A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Coma ]    [ Coma i ]    [ Comale ]    [ Comas i L ]    [ Comellas ]    [ Comes ]

M'agradaria... preservar amb els meus mots un idioma, un país, una forma de vida. (Vicent Andrés i Estellés)

1 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Coma  (Eus, ConflentDespoblat recent i antiga parròquia, al vessant meridional del roc Geler, a l'antic camí de Sornià.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coma  (Catalunya Nom menys conegut de la família Sacoma, arquitectes establerts a Lleida els s XII i XIII.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coma, Antoni  (Catalunya, s XVIII)  Advocat. Pertanyia a l'Audiència del Principat. És autor de diversos escrits jurídics.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coma, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Arquitecte. Continuà les obres de la seu vella de Lleida, iniciades per Pere de Coma, potser oncle seu, i que acabaria el 1278 el seu successor Pere de Penafreta.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaComa, Climent de  (Bagà, Berguedà, 1849 - Trieste ?, Itàlia, 1915)  Polític i militar carlí. Fou ajudant de camp dels generals Savalls i Castells i secretari del pretendent Carles VII. És molt interessant la correspondència que, a través de Joan Bardina, mantingué amb Enric Prat de la Riba, on manifestà els seus ideals catalanistes. El pretendent Carles VII li atorgà, el 1890, el títol de comte de Coma de Prat.

6 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Coma, Josep  (Perpinyà, s XVII – 1723)  Historiador i eclesiàstic. Doctor en teologia, fou rector de la Universitat de Perpinyà des del 1687. Canonge de Sant Joan de Perpinyà, fou nomenat vicari capitular de la diòcesi d'Elna l'any 1721. Deixà inèdites unes Notícies de la iglésia insigne, col·legiada de Sant Joan de Perpinyà.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coma, la  (la Coma i la Pedra, Solsonès)  Poble (1.006 m alt) i capital del municipi, situat vora les fonts del Cardener, a l'esquerra del riu. L'església parroquial (Sant Quirze) conserva ferros forjats d'una església més antiga. Antiga pertinença de Sant Serni de Tavèrnoles, formà part de la batllia de Sant Llorenç de Morunys, del vescomtat de Cardona.

8 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Coma, la  (Vallestàvia, ConflentVeïnat, a l'esquerra de la riera de Lentillà, aigua avall del poble, al vessant oriental del Canigó. Prop seu hi ha les mines de la Coma, de ferro, i són una de les poques que han subsistit després de la crisi del 1960.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coma, la  (Castell i Platja d'Aro, Baix EmpordàBarri, 300 m al nord del poble.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaComa, Pere de  (Catalunya, s XII - Lleida ?, s XIII)  Arquitecte romànic tardà (o Dercumba). Dirigí les obres de la catedral de Lleida al començament (1203), en temps de Pere I de Catalunya-Aragó, mig segle després de la reconquesta de la ciutat.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coma, Pere Màrtir  (Solsona ?, Solsonès, v 1510 – Perpinyà, 1578)  Prelat. Pertanyia a l'orde de predicadors, del qual fou provincial i lector a la catedral de Tarragona. Assistí al concili de Trent (1562) com a teòleg del bisbe de Girona, Arias González. El 1568 fou nomenat bisbe d'Elna. Deixà escrites dues obres de gran difusió: Doctrina cristiana utilíssima a tots los fels cristians (1561) i Llibret intitulat Directorium curatorum (1566).

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Coma, vall de la  (l'Albi, Garrigues)  Conjunt de pintures rupestres. Consta de sis figures antropomorfes i quatre quadrúdepes trobats a les parets d'una petita balma. El fris pintat correspon al tipus esquemàtic abstracte, i data possiblement de l'edat del bronze. El conjunt té els seus paral·lels més pròxims al sud de la península Ibèrica.

13 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Coma, veïnat d'en  (els Prats de Molló, VallespirVeïnat, en una vall tributària, per l'esquerra, del Tec.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coma, Xavier  (Barcelona, 1959 - )  Crític i especialista en còmics. Després de llicenciar-se en dret es dedicà a la creació publicitària i més tard a la crítica periodística, col·laborant en diverses publicacions. S'ha ocupat de temàtiques com el jazz, el cinema, la novel·la negra i sobretot el còmic, dotant-lo d'una historiografia abans inexistent a Espanya. Ha publicat Los cómics un arte del siglo XX (1978), Del gato Félix al gato Fritz (1979), La novela negra (1980) i El espíritu de los cómics (1983). Ha dirigit les obres de caire enciclopèdic La historia de los cómics (1983) i Cómics clásicos y modernos (1988).

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaComa de Nabiners, la  (el Pla de Sant Tirs, Alt UrgellLlogaret, fins al 1968 pertanyia al mun. d'Arfa, a l'esquerra del torrent de la Coma (afluent, per l'esquerra, del Segre), aigua avall de la Freita. El s XIX formava part del mun. de Nabiners, de la parròquia del qual depenia. Hi ha una font d'aigua sulfurosa (aigua de la coma de Nabiners).

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coma-de-roure, Sant Miquel de  (Beuda, GarrotxaVeure> Sant Miquel de Coma-de-roure.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coma de Sant Jaume, la  (Moià, Bages)  Caseria, a la dreta de la riera de Marfà.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coma i Cros, Joan  (Barcelona, s XIX – París, França, 1937)  Fabricant. Continuà el negoci de compra-venda de manufactura de cotó iniciat pel seu pare Joan Coma i Xipell. A partir del 1910 se'n féu càrrec totalment i n'amplià les activitats: instal·là una filatura a Rosselló de Segrià i una fàbrica de teixits a Salt (Gironès), per al servei de la qual féu construir una central hidroelèctrica a Bescanó. Fou un dels principals compradors de Barcelona de cotó nord-americà. Fou conseller de nombrosos bancs i formà part de la junta del Gran Teatre del Liceu. El 1936 es refugià a París, on morí. L'empresa perdurà en la mateixa família sota el nom de Successora de J. Coma-Cros.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coma i Estadella, Albert  (Lleida, 1933 – 1991)  Pintor. Becari de la diputació de Lleida (1952-58), es formà a Barcelona, Madrid i diverses capitals europees. Passà per l'expressionisme i l'informalisme i arribà a un grafisme seriat d'una certa ironia. Obtingué el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró (1968).

20 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SolsonèsComa i la Pedra, la  (SolsonèsMunicipi: 60,66 km2, 1.006 m alt, 269 hab (2014), capital: la Coma. Situat a la vall de Lord, al naixement del riu Cardener, afluent del Llobregat, al nord de Solsona. El relleu és accidentat per la serra del Port de Comte i la de Verd. Els boscos ocupen una gran part del territori, amb pinedes de pi negre i pi roig, rouredes, alzinars i prats alpins. Les principals activitats econòmiques són la ramaderia (el bestiar boví aprofita les pastures naturals) iInici página l'explotació forestal, si bé recentment, amb la instal·lació de l'estació d'esquí de Port de Comte, el turisme també ha adquirit importància. Central elèctrica en la confluència del Cardener amb el Mosoll. A més dels pobles de la Coma, cap del municipi, i de la Pedra, dins el terme es troba el llogaret de Pratformiu. Àrea comercial de Solsona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coma i Puig, Miquel  (Catalunya, s XVIII)  Teòric musical. La seva obra Elementos de música para canto figurado, canto llano y semifigurado (1766), és representativa de la teoria musical tradicional.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coma i Soley, Vicenç  (Blanes, Selva, 1893 – Barcelona, 1979)  Escriptor i periodista. Deixeble de Ruyra. Publicà novel·les, obres de teatre i diversos estudis sobre Blanes. Són interessants les seves memòries Blanes, Barcelona i San Remo' (1969) i la novel·la El cas insòlit de Marianna Carull (1978).

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Comabella  (Sant Guim de la Plana, SegarraLlogaret (612 m alt), aturonat. L'església parroquial (Sant Esteve) depèn de la de Vicfred.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comabella, Ramon  (Montoliu de Segarra, Segarra, s XIV – Catalunya, s XIV)  Religiós. Deixà un còdex transcrivint episodis bíblics, als quals afegí una Exposició del parenostre.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comadira i Moragrega, Narcís  (Girona, 22/gen/1942 - )  Escriptor i pintor. La seva poesia, irònica i molt elaborada, conté moltes referències literàries i és influïda per Carner i el noucentisme, per Foix i per Ferrater. Com a poeta ha publicat La llibertat i el terror; Poesia 1970-1980 (1981), recull de llibres anteriors, Enigma (1985, premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya), En quarentena (1990) i Usdefruit (1995). També ha escrit teatre: La vida perdurable (1991), L'hora dels adéus (1995) i El dia dels morts (1997); els assaigs sobre la seva ciutat natal Guia de l'arquitectura dels segles XIX i XX a Girona (1978), Girona (1990) i Girona, matèria i memòria (1992, revisat el 1998). Com a pintor es caracteritza per composicions on mescla, ambInici página colors vius i brillants, elements arquitectònics i paisatge.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Comadoms  (Gaià, Bages)  Caseria, vora la riera de Cornet.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Comadovella  (Alp, Baixa Cerdanya)  Despoblat, vora la riera d'Alp. El s XIII pertangué a la parròquia d'Ovella.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Comajoan, coll de  (Rupit i Pruit, OsonaColl (1.032 m alt), situat vora la masia de Comajoan, entre els cingles d'Aiats i el Montcau.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Comajoncosa  (Llobera, SolsonèsCaseria. L'església és dedicada a sant Pere.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comajoncosa, Antoni  (Altafulla, Tarragonès, 1749 – Tarija, Bolívia, 1814)  Franciscà. Professà arts al convent de Reus, i després s'afilià al col·legi missional d'Escornalbou. L'any 1778 anà a Amèrica. Organitzà (1780) el col·legi de missions de Tarija i es dedicà sobretot als indis chiriguanos, grup no sotmès al poder colonial. Entre els seus escrits figuren Descripción de las misiones... del colegio de Tarija (1799) i Manual de misioneros.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comalada, Honorat  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Escriptor. Autor de la traducció al català, partint de la versió castellana, de la novel·la cavalleresca, occitana o llatina, Pierres de Provença, impresa a Barcelona, probablement el 1616.

32 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaComalada, la  (VallespirVall situada al vessant meridional del Canigó, des de la pica fins a la vall del Tec. La capçalera, on hi ha l'estany de la Comalada, és dominada pels pics de Sethomes (2.661 m alt), de Rojat (2.724 m) i de Tretzevents (2.731 m). El paisatge desolat dels cims canvia a partir dels 2.000 m amb els primers boscs de pi negre, on hi ha l'ermita de Sant Guillem de Combret. Al curs baix hi ha diversos masos dedicats a la ramaderia i finalment el poble del Tec, a l'aiguabarreig del riu de la Comalada, que drena la vall, amb el Tec.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comalada, Miquel  (Catalunya, s XV – s XVI)  Escriptor. Religiós observant. Vivia al convent de la Vall d'Hebron. Li és atribuïda la novel·la Spill de la vida religiosa, impresa a Barcelona el 1515.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Comalats, els  (Segarra / Conca de BarberàSector més meridional dels altiplans de la Segarra, entre la ribera de Cervera, al nord, i la riera de Forès, al sud, situat en part a la Conca de Barberà. Comprèn les altes valls del riu Corb i del Cercavins i correspon a un esquenall d'erosió, destacat de la clotada de la Conca per un rengle de turons menys precisos al vessant segarrenc. Donà nom a una divisió administrativa dels hospitalers, la comanda de Comalats. El domina el tossal de Comalats (869 m alt).

35 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Comalesbienes  (Barruera, la Vall de Boí, Alta RibagorçaVeure> Bienes, coma les.

36 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Comalespada, pic de  (la Vall de Boí, Alta RibagorçaContrafort (2.834) occidental del massís de Colomers, a la capçalera de la Noguera de Tor, al nord del pic de coma les Bienes, damunt l'estany de Cavallers.

37 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Comalestorres, pic de  (la Vall de Boí, Alta RibagorçaContrafort  oriental (2.807 m alt) del Comaloformo, al poble de Barruera, damunt l'estany de Cavallers.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaComallentes  (Gaià, BagesVeïnat, a 6 km del poble.

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Comallonga, Joan de  (Illes Balears, s XVI - d 1554)  Funcionari reial. Primer baró d'Algerri. Des del 1519 estigué al servei del secretari reial Hugo de Urríes. Del 1529 al 1535 fou lloctinent de protonotari. A la mort d'Alfonso de Valdés (1532), s'encarregà dels afers napolitans durant quatre anys (1532-36). Acompanyà l'emperador Carles V a Tunis, on fou nomenat secretari. El 1546 aconseguí el càrrec de secretari per les Balears gràcies a la influència de Francisco de los Cobos. A la mort d'aquest (1547), intentà en va de succeir-lo en el càrrec. Continuà al seu càrrec de secretari almenys fins al 1554.

40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Comaloforno, pic de  (Alta RibagorçaCim (3.303 m alt) culminant del massís de Besiberri, al Pirineu axial, que separa la Ribagorça de la Vall d'Aran, a la capçalera de la Noguera de Tor, a la vall de Boí. Domina Caldes de Boí. Al vessant septentrional presenta una petita gelera. La primera ascensió tingué lloc el 1882; el 1907 hi fou col·locada una creu de ferro. Al vessant sud-est s'estén la coma Loforno, centrada per un estanyet, l'emissari del qual desemboca a la Noguera de Tor, aigua avall de l'estany de Cavallers.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comamala i Valls, Romà  (Barcelona, 7/oct/1921 - Vilabella, Alt Camp, 2000)  Dramaturg, poeta i assagista. Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní. Treballà com a escenògraf i figurinista, també creà grups de dansaires i cantaires sobretot a Vilabella, on fundà un esbart, així com el Museu del Camp. S'inicià en la poesia amb Poemes d'Adam (1967). Bon coneixedor de la literatura grega, ha publicat nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs aplegades en tres volums sota el nom Variacions sobre mites grecs (1977-78). Les obres obres dramàtiques (Peces breus, 1981-82) deixen oberta la possibilitat d'un muntatge decantat cap a l'expressionisme. Com assagista ha escrit obres de síntesi i divulgació històrica com Iniciació a Catalunya (1975) i El pi de les tres branques (1977) sobre els Països Catalans.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaComanegra, puig de  (Garrotxa / VallespirCim culminant (1.558 m alt) de la serra de Monars (dita també serra de Comanegra o de la baga de Bardellat) que separa les valls del Fluvià i del Tec. És termenal dels antics municipis de Beget i d'Oix i de l'actual de la Menera. Al vessant meridional, al collet de la Figuera (882 m alt), fou inaugurat el 1966 el refugi de Comanegra.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comaposada, Josep  (Vilobí del Penedès, Alt Penedès, 1859 – Madrid, 1933)  Dirigent obrer socialista. Participà en la fundació de la UGT i del PSOE el 1888 a Barcelona i, posteriorment, ajudà activament Antonio García Quejido en els organismes directors de la UGT, de la qual fou president en 1892-94. S'uní a Antoni Fabra i Ribas en la defensa de la participació socialista en el moviment de Solidaridad Obrera i intervingué en l'organització de la vaga que determinà els fets de la Setmana Tràgica (jul/1909). Essent un dels principals dirigents de la Federació Catalana del PSOE, el 1923 es mostrà favorable a la formació de la Unió Socialista de Catalunya. Fou col·laborador assidu de "Justícia Social", però hagué de separar-se'n al final del 1925, pressionat per la direcció central del PSOE. Traduí diversos escrits de Paul Lafargue, com El concepto de la historia: controversias, i publicà La Revolución de Barcelona (1909) i La Revolución en Cataluña.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Comardons  (Castellar de la Ribera, SolsonèsMasia i església, a la dreta de la ribera Salada.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coma-ruga  (el Vendrell, Baix Penedès)  Barri marítim, entre les platges de Calafell i de Sant Salvador. És un destacat nucli d'estiueig.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comas, Alfons  (Terrassa, Vallès Occidental, s XVII – Catalunya, s XVII)  Músic. Fou organista de Sant Pau del Camp, a Barcelona. Excel·lí també com a intèrpret de flauta, fagot i oboè.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaComas, Bernat  (Catalunya, s XVIII)  Musicòleg i frare caputxí. Publicà notables escrits, entre ells el Método para canto llano aparegut el 1734.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Comas, Vicent  (València, 1811 – Jerusalem, Palestina, 1884)  Músic i compositor. Fou organista a Morella i a Terol. S'ordenà sacerdot en 1839. Posteriorment prengué l'hàbit franciscà i fou enviat al convent de Jerusalem, on morí. Deixà bon nombre de peces de música sacra.

49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Comas i Barceló, Pere  (Palma de Mallorca, 1952 - )  Periodista. Es llicencià en dret el 1976 i en ciències de la informació el 1981. D'ençà del 1972 es dedicà al periodisme. Comença col·laborant en el diari "Última Hora", del qual passà a ser redactor, escrivint sobretot en les seccions d'informació municipal i d'ensenyament. Poc temps després, ascendí a redactor en cap i, més endavant, a director adjunt. L'any 1984 en fou nomenat director. Sota la seva direcció, el diari ha creat diversos suplements, entre els quals el del cap de setmana Brisas, i ha ofert als seus lectors nombroses iniciatives editorials en forma de fascicles, jocs diversos. etc.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comas i Calvet, Pere  (Berga, Berguedà, 1892 – Panamà, 1969)  Advocat. Fou un dels components del grup de "L'Opinió", membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i, en 1933-36, del Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra. Ocupà la conselleria de Justícia i Dret del govern de la Generalitat (des/1931-gen/1933 i mai-jul/1936).

51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Comas i Camps, Joan  (Alaior, Menorca, 1900 – Mèxic, 1979)  Pedagog i antropòleg. Estudià els monuments megalítics de Menorca. El 1938 fou secretari general del ministre d'Instrucció de la República, i el 1939 s'exilià a Mèxic, on s'especialitzà en etnografia i antropologia. Del 1945 al 1952 dirigí el 'Boletín Bibliográfico de Antropología Americana". Escriví les obres: Cantinas y colonias escolares (1935), Aportaciones al estudio de la prehistoria de Menorca (1936), ¿Existe una raza judía? (1941), Los mitosInici página raciales (1955), Manual de antropología física (1957), Unidad y variedad de la especie humana (1967) i una bibliografia de Pere Bosch i Gimpera.

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Comas i Camps, Margarida  (Alaior, Menorca, 1897 – Exeter, Anglaterra, 1972)  Biòloga i pedagoga. Professora de la Universitat de Barcelona fins al 1936, any en què es traslladà a Bilbao, i el 1937, a la Gran Bretanya. Obras: Las escuelas nuevas inglesas (1930), El método MacKinder (1930), La coeducación de los sexos (1931) i El método de proyectos en las escuelas urbanas (1931).

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comas i del Brugar, Miquel  (Forallac, Baix Empordà, s XVII – Catalunya, s XVII)  Filòsof. Ensenyà filosofia i teologia a la universitat de Barcelona. Escriví en llatí diversos tractats de filosofia aristotèlica.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comas i Llaberia, Cèsar  (Barcelona, 1874 – 1956)  Metge. El 1896 féu la primera radiografia a Barcelona i el 1910 fou nomenat secretari general del Congrés Internacional d'Electrologia i Radiologia Mèdiques de Barcelona. És autor, entre d'altres, de les obres, Los rayos X en cirugía (1899), La Röntgenoterapia y la Röntgenopatología (1906) i Revista general de Röntgenología (1903-10).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comas i Maduell, Ramon  (Tarragona, 1935 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1978)  Escriptor i religiós jesuïta. Doctor en lletres i en teologia. Publicà els llibres de poemes Les paraules no basten (1963), Comptar les bigues (1968) i Lletra de batalla, la novel·la Pàtria ignorada (1968), el llibre de narracions Rescat d'ambaixadors (1970), i els assaigs L'Estat i les Esglésies per separat (1971), Gomà i Vidal i Barraquer: dues visions antagòniques de l'Església de 1939 (1975) i Vidal i Barraquer. Síntesi biogràfica (1977). El 1980 es publicà pòstumament Inaudits testimonis, recull de la seva poesia completa.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaComas i Masferrer, Josep  (Barcelona, 1842 – 1908)  Polític i industrial. Fou el dirigent del partit liberal a Catalunya, d'acord amb el financer Arnús. Regidor de l'ajuntament de Barcelona, president de la Diputació i diputat a corts, fou senador a partir del 1899 (vitalici des del 1905).

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comas i Pitxot, Ramon Nonat  (Barcelona, 1852 – 1918)  Erudit. Fill d'un pintor decorador, exercí d'escenògraf almenys fins al 1883. Afeccionat a la història, s'especialitzà en l'estudi erudit i curiós de monuments i personatges catalans. Fou bibliotecari del Centre Excursionista de Catalunya i col·laborà en publicacions culturals com "La Ilustració Catalana", "Revista de Catalunya" i "La Veu de Catalunya". Publicà nombrosos treballs, entre els quals Record de l'exposició de documents gràfics de coses desaparegudes de Barcelona al segle XIX (1901), Des del terrat de l'església del Pi (1913) i Datos para la historia del esgrafiado en Barcelona (1913).

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comas i Pujol, Antoni  (Mataró, Maresme, 1931 – Barcelona, 1981)  Investigador i crític literari. Primer catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona des de l'any 1965. Són remarcables les seves edicions de textos de santa Teresa i Joan Boscà i l'estudi de l'obra de Ramon Vidal de Besalú. Va publicar els llibres Les excel·lències de la llengua catalana (1967), Assaigs sobre literatura catalana (1968), el monumental i erudit estudi sobre el s XVIII (1972) dins la sèrie Història de la literatura catalana, dirigida per Martí de Riquer, i Joan Alcover (Aproximació a l'home, al seu procés i la seva obra) (1978), Un segle de poesia catalana (1968, amb Bofill i Ferro), Antologia poètica: Guerau de Liost (1979) i Antologia de la literatura catalana (1981).

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Comas i SolàComas i Solà, Josep  (Barcelona, 17/des/1868 – 2/des/1937)  Astrònom. Llicenciat (1889) en ciències físico-matemàtiques, dirigí la instal·lació de l'Observatori Fabra i en presidí la Secció Astronòmica (1904-37). El 1901 ingressà a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Al costat de notables treballs d'investigació, realitzà una important tasca divulgadora amb la publicació de llibres (Fotografia del cel, 1898; Astronomia, 1927) i articles i la fundació de la SocietatInici página Astronòmica d'Espanya i Amèrica (1911), que presidí fins a la seva mort. Va descobrir dos cometes, un estel variable i onze asteroides, un dels quals porta el nom de Barcelona. Va ser director del Servei d'Astronomia de la Generalitat i membre de diferents institucions acadèmiques.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comas i Tàpies, Josep  Veure> Tàpies, Josep.

60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Comassa, estany de la  (Alta CerdanyaEstany de capçalera de la vall d'Angostrina, a l'est del Carlit. El seu emissari és el Mesclant d'Aigües.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Comassa, serra d'Era  (Vall d'AranCarena que separa la vall de Toran de Comenge, a l'oest del tuc de Cabrera.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Comaverd, serra de  (el Pont d'Armentera, Alt CampSerra (924 m alt) que separa l'Alt Camp de la Conca de Barberà, prolongació de la serra de Miramar, recoberta pels conglomerats de la Depressió Central. A ponent, limita amb la serra del Cogulló de Cabra; al nord, s'allargassa pel coll de Comaverd (880 m alt) fins a la serra del Clot i el Montclar; i pel sud és vorejada per les Agulles (827 m alt), el tossal de Saborella (625 m alt) i el puig de Selmella (824 m alt), amb l'antic llogaret de Selmella.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Combalia i Dexeus, Victòria  (Barcelona, 1952 - )  Historiadora i crítica d'art. Col·laboradora del diari "El País" (des del 1982) i professora universitària. Ha publicat obres sobre Picasso (1981), Ràfols-Casamada (1988), Miró (1990), Tàpies (1984, 1990) i Brossa (1997, 1998). Altres llibres: La poética de lo neutro (1975), Arte español: nombres para la década de los 80 (1992).

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaComdal, el  (Sentmenat, Vallès OccidentalAltre nom de l'antic terme de la Vallcomdal.

65 CATALUNYA - HISTÒRIA

Comdals, els  (Cervera, Segarra)  Antiga granja del monestir de Montserrat, a la dreta del riu d'Ondara. El molí dels Comdals, amb una part de les terres cedides el 1130 al comte Ramon Berenguer III de Barcelona per Ponç Hug de Cervera, fou adquirit per Montserrat a mitjan s XVI; el gran casal de construcció gòtica i l'actual molí són d'aquell segle; el segon molí fou construït el 1777; fins a la desamortització del 1835 els Comdals foren el graner de Montserrat.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Comdals, els  (Manresa, BagesColònia industrial tèxtil de filats (ort trad: els Condals), a la dreta del Cardener, al límit amb el terme de Castellgalí, a l'indret de l'antiga masia dels Comdals.

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Comediana  (Albalat dels Tarongers, Camp de Morvedre)  Partida, al centre de la serra de la Calderona, enmig d'un extens bosc de pins; és drenada pel barranc de Comediana (o de la Calderona), que neix al peu de la mola de Segart i desguassa a la rambla de Puçol. El corral de Comediana havia estat seu d'una explotació ramadera de bens i, probablement, nucli morisc.

68 CATALUNYA - EMPPRESA

Comediants, Els  (Barcelona, 1971 - )  Grup de teatre, especialitzat en teatre de carrer i espectacles d'animació. Han aixecat el complex La Vinya, han viatjat per tot el món i han esdevingut un dels grups catalans més universals. Dels nombrosos espectacles que han creat, destaquen aquells inspirats en la cultura popular -sempre amb un fort component lúdic- com Non plus plis (1971), Moros i cristians (1975), Plou i fa sol (1976), Revetlla o vall per a tothom (1978), Sol, solet (1979), Nit d'espetecs, fums i corredisses (1982), Dimonis (1983), Alè (1984), Mediterrània. Hortizons de blau salat (1991), Llibre de les bèsties (1994) o Tempus (1997), sense oblidar l'espectacle de cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. També hanInici página participat en programes de televisió i en pel·lícules, com Karnabal (1985).

69 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pascal ComeladeComelade, Pascal  (Montpeller, França, 30/jun/1955 - )  Músic. En contacte amb la cultura catalana des de la seva infància, en la dècada del 1960 i 1970 fou influït pels grups vinculats a l'Ona Laietana. Les seves composicions i interpretacions de temes tradicionals, nova cançó o rock, utilitzant instruments de joguina, han estat reconegudes arreu d'Europa. La seva discografia inclou títols com Cabaret Galàctic (1995), 33 Bars (1995), Ragazzin (1995), Musiques Pour Films, vol 2 (1996), Un samedi sur la terre (1997), Traffic d'Abstractions (1997), Tal Jazz (1998), L'Argot du Bruit (1998), Live in Lisbon and Barcelona (2000) i Oblique Sessions, vol 2 (2000). Ha estat guardonat amb diferents premis. Ha musicat espectacles de dansa i teatre de Cesc Gelabert i Bob Wilson, i ha reivindicat la cultura catalana a la Catalunya del Nord a través del Manifest revulsista nord-català, juntament amb els escriptors Joan Lluís-Lluís i Aleix Renyé.

70 ANDORRA - GEOGRAFIA

Comella, bordes de la  (Andorra la Vella, Andorra)  Grup de bordes, a la dreta de la ribera de Pratprimer, en un planell que domina la vila, a la banda oposada de la Valira.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comella i Fàbrega, Josep Maria  (Barcelona, 1865 – 1938)  Compositor. Organista de Santa Maria del Mar, de Barcelona, i de Santa Eulàlia, de l'Hospitalet de Llobregat. Fundà (1899) i dirigí l'orfeó Eco de Catalunya, a Sant Andreu de Palomar. Fou sots-director de l'Orfeó Català (1891-1938). Compongué goigs i obres corals (originals i arranjaments de melodies tradicionals) i la sarsuela La rata sàvia (1896).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comella i Vilamitjana, Llucià Francesc  (Vic, Osona, 1751 – Madrid, 1812)  Dramaturg. Escriví, a Madrid, drames històrics a l'estil de Calderón: Federico II (1788), Cristobal Colón (1789), El barón de Trenk (1807). Fou atacat pels neoclàssics, com Leandro Fernández de Moratín, que el satiritzà a La derrota de losInici página pedantes (1789) i a La comedia nueva o El café (1792). També fou autor del text de tonadillas, sarsueles: El puerto de Flandes (1781, amb música de Pau Esteve), melòlegs, oratoris: Ester (1807) i òperes: Los esclavos felices (1793, musicada el 1820 per Arriaga). Del 1806 al 1808 dirigí, a Barcelona, la companyia de teatre castellà; hi estrenà (1807) les obres del seu rival Moratín: El barón i El sí de las niñas. Amb la invasió napoleònica tornà a Madrid arruïnat.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comellas i Cluet, Antoni  (Berga, Berguedà, 1832 – 1884)  Filòsof. Fou catedràtic de llatí i de teologia al seminari de Solsona. Publicà Demostración de la armonía entre la Religión y la Ciencia (1880) i Introducción a la filosofía, o sea doctrina sobre la dirección al ideal de la Ciencia (1883).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comellas i Fàbregas, Gonçal  (Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà, 1945 - )  Violinista. Deixeble d'Enric Casals i Joan Massià a Barcelona i de Bela Katona a Londres; ha ampliat estudis amb Yehudi Menuhin, amb qui ha col·laborat en diferents concerts. Guanyà el primer premi de violí en el concurs Carl Flesch (1972), així com el premi Thibaud (1975). Solista amb les més prestigioses orquestres del món, ha enregistrat nombrosos discos. Director de l'Orquestra Catalana de Cambra del Palau de la Música.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comellas i Maristany, Joan  (el Masnou, Maresme, 1913 - 2000)  Músic. Autodidacte, reaccionà contra la complicació de la música contemporània posterior a Schönberg. S'inicià en un diatonisme radical sense voler-se apartar de l'evolució de la música contemporània (ampliació de l'àmbit sonor de l'orquestra), amb l'adopció de les troballes tímbriques i rítmiques de Webern. Formà part del Cercle Manuel de Falla, a Barcelona (1947), i del Grup de Música (1958). Les seves obres més importants són: dos Llibres de sons (1956, 1966), un per a instruments d'arc i l'altre per a instruments de tecla, una Sonata per a piano (1956), una altra Sonata, per a piano i violí (1967), i Homenatge cantat, cicle de cançons amb text d'AntonioInici página Machado (1969).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comellas i Santamaria, Valentí  (Casserres, Berguedà,1861 – Solsona, Solsonès, 1945)  Bisbe de Solsona. Estudià als seminaris de Barcelona i de Vic. El 1919 fou preconitzat bisbe titular d'Amatha. L'any següent ocupà la seu de Solsona.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Comelles, colònia  (Casserres, BerguedàVeure> Guixaró, el.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comelles, Joan Pau  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar. Capità de voluntaris a la guerra de Successió. El 1713 obeí l'ordre de deposar les armes donada pel mariscal Starhemberg. Pel gen/1714 es llançà al camp a la zona de Martorell i, amb altres revoltats, baté totalment una forta columna filipista. Es refugià després al castell mig enrunat de Castellví de Rosanes, com a lloctinent de Salvador Ferrer. Allí, el 23/gen/1714, amb una trentena escassa d'homes i algunes famílies d'aquests, fou sostinguda una increible defensa contra 2.300 peons i 300 dragons a cavall manats pel brigadier Diego González. Després de dos grans assalts consequtius, sense poguer prendre l'atrotinada fortalesa, i amb unes baixes de 360 enemics, a la nit del mateix dia, els defensors s'escaparen baixant per una cinglera contigua al castell, on alguns dels fugitius s'hi estimbaren i els restats s'uniren a un petit destacament català que venia de Cardona per auxiliar-los. Tots plegats es feren forts, durant la resta de la guerra, a la petita fortalesa de Castellbell, des d'on participa en diversos cops de mà f'importància, com el que realitzà prop de Sant Sadurní d'Anoia amb 48 guerrillers, atacant la comitiva del ministre francès Orry i causant la mort a 14 soldats.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comelles i de Puig, Joan Francesc  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Mercader. Pertanyia al Consell de Cent. Fou membre del govern provisional català al període 1713-14. Després de la capitulació, els borbònics liInici página confiscaren els béns.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comendat  (Catalunya Nord, s IX)  Primer abat i fundador, ensems amb uns quants companys, del monestir de Sant Andreu d'Eixalada (840-841), al qual aportà els seus béns. La casa monacal, tanmateix, no hauria sobreviscut si no hi hagués ingressat el convers urgellès Protasi, el 854.

81 EUROPA - BIOGRAFIA

Comenge, Cecília de  Veure> Cecília de Comenge.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Comenge, Marquesa de  (Occitània, s XV - País Valencià, s XV)  Dama. Era muller de Joan Floriamont de Montcada. Fills seus foren Pere Ramon i Guillem Ramon. El primer consolidà la branca valenciana de la família.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Comenge i Dalmau, Rafael  (Alberic, Ribera Alta, 1886 – 1934)  Escriptor. Fou periodista i polític d'adscripció liberal. De la seva producció, escrita en castellà, destaca pel seu interès històric la novel·la El roder Micalet Mar o El honrado sin honra (1930).

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comenge i Ferrer, Lluís  (Madrid, 1854 – Barcelona, 1916)  Metge i historiador de la medicina. Estudià i es llicencià a València (1876). S'establí a Madrid. Cridat a Barcelona el 1887 per dirigir el diari "El Barcelonés", entrà al Laboratori Microbiològic Municipal, del qual fou sots-director (1888). Higienista, fou president (1887) de l'Acadèmia d'Higiene de Catalunya i director de l'Institut Municipal d'Higiene (1891). És autor de diversos treballs d'interès higiènic i social. D'entre els seus treballs històrics es destaquen Apuntes para la biografía de Pedro Virgili (1893), La medicina en Cataluña (1896), primer intent de sistematització de la història de la medicina catalana, Receptari de Manresa (segle XIV) (1899), La medicina en el reinado de Alfonso V (1904), La medicina en el siglo XIX (1904). Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1901) i deInici página l'Academia de Medicina de Madrid (1896).

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Comeres, Manuel  (Alacant, s XVII – 1764)  Compositor. Sacerdot. Succeí Isidre Escorihuela com a mestre de capella de Sant Nicolau d'Alacant (1723-62). Escriví música religiosa vocal amb acompanyament instrumental: Laetatos sum (1733), Credidi (1737), una missa a quatre veus, dos magnificats, el responsori Domine secundum, a quatre veus alternant amb fragments melòdics (1747), salms i nadales.

86 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Comerford, Josefina  (Tarifa ?, Andalusia, 1798 ? - Sevilla ?, Andalusia, s XIX)  Conspiradora absolutista. Companya d'Antonio Marañón 'El Trapense'. Dama instruïda i coneixedora de llengües estrangeres, sembla que ajudà la Regència d'Urgell (1822), que li concedí el títol de comtessa de Sales. Animà i dirigí la revolta de Cervera a favor dels malcontents (1826-27). Detinguda per ordre del comte d'Espanya, fou reclosa en un convent de Sevilla. La seva vida, a la qual són atribuïdes dades en gran part fantasioses, ha estat el tema de la novel·la Josefina de Comerford (1849), d'Agustí Letamendi.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu Avel·lí Comerma i BatallaComerma i Batalla, Andreu Avel·lí  (Valls, Alt Camp, 9/jul/1842 - el Ferrol, Galícia, 1917)  Enginyer naval titulat a Madrid (1866) i llicenciat en farmàcia (1873). Ingressà a l'armada, on, el 1900, assolí el grau de general del cos d'enginyers navals. Assistí al Congrés Internacional d'Electricitat de París (1881) com a delegat de Marina, i al de Munic (1882). Fou cap de l'arsenal i director de les drassanes del Ferrol (1883-99), on construí el dic de la Campana (1873), al port del Ferrol, que li donà un prestigi internacional. Projectà un túnel submarí entre Gibraltar i l'Àfrica. Planejà la construcció dels millors creuers que posseí l'armada espanyola a la seva època. Publicà Curso práctico de construcción naval (1868), La exposición internacional de pesca de Londres en 1883 i Apuntes sobre la Exposición Internacional de Higiene y Educación celebrada en Londres en 1884. Al Ferrol fundà l'Orfeó AiresInici página de Minha Terra i presidí l'ateneu. Seguí amb afecte el moviment catalanista i col·laborà a "La Renaixença".

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comerma i Bonet, Domènec  (Sant Quirze de Besora, Osona, 1766 – Barcelona, 1831)  Historiador i eclesiàstic. Frare dominicà. Fou provincial de l'orde. Era membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Publicà algunes monografies de caràcter religiós i històric.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comerma i Mallol, Antoni  (Barcelona, 1880 - Sermaises, Orleanès, 1970)  Dibuixant i pintor. Format a l'escola de Llotja de Barcelona (1894-95), s'establí definitivament a França el 1918. Eminentment paisatgista, sobresurten les seves minucioses vistes de pobles catalans o de París.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comerma i Vilanova, Josep  (Banyoles, Pla de l’Estany, 1887 - Canet de Mar, Maresme, 1936)  Historiador i eclesiàstic. El seu llibre més important, tot i el seu valor desigual, és el manual Història de la literatura catalana (1923).

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comeron i Martín, Lluís Josep  (Mataró, Maresme, 1926 - )  Director cinematogràfic. S'inicià dins el cinema professional treballant com a guionista. El 1963 dirigí el seu primer llarg metratge, Escuadrilla de vuelo, i fins el 1974 no aconseguí de rodar el segon, Larga noche de julio, al qual seguí Una familia decente... (1976), a partir del qual ha emprés comeses més ambicioses com Dos y dos, cinco (1980), el film ecologista La revolta dels ocells (1981) i Puzzle (1986).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comes, Andreu  (Catalunya, s XVIII)  Eclesiàstic. Fou deixeble de Josep Finestres. Destacà per la seva profunda coneixença de les llengües clàssiques. Deixà nombrosos escrits, com la redacció del ritual i les constitucions sinodals de la diòcesi d'Urgell.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaComes, Ferran  (Vic, Osona, s XVII – Barcelona, 1714)  Militar. Veguer de Vic (1702-05). Prengué part en la revolta de la ciutat a favor de l'arxiduc Carles (1705). Lluità a Barcelona el 1706 i, com a tinent coronel, en 1713-14. Morí defensant el baluard de Santa Clara.

94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Comes, Francesc  (Illes Balears, s XIV - d 1415)  Pintor de l'escola mallorquina. Post l'anomenà Mestre d'Inca. Actiu a Xàtiva el 1382. Entre les seves obres sobresurt Salvator Mundi (1395) -signat i datat- (església de Santa Eulària de Palma de Mallorca), el retaule de la Mare de Déu de Gràcia i Sant Vicent, procedent de Sant Domènec (museu de la Llotja de Palma), el Sant Jordi d'Inca (Societat Arqueològica Lul·liana), Sant Cristòfor (Santa Creu, Mallorca), La Mare de Déu i àngels músics (ermita del Puig, Pollença) i d'altres. El 1395 li foren pagats dos retrats -no localitzats- del rei Ricard II d'Anglaterra i d'un cert duc d'Anglaterra. Dins l'estil gòtic internacional representa, a més tosquedat, a Mallorca, el paper d'un Lluís Borrassà al Principat de Catalunya.

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Comes, Joan Baptista  (València, 1582 ? – 1643)  Compositor. Deixeble de Genís Peres i d'Ambrosi Coronat de Cotes. Actuà com a mestre de capella de les seus de Lleida i de València i fou tinent de mestre de capella de la capella reial de Madrid (1618-28). De retorn a València estigué al col·legi del Corpus Christi i a la seu valenciana a partir de 1632. La seva producció, exemple de la música barroca catalana, comprèn més de dues-centes obres, de les quals destaquen Lletanies al Santíssim Sacrament, Christus factus i O magnum mysterium.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comes, Josep  (Centelles, Osona, s XVII – Catalunya, 1722)  Jurisconsult. Notari de la cúria de Vic i escrivà del comte de Centelles, a qui dedicà l'obra Viridiarium artis notariatus (1704), que el 1828 fou traduïda al castellà i esdevingué fonamental per a la pràctica de la notaria.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaComes, Josep  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Naturalista. Membre de la Conferència Física (1769), després Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí memòries i dissertacions, entre el 1786 i el 1792, sobre la natura del cuc de seda (1770), la manera de criar les abelles (1771), la composició del nitre i la pòlvora (1771), la muntanya de Montjuïc (1780), el carbó de pedra de Tàrrega (1786), el flagell d'erugues als boscs de Collserola (1786), la sal a la muntanya de Cardona (1787), la composició de la muntanya de Montserrat (1789), un linx mort a Catalunya (1790) i d'altres.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comes, Josep  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Militar. destacat a la lluita contra els borbònics. Fou figura activa de la rebel·lió austriacista de Vic (jul/1705). Guanyà el grau de capità i més tard el de tinent coronel, al nou regiment de Guàrdies Catalanes, amb la qual féu la guerra de Successió. El 1713 s'incorporà al nou regiment de cavalleria de Sant Jordi. Participà en la defensa del setge de Barcelona, on actuà de segon cap de la sortida catalana contra les bateries de Jesús-Caputxins, el 5/ago/1714. L'Onze de Setembre morí, prop de Villarroel, al contraatac del Pla d'En Llull, durant la batalla final.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Comes, les  (Sant Feliu de Guíxols, Baix EmpordàVeïnat, a la vall de la riera de les Comes.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Comes, les  (Castellbell i el Vilar, Bages)  Caseria, a l'antic terme del Vilar, vora la riera de Rellinars.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Comes, les  (Muntanyola, Osona)  Enclavament (33,4 ha), dins el terme de Santa Eulàlia de Riuprimer.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comes, Pau  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Corsari. Destacà durant el bloqueig de Barcelona pels borbònics (1713-14). Sobresortí en moltes accions. Manava un dels dos pincs anomenats "Sant Antoni".

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaComes, Pere Joan  (Barcelona, 1562 – 1621)  Historiador. Fou escrivent del Racional, càrrec que li va permetre de tenir accés a la documentació municipal, que utilitzà clandestinament per escriure el Llibre d'algunes coses assenyalades succeïdes a Barcelona i en altres parts, crònica històrica en què transcriu la famosa monografia anònima Història de Joan Fiveller. El Llibre, publicat el 1878, comprèn cronològicament des del regnat d'Alfons el Magnànim fins al 1583, any en què el Consell Municipal s'assabentà de l'activitat de Comes i el processà. Després del 1583 continuà la carrera eclesiàstica i fou canonge de la col·legiata de Santa Anna, on escriví diverses obres, entre les quals destaca Instituciones seu lucernae, manuscrit encara inèdit.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comes, Vicenç  (Catalunya, s XIV – s XV)  Poeta en català. És conegut únicament com a autor del poema narratiu de caràcter amorós Una ventura. Compost de 710 heptasíl·labs apariats, destaca, sobretot, pel detallisme de les seves descripcions.

105 CATALUNYA - HISTÒRIA

Comes d'Ulldemolins, les  (Reus, Baix Camp / Vila-seca, TarragonèsAntic terme del Camp de Tarragona, que s'estenia pels actuals municipis, al límit amb els de Riudoms i de Cambrils (Baix Camp). Subsistí fins a mitjan s XIX.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comes i Codinac, Segimon  (Barcelona, s XVIII)  Doctor en dret, eclesiàstic i catedràtic de retorica de la Universitat de Barcelona fins al 1714, i des del 1717, a la de Cervera. Fou membre fundador de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1729), la qual presidí conjuntament amb Bernat Antoni de Boixadors. Publicà Ars rhetoricae per a ús dels escolars del Col·legi Episcopal de Barcelona (1779).

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comes i Escrivà, Rafael Maria  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Advocat de l'audiència de Catalunya i estudiós de l'agricultura. És autor de diverses memòries i dissertacions, llegides a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona entre el 1799 i el 1818, sobre el foment de l'agricultura (1799), la necessitat d'augmentarInici página els boscs i les arbredes al Principat (1816) i la utilitat d'establir reserves en diners i en gra per a auxiliar els pagesos (1818).

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comes i Torró, Francesc  (Calaf, Anoia, 1632 - Leganés ?, Madrid, v 1707)  Comte de Rocamartí. Doctor en drets. Fidel funcionari del rei, aquest li havia concedit prèviament els privilegis de ciutadà honrat de Barcelona, de cavaller i de noble del Principat (1698). Fou del consell de S.M. i regent de la Reial Audiència de Mallorca i del Suprem d'Aragó.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comes i Vidal, Joan  (Manresa, Bages, 1844 – Barcelona, 1906)  Prelat. Ocupà alts càrrecs eclesiàstics a Còrdova i Tarragona. El 1890 fou nomenat bisbe de Menorca, i el 1896 de Terol. En ambdues diòcesis el seu govern fou abundant d'iniciatives lloables.

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Comesolives  (Oristà, OsonaEnclavament (44 ha) i masia, dins el terme de Sant Feliu Sasserra, prop d'aquest darrer poble.

110 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Comesposades  (Montmajor, BerguedàAntic terme (801,5 ha), és separat del municipi pel de l'Espunyola, al peu dels cingles de Capolat. L'església de Sant Miquel de Comesposades depenia de la de Correà; dins el terme hi ha també la de Sant Jaume dels Bancs.

Anar a:    Coma ]    [ Coma i ]    [ Comale ]    [ Comas i L ]    [ Comellas ]    [ Comes ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons