|
|
|
Anar a: [ Vilaragut i A ] [ Vilaragut i M ] [ Vila-rasa, B ] [ Vila-rasa i de V ] [ Vilarde ] [ Vilaren ] Gaudir de cada minut de la vida és una manera sàvia d'arribar a la vellesa. (Ramon Piera) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut i Abreu de Luna, Margarida Sanç de (País Valencià, s XVII) Tercera marquesa de Llanera i quarta comtessa d'Olocau. Filla de Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví i d'Agnès Abreu i de Luna. Fou muller de Tomàs Chiriboga y Mendoza, primer marquès de Valmediano. Foren pares de Maria Sanç de Vilaragut. 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut i Carròs, Bernat de (País Valencià, s XIV – 1375) Fill de Joan de Vilaragut i de Romaní, i germà de Joan, amb el qual foren successivament senyors d'Albaida, sense descendència, i la seva germana Carrossa heretà una part del domini. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut i Carròs, Carrossa de (País Valencià, 1356 – València, 1433) Filla de Joan de Vilaragut, senyor d’Albaida, i d’Isabel Carròs i Ximenes de Borriol, pel cognom de la qual fou coneguda. Hom suposa que es deia Isabel, Anna o Margarida. Molt jove, es casà amb Juan Ximénez de Urrea, senyor d’Alcalatén, del qual tingué una filla; però una malaltia mental d’ell i la intervenció de la sogra, María de Atrosillo, provocaren la separació del matrimoni. Carrossa entrà al servei de Violant de Bar vers el 1380, i tingué una gran influència a la cort dels ducs de Girona. La seva intervenció en afers d’estat i de govern causà malestar entre els nobles, 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut i Carròs, Joan de (País Valencià, s XIV – 1375) Senyor d'Albaida. Fill de Joan de Vilaragut i de Romaní i de Teresa de Boixadors i de Carròs, i germà de Bernat i de Carrossa. Morí sense descendència i la senyoria passa al seu germà Bernat. 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut i de Boïl, Berenguer de (País Valencià, s XIV - v 1405) Fill de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià. Durant la guerra de Castella prengué part en l’atac a Requena (1369), i jurà la pau d’Almazán (1375). Amb els seus germans Pere i Nicolau i llur parent Antoni, foren caps d’un bàndol contra Ramon de Riu-sec, els Centelles i molts d’altres. Mata d’Armanyac, muller de l’infant Joan, donà una sentència arbitral i els imposà treva (1377). La pau fou trencada seguidament (1378), i Berenguer i Ramon de Riusec arribaren a un duel personal, que tingué lloc a Barcelona, sense que hi hagués cap vencedor determinat (1379). Entretant, la muller de Berenguer, Alamanda de Boixadors i Carròs, com a hereva de la seva àvia Teresa Ximenis de Borriol, litigava pel castell de Borriol, que Teresa havia venut a d’altres; per això hagué d’hipotecar la baronia de Rebollet i Oliva (1382). Berenguer fou camarlenc de l’infant Martí. Hereu d’un terç de les baronies d’Albaida i Corbera, tingué plet amb Carrossa de Vilaragut, mentre que, pel fet de no haver signat la treva de Mata, era bandejat pel regne de València (1382). Sembla que també fou un dels processats per Joan I com a addicte a la reina Sibil·la (1387). Després segurament anà a les guerres sicilianes. Corbera fou donada a Carrossa, com també la jurisdicció d’Albaida, redimida a Berenguer (1387). Però el plet continuà encara fins a la mort d’ell. Deixà una segona muller, Constança d’Aragó, vídua d’Hug de Calverley. Nomenà successors els seus parents Ramon i Berenguer de Vilaragut, els quals litigaren tot seguit per la successió amb Carrossa i la seva família. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut i de Boïl, Nicolau de (País Valencià, s XIV – s XV) Noble. Fill de Berenguer (II) de Vilaragut i de Sarrià, i germà de Berenguer (III) i de Pere. Tingué, de Teresa Álvarez de Haro, dos fills naturals, Violant i Joan de Vilaragut. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut i de Castellví, Anna Margarida Sanç de (País Valencià, s XVIII) Filla d'Alfons Sanç de Vilaragut i Pardo de la Casta, primer comte d'Olocau. Muller de Dídac de Fenollet i d'Albinyana, senyor del Genovés. Els seus descendents reberen la successió de Maria Sanç de Vilaragut i de Joaquim Enríquez del Oro y Mendoza, els quals no tingueren fills. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut i de Castellví, Jordi Sanç de (País Valencià, s XVII – 1676) Segon comte d'Olocau. Fill d'Alfons Sanç de Vilaragut i Pardo de la Casta. Fou creat marquès de Llanera (1650). Es casà amb Agnès Abreu i de Luna, sisena comtessa de Regalados. La successió anà a parar a la seva filla Margarida Sanç de Vilaragut i Abreu de Luna. 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut i de Prades, Joan Jeroni de (País Valencià, s XV - Palerm, Itàlia, 1452) Fill de Joan de Vilaragut i de Margarida de Prades. Fou educat a Santes Creus per tal de fer-ne un monjo; però, en conèixer el seu origen, fugí a Nàpols, heretà el patrimoni patern, serví Alfons IV a Sicília, on es casà, i morí deixant descendència siciliana. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut i de Sarrià, Berenguer de (País Valencià, s XIV - v 1348) Noble. Fill de Berenguer de Vilaragut, senyor d’Albaida, i de Gueraua de Sarrià. Pel fet d’ésser senyor de Sant Martí i Subirats, fou tingut per noble, car abans només era cavaller. Prengué part en la campanya d’Almeria (1309). Tingué un plet amb la seva mare sobre els béns familiars (1311). Anà a Sicília en ajut de Frederic II, i intervingué en la treva, en assetjar Trapani el rei Robert I de Nàpols (1314). Després anà a la conquesta de Sardenya, i, arran de la rebel·lió de Sàsser, hi fou enviat com a reformador, juntament amb Bernat Gomir (1326-28, 1330-34). Fou procurador general del rei Jaume III de Mallorca. Amb el seu fill Berengueró, féu bandositats contra altres nobles catalans (1336). Conseller reial de Pere III, fou un dels seus enviats a prestar homenatge al papa pel feu de Sardenya (1337). El seu fill Berengueró, amic, conseller i camarlenc de Jaume III, lluità contra Pere III de Catalunya-Aragó, atacà Puigcerdà i fou detingut a Llançà (1344). Després acompanyà els fills de Jaume III a la cort d’Avinyó (1345), i fou testimoni de les noces de la seva germana Violant amb el rei (1347). Pere III li havia confiscat Sant Martí i Subirats, que tenia per donació paterna, i els havia donats a Joan de So, vescomte d’Évol, en canvi d’Évol, Llívia i altres llocs (1345). Berenguer, per un deute que li tenia el rei, rebé en penyora Ontinyent, Bocairent i Biar, que formaren la baronia d’Ontinyent. Allà visqué els seus darrers anys, durant els quals fou acusat de prestar ajut als unionistes valencians. Mort Berengueró, potser abans que el seu pare, la successió fou per a un fill del tercer matrimoni, Berenguer (III) de Vilaragut i de Boïl. 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut i de Sarrià, Bernat de (País Valencià, s XIII – Sardenya, Itàlia, 1323) Senyor d'Albaida i del castell de la Mola de Novelda. Fou l'iniciador de la línia d'Albaida. Fou alcaid d'Aiora per Bernat de Sarrià. Morí a la conquesta de Sardenya, on havia anat amb l'expedició de l'infant Alfons. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut i de Vilanova, Antoni de (País Valencià, s XV – 1446) Senyor d'Olocau i de Dosaigües. Nét d'Antoni de Vilaragut. Era casat amb Beatriu Pardo de la Casta, de noble família valenciana. Serví Alfons IV el Magnànim. Sembla que aquest és l'homònim que col·laborà a l'intervencionisme de Joan de Navarra i de l'infant Enric en la política castellana. En 1430, amb Ramon Boïl, féu una cavalcada molt violenta per Castella. Ha estat assenyalat com a possible autor de les versions de Sèneca atribuïdes més generalment al seu avi. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut i de Vilanova, Bernat de (País Valencià, s XIV - a 1347) Fill de Bernat de Vilaragut i de Sarrià, i d'Agnès de Vilanova. Era senyor d'Albaida, vall que defensà dels sarraïns (1339). Fou enviat per Pere III contra l'infant Ferran. Es casà amb Jaume de Romaní (la qual, vídua, es casà amb Nicolas de Joinville), senyora de Corbera de la Ribera, i deixà un fill, Joan de Vilaragut i de Romaní. 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut i de Vilanova, Jaume de (País Valencià, s XIV – s XV) Fill de Ramon de Vilaragut i Mercer i de Felipa de Vilanova. Degué ésser l'hereu i degué morir abans que Antoni, germà i successor seu. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut i Mercer, Ramon de (País Valencià, s XIV – s XV) Senyor de la baronia d'Olocau i camarlenc del rei Martí. Anà a la campanya de Sicília (1392) i tingué possessions a Xàtiva. Fou partidari del comte Jaume II d'Urgell, com tota la família, i lluità contra els Centelles. Reorganitzà els urgellistes vençuts a Morvedre, presidí el parlament dissident a Vinaròs i reuní el de Llíria (1412), precedent del de Casp. Casat amb Felipa de Vilanova, tingué dos fills: Jaume i Antoni de Vilaragut i de Vilanova. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut i Pardo de la Casta, Alfons Sanç de (País Valencià, s XVII – Itàlia, s XVII) Cavaller de Calatrava. Fill de Joan de Vilaragut i Sanç. Anà a la cort de Montsó (1626), fou creat comte de la Vall d'Olocau (1628). Morí en guerra al Palatinat. Fou pare d'Anna Margarida Sanç i de Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví. 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut i Sanç, Joan de (País Valencià, s XVI - d 1609) Fill de Francesca de Vilaragut i Sánchez, i de Jordi Sanç i de Cardona-Borja. Fou lloctinent del portantveus governador general a València i posà pau entre els bàndols a la Vila Joiosa. Fou conseller reial i capità general a Mallorca (1606). Llur fill fou Alfons Sanç de Vilaragut i Pardo de la Casta. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut i Sánchez, Francesca de (País Valencià, s XVI) Besnéta de Ramon de Vilaragut i Pardo de la Casta. Darrera representant de la línia d'Olocau d'aquest llinatge. Muller de Jordi Sanç i de Cardona-Borja, senyor de Llanera de Ranes. Llur fill es digué Joan de Vilaragut i Sanç. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut i Viscontí, Antoni de (País Valencià, 1336 - 1400) Noble. Fill de Ramon de Vilaragut i de Grandiana Visconti. Heretà possessions a Sicília, on residí de jove, i les perdé en tornar a València. Conseller de Pere III, fou alcaid de Xàtiva, i per raó de la seva participació en els bàndols familiars, hagué de restituir el càrrec (1378) i anar-se'n de València. Després assistí a la cort de Montsó (1383). Joan I el féu novament alcaid de Xàtiva (1387) i Alaquàs. Per la seva muller, Joana Mercer i de Sentllir, filla de Mateu Mercer, adquirí la baronia d’Olocau, que vinculà el 1398. Fou un notable literat i, a més d’un tractat de falconeria, hom li atribueix la traducció al català de les tragèdies de Sèneca, tres de les quals, Tiestes, Troianes i Medea, en versió literal, i les altres, com a exposició del contingut, en forma novel·lesca, amb supressions i comentaris. Utilitzà per a aquests darrers el De genealogiis deorum de Boccaccio. Per la modernitat del llenguatge i el coneixement del món clàssic, hom ha suggerit que el traductor podria ésser el seu nét homònim (mort el 1446), Antoni de Vilaragut i de Vilanova. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA
26 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vila-rasa (Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló) Església i antic lloc, al nord del poble. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vila-rasa (Sant Boi de Lluçanès, Osona) Important masia i veïnat, situada al sud-oest del terme. És esmentada ja el 1133. Des del 1160 fins al s XIX els seus hereus (cognomenats Vila-rasa o Jurdi de Vila-rasa des del 1354) tenien la batllia del terme de Sant Boi de Lluçanès, propietat de la mitra de Vic. El mas fou reconstruït entre els s XVII i XVIII, i té prop seu una capella dedicada a sant Ponç, feta al s XVIII, en record d'una altra capella del mateix sant, situada més a ponent, dins la propietat del mas, que existia ja el 1080. 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila-rasa (País Valencià, s XIII - s XVII) Llinatge noble. Els membres més reculats del qual són Dalmau de Vila-rasa i Pere de Vila-rasa. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila-rasa, Berenguer de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Pertanyia al servei de cort de Pere III el Cerimoniós. El 1344 actuà bastant com a procurador del monarca per rebre homenatge de poblacions del Conflent, després d'haver estat destronat Jaume III. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila-rasa, Cosme de (País Valencià, s XV – 1519) Casat amb Elionor de Vila-rasa i de Vila-rasa, cosina germana seva. Era fill de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa, i el seu nom real era Cosme de Cabanyelles i Gallac. Tingueren, entre d'altres, dos fills: Francesc i Lluís Jeroni de Vila-rasa i de Vila-rasa. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila-rasa, Francesc de (País Valencià, s XIV) Cavaller. El 1347 anà a Sardenya amb l'expedició de reforç que hi dugué Hug de Cervelló, les quals serien derrotades al combat d'Aidu di Turdu. Sobrevisqué. Tornà a l'illa el 1353, a l'expedició que comandava Bernat II de Cabrera. Abans de partir fou armat cavaller pel rei Pere III. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila-rasa, Guillem Ramon de (València, s XV) Cambrer de Carles de Viana (1460). És atestat a València el 1478 i el 1480. És un dels personatges que intervenen en el Parlament en casa de Berenguer Mercader, de Joan Roís de Corella. 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila-rasa, Lluís de (Catalunya, s XV) Poeta. Hom l'ha identificat, sense una total seguretat, amb un cavaller homònim atestat entre el 1408 i el 1429 que serví el rei Ferran I, fou uixer d'armes d'Alfons IV el Magnànim i prengué part en l'expedició a Sardenya i Còrsega. Es coneixen vuit composicions seves: cinc balades versificades a la manera francesa tingueren ja en el seu temps una bona popularitat, i s'hi palesa una clara influència, de llenguatge -català sense provençalismes- i d'idees, d'Àusias Marc, segurament company seu d'armes. Les balades foren publicades per J. Massó i Torrents (1928) i A. Pagès. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila-rasa, Pere de (País Valencià, s XIII) Genearca conegut del llinatge. Era jutge de la cort del rei i anà a la conquesta de València. El seu nét fou Joan de Vilarasa i de Centelles. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila-rasa, Ramon de (País Valencià, s XIV) Noble. El 1354 acompanyà Pere III el Cerimoniós a l'expedició de Sardenya. 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila-rasa i Castellsenç, Lluís de (País Valencià, s XIV) Fill de Joan de Vila-rasa i de Centelles. Es casà amb la pubilla Castellana de Cabanyelles, filla dels senyors de Bolbait, Benissanó i Alginet. Foren pares de Joan Llorenç, Gaspar, Ramon Guillem i Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles, i de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila-rasa i de Cabanyelles, Gaspar de (País Valencià, s XIV) Senyor de Faura. Fill de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç i de Castellana de Cabanyelles, i germà de Pere, Ramon Guillem i Joan Llorenç, i de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila-rasa i de Cabanyelles, Joan Llorenç de (País Valencià, s XIV – s XV) Primer senyor de Segart i d'Albalat de Segart. Fill de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç i de Castellana de Cabanyelles, i germà de Gaspar, Pere i Ramon Guillem, i de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa. Fou succeït per la seva filla, Elionor de Vila-rasa i de Vila-rasa. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila-rasa i de Cabanyelles, Pere de (València, s XIV – 1407) Eclesiàstic. Fou degà del capítol de València. Tenia aquest càrrec el 1455, quan formà part de l'ambaixada d'Alfons IV el Magnànim adreçada al nou papa Calixt III, Alfons de Borja. 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila-rasa i de Centelles, Joan de (País Valencià, s XIII) Participà com a capità en el setge de Balaguer. Era nét de Pere de Vila-rasa i fou pare de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila-rasa i de Montsoriu, Joan Lluís de (País Valencià, s XVI) Senyor de Faura. Per manca de fills legítims succeí al seu avi Joan Llorenç de Vila-rasa i Llorac. Fou avi d'Eugenia de Vila-rasa i Mercader. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila-rasa i de Vila-rasa, Elionor de (País Valencià, s XV) Filla de Joan Llorenç de Vila-rasa i de Cabanyelles. Es casà amb el seu cosí germà Cosme de Cabanyelles i Gallac, que es cognomenà Cosme de Vila-rasa. Tingueren, entre d'altres, dos fills, Francesc i Lluís Jeroni de Vila-rasa i Vila-rasa. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila-rasa i de Vila-rasa, Francesc de (País Valencià, s XVI – 1579) Fill de Cosme de Vilarasa i d'Elionor de Vila-rasa i de Vila-rasa, i germà de Lluís Jeroni. Formà una línia del llinatge. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila-rasa i de Vila-rasa, Lluís Jeroni de (País Valencià, s XVI – 1545) Fill de Cosme de Vila-rasa i d'Elionor de Vila-rasa i de Vila-rasa, i germà de Francesc. Continuà la línia primogènita dels senyors d'Albalat de Segart, que s'extingí a la fi del s XVII, i la seva herència passà als Saavedra. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila-rasa i Mercader, Eugènia de (País Valencià, s XVII) Néta de Joan Lluís de Vila-rasa i de Montsoriu. Portà l'herència de la línia dels senyors de Faura als seus descendents i del seu marit, Joan Vives de Canyamars, creat comte de Faura el 1647. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilarasau i Salat, Josep (Barcelona, 20/feb/1931 - ) Financer i economista. Doctor enginyer industrial i llicenciat en ciències econòmiques i empresarials, realitzà estudis de postgrau a la Universitat de Manchester. Fou professor a l’escola d’enginyers industrials de la Universidad Politécnica de Madrid (1962-72). Ocupà càrrecs directius d’organismes públics: entre altres, fou director tècnic del Banco de Financiación Industrial (1964-66) i gerent de l’empresa estatal CAMPSA (1974-76). El 1976 fou nomenat director general de la Caixa de Pensions i vicepresident de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi. El 1999, rellevà Josep Antoni Samaranch en la presidència de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, càrrec que deixà el 2003 com a conseqüència d’una nova normativa catalana sobre entitats d’estalvis, la qual fixà un termini màxim de 20 anys per als membres dels consells d’aquestes institucions. Passà a ser president honorífic de la Caixa i del patronat de la Fundació la Caixa. Fou també president d’ACESA i vice-president del grup Repsol. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilarasau i Tomas, Emma (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6/abr/1959 - ) Actriu. El 1980 acabà els estudis a l’Institut del Teatre, que amplià amb Strassberg o Gandolfo. Bona part de la seva carrera està vinculada a la companyia del Teatre Lliure, per a la qual treballà en L’Hèroe i Al vostre gust (1983), La bona persona de Sezuan (1988), Els gegants de la muntanya i Terra Baixa, ambdues del 1990, o Roberto Zucco (1993). Participà també en altres muntatges com Santa Joana dels Escorxadors (1986) i Combat (1988), produïdes pel Mercat de les Flors, La ronda (1986), Tàlem (1990) o Un tramvia anomenat Desig (2000). Obtingué en diverses ocasions el premi de la Crítica, pels treballs realitzats a La infanticida (1992), Dansa 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilarassau (Santa Maria d'Oló, Bages) Important masia, situada prop de l'antic camí de Sant Joan d'Oló a Rodors, a l'extrem sud-oriental del terme. És una masia fortificada, existent ja el s XI, però reformada i ampliada amb diferents edificacions que formen un nucli nutable. Prop seu hi ha l'antiga parròquia de Sant Vicenç de Vilarassau. 53 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilardaga, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1905, amb caràcter vitalici, pel papa Pius X, a Antoni Clavé i de Nadal (mort a Barcelona el 1957). 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilardaga i Cañellas, Jacint (Berga, Berguedà, 1856 – 1936) Jurisconsult i historiador. Estudià dret i notariat a Barcelona, i des de jove es dedicà als estudis d'història local. Publicà Historia de Berga (1890) i Efemérides bergadanas (1919), i diverses monografies, com Descripció de Berga i sos encontorns, Col·lecció de cançons populars, etc. És autor també del drama La pubilla del castell i la novel·la El abuelo. Fundà la revista "La Bergitania" (1905). Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i diputat provincial. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilardaga i Pujol, Josep Maria (Berga, Berguedà, 1886 – 1967) Historiador. Farmacèutic i advocat, com a jurista s'especialitzà en temes de dret foral. Publicà diversos treballs, com El mercado dominical de Berga (1928), Reñena histórica sobre algunas instituciones y edificios de Berga, Guía de Berga y su comarca i Leyendas medievales de Cataluña (1957). Fou alcalde de Berga i diputat provincial. 57 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilardanó (Ripoll, Ripollès) Antic terme i masia, de l'antic terme de la Parròquia de Ripoll, prop del Ter, al sector meridional del terme. És esmentada des del 890, que els seus delmes foren adjudicats a Sant Pere de Ripoll. Rebé el nom del terratinent i jutge Daniel, molt vinculat al comte Guifré I, que actuà per les valls ripolleses entre el 879 i el 885. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilardebó, Arnau (Barcelona, 1949 - ) Actor, autor i productor teatral. El 1972 debutà professionalment amb El temps escènic. Des d’aleshores ha participat en nombrosos muntatges, com ara Woyzeck (1979), El príncep d’Homburg (1981), Un Otel·lo per a Carmelo Bene (1993) i Macbeth o Macbetho (1997) o Aquari i Escorpí (2000), que pertanyen a la sèrie de monòlegs de creació pròpia Ous còsmics' que des del 1995 representà en diversos festivals internacionals. També ha presentat els espectacles de creació pròpia Neixen déus (1999) i Trompa bèl·lica, bèl·lica (2003). Intervingué també a Troilus i Cresida (2002). Fou un dels actors empresonats pel cas de l’obra La Torna (1977) d’Els Joglars. En cinema ha treballat en La cripta (1981) i El caso del cadáver descuartizado (1984), entre d’altres. En el camp de la producció teatral, el 1984 fundà a Barcelona la Marató de l’Espectacle, premi Arts Escèniques de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (1993) i premi Especial de la Crítica (1996). Des del 1999 organitza la mostra de narradors escènics Des de la paraula, al Mercat de les Flors. L’any 1995 rebé el premi Sebastià Gasch d’Arts Parateatrals. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilardell (les Llosses, Ripollès) Antic terme i masia, situada a l'extrem septentrional del terme, als vessants orientals de la serra del Catllar. Fou centre d'una antiga batllia de sac del monestir de Ripoll, i és coneguda des del 1117. Ha donat nom al molí de Vilardell i a la riera de Vilardell, afluent per l'esquerra de la de les Llosses. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilardell (Sant Celoni, Vallès Oriental) Poble, fins abans del 1930 pertanyia al terme d'Olzinelles, al sector més baix d'una vall tributària, per la dreta, de la Tordera, al peu del massís del Montnegre. L'església parroquial (Sant Llorenç) té campanar d'espadanya i un interessant portal. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilardell, Francesc (Barcelona, s XIV) Argenter. Documentat del 1383 al 1400. És autor de la bella creu de Santa Eulàlia, a la catedral de Barcelona. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilardell i Grimau, Teresa (Barcelona, 1957 - ) Autora teatral. Es donà a conèixer amb la comèdia musical Tira't de la moto, estrenada el 1988 a la sala Zeleste de Barcelona. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilardell i Permanyer, Josep Maria (Barcelona, 1891 – 1959) Metge. Acabà la llicenciatura de medicina a Barcelona el 1914. Amplià estudis a França, Suïssa, Itàlia, Alemanya, Àustria, Països Baixos i Anglaterra. Deixeble d'E. Ribas i Ribas, s'especialitzà en cirurgia ortopèdica. D'una notable habilitat quirúrgica, fou cap del servei de cirurgia ortopèdica de l'Hospital de Sant Pau. Preconitzà un tractament original del mal de Pott, a base d'empelts òsteo-periòstics. Fou membre de la Societat de Biologia i un dels promotors de l'Associació de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - GEOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilardida, Bernat de (Catalunya, s XIV - Sardenya ?, Itàlia, s XIV) Cavaller. El 1347 anà a Sardenya amb l'expedició de reforç que hi dugué Hug de Cervelló. Aquestes forçes serien delmades, poc després de l'arribada a l'illa, al desastrós combat dels Aidu di Turdu. 69 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
70 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT
71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilaredes, les (Castellnou de Bages, Bages) Caseria, a la vall de la riera de Tordell o de Sant Cugat, afluent per l'esquerra del Cardener, entre les serres de Castelladral i de Castellnou. Hi ha l'església sufragània de Santa Eulàlia, antiga parroquial. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilaregut i Martí, Salvador (Barcelona, 24/gen/1872 – 5/jul/1937) Autor teatral. De jove col·laborà en diverses publicacions, però ben aviat se sentí atret pel teatre, i col·laborà amb Adrià Gual en el Teatre Íntim. Poc dotat per a la creació original, adaptà al català un gran nombre de texts, ja en traduccions literals, ja en versions lliures. Aplicà el seu talent a obres de Shakespeare (així, a la Novícia de Santa Clara, recreació de Mesura per mesura), però també a obres menors, com La mà de mico, d'A. De Lorde i Morel, un dels èxits del teatre de gran guignol. Traduí, entre altres, obres de Maeterlinck, Pirandello, Eurípides, Musset i Conan. Emprà a vegades el pseudònim de Ramon de Bellsolà. Reuní una gran biblioteca, que avui consta en el fons de l'Institut del Teatre. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilarenc (Calafell, Baix Penedès) Partida. Hi han estat descobertes restes d'una vil·la romana. 74 CATALUNYA - HISTÒRIA
75 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilarestau (Centelles, Osona) Antiga demarcació i església (673 m alt), sufragània del municipi, situada al pla de la Garga, entre els masos de l'Ollic i el Cerdà de la Garga. Entre els anys 1094 i 1097 s'hi aixecà una església dedicada primer a santa Maria i més tard a Santa Magdalena, que fou sufragània de Centelles fins el 1868, i després passà a ésser-ho de Sant Martí de Centelles. Fou abandonada al principi del s XX, i el culte es traslladà a la capella de Santa Magdalena del mas Cerdà. De la primitiva resten importants ruïnes. 76 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vilargell (Sant Joan de Pladecorts, Vallespir) Poble, a la dreta del Tec, davant aquest darrer poble. El 1516 tenia 6 focs. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilargilà, riera de (Alt Empordà) Curs d'aigua, afluent per la dreta del riu Manol; neix dins el terme de Cabanelles, als vessants meridionals de la roca de la Penya, i aflueix al seu col·lector dins el de Lledó d'Empordà, al sector sud-oriental. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilarig (Cistella, Alt Empordà) Poble, situat al sector muntanyós del nord del terme, a la capçalera de la riera de Vilarig, que aflueix amb la de Cistella al riu Manol. El lloc és esmentat ja el 978, i la parròquia de Sant Martí a mitjan s XII. El castell de Vilarig, molt reformat als s XVI-XVII, és un notable edifici de planta quadrangular, amb restes de l'antic vall i notables portes i finestres i altres elements de l'antiga fortificació. És esmentat ja el s XV, i inicialment en foren senyors els Vilarig, que a l'inici del s XVII enllaçaren amb els Lanuza. 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilarig, Bernat de (País Valencià, s XV) Cavaller. Són conegudes les seves activitats cavalleresques entre 1447 i 1452, que el dugueren a desafiaments bastant incidentats. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilarig, Galceran de (País Valencià, s XIV) Cavaller. Lluità a la guerra contra Castella. El 1363 manava alguns dels reforços duts apressadament a Aragó després de la caiguda de Carinyena. Estigué al servei de Pere III el Cerimoniós. El 1380, i en nom d'aquell, tractà de decidir l'infant Joan, duc de Girona, en favor de la idea del monarca de casar-lo amb Maria de Sicília. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilarig, Joan de (País Valencià, s XV) Cavaller. El 1430 fou un dels garantidors de les treves convingudes per cinc anys amb Castella. 83 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilarmau (Viladrau, Osona) Antiga masia (ort trad: Vilarnau), situada a l'extrem oriental del terme. El seu nom antic és documentat (1082) Villare Malum. Ha donat nom al turó de la torre de Vilarmau, de 1.081 m alt, ja dins el terme d'Arbúcies. 84 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilarnadal (Masarac, Alt Empordà) Poble, al peu del turó d'Altrera, a la vora de la riera de Vilarnadal, afluent per la dreta del Llobregat d'Empordà. L'església parroquial és dedicada a sant Pere. 86 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilarnau (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès) Antiga domus o casa forta, a l'indret conegut modernament pel molí del Racó. Existia ja el 1196, que el bisbe autoritzà al construcció al seu costat d'una capella de Santa Maria, que es trobava en ruïnes el 1508. Fou reedificada poc després, i tornà a constar com a ruïnosa el 1791. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilarnau (Viladrau, Osona) Veure> Vilarmau. 88 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Vilarnau d'Amunt (Perpinyà, Rosselló) Despoblat. El lloc és esmentat el s XIV. 89 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Vilarnau d'Avall (Perpinyà, Rosselló) Antic lloc. El lloc és esmentat el s XIV.
Anar a: [ Vilaragut i A ] [ Vilaragut i M ] [ Vila-rasa, B ] [ Vila-rasa i de V ] [ Vilarde ] [ Vilaren ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Vilardell i Viñas, Francesc
Vila-real (
