|
|
|
Anar a: [ Dor ] [ Dos ] [ Dot ] [ Dra ] [ Du ] [ Duc ] Les persones discapacitades moltes vegades són les que tenen més capacitats. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dorca i Parra, Francesc Xavier (Girona, 1736 – 1806) Escriptor, catedràtic i eclesiàstic. Estudià a la Universitat de Cervera. Escriví diversos estudis defensant l'origen diví del poder monàrquic, un recull de dades sobre els màrtirs gironins i un episcopologi de Girona. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dorda, Francesc (Mataró, Maresme, 1641 - Poblet, Conca de Barberà, 1716) LXXV Abat (XXI dels quadriennals) de Poblet (1704-08) i bisbe de Solsona (1710-15). Amic del rei-arxiduc Carles III, fou el seu almoiner, superintendent de les despeses de la cort, vice-tresorer general i, finalment, president del Consell d'Hisenda. Proposat com a bisbe de Potenza (Itàlia) per Carles III (1707), no n'ocupà la seu. El 1715 fou expulsat de la seva diòcesi de Solsona per Felip V. Es retirà el monestir de Poblet, on ha estat conservada la documentació de les seves importants actuacions financeres. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dorda i Morera, Joan (València, 1855 – 1928) Polític i crític d'art. Fou governador civil de Barcelona. Presidí durant molts anys, fins a la seva mort, l'Acadèmia de Sant Carles. 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dordal, Josep (País Valencià, 1780 – Saragossa, Aragó, 1808) Gravador. Entre les seves obres cal esmentar el retrat de l'aragonès Ramon de Pignatelli, així com la major part de les làmines i els plans del llibre Descripción de los Canales Imperial de Aragón y Real de Tauste, estampat a Saragossa per Francisco Magallón. 6 ALGUER - BIOGRAFIA Dore, Carmen (l'Alguer, 1869 – 1954) Escriptor (Cármine Dore). Fou arxiver municipal i secretari del Centre Catalanista La Palmavera (1906). La seva poesia, en la seva major part inèdita, és centrada en la Barceloneta (l'Alguer), Catalunya i la seva muller, Barbarina Cossu. La poesia Varemes tristes fou premiada als Jocs Florals de Mataró el 1921. Emprà els pseudònims Manuel Herrero de Sant Julià i Julià de l'Arc. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Doria, Girolamo (Gènova, Itàlia, s XVI – Tarragona, 1558) Eclesiàstic. Nebot d'Andrea Doria. Fou bisbe d'Elna (1530-32), administrador de Cuixà (1533-35) i Osca (1532-34) i arquebisbe de Tarragona (1533-58). President de la Generalitat de Catalunya (1539-42). 8 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Doria, Mateu (Sardenya, Itàlia, s XIV - 1358) Comte de Montlleó. Amb els seus sis germans es rebel·là contra Pere III de Catalunya-Aragó i prengué l'Alguer i altres punts de Sardenya (1347). Perdonat (1354), no trigà gaire a unir-se a Marià IV, jutge d'Arborea, contra els catalans (1355). Tot i que tornà a reconèixer 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dòria i Bonaplata, Eveli (Barcelona, 1862 – 1921) Escriptor, decorador i industrial. Publicà poemes tradicionals i faules: Música vella (1896), De sol a sol (1899), Branques mortes (1902) i Moneda curta (1908). També un assaig sobre el catalanisme: Lo nostre plet (1900). Com a industrial, destacà en la construcció de materials per a la decoració. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dòria i Dexeus, Andreu (Barcelona, 31/ago/1920 – 1995) Perit mercantil i editor. Mobilitzat el 1937 durant la guerra civil, el 1945 s'incorporà al món editorial de Barcelona, a les editorials Carroggio i Reverté. El 1959 entrà en contacte amb l'equip de mestres de l'Escola Talitha, creada feia poc, i el 1963 fundà l'editorial La Galera, que publicà els dos primers llibres infantils amb l'assessorament de Marta Mata. Fou el primer editor que publicà, el 1965, llibres en les quatre llengües de l'estat alhora: català, castellà, gallec i èuscar. El 1988 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Quan el 1992 La Galera s'incorporà al Grup Enciclopèdia Catalana, abandonà la seva relació directa amb el món editorial. També escriví tres contes infantils. 11 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Dormidor, tuc (Conflent) Cim (1.845 m alt) (o muntanya Rasa), domina pel nord-est el coll de Jau i forma part de la serralada que, des del massís de Madres vers la mar, limita pel nord la conca de la Tet, que en aquest sector forma el límit entre el Conflent (vall de la Castellana) i el Llenguadoc (País de Salt). 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dorpa, Pere (País Valencià ?, s XVI) Escultor. Probable deixeble de Damià Forment. És autor d'una bona part de l'extraordinari retaule major de l'església arxiprestal de Sant Mateu del Maestrat (vers el 1554, conservat només en part). Hom li atribueix una escultura d'El Salvador, policromada per Joanes el 1555, a l'ermita d'aquesta advocació, a Onda. 13 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Dòrria (Toses, Ripollès) Poble (1.550 m alt), a la vall de Ribes, en un coster damunt la vall del Rigard, al vessant meridional de la serra de Gorrablanc, que culmina al puig de Dòrria (2.539 m alt) a la frontera franco-espanyola. La parròquia (Sant Víctor) és esmentada ja el 839; una nova església fou consagrada el 903; té com a sufragània la de Fornells. De l'antic castell de Dòrria, esmentat el 1301, resta el nom d'una partida (camp del Castell). A la carretera de Barcelona a Puigcerdà hi hagué l'hostal de Dòrria. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA
17 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Dos (Bissaürri, Alta Ribagorça) Llogaret (1.430 m alt), a la vall de la Múria, al nord-est de Sant Feliu de Verí, municipi al qual pertanyia el s XIX. 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Dos Aguas (Dosaigües, Foia de Bunyol) Nom castellà de la població. 19 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Dos Peres, Guerra dels (Catalunya-Aragó, 1356 – 1375) Conflicte armat entre Pere III el Cerimoniós i Pere I de Castella. Entre les causes hi ha la qüestió del sud del regne de València i la regió murciana; Pere I tenia interès a recuperar les regions meridionals del regne valencià, mentre que Pere III procurava atraure's el seu germanastre Ferran, titular d'importants senyories al sud del regne de València. També la tradicional aliança de Castella amb Gènova és coherent amb l'endèmica rivalitat entre Barcelona i la ciutat ligur per l'hegemonia comercial al Mediterrani occidental. No s'ha d'oblidar que, especialment al camp castellà, aquesta guerra fou un trasllat del vell enfrontament noblesa/monarquia, saldat amb el triomf definitiu de la noblesa davant de l'autoritarisme de Pere I. Així, durant la primera fase (1356-57), Pere III atregué cap a la.. Segueix... 20 CATALUNYA - HISTÒRIA Dos Pins, turó dels (Cabrera de Mar, Maresme) Necròpoli ibèrica. S'hi ha excavat 94 tombes, totes d'incineració i datades del s III aC o inici de la centúria següent. Segurament correspon als elements dirigents del poble ibèric dels laietans, i s'ha de relacionar amb la important ciutat ibèrica de la muntanya de Burriac. 21 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ
22 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Dosaigües, les (Nonasp, Matarranya) Santuari (la Mare de Déu de les Dosaigües), a la confluència del Matarranya amb el riu d'Algars. 24 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Dosaigües, marquesat de (País Valencià) Títol senyorial, concedit el 1699 a Giner Manuel Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta, baró de Dosaigües, senyor de Madrona i de Benetússer i cavaller de Calatrava. Passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, als Casanova, marquesos de Galtero, als Dasí, i als Rojas, 25 PAÍS VALENCIÀ - ART Dosaigües, Palau del Marquès de (València, s XV) Residència noble. Remodelada entre el 1740 i el 1744 pel pintor Hipòlit Rovira, que en decorà les façanes. La reforma fou executada pels escultors Lluís Domingo i Ignasi Vergara. La porta principal, obra mestra del rococó, és una al·legoria dels dos grans rius de València, el Túria i el Xúquer, enmig d'una gran profusió vegetal. Declarat monument nacional (1941), des del 1954 és l'estatge del Museu Nacional de Ceràmica González Martí. 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Dosaigües, serra de (País Valencià) Alineació muntanyosa (949 m alt), entre el Caroig i la Foia de Bunyol, partió d'aigües entre els rius Magre i Xúquer. D'aspecte abrupte, és tallada per barrancs i rambles. 27 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Dos-cents, els (Mallorca, 1525) Cos de milícia permanent. Creat pel lloctinent Miguel de Gurrea i constituït per dues companyies d'infanteria a sou, a les ordres de dos capitants, nomenats pel lloctinent d'entre les classes privilegiades. Era guarnició de Palma, però, en cas necessari, s'havia de desplaçar a qualsevol punt de l'illa. Fou una de les mesures creades per tal de reforçar l'autoritat del lloctinent i garantir la definitiva liquidació de la revolta de les Germanies (1521-23). 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Dosmunts, Sant Llorenç de (Rupit i Pruit, Osona) Veure> Sant Llorenç Dosmunts. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Dosquers (Maià de Montcal, Garrotxa) Poble (162 m alt) (pop: Tosquers o Tosqueres) i antic municipi, agregat el 1969 a l'actual. Es formà al voltant del castell de Dosquers, fortificat, dels comtes de Besalú, del qual encara hi ha restes; passà al bisbe de Girona, que el cedí a la capella del palau episcopal. L'església parroquial, esmentada el 1245, és dedicada a sant Martí. Prop de la carretera d'Olot a Figueres hi hagué 30 CATALUNYA - MUNICIPI
31 CATALUNYA - HISTÒRIA Dosrius (Torrelles de Foix, Alt Penedès) Antiga quadra. Possessió de Santes Creus des de mitjan s XIII fins al 1625. 32 CATALUNYA - HISTÒRIA Dossal, el (Salardú, Vall d'Aran) Despoblat (aranès: Et Dossau), dit també les Cases de Montgarri, a la vall de Montgarri, a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua avall del santuari de Montgarri. Era l'únic nucli de població permanent aranès fora de la conca de la Garona. És dominat, al sud, per la muntanya del Dossal (2.520 m alt), contrafort septentrional del massís de Varimanya. 33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dot i Arxer, Antoni (Olot, Garrotxa, 8/jun/1908 – Houston, EUA, 5/ago/1972) Polític. Féu estudis mercantils i de filosofia i es diplomà a la universitat de Montpeller. Fundà la "Revista d'Olot" (1926) i els setmanaris "Acció Ciutadana" (1930) i "Esquerra" (1934). Fou membre del primer consell executiu d'Esquerra Republicana, diputat i secretari primer del Parlament de Catalunya (1932) i director general d'assistència social (1937-39). S'exilià a Mèxic, on ha estat president de l'Institut Català de Cultura. Ha publicat Presència (Mèxic 1965). 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dot i Martínez, Pere (Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 28/mar/1885 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1976) Floricultor. Especialitzat en la hibridació de les roses. El 1923 obtingué la primera medalla a l'Exposició de Bagatelle (París) amb el nou híbrid Margarida Riera, i el 1929 la medalla d'Or en la Internacional celebrada al palau de Pedralbes de Barcelona amb l'anomenada Duquessa de Penyaranda. La seva excel·lent Mari-Dot obtingué l'exclusiva als EUA, de la qual s'han generat moltes noves formes, com la rosa blanca Ciutat de València. Altres creacions: Apel·les Mestres, Àngel Guimerà, President Macià, Perla de Montserrat, etc. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dot i Michans, Joan (Catalunya, s XIX) Escriptor. Era militar. Dedicà a Aribau una col·lecció de poesies que es conserva manuscrita a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. En col·laboració amb Narcís Serra estrenà a Madrid el drama María Estuardo (1850). 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dotras i Vila, Joan (Barcelona, 1900 – 1978) Músic. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, d'on fou nomenat catedràtic de piano el 1942 i sots-director el 1967. Ha escrit sarsueles, música lleugera i música per a pel·lícules. 38 CATALUNYA - HISTÒRIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dou i de Bassols, Ignasi de (Barcelona, 1730 – 1802) Jurista i advocat. Estudià a la Universitat de Cervera i hi exercí una càtedra. Fou assessor del rei, de la intendència general i de la Reial Junta de Comerç. Publicà alguns tractats jurídics en llatí. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Espanya tracta a Catalunya com a província conquerida. (Ramon Llàtzer de Dou - Corts de Cadis, 1811) 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dou i de Siscar, Francesc de (Barcelona, 1819 – Mònaco, 1874) Escriptor i eclesiàstic. Estudià a les universitats de Cervera i de Bolonya. Professà com a monjo de Montserrat i fou nomenat vicari general i administrador apostòlic de diòcesis estrangeres. Traduí diversos tractats sobre el protestanisme i la Preparació 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
104 EUROPA - BIOGRAFIA Douais, Jean-Marie-Célestin (França, 1848 - 1915) Eclesiàstic i historiador occità. Bisbe de Beauvais (1899-1915). S'especialitza en estudis sobre els albigesos i d'altres temes llenguadocians i relacionats amb Catalunya. Obres principals: L'inquisition au Roussillon (1892), La Bible en catalan, de Jean Fernández de Heredia (1886), Les assignations de livres aux religieux du convent des frères prêcheurs de Barcelona (XIII-XIV siècles) (1893). 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Dòvia, la (Pratdip, Baix Camp) Vall de la serra de Llaberia, d'uns 4 km de longitud, dirigida de sud a nord, limitada per les altes cingleres de les Moles (706 m alt), a l'oest, i del Mont-redon (862 m alt), a l'est. El camí de Pratdip a Llaberia guanya la cinglera per la portella de la Dòvia. La capçalera de la vall és anomenada el racó de la Dòvia. El barranc de la Dòvia s'uneix al de Santa Maria sota Pratdip. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Drac, cova del (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental) Relleu del massís de Sant Llorenç del Munt, que forma un monòlit foradat pel mig i pla a la part superior, destacat de la cinglera que limita la Mola. Segons la 45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Drac, coves del (Manacor, Mallorca Oriental) Grup de coves d'origen càrstic, situades prop de la costa, als estreps de la serra de Llevant, a 1 km de Portocristo. De grans dimensions i amb abundants estalactites i estalagmites, amb 1 km de longitud, format per diverses sales excavades en una zona de terrasses calcàries, en un terreny miocènic; presenten un conjunt d'estanys, un dels quals, el Martel (177 m de longitud), és navegable. Explorades des del 1878, la primera exploració científica fou feta el 1896 per E. A. Martel, amb el patrocini de l'arxiduc Lluís Salvador, foren il·luminades (1934) per C. Buigas. Són actualment un centre important d'atracció turística. 46 CATALUNYA - HISTÒRIA Draga, la (Banyoles, Pla de l'Estany) Assentament lacustre neolític, situat a pocs metres de l'estany de Banyoles, en una zona generalment inundada durant l'hivern; però originalment la riba era més allunyada, a uns 50 m. La seva extensió era d'uns 3.000 m2, que eren ocupats per cases i graners. El jaciment, datat cap a la meitat o al final del Vè mil·leni aC, és un dels hàbitats lacustres més antics d'Europa. Ha donat un gran volum d'informació sobre l'economia de l'època, basada en l'agricultura cerealícola (blat dur, ordi vestit i pisana), complementat amb el conreu de lleguminoses (fava i pèsol), i en una ramaderia prou diversificada en la qual dominen els ovicàprids, seguits pels bòvids i els súids. 47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Dragonera, sa (Andratx, Mallorca Occidental) Illa, prop de la costa sud-oest de Mallorca, prolongació de la serra de Tramuntana. Relleu accidentat i costa abrupta i espadada a la banda occidental que contrasta amb la costa que mira a Mallorca, més suau i amb algunes cales (cala Lledó). Aigües molt profundes, especialment al cap de Llebeig. 48 CATALUNYA - LITERATURA
50 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Draper, Alfons (Prats de Molló, Vallespir, 1871 – Perpinyà, 1950) Conseller a la cort d'apel·lació de Montpeller. Autor d'una tesi intitulada Recherches sur l'histoire des corps d'arts et métiers en Roussillon sous l'Ancien Régime (1898), fonamental per a qualsevol estudi d'economia sobre aquesta qüestió. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Draper i Fossas, Joan (Arenys de Mar, Maresme, 1889 – Barcelona, 1970) Escriptor i periodista. Fundà i dirigí la revista "L'Avenir" (Arenys de Mar, 1907), dirigí "Bella Terra" (1923-27) i fou redactor de "La Veu de Catalunya". Publicà poesies (Aires de llevant, 1915), narracions (Dietari d'un nedador, 1924; Claror d'Assís, 1962), i obres teatrals (El rei filharmònic, 1908; L'amor sempre triomfa, 1915). Se serví dels pseudònims Blai i Kronorrim. 51 CATALUNYA - ART Drassanes de Barcelona, les (Barcelona, s XIII) Conjunt d'edificis de les antigues drassanes. Començades probablement per Jaume I, el sector central, compost de vuit grans naus paral·leles cobertes amb arcs diafragmàtics, fou enllestit el 1381 sota la direcció d'Andreu Ferrer. Entre el 1612 i el 1618 s'ampliaren amb noves naus, però després de la Guerra de Successió (1714), a causa de la decadència marítima de la ciutat, foren destinades a caserna. Constitueixen una de les millors mostres del gòtic civil català i són la drassana medieval més gran i ben conservada del món. Actualment hi és instal·lat el Museu 52 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Drassanes de Fraga, les (Fraga, Baix Cinca) Barri, a la vora esquerra del Cinca, al nord de la ciutat. Especialitzat antigament en la recollida de fusta que baixava pel Cinca, s'ha convertit en un barri industrial (ceràmica). 53 PAÍS VALENCIÀ - ART Drassanes del Grau de la Mar, les (València, Horta) Edifici de les antigues drassanes de la ciutat, a l'est del Grau de València, format per cinc naus suportades per arcs apuntats, molt desfigurat (en dues de les naus hi ha cases superposades). La construcció, medieval, fou refeta el 1500, i estigué en ús fins al 1840. 54 ANDORRA - GEOGRAFIA Dret, port (Canillo, Andorra) Depressió (2.572 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de la Valira de la de l'Arieja, dominada al nord pel cap del port Dret (2.682 m alt). 55 CATALUNYA - POLÍTICA Dreta de Catalunya (Barcelona, 1935 – 1936) Organització política conservadora. Adherida a Renovación Española, agrupà els antics membres dels partits monàrquics. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Dreta de l'Ebre, canal de la (Catalunya) Veure> Ebre, canal de la dreta de l'. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Dreta del Llobregat, canal de la (Catalunya) Veure> Llobregat, canal de la dreta del. 58 CATALUNYA - POLÍTICA Dreta Liberal Republicana de Catalunya (Barcelona, 26/mai/1930 - 29/oct/1932) Secció catalana de la Derecha Liberal Republicana. Constituïda per Felip de Sala i Cañizares. No assolí una incidència important i, després d'intentar d'un cert centrisme entre l'Esquerra Republicana i la Lliga, acabà ingressant 59 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Dreta Regional Valenciana (DRV) (València, 1930 – 1933) Partit polític conservador. Favorable a un cert reformisme d'inspiració cristiana. Fou fundada després de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera, al voltant del "Diario de Valencia" i presidit per Lluís Lucià. El 1933 passà a formar part de la CEDA, la fundació de la qual va ésser impulsada pel mateix Lluís Lúcia, president de la Dreta Regional Valenciana. El mateix any 1933 es fundà a València un grup de tendència similar, però obertament valencianista: Acció Nacionalista Valenciana. Durant la Segona República esdevingué la segona força del País Valencià. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Droc, Esteve (Catalunya, s XII - Poblet, Conca de Barberà, 1185) VII Abat perpetu de Poblet. El 1181 hi succeí a l'abat Hug. Durant el seu abadiat prosseguiren les obres de l'església major, el claustre i els allotjaments. Fou succeït per Pere de Talladell. 61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Drova, la (Barx, Safor) Llogaret, al pla de la Drova, estès al peu del vessant sud-occidental del Mondúver. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Drument i Millet, Joan (Barcelona, 1798 – 1863) Metge. Es distingí en l'epidèmia de còlera de 1821. Estudià a fons aquesta malaltia, encara que el govern li negà tot ajut. Els seus escrits són nombrosos. 63 EUROPA - BIOGRAFIA Du Plessis-Besançon, Bernard (París, França, 1600 – Auxonne, Borgonya, 6/abr/1670) Enginyer militar. Fou cap de l'estat major del príncep de Condé a la campanya del Rosselló del 1637. Richelieu el delegà per negociar l'ajut militar francès a la generalitat de Catalunya contra Felip IV (ago/1640); alhora actuà com a agent impulsor de la revolta catalana. Pel setembre celebrà una conferència oficial amb Ramon de Guimerà i Francesc de Vilaplana, a Ceret; al cap de poc entrà solemnement a Barcelona, on, amb nous poders, pogué 64 CATALUNYA - HISTÒRIA Duacastella (Sora, Osona) Antic castell, esmentat el segle XIV. 65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Duaime, el (Novelda, Vinalopó Mitjà) Caseria, al vessant oriental de la serra del Duaime, continuació de la serra de Forna. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dualde i Furió, Vicent (València, 1851 – 1917) Jurista i polític. D'idees republicanes, seguidor de Ruiz Zorrilla, dirigí el diari "El Mercantil Valenciano" (1873 i 1875-78), i fou diputat a les corts el 1893. La creixent expansió del blasquisme, frenà la seva carrera pública. Fou un dels advocats més prestigiosos de la València de l'època, i presidí la societat Lo Rat Penat en 1910-12. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dualde i Gómez, Joaquim (València, 1875 – Barcelona, 1963) Jurista. Fill de Vicent Dualde i Furió. Fou catedràtic de dret civil a la universitat de Sevilla (1904) i a la de Barcelona (1906-44), i alhora tingué una considerable actuació professional com a advocat. Milità en el partit reformista de Melquíades Álvarez, fou diputat per Lleida (1923) i s'oposà a la política catalanista. Fou degà (1926-30) del Col·legi d'Advocats de Barcelona i ministre d'instrucció pública en el govern presidit per Lerroux (mai/1935). Després del 1939 defensà els interessos de Joan March en el plet de la Barcelona Traction. Publicà, entre altres obres, Una revolución en la lógica del derecho (1932) i La propiedad civilísima (1961). 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Duana, la (Xàbia, Marina Alta) Barri marítim, a 2 km de la vila, emplaçat a l'embocadura del riu de Gorgos, a l'extrem septentrional de la llarga platja de Xàbia, que forma -en aquest sector de contacte amb la costa alta del cap de Sant Antoni- el fons de la badia de Xàbia, port natural utilitzat fins al començament del s XX per a l'exportació de panses -especialment vers Anglaterra-, per la qual cosa disposava d'una duana, origen de l'agrupament. La construcció d'un moll ha fet que es mantingués com a port de pesca. S'ha desenvolupat considerablement gràcies al turisme. A més de nombrosos hotels, disposa de 6.000 places en apartaments i bungalows. 70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Duana, sa (Felanitx, Mallorca Oriental) Barri de Portocolom. Format vers el 1880 al voltant de l'antiga duana (1855), a l'oest del port. 71 CATALUNYA - ART Duana Nova (Barcelona, 1790 – 1792) Edifici. Projectat i construït al pla de Palau per Miguel de Roncali, potser amb la participació de Josep Ivern, a qui algun contemporani atribuí la paternitat absoluta de l'obra. Té planta rectangular, pati emporxat classicitzant, quatre façanes de pedra i estuc decorades amb pilastres i columnes d'estuc negre adossades al mur; la cornissa, de marbre blanc, amb uns grans gerros decoratius, corona el conjunt, que té un cert aire encara rococó. L'interior conserva diverses sales decorades amb pintures al·lusives al comerç barceloní i temes mitològics i relatius a don Quixot; les de la sala d'actes, obra de Pere Pau Muntanya, són una glorificació de Carles III. El 1902 esdevingué seu del govern civil de la província. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duarte, Àngel (Barcelona, 1957 - ) Historiador. Es llicencià i doctorà en història a la Universitat Autònoma de Barcelona, i després fou catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Girona. Ha centrat les seves recerques en la cultura política republicana, especialment de les últimes dècades del s XIX i els inicis del s XX. Entre altres obres, ha publicat El republicanisme català a la fi del segle XX (1987), Pere Coromines, del republicanisme als cercles llibertaris (1988), Possibilistes i federals. Política i cultura republicana a Reus (1874-1899) (1992), La España de la Restauración (1997), La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría (1941-1991) (1997) i La República del emigrante. La cultura política de los españoles en Argentina (1875-1910) (1998). 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duarte i Montserrat, Carles (Barcelona, 16/set/1959 - ) Poeta i lingüista. Com a lingüista ha col·laborat amb J. Coromines i A.M. Badia i Margarit, i ha publicat llibres de lingüística històrica i de llenguatge jurídic i administratiu. La seva poesia, inspirada en el paisatge i la cultura mediterranis, té com a temes centrals el somni, la tendresa i l'oblit, en un món de sensacions a través de la imaginació i la consciència. Ha guanyat diversos premis de poesia. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Duato Barcia, Ignacio "Nacho Duato" (València, 1957 - ) Ballarí i coreògraf. El 1980 ingressà al Ballet Cullberg d'Estocolm i un any després al Nederlands Dans Theater, companyia de la qual fou coreògraf estable (1988-90). El 1990 fou nomenat director artístic del Ballet Lírico Nacional de España, convertit després en la Compañía Nacional de Danza. És autor d'una vintena de coreografies, entre les quals destaquen Arenal, Synaphai o Concierto madrigal. El 1996 es retirà com a ballarí en actiu. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dubà i Navas, Miquel (Catalunya, 1816 – Barcelona, 1887) Pedagog. Exercí a Barcelona. Publicà diverses obres docents i gaudí de notable prestigi. És remarcable el seu llibre Instrucción de antropología y pedagogía (1863). 78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Dubal i Mas, Carles (Illes Balears, s XIX - Palma de Mallorca, 1890) Dirigent obrer. Després de crear la Societat Tipogràfica de Mallorca (1881), que dirigí fins al 1883, anà a Barcelona i formà part de la Federació d'Obrers Tipògrafs. Fou un dels fundadors de la UGT i del PSOE, el 1885, i fou membre de la comissió executiva de la UGT. Participà poc abans de morir en la preparació de la manifestació del primer de maig de 1890 a Palma de Mallorca. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dubler, Cesar Emili (Barcelona, 1915 – 1966) Arabista i historiador de la ciència. De família suïssa, estudià a Zuric, on es doctorà en química (1938) i en lletres (1940). Combinà la seva activitat industrial a Barcelona amb la investigació, alhora que professava (1958-66) a la facultat de lletres de Zuric. Publicà articles de tema islàmic, com Un retrato de Boabdil en Poblet (1952) i Las laderas del Pirineo segun Idrïsï (1953). Edità la versió àrab de De Materia medica de Dioscòrides, juntament amb una reproducció profusament anotada de la traducció castellana d'Andrés Laguna i altres treballs complementaris (1953-59), en cinc volums. 80 CATALUNYA - CULTURA
81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Duc, cau del (Torroella de Montgrí / Ullà, Baix Empordà) Dues coves del massís de Montgrí, properes, que corresponen als dos termes municipals. Excavades el 1927 per Pallarès i Pericot, hi foren trobades indústries prehistòriques considerades de tècnica asturiana i d'època mesolítica. Una revisió posterior dels materials ha fet inclinar a H. de Lumley i E. Ripoll a classificar-los com a mosterians. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ducasi i Ojeda, Ignasi (Barcelona, 1775 – 1824) Músic. Establert a Madrid, fou mestre de capella de l'església de La Encarnación i compositor i organista de la capella del palau reial. Compongué diferents misses, salms i motets. 83 MÓN - BIOGRAFIA Ducet i Pons, Jordi-Lluís (Azul, Buenos Aires, Argentina, 1927 - ) Pintor. Fill d'emigrants catalans. Des del 1975 residí a Barcelona. La seva pintura és una exploració de les formes i del color, amb resultats propers a l'abstracció, en els quals són sempre presents la lluminositat i el sentit lúdic. Utilitza sovint el collage. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duch, Josep (Vic, Osona, 1817 – Barcelona, 1878) Metge. És autor d'escrits mèdics. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duch i Álvarez, Lluís (Barcelona, 1936 - ) Fenomenòleg de la religió. Monjo de Montserrat des del 1961, es doctorà en teologia a Tübingen (1973). El seu principal centre d'interès són les manifestacions religioses en la cultura comptemporània, en funció del binomi estructura-història. Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la facultat d'antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat molts llibres sobre religiói és autor de les introduccións i les traduccions al català de les obres de F. Schleiermacher, Sobre la religió (1992) i d'Angelus Silesius, El pelegrí querubínic (1995). 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ducloux, René (França, s XVI - Saragossa ?, d 1559) Escultor actiu a Barcelona, anomenat també Rainer de Corts o mestre Reiner. És autor, amb el mestre d'obres Gabriel Pellicer, de la portalada de la capella de Sant Miquel de Barcelona (actualment de la Mercè des del 1868); encarregada el 1516 pel futur vice-canceller Jeroni Descoll, és una mostra híbrida de gòtic i renaixement; el 1936 foren destruïts els dos àngels que la flanquejaven. Hom el sap actiu a Saragossa el 1559. El cognom apareix també amb la grafia Duclaux. 88 EUROPA - HISTÒRIA Dues Sicílies, Regne de les (Nàpols i Sicília, 1442) Nom atribuït a l'Estat constituït pels dos regnes. El títol de rei de les Dues Sicílies, dut per primera vegada per Alfons IV de Catalunya-Aragó (1442), va ésser 89 CATALUNYA - MUNICIPI
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dueso i Almirall, Manuel (Sabadell, Vallès Occidental, 1953 - ) Autor, actor i director teatral. Format a l'Institut del Teatre de Barcelona, ha estudiat també amb Carlos Gandolfo, Sanchís Sinisterra i Pierre Chabert. Amb Sara i Simon obtingué el Premi de la Crítica al millor text teatral del 1996. El mateix any estrenà Platón ha muerto al XXVII Sitges Teatre Internacional. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dugommier, general (Jacques-François Coquille) (Basse-Terre, Guadalupe, França, 1736 - Mont-roig, Alt Empordà, 1794) Militar. Pel gen/1794 fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit dels Pirineus Orientals, després de la desastrosa campanya del Rosselló del 1793. Reorganitzà les forces i prengué la iniciativa militar: el 30/abr obtingué la primera gran victòria sobre l'exèrcit espanyol al Voló (Rosselló), fet que li comportà la recuperació d'una gran part del territori. Presentà (12/mai) un pla d'annexió de Catalunya a França. Conquerí el fort de Sant Elm (on fou ferit), Cotlliure i Portvendres i concentrà les forces (20.000 homes) en el setge del fort de Bellaguarda, que es rendí el 18/set. Mentrestant, la divisió de la Cerdanya havia ocupat Ripoll, Sant Llorenç de la Muga i Camprodon. L'atac previst al Principat no s'incià fins al novembre: les tropes franceses, amb l'avantguarda acantonada al castell de Mont-roig, atacaren les 92 EUROPA - BIOGRAFIA Duhesme, Philippe-Guillaume (comte de Duhesme) (Bourgneuf, França, 1766 – Genappe, França, 1815) Militar. Durant la guerra del Francès (1808), al comandament de les tropes que operaven a Catalunya, ocupà Barcelona. Governador general de la ciutat, no pogué completar l'ocupació del Principat i, per l'excessiva duresa de la seva política, fou destituït (1810). 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dulac, Josep (Catalunya, s XVIII) Religiós franciscà. Excel·lí a la darreria del segle pels seus dots d'orador i els seus escrits pietosos. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dulanto i Escofet, Felip de (Tarragona, 1915 - 1998) Metge. Especialitzat en dermatologia al costat de X. Vilanova. Fou catedràtic a les universitats de Santiago de Compostela (1954) i Granada, en la qual féu una extensa tasca assistencial i científica, sobretot en el camp de la cirurgia cutània, el tractament dels tumors de la pell i la reparació estètica de les cicatrius. Ha impulsat la branca quirúrgica de la dermatologia. 95 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Dulce y Garay, Domingo (Sotés, Rioja, 1808 - els Banys d'Arles, Vallespir, 1869) Militar. Lluità (1826-27) a Catalunya contra els malcontents i en 1839-40 contra els carlins (preses de Morella i Berga). Fou governador militar de Lleida (1849-51) i dos cops capità general de Catalunya (1854 i 1858-62); el segon desféu el desembarcament carlí a Sant Carles de la Ràpita (1860) i capturà el pretendent Carles. L'èxit li valgué el marquesat de Castelflorite. El seu mandat a Catalunya fou més benèvol que els anteriors: protegí Narcís Monturiol i afavorí la reconstrucció del Liceu incendiat (1861). 96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dull, Sanç Veure> Ull, Sanç d'. 98 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Dulzaina, La (Palma de Mallorca, 18/oct/1868 - 25/abr/1869) Revista setmanal, en castellà, de literatura, política i costums. Hi col·laboraren Gabriel Maura (Fermin, Al-Majori), Tomàs Forteza (Ximelis), Bartomeu Ferrà (Aliatar), Pere d'A. Penya i Margalida Caimari. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dumont de Holdre, Andreu (Catalunya ?, s XVIII) Militar. Fou tinent coronel d'infanteria. Són nombrosos els seus escrits, en gran part inèdits, sobre ciències físiques i matemàtiques, aspectes militars i experiències de viatges. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dunyach i Sala, Josep (Barcelona, 1886 – 1957) Escultor. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona i amb E. Arnau. Residí una llarga temporada a París (1905-25), on treballà en cases de decoració i exposà (1919-25) a la Société National de Beaux Arts i al Salon d'Automne. Reinstal·lat a Barcelona (1925), combinà 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duocastella i Rosell, Rogel·li (el Palau d'Anglesola, Pla d'Urgell, 1914 – Barcelona, 1984) Sociòleg. Llicenciat en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, es doctorà en ciències socials i econòmiques a l'Institut Catholique de París amb Sociología religiosa de una ciudad: Mataró. En 1956-57 féu un estudi sociològic dels suburbis de Barcelona. Creà el primer centre d'estudis de sociologia aplicada (CESA) i fou fundador i director de l'Institut de Sociologia i Pastoral Aplicada (més tard anomenat Institut de Sociologia i Psicologia Aplicada). Al final de la seva vida es dedicà a l'estudi de la gerontologia. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duoda (o Dodana) (França, s IX - Catalunya ?, d 872) Comtessa de Barcelona. Casada amb Bernat de Septimània. Tingué dos fills: Guillem i Bernat. Escriví un Manuale (841-843), fonamental en fragments bíblics, que està dedicat a l'educació del seu fill Guillem. 103 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Duques, Los (Requena, Plana d'Utiel) Llogaret, al sud-oest de la ciutat.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Dorres
Dosaigües
Dosrius
Dou i de Bassols, Ramon Llàtzer de
Dou i Mas de Xexàs, Albert
Duesaigües