|
|
|
Anar a: [ Ceg ] [ Celm ] [ Centelles ] [ Centelles, G ] [ Centelles i ] [ Centelles i de T ] Poca estimació pròpia impedeix molt aplaudiment aliè. (Baltasar Gracián) 1 ANDORRA - GEOGRAFIA Cegudet (Ordino, Andorra) Veïnat, a la dreta del riu de Cegudet (afluent per l'esquerra de la ribera d'Ordino, que recull per la dreta les aigües de la vall de Casamanya), 500 m a l'est del poble. 2 CATALUNYA - CULTURA CEHS (Girona, Gironès) Sigla del Cercle d'Estudis Històrics i Socials de Girona. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cel de Croells (Perafita, Osona) Enclavament (0,92 km2), entre els termes d'Olost i de Sant Boi de Lluçanès. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cela i Ollé, Jaume (Barcelona, 14/ago/1949 - ) Escriptor. La seva obra s'ha orientat sobretot cap al llibre infantil i juvenil, tant de narrativa breu com de novel·la, amb els quals ha aconseguit importants premis. També ha escrit diversos llibres de pedagogia i fou col·laborador habitual en mitjans de comunicació escrits. 5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Celaia, Joan Veure> Salaia, Joan. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Celdoni (Catalunya s III - s IV) Màrtir cristià. Juntament amb el seu germà Ermenter, és venerat com a patró de Cardona (Bages). 8 CATALUNYA - HISTÒRIA Celebàntic, cap (Catalunya) Antic cap de la costa septentrional, segons l'Ora marítima d'Aviè, no lluny de la ciutat de Cípsela. Hom l'ha volgut identificar amb el cap de Begur. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Celelles, Francesc (Catalunya, s XV - Barcelona, s XV) Jurista. Fixà el text de diverses disposicions legals antigues com ja en el seu temps circulaven amb errades o vicis, després de consultar amb mercaders i patrons de nau. Publicà l'edició corregida i comentada del Llibre del consolat (Barcelona, 1494), reeditada diverses vegades. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cella i de Tafurer, Joan (Girona, s XVI) Jurista. Representà el Braç Militar a les gestions per tractar d'una recopilació de les Constitucions de Catalunya (1589). 111 CATALUNYA - EMPRESES
11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cellera, la (Mieres, Garrotxa) Barri, al voltant de l'antiga església de Santa Maria de Romeria. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cellera d'Amont, la (Serinyà, Pla de l'Estany) Veïnat. 13 CATALUNYA - MUNICIPI
14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cellers (la Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Poble, a la vora occidental del pantà de Terradets. Prop seu hi ha les ruïnes de l'antic priorat de Cellers. Té estació del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur. 15 CATALUNYA - HISTÒRIA Cellers (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Antic terme, des del s XIX enclavament (5,34 km2) entre els termes de Malpàs, Espluga de Serra, Bonansa i Sant Orenç. És travessat per la Noguera Ribagorçana; el pont de Cellers és inundat pel pantà d'Escales. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA
17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cellers, monestir de (Torà de Riubregós, Segarra) Monestir benedictí (Sant Cecoli i Sant Ermenter de Cellers), fou fundat el 1038 prop de Cellers; el 1071 fou unit a Sant Sadurní de Tavèrnoles com a priorat. Des de mitjan s XIV només tingué prior nominal i gens de vida monàstica. Guardava les relíquies dels seus patrons, robades el 1399 pels cardonins. Se'n conserva la curiosa església romànica (s XI-XII), restaurada, amb interessants detalls arquitectònics; consta d'un creuer de tres absis; la cripta, amb capitells originals, fou restaurada el 1898. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cellers, priorat de (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Priorat canonical (Sant Miquel de Cellers o del Congost), dependent de la pabordia de Mur, a la dreta de la Noguera Pallaresa. Probablement fou fundat el 1170 pels comtes de Pallars. L'església ja era arruïnada el 1418; en resten vestigis. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cellers i Azcona, Antoni (Lleida, 1775 – Barcelona, 1835) Arquitecte. Estudia pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona a l'Academia de San Fernando de Madrid (1790), de la qual fou després membre, i a Roma (1803-14) per estudiar-hi l'art monumental. L'any 1817 inaugurà les lliçons gratuïtes d'arquitectura organitzades per la Junta de Comerç de Barcelona, i dos anys més tard inicià les classes regulars. Autor del palau neoclàssic d'Alòs i de Dou (vers el 1818) de Barcelona, intervingué en la restauració de Montserrat. Estudià, amb el seu deixeble Josep Oriol Mestres, les restes del temple romà de Barcelona: deduí que les columnes i els arquitraus del carrer de Paradís eren de l'antic temple d'Hèrcules, en una interessant memòria, 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cellés, Onofre Pau (Catalunya, s XVI - Barcelona ?, s XVI) Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona. Intervingué a la compilació de les Constitucions de Catalunya. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Celma, Francesc Veure> Selma, Francesc. 22 CATALUNYA - MUNICIPI
23 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Celrà (Orellà, Conflent) Llogaret, a la vall de Cabrils. És esmentat ja el 1020. 24 CATALUNYA - POLÍTICA CEMAC (Catalunya) Sigla de l'entitat Centre de Mediació, Arbitratge i Conciliació. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cendra, estanyol de la (Banyoles, Pla de l’Estany) Estany, situat a la perifèria de l'estany de Banyoles, 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cendrat, Jaume (Aubret, França, s XVI – Barcelona, 1590) Impressor. La seva impremta és documentada del 1575 al 1600. Treballà en societat amb Claudi Bornat i amb la vídua de Pere de Montpezat. Fou un dels impressors més actius del s XVI: obres religioses, com La introducción al símbolo de la fe (1585) i el Contempus mundi (1580) de Luis de Granada, el Flos Sanctorum (1586-88) d'Alonso de Villegas; gramaticals, com el Diccionari de Nebrija (1585), obres de Jaume Gibert (1586), de Llorenç Palmireno (1587) o Pere Joan Nunyes (1589), i el De ocio orationis partium d'Erasme (1591); històriques, com el De Catalonia de Francesc Calça (1588); i jurídiques, com les Resolutiones de Jaume Càncer (1594). 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cendrós, Llorenç (Catalunya, s XVII) Professor de llatinitat a la universitat de Barcelona. Prevere, fou autor d'una Gramàtica catalana breu i clara, explicada amb molts exemples (1676), per a facilitar el coneixement del llatí. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cendrós i Carbonell, Joan Baptista (Barcelona, 1916 – 1986) Empresari, polític i promotor cultural. Va ser clau en el finançament de l'Institut d'Estudis Catalans i participà en la creació de Banca Catalana (1960), d'Òmnium Cultural (1961), de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1980), a més de diversos premis literaris (Sant Jordi, Carles Riba). Va crear el partit Llibertat i Democràcia Social, origen d'Esquerra Democràtica de Catalunya. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cendrosa, la (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell) Caseria, dins l'antic terme de Vallverd, vora el canal d'Urgell. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Censal (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida, al sud de la ciutat. 110 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA Cent Mil Fills de Sant Lluís (Països Catalans, 14/abr/1823 - jun/1824) Nom donat a l'exèrcit comandat per Lluís Antoni de Borbó que penetrà a Espanya per tal de posar fi al règim constitucional (Trienni Constitucional). Als Països Catalans la resistència fou molt més dura que a la resta de l'estat espanyol. El quart cos de l'Exèrcit dels Pirineus, comandat pel mariscal Moncey, havia passat la frontera catalana el 14/abr amb 18.000 homes, ajudat per les forces absolutistes del baró d'Eroles (8.000 homes), que s'enfrontaren a les forces liberals del general Espoz y Mina (20.000 homes), les quals lluitaren aferrissadament. La derrota de la Legió Liberal Estrangera al combat de Llers i la defecció del general Milans del Bosch, que defensava Tarragona, decidiren la campanya a favor dels invasors. Encara Espoz y Mina intentà de contraatacar el juny i 33 CATALUNYA - HISTÒRIA Centcelles (Constantí, Tarragonès) Antic terme, al sud de la vila, entre aquesta i el Francolí, on hi ha el mausoleu de Centcelles, monument funerari paleocristià de mitjan s IV. S'alça en el mateix indret ocupat per una vil·la romana que fou destruïda al final del s III i reconstruïda en gran part en el s IV. Entre les estructures que foren bastides destaquen dues sales cupuliformes funenàries que es comuniquen per un petit passadís. La sala oest és de planta quadrilobulada i no conserva la cúpula. La de l'est ha conservat la seva estructura i part de l'ornamentació, que consta de dues parts: una pintada que ocupa la part alta del cilindre de la nau, i l'altra, superior, en mosaic, que recobreix tota la cúpula. S'hi representen escenes de la Bíblia i figures d'entronitzats semblants a les del palau imperial de Tréveris. Es tracta d'un edifici de gran qualitat, pròxim a l'art oficial romà posterior a l'emperador Constantí. Basant-se en la iconografia dels entronitzats es podria deduir que possiblement fou enterrat aquí un membre de la família imperial, potser Constant II, traslladat a Tarragona després de la seva mort prop d'Elna. La data arqueològica del conjunt bé podria correspondre a aquest moment (v 350). 34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Centcelles (Sueca, Ribera Baixa) Veure> Cincelles. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Centella, roca (Vallès Oriental) Cim (1.002 m alt) dins el massís del Montseny. Formà part de la línia meridional de crestes que des del Tagamanent davalla fins a la plana del Vallès. 36 CATALUNYA - MUNICIPI
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles (Sant Martí de Centelles, Osona, s XI - Catalunya-Aragó, s XVI) Llinatge noble. Té l'origen en el senyoriu del castell de Centelles. En el regnat de Jaume I una branca es va establir a València. Les dues branques, catalana i valenciana, mantingueren forts lligams de parentiu, i ambdues és van extingir al s XVI. Els Centelles valencians prengueren part en les lluites partidistes, i foren els caps del bàndol aristocràtic i filoaragonès que des de l'any 1396 s'enfrontà amb els Soler. La lluita entre ambdós partits portà a l'organització de veritables exèrcits. Els Soler venceren els Centelles a la batalla de Llombai (1404). En morir el rei Martí l'Humà (1410), els Centelles seguiren una política antiurgellista i es posaren a favor de Ferran d'Antequera. Ajudats per les tropes castellanes, venceren a Morvedre (1412) l'exèrcit urgellista comandat pel governador de València, Arnau Guillem de Bellera, i els seus aliats, els Vilaragut i els Soler. 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles (País Valencià, s XV) Escultor. Construí el bell cadirat del cor de la catedral de Palència. 39 CATALUNYA - HISTÒRIA Centelles, baronia de (Osona, s XI – 1599) Jurisdicció feudal, centrada en el castell de Centelles o de Sant Esteve, que pertangué des del s XI a la família Centelles, la qual prengué aquest cognom pel fet de la possessió del feu. Als s IX-X, el seu terme encloïa les actuals demarcacions de Centelles, Sant Martí de Centelles (amb Sant Miquel Sesperxes) i Sant Quirze Safaja (excepte Bertí), i era dividit en tratze vilars, tots sota la dependència eclesiàstica de Santa Coloma, la futura parròquia de la vila de Centelles, que esdevingué 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles, Benet de (Catalunya ?, s XV) Noble. El 1424 sostingué torneig amb Ramon de Mur, a la plaça del Born de Barcelona. Els contendents dinaren aquell dia amb el rei Alfons IV el Magnànim. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles, Berenguer de (Catalunya, s XII - a 1204) Fill de Bernat (I) i germà de Ramon i de Gilabert (III) de Centelles. El 1192 figurava en el seguici reial d'Alfons I el Cast. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles, Bernat (I) de (Catalunya, s XII - d 1185) Fill de Gilabert (II) i pare de Ramon, Berenguer i Gilabert (III) de Centelles. Conseller de Ramon Berenguer IV de Barcelona (1152). 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles, Bernat (II) de (Catalunya, s XII – v 1238) Fill i successor de Gilabert (III) de Centelles i germà del bisbe Pere. Amb el seu pare, sembla que acompanyà el rei Pere I de Catalunya-Aragó en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Fou el pare de Bernat (III). 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles, Bernat de (Catalunya, s XII) Noble. El 1134 fou un dels qui prometeren ingressar per un any a l'orde del Temple, autoritzat aleshores a Catalunya, per bé que encara trigaria nou anys a establir-s'hi. El 1152 té alguna aparició al consell de Ramon Berenguer IV. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles, Bernat de (País Valencià, s XIV - Illes Balears ?, s XV) Eclesiàstic. Pertanyent al llinatge noble valencià del seu cognom. Era nebot de Ramon de Perellós, vescomte de Roda i de Perellós. L'acompanyà al seu curiós itinerari fins a l'anomenat Purgatori de Sant Patrici, a Irlanda, el 1397. Era sagristà de la seu de Mallorca. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles, Bernat de (País Valencià, s XV) Noble. Va ésser un dels dirigents del partit de la noblesa, el qual propugnava la candidatura de l'infant castellà Ferran d'Antequera com a successor del rei Martí l'Humà. Participà en la batalla de Morvedre (1412), on vencé els partidaris del comte d'Urgell. El 1413 va combatre la revolta de Jaume d'Urgell contra Ferran I. Posteriorment serví Alfons el Magnànim i es distingí en la campanya de Nàpols. Pel 1433 exercia el càrrec de lloctinent reial a Sardenya. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - HISTÒRIA Centelles, castell de (Sant Martí de Centelles, Osona) Antic castell (855 m alt), anomenat de Sant Esteve fins al s XIII (prengué el nom de la vila de Centelles), actualment enrunat, en un turó acinglerat (l'agulla de Sant Martí), damunt el pla de la Garga. És conegut també com a castell de Sant Martí. Fou el centre de la baronia de Centelles. És esmentat ja el 898. Una comunitat de preveres instal·lada a la seva església, dedicada a sant Esteve, esdevingué priorat canonical (Santa Maria de Centelles) a la fi del s XIII, fundat pels senyors de Centelles; a partir de la fi del s XIV anà decaient, fins a restar-ne solament el títol prioral. Les edificacions actuals corresponen en bona part al 1464, amb motiu de la projectada residència del rei-conestable Pere IV. El castell fou enderrocat per les forces de Felip V; l'església, romànica, amb un absis rectangular, és obra del principi del s XIV; la imatge romànica, molt mutilada, de Santa Maria de Castell és venerada actualment a la parròquia de Sant Martí de Centelles. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles, Caterina de (Catalunya, s XIV – s XV) Muller de Ramon de Cardona, fill d'Hug de Cardona (I de la branca de Bellpuig) i de Francesca de Pinós. El seu marit heretà la senyoria de Bellpuig devers el 1402. Fills seus foren Hug, Guillem i Antoni. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles, Caterina de (Catalunya, s XV) Dama. Germana de Francesc Gilabert de Centelles. Es casà amb Salvador d'Arbòrea, noble sard. Els béns del seu marit foren afectats per la confiscació disposada per Joan II, el 1478, sobre la totalitat de les possessions de Lleonard d'Alagó i d'Arbòrea i dels hereus per rebel·lió contra la Corona. El seu germà sortí en defensa dels interessos de Caterina. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles, Elvira de (Catalunya, s XIV) Dama. Era muller del noble Nicolau de Pròixida. Fills seus fores Olf, Tomàs i Gilabert de Pròixida i de Centelles. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles, Fermí de (Centelles, Osona, 1817 - Arenys de Mar, Maresme, 1893) Frare caputxí. Féu la Primera Guerra Carlina amb els insurrectes. Havent emigrat el 1839, prengué l'hàbit a França. Anà al Brasil el 1854, on fundà el convent caputxí de Sao Paulo. Tornà a Catalunya devers el 1888. És autor de diversos llibres, com Compendio de filosofia racional (Sao Paulo, 1864), Sermones (Río de Janeiro, 1867) i Historia de la filosofía (Barcelona, 1889). En atenció als seus mèrits tenia el títol de provincial titular de Catalunya. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles, Gilabert (II) de (Catalunya, s XI - s XII) Fill de Guadall (III). És el primer que prengué el cognom de Centelles. Donà terres de Sant Martí de Centelles al monestir de l'Estany (1117), on tingueren les tombes els seus familiars. El 1145 és citat com a senyor del castell de Sant Esteve, a Centelles, bé que aquesta possessió no fou completa fins més tard. El succeí el seu fill Bernat (I) de Centelles. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles, Gilabert (IV) de (Catalunya, s XIII - 1294/96) Fill i hereu de Bernat (III) de Centelles. Es casà el 1267 amb Elisenda de Bellpuig, la qual aportà la casa de Bellpuig, els castells de Sameda i del Brull, Aguilar, la casa de Güell, els castells de Castelladrau, de Castellnou, drets a Tona, etc. Llur fill fou Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles, Guillem Ramon (I) de (País Valencià, s XIV - s XV) Fill d'Eimeric de Centelles i de Cervelló i d'Òria de Calataiud, i germà de Pere Sanxis de Centelles-Calataiud. Heretà la representació de la línia dels barons de Centelles, que continuà. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles, Guillem Ramon (II) de (País Valencià, s XV – 1490) Baró de Torralbes i de Llombai. Cosí germà de Crisògon Andreu de Centelles, de qui heretà el 1478 la baronia de Centelles. En 1474 manava un contingent valencià assetjat pels francesos a Elna (Rosselló). En capitular la plaça, salvà el seu dret a anar-se'n lliure. Fou, almenys ocasionalment, poeta. Figura entre els participants del certamen poètic convocat a València en 1486, a honor de la Concepció de Maria. El seu fill i successor fou Lluís (I) de Centelles. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles, Jaume de (País Valencià, s XIV – s XV) Noble. El 1392 participà a la gran expedició que havia de reduir Sicília a l'obediència de la reina Maria i de Martí el Jove, al qual serví i l'acompanyà a Sardenya el 1408, arran de l'expedició militar contra els rebels d'aquesta illa. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles, Jofre de (Catalunya, s XIV) Noble. El 1343, annexionada Mallorca per Pere III el Cerimoniós, enfront de Jaume III de Mallorca, fou enviat a Eivissa amb alguna força per tal de rebre, en nom del rei, la submissió d'aquesta illa. Cobrí aquest objectiu sense cap incident. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles, Jordi de (País Valencià, s XV) Poeta. Fill il·legítim del comte d'Oliva Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt. Rector d'Oliva i d'Almenara i canonge de València. De temperament impetuós, resolgué amb les armes les qüestions poètiques i amoroses, en les quals resultà dues vegades ferit (1470, 1477). Concorregué als certàmens poètics de València del 1474 (com a jutge) i el 1486 amb poesies en català i castellà. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles, Lluís (I) de (Catalunya, s XV - 1529/38) Fill i hereu de Guillem Ramon (II) de Centelles. Es casà amb Toda Carròs el 1497. El seu fill i successor fou Guillem Ramon (II) Carròs de Centelles. 65 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Centelles, marquesat de (Nàpols, Itàlia) Títol concedit el 1666 a Antoni Joan i de Centelles. Ha passat als Escrivà de Romaní i als San Miguel. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Centelles, monestir de (Fígols i Alinyà, Alt Urgell) Veure> Tresponts, monestir de. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles, Ramon de (Catalunya, s XII) Probable fill de Bernat (I) de Centelles i germà de Berenguer i de Gilabert (III). Figurà a vegades al seguici i consell d'Alfons I el Cast, del qual rebé heretats a Tortosa (1171). 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles, Ramon de (País Valencià, s XIV – s XV) Noble. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Destacà a la lluita contra Gènova. 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles, Ramon de (País Valencià, s XV) Noble. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Destacà a la lluita contra Gènova. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles, Violant de (Catalunya, s XV – Barcelona, 1477) Religiosa clarissa. Fou abadessa del monestir de Pedralbes, on morí després de trenta anys d'exercir-hi el seu càrrec. Successora de Margarida de Montcada, el seu nomenament acabà amb una llarga tradició d'abadesses pertanyents al llinatge montcadí, el mateix de la fundadora de l'establiment, la reina Elisenda. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles i de Bellpuig, Bernat (IV) de (Catalunya, s XIII - 1320/21) Fill de Gilabert (IV) de Centelles i d'Elisenda de Bellpuig. Participà en la conquesta de Menorca per Alfons II el Franc i en l'expedició contra Almeria el 1290. Es casà amb Bearnesa de Montcada, senyora de Sentmenat, filla il·legítima del vescomte de Bearn. El succeïren llurs fills Gilabert (V) i Eimeric (I) de Centelles i de Montcada. 75 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles i de Castellet, Gilabert de (País Valencià, s XIV – 1368) Senyor de les baronies de Nules i de Centelles. Conseller de Pere III el Cerimoniós. Fill de Gilabert de Centelles i de Bellpuig. Prengué part en l'expedició a Mallorca del 1343 i fou nomenat assessor del governador general de l'illa. Posteriorment participà en la campanya del Rosselló (1344). El rei Pere li confià la castellania de Canet (Rosselló) el 1344 i, després, l'alcaldia del castell de Xàtiva (abans del 1347) i la potestat d'Albaida. Durant el conflicte entre el rei i la Unió de València (1347) es mantingué al costat del primer i prengué part en la batalla de Bétera, on els reialistes foren derrotats. El 1348 fou nomenat governador de Mallorca. Defensà amb èxit l'illa de l'atac de les forces de Jaume III (1349). També es distingí en l'expedició a Sardenya (1353-54) i en la guerra contra Castella (des del 1356). Dins el consell reial formà part del grup contrari al privat Bernat de Cabrera, L'any 1363 el rei li vengué la jurisdicció de Castellcir (Vallès Oriental). 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles i de Cervelló, Eimeric de (País Valencià, s XIV - s XV) Baró de Torralbes. Fill d'Eimeric (II) de Centelles i de Vilanova i germà de Guillem Ramon i de Gilabert (VII) de Centelles i de Perellós. Fou el fundador de la branca de Gagliano i Pedralba. Majordom de l'infant Alfons. Es casà amb Òria de Calataiud, vescomtessa de Gagliano, i foren pares de Guillem Ramon (I) de Centelles i de Pere Sanxis de 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles i de Cervelló, Guillem Ramon de (País Valencià, s XIV – Morvedre, Camp de Morvedre, 1412) Baró de Torralbes. Fill d'Eimeric (II) de Centelles i de Vilanova i germà d'Eimeric i de Gilabert (VII) de Centelles i de Perellós. Tots ells intervingueren, com llur pare, en les lluites de bandositats valencianes contra els Soler. També lluità per la causa de Ferran d'Antequera, durant l'interregne, amb el bàndol dels Centelles, i morí en la batalla de Morvedre. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles i de Montcada, Eimeric (I) de (Catalunya, s XIII – Sogorb, Alt Palància, 1336) Fill de Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig i de Bearnesa de Montcada, i germà de Gilabert (V). El 1283, amb el pare i el germà, havia de lluitar al desafiament de Bordeus, entre els cavallers defensors de Pere II el Gran contra Carles d'Anjou. Morí d'una ferida rebuda al setge de Xèrica on acompanyà el rei Pere III de Catalunya-Aragó en una expedició contra el rebel Pere de Xèrica. En el seu testament vinculà la baronia de Centelles als seus descendents masculins i, en cas d'extinció de la seva línia, en disposà la substitució pels membres masculins de la línia de Nules. Fou el pare de Ramon (I) de Centelles i de Montcada. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles i de Montcada, Gaspar de (Oliva, Safor, s XVI – València, 17/set/1564) Noble. Fill d'Eimeric de Centelles, baró de Pedralba. El 1536 figurava entre els gentilhomes de la cort. Mantenia relació epistolar amb l'humanista italià Antonio Minturno. El 1552, a València s'enfrontà amb el jove duc de Gandia, la violenta reacció del qual originà una commoció entre la noblesa valenciana. Retirat a Pedralba des del 1554, a casa del seu germà Miquel, l'erasmista Jeroni Conques l'informava per carta, des de València, dels esdeveniments locals i de les novetats bibliogràfiques, i mantenia correspondència amb el teòleg sard Segimon Arquer, el qual el visità el 1559. Acusat de luteranisme, fou arrestat per la inquisició el 1563, juntament amb els seus corresponsals, i fou cremat l'any següent. El seu germà Miquel, pres també per la inquisició, fou absolt el 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles i de Montcada, Gilabert (V) de (Catalunya, s XIII – Càller, 1324) Fill i hereu de Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig i de Biarnesa de Montcada i germà d'Eimeric (I). Morí al setge de Càller. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles i de Montcada, Gilabert (VI) de (País Valencià, s XIV – 1368) Senyor de Nules. Germà de Ramon (I), que morí sense successió, i del qual heretà, doncs, la baronia de Centelles, que destinà des del 1362 al seu fill segon Eimeric de Centelles i de Vilanova, mentre que el primogènit, Pere, continuava la línia de Nules, esdevinguda primogènita. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles i de Montcada, Ramon (I) de (Catalunya, s XIV - d 1361) Fill i hereu d'Eimeric (I) de Centelles i de Montcada. En morir sense successió, heretà la baronia de Centelles el seu germà Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles i de Perellós, Gilabert (VII) de (Catalunya, s XIV - s XV) Baró de Centelles. Fill d'Eimeric (II) de Centelles i de Vilanova i germà de Guillem Ramon i d'Eimeric de Centelles i de Cervelló. Tots ells intervingueren, com llur pare, en les lluites de bandositats valencianes contra els Soler. Era Diputat Militar de la Generalitat de Catalunya el 1413. Signà aleshores un escrit dels Diputat sol·licitant de Ferran I que reprimís per les armes la rebel·lió del comte Jaume d'Urgell. A la seva mort, fou succeït pel seu fill Crisògon Andreu de Centelles. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles i de Riu-sec, Gilabert de (País Valencià, s XIV – 1409) Baró de Nules i d'Oliva, conegut també per Ramon de Riu-sec. Fou conseller i camarlenc del rei Martí. Fill de Pere de Centelles i de Vilanova. Amb les tropes valencianes participà en la defensa de Catalunya contra les companyies dels Armanyac, dels qual 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles i de Riu-sec, Joan de (País Valencià, s XIV – Sicília, Itàlia, 1398/99) Fill de Pere de Centelles i de Vilanova i de Ramoneta de Riu-sec, i germà de Gilabert i de Pere. Morí jove. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles i de Riu-sec, Pere de (País Valencià, s XIV – València, 1398) Fill de Pere de Centelles i de Vilanova i de Ramoneta de Riu-sec, i germà de Gilabert i de Joan. Havia lluitat a Sicília i morí en una brega. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles i de Terrassa, Blanca de (Catalunya, s XIV – 1348) Filla i hereva de Bernat de Centelles i Gruny i de Saurina de Terrassa. No tingué successió dels seus matrimonis amb Guillem-Galceran de Cabrenç i amb Guillem de Calders. Fundà la cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís al seu casal de Terrassa (1344), traslladada posteriorment a Montalegre. 91 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Centelles i de Ventimiglia, Antoni de (Sicília, Itàlia, 1415 ? – Calàbria, Itàlia, 1470 ?) Marquès de Catrone, comte de Catanzaro, comte de Collesano i primer príncep de Santa Severina (1464). Fill i hereu de Gilabert de Centelles i de Constanza de Ventimiglia. Acompanyà Alfons IV el Magnànim en les campanyes d'Itàlia, i caigué presoner, amb ell, a la batalla naval de Ponça (1435). Un cop alliberat, participà en la 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles i de Vilanova, Eimeric (II) de (País Valencià, s XIV - Llombai, Ribera Alta, 1404) Noble. Des de vers el 1360 apareix com un dels principals col·laboradors del futur Joan I i es col·locà al seu costat en la pugna sostinguda amb Pere III el Cerimoniós (1383). També prengué part en la campanya de l'infant contra el comte d'Empúries (1385). Després de l'entronització de Joan I, continuà essent un dels seus principals consellers. Prengué part en el rebuig de les tropes dels Armanyac (1389-90). A la mort de Joan I (1396) fou inclòs en el procés contra els consellers reials, acusat d'oposar-se a la successió de Martí l'Humà; el 1398 fou absolt. Es retirà a València, on participà en les lluites nobiliàries i trobà la mort a la batalla de Llombai. La seva herència es dividi entre els seus fills: Gilabert (VII) de Centelles i de Perellós, i Guillem Ramon i Eimeric de Centelles i de Cervelló. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles i de Vilanova, Pere de (País Valencià, s XIV - a 1391) Baró de Nules. Fill i successor de Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada. Camarlenc de la reina Sibil·la. Es casà amb Ramoneta de Riu-sec, hereva de les baronies d'Oliva, Riba-roja i Rebollet, per la qual cosa els hereus d'aquesta línia es digueren també Ramon de Riu-sec. Durant la guerra contra Castella defensà Morvedre, que hagué de capitular, raó per 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles i Gruny, Bernat de (Catalunya, s XIII – 1319) Fill il·legítim de Bernat (III) de Centelles. Castlà de Sitges, que fou legitimat pel rei Jaume I el 1263. Es casà amb Saurina de Terrassa, posseïdora de les castlanies de Terrassa i d'Erampunyà i el casal de Vallparadís, i se'n separà després. Llur filla i hereva fou Blanca de Centelles i de Terrassa. 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles i Mercader, Cotald de (País Valencià, s XVI) Baró d'Almedíxer. Fou declarat baró de Nules per sentències del 1581 i 1585. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles i Mercader, Cristòfor de (País Valencià, s XVI - s XVII) Noble de la línia dels barons d'Almedíxer. Es casà amb Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, i foren agraciats amb els títols marquesals de Quirra i de Nules. Els succeí Joaquim (II) Carròs de Centelles i de Calataiud, fill d'una segona muller de Cristòfor. 98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles i Ossó, Agustí (el Grau de València, 1909 – Barcelona, 1985) Fotògraf. Des de molt jove va especialitzar-se en el fotoperiodisme, col·laborant amb la premsa de Barcelona. Utilitzant una cambra "Leica" tingué molta mobilitat i pogué realitzar reportatges molt complerts d'esdeveniments com, per exemple, la revolta del 19/jul/1936 a Barcelona o d'altres episodis de la guerra civil. El seu arxiu personal és una de les principals fonts d'informació gràfica dels anys de la república i de la guerra. Exiliat a França, va tornar el 1944 a Barcelona, on es va dedicar fins a la seva mort a la fotografia industrial i publicitària. L'any 1984 li fou 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles i Roig, Joan (Barcelona, 1887 – 1964) Escultor. Fou deixeble de Miquel i de Llucià Oslé, plasmà com ells la vida del poble; la seva obra En romeria (1907, Museu d'Art Modern de Barcelona) fou premiada pel bisbe Torras i Bages. Excel·lent retratista (retrats dels seus pares, al Museu d'Art Modern de Barcelona), realitzà el bust del pintor Vicenç Rodés que li fou encarregat per a la façana d'aquest museu. Es retirà el 1918. Regalà una gran part de la seva obra al Museu d'Igualada. Darrerament tornà a esculpir dins un hieratisme estilitzat (Eivissenca, plaça d'Eivissa, Barcelona). 100 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Centelles i Ruffo, Antoni de (Sicília, Itàlia, s XV - Constantinoble, Turquia, s XV) Fill d'Antoni de Centelles i de Ventimiglia i d'Enrichetta Ruffo, i germà d'Enric. Fou marquès de Cotrone. Serví el rei Lluís III de Nàpols. Morí esclau a Constantinoble. 101 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Centelles i Ruffo, Enric de (Sicília, Itàlia, s XV) Fill d'Antoni de Centelles i de Ventimiglia i d'Enrichetta Ruffo, i germà d'Antoni. Estigué al servei del rei Lluís III de Nàpols. Morí emmetzinat i fou el darrer membre de la línia secundària dels Centelles de Sicília. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Centelles-Calataiud, Pere Sanxis de (País Valencià, s XIV - s XV) Fill d'Eimeric de Centelles i de Cervelló i d'Òria de Calataiud, i germà de Guillem Ramon (I) de Centelles. Heretà el vescomtat (després comtat) de Gagliano i la baronia de Pedralba continuant aquesta branca que s'extingí a mitjan s XVI i a la qual pertangué Gaspar de Centelles-Calataiud i de Monterde. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles-Riu-sec i de Cabrera, Bernat de (País Valencià, s XIV – Sardenya ?, Itàlia, 1433) Baró de Nules, d'Oliva i de Rebollet, conegut també per Ramon de Riu-sec. Fill de Gilabert de Centelles i de Riu-sec. De molt jove passà a Sicília al servei de Martí el Jove, del qual fou camarlenc. Posseí a l'illa el feu de Naso i, després, la castellania de Capo d'Orlando (1409). El 1408 acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya amb tropes a despeses seves. Fou un dels signants del testament del rei, que li destinà un llegat (1409). Retornà després a València, on, en morir el seu pare (1410), capitanejà el bàndol dels Centelles en els moments decisius de l'interregne. Partidari de Ferran d'Antequera, aquest li envià tropes castellanes per fer cara als Vilaragut i al governador de València, Arnau Guillem de Bellera, partidaris de... Segueix... 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles-Riu-sec i de Cabrera, Gilabert de (País Valencià, s XIV – Sicília, Itàlia, v 1413) Noble. Iniciador de la línia secundària dels Centelles de Sicília. Serví el rei Martí el Jove a Sicília. Es casà amb Constanza di Ventimiglia, comtessa de Collesano. Llur successor fou Antoni de Centelles i de Ventimiglia. 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles-Riu-sec i de Cabrera, Pere de (País Valencià, s XV – 1459) Baró d'Almedíxer (dit també Pere de Riu-sec). Es casà amb Joana de Sentllir, senyora de la baronia d'Almedíxer, i fou l'iniciador d'aquesta línia secundària dels Centelles. Llurs successors es cognomenaren també de Sentllir. El seu quadrinét fou Cristòfor Carròs de Centelles i Mercader. 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles-Riu-sec i de Cardona, Magdalena de (País Valencià, s XVI – 1596) Dama. Casada amb Carles de Borja, duc de Gandia. Obtingué el comtat d'Oliva i la baronia de Rebollet, per sentència del 1587. 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles-Riu-sec i de Queralt, Francesc Gilabert de (País Valencià, 1408 - Esglésies, Sardenya, 1480) Comte d'Oliva i camarlenc d'Alfons el Magnànim, conegut també per Ramon de Riu-sec. Fill de Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera. Prengué part en les guerres d'Itàlia al servei d'Alfons el Magnànim del 1433 al 1458. Com a segon comandant de la flota reial, capitanejada per Bernat de Vilamarí, es distingí en la segona batalla naval de Ponça (1435), contra els genovesos. Formà part de l'ambaixada tramesa pel rei a Calixt III, per felicitar-lo per la seva elecció (1455). El rei Alfons li donà Empúries de Sardenya (1438), on tenia altres possessions heretades dels seus pares, i li concedí el títol de comte d'Oliva (1449). El 1444 permutà el seu feu de Naso a Sicília pels de Pere de Cardona i de Villena, comte de Collesano. El 1478 fou nomenat portantveus de governador de València. Sembla que morí a Sardenya, on havia anat per intervenir a favor de la seva germana Caterina, casada amb Salvador d'Arborea, comte de Goceà, a qui havien estat confiscats els béns. 108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles-Riu-sec i Fernández de Heredia, Francesc Gilabert de (Oliva, Safor, s XVI - País Valencià, 1552) Noble i poeta. Tercer comte d'Oliva i baró de Nules (1536), conegut també per Ramon de Riu-sec i per Francesc Gilabert Ximénez de Urrea. El seu oncle Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, segon comte d'Oliva, li donà com a preceptor l'humanista Joan Baptista Anyes, el qual li dedicà el seu Apologetycum Panegyricon (1550), imprès a despeses d'ell. El 1525 s'havia casat amb Maria de Cardona i Manrique de Lara, filla del duc Ferran de Cardona. En heretar el comtat el 1536, envià el seu mestre, que continuà sempre al seu servei, a catequitzar els moriscs de la vall d'Aiora. Escriví elegies, epigrames, cartes, 109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, Serafí de (Oliva, Safor, s XV – 1536) Segon comte d'Oliva, baró de Nules (1480-1536) i poeta, conegut també per Ramon de Riu-sec. Era fill de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt. Prengué part en el setge de Màlaga (1487) i en les campanyes de Ferran II de Catalunya-Aragó a Nàpols. Durant la revolta de les Germanies, fou amb el duc de Sogorb, Alfons d'Aragó, un dels dirigents de la repressió contra els agermanats. Afeccionat a les lletres i a la poesia, subvencionà les despeses d'edició de diversos llibres, entre els quals el Cancionero general d'Hernando del Castillo (1511), en el qual figuren unes Cobles seves. Protector de l'humanista Joan Baptista Anyes, l'elegí com a preceptor del seu nebot i successor Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec. És autor d'un sonet, en castellà, a la fi de la traducció castellana d'Orlando Furioso d'Ariosto, de Jerónimo de Urrea. Gil Polo l'inclogué entre els poetes valencians en el seu Canto del Turia.
Anar a: [ Ceg ] [ Celm ] [ Centelles ] [ Centelles, G ] [ Centelles i ] [ Centelles i de T ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Celler Vell (
Cellera de Ter, la
Censà
Centelles