|
|
|
Anar a: [ Parra ] [ Parro ] [ Partit C ] [ Partit P ] [ Pas ] [ Pascual d ] Les presons paoroses, les que fan patir, són les presons imaginàries. (Pere Coromines i Montanya) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parra, Just S. (Catalunya, s XIX) Escriptor. Fou una figura als primers temps de represa d'activitat del teatre català. Estrenà La perla del Montseny, M'ha caigut la loteria! i L'he perdut!, l'he perdut! el 1866. El mateix any presentava, amb el pseudònim de "Bernat Xinxola", l'obreta en un acte Visca la llibertat!. 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Parra, Vicente (Oliva, Safor, 1932 - Madrid, 1997) Actor de teatre i de cinema. A vint anys ja era primer actor de la companyia de Lluís Prendes. Entre les seves interpretacions teatrals excel·leixen: Llama un inspector, En la ardiente oscuridad, etc. Va actuar també en el cinema en pel·lícules com Manicomio (1953), El expreso de Andalucía (1956) i els seus dos grans èxits: ¿Dónde vas, Alfonso XII? (1958) i ¿Dónde vas, triste de ti? (1961). Dedicat posteriorment al teatre, fou recuperat per al cinema amb Suspiros de España (y Portugal) (1995) i Tranvía a la Malvarrosa (1996). 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Parra i Piquer, Josep-Felip (València, 1824 - País Valencià, s XIX) Pintor. Fill de Miquel Parra i Abril. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles, de la qual fou acadèmic de mèrit des del 1843. Com el seu pare, sobresortí en la pintura de flors. També conreava les natures mortes. Cal destacar la seva obra Carles V recull el pinzell de Tiziano. Participà en algunes exposicions nacionals. 5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Parral, el (la Serra d'En Galceran, Plana Alta) Caseria, al nord-oest de la vila. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parramon i Castany, Ramon (Montesquiu, Pallars Jussà, 1884 – Barcelona, 1961) Constructor violer i compositor. Els músics més important de l'època (Casals, Cassadó, Lupestri, Pérez Aguirre, etc) li confiaren els instruments. Fou l'inventor del nou tipus de viola anomenada viola-tenor. Com a compositor és autor de diverses sardanes (L'almogàver, Cant del pastor, etc) i d'altres obres per a cant i piano. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parramon i Vilasaló, Josep Maria (Barcelona, 1919 - ) Pintor i editor. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i ha excel·lit en el camp de la publicitat. El 1962 fou nomenat professor de l'Escola Massana i, el 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parrella, Fortunat de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Jurisconsult. Intervingué a les Corts de 1701-02, on fou un dels que dissentiren de l'actitud de Felip V. El 1705, sota Carles d'Àustria, va ésser nomenat magistrat de l'Audiència de Barcelona i a les Corts de 1705-06 va rebre el títol nobiliari. Quan, el 1706, Barcelona era amenaçada per les tropes de Felip V, fou un dels qui s'encarregà de recollir gent i pertrets per les comarques. Acomplí aquesta mateixa comesa l'any 1709, quan els francesos amenaçaven Vic. Durant el setge de 1713-14 restà a Barcelona fins que la ciutat caigué. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parrella i de Vivet, Rafael de (Catalunya, s XVIII – 1834) Eclesiàstic absolutista. Abat de Sant Pere de la Portella (amb residència a Sant Pau del Camp a Barcelona). En la guerra del Francès féu repetides donacions a l'erari públic. Fou nomenat abat el 1811 per la Regència del Regne. Fou president de la Congregació Claustral Tarraconense els anys 1816-19. Durant el Trienni Liberal fou denunciat a l'autoritat eclesiàstica pel fet d'haver proferit expressions antiliberals (ago/1820) i el 1823 fou exiliat a Màlaga, juntament amb el bisbe de Lleida. Novament presidí la seva congregació del 1825 al 1829, i durant el trienni següent fou nomenat vicepresident, però els presidents li delegaren les seves facultats (el càrrec no era reelegible). Novament fou president del 1831 fins a la seva mort. 10 CATALUNYA - HISTÒRIA Parrelles, les (Balaguer, Noguera) Antic convent de trinitaris, fundat vers el 1290 al santuari de la Mare de Déu de les Parrelles, al nord-oest de la ciutat, sota la protecció del comte Ermengol X de Cabrera. El 1809 els religiosos passaren a residir dins la ciutat, on subsistiren fins el 1835. L'església i convent foren demolits i les pedres aprofitades per a la nova casa de la ciutat (1854) i altres edificis. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Parreu, Josep (Russafa, València, 1694 – València, 1766) Pintor. Té pintures a l'església parroquial de Russafa. 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Parrilla Candela, Abelardo (Cartagena, Múrcia, 1877 – Alacant, 1953) Pintor. Traslladat d'infant a Alacant, fou deixeble de Llorenç Casanova, de qui fou alumne preferit. Obtingué el primer premi al certamen d'Alacant del 1894. Amplià estudis a l'escola de San Fernando de Madrid i viatjà per Holanda, per Bèlgica i per França, on féu una notable sèrie de paisatges postimpressionistes. Tanmateix s'especialitzà en flors i natures mortes, sense, però, oblidar la figura i el retrat. Exhibí obres a mostres de Puerto Rico, Buenos Aires, Nova York, Mallorca i Barcelona. 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Parròquia de Besalú, la (Garrotxa) Nom antic del municipi de Sant Ferriol. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Parròquia de Ripoll, la (Ripoll, Ripollès) Antic municipi (o les Masies de Ripoll, hist: Fontfreda de Ter), a la confluència del Ter amb el Freser. Es creà a partir de mitjan s XVIII amb les pagesies que es consideraven sotmeses a la jurisdicció reial, que s'estenien per la jurisdicció de l'antiga parròquia de Sant Pere de Ripoll i de sufragànies seves, com Sant Julià de Saltor i Santa Maria de Vidabona (actualment ambdues d'Ogassa) i Sant Bernabé de les Tenes; més tard se li uní la parròquia de Llaés. La capitalitat del municipi radicava en 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Parròquia de Sant Joan de les Abadesses, la (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) Veure> Ribera de Sant Joan, la. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Parròquia d'Hortó, la (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell) Poble (797 m alt), situat a la dreta del Segre. L'església parroquial de Sant Andreu és esmentada ja el 839. La senyoria pertangué al capítol de la Seu d'Urgell fins al s XIX; els drets que hi posseïen els vescomtes de Castellbò foren reconeguts per una sentència arbitral el 1339 i, en canvi, Roger Bernat III de Castellbò atorgà als habitants del lloc la seva protecció, el lliure trànsit per les terres del vescomtat i l'ús de boscs i pastures. Formà municipi independent fins el 1968, en què fou unit, juntament amb el d'Arfa i el de Tost, al del Pla de Sant Tirs. El municipi comprenia, a més, els pobles d'Adrall i de Gramós, la caseria de Conorbau, l'enclavament de Baridà i el mas d'Eroles. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Parros, coma de (Salardú, Vall d'Aran) Coma de l'antic mun. de Bagergue, al vessant sud del serrat d'Es Cardigassos, al nord del pla de Beret. S'inicia al clot d'Es Cròssos; emissari dels estanys d'Es Cròssos és el riu de Parros, que aflueix, per l'esquerra, a la Noguera Pallaresa, vora la cabana de Parros, refugi forestal. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Parrot, el (Sant Salvador de Guardiola, Bages) Raval, al sud del poble. 20 CATALUNYA - HISTÒRIA
21 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Part Petita, la (Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya) Barri, situat a l'est del poble d'Angostrina, a la vora del riu d'Angostrina. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
24 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Partido de Unión Republicana Autonomista Veure> Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA). 25 CATALUNYA - LITERATURA Partinobles Veure> Història de l'esforçat cavaller Partinobles. 26 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Agrari de Catalunya (Catalunya, 1931 – nov/1934) Grup polític. Format entorn d'alguns grans propietaris terratinents. Poc estructurat i sense força davant la Lliga Catalana, acabà ingressant en l'Acció Popular Catalana. Hom l'ha confós amb la delegació al Principat del Partido Agrario Español. 27 ILLES BALEARS - POLÍTICA Partit Autònom d'Unió Republicana de Mallorca (Palma de Mallorca, set/1913 – 1921) Grup polític republicà. Constituït a instàncies de Francesc Julià. Significà la resposta a l'evolució vers el reformisme de Jeroni Pau i als seus intents de dur-hi la Unió Republicana Balear. Reagrupà federals i republicans radicals. Assolí un cert abast illenc amb especial força a Llucmajor i Manacor. Comptà com a òrgan de premsa amb "La Voz del Pueblo". 28 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Català d'Acció Republicana (Catalunya, 1925 – abr/1934) Grup polític republicà. Denominació adoptada pel grup d'Acció Republicana d'Azaña al Principat. Els seus principals dirigents foren Faustí Ballvé, Eduard Albors, etc. El 1932 féu aparèixer a Barcelona el setmanari "Acción" i actuà en 1932-33 en coalició electoral amb els radicalsocialistes i amb Acció Catalana Republicana. Quan a nivell espanyol es constituí Izquierda Republicana es fusionà amb els radicalsocialistes dins el Partit Republicà 29 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Català Proletari (PCP) (Catalunya, gen/1934 – jul/1936) Grup polític creat per Jaume Compte. Fou el nom adoptat per Estat Català-Partit Proletari. La majoria de militants figuraven en el CADCI, on organitzaren el moviment d'oposició sindical, comandat per Pere Aznar. Amb uns cinc-cents afiliats, fou un dels quatre partits que constituïren el Partit Socialista Unificat de Catalunya. 30 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Catalanista Republicà Veure> Acció Catalana Republicana. 31 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Comunista Català (Catalunya, nov/1928 – nov/1930) Grup polític creat per Jordi Arquer, al marge de la Federació Comunista Catalano-Balear. Reuní uns 300 afiliats procedents especialment de l'activitat cultural desenvolupada per un nucli d'estudis marxistes sorgits a l'ampara de l'Ateneu Enciclopèdic Popular en 1926-27. Tingué la seva força inicial a alguns barris de Barcelona i a Lleida i aconseguí l'adhesió d'antics membres d'Estat Català. Usà com a plataforma periodística en 1928-29 "L'Opinió" i després de 1930 féu aparèixer "L'Andreuenc" i "Treball". El 1930 s'uní a la FCCB en el Bloc Obrer i Camperol. 32 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Comunista de Catalunya (Catalunya, 1932 – 1936) Grup polític adscrit al PCE. Format amb Ramon Casanellas, Antoni del Barrio i Hilari Arlandis. Aconseguí amb aquest també la incorporació d'alguns dirigents del Bloc Obrer i Camperol (Antoni Sesé, Joaquim Masmano, etc). Celebrà el seu primer congrés el mai/1934 i el 1936 comptà amb uns 2.000 militants. El seu òrgan de premsa fou "Catalunya Roja". Influí en alguns sindicats, en especial a la Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya (FOSIG). El 1935 moderà l'anterior esquerranisme i intransigència envers els intents unificadors dels partits socialistes i després de prestar suport al Front d'Esquerres de Catalunya el feb/1936 participà en la formació del Partit Socialista Unificat de Catalunya. 33 CATALUNYA - POLÍTICA
34 CATALUNYA - POLÍTICA Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) (Catalunya, abr/1982 - nov/2014) Organització política creada a partir de l'escissió, uns mesos abans, del sector prosoviètic del Partit Socialista Unificat de Catalunya, del qual en reivindicava la tradició comunista clàssica i n'aplegà bona part dels militants històrics i de la base obrera immigrada. En fou president Pere Ardiaca, i Joan Ramos secretari general. Disposà de quatre diputats al Parlament de Catalunya i obtingué, en les legislatives de 1982, prop de 50.000 vots. Després s'integrà a la federació Iniciativa per Catalunya (1987-89 i 1993-98) i, més tard, a Esquerra Unida i Alternativa (1998). En nov/2014 es va dissoldre en un nou partit, Comunistes de Catalunya. El seu periòdic fou "Avant". 35 CATALUNYA - POLÍTICA
36 ANDORRA - POLÍTICA
88 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA) (País Valencià, 1908 - 1936) Nom adoptat pels blasquisme arran de la crisi del partit estatal Unió Republicana. Pretenia l'establiment d'una república espanyola democràtica, separació de l'Església i de l'Estat, independència judicial, creació de tribunals de comerç i autonomia provincial i regional. N'eren dirigents, entre altres, Adolf Beltran, Joan Barral i Fèlix Azzati. En les eleccions del 1914 reprengué el nom d'Unió Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Primo de Rivera tornà a utilitzar el de PURA. Durant la Segona República, amb un programa remodelat, a la dreta del republicanisme i lligat al lerrouxisme, fou dirigit per Sigfrid Blasco-Ibáñez. Participà en el govern municipal de València, i el seu declivi es precipità amb l'afer de l'estraperlo i la política duta a terme durant l'anomenat Bienni Negre (1934-36). 37 ILLES BALEARS - POLÍTICA Partit d'Unió Republicana de Mallorca (Palma de Mallorca, set/1896 – 1904) Grup polític constituït i encapçalat pel republicà progressista Jeroni Pou. Sorgí a partir del treball d'aquest envers la Unió Republicana del 1893 i aconseguí d'agrupar quasi la totalitat de les famílies republicanes illenques, excepció feta d'un petit nucli federal mantingut entorn d'Antoni Villalonga. Comptà com a òrgan de premsa amb el diari "La Unión Republicana" (1896-1904). 38 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Nacionalista Català (Catalunya, 1932 – jun/1936) Grup polític separatista. Creat entorn d'un grup d'escindits de l'Esquerra Republicana de Catalunya i procedents d'Estat Català. L'assemblea fundacional se celebrà el gen/1933. El 1936 s'autodissolgué per a reconstruir Estat Català amb part de les joventuts 39 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) (País Valencià, 1978 - 1983) Organització política de centre-esquerra. Al començament s'hi afiliaren membres de la Unió Democràtica del País Valencià de l'antic PSPV (separats en fusionar-se aquest partit amb el PSOE), així com independents. Tingué relacions amb la Internacional Liberal. Els seus caps més rellevants foren Jesús Puig i Noguera (passat després al PSOE), Francesc Agües, Andreu Banyuls i, sobretot, Francesc de Paula Burguera i Escrivà, secretari general fins el 1982. No aconseguí escons en les eleccions generals del 1979 i el 1982. En les municipals del 1979 aconseguí alguns regidors i batlles en poblacions de relativa importància. El 1983 pactà amb diversos grups nacionalistes d'esquerra, la coalició Unitat del Poble Valencià, la qual, tot i no obtenir representació parlamentària, engegà una dinàmica unitària que acabà absorbint el PNPV. 40 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra (Catalunya, oct/1933 – mai/1936) Grup polític. Fundat entorn del denominat grup de "L'Opinió", expulsat de l'Esquerra Republicana en no acceptar les condicions fixades per al traspàs de serveis a la Generalitat. Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses. El des/1935 participaren en el govern Companys i el 1936, després d'haver participar en el Front d'Esquerres, reingressaren a l'ERC. 41 CATALUNYA - POLÍTICA
42 CATALUNYA - POLÍTICA Partit per la Independència (PI) (Catalunya, mai/1997 - 1999) Partit polític. Format fruit d'una escissió d'ERC. El partit fou liderat per Àngel Colom, president de la formació, i Pilar Rahola, vicepresidenta. El fracàs electoral en les eleccions municipals i europees del 1999 comportà la seva posterior dissolució. Al gen/2000, un nucli de la formació, liderat per Àngel Colom, creà la Fundació Espai Catalunya i un mes després un centenar d'exmilitants del PI, encapçalats per Colom, s'incorporaren a CDC. 43 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Popular de Catalunya (PPC) (Catalunya, 1973 - 1976) Organització política. Creada arran d'una escissió del Front Nacional de Catalunya. Dirigit per J. Colomines i E. Moltó, fou membre de l'Assemblea de Catalunya. El 1976 es dissolgué en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés. 44 ILLES BALEARS - POLÍTICA Partit Regionalista de Mallorca (Illes Balears, 1930 – 1936) Partit. Fundat com a Centre Regionalista per antics mauristes i que, unit amb el Centre Autonomista de Mallorca, acceptà la direcció política de Cambó (des/1830). Anticaciquista primer, intentà de recollir els vots de la dreta catòlica contra la coalició de conservadors i liberals de Joan March i tingué un èxit relatiu en les eleccions municipals d'abr/1931; tanmateix, a les eleccions a corts del 1933 i del 1936 entrà a les coalicions de dretes i fou elegit diputat Bartomeu Fons i Jofre de Villegas. 45 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Republicà Català (Barcelona, 21/abr/1917 – Catalunya, mar/1931) Grup polític. Creat per la fusió, bàsicament, del Bloc Republicà Autonomista i la Joventut Republicana de Lleida. També s'hi integraren la majoria de les entitats de la UFNR, antits membres del Partit Reformista i el nucli federal empordanès 46 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Republicà d'Esquerra (Catalunya, jun/1935 – 1939) Grup polític, creat com a organització catalana de la Izquierda Republicana. Hi convergiren el Partit Republicà Radical Socialista i el Partit Català d'Acció Republicana. En foren dirigents Ramon Nogués i Biset i Faustí Ballvé que obtingueren escó, juntament amb Marcel·lí Domingo, en les eleccions del feb/1936 pel Front d'Esquerres de Catalunya. 47 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Republicà Federal Orgànic (Catalunya, 1880 – 1882) Grup polític. Creat per Estanislau Figueras després de no posar-se d'acord amb Ruiz Zorrilla ni amb Pi i Margall. A diferència d'aquest propugnà un federalisme jerarquitzat ("orgànic") sense acceptar la teoria del pacte continguda a Las nacionalidades. La seva mort frustrà l'intent i la majoria dels republicans fidels a Figueras passaren al Partit Republicà Democràtic Federal reconstituït per Pi i Margall. 48 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Republicà Nacional (Catalunya, 1895 – s XIX) Grup polític creat per Joan Sol i Ortega arran de la crisi que esmicolà el Partit Republicà Progressista. Pretengué distanciar-se del radicalisme creixent dins aquest partit encapçalat per Lerroux. Tanmateix el seu grup restà de fet un nucli d'addictes de Barcelona a Sol i Ortega. 49 MÓN - POLÍTICA
50 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA
51 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Socialista de Catalunya-Congrés (PSC-C) (Catalunya, nov/1976 - 1978) Organització política. Formada per la unió de Convergència Socialista de Catalunya (CSC), del Partit Popular de Catalunya (PPC), d'altres col·lectius i del Grup d'Independents pel Socialisme. De caràcter marxista, es declarà a favor de l'autogestió econòmica i de l'autodeterminació de Catalunya en un marc federal. Dirigit per Joan Reventós, formà coalició electoral (Socialistes de Catalunya) amb la Federació Catalana del PSOE (abr/1977), i el seu triomf en les eleccions de juny va propiciar la seva conversió (1978) en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). 52 CATALUNYA - POLÍTICA Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (PSC-R) (Catalunya, mai/1976 - jul/1978) Organització política. Sorgida del nou nom de Reagrupament Socialista Democràtic de Catalunya (RSDC), antic partit creat el 1974 entorn bàsicament de l'ala (1964) socialdemòcrata, federalista i europeista del 53 ILLES BALEARS - POLÍTICA
54 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA
55 CATALUNYA - POLÍTICA
56 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Partit Valencianista d'Esquerra (País Valencià, des/1935 – 1939) Organització política. Fundada com a resultat de la fusió d'Agrupació Valencianista Republicana amb el Centre d'Actuació Valencianista de València i el de Xàtiva. Ben aviat s'hi adheriren l'Actuació Valencianista d'Esquerra i el Grup Valencianista d'Almussafes. L'Agrupació Valencianista Republicana, sorgida el 1930, propugnà l'estructura federal d'Espanya i la creació d'un estat valencià integrat per municipis autònoms, el reconeixement de la funció social del treball, la cooficialitat, dins el País Valencià, del català i castellà, l'autonomia universitària i el concert tributari amb l'estat federal. Amb la Segona Republica i a través del seu portaveu "Avant" intentà l'obtenció d'un Estatut d'Autonomia del País Valencià. El 1932 convocà la Conjunció de partits en favor de l'Estatut. Els anys 1934-35 accentuà els seus trets filosocialistes i col·laborà amb les forces democràtiques i obreres i promogué la tendència unificadora dels diversos grups valencianistes d'esquerra. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pas, el (Ulldecona, Montsià) Llogaret (o Sant Joan del Pas), a l'esquerra del riu de la Sénia, a l'antic camí de Tortosa a Traiguera. 58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pas, es (Formentera, Eivissa) Pas a les Pitiüses, entre aquesta illa i s'Empalmador, curt i molt poc profund. 59 ANDORRA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pas de les Egües, gola del (Sagunt, Camp de Morvedre) Una de les sortides a la mar de la ciutat, a la zona de marjal dita l'Estany, al sector meridional del municipi, al nord de la gola de l'Estany. 61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pas i Pincard, Àngel del (o Delpàs) (Perpinyà, 1540 - Roma, Itàlia, 1596) Teòleg, orador i reformador franciscà, de nom Joan Carles fins a professar. Estudià a Alcalá de Henares, passà de predicador a Figueres i ensenyà teologia als convents de Vic i filosofia al de Tortosa (del qual fou guardià); fou definidor i guardià del convent de Perpinyà. Profundament influït per les idees ascètiques de la Contrareforma (viatjava sempre descalç), procurà l'extensió de l'observança reformada dintre els franciscans catalans: el 1580 establí un convent a Sant Miquel d'Escornalbou (Baix Camp) i el 1581 obtingué l'aprovació d'una custòdia amb els convents reformats del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d'Aragó (1581), de la qual fou elegit custodi; tanmateix, per tal d'evitar la separació d'aquests convents de la província de... Segueix... 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascall, Joan (Catalunya, s XIV) Frare franciscà, citat com a autor d'un Tractat de beatitud. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascó i Mensa, Josep (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1855 – Barcelona, 1910) Dibuixant i decorador. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona al taller de l'escenògraf Josep Planella. Treballà al taller del Teatro Real de Madrid i adquirí una gran anomenada en el camp de l'escenografia. També fou molt 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascó i Vidiella, Patrici (Barcelona, 1878 - Catalunya, s XX) Dibuixant. Era fill de Josep Pascó i Mensa. Obtingué diversos premis. Féu dibuixos d'ornamentació per al setmanari "Cu-cut!". Realitzà treballs notables per a aplicacions decoratives. 65 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pascot, Jep (Portvendres, Rosselló, 1897 - Riberac, França, 1974) Escriptor i esportista. Jugador de rugby, després de la Primera Guerra Mundial fou diverses vegades internacional i després de 1942 fou comissari general d'esports. Com a escriptor deixà diverses obres, com Les Almugavares: mercenaires catalans du Moyen Age, obra publicada en català el 1972. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pascual, Agustí Antoni (Guadassuar, Ribera Alta, 1607 – País Valencià, 1691) Frare agustí. Fou predicador de fama. Hom li atribueix no menys de 10.000 sermons. Excel·lí per les seves virtuts. 67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pascual, Antoni Ramon Veure> Pasqual i Fleixes, Antoni Ramon. 68 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Pascual, Germans (País Valencià, s XX - ) Empresa. Primer grup del País Valencià en la producció i exportació de cítrics, tomàquets i hortalisses. Les seves vendes foren de 15.927 milions de pessetes el 1985. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual, Maria de l'Assumpció (Catalunya, s XIX – s XX) Escriptora i pedagoga. Autora del llibre Lectures per a infants. Aquesta obra il·lustrada per Lola Anglada, fou editada el 1931 per l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual de Sans, Àngels (Barcelona, 1938 - ) Geògrafa i sociòloga. Llicenciada en química per la Universitat de Barcelona i en sociologia per l'Institut des Sciences Sociales du Travail (Universitat de París), es doctorà en economia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1982) amb el treball El retorno de migrantes españoles en el ámbito europeo. Professora de la UAB des del 1973, ha treballat sobre geografia de la població, migracions i metodologia de les ciències socials. És coeditora de la revista "Migrations. An European Journal of International and Ethnic Relations". Entre les seves obres cal destacar Movimientos migratorios y organización social (1979) i Migració i història personal (1989), ambdues en col·laboració amb Jordi Cardelús, i Estudi de la mobilitat de tècnics en empreses multinacionals de Catalunya (1992). 72 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Pascual de Sans, Pere (Sevilla, Andalusia, 1934 - ) Físic. Fill de Josep Pascual i Vila. Es llicencià a la Universitat de Barcelona (1956) i es doctorà a la de Saragossa (1959). Completà la seva formació científica a la universitat de Chicago (1961-62) i al CERN. Ha estat catedràtic de física a la Universitat de València (1963-71) i a la de Barcelona (d'ençà del 1971). S'ha dedicat especialment a l'estudi dels constituents fonamentals de la matèria. Ha publicat nombrosos articles en revistes científiques d'arreu del món, i també alguns llibres com Mecánica Cuántica (1978) en col·laboració amb Alberto Galindo, amb el qual també compartí el premi Ramón y Cajal a la investigació científica del 1985. El mateix any, la Generalitat de Catalunya li concedí la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pascual i Abad, Antoni (Alcoi, Alcoià, 1809 – València, 1882) Dibuixant, impressor i gravador. Format a l'Acadèmia de Sant Carles. Contribuí en gran manera al desenvolupament de la indústria dels ventalls, i fou el creador d'un tipus conegut amb el nom de Roda de la Fortuna. És autor d'auques i il·lustrador d'obres (Antic i Nou Testament). Fou membre de la Societat Econòmica d'Amics del País Valencià. Participà, amb èxit, a l'Exposició Universal de Londres (1851). La seva producció és abundantíssima. Fou el pare de Isabel Pascual-Abad i Francès. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Ayllón, Ferran (Barcelona, 1893 - s XX) Violoncel·lista i compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i a Buenos Aires amb Fornarini. Ha actuat per Amèrica Llatina. Entre les seves composicions destaca La molinera de Santianes. Té també obres per a cant i piano. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Benigani, Alfred (Barcelona, 1904 - Londres, Anglaterra, 1995) Caricaturista. Passà la Primera Guerra Mundial a França i, de retorn, intentà sense èxit la pintura cubista. El 1931 exposà una sèrie de dibuixos a can Parés. Fou col·laborador de "Papitu", "L'Opinió", "L'Esquella de la Torratxa" i "Xut", on es revelà com un dels més intencionats caricaturistes esportius. Actuà esporàdicament en teatre, amb Alady. El 1939 s'exilià i s'instal·là a Londres. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Benigani, Enriqueta (Barcelona, 1905 – 1969) Lacadora. Casada amb Lluís Bracons, artista gravador que aprengué les tècniques de la laca a París, fou la seva col·laboradora i continuadora. Amb el plafó Sant Jordi i el paravent El mercat de Calaf obtingueren medalla d'or a l'Exposició Internacional de París (1925) i a la de Barcelona (1929). 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Bou, Antoni (Artés, Bages, 19/mar/1965 - ) Escriptor. Cursà estudis de filologia anglogermànica a la Universitat de Barcelona. La seva precocitat literària el portà a guanyar, amb la novel·la Christian (1983) el premi Sant Jordi. Abans havia reeixit com a poeta i narrador, dins el qual s'ha consolidat amb dues novel·les. Ha traduït diverses obres d'autors anglesos. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Carretero, Antoni (Catalunya, s XIX - 1928) Arquitecte. Col·laborà amb l'arquitecte Joan Baptista Feu i fou arquitecte municipal de Terrassa i de Sant Boi de Llobregat. Projectà el mercat de la Independència (Terrassa), l'Ateneu Familiar i el Centre Artesà (el Prat de Llobregat), i el casino El Jardí (Sant 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Casas, Eusebi (Barcelona, 1837 – 1883) Polític i escriptor. Republicà addicte a la política de Castelar, es dedicà a propagar les idees republicanes. El 1866 va fundar "La Asociación", i l'any següent, havent-se traslladat a Madrid, col·laborà a "La Reforma" i "La República Ibérica". Fundador del diari "La Publicidad" (1878), fou un entusiasta propagador del renaixement literari de Catalunya. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pascual i Colomer, Narcís (València, 1801 – Madrid, 1870) Arquitecte. Format a Sant Carles, obtingué el títol que després revalidà a San Fernando. Primer director de l'Escuela Especial de Arquitectura de Madrid (1845). Fou l'autor de la Universitat de Saragossa (1849) i guanyador del concurs del palau del Congreso de Diputados a Madrid, la primera pedra del qual es col·locà el 1843. Reformà el convent del Noviciado (1845) transformant-lo en universitat i convertí l'església en paraninf (1852). Feu altres obres a Madrid, aixó com la restauració neogòtica de San Jerónimo el Real. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i de Bofarull, Manuel Maria (Barcelona, 1847 – 1910) Advocat. Fill tercer de Sebastià Antoni Pascual i Inglada. Es doctorà en dret civil i canònic (1869), i fou catedràtic de dret mercantil i polític comparats. Membre de diverses juntes d'actuació catòlica, fomentà obres religioses. Com a president de la junta d'obra de la parròquia de Betlem, de Barcelona, aconseguí d'impedir que l'església fos enderrocada (1873). El papa Pius X li concedí (1905) el marquesat de Pascual, fet extensiu a la seva filla Maria Soledat Pascual i de Llanza. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i de Llanza, Maria Soledat (Barcelona, s XIX – 1958) Filla de Manuel Maria Pascual i de Bofarull, de qui heretà el marquesat de Pascual, i a la qual el papa Benet XV li concedí (1917) el marquesat de Pascual-Bofill. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Deop, Josep (Barcelona, 1844 – 1919) Enginyer. D'idees republicanes, intervingué en política. Gendre de Narcís Monturiol, fou un dels cinc enginyers industrials que formaren part de la dotació del primer Ictíneo. Intervingué en la construcció del segon Ictíneo i el 1919 publicà una traducció catalana d'un escrit inèdit del seu sogre al butlletí "Quaderns d'Estudi". També publicà nombrosos treballs a la "Revista Tecnológica Industrial". 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Fibla, Clotilde (Barcelona, 1885 – 1958) Pintora i escultora. Formada a l'Acadèmia Borrell i a altres institucions barcelonines. Casada amb Sebastià Junyer i Vidal. Exposà a Palma de Mallorca el 1922 i el 1927, a Barcelona (Sala Parés, 1930), així com a algunes ciutats europees i nord-americanes. Residí a Deià. Es dedicà a la pintura de flors i de peixos i a petites escultures basades en la gent del país. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pascual i Fuentes, Pilar (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1899) Mestra d'escola. Escriví una gran quantitat de tractats d'urbanitat per a nenes que tingueren una gran difusió, especialment Flora o la educación de una niña (1881, dotze edicions fins al 1954).
Anar a: [ Parra ] [ Parro ] [ Partit C ] [ Partit P ] [ Pas ] [ Pascual d ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Partagàs i Jaquet, Joaquim
Partal i Montesinos, Vicent
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM)
Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN)
Partit Socialista de Mallorca (PSM)
Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)