A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Canc ]    [ Candela ]    [ Canell ]    [ Canes ]    [ Canet, G ]    [ Canet d ]

Ningú no pot sospitar quantes idioteses polítiques s'han evitat gràcies a la falta de diners. (Charles M. de Talleyrand)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Càncer, Jaume  (Barbastre, Aragó, 1559 – Barcelona, 1631)  Jurista i advocat. El 1630 formà part de la junta de jurisconsults constituïda a requesta de la Generalitat i dels consellers de Barcelona per dictaminar, d'acord amb les Constitucions de Catalunya, sobre quines eren les obligacions dels catalans respecte als allotjaments de tropes, qüestió que posteriorment contribuí a provocar la guerra dels Segadors. És autor de Variae resolutiones iuris Caesarii, Pontificii et municipalis principatus Cathaloniae (1594), obra bàsica per a l'estudi del dret català.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cancerc, Galceran de  (Catalunya, s XIV)  Militar. Prengué part a l'expedició de l'infant Alfons, fill de Jaume II, per conquerir Sardenya (1323). El 1324, com a capità de l'infant, es féu càrrec del castell de Montagut.

80 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaCançó, Nova  (Països CatalansVeure> Nova Cançó.

3 CATALUNYA - LITERATURA

Cançó d'amor i de guerra  (Catalunya, 1926)  Opereta catalana, en dos actes, amb text de Lluís Capdevila i de Víctor Móra, musicada per Rafael Martínez i Valls, estrenada al Teatre Nou del Paral·lel de Barcelona la nit del 16/abr/1926. L'acció se situa al Vallespir, a la fi del s. XVIII, durant la Revolució Francesa. Els personatges principals són Francina, Eloi i l'Avi Castellet; musicalment, destaquen els duos i els cors. Ha estat l'obra més popular del teatre líric català, representada, sovint, i enregistrada en disc el 1961.

4 CATALUNYA - LITERATURA

Cançoner musical de Barcelona  (Barcelona, 1530)  Col·lecció de composicions poètico-musicals en forma manuscrita que data aproximadament del 1530, conservada a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 454). Comprèn 122 obres, de les quals 98 tenen text llatí i les restants, castellà. Els villancicos de tema religiós són en part obra d'autors hispànics i en part obra de neerlandesos. Aquest recull conté part del repertori del duc de Calàbria.

5 ILLES BALEARS - LITERATURA

Cançoner popular de Mallorca  (Illes Balears, 1966)  Recull de cançons populars. Aplegat per Rafael Ginard i Bauçà. Publicat per l'editorial Moll, amb pròlegs de Francesc de Borja Moll. Exclusivament literari i ordenat alfabèticament per temes, conté unes quinze mil cançons curtes i molts centenars de llargues. És el cançoner més extens dels Països Catalans i un dels més complerts del món.

6 CATALUNYA - LITERATURA

Cançoner Vega-Aguiló  (Catalunya, 1420 – 1430)  Recull poètic, avui fraccionat en dos còdexs, ambdós existents a la Biblioteca de Catalunya (manuscrits 7 i 8). Conté unes 200 peces i en certa manera constitueix una antologia que s'estén des dels trobadors clàssics als poetes catalans del final del s XIV i primers anys del regnat d'Alfons el Magnànim. Hi foren copiades obres de Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona, el Capellà de Bolquera, Jacme Rovira, Pere Marc, Gilabert de Pròixida, Andreu Febrer, Gabriel Ferrús, Joan Basset, LluísInici página Icard, Jordi de Sant Jordi, Arnau Marc, Francesc de la Via i d'altres.

7 CATALUNYA - LITERATURA

Cançoneret de Ripoll  (Ripoll, s XIV)  Recull poètic contingut al manuscrit 129 de Ripoll. Fou copiat en una data posterior al 1346 (any en què s'encunyà el florí aragonès, esmentat en una composició) i conté divuit poesies, la majoria anònimes, precedides d'un fragment de les Regles de trobar de Jofre de Foixà i un tractat anònim sobre gèneres poètics. Les d'autor conegut corresponen al capellà de Bolquera, Dalmau de Castellnou, Pere Alemany, Hugó Prior i Francesc. El conjunt, on abunden els temes d'església i convent tractats amb la frescor i sovint la picardia de la poesia popular tradicional, se situa a mig camí entre els últims trobadors i els grans poetes catalans dels s XIV i XV.

8 CATALUNYA - LITERATURA

Cançoneret Rovirola  (Riudellots, Pla de l'Estany, 1507 – 1508)  Aplec de cançons nadalenques conservat a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 111). Conté 36 poesies, gairebé totes recollides de la tradició oral per Bartomeu Rovirola. Ultra les peces de tema nadalenc, hi abunden les llaors i les invocacions a la Mare de Déu. Dues d'elles desenrotllen temes de la Passió. Quatre, almenys, es relacionen amb el teatre nadalenc. Hi fou incorporada, a més, una peça popular burlesca. Una de les poesies sembla d'origen aragonès, una altra és llatina, i una tercera és farçida (escrita en llatí i amb comentaris en català); la resta és en català. Ha estat editat per E.C. Girbal (1889-92), per Ernest Moliné i Brasés (segurament el 1906) i per Josep Romeu (1949).

9 CATALUNYA - LITERATURA

Cançons de rem i de vela  (Catalunya, 1921)  Recull de poemes de Josep M. de Sagarra. Publicat el 1923. Està format per vint-i-dues cançons i dues balades i hi descriu, sense mitificacions ni idealismes, el paisatge de la costa empordanesa. Pertany a l'època que la influència maragallana i la del postromanticisme són més evidents en la seva obra. La seva poesia -molt inspirada en les fonts tradicionals- aconseguí un to molt personal, exuberant d'imatges i de sensualitat.

10 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaCançons i danses  (Catalunya, s XX)  Obra de Frederic Mompou. Conjunt de dotze cançons i danses escrites en diverses èpoques. Sovint la dansa contrasta pel seu ritme viu amb el caràcter contemplatiu de la cançó. L'element musical estilitzat, emprat en la majoria dels números, dóna unitat a l'obra.

11 PAÍS VALENCIÀ / CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Candel i TortajadaCandel i Tortajada, Francesc "Paco Candel"  (Cases Altes, Racó, 31/mai/1925 - Barcelona, 23/nov/2007)  Escriptor. Arribat d'infant a Barcelona, ha tractat el tema i els problemes de la immigració en novel·les: Hay una juventud que aguarda (1956), Donde la ciudad cambia su nombre (1957), Han matado a un hombre, han roto el paisaje (1959), Los que nunca opinan (1971), etc. Preocupat pels problemes de Catalunya, ha escrit alguns llibres, mig assaig, mig reportatge, de gran difussió, els quals, traduïts la majoria al català per Ramon Folch i Camarasa: Els altres catalans (1964), el recull d'articles Parlem-ne (1967), els contes de Trenta mil pessetes per un home (1968), Encara més sobre els altres catalans (1973), A cuestas con mis personajes (1975), Un charnego en el senado (1979), El Candel contra Candel (1981), Els altres catalans vint anys després (1985), La nova pobresa (1988), Un ayuntamiento llamado ellos (1994). Fou senador a Madrid per l'Entesa dels Catalans (1977-79) i com a candidat del PSUC ha estat regidor de cultura de l'ajuntament de l'Hospitalet del Llobregat (1979-83). Fundació Paco Candel

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Candel i Vila, Rafael  (Pamplona, Navarra, 1903 – Madrid, 1976)  Geoquímic. Fou un dels fundadors de l'Institut-Escola de Barcelona (1932), i dirigí l'Institut Ausias March (1933-39). Exiliat a França, li fou concedit el títol d'enginyer geòleg de l'Escola Superior del Petroli i dels Combustibles Líquids de la Universitat d'Estrasburg. De nou a Barcelona, guanyà el premi Enric de Larratea, de l'Institut d'Estudis Catalans, amb l'obra Jaciments petrolífers dels Pirineus Orientals (1950). Col·laborà amb Alfred Kastler, premi Nobel de Física (1966), del qual fou ajudant a Bordeus. Ocupà la càtedra de geoquímica a la Universitat de Barcelona. És autor de nombrosos treballs d'investigació i de traduccions.

13 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaCandela, festes de la  (Valls, Alt Camp)  Festes solemnes de caràcter religiós i popular que se celebren a la ciutat el dia 2 de febrer de cada deu anys, des del 1791 (que fou instituïda per iniciativa de Pau Baldric, amb intenció votiva, a la fi d'una pesta), en honor de la Mare de Déu de la Candela, imatge molt venerada, patrona de la ciutat (fou coronada canònicament el 1911).

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Candela i Pla, Manuel  (València, 1847 – 1919)  Ginecòleg. El 1892 guanyà la càtedra d'obstetricia i ginecologia a la Universitat de Santiago i, posteriorment, a la de València, de la qual fou rector el 1902. Va ésser un dels fundadors de "Crónica Médica" (1874-88) i director d'"El Progreso ginecológico y Pediatra" (1885).

15 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Candell  (Queixàs, Rosselló)  Despoblat, situat als Aspres, damunt la riba dreta del Bolès. L'església parroquial de Sant Ponç és romànica.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Candell, el  (Rupià, Baix Empordà)  Veïnat.

17 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Candell, priorat de  (Vilamulaca, Rosselló)  Antic priorat (Sant Miquel de Candell), depenent de l'abadia de Sant Andreu de Sureda.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Candi i Casanovas, Càndid  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1844 – Barcelona, 1911)  Compositor. Organista a diferents esglésies barcelonines, va compondre música religiosa; destaquen els Càntics religiosos del poble, amb text de Jacint Verdaguer. També és autor de música per a piano, de cambra i de sardanes. Pelagi Briz li edità les harmonitzacions de conçons tradicionals catalanes amb el títol Cançons de la terra (1866-84).

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCándido  Pseudònim de l'escriptor Josep Martínez i Ruiz, que utilitzà (1894-95) abans de fer servir el d'Azorín.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canedo  (Lladorre, Pallars Sobirà)  Coma de la vall de Cardós, drenada per la ribera de Canedo, emissària de l'estany de Canedo i afluent, per la dreta, de la ribera de Sallente. La cresta de Anedo la separa de la coma de Broate, i el coll de Canedo, de la de Sotllo, a la vall Ferrera.

21 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AranCanejan  (Vall d'Aran Municipi: 48,31 km2, 906 m alt, 102 hab (2014). Situat a la vall del Toran, afluent per la dreta de la Garona, molt a prop de la frontera franco-espanyola. Hi abunden els prats i els boscos d'espècies molt diverses. La base de l'economia local és la ramaderia bovina i ovina i l'explotació forestal, complementada per l'agricultura, que es dedica sobretot a la producció d'herba per al bestiar. També hi ha alguns jaciments i dues centrals hidroelèctriques. La vila és situada, elevada i apartada, sobre la confluència del riu de Toran i la Garona; l'església parroquial de Sant Joan d'Agost és obra del s XIX; conserva cases d'interès, com la de Saurat (torre quadrada del s XVI) i la de Benosa, amb una capella romànica. Dins el terme hi ha el poble i santuari de Sant Joan de Toran i les caseries de Bordius, Campespin, Era Cassenhau, Eth Pradet, Porcingles, Sestrèr, Era Mòla i Puiolà-ne-lèg. Àrea comercial de Viella. Ajuntament (en castellà) - Estadístiques - Consulta de dades

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canela, Maria  (Barcelona, s XX - )  Pianista. Cursà els seus estudis musicals a Barcelona i els amplià a Alemanya. Membre de l'Agrupació de Música de Cambra de Barcelona. Destacada concertista, ha donat nombrosos concerts.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canela, Pau  (Bràfim, Alt Camp, s XVIII - Catalunya, s XIX)  Escriptor. Pagès de professió, publicà en vers, probablement el 1814, Despertador general per a tots els que mengen fruit de l'arbre de la llibertat, atac a la ideologia liberal.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCanela i Garayoa, Mercè  (Sant Guim de Freixenet, Segarra, 11/jul/1956 - )  Escriptora. Especialitzada en literatura infantil i juvenil, ha guanyat els premis més importants a Catalunya en aquest gènere. Entre les seves obres destaquen: De qui és el bosc? (1976), El planeta dels set sols (1985), El rastre de les bombolles (1990), S'ha de ser animal (1991), Quan l'Eloi va ser músic (1993) i Els set enigmes de l'iris (1996).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canell, Jeroni  (Catalunya, s XV – s XVI)  Frare hospitaler. Fou castellà d'Amposta, fortalesa pertanyent a l'orde, en 1522-24. Residí alguns temps a Rodes, gran reducte dels santjoanistes. A la seva casa en aquella illa posà la divisa Tot per lo millor, que s'ha conservat.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anton Cañellas i BalcellsCañellas i Balcells, Anton  (Barcelona, 4/oct/1923 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 27/ago/2006)  Polític. Membre d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i de la Unió Europea Demòcrata-cristiana. Fou secretari de l'equip Demòcrata-cristià de l'estat espanyol i un dels principals representants d'aquesta ideologia en la transició espanyola (1975-77). Diputat i líder d'UDC (1977-79), defensà l'opció d'integrar el partit en un centrisme català patrocinat per la Unión de Centro Democrático. En no aconseguir-ho abandonà UDC, amb alguns partidaris seus (Unió Democràtica Centre Ampli), i ocupà la presidència de Centristes de Catalunya-UCD (1979). Per aquest partit fou elegit diputat a corts (1979) i al Parlament de Catalunya (1980-84). Allunyat progressivament de la política, fou elegit Síndic de Greuges el 1993 i el 1998.

27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cañellas i Fonts, Gabriel  (Palma de Mallorca, 1941 - )  Polític i advocat. Llicenciat en dret i economia a Deusto, s'afilià a Aliança Popular (1978) i poc després fou elegit president del partit a les Balears (1980). Guanyador de les eleccions de 1983, fou investit president del govern de les Illes Balears, càrrec que va exercir ininterrompudament fins al jul/1995 en què fou forçat a dimitir, acusat d'irregularitats administratives en la construcció del túnel de Sóller.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCanelles  (Navata, Alt Empordà)  Poble, a l'esquerra del Fluvià. L'antiga parròquia de Sant Esteve, que havia estat possessió del monestir de la Grassa, depèn de la de Romanyà de Besalú.

29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canelles  (Benissa, Marina Alta)  Caseriu, al vessant oriental de la serra de Bèrnia.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canelles  (Plans de Sió, SegarraAntiga quadra de l'antic mun. de l'Aranyó, al sud del terme.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canelles  (Os de Balaguer, Noguera)  Caseriu i antiga quadra, a l'antic terme de Tragó de Noguera, a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud del congost de Canelles, on hi ha la resclosa del pantà de Canelles.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canelles, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Amb els més antics dels Bertrans, probablement germà seu, participà a la conquesta de València a les ordres de Jaume I. Aquest li féu algunes donacions als repartiments.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canelles, Bertran de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Potser germà de Berenguer de Canelles. Col·laborà amb eficàcia a la presa de València (1238). Jaume I el Conqueridor el recompensà amb una donació de deu jovades de conreu, i algunes cases i uns horts a la ciutat. El seu llinatge havia de tenir diversos membres de fama.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCanelles, Bertran de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. Participà en la mort del justícia d'Aragó (1274) i es refugià després a les terres del vescomte de Cardona, amb el qual intervingué posteriorment en diverses lluites nobiliàries. Retornat a la gràcia reial, participà en l'expedició de Pere II el Gran a Barbària i Sicília (1282) i en la defensa de Catalunya contra la invasió francesa (1285). Serví d'enllaç entre Alfons II el Franc i Jaume I de Sicília (1286-91), i fou conseller d'aquest darrer, tutor dels seus fills, sota les ordres de Vidal de Vilanova, i procurador reial al Regne de València (1303-04).

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Canelles, Bertran de  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. El 1347 es distingí entre els partidaris de la Unió alçada contra l'autoritat de Pere III. Prengué part als combats per imposar-se als reialistes que dirigia Pere de Xèrica.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canelles, Bertran de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1397, quan el rei Martí l'Humà, tornat de Sicília per cenyir la corona deixada per Joan I, es trobava sojornant a Avinyó prop del papa Benet XIII, Canelles anà a visitar el monarca per fer-li una primera relació de la situació als seus estats.

81 CATALUNYA / FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Canelles, pantà de  (Noguera / Ribagorça)  Embassament de la Noguera Ribagorçana, el més gran de la conca del riu (716 milions de m3), les cues del qual, a causa de les pèrdues a través de les calcàries mesozoiques del congost de Blancafort, malgrat les previsions, no arriben, a l'altura de Casserres del Castell, al riu Guart, i del Pont de Montanyana, a la Noguera. La central de Canelles (el salt té 96 m), de l'ENHER, té una potència instal·lada de 150.000 kW i una producció anual mitjana de 110 milions de kWh.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canelles de Segre  (Fígols i Alinyà, Alt Urgell)  Poble, prop de la confluència del riu de Canelles (que neix als vessants occidentals del coll de Barnús) amb el riu de Perles, afluent del Segre. La seva parròquia jaInici página és esmentada el 830.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agustí Canelles i CarreresCanelles i Carreres, Agustí  (Alpens, Osona, 22/jun/1765 - Alella, Maresme, 9/abr/1818)  Matemàtic, astrònom i religiós. Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona. Ingressà a l'orde de trinitaris calçats després d'un viatge a Veracruz (1789). Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques (1803) i el 1806 ocupà la càtedra de nàutica a l'Escola de Nàutica de Barcelona. Ingressà a l'Acadèmia de Ciències i Arts (1803), on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza, i col·laborà amb els astrònoms Joan Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre (1805). Durant la invasió francesa formà part de l'exèrcit espanyol i s'hi distingí pels treballs de topografia i obres de campanya; aixecà plans de ciutats (Descripción de la plaza de Vich y sus contornos en 1813). Aplegà elements per a formar un mapa general de Catalunya, i el 1817 estudià un sistema per tal d'aprofitar les aigües del Llobregat per al reg del pla de Barcelona i zones del Vallès. Inventà un instrument per a les observacions geodèsiques i astronòmiques. Publicà: Elementos de astronomía náutica (1814).

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canelobres, cova dels  (Busot, Alacantí)  Cova natural, de grans dimensions i d'origen càrstic. L'entrada s'obre en un coster, després d'una rampa descoberta d'uns 15 m de longitud, al vessant occidental del Cabeçó; conté formacions d'estalactites i d'estalagmites, força desenvolupades. Fou explorada durant la primera meitat del s XIX i oberta al turisme vers el 1963.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canes, coll de  (Riudaura, Garrotxa / Vallfogona de Ripollès, Ripollès)  Depressió (1.120 m alt) de la Serralada Transversal, entre les rieres de Vallfogona i de Ridaura, entre el puig Estela i el pla de Falgars. Hi passa la carretera d'Olot a Ripoll. Una llegenda originada al s XIII afirma l'existència d'un drac en una cova propera, que el cavaller Dolcet vencé amb l'ajuda d'un mirall (la fera hauria mort d'espant en veure-s'hi reflectida). Les restes que hom considerava del drac es conservaren a l'ermita de Sant Eudald de Ripoll fins al s XIX.

41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCanes, el Vilar de  (Alt MaestratVeure> el Vilar de Canes.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canes, serra d'en  (Baix MaestratAlineació muntanyosa (715 m alt), que forma part de les Talaies d'Alcalà, termenal dels municipis de Alcalà de Xivert, la Salzedella i Santa Magdalena de Polpís.

43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Canessia, sa  (Alaior, Menorca)  Possessió (o ses Canessies), al sector de Migjorn, en una plana prop de la costa; la platja de sa Canessia és prolongació de la de son Bou.

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canet  (Guadalest, Marina Baixa)  Caseriu, al sud de la vila.

45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canet  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Partida, al sector septentrional de la plana regada.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canet, Antoni  (Catalunya, s XIV - a 1431)  Escultor. Treballà a la catedral de Barcelona, on tallà el sepulcre del bisbe Ramon d'Escales (1411), amb imatge jacent i fris de personatges adolorits al sarcòfag, obra d'alabastre íntegrament conservada que acredita l'autor com una dels millors escultors catalans de l'època. També és obra seva el portal del Mirador de la seu de Palma de Mallorca (1397). Essent mestre de la catedral d'Urgell, el 1417 aconsellà la nau única en la reunió que decidí la continuació de la catedral de Girona. El 1406 havia acceptat l'encàrrec de tallar en fusta una imatge de la Mare de Déu destinada al retaule major de l'església de Santa Maria de Tamarit de Llitera.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canet, Antoni  (Catalunya, s XV – Illes Balears, s XV)  Escultor. Treballà al Principat fins al 1497, any en què s'establí a Mallorca.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCanet, Arnau de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Servidor de Pere III el Cerimoniós a la segona campanya per reincorporar el Rosselló i desposseir Jaume III de Mallorca (1344). Avançà amb Gilabert de Centelles fins a prop de Perpinyà, on restà guarnint una casa fortificada que serví de posició avançada. Hi lliurà accions favorables fins a l'arribada del gros de l'exèrcit reial.

49 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Canet, Berenguer de  (Rosselló, s XII)  Noble. Primer membre d'aquest il·lustre llinatge. El 1160 sortí fiador, amb altres barons del consell comtal i del Rosselló, d'un gran prèstec que hagué de manllevar Ramon Berenguer IV.

50 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Canet, cova de  (MallorcaJaciment paleontològic del Pliocè quaternari. Presenta una de les seqüències sedimentàries més completes, per la qual cosa es considera un dels més importants. L'estudi paleomagnètic dels seus sediments ha fet possible una datació absoluta dels diferents estadis evolutius del bòvid endèmic de les Illes Balears anomenat miotragus, i l'estudi de l'amfibi endèmic Baleaphyrne muletensis i del llangandaix Lacerta -Podarsos-.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canet, Esclaramonda de  (Catalunya, s XIV - d 1354)  Dama. Era pubilla del vescomte de Canet. Es casà amb Pere de Fenollet, primer vescomte d'Illa. El vescomtat de Canet passà així als Fenollet. Fills seus foren Pere, vescomte, Hug, bisbe de Vic i de València, Bertran, regent de la governació de Mallorca, Constança, casada amb Pere Galceran de Pinòs, i Timbor, que es maridà amb Bernat de Cabrera.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canet, Ferrer de  (Catalunya, s XIV - d 1347)  Noble i diplomàtic. Senyor de la casa de Canet (Maresme). Fill de Bernat de Vilalba i de Bartomea de Canet, senyora de la casa aloera. Fou conseller dels reis Alfons III el Benigne i Pere III el Cerimoniós, els quals representà en diverses ocasions com a ambaixador. Col·laborà enInici página la preparació diplomàtica de l'annexió del regne de Mallorca (1341) i en les campanyes de conquesta (1343-45). Fou apartat dels seus càrrecs per les pressions dels unionistes aragonesos (1347).

53 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Canet, Gilabert de  (Rosselló, s XIV – s XV)  Noble. Senyor de Besora, Montesquiu i de la casa aloera de Canet (Maresme). Nét de Ferrer de Canet. Prengué part en la defensa del Rosselló i la Cerdanya en produir-se la invasió del comte d'Armanyac (1389-90). Durant l'interregne, fou procurador del comte de Foix a Catalunya, però no secundà el seu intent d'obtenir la successió de Joan I per la força. Participà en l'aixecament de Jaume d'Urgell contra Ferran d'Antequera (1413).

54 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Canet, Guillem de  (Rosselló, s XIII)  Senyor de Canet i de Vilanova de Raó. Fill de Ramon (II) de Canet. En 1275 fou un dels qui atacaren les terres de Guillem de Castellnou quan aquest n'era absent, per haver acompanyat a París l'infant Pere, el futur Pere II el Gran. Es trobava assetjant el castell de Montboló, pertanyent al de Castellnou, quan ell i els altres nobles agressors foren envestits per les forces de l'infant; ja de tornada del seu viatge i ben disposat a defensar les possessions del seu fidel servidor. En reconèixer la persona de l'infant, Guillem de Canet no el volgué combatre, i obtingué així el perdó immediat. Sembla que el fet inspiraria un poema joglaresc, que hom pot endevinar encara sota la prosa de Desclot, narrador de l'esdeveniment. En 1279, com d'altres nobles rossellonesos, fou garantidor del jurament d'homenatge fet per Jaume II de Mallorca a Pere II.

55 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Canet, Guillem de  (Rosselló, s XIII - s XIV)  Noble. El 1312 assistí, a Barcelona, a l'homenatge del seu rei Sanç de Mallorca a Jaume II. Fou missatger del rei Sanç prop de Jaume II el 1321, per oferir la substancial col·laboració prestada pel primer a la conquesta de Sardenya, dirigida per l'infant Alfons en 1323-24. Tingué disputes amb el noble Ramon de Perellós, apaivagades alhora pels reis Sanç i Jaume II.

56 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaCanet, Guillem de  (Rosselló, s XIII – s XIV)  Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Canet, Jaume  (Illes Balears, s XVII)  Jurista. És autor de diversos escrits jurídics, molts d'ells relatius al dret foral.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canet, Joan Baptista  (Lleida, s XVII – 1649)  Jurista. Era doctor en lleis. Havia estudiat a la Universitat de Lleida. En seria catedràtic. També fou paer de la ciutat. Deixà algunes al·legacions remarcables.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canet, Josep  (Calaf, Anoia, s XVIII – s XIX)  Metge i polític. Fou metge del capítol de Tarragona. És autor de diversos escrits professionals. En ocasió de les lluites de la guerra del Francès, es refugià a Mallorca, on publicà nombrosos fulls solts (1811-12) contra els afrancesats. El 1813 inicià la publicació d'un periòdic antiliberal "Nuevo Diario de Palma intitulado El Liberal Napoleón" en oposició a "La Aurora Patriótica Mallorquina".

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canet, Maria de  (Catalunya, s XIV)  Dama. Muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona. El matrimoni no tingué fills. A la mort del seu marit, el 1332, el vescomtat hagué de passar al cunyat de Maria, Hug Folc I.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canet, Martí de  (Catalunya, s XIII)  Cortesà. Fou acompanyant assidu de Pere I el Catòlic, i també de Jaume I durant la minoritat d'aquest.

62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Canet, Pere Joan  (Illes Balears, s XVII)  Jurista. Amb Antoni Mesquida féu un recull dels privilegis de l'antic regne de Mallorca, feina que fou enllestida el 1662.

63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaCanet, Ramon de  (Rosselló, s XIII)  Senyor de Canet. Fill de Guillem (I) i de Cerdana de Rodés, de la qual heretà, el 1225, les senyories de Rodés, Domanova, Mosset i Mascarda. Anà a la conquesta de Mallorca amb les forces de Nunyo Sanç, comte del Rosselló, el 1229. L'any següent, la seva galera conduí el rei Jaume I al primer viatge de tornada des de l'illa. El 1238, juntament amb la seva muller, Ramona de Serrallonga, atorgà als habitants de Canet una carta de franquesa. El seu sogre, Bernat Hug de Serrallonga, fou el tutor testamentari dels seus fills menors Guillem (II) de Canet i Pere de Domanova.

64 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Canet, Ramon de  (Rosselló, s XIII – s XIV)  Noble. Era fill de Ponç Saguardia, del qual heretà probablement el vescomtat de Canet, i germà d'Esclaramonda de Canet. Fou vassall de Jaume II de Mallorca. El 1302 era un dels signants de l'acta de vassallatge del seu monarca a Jaume II de Catalunya-Aragó. Fill seu fou Ramon de Canet, i probablement la Maria de Canet casada amb el vescomte Ramon Folc de Cardona.

65 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Canet, Ramon de  (Rosselló, s XIV)  Noble. Fill de Ramon de Canet. Fou vescomte de Canet, El 1343 es trobava a Mallorca quan l'illa fou envaïda per Pere III. Prestà acatament a aquest i li prometé fidelitat, tot deseixint-se així del seu sobirà natural, Jaume III de Mallorca. El rei Pere li permeté de passar al Principat i, d'allí, a les seves terres rosselloneses. Poc després, envaït també el Rosselló, les hosts del rei Pere arribaren davant la vila de Canet. El monarca requerí aleshores el vescomte perquè li refermés la fidelitat promesa. Ramon, que feia els tractes amb el seu cunyat Felip de Castro, s'avingué de grat a la proposta i obrí les portes del castell de Canet, gran punt fort del reialme. Aquest acte el col·locà obertament en contra de Jaume III. De moment, el rei Pere disposà que el vescomte restés confinat al punt que triés del bisbat de Girona. També garantí les terres de Canet a l'armistici pactat poc més tard amb Jaume III. El darrer atacaria tanmateix el vescomtat durant la suspensió d'hostilitats. Assegurat de la lleialtat del vescomte, Pere III l'incorporà a l'exèrcit reial a la segona i definitiva campanya d'annexió del Rosselló (1344), la qual començà falcada per la base ja adquirida de Canet. Ramon serví el rei Pere després de la incorporació del territori. A la seva mort fou heretat per Pere de Fenollet, segon vescomte d'Illa, que era cosí germà seu, com a fill de la seva tia Esclaramonda de Canet.

66 CATALUNYA-NORD - HISTÒRIA

Inici páginaCanet, vescomtat de  (Catalunya NordTerritori feudal, concedit el 1321 per Sanç I de Mallorca a Guillem de Saguàrdia.

67 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsCanet d'Adri  (GironèsMunicipi: 44,4 km2, 217 m alt, 644 hab (2014). Entre les serres de Rocacorba i del Ginestar i el pla de Girona, drenat pel Revardit i per la riera de Canet, afluent per l'esquerra de la riera de Llémena, al nord-oest de la ciutat. La part muntanyosa del terme, on hi ha restes de vulcanisme (el Puig d'Adri), és coberta d'alzinars, pinedes i rouredes. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura de secà (cereals, patates, llegums i farratges) i de regadiu i la ramaderia (bestiar oví, boví i porcí). El poble és prop de la confluència de les rieres d'Adri i de Rocacorba; destaca l'església parroquial de Sant Vicenç, romànica (s XI). Dins el terme hi ha els pobles de Biert, amb església romànica, Adri, sobre materials volcànics, Montbó i Montcal, i l'antic poble, castell i santuari de Santa Maria de Rocacorba, del s XVIII. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de MorvedreCanet d'En Berenguer  (Camp de MorvedreMunicipi: 3,81 km2, 8 m alt, 6.296 hab (2014). Situat a la plana al·luvial costanera, al nord de la desembocadura del Palància, a l'est de Sagunt. El municipi basa la seva economia en l'agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies procedents del Palància que reguen el terme, fan possible els cultius d'horta, entre els quals predomina al taronger, i complementada darrerament pel turisme. El poble, d'origen islàmic, és a 1,5 km de la costa, hi destaquen l'església parroquial de Sant Pere (1747-62), i el Palau del Baró, dels s XVII-XVIII, restaurat posteriorment. A la costa destaca el far de Canet, al cap de Canet. Dins el terme hi ha nombroses restes romanes. Àrea comercial de València. Al s XV esdevingué centre de la baronia de Canet deInici página Berenguer. Ajuntament

69 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmeCanet de Mar  (MaresmeMunicipi: 5,6 km2, 15 m alt, 14.123 hab (2014). Situat al litoral, al peu de la serra de Montnegre, al nord-est de Barcelona. Una part del terme és ocupada per pinedes i suredes. L'agricultura és dominada pel regadiu: floricultura i el conreu de la maduixa. La tradicional indústria de gènere de punt, que s'inicià en el s XVIII i va enllaçar amb una antiga tradició puntaire (té una Escola de Teixits de Punt, creada el 1921), es limita en l'actualitat a petites fàbriques tèxtils i s'ha vist superada pel turisme, que ha esdevingut la principal activitat econòmica del municipi, amb una important indústria hotelera i lloc de residència secundària de Barcelona. La vila es troba arran de mar; hi destaquen l'església parroquial de Sant Pere, d'estil gòtic tardà, del s XVI, i diversos edificis modernistes. El castell de Santa Florentina, antiga casa forta trasformada el s XIX, és a l'interior. Dins el terme hi ha també el santuari neogòtic de la Misericòrdia, del s XIX. Els anys 1975, 1976 i 1978, a l'estiu, el municipi va acollir el festival Canet/Rock. Àrea comercial de Mataró. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Misericòrdia - Club Vela

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canet de Mar, Gabriel de  (Canet de Mar, Maresme, 1604 – Barcelona, 1680)  Frare caputxí. Fou mestre de novicis i definidor provincial. Una biografia seva fou publicada el 1721 pel pare Atanasi de Barcelona.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Canet de Mar, vescomtat de  (Catalunya Títol atorgat el 1875 a Josep Baró i Blanxart.

72 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóCanet de Rosselló  (RossellóMunicipi: 22,39 km2, 10 m alt, 12.602 hab (2012). Situat al litoral, entre prop de la desembocadura de la Tet i l'estany de Sant Nazari (dit també estany de Canet), a la Salanca. La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en el monocultiu de la vinya (producció de vi dolç natural) i la pesca de la sardina, que fou un recurs considerable a meitat del s XX, ha estat profundament transformada pel turisme, concentrat a l'anomenada i llarga platja de Canet, on hi ha el nucli de Platja de Canet, un port turístic i el famós Casino. Increment de la indústria de la construcció i l'hotelera. A partir del 1950 la població ha experimentat un notable augment,Inici página que a l'estiu fins pot arribar als 70.000 habitants. La vila és a 2 km de la costa, prop de la riba dreta de la Tet; havia estat emmurallada i protegida pel castell de Canet, construït a l'entorn de l'església romànica de Sant Martí; l'actual església parroquial (dedicada a Sant Jaume) és del s XVI. El port és el punt de partida de tres llargs cables submarins. Dins el terme hi ha l'antic lloc de Vilarnau. Fou el centre del vescomtat de Canet. Ajuntament - Oficina de Turisme (ambdués en francès) - Turisme (en castellà)

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canet de Verges  (la Tallada d'Empordà, Baix Empordà)  Poble, al sud-est del cap del municipi, a la plana al·luvial de l'esquerra del Ter, entre Verges i Ullà. L'església parroquial és dedicada a sant Mateu. Formà part del comtat d'Empúries dins la batllia de Verges.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canet i Famades, Bonaventura  (Sarrià, Barcelona, s XVII – Barcelona, 1746)  Corredor d'orella i fabricant d'indianes. Continuador, amb Esteve Canals i Guerau -amb qui s'associà vers el 1739- de la primera fàbrica d'indianes, la més important de l'època, creada a Barcelona el 1738. Féu progressar la fabricació d'indianes gràcies a les seves bones relacions amb els comerciants maltesos proveïdors del cotó de Llevant, els interessos dels quals representà a Barcelona des del 1743. En morir, la seva vídua Magdalena Ferrussola continuà l'empresa amb Esteve Canals, i el 1758 s'establí pel seu compte amb el seu fill Jaume Canet i Ferrussola.

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Canet i Font, Ramon  (Palma de Mallorca, 1950 - )  Pintor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma en 1965-69, i a la de Sant Jordi de Barcelona en 1969-74, on es titulà. Als seus inicis se situà dins el tradicionalisme postimpressionista de Mallorca però, coincidint amb el canvi de dècada (1960-70), arribà a la nova figuració de l'època. Just després, a partir del 1972, i guiat pel seu professor Jaume Muxart, abraçà l'abstracció. El 1973 exposà per primera vegada a la Galeria Ariel, a Palma. Fou un dels pintors que participà de la Nova Plàstica de Mallorca (1970-80), grup del qual fou un dels protagonistes. Ha exposat a Palma, Barcelona, Madrid, Frankfurt, Berlín, Estocolm, etc, i ha participat en les principals fires internacionals deInici página pintura.

76 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix MaestratCanet lo Roig  (Baix MaestratMunicipi: 68,7 km2, 329 m alt, 760 hab (2014). Situat entre la Tinença de Benifassà i la plana septentrional del Maestrat, al curs mitjà del riu Cèrvol. Una part del terme és accidentada. La vida econòmica del municipi es limita a l'agricultura, bàsicament de secà, amb cereals, oliveres i vinya. La manca d'altres recursos econòmics ha provocat un constant descens demogràfic durant tot el s XX. La vila és al centre d'una vall limitada pel tossal de Canet (440 m alt); l'església parroquial, dedicada a Sant Miquel, conserva el retaule de la Missa de Sant Gregori, d'autor anònim del s XVI, anomenat per aquesta obra el Mestre de Canet lo Roig. Dins el terme hi ha nombroses masies, actualment en procés d'abandó. Àrea comercial de Vinaròs. Ajuntament (en castellà)

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Canet lo Roig, Mestre de  (País Valencià, s XVI)  Hipotètic pintor. Treballà a Canet lo Roig (retaule de la Missa de Sant Gregori i del Judici Final, v1530), Onda i Cortes d'Arenós.

78 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Canfranc, dieta de  (Canfranc, Aragó, 1154)  Assemblea de bisbes i nobles de Biarn, els quals designaren Ramon Berenguer IV de Barcelona com a protector i governador de llur país durant la minoritat del vescomte Gastó V.

79 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Canfranc, pacte de  (Canfranc, Aragó, 28/oct/1288)  Acord signat per Alfons II de Catalunya-Aragó, Eduard I d'Anglaterra i Carles II d'Anjou, per tal d'acabar la lluita per la possessió de Sicília. Alfons alliberaria Carles II, investit pel papa amb la dignitat de rei de Sicília, a canvi del lliurament, en qualitat d'ostatges, dels dos fills del d'Anjou, i del pagament d'una fiança de 27.000 marcs d'argent. L'acord fracassà per l'oposició del papa Nicolau IV.

Anar a:    Canc ]    [ Candela ]    [ Canell ]    [ Canes ]    [ Canet, G ]    [ Canet d ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons