, al sector septentrional del terme. És esmentada ja el 1038; l'antiga església (s XIII) ha estat convertida en santuari marià. El 1880 fou bastida una nova església, prop de la font Picant. Hi hagué una casa forta (domus) de Mansolí i una família d'aquest nom que, el s XIV, es fusionà amb els Vilalleons i després amb els Alta-riba. El nom de Mansolí, derivat d'un diminutiu de mansus, ha estat alterat modernament pel de Monsolí o Monsolís, erronis. 6 CATALUNYA - HISTÒRIA Mansolí, marquesat de (Catalunya) Títol atorgat el 1853 a Xaviera de Saleta i Descatllar, propietària de la pairalia la Saleta, dins el terme de la parròquia de Santa Maria de Mansolí, i vídua del general Pere Nolasc de 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mansuet (Catalunya, s XVIII – Castellbell i el Vilar, Bages, 1811) Guerriller semillegendari de la Guerra del Francès. Assistí a l'Escola de Comandaments de Berga. Les seves actuacions han estat situades entorn de Montserrat. Es refugiava en una cova de Collbató. Fou descobert i capturat pels francesos i afusellat davant de casa seva. 8 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Mantellà (Borriana, Plana Baixa) Antiga alqueria. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manter i Coma, Pere (Solsona, Solsonès, s XVI - Catalunya, 1578) Frare dominicà. Fou provincial de l'orde i professor a Tarragona. Assistí al Concili de Trento. Més tard fou nomenat bisbe d'Elna. És autor d'obres religioses. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mantino, Jacob (Tortosa, Baix Ebre, 1490 - Roma ?, Itàlia, 1549) Metge i filòsof jueu. Practicà amb èxit la medicina a Bolonya i a Venècia. A Bolonya féu imprimir, el 1526, una traducció llatina de la introducció de Maimònides al tractat Els principis dels pares. El 1532 es traslladà a Roma, on esdevingué metge del papa Pau III. Traduí diverses obres filosòfiques de l'hebreu al llatí. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Màntua, Cecília A. (Cecília Alonso i Bozzo) (Barcelona, v 1905 - 29/ago/1974) Escriptora. Filla de Gastó Alonso i Manaut. El seu teatre és de caire costumista i sentimental. Autora de Ha passat una oreneta (1936), La Pepa maca (estrenada el 1954 i publicada el 1959), La cançó de la florista (1959), Princesa de Barcelona (1959), Maria Coral, la pessebrista (1961) i Història d'un mirall (1966), entre d'altres obres. Escriví també 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Màntua, Gastó A. (Gastó Alonso i Manaut) (Barcelona, 1878 - 1947) Escriptor i actor teatral. Autor d'obres de caire popular, jocoses o melodramàtiques, com ara Un millonari del Putxet (1927), La Mary Pickford del carrer de l'Hospital (1929), La veïna del terrat (1930), El paradís artificial (1930) i La més bonica del barri (1933). L'any 1932 escriví l'opereta Deauville, port de París, amb música de J.M. Torrents. Coautor, amb Amichatis, de Baixant de la Font del Gat, o la Marieta de l'ull viu (1922). Pare de Cecília A. Màntua. 13 CATALUNYA - LITERATURA Manual de Novells Ardits (Barcelona, 12/set/1390 – 1839) Dietari del racional de la ciutat (o Dietari del antich consell barceloní). Fou redactat i conservat d'ençà dels darrers anys del s XIV. Recull informació quasi quotidiana de la ciutat i de tot el Principat: nomenaments d'oficials, tramesses de missatgers i correus, eixides de consellers o de la host i, en general, totes aquelles notícies (ardits) que podien ésser explicació d'una despesa. Consta de 49 volums en foli, i comprèn anotacions coetànies des del 12/set/1390 fins al 1839. Frederic Schwartz i Francesc Carreras i Candi en començaren la publicació l'any 1892, interrompuda per la Dictadura de Primo de Rivera, per tal com es tractava d'un text català. Fins al 1922 en foren editats disset volums. Després del 1965 n'ha estat represa l'edició, sota la direcció de Pere Voltes, encara que amb portades i introduccions en castellà. 14 ANDORRA - POLÍTICA Manual Digest (Andorra, 1748) Recopilació oficial inèdita, feta per l'advocat andorrà Antoni Fiter i Rossell. Tracta de la història, de la forma de govern i dels usos i dels costums de les valls d'Andorra, escrita a requeriment i per a l'ús del Consell General. Malgrat el seu interès com a testimoni de la tradició i malgrat l'autoritat que li és atribuïda, encara avui dia en el camp legislatiu i judicial, no ha estat mai publicada íntegrament. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
17 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Manuel, baronia de (País Valencià) Jurisdicció senyorial, sobre el lloc de Manuel. El 1517 fou vinculada, prèvia facultat reial, per Joan Tallada, que havia comprat (1496) la senyoria als Ferrer, amb les senyories de Roseta i Rafalet. La vinculació, amb caràcter agnatici, la féu en favor del seu nét Lluís Joan Francesc Tallada i Belfuí. En morir sense fill el seu nét-sisè, Rafael Maria Joan Tallada i Pastor, novè baró, passà, per sentència, a Antònia Duran i Rubió de Salinas, muller de Vicent de Castellví i de Mentsoriu, comte de Castellar i de Carlet, i als seus descendents. 18 ALGUER - BIOGRAFIA Manunta i Baldino, Francesc (l'Alguer, Sardenya, 24/nov/1928 – 1995) Poeta i sacerdot. Guanyador de la primera beca Recasens (1959) per a una estada al Principat. Autor, en col·laboració amb Josep Sanna, del Catecisme alguerès (1964). Ha publicat poemes lírics (Les veus, 1970). Dirigí un seminari de missions al 19 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Manuscrits (Barcelona, 1985 - ) Revista d'història moderna. Fundada pel departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de la seva aparició publicà números de caràcter monogràfic i altres que tracten temes diversos d'història moderna. La revista també ha promogut col·loquis i conferències amb la presència de destacats especialistes francesos, italians i britànics, fonamentalment. 20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Manut (Escorca, Mallorca Septentrional) Possessió, a la capçalera de la vall de Lluc. Vora seu hi ha la creu de Manut, obra gòtica de la segona meitat del s XV, que ha estat tradicionalment un lloc de rogatives en demanda de pluja. 21 CATALUNYA - HISTÒRIA Manxa, la (Alfés, Segrià) Despoblat i antic terme. Juntament amb Vinfaró i Torrepicona, pertangué als Romeu (s XIV), als Remolins (s XVI) i als Riquer (s XVII), després marquesos de Benavent. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Manxons, els (Callús, Bages) Barri (o les Xemeneies), situat a la dreta del Cardener, al sud del poble, actualment reduït a l'antic hostal i masia de can Mestret. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manyà, Esteve (Ulldecona, Montsià, s XVI – s XVII) Gramàtic i metge. És autor de l'obra Enchiridion verborum, publicada a Saragossa el 1603 i reimpresa a València el 1621. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manyà i Alcoverro, Joan Baptista (Gandesa, Terra Alta, 1884 - Tortosa, Baix Ebre, 1976) Teòleg i escriptor. Format a Tortosa i Roma, exercí de professor a Tortosa i a Castelló, canonge des del 1918. Les seves obres, molt nombroses, abasten la filosofia, la teologia i la història local; destaca l'obra, en cinc volums, 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manyà i Puig, Josep (Catalunya, s XIX - Castellterçol, Vallès Oriental, 1834) Capitost carlí. Desertà de l'exèrcit per unir-se a les partides d'insurrectes, arran del primer aixecament dels carlins. Operà al Berguedà i al Vallès, principalment. Arribà a comandar 600 homes. El 1834, traït per un dels seus seguidors, fou pres i dut a Castellterçol, on seria afusellat. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Manyanet (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Poble (1.488 m alt), situat al vessant meridional del tossal d'Aigua Blanca, dominant la vall del riu de Manyanet (nom que pren el sector de capçalera del riu de Bellera), que neix al cap de Llevata. De la seva església parroquial depèn el llogaret de Mesull. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manyanet i Vives, Josep (Tremp, Pallars Jussà, 1833 - Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1901) Eclesiàstic. Ordenat sacerdot l'any 1859, va dedicar-se a l'educació de l'infància. Fundà la congregació dels Fills de la Sagrada Família, aprovada per Lleó XIII l'any 1901, i l'Institut de les Filles de la Santa Casa de Natzaret. Tingué la iniciativa de construir el temple de la Sagrada Família de Barcelona, plasmat per l'arquitecte Gaudí. 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Manyar, el (Monòver, Vinalopó Mitjà) Caseriu, uns 8 km a l'oest de la ciutat. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Manyé i Vendrell, Josep (Barcelona, 1909 – 17/jul/2000) Escriptor. El 1936 fou nomenat secretari de la Junta de Comerç Exterior de Catalunya, dependent de la Conselleria d'Economia de la Generalitat. El 1937 anà a la Gran Bretanya com a delegat d'aquest organisme. Exiliat a Londres des del 1939, formà part del nucli d'activistes catalans entorn de J.M. Batista i Roca, C. Pi i Sunyer i J. Trueta. En 1941-45 fou comentarista de la BBC en les emissions per a l'estat espanyol i hi organitzà emissions en català, entre les quals els Jocs Florals de la Llengua Catalana (1947). Cofundador de l'Anglo-Catalan Society (1952), és autor 30 CATALUNYA - HISTÒRIA Manzana de la Discòrdia, la (Barcelona, s XX) Illa de cases amb façanes al passeig de Gràcia, entre els carrers d'Aragó i del Consell de Cent i la Rambla de Catalunya. Inclou obres importants dels tres principals arquitectes del Modernisme: la policromada casa Batlló (1905-06), d'Antoni Gaudí -reforma total d'un edifici convencional preexistent-, la casa Amatller (1898-1900), gotico-germanitzant, de Josep Puig i Cadafalch, i la casa Lleó Morera (1905), de l'etapa floral, de Lluís Domènech i Montaner -mutilada en la planta baixa i el coronament-; al costat d'aquestes obres hi ha també una obra menor d'un altre arquitecte notable: la casa Mulleras (v1906), d'Enric Sagnier. Per tal de no destorbar el conjunt veí, més baix, de la casa Amatller, Gaudí ideà un entrant a la façana contigua, on rebaixà la teulada del seu edifici. El nom prové, humorísticament, de l'analogia entre la diversitat d'estils de l'illa de cases (castellà, manzana), amb la poma de la discòrdia de la mitologia. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Manzanares, José Mari (Josep Maria Dols i Abellan) (Alacant, 14/abr/1953 - Càceres, Extremadura, 28/oct/2014) Torero. Prengué l'alternativa el 1971 a Alacant i de mans de Luis Miguel Dominguín. Ha practicat un toreig de gran qualitat artística, fet que l'ha convertit en una de les grans figures del toreig. 32 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
91 BIOGRAFIA - ESTAT ESPANYOL Manzano i Manzano, Joaquim (Alburquerque, Extremadura, 1805 - Cuba, 1867) Militar. Lliberal, participà en la primera guerra carlina a la Sènia, on es distingí en rebutjar una partida carlina, i al País Basc. Durant la guerra dels Matiners (1846-49) ascendí a general, després de la defensa de Terrassa i d'haver derrotat les partides de Mur i de l'anomenat Estudiant de Poza. Fracassà en l'atac a Avinyó (1848) i fou pres pels carlins. Alliberat en un bescanvi de presoners, passà com a comandant general de província a Tarragona (1849), Girona (1849) i Cuba (1850). Fou, successivament, capità general d'Aragó, Castella la Vella, València 33 ILLES BALEARS - MUNICIPI
90 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
34 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Maó, port de (Maó, Menorca) Port natural, a l'extrem oriental de l'illa, que s'obre al sud del cap de la Mola, i és resultat de la falla produïda a la zona de contacte dintre els terrenys paleozoics i terciaris, on convergeixen les calcàries miocèniques (Migjorn) i els esquistos devonians (Tramuntana), assenyala el límit entre els dos sistemes geològics de l'illa. Té 5,5 km de longitud, de 225 a 750 m d'amplada i gairebé 30 m de fondària. A l'entrada hi ha Es Castell, i al fons, Maó, ambdues a la riba dreta. Constitueix l'abric natural més important del Mediterrani, el qual ha estat aprofitat per a la instal·lació d'un port. 35 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Maó, saqueig de (Maó, Menorca, set/1535) Depredació, obra del pirata Barba-rossa, que es presentà al port amb un estol de 30 neus. Enderrocades en part les muralles i havent fracassat l'ajut del governador de Ciutadella, el batlle de Maó, Jaume Escala, d'acord amb alguns regidors, pactà d'amagat amb l'enemic i li obrí les portes de la vila, a canvi que les cases dels traïdors fossin respectades. A més del saqueig, els pirates cremaren l'església parroquial i s'endugueren de 600 a 800 captius. Els principals traïdors foren executats a Ciutadella el 24/oct/1536. Després del saqueig, Maó restà gairebé despoblada, fins que l'erecció del castell de Sant Felip -iniciat el 1554- hi potencià el repoblament i la vida comercial. 36 CATALUNYA - EMPRESA Maquinista Terrestre i Marítima, La (Barcelona, 14/set/1855 - ) Societat anònima. Empresa de foneria de metalls i construcció de maquinària que es constituí amb la fusió dels Tallers Esparó i la Barcelonesa de Fundición. Des de llavors, en el seu camp fou la més important de Barcelona. Instal·là els nous tallers a la Barceloneta i es procedí a la urbanització i venda dels terrenys on abans hi havia les dues antigues empreses. El 1911 inaugurà uns altres tallers a Sant Andreu. S'ha dedicat a l'elaboració de diferents 37 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Maquinista Valenciana, La (València, 1880 – 1963/64) Empresa. Fou un dels primers tallers de la zona de l'Horta. Els principals productes foren els de caldereria, de foneria i de motlles. Inicialment era al centre de la ciutat; posteriorment les instal·lacions foren traslladades al Cabanyal. Després de la guerra civil de 1936-39 perdé importància i desaparegué en 1963-64. 38 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Mar, agulla de la (Rosselló) Canal de drenatge i de regadiu, a la plana al·luvial de la dreta de la Tet. Rega els termes de Bages, Cornellà del Bèrcol i Alenyà, i desemboca a l'estany de Sant Nazari. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mar, estany de (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Estany (2.412 m alt) d'origen glacial, a la capçalera de la vall Fosca. És un dels més grans dels que alimenten l'estany Gento. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mar, estany de (Salardú, Vall d'Aran) Estany d'origen glacial (2.241 m alt) de l'antc mun. d'Arties, a la capçalera de la ribera de Valarties, al vessant septentrional del Besiberri. És el més extens de la Vall d'Aran (34 ha i una longitud de 1.440 m). Té 110 m de profunditat. Al centre hi ha una illa. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA
42 CATALUNYA - CULTURA Mar Gómez, Companyia (Barcelona, 1991 - ) Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Mar Gómez. Ha presentat: A larga, algo te hará (1991), A caballo regalado, más vale pájaro en mano, Hércules y Emmanuelle, La matanja de Tezas (1993), Amets Beroak (1994), Orquestilla, Intrépidos foragidos, La nostalgia del pepino (1995, coreografiada en col·laboració amb Isabel Gómez), Levadura Madre (1998), Ecce Homo... erectus (1999), Hay un pícaro en el corral (2000) i La casa de l'est (2002), entre altres espectacles. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mar i Murtra (Blanes, Selva) Veure> Marimurtra. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mar Menuda, platja de (Tossa, Selva) Veure> Marmenuda, platja de. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maragall i Noble, Ernest (Barcelona, 3/nov/1903 – Caracas, Veneçuela, 12/mar/1991) Escultor. Fill del poeta Joan Maragall. Seguí l'ensenyament de Pau Gargallo i de Francesc Galí a l'Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona, fins que fou tancada. Passà a Itàlia, i després a Madrid i a París. Exposà per primer cop el 1930 a Barcelona. El 1937 es traslladà a Caracas (Veneçuela), on va realitzar moltes obres oficials (font de la plaça Veneçuela, monument a O'Higgins, 1955). El seu art segueix les normes acadèmiques dins d'una certa estilització. Presentà obres a la Biennal de Venècia del 1966. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maragall i Noble, Joan Antoni (Barcelona, 25/ago/1902 – 14/oct/1993) Polític i marxant d'art. Fill de Joan Maragall i Gorina. Director propietari de la sala Parés barcelonina, fou un dels principals marxants d'art del postnoucentisme. Durant la guerra civil fou secretari d'Eugeni d'Ors en la direcció general de Bellas Artes. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maragall i Noble, Jordi (Barcelona, 27/gen/1911 – 26/mai/1999) Filòsof i polític. Fill de Joan Maragall i Gorina. Llicenciat en filosofia i dret per la Universitat de Barcelona (1928-32), fou influït per Ortega i Zubiri entre d'altres i ensenyà a l'Institut Escola. Escollit senador a les llistes PSC-PSOE, per Barcelona el 1982, fou reelegit en les successives legislatives fins que el 1997 va renunciar al seu escó. President de l'Ateneu Barcelonès, entre els seus llibres destaquen Balanç de la universitat autónoma (1969), El pensament filosòfic (1978) i el llibre de memòries El que passa i els qui han passat (1985). 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maragall i Noble, Josep (Barcelona, 1900 - l'Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1982) Pintor. Fill de Joan Maragall i Gorina. Conreà el paisatge i la figura, seguint els passos de Nonell, Pidelaserra, Gimeno, etc, i dels impressionistes francesos. Exposà amb èxit a Barcelona i a diferents llocs de França. 49 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Maraglia, ducat de (Sicília, Itàlia) Títol concedit el 1656 a Francesc de La Grua-Talamanca i Conte, fill del primer príncep de Carini. El 1860, després de la mort del seu fill Vicenç de La Grua-Talamanca i La Valle, segon duc, el títol fou venut als Torallo. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maragliano, Mario (Gènova, Itàlia, s XIX – Barcelona, s XX) Mosaïcista. Feia mosaics de tipus romà, venecià i àrab. Realitzà els conjunts moderns de mosaics de l'Orfeó Català, l'hospital de Sant Pau i la plaça de 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maraia, Nicolau de (o Colí de Moraia) (Maraye-en-Othe, França, s XIV – Catalunya, s XV) Vidrier. Actiu a Catalunya, fou autor de quatre vidrieres —perdudes— per a la sala del Consell de Cent de Barcelona (1415) i havia treballat també a Santa Coloma de Queralt (1411) i a Cervera, on havia fet, entre altres obres, les vidrieres altes del presbiteri de l'església de Santa Maria (1412-14), conservades en part. El 1426 encara treballava a Cervera. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maranges, Pere Joan (Catalunya, s XVII) Erudit. És autor d'un episcopologi de Vic (1628), que redactà en llatí. L'obra acull moltes notícies i precisions que no han resistit pas les revisions historiogràfiques posteriors. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maranges i de Diago, Josep Maria de (l'Escala, Alt Empordà, 1837 – Madrid, 1872) Advocat i polític. Excavador a Empúries, descobrí el mosaic del sacrifici d'Ifigènia. Delegat per Girona al comitè central del partit progressista (1866). És autor d'una declaració dels drets humans, encarregada per la Junta Revolucionària del 1868, base de l'article primer de la Constitució del 1869. Catedràtic de dret romà a la Universitat de Madrid des del 1870. Un recull dels seus escrits és Estudios jurídicos (1878), editat pòstumament per Giner de los Ríos. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maranges i Juli, Francesc (l'Escala, Alt Empordà, 1803 – 1878) Polític progressista. Estudià la carrera de lleis i fou diputat a corts el 1859. Va ésser president de la diputació provincial de Girona (1864-65) i presidí la Junta Revolucionària de l'Escala (1868). 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marañón, Antonio (dit el Trapense) (Marañón, Navarra, s XVIII - Vilanova d'Almassà, Terra Alta, 1826) Guerriller absolutista. Desertor de l'exèrcit (1817), es refugià a la Trapa de Santa Susanna, d'on, suprimit el monestir el 1821, passà a Poblet. L'abr/1822 dirigí una guerrilla a l'Espluga de Francolí, i participà en la conquesta de la Seu d'Urgell, per instal·lar-hi la regència. Després del 1823 es convertí en el braç armat de la facció més ultra del reialisme, i fou portat, per tal que fos vigilat, de nou a la Trapa de Santa Susanna (feb/1826), on morí. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Maranyà (la Tallada d'Empordà, Baix Empordà) Poble, situat 1,4 km al nord del cap del municipi. L'església parroquial de Sant Esteve depèn de l'arxiprestat de Girona. Formà part de la batllia reial de Verges. 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Maranyent (Guadassuar, Ribera Alta) Partida i antiga alqueria, al sud del terme, regada per la sèquia de Maranyent, derivada de la sèquia reial del Xúquer. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maranyosa i de Granada, Ignasi de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Jurista. Partidari de Felip V durant les Corts de Barcelona, canvià d'actitud i ho fou de Carles d'Àustria. Magistrat de la nova Audiència de Barcelona constituïda el 1705, el 1706 s'encarregà de proveir de queviures Barcelona, arran de la frustrada ofensiva de Felip V. Romangué a Barcelona per a la resistència final contra l'exèrcit francoespanyol. Després de la capitulació de 1714 els borbònics el destituiren de la magistratura. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Marata (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental) Poble, situat a l'esquerra de la riera de Corró. L'església parroquial de Santa Coloma és romànica (s XI). El lloc és esmentat ja el 940. Hi ha la notable casa fortificada de Marata, gòtica, molt restaurada modernament, fundada al s XIV; al costat seu hom bastí, el 1606, una esglesieta dedicada als sants Abdó i Senén, i després, a la Mare de Déu de Montserrat, que fou saquejada el 1936. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Marata (Maçanet de la Selva, Selva) Veure> Torre de Marata, la. 63 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Maratea, principat de (Nàpols, Itàlia) Títol atorgat el 1624 a Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marató de l'Espectacle (Barcelona, 1984 - 2008) Mostra d'arts escèniques i espectacles que hom celebrà anualment a la ciutat. Fou ideada amb la intenció de crear un aparador perquè grups i artistes mostressin fragments dels seus treballs a programadors d'espectacles i públic en general. Des del 1988 se celebrà al Mercat de les Flors. El 1996 els seus creadors, J.E. López i Arnau Vilardebò, reberen el Premi Especial de la Crítica Teatral de Barcelona. L'equip de la Marató també organitzà des del 1992 Dies de dansa, festival orientat a combinar la dansa i l'arquitectura urbana, i des del 1999, Des de la Paraula, festival al voltant de 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maravall i Casesnoves, Josep Antoni (Xàtiva, Costera, 12/jun/1911 – Madrid, 19/des/1986) Historiador. Catedràtic, des del 1953, d'història del pensament polític a la Universitat de Madrid. Ha publicat entre d'altres Carlos V y el pensamiento político del Renacimiento (1960), Comunidades de Castilla (1963), Estudios de historia del pensamiento español (1967), La oposición política bajo los Austrias (1972), Poder, honor y élites en el siglo XVIII (1979) i Utopía y reformismo en la España de los Austrias (1982). 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marban, Pere (Lleida, 1647 – Perú, 1713) Missioner jesuïta. Destinat a l'evangelització dels indis moxos (Bolívia), compongué un Arte de la lengua moxa, con su vocabulario y catecismo, únic estudi existent sobre aquesta llengua. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Marbella, platja de la (Barcelona, Barcelonès) Platja del pla de la ciutat, entre la Barceloneta i el riu Besòs. Al s XVIII hom hi construí una de les tres defenses marítimes de la ciutat, la bateria de l'Escullera, que desaparegueren amb l'enderrocament de les muralles. Actualment és ocupada en la seva major part per detritus procedents de la indústria. Hom projecta de construir-hi un seguit d'espigons perpendiculars a la costa per tal de poder consolidar la platja. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Marbolenya, serra de (Garrotxa) Sector encinglerat de la serra del Corb, que separa la vall d'Hostoles (vers on es dirigeix la riera de Marbolenya, afluent de capçalera del riu Brugent) de la plana d'En Bas. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marbres, Joan (Catalunya, s XIV – s XV) Filòsof escotista. Dit el Canònic pels seus coneixements jurídics. Deixeble de Duns Escot. Fou canonge de Tortosa i mestre d'arts a Tolosa. Escriví sobre els llibres de les Sentències, qüestions dialèctiques i disputades, i sobre la física d'Aristòtil, que, amb el títol Quaestiones 69 CATALUNYA - CULTURA MARC Veure> CATMARC (Catalunya, s XX). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marc, Arnau (o March) (Catalunya, s XIV – s XV) Poeta. Cavaller del llinatge dels Marc. Mantingué relació directa amb la reina Margarida de Prades, fet que permet situar la seva producció entre el 1410 i el 1430. La seva obra, compilada al Cançoner Vega-Aguiló, comprén poesies religioses com ara Visió de la Verge Maria, entre d'altres, i poesies amoroses en les quals es manté dins els termes de la tradició de la poesia trobadoresca. És remarcable, en aquest gènere, la Cançó d'amor tençonada, que intenta dramatitzar els conflictes sentimentals, molt corrents en el poetes de l'època. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marc, Esteve (o March) (València, v 1590 – 1668) Pintor. Deixeble d'Orrente i adscrit al barroc valencià. La seva pintura es caracteritzada per la complexitat de la composició, que generalment inclou molts personatges en actituds violentes. Fou un excel·lent autor de batalles que conreà també la pintura religiosa, com ho proven les seves obres Pas del Mar Roig, Retrat de Juan Bautista de Mazo, La Santa Cena que es troben en el Museu del Prado de Madrid, en el Museu de Belles Arts de València (una sèrie de batalles) i a l'Acadèmia de San Fernando. És també autor d'alguns retrats. Fou pare del també pintor Miquel Marc. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marc, Jaume (o March) (Catalunya, v 1300 – 1379) Funcionari reial. Fill de Pere Marc, senyor de la baronia d'Eramprunyà. Era pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d'Ausiàs. Heretà del seu oncle Pere March el castell d'Eramprunyà, i del seu pare les possessions valencianes. Pere III l'armà cavaller el 1360, per a recompensar l'actuació dels seus fills en la guerra contra Castella. En morir deixà Eramprunyà a Jaume i Beniarjó a Pere. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marc, Jaume (o March) (Catalunya, 1335 ? – 1410) Poeta preceptista i senyor d'Eramprunyà. Fou uixer d'armes del rei Pere III i conseller de la ciutat de Barcelona. Participà en nombroses batalles. Nominat mantenidor dels primer jocs florals (1393) per Joan I, del qual fou home de confiança. Compongué poemes al·legòrics La joiosa guarda i Cobles de Fortuna, sis poesies breus i un diccionari de rimes, el Llibre de concordances (1371), uns sis mil mots, de gran importància pel coneixement del lèxic i la poètica catalans. També és autor de Debat entre Honor e Delit (1365), escrita durant el setge que les tropes catalanes tenien 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marc, Joan (Arbeca, Garrigues, 1582 – Montserrat, Bages, 1658) Músic. Estudià música a l'escolania de Montserrat a partir del 1625. Formà nombrosos compositors montserratins i escriví obres religioses. Se'n conserven unes nadales, un O vos omnes, a quatre veus, i una Missa de difunts, a vuit veus. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marc, Miquel (o March) (València, 1633 – 1670) Pintor. Fill i deixeble d'Esteve Marc, anà a Roma, on estudià amb Carlo Maratta. Com el seu pare, fou pintor de batalles, però sobresortí amb obres de temàtica religiosa i amb natures mortes. És autor de la Degollació dels innocents, la Coronació del Senyor i Sant Antoni i Sant Bartomeu en el martiri. El seu estil segueix la tradició d'Orrente i de Ribera. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marc, Pere Veure> March, Pere (notari). 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marc, Pere Veure> March, Pere (diplomàtic i conseller). 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marc, Pere (o March) (Catalunya, 1338 - Balaguer, Noguera, 1413) Poeta, senyor de Beniarjó. Era fill de Jaume Marc, germà de Jaume i pare d'Ausiàs. Habità el regne de València, i fou procurador general d'Alfons d'Aragó, comte de Ribagorça. Prengué part en la guerra contra Pere I de Castella i fou fet presoner a la batalla de Nájera (1367), juntament amb els fills d'Alfons; el 1381 viatjà a Anglaterra per tal de gestionar el rescat d'un dels presoners. Se'n conserven nou poesies líriques, caracteritzades per la constant reflexió moral, i tres poemes extensos en versos apariats: Lo mal d'amor, que tracta de l'amor cortès; L'arnés del cavaller, que és una descripció al·legòrica de les armes del cavaller i del cavall, i Lo compte final, que narra les queixes del 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Marc, puig de (la Riba, Alt Camp) Contrafort (724 m alt) oriental de les muntanyes de Prades, al sector meridional del terme, que domina el riu Brugent, poc abans de la seva confluència amb el Francolí. 81 CATALUNYA - HISTÒRIA Marc, puig de (Santa Pau, Garrotxa) Antic volcà, a llevant de l'església de Santa Llúcia de Trenteres. 82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Marc, sèquia d'en (Gandia, Safor) Sèquia de l'horta, derivada del riu d'Alcoi, que pren l'aigua a l'assut d'en Marc, aigua avall de l'assut d'Alcoi, dins el terme de Vilallonga de la Safor, l'aigua sobrant del qual recull. Té dues files i mitja d'aigua, i rega els termes de Palma de Gandia, Beniarjó i Gandia. Es reuneix amb la séquia d'en Carròs al molí de Palma, prop de l'assut de Vernissa, on va a parar l'aigua sobrant. 83 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Marc, vall d'en (Pollença, Mallorca Septentrional) Vall, a l'oest de la vila; és la capçalera del torrent de Sant Jordi. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Marc de Liscorn, gorja de (Canejan, Vall d'Aran) Congost (o de Marc de l'Escorn) del riu d'Et Güerri, en devallar de l'altipla dels rasos de Liat vers la vall del Toran. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marc i Almenara, Blanquina (València, 1473 - la Llosa de Ranes, Costera, 1508) Judaïtzant. De família conversa, el 1487 s'hagué de presentar al tribunal de la inquisició de València. En casar-se, el 1491, amb el mercader convers Lluís vives i Valeriola, hagué de tornar a abjurar davant el Sant Ofici. El matrimoni continuà les pràctiques jueves -tenien una sinagoga a casa seva, on el 1500 el marit fou detingut per primera vegada-. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marc i Borràs, Vicent Josep (Castelló de la Plana, s XVIII – València, 1796) Poeta. Escriví La rani-ratiguerra (1790), Versos a los terremotos de Orán, Égloga a la muerte de la duquesa de Frías, la sàtira La opinión i les tragèdies Raquel i Ilphis y Zulia. Traduí poemes francesos i alemanys de l'època, i aconseguí que el "Diario de Valencia" publiqués (1791-95) les Trobes de Jaume Febrer. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marc i d'Alta-riba, Baltasar Ausiàs (Segarra, s XVI – 1622) Donzell, jurista i poeta. Fill de Pere Ausiàs Marc i d'Oluja. Havia participat en el certamen poètic de Barcelona del 1580. Amic del canonge Jeroni Ferrer de Guissona, un sonet seu figura a l'obra d'aquest Selva de vàries sentències. En morir, el castell de Montcortés passà a la família de la seva muller, Anna Maria de Moixó, a la qual encara pertany. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marc i d'Oluja, Pere Ausiàs (Segarra, s XVI - Catalunya, s XVII) Jurista i poeta. Fill, sembla, de Gabriel Ausiàs Marc i hereu dels llocs i castells de Canós, Montcortés, Clariana i la Goda. El 1578 era veí de Cervera; el 1593 era oïdor de compte de Catalunya; el 1604 residia a Bellpuig i era administrador de les baronies d'Antoni de Cardona-Anglesola, fill de l'editor de l'obra d'Ausiàs Marc, Ferran de Cardona-Anglesola. Autor de sonets laudatoris, pretenia d'ésser successor directe del poeta Ausiàs Marc. Participà en el certamen de Barcelona organitzat amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort, el 1601. Ell, o, més probablement, el seu fill Baltasar Ausiàs Marc i d'Alta-riba, havia participat en el certamen poètic de Barcelona del 1580.
Anar a: [ Mans ] [ Manub ] [ Manz ] [ Mara ] [ Marat ] [ Marc, E ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Manuel (
Maó
Maragall i Gorina, Joan
Maragall i Mira, Pasqual
Marc, Ausiàs (o March)