|
|
|
Anar a: [ Vilanova i A ] [ Vilap ] [ Vilar ] [ Vilar, M ] [ Vilar i ] [ Vilaragut, J ] Fuig dels elogis però tracta de merèixer-los. (François Fénelon) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilanova i Andreu, Antoni (Barcelona, 25/mar1923 - ) Professor, investigador i crític literari. Professor de literatura espanyola a la Universitat de Barcelona i catedràtic des del 1975. Especialista en l'estudi de les fonts literàries, ha publicat diversos estudis sobre la literatura del segle d'or (sobretot Erasmo y Cervantes, 1949; Las fuentes y los temas del Polifemo de Góngora, 1952) i la novel·la de postguerra (Novela y sociedad en la España de la postguerra, 1967). Responsable de l'edició crítica d'obres com Lo somni (1946) i La lozana andaluza (1952), membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de la Real Academia Española. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilanova i Barrera, Ramon (Barcelona, 1801 – 1870) Compositor. Estudià a Berga, i completà els estudis musicals amb el mestre de capella de la seu de Barcelona, Francesc Queralt. El 1829 anà a Milà i en tornar a Barcelona fou nomenat mestre de capella de la catedral (1830). El 1833 era a València i hi dirigia els espectacles d'òpera del Teatre Principal. Després tornà a Barcelona, on es dedicà totalment a l'ensenyament i a la composició. Compongué la coneguda Missa pastoril, estrenada el 1828 i presentada a Roma, amb gran èxit. També és autor d'una Missa per a gran orquestra i la Missa anomenada de l'arpa, tres misses de glòria i una Missa de rèquiem, una Pregària de la Verge, per a cor, un Tantum ergo, un O Salutaris i un nombre 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilanova i Bosch, Joan Evangelista (Rubí, Vallès Occidental, 1927 - ) Teòleg benedictí. Ingressà el 1944 al monestir de Montserrat i fou ordenat sacerdot el 1952. Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, a Barcelona, des del 1968, any de la seva fundació. Ha dirigit les revistes "Qüestions d'Art" (1967-70) i "Qüestions de Vida Cristiana", des que la va fundar l'any 1958. Conegut per la seva Història de la teologia cristiana (3 volums, 1984-89), entre altres cal destacar El coratge de creure (1976), La fe cristiana (1980), Un temps per a Déu (1982), Esperit i llibertat (1988) i La fe cristiana, entre la suspecha y la inocencia (1990). 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilanova i Bosch, Jordi (Rubí, Vallès Occidental, 1925 – Barcelona, 15/jul/1998) Interiorista i dissenyador. Estudià belles arts i disseny a Barcelona. Renovà el panorama de la decoració d’interiors a Catalunya i a l’Estat espanyol, on, entre altres innovacions, introduí els treballs en fusta blanca i fou capdavanter en la creació d’un hàbitat infantil. La seva tasca abastava també l’habitatge particular i els interiors de botigues, oficines, escoles, etc. Col·laborà amb arquitectes, ceramistes (Jordi Aguadé) i joiers (grup Cantonada, Ars Sacra, etc) i en diverses experiències. Fou membre del FAD. 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilanova i Entreaigües, Tomàs (València, 1769 - Madrid ?, s XIX) Metge i zoòleg. Es llicencià de medicina i filosofia. Fou membre de la Societat d'Amics del País, de València, de l'Acadèmia Mèdico-Pràctica 6 CATALUNYA - MUNICIPI
7 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilanova i la Geltrú, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1889 a Rafaela de Torrents i de Higuero. Passà als Sarrià. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilanova i Lladró de Vidaure, Ramon de (Catalunya, s XIV - 1402/08) Alt funcionari reial. Nét de Vidal de Vilanova. Prengué part a l'empresa d'Algesires el 29/mar/1344, al setge de l'Alguer el 23/ago/1353, i al de Càller el 1354. Fou ambaixador de Pere IV de Catalunya-Aragó prop del comte de Foix l'any 1363. Aquell mateix any, quan el rei de Castella posà setge a València i avançà cap a Tortosa, Ramon de Vilanova anà a València enviat per Pere el Cerimoniós per notificar als valencians, i particularment al comte de Dénia (que tenia el comandament de la ciutat), que ell personalment acudiria a socórrer-los. També fou enviat pel rei a Castella a firmar la pau entre ambdós regnes, i fou el plenipotenciari que signà a Barcelona l'any 1378, amb Damià Cataneo, la pau entre Gènova i Catalunya-Aragó. El 1382 fou deixat per Rocabertí com a lloctinent dels ducats d'Atenes i Neopàtria, els quals governà fins al 1384, en què hagué de tornar a 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilanova i Massanet, Pelai (Terrades, Alt Empordà, 1868 – Barcelona, 1953) Polític republicà i metge. Afiliat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, l'abandonà en morir aquest i s'adherí, el 1903, a la Unio Republicana; contrari, però, a la Solidaritat Catalana, passà al reformisme de Melquíades Álvarez, i fou finalment, el 1915, un dels dirigents del Bloc Republicà Autonomista. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilanova i Piera, Joan (València, 1821 – Madrid, 1893) Geòleg i paleontòleg. Catedràtic de la universidad de Madrid. Fou un gran investigador de la geologia i la prehistòria del País Valencià. Les seves idees religioses, però, no li permeteren acceptar la teoria evolucionista. Reuní cent vint caixes de materials diversos, fruit dels seus estudis i les deixà a la ciutat de Madrid. És autor de treballs notables sobre les seves especialitats. Entre aquests és remarcable la seva Memoria geognóstica-agrícola sobre la provincia de Castellón (1859). 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilanova i Piera, Josep (València, 1836 - Picassent, Horta, 1884) Enginyer de mines. Germà de Joan. Fou enginyer en cap a Màlaga, Terol, Almeria i València (1875-85) i membre de diverses entitats científiques. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilanova i Pizcueta, Francesc (el Cabanyal, València, 1859 – 1923) Escriptor. Doctor en dret, col·laborà en diversos periòdics valencians. Publicà els reculls de poemes Rosas de té i Violetas y campanillas i de narracions Alfabeto de la virtud, Biografía de Juan de Juanes (1884), Historia de la universidad literaria de Valencia (1903) i Guía artística de Valencia (1905 i 1907). 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilanova i Ribas, Mercè (Barcelona, 1936 - ) Historiadora. Estudià a la Universitat de Barcelona, de la qual fou catedràtica d’història contemporània. Ha estat fellow del Wilson Center de Washington, visiting schollar de la Harvard University, professora de la Boston University i investigadora de l’Institut d’Histoire du Temps Présent, de París. Fou fundadora de la revista "Historia, Antropología y Fuentes Orales", que dirigí, i des del 1996 presidenta de l’Associació Internacional d’Història Oral. Les seves recerques s’han centrat en els estudis electorals i en la creació de fonts orals. Les seves principals publicacions són Atlas electoral de Catalunya durant la Segona República (1986), Atlas de la evolución del analfabetismo en España de 1887 a 1981 (1992) i Les majories invisibles (1995). 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilanova Muñoz i Poyanos, Tomàs Manuel (Bigastre, Baix Segura, 1737 – València, 1802) Metge. Es doctorà el 1764. Fou catedràtic interí en algunes ocasions, i titular d'aforismes d'Hipòcrates des del 1787. Publicà les obres Tabla para saber todos los días del año a que hora y minutos sale el sol y se pone a Valencia (1758), Índice copioso y circunstanciado, dispuesto en orden alfabético, de las cosas notables que se hallan en las "Instituciones" de Piquer, Problema physicum de mirabili quodam repulsionis effecto (1774), Discurso sobre un nuevo método fácil y expedito de demostrar las proposiciones matemáticas fundamentadas en proporcionalidad (1782), Curso del nuevo planeta Herschel, según se observara desde Valencia en el año 1785 (1785), Modo fácil de observar el planeta Herschel en su movimiento del año 1788 (1787) i Explicación de los calendarios español y francés y de la reducción mutua de sus fechas (1800), així com de molts d'altres escrits inèdits. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilanoveta (Sant Pere de Ribes, Garraf) Llogaret, al sud del terme, vora la carretera de Sitges a Vilanova i la Geltrú, a poca distància del terme d'aquesta vila. És esmentatt ja al s XIV. Des de mitjan s XX ha esdevingut, de fet, un barri industrial de Vilanova. 19 CATALUNYA - HISTÒRIA
20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilanoveta (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Caseria i església (o Vilanova, o el Mas de Vilanoveta) de l'antic mun. d'Hortoneda de la Conca i, des del 1969, de l'actual, dins l'antic terme de Pessonada (dit el s XIX Pessonada i el Mas de Vilanova), a la dreta del riu de Carreu, vora el terme d'Aramunt. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilanoveta del Camí (Anoia) Veure> Vilanova del Camí. 22 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Vila-Paterna, comtat de (Paterna, Horta) Títol concedit el 1746, sobre la vila, a Antonio Pando y Bringas, ministre del Consell d'Hisenda i cavaller de Calatrava. Passà als Samaniego, vescomtes d'Armeria, i als Álvarez de Toledo, marquesos de Martorell. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilapedrers (Navès, Solsonès) Veure> Sant Martí de Vilapedrers. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilaperdius (Pontils, Conca de Barberà) Llogaret, al nord-est del poble de Santa Perpètua de Gaià, damunt el plans de Vilaperdius, que dominen per l'esquerra l'engorjat curs del torrent de Sant Magí, des de Montalegre fins a la confluència amb el Gaià, a Pontils. El lloc, dins el terme del castell de Santa Perpètua, pertanyia al monestir de Bages, el qual el donà el 1068 a poblar a una família amb l'obligació de construir-hi una torre. El s XII existia ja l'església (Santa Maria), i amb el temps esdevingué una quadra. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilapicina (Barcelona, Barcelonès) Veure> Santa Eulàlia de Vilapicina. 26 CATALUNYA - HISTÒRIA
27 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Vilaplana (les Paüls, Alta Ribagorça) Caseria (1.488 m alt), al sud-est de la vila, al cim d'un serrat que domina, per l'esquerra, l'Isàvena. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilaplana (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Caseria de l'antic mun. de Mur. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilaplana (la Baronia de Rialb, Noguera) Poble (626 m alt) (o Vilaplana prop Tiurana), al sud del terme, a la dreta del Segre, entre la Clua i Tiurana. L'església parroquial és dedicada a sant Miquel. Formava part de la baronia de Tiurana. 30 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vilaplana (Prats de Molló, Vallespir) Veure> Sant Martí de Vilaplana. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilaplana, Antoni de (Lleida, s XVII) Jurisconsult. Cavaller. Professor de dret civil de la universitat lleidatana, jutge de reclamacions, veguer i batlle de Barcelona. Autor d'unes Proposiciones cristianas y políticas (1679) i d'un tractat De brachio militari et pristina nobilitate Gotholanorum (1684). Comentà l'obra de Peguera sobre els lluïsmes amb el títol Illustrationes feudales et emphiteuticales i anotà l'Ordus judicarius d'A. de Ripoll. 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaplana, Melcior (Benimarfull, Comtat, 1782 - Cadis, Andalusia, 1835) Escriptor. Prengué part en la guerra del Francès i fou milicià (1820-23). El 1834 fou pres, acusat de voler alçar una partida carlina. Conegut com el Tio Melcior, compongué un gran nombre de poemes en català i castellà, sobretot de caràcter 33 CATALUNYA - MUNICIPI
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilaplana i Comín, Joan Isaac Veure> Joan Isaac (autor i intèrpret de cançons). 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilaplana i d'Agulló, Francesc de (Copons, Anoia, 1597 – Perpinyà, 1649) Noble. Senyor de Balsareny de Segarra i del Soler d'Avall i castlà de Copons. Fill i hereu del cavaller Antoni de Vilaplana i Seragut, fou condemnat el 1620 a reclusió per haver matat el governador de Copons. Commutada la pena pel servei a Flandes (1634), s'evadí prop de Perpinyà. Nebot de Pau Claris, inicià en nom d'ell les negociacions amb els francesos, en guerra contra el rei de Castella; el 1640 intervingué en el pacte d'ajuda militar de Ceret, amb Ramon de Guimerà i de Tamarit, acompanyà el representant francès Monsieur Espenan a Barcelona i a Tarragona, i en capitular aquest, agrupà una petita força de cavalleria al Penedès contra l'exèrcit castellà del marquès de Los Vélez. A la mort (1641) de Pau Claris, lluità encara al Rosselló, però deixà de tenir càrrecs de responsabilitat. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Vilaplana i de Copons, Francesc de (Rosselló, s XVII - Perpinyà, 1649) Noble. Germà petit d'Antoni. Era senyor del lloc del Soler, establert a Perpinyà. El 1620, per alliberar un amic, entrà a la presó de Copons i hi matà d'un tret el governador, mentre aquest dormia. Se salvà de la condemna a mort pel fet de ser menor i per les bones relacions de la família. Fou tanmateix condemnat a exili perpetu i reclusió en una fortalesa de la costa africana. El 1634 li fou commutada la pena sota condició de servir el rei Felip IV a Flandes. Mentre hi era conduït, i no gaire lluny de Perpinyà, s'escapà i desaparegué. Malgrat les ordres de captura cursades pel virrei, no trigà a deixar-se veure, i fins sostingué un litigi abrandat amb el noble Ramon Xammar. Per raó del seu matrimoni emparentà amb Pau Claris, que seria diputat eclesiàstic i president de la Generalitat, el qual l'anomenava nebot. Claris el protegí i el féu sergent major del terç de la Generalitat enviat a Salses (1639). Poc després era nomenat vista de duanes a Perpinyà. Aquest càrrec li faria adquirir ràpides relacions amb França, tot i la situació de guerra contra aquest país. Sembla que, el 1640, fou el primer negociador dels contactes preliminars amb França, molt secrets, de cara a una aliança amb Catalunya i contra Espanya. Pel juliol anà a Narbona amb aquesta missió. Més tard, després d'haver anat a cercar poders, establí amb el francès Espenan un primer acord, el 7/set/1640. Fou tractador de la conferència de Ceret, amb Ramon de Guimerà, conclosa el 24 del mateix mes, i a l'octubre se celebrà unes converses més precises d'aliança a Barcelona. Aleshores acompanyà fins al Llenguadoc el plenipotenciari francès, Du Plessis-Besançon. Pel novembre s'ocupà d'introduir al país les pagues destinades a les primeres forces auxiliars franceses. Acompanyà el general Espenan quan aquest entrà a Catalunya. Era amb ell a Tarragona quan el francès capitulà i es replegà a França. Vilaplana agrupà aleshores una petita força de cavalleria catalana i restà al Penedès per controlar l'avanç de l'exèrcit del marquès de los Vélez. El 1641, després de la mort de Claris, decaigué el seu paper polític. L'estiu del mateix any manà forces de cavalleria a la campanya empresa al Rosselló. Restà en aquest front. El 1643 fou tramès a París per les autoritats perpinyaneses de cara a protestar contra els abusos comesos per algunes tropes franceses. 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaplana i Gisbert, Josep (Alcoi, Alcoià, 1824 – 1904) Escriptor i eclesiàstic. Fou cronista de la ciutat. És autor d'una notable Historia religiosa de Alcoy. Publicà d'altres monografies sobre temes històrics locals. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaplana i Sempere, Antoni (Alcoi, Alcoià, 1841 – 1888) Escriptor. Inicià la carrera eclesiàstica, però l'abandonà per ocupar-se dels negocis familiars. Escriví obres teatrals, representades a Alcoi, com El tullit de fa tres sigles (1865), La font de Montal o un criment del feudalisme i Alcoi per l'Archiduque o el suplici de Perera. 40 CATALUNYA - HISTÒRIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilar, Bernat (Barcelona, s XVII - 1693/94) Escultor. És autor de l'excel·lent columna salomònica de la creu que s'alça al pati de l'antic Hospital de la Santa Creu, a Barcelona. L'obra fou enllestida el 1691. 42 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Vilar, el (Vilallonga dels Monts, Vallespir) Antiga canònica agustiniana (Santa Maria del Vilar) filial de Lledó, situada al lloc del Vilar. Des del 1089 el priorat de Lledó hi tenia drets, i el seu prior hi exercia una certa tutela (el 1094 obtingué per al Vilar els delmes de Vilallonga dels Monts). La comunitat hi consta des del 1142, que fou consagrada l'església actual. Era formada per un prepòsit, tres canonges i algun beneficiat. El 1415 el càrrec de prepòsit es refongué amb el prioral de Lledó. El monestir tenia força béns, entre els quals les esglésies de Santa Coloma d'Alamans (cedida el 1146) i Sant Joan d'Albera (1181). Des del 1307 el prepòsit tenia, per concessió del rei Jaume II, la jurisdicció civil del lloc del Vilar. Des del s XV no hi hagué pràcticament comunitat, tot i que hagué fins a la fi del s XVII alguns prepòsits (purament titulars). Resta l'església romànica, sense culte, de planta de creu llatina amb tres absis. La volta és un xic apuntada, i hi ha restes de pintures romàniques. El seu primitiu portal esculpit és ara al castell de Mesnuls de Montfort l'Amaury. Al nord hi ha traces de l'antic claustre. 43 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilar, el (Sant Pere de Torelló, Osona) Antic casal i fortalesa i actual masia, al peu de la serra de Curull. Els Vilar es refongueren amb la família Milany (1360). El 1373 adquirí el casal Roger de Malla, senyor també de Curull, i fou en endavant la residència dels senyors de Curull. És un gran casal del s XV, amb retocs posteriors. És conegut popularment pel castell de la Vinyeta. 44 ANDORRA - HISTÒRIA Vilar, el (Ordino, Andorra) Antiga caseria de la parròquia. 45 CATALUNYA - HISTÒRIA
46 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vilar, el (Reiners, Vallespir) Llogaret, a l'esquerra del Tec, aigua amunt del Pont de Reiners. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilar, el (Vilanova de Sau, Osona) Masia i antiga quadra, situada als vessants septentrionals del coll Savena, dins la parròquia de Sant Andreu de Bancells. És esmentada el 1380 com a quadra amb tres masos. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilar, el (Castellbell i el Vilar, Bages) Poble (239 m alt), situat en un turó a l'esquerra del Llobregat, dins el gran meandre que aquest forma des del congost de Castellbell al de la Bauma, entre les rieres de Rellinars i de Marà. La construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, l'any 1859, produí un increment de la població i elevà a parròquia l'antiga església sufragània de Castellbell. Al peu del turó del Vilar s'han desenvolupat les colònies fabrils de la Bauma, el Borràs de Castellbell i la colònia Burés. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilar, el (Blanes, Selva) Santuari (la Mare de Déu del Vilar), situat 4 km, al nord, de la població, prop del mas del Vilar. Existia ja el 1323, i l’edifici actual fou acabat el 1612, ampliat amb un cambril el 1787 i millorat i restaurat després moltes vegades. S'hi venera una imatge romànica de la Mare de Déu, asseguda, amb l’infant que beneeix, obra del s XIII, que la tradició fa trobada en aquest lloc. La vila de Blanes hi celebra una festa, votada el 1650, el dia de Santa Caterina, i una altra el dia de Sant Rafael (24/oct), per un altre vot, del 1795. També hi té lloc un aplec el dimarts de Pasqua, i els feligresos del rodal hi acudeixen en calamitats públiques i privades. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilar, el (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) Veïnat, al sud-oest del cap del municipi. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA
52 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vilar, el (Clairà, Rosselló) Veure> Sant Pere del Vilar 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilar, estanyol de (Porqueres, Pla de l'Estany) Estany perifèric de l'estany de Banyoles, al sud-oest, prop de Porqueres. Té 175 m de longitud, 70 m d'ample i 6 m de profunditat. Des del 1949 és unit a l'estany de Banyoles per un canal. 54 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilar, hostal del (Sant Agustí de Lluçanès, Osona) Antic hostal de camí ral, situat en una collada del municipi, sota la muntanya dels Munts, en un indret travessat per antics camins ramaders i per la moderna cruïlla de carreteres que enllacen el Lluçanès amb el Ripollès i la plana de Vic. Antiga propietat de la masia del Vilar de Sant Boi. S'hi celebra una tradicional fira de bestiar el 28/set, en l'època en que els ramats de les contrades pirinenques i subpirinenques baixen a hivernar a les zones, més càlides, de l'interior. La fira se celebra en camp obert, i l'hostal li ha donat el nom de Fira de l'hostal del Vilar. Els darrers anys ha decaigut força. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilar, Joan (Catalunya, s XV) Jurista. A més dels seus escrits jurídics, publicà, segons Jeroni Pau, una versió catalana del llibre De epidemia peste. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilar, Joan Baptista (Tarragona, s XVI - s XVII) Gravador i argenter. En són coneguts alguns gravats excel·lents, com les portades dels llibres Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos, de Francesc de Montcada, i Quatre dels últims tractats de la selva de sentències, de J. Ferrer de Guissona, estampats ambdós a Barcelona el 1623. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Vilar, Llucià (Perpinyà, 1915 - ) Escriptor. Comerciant, presidí l'Orfeó Canigó de Perpinyà i fou el fundador de la revista "La Tour Latine". Publicà L'oliu encès (1952), recull de faules originals. És autor també d'un llibre de poemes en francès. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilar, Miquel (València, s XVII – 1685) Metge. Des del 1632 era catedràtic d'anatomia a la facultat valenciana, de la qual en seria degà. El 1649 manà una companyia de cavalleria que intervingué a la guerra de Separació, en favor de Felip IV, per reprendre Tortosa. Durant algun temps fou catedràtic de prima a Nàpols, però tornà a la Universitat de València. Fou metge de cambra de Carles II. És autor del tractat Statera jatrica Valentina in theriacis viperis pastillis partium podera librans (1664) i d'una altra obra de toxicologia que restà inèdita. Fill seu era l'eclesiàstic Miquel Joan Vilar. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilar, Miquel Joan (València, s XVII – 1717) Escriptor. Eclesiàstic. Doctor en teologia i catedràtic de Sagrada Escriptura durant 48 anys de la Universitat de València. Publicà un Sermón (1689) amb motiu de les exèquies de la reina Lluïsa de Borbó, i algunes poesies seves en llatí i castellà figuren en publicacions de l'època. Deixà inèdits alguns tractats teològics, i inacabat un extens poema en monosíl·labs catalans. Reuní una important biblioteca particular, que comptava, en morir, uns 17.000 volums. 61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
62 EUROPA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilar, riera de (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà) Afluent del Daró per la dreta, que neix al vessants nord-orientals de les Gavarres i desguassa aigua avall de la ciutat. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilar, Tomàs (Vic, Osona, s XVII) Filòsof i frare dominicà. És autor dels llibres In primam partem St. Thomae commentaria, en dos volums (1631-46) i Summa controversiarum in prima secundae St. Thomae Aquinatis (1647). 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA
66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
67 ANDORRA - GEOGRAFIA Vilar de Canillo, el (Canillo, Andorra) Caseria de la parròquia, a la dreta de la Valira, a la confluència amb la vall de Rius. 68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vilar de Caselles, el (Alta Cerdanya) Veure> Cabanassa, la. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilar de Lles, el (Lles, Baixa Cerdanya) Llogaret (o de la Llosa), a la vall de la Llosa, vora el riu, dins l'antic terme de Viliella. Hi ha una capella dedicada a sant Marc. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilar de Sant Andreu, el (Vilademuls, Pla de l'Estany) Poble, prop del de Terradelles, de la parròquia del qual depenia l'església de Sant Andreu. A la fi del s XVII era lloc reial. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA
72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilar de Santa Maria, el (Montsià) Veure> Mas de Barberans. 73 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilar del Baró, el (la Pobla de Mafumet, Tarragonès) Antiga quadra. 74 ANDORRA - HISTÒRIA Vilar d'Engordany, el (Andorra la Vella, Andorra) Antic poble i església (o els Vilars d'Engordany), a l'oest d'Engordany, a l'esquerra de la ribera d'Ordino, abans de la seva confluència amb la Valira. En resta l'església pre-romànica de Sant Romà. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilar d'Organyà, el (Cabó, Alt Urgell) Veure> Vilar de Cabó, el. 76 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Vilar d'Ovança, el (Montlluís, Alta Cerdanya) Antic lloc i castell (o Ovanç), que dominava l'accés des de l'est al pla de la Perxa i de la Cerdanya, bastit a l'esquerra de la Tet, 200 m sota les fortificacions de Montlluís, la construcció de les quals en 1681-91 comportaren la seva destrucció. El lloc fou donat l'any 965 pel comte Sunifred de Cerdanya al monestir d'Arles. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA
78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilar i Bàguena, Sergí (València, 1935 – Barcelona, 23/oct/1998) Periodista i sociòleg. Es doctorà en sociologia (1974) per la Universitat de París-Vincennes i en ciències polítiques (1978) per la Sorbona, d’on fou professor de sociologia política els anys 1969-78, que visqué exiliat, època en què també milità al PSUC. Exercí el periodisme polític en un gran nombre de publicacions. Edità, entre d’altres, els assaigs Manifiesto sobre Arte y Libertad (1962 i 1964), El poder está en la calle (1968), Cataluña en España (1968), Cuba, socialismo y democracia (1973) i Sociedad, información y poder (1992), però destacaren sobretot els estudis i reportatges dedicats al franquisme i la transició democràtica: La oposición a la dictadura (1976), La naturaleza del franquismo (1977), tesi doctoral del 1974, Historia del antifranquismo, 1939-1975 (1984), La década sorprendente 1976-86 (1986, Premio Espejo de España), alguns dels quals han esdevingut obres de referència. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilar i Costa, Joan (Manresa, Bages, 1899 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1962) Eclesiàstic i escriptor. Ingressà a la Companyia de Jesús i fou bibliotecari de l'Institut Bíblic Pontifici de Roma. Deixà la companyia, i durant la guerra civil fou funcionari destacat del Comissariat de Propaganda. Publicà, només amb inicials, Montserrat (1938), rèplica, amb bons fonaments bíblics i patriòtics, a la carta col·lectiva de l'episcopat espanyol. A l'exili exercí un apostolat popular, i publicà Als catalans (1944), antecedent breu de Lletres catalanes (1946), vast programa de reorganització de Catalunya i de l'Església catalana. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilar i Pascual, Lluís (Catalunya, s XIX) Genealogista. És autor d'un Diccionario genealógico y heráldico de las familias ilustres de la monarquía española, que començà a publicar el 1864. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilar i Torres, Josep (València, 1828 – 1904) Pintor. Catedràtic de paisatge a l'escola de Sant Carles (1891). Participà en exposicions oficials a Madrid i a Barcelona. És representat, amb paisatges, la seva especialitat, al Museu de Belles Arts de València. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut (País Valencià, s XII - s XVIII) Llinatge. L'origen, poc demostrat, del qual podria haver estat la casa reial d'Hongria, d'on Joan de Vilaragut degué passar a França. Altres autors, potser més versemblantment, els atribueixen a la casa pairal prop d'Oristà, al Lluçanès. El primer nom conegut d'aquesta casa, podria ésser el de Bertran de Vilaragut. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut, Arnau de (Catalunya, s XIII - País Valencià, s XIII) Possible germà de Pere, junt amb el qual foren a la presa de Sueca i de Xàtiva i obtingueren diverses heretats. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut, Berenguer de (País Valencià, s XIII - v 1300) Noble. Fill probable de Pere de Vilaragut. Fou escuder de Jaume I, el qual li donà, vitalici, el castell de Duocastella o de Rocafiguera (1273) i les vegueries de Bages, Osona, Ripoll i Berguedà (1274), concessions confirmades per Jaume II (1295). Anà a Sicília, on actuà com a agent de negocis de l’infant Jaume per al comerç marítim amb el nord d’Àfrica (1286-89). Fou mestre portolà de Sicília, i al temps de l’infant Frederic li fou pres aquest càrrec, bé que pogué recuperar-lo com a col·laborador de Tomàs de Pròixida (1295). Com a capità de galeres, lluità contra els angevins a Calàbria, on saquejà diversos ports, i féu una ardida entrada a Bríndisi. Fou ambaixador a Tunis (1294). Reclamat, amb d’altres, per Jaume II, tornà a Catalunya. Un dels qui no tornaren, Corrado Lancia, fou tingut per rebel, i li foren confiscades les possessions d’Albaida i la torre de Carrícola, que foren donades a Berenguer (1296). Dels altres drets que aquest rebia a València, permutà els que tenia, amb la seva muller, sobre la taula del pes pel lloc de l’Alcaissia (1295). Assistí al setge d’Elx (1296). Juntament amb Bernat de Sarrià, tingué els castells de Tamarit i Montoliu, i Berenguer d’Entença li vengué els de Sant Martí i Subirats. Tornà a Sicília, on lluità contra els súbdits de Frederic II (1298). Estigué casat amb Gueraua de Sarrià. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut, Berenguer de (País Valencià, s XIV - 1357) Noble. Fill d'un Berenguer. Fou conseller i lloctinent del rei Jaume II de Mallorca, al qual acompanyà (1327) a Barcelona per prestar vassallatge. El 1339 tornà novament a aquesta ciutat a causa de l'homenatge degut pel seu sobirà a Pere III el Cerimoniós. El 1344, a Llançà, caigué presoner dels homes del rei Pere, durant la guerra de despossessió empresa per aquest contra 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilaragut, Berenguer de (Catalunya, s XV) Poeta. No ha estat identificat segurament amb cap dels nombrosos homònims de la seva família. N'és conegut un fragment poètic reproduït a Lo conhort, de Francesc Ferrer. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut, Bertran de (Catalunya, s XII) Noble. Podria ésser el primer personatge conegut d'aquest llinatge (1185), originari de la casa pairal prop d'Oristà, al Lluçanès. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilaragut, Diomedes de (Catalunya, s XV – s XVI) Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l'orde de l'Hospital. 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut, Guillem de (Catalunya, s XII – s XIII) Anà a la campanya de Mallorca el 1229. Com a premi als seus serveis, li foren donades 3 jovades de terra al terme a Montuïri. 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut, Guillem de (País Valencià, s XIII – 1306) Alcaid de Xàtiva (1288-90). Potser fill de Pere de Vilaragut i possible germà de Berenguer (I) i de Ramon (mort el 1310). Lluità a Sicília (1292) i també a Múrcia. El 1296 actuà prop de Berenguer a les negociacions per les treves de Múrcia. Fou un dels jutges per a les sentències arbitrals. Casat amb Eimeriga, potser foren fills seus Ponç i Ramon. 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut, Jaume de (València ?, s XV) Corsari. Amic de l’escriptor Joanot Martorell, el 1437 aquest el proposà com a testimoni en un afer d’honor que tenia amb Joan de Montpalau. El 1441, amb quatre galeres, intentà, en va, d’emparar-se de Famagusta, aleshores possessió genovesa. El 1443 hagué d’ésser defensat pel seu cosí germà, Galceran de Vilanova, de l’acusació de traïdor feta contra ell per un membre de l’orde de Montesa. Al servei de l’Hospital, participà el 1444 en l’atac i la captura del vaixell genovès Doria, que des d’Alexandria portava armes i avituallament a l’estol del soldà fondejat a la badia de Rodes. Al setge de Rodes combaté al costat dels santjoanistes. Fet presoner pel Gran Caramany el 1446, fou tramès al soldà a Alexandria, però se n'evadí amb uns mercaders catalans, presoners com ell, i retornà a Rodes, on trobà el seu sogre Joan Bonet, capità d’una galera. Vers el 1447 degué tornar a València, i explicà les seves aventures al seu amic Joanot Martorell, el qual les inclogué, estrafetes, en la seva novel·la Tirant lo Blanc. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilaragut, Jaume de (Catalunya, s XIV) Noble. Fou cortesà del rei Joan I. 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut, Joan de (Hongria ?, s XI - Catalunya, s XII) Noble. Potser descendent de la casa reial d'Hongria. Sembla que degué passar a França i, després d'algunes campanyes guerreres, a Catalunya. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut, Joan de (País Valencià, s XIV – v 1415) Fill de Nicolau de Vilaragut i de Boïl i de Teresa Àlvarez de Haro. Probablement fou lloctinent del governador de València i reduí amb arbitrarietats les sedicions de Morella, la qual cosa provocà una queixa de la vila al parlament català (1411). Es casà secretament amb Margarida de Prades, vídua del rei Martí I, i morí poc temps després. Llur fill fou Joan Jeroni de Vilaragut i de Prades. 98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilaragut, Joan de (Catalunya, s XV) Cavaller santjoanista. Fou comanador d'Amposta. A les Corts de Barcelona de 1436-37 figurà entre els membres del Braç Eclesiàstic que s'oposaren amb més vigor a la política reial. Per ordre de la reina lloctinent Maria, fou un dels religiosos notables empresonats a causa de la seva actitud. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilaragut, Joan de (Catalunya, s XV) Cavaller. Féu accions piràtiques amb una galera a les costes catalanes. El 1440 foren armades contra ell dues naus de Barcelona, ja que les barques de blat que anaven de Tortosa a la capital no gosaven sortir de l'Ebre. 101 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vilaragut, Lluís de (Sicília, Itàlia, s XV) Mestre racional de Sicília. Era baró de Tripi. El 1460 era un dels grans partidaris que el príncep Carles de Viana assumís el poder a l'illa. 102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut, Maria Sanç de (País Valencià, s XVIII) Dama, òlim Chiriboga. Filla de Margarida Sanç Vilaragut i Abreu de Luna i de Tomàs Chiriboga y Mendoza. Succeí a la seva mare com a quarta marquesa de Llanera i cinquena comtessa d'Olocau. No tingué fills del seu marit, Joaquín Enríquez del Oro y Mendoza, per la qual cosa la successió passà als Fenollet descendents d'Anna Margarida Sanç de Vilaragut i de Castellví. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA
104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilaragut, Pere de (Catalunya, s XIII) Veguer d'Osona i Bages. Li fou atorgat, vitalici, el castell de Doscastells (1265). Fet alcaid dels catalans mercenaris a Tremissèn (1265), deixà el càrrec al cap de dos anys, i hom creu que morí a Itàlia, des d'on degué disposar la venda de la casa d'Oristà. Per certes afinitats en els càrrecs, sembla que Berenguer (I) de Vilaragut fou fill seu. Potser també ho foren Ramon i Guillem de Vilaragut. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilaragut, Ponç de (País Valencià, s XIV) Conseller de l'infant Alfons. El 1323 anà a Sardenya amb l'expedició de conquesta que dirigia l'infant Alfons. Figura entre els qui tenien feus a l'illa el 1332. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilaragut, Ramon de (Catalunya, s XIII – 1310) Potser fill de Pere de Vilaragut. Fou prior del monestir de Ripoll, elegit abat (1280) enmig d'una controvèrsia monàstica, acabada el 1291. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilaragut, Ramon de (Catalunya, s XIV) Cambrer del monestir de Ripoll. Potser fill de Guillem de Vilaragut (m v1306) i d'Eimeriga, i germà de Ponç. Fou nomenat prior de Montserrat (1334) i actuà com a pacificador en qüestions nobiliàries. Potser també fou germà d'ells un altre Guillem de Vilaragut. 108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
109 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Vilaragut, Violant de (Catalunya-Aragó, s XIV - Omeladés, França, s XIV) Filla de Berenguer de Vilaragut (m 1357) i de la seva primera muller, Sança. Fou amistançada de Jaume III de Mallorca. Vidu aquest de Constança, es casà amb Violant el 1347. Aquesta aportà 15.000 florins de dot, que el seu marit esmerçà en propòsits bèl·lics. L'acompanyà a l'intent de reprendre Mallorca. Vençut i mort Jaume a la batalla de Llucmajor (25/oct/1349), Violant fou presonera dels triomfadors. Amb la seva fillastra Isabel fou internada al convent de Santa Clara de València. Pere III obrí procés contra ella, acusant-la d'haver instigat la mort de Constança. El rei abandonà la instrucció per gestions del papa i de Joan II de França. Alliberada, fou acollida per Joan II, que la maridà amb Ot de Brünswick-Grübenhagen, fill d'Enric II de Tarent. Li atorgà residència al castell d'Omeladès i una renda anual. 110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilaragut, Violant de (País Valencià, s XV - v 1450) Dama. Era filla natural de Nicolau de Vilaragut i de Teresa Álvarez d'Haro, dama castellana. Es casà amb Galvany de Villena. La seva mare li deixà per heretatge l'usdefruit dels seus béns. La propietat d'aquests era per a Joan Jeroni de Vilaragut, fill del seu germà Joan i de l'ex-reina Margarida de Prades.
Anar a: [ Vilanova i A ] [ Vilap ] [ Vilar ] [ Vilar, M ] [ Vilar i ] [ Vilaragut, J ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Vilanova i la Geltrú (
Vilanova i March, Emili
Vilanova i Montiu, Xavier
Vilaplana del Camp (
Vilar, Pierre
Vilar de Canes (