|
|
|
Anar a: [ Monto ] [ Montoliu i ] [ Montornes, R ] [ Montpao ] [ Montpet ] [ Montroi ] Sempre hi ha una mica de bogeria en l'amor. Tanmateix sempre hi ha una mica de raó en la bogeria. (Friedrich W. Nietzsche) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montó i Roca, Salvador (València, 1692 – 1742) Menescal i ferrador major del regne de València i examinador de menescalia. Publicà l'obra Sanidad del caballo y otros animales sujetos al arte de albeytería, ilustrada con el de herrar, estampada a València l'any 1742. 2 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Montolier de Perillós, el (Òpol i Perellós / Salses, Rosselló) Cim (707 m alt) de les Corberes, entre els dos municipis, al límit amb el Llenguadoc. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montoliu, Berenguer de (Catalunya, s XIII) Vice-almirall de l'estol catalano-aragonès. Col·laborà amb l'almirall Roger de Lloria a Sicília contra els angevins i contra els croats de Felip III l'Ardit quan aquests envaïren Catalunya (1285). L'esquadra francesa fou desfeta al golf de Roses. El 1289 s'encarregà de la 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montoliu, Bord de (Catalunya, s XIII - s XIV) Cosí germà de Simó. Lluità contra els rebels de Gerba. Assumí el comandament de la guarnició quan Simó anà a demanar auxili a Saurina d'Entença i a Frederic III de Sicília. 6 CATALUNYA - HISTÒRIA Montoliu, castell de (la Riera de Gaià, Tarragonès) Antic castell, esmentat ja el 1118 com a límit oriental, amb el de Tamarit, del terme de Tarragona, que correspon probablement a les ruïnes del castell dit posteriorment de Santa Margarida. Pertangué als Claramunt (o Montoliu) i passà a la mitra. Donà nom a la quadra de Montoliu. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montoliu, cometa de (Salardú, Vall d'Aran) Vall tributària de l'Unyola per l'esquerra, la qual es forma al vessant meridional del port d'Usets (2.512 m alt), obert entre el tuc de Mauberme i el tuc de Montoliu (2.689 m alt), a la línia de crestes que separa la conca de la Garona de les de Coserans i de la Noguera Pallaresa. A la capçalera, a 2.360 m alt, hi ha l'estany de Montoliu. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montoliu, Guillem de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra contra Castella. Manava part dels grans reforços catalans duts a Aragó per contenir l'ofensiva de Pere el Cruel el 1363. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montoliu, Guillem de (Catalunya, s XIV) Cavaller. El 1323 anà a combatre a Sardenya, a les ordres de l'infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne, com a membre de l'expedició que anà a sotmetre l'illa. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montoliu, Jaume de (Catalunya, s XIV) Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada (1331), que finalment fou suspesa. El 1340 intervenia a les bandositats sorgides entorn de la jurisdicció de Vila-seca, lluitant contra els Solcina. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montoliu, Joaquim Ignasi de (València, 1699 – 1774) Escriptor i cavaller. Era senyor del lloc de Bonrepòs. Escriví els llibres Verdades católicas, en dos volums, i Poesías sagradas y morales (1747). 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montoliu, Lluís (País Valencià, s XV) Pintor. Fill de Valentí Montoliu. Juntament amb el seu germà Mateu foren els continuadors del taller patern. Els hi han estat atribuïdes obres que hi ha a Xàtiva, Eivissa, Tarragona i altres llocs. 13 CATALUNYA - HISTÒRIA Montoliu, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit el 1875 a Plàcid de Montoliu i de Sarriera. Continua en la mateixa família. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montoliu, Mateu (País Valencià, s XV) Pintor. Fill de Valentí Montoliu. Juntament amb el seu germà Lluís foren els continuadors del taller patern. Els hi han estat atribuïdes obres que hi ha a Xàtiva, Eivissa, Tarragona i altres llocs. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montoliu, Ramon de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. En 1370 fou un dels juradors de l'aliança amb Navarra. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montoliu, Simó de (Catalunya, s XIII – s XIV) Cavaller. Era capità de la guarnició de Gerba, possessió dels Lloria. Devers el 1307, quan l'heretatge passà al fill menor de l'almirall, Francesc Roger, es veié assetjat al castell per la revolta de la càbila de Mistua, la principal de l'illa. Rebé la visita de quatre galeres trameses des de Sicília, a les ordres de Jaume Castellar, que havien de dur-li algun auxili de pas cap a Orient. Castellar s'animà a desembarcar la seva gent i a aparellar batalla amb ajut dels de la càbila de Moàbia, però els de Mistua venceren completament i Castellar morí. La situació de Montoliu esdevingué crítica, encara que els rebels no gosaven llançar-se a l'assalt de la fortalesa. Deixant el comandament a un cosí germà, el Bord de Montoliu, passà a la Basilicata per veure-hi Saurina d'Entença, vídua de l'almirall, que no... Segueix... 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montoliu, Valentí (Tarragona ?, s XV - Sant Mateu, Baix Maestrat, 1469) Pintor gòtic. Actiu a Tarragona entre el 1433 i el 1447 i després instal·lat a Sant Mateu. El seu taller fou continuat pels seus fills Mateu i Lluís i constituí un centre d'irradació d'influències per tota la comarca. Executà els retaules de Santa Bàrbara de la Mata (Morella) i de la seu d'Eivissa, que palesen la influència de Martorell. Francesc i Jaume Sarral foren 19 CATALUNYA - MUNICIPI
20 CATALUNYA - MUNICIPI
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montoliu i de Rocabruna, Marià de (Barcelona, 1859 – 1930) Filàntrop. Durant molts anys inspirà i dirigí una mena de lliga per a la supressió de duels, per a la qual constituí juntes en diverses ciutats i realitzà 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montoliu i de Sarriera, Plàcid de (Tarragona, s XIX – Barcelona, v 1898) Polític i advocat. El 1872 publicà ¿D. Alfonso o D. Carlos? Estudio histórico-legal... (editat en francès el 1873 i ampliat el 1876) en defensa dels drets al tron d'Espanya del futur Alfons XII. En accedit aquest a la corona, fou creat marquès de Montoliu. Fou diputat a corts (1876-78) i senador (1884-85) per Tarragona. El 1885 publicà Aguas potables de Tarragona. 23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Montoliu i de Togores, Cebrià de (Palma de Mallorca, 23/ago/1873 – Alburquerque, EUA, 1923) Urbanista i advocat. Germà de Manuel. De família aristocràtica tarragonina, residí a Barcelona, on divulgà les idees dels urbanistes sociològics. Fundà la Societat Cívica La Ciutat-Jardí (1912), inspirada en la teoria del mateix nom d'Ebenezer Howart. Féu estades a Anglaterra, fins que es traslladà a EUA com a professor universitari. De formació modernista, publicà John Ruskin (1901), La ciudad jardín (1912), La cooperación en el movimiento de las ciudades-jardín (1914), L'home i sa tasca (1914) i El sistema de Taylor y su crítica (1916), a més de versions, generalment en català, de Shakespeare -un intent d'obres completes-, Emerson i Whitman. Preconitzava la descentralització de Barcelona, la protecció del paisatge i la integració del treball de l'home en la natura. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montoliva, la (Vilallonga del Camp, Tarragonès) Masia i antiga quadra (ant: Montoliu), a ponent de la vila. 27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Montolivet (València, Horta) Barri de la ciutat, dins l'antic terme de Russafa, a la dreta del Túria, camí de Natzaret. Era inicialment un petit nucli amb nombroses alqueries i barraques disseminades per l'horta. El seu origen fou el santuari dedicat a la Mare de Déu de Montolivet (imatge pintada que una llegenda fa procedent de la muntanya de les Oliveres de Jerusalem), existent ja al s XIV. El 1572 Juan de Ribera intentà de fundar-hi un convent de franciscans descalços, però davant l'oposició dels llauradors hagueren d'establir-se a Sant Joan de la Ribera. Fins el 1720 es mantingué l'hostatgeria, que sovint fou destinada a llatzeret del grau de València. L'església fou reedificada en 1767-71 i fou decorada amb frescs de Lluís Planes. L'arquebisbe Simón López hi féu edificar al costat un col·legi de sacerdots de Sant Vicenç de Paül, però les obres 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Montolivet (Castelló de la Ribera, Ribera Alta) Partida, al sud-est de la vila, regada per la sèquia o braçal de Montolivet, derivada del Xúquer a través de la sèquia de la Torre. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montolivet, el (Olot, Garrotxa) Antic volcà (541 m alt), situat al sud-oest de la ciutat. El 1835 hi fou bastida una torre de defensa. Modernament els seus vessants han estat urbanitzats; s'hi troba el nou barri de Montolivet (o de Sant Pere Màrtir), amb capacitat per a unes 300 famílies, de tipus residencial (cases d'una sola planta). 30 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Montoriol d'Amunt (Queixàs, Rosselló) Llogaret (o de les Illes), a la vall de la riera de les Illes. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montoriol i Tarrés, Enric (Barcelona, s XIX – s XX) Pianista. Fou deixeble de Vidiella. Més tard s'establí a París, on completà la seva formació amb Moszkowski. Tingué bons èxits en les seves actuacions, sobretot a 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA
34 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Montornès (Benicàssim, Plana Alta) Despoblat i antic castell (444 m alt), aturonat en un contrafort meridional de la serralada del Desert de les Palmes. És d'origen musulmà i tenia grans dimensions. El 1242 fou donat al notari Pere Sanç, i després pertangué a Pere Eiximenis d'Arenós i al monestir de Poblet. Fou centre de la baronia de la Pobla Tornesa. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montornès (Montblanc, Conca de Barberà) Partida i despoblat, dins el terme de Prenafeta, al sector nord-oriental. Fou propietat del monestir de Santes Creus des del 1414. 36 CATALUNYA - HISTÒRIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montornès, Miquel de (Catalunya, s XV) Cavaller. El 1462 prengué les armes contra Joan II. Des de l'any següent fou un dels capitans de la Generalitat al front del nord. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montornès, Pere de (Catalunya, s XIII – s XIV) Cavaller. Serví Jaume II a la campanya feta contra Sicília i a favor dels angevins. El 1299 era un dels capitans destacats a la victòria naval de Cap Orlando, dirigida per l'almirall Roger de Lloria. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montornès, Pere de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra contra Castella. El 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó arran de la gran ofensiva de Pere el Cruel. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montornès, Ramon de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Prestà serveis diplomàtics a Alfons III el Benigne. El 1328 fou ambaixador seu a Portugal. 41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
42 CATALUNYA - MUNICIPI
43 CATALUNYA - MUNICIPI
44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - HISTÒRIA Montorro, castell de (Sant Boi de Lluçanès, Osona) Antic castell, als vessants orientals dels Munts, al límit amb el terme de Sant Agustí de Lluçanès. Depenia del castell de Lluçà; el senyorejaven els Conanglell (1293), Galceran de Besora (1332) i, des del s XV, els Sala, senyors de Sora. L'església era dedicada a sant Amanç. Posteriorment hom en digué Montorroell. Resta el mas de Montorro, prop del qual hi ha les restes. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montorroio (Sort, Pallars Sobirà / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Cim (2.853 m alt) de la serralada que separa les valls Fosca i d'Àssua, entre els massissos del Montsent i de Mainera. 47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Montortal (l'Alcúdia de Carlet, Ribera Alta) Poble, que forma un enclavament (1,65 km2) al sud del sector principal (del qual és separat pel municipi de Guadassuar), a l'esquerra del barranc de Montortal (o Sec, o de Prada), afluent del riu dels Ullals per l'esquerra. El lloc, antic castell del terme d'Alzira, fou poblat per cristians vells des del 1413; fou erigit en parròquia el 1535. Li fou agregada l'antiga parròquia de Ressalany. Fou centre del marquesat de Montortal. L'any 1842 el poble fou agregat al municipi actual. 48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Montortal, marquesat de (País Valencià) Títol concedit el 1790 a Josep Tadeu Tejedor i Giudice d'Acharte, cavaller de Sant Joan i mestrant de València (1796). Passà als Galiano i als Núñez-Robres. 49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montoy i Escuder, Joaquim (Alcarràs, Segrià, 1832 – Barcelona, 1889) Pedagog. Dirigí una escola municipal a Barcelona que, gràcies a la seva activitat entusiasta, esdevingué un centre d'experimentació docent. Autor d'un mètode pedagògic conegut amb el nom de d'escola montoiana. A l'Exposició Universal de 1888 li atorgaren una medalla d'Or. Fundador (1866) i director de la revista "El Clamor del Magisterio", on féu campanyes per a la renovació dels sistemes pedagògics. Escriví també a "La Correspondencia de Cataluña" i és autor de llibres de text. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montpalau (Sant Antolí i Vilanova, Segarra) Poble (667 m alt), al vessant septentrional de l'altiplà que separa les riberes de Sió i de Cervera, a la capçalera de la riera de Vergós. De la seva església parroquial (Sant Jaume) depèn la capella de Sant Miquel. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montpalau, Arnau de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta del País Valencià. Jaume I l'afavorí als repartiments. Rebé donacions a Morvedre i molins a la vall de Segó. 53 CATALUNYA - HISTÒRIA Montpalau, baronia de (Pineda de Mar, Maresme) Jurisdicció senyorial del s XIV, centrada en el castell de Montpalau, les ruïnes del qual s'aixequen dalt d'una muntanya, a la dreta de la riera de Pineda. Situada a 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montpalau, Berenguer de (Catalunya, s XV) Cavaller. El 1462 es mostrà favorable a Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Montpalau, castell de (Argelaguer, Garrotxa) Antic castell (o Palau d'Amunt), les ruïnes del qual s'alçen damunt la riba dreta del Fluvià, al sud del nucli de Sant Jaume de Llierca (nom actual de l'antic terme de Palau de Montagut o Palau d'Avall). La seva església de Santa Magdalena, dependent de la parròquia d'Argelaguer, consagrada el 1228, es conserva. Inicialment el castell depengué del de Sales; el 1216 els seus senyors el cediren, amb Argelaguer, a la família Montpalau, que al principi del s XV passà a residir a Argelaguer. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montpalau, Guillem Umbert de (Catalunya, s XII) Magnat. Fill d'Umbert. El 1113, unes diferències entre Ramon Berenguer III i el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera, es resolgueren sobre el castell de Montpalau, pel qual Guillem Umbert prestà un doble homenatge als dos senyors. 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montpalau, Pere Bertran de (Catalunya, s XII) Magnat. Destacà en temps de Ramon Berenguer IV. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montpalau, Umbert de (Catalunya, s XI) Magnat. Als darrers anys de governació de Ramon Berenguer I de Barcelona, li prestà homenatge pels castells de Montpalau, prop de Pineda, i de Gironella, a la ciutat de Girona. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montpalau i de Solanell, Francesc de (Argelaguer, Garrotxa, s XVII) Eclesiàstic i diplomàtic. Quart fill de Gaspar de Montpalau-Alemany, senyor d'Argelaguer, i d'Helena de Solanell. Monjo de Ripoll, fou recompensat per la seva participació profrancesa durant la guerra dels Segadors pel govern del lloctinent francès, marquès de Brézé (1642), amb l'abadiat de Banyoles i Camprodon. El 1644, després de la caiguda de Lleida i d'un setge i d'un assalt infructuós de Tarragona, fou enviat pels consellers i per la generalitat com a ambaixador a París, a la reina regent Anna d'Àustria, i aconseguí el nomenament del comte d'Harcourt com a lloctinent del Principat, la tramesa d'un potent exèrcit i de sumes quantioses i l'ordre de posar fi als abusos de les tropes franceses, i fou de nou enviat a París a causa dels altercats entre soldats i paisans. Després de la rendició de Barcelona, el 1652, a Joan d'Àustria i de la retirada de les tropes franceses del Principat, hagué d'emigrar per afrancesat. El 1654 el rei de França pretengué, sense èxit, que fos nomenat bisbe de Girona. 61 CATALUNYA - HISTÒRIA
62 CATALUNYA - HISTÒRIA Montpaó (Sant Antolí i Vilanova, Segarra) Despoblat i antic castell de l'antic mun. de Sant Pere dels Arquells, a l'oest del poble. El 1398 entrà a formar part del veïnatge de Cervera. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montpaó (Calafell, Baix Penedès) Llogaret (o les Cases de Montpaó), situat al sector septentrional, muntanyós, del terme. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montpaó, Berenguer de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Figura documentada el 1237 com a testimoni d'una venda feta per Guillem de Boixadors al monestir de Bonrepòs. Participà a la conquesta de València (1238), on fou afavorit amb donacions reials. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montpaó, Berenguer de (Catalunya, s XIV) Cavaller i frare santjoanista. Era lloctinent del castellà d'Amposta. El 1374 era un dels principals ajudants de l'infant Martí per a les mesures adoptades a la frontera d'Aragó davant la perspectiva d'incursiós de mercenaris des de Castella. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montpaó, Bernat de (Catalunya, s XII) Cavaller. Participà a les darreres campanyes per expulsar els sarraïns del Principat. Assistí a la darrera operació, el setge de Siurana, en 1153. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montpaó, Bernat de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Fou de la cort de l'infant hereu Pere en temps de Jaume I. Acompanyà l'infant a Castella (1269). Havent ja pujat al tron Pere II el Gran, gaudí de la seva gran confiança. En fou una mena de mestre de cerimònies. El 1281 aconsellà al rei el perdó dels nobles rebels capturats a Balaguer l'any anterior. El 1282 l'acompanyà a l'expedició a Barbaria i a Sicília. Assistí abans a les 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montpaó, Pere de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta del País Valencià. Jaume I l'afavorí als repartiments. Rebé cases i un camp a València, pel temps de la conquesta de la capital (1238), i també terres a Molins el 1247. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montpaó, Pere de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Es distingí a la conquesta de Sardenya per l'infant Alfons, fill de Jaume II, en 1323-24. Expulsats de l'illa els pisans, fou afavorit pel repartiment de terres. Figurava a la relació de senyors feudals a l'illa el 1332. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montpaó, Pere de (Catalunya, s XIV) Noble. Probablement altre que l'homònim. El 1331 cooperà amb Alfons III el Benigne al projecte de croada contra Granada, que al capdavall fou suspesa. El 1339 assistí, a la capella reial de Barcelona, a l'homenatge prestat per Jaume III de Mallorca a Pere III el Cerimoniós. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montpaó, Ponç de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Serví el rei Pere II el Gran. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montpaó, Ramon de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Participà en la conquesta de Sardenya, on rebé terres. Fou nomenar veguer de la vila de Sàsser un cop sufocada la revolta del 1326, i se li encomanà la pacificació d'aquell territori. Quan Ramon de Cardona (1336) deixà d'ésser governador de l'illa, ell ocupà interinament el 73 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Montpedró (Castellonroi, Llitera) Veure> Sant Salvador de Montpedró. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montpedrós, el (Baix Llobregat) Contrafort (304 m alt) oriental del massís de Garraf (o muntanya de Sant Antoni), termenal dels municipis de Torrelles de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló, on es trobava el castell nou de Cervelló, damunt les ruïnes del qual fou bastida l'ermita de Sant Antoni. Santa Coloma de Cervelló havia estat anomenada Santa Coloma de Montpedrós. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montpeità (Sant Fruitós de Bages, Bages) Turó del vessant meridional de la serra de les Brucardes (o puig de Sant Valentí), a la dreta del Llobregat, damunt del qual s'aixeca l'església de Sant Valentí de Montpeità, d'un gòtic tardà, que fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages. El topònim és esmentat ja a mitjan s X. 76 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Montpeller (Alaior, Menorca) Nom donat a la població durant l'ocupació francesa de l'illa (1756-63) (fr: Montpellier). 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montpeller, Bernat Guillem de (França, s XIII - el Puig, Horta, 1238) Magnat. Fill de Guillem VIII de Montpeller i d'Agnès. Pel seu casament amb Jussiana d'Entença, filla del senyor de la baronia d'Alcolea, Ponç Hug d'Entença, i néta d'Hug III d'Empúries, fou anomenat també Bernat Guillem d'Entença, denominació que adoptaren definitivament els seus fills. El 1227 fou lloctinent de Jaume I a Catalunya. Actuà de testimoni del primer testament del rei el 1232. Lluità el 1233 al costat d'aquest al setge i presa de Borriana, on fou ferit. El 1235 signà com a testimoni els documents relatius a l'esponsalici de la reina Violant. Assistí el 1236 a la cort general de Montsó que decidí la conquesta de València, i l'any següent el rei el destinà al lloc avançat del 78 CATALUNYA - HISTÒRIA Montperler (Vilagrassa, Urgell) Despoblat i antic terme, situat a l'extrem occidental del terme, vora Bellpuig d'Urgell. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montpesat, Francesc de (Catalunya, s XIII) Mestre de l'orde del Temple. El 1227 fou un dels membres de l'alt tribunal que, sota la presidència d'Aspàreg de la Barca, arquebisbe de Tarragona, ajustà a Alcalà del Obispo (Aragó) les diferències entre Jaume I i la noblesa aragonesa. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montpetit, el (Montagut de Fluvià, Garrotxa) Contrafort (895 m alt) sud-oriental del Montmajor. 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montpezat, Arnau Guillem de (França ?, s XVI - Catalunya, s XVI) Impressor. Segurament parent del també impressor Pere de Montpezat. El 1539 estampà a Tortosa el Llibre dels costums de Tortosa. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montpezat, Pere de (Espaon, Occitània, s XVI - Barcelona ?, d 1549) Impressor. Resident a Barcelona almenys des del 1528. Fill d'un fuster. Treballà al taller de Joan Rosembach, i en morir aquest, en el de Carles Amorós. Des del 1532 s'establí pel seu compte. D'entre les obres que imprimí destaca la versió castellana d'El cortesano (1534) de Castiglione feta per Joan Boscà, els breviaris de la diòcesi de Barcelona, les Epístoles d'Antonio de Guevara (1544) i l'obra, en volums independents, de Jaume Callís (1549). Parent seu degué ésser el també impressor Arnau Guillem de Montpezat. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA
83 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Montportell, coll de (la Bastida, Rosselló / Glorianes, Vallestàvia, Conflent) Depressió (1.182 m alt) de la serralada que separa les valls de Lentillà i del Bolòs, termenal dels tres municipis. 84 CATALUNYA - MUNICIPI
85 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Mont-ral (Fraga, Baix Cinca) Antic poble (260 m alt) (o Mont-real), a l'altiplà de Cerdera (sector de l'esquerra del Cinca, al límit amb el Segrià), vora el canal d'Aragó i Catalunya, del qual pren l'aigua la sèquia de Mont-ral. 86 CATALUNYA - HISTÒRIA Mont-ral, jaciment de (Mont-ral, Alt Camp) Jaciment del Triàsic mitjà. Juntament amb el jaciment d'Alcover (Alt Camp) correspon a unes sorres molt fines que es dipositaven en un ambient de tipus lagoon, és a dir, llacunes costaneres que periòdicament eren envaïdes per l'aigua salada. Al fons d'aquestes llacunes, en 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mont-ral, Santa Anna de (Gurb de la Plana, Osona) Veure> Santa Anna de Mont-ral. 88 CATALUNYA - MUNICIPI
89 CATALUNYA - HISTÒRIA Mont-ras, marquesat de (Catalunya) Títol concedit al s XVIII, pel rei-arxiduc Carles d'Àustria, a Joaquim de Mont-ras, únic titular. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mont-ras, Sant Bartomeu de (Bigues i Riells, Vallès Oriental) Veure> Sant Bartomeu de Mont-ras. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montraveta (Llobera, Solsonès) Casa i església, al nord de Peracamps, a la vall de la riera de Sanaüja. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mont-rebei (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) Llogaret (o Mont-rebeig), a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la seva confluència amb el barranc de la Clua, 2 km aigua amunt de l'inici de l'estret de Mont-rebei. La seva església depenia de la parròquia de Girbeta (Ribagorça). 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montredó, Arnau de Veure> Mont-rodon, Arnau de. 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montredó, Guillem de (Catalunya, s XIII) Noble i cavaller. Fou mestre de l'orde del Temple. El 1214, per indicació d'Innocent III i d'acord amb el testament de Maria de Montpeller, li fou confiada la guarda i 96 CATALUNYA - HISTÒRIA Mont-rodon (Selva) Nom antic (Sant Fruitós de Mont-rodon) de la parròquia de Brunyola. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mont-rodon (Tona, Osona) Enclavament (1,12 km2), dins el terme de Taradell, al voltant de l'antic casal de Mont-rodon, casa forta de l'antic terme del castell de Taradell esmentada ja el 1076 i origen del llinatge Mont-rodon. El casal esdevingué cap d'una petita quadra (1445) autònoma, sotmesa al veguer de Vic, que el 1840 fou annexada al municipi de Tona. L'edifici, gòtic, fou bastit el 1445 sobre les restes d'un casal romànic. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mont-rodon, Arnau de (Taradell, Osona, v 1285 – Girona, 1348) Eclesiàstic, jurista i bibliòfil. Bisbe de Girona (1335-48). Rebesnebot del mestre Guillem de Mont-rodon. El 1297 fou lliurat pels seus pares, Ferrer de Mont-rodon i Sibil·la, a la canònica de Girona. Des del 1312 fou delegat pel capítol gironí per tenir cura de l'obra de la catedral de Girona, i també ho fou per impedir que l'infant Pere, comte d'Empúries, erigís en bisbat Castelló d'Empúries. Ja bisbe, continuà l'obra de la catedral i promogué la litúrgia i el culte (instituí la festivitat de Carlemany i dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sisi). Gran bibliòfil, manllevà llibres per copiar a la canònica de Vic; el 1345 Pere III li demanà totes les cròniques antigues que ell tenia per a treure'n còpia, i féu un important llegat de llibres jurídics al seu casal de Mont-rodon (1344). És enterrat en un magnífic sepulcre de marbre a la capella dels sants màrtirs gironins erigida per ell. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mont-rodon, Guillem de (Taradell, Osona, v 1170 - Catalunya, v 1230) Mestre del Temple i tutor de Jaume I de Catalunya-Aragó. Era fill de Guillem de Mont-rodon i de Guillema. Nasqué al casal de 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mont-rodon i de Sorribes, Bertran de (Taradell, Osona, v 1325 – Girona, 1384) Bisbe de Girona (1374-84). Fill del veguer de Vic Bernat de Mont-rodon (m 1338). Des del 1338 era canonge de Girona, i el 1342 era ardiaca de Besalú. Fou nomenat vicari general del bisbe Satria (1373), i bisbe de Girona l'any següent. Fou continuador de l'activitat del seu oncle Arnau, i donà un notable estatut sobre l'administració dels aniversaris, que vigí molts segles. Fou enterrat en un magnífic sarcòfag d'alabastre a la capella dels sants màrtirs gironins, prop del seu oncle, el bisbe Arnau de Mont-rodon. 101 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
102 CATALUNYA - GEOGRAFIA
103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mont-roig (Darnius, Alt Empordà) Veïnat, centrat per les ruïnes del castell de Mont-roig, situat al vessant occidental del Mont-roig (301 m alt), a l'interfluvi del Ricardell i el Llobregat d'Empordà. El castell, esmentat ja el 1070 dins el comtat de Besalú, pertangué a la baronia, després comtat, de Darnius. Prop seu hi tingué lloc, el 1794, la batalla de Mont-roig. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mont-roig (Cassà de la Selva, Gironès) Veïnat i antic terme, al sector pla, al sud-oest del nucli urbà. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mont-roig, Arnau de (Catalunya, s XIII) Cavaller. El 1228 participà a la conquesta de Mallorca. En compensació dels seus serveis rebé 12 jovades de terra a Inca i un molí prop de la capital. 106 CATALUNYA - HISTÒRIA Mont-roig, batalla de (Darnius, Alt Empordà, del set al nov/1794) Conjunt d'accions bèl·liques entre les tropes franceses i espanyoles durant la Guerra Gran. Les forces franceses, dirigides per Dugommier, van intentar de trencar les posicions defensives espanyoles entorn de Figueres, i van establir la seva base d'acció a les altures de Mont-roig. Després dels combats, en un dels quals fou mort Dugommier, les tropes espanyoles abandonaren Figueres. També hi resultà mort el comandant espanyol comte de La Unión. 107 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
108 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mont-roig, el (Pardines / Vilallonga de Ter, Ripollès) Cim (1.978 m alt) de la serra que separa les valls de Ribes i de Camprodon, al sud del coll de Maianells. 109 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mont-roig, el (Alt Àneu / Lladorre / la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà) Cim (2.846 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit amb el país occità de Coserans. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mont-roig, Felip de (Catalunya, s XIV) Jurista. Col·laborà amb Arnau d'Erill i Andreu Samorera a preparar el famós procés contra Jaume III de Mallorca, que tindria per resultat la despossessió d'aquest monarca a benefici de Pere III el Cerimoniós. 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montroig, Francesc (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s XVI - Escaladei, Priorat, 1605) Frare cartoixà. Prengué l'hàbit en 1567. Tingué gran fama per les seves virtuts. Del 1595 al 1599 fou prior de Scala Coeli, prop d'Évora (Portugal), i en 1603 fou nomenat prior d'Escaladei, cartoixa on s'havia format abans del seu trasllat a terres portugueses. 112 CATALUNYA - HISTÒRIA Mont-roig, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1887 a Antoni Ferratges i Mesa. Continua en la mateixa família. 113 CATALUNYA - GEOGRAFIA
114 FRANJA PONENT - MUNICIPI
115 CATALUNYA - MUNICIPIO
116 CATALUNYA - GEOGRAFIA
117 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mont-ros (Sant Joan les Fonts, Garrotxa) Santuari (la Mare de Déu de Mont-ros), situal al cim del Mont-ros (632 m alt), contrafort nord-occidental de la serra de Sant Julià del Mont. Depèn de la parròquia de Begudà. Esmentat ja el 1240, constituïa l'església de l'antic castell de Mont-ros, del comtat de Besalú, que fou possessió dels vescomtes de Bas i és ja esmentat el 1126. Formà part posteriorment de la baronia de Castellfollit de la Roca. 118 CATALUNYA - HISTÒRIA Mont-ròs (Salardú, Vall d'Aran) Antic poble de l'antic municipi de Tredós. 119 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mont-ròs (Sant Ramon de Portell, Segarra) Masia i antic poble (650 m alt), al nord del cap del municipi. La seva església parroquial (Sant Antoni) depenia de la de Guspi.
Anar a: [ Monto ] [ Montoliu i ] [ Montornes, R ] [ Montpao ] [ Montpet ] [ Montroi ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Montoliu de Segarra
Montoliu i de Togores, Manuel de
Montoliu i Massana, Vicenç "Tete Montoliu"
Montoriol
Montornès
Montornès del Vallès
Mont-ral
Mont-ras
Mont-rebei, estret de
Montroi
Mont-roig de Tastavins (
Mont-roig del Camp