|
|
|
Anar a: [ Lan ] [ Lap ] [ Lara ] [ Lasa ] [ Lata ] [ Lay ] En la gelosia, hi ha més amor propi que amor. (François de La Rochefoucauld) 1 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
2 CATALUNYA - POLÍTICA
3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Landerer i Climent, Josep Joaquim (València, 1841 – Tortosa, Baix Ebre, 1922) Astrònom i geòleg. Va obtenir el premi Jabsen de la Société d'Astronomie. Fou el primer a mesurar la proporció de la llum polaritzada a l'atmòsfera coronal del Sol i a determinar la natura pètria del sòl lunar. Col·laborador de l'Acadèmia de Ciències de París i dels "Anales de la Sociedad Española de Historia Natural". Autor del manual Principios de Geología y Paleontología. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Laner, pui (les Bordes / Vilamós, Vall d'Aran) Cim (2.220 m alt) de la serralada que separa la Vall d'Aran de Comenge. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lanfranco i Casanovas, Enric (Barcelona, 1856 – s XX) Periodista i advocat. Ingressà a la carrera judicial. Fou redactor i col·laborador de diverses publicacions periòdiques. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Langlois, Joan (Catalunya, s XIX) Actor. Actuà amb èxit al teatre Romea de Barcelona, interpretant moltes obres de teatre català. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - CULTURA Lanonima Imperial (Barcelona, 1986 - ) Companyia de dansa. Fundada per Juan Carlos García (ballarí i coreògraf) i Claudio Zulian (músic), als quals s'afegiren diversos ballarins. El seu primer espectacle, Eppur si muove, aconseguí diversos premis. Posteriorment estrenaren Càstor i Pòl·lux (1989) i Kairós (1990), en el qual incorporaren per primera vegada dones a la coreografia. 8 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Lanós, estany de (Angostrina, Alta Cerdanya) Llac (2.150 m alt), situat vora el massís del Carlit, al peu dels pics de Collroig i de la portella de la Grava; el seu origen és glacial. És el més gran del Pirineu: 2.500 m de longitud i 84 ha de superfície. França en volgué aprofitar el volum (17 hm3) per convertir-lo en pantà hidroelèctric, engrandint-lo amb una presa fins a 70 hm3 i desviant-ne la sortida cap a l'Arieja. Els regants de la Baixa Cerdanya en protestaren (1916) i s'originà un conflicte internacional, que no es resolgué fins al 1957, amb el retorn al Segre (a través de l'Aravó i procedent d'afluents de l'Arieja) dels 0,6 m3/seg, que abans li aportava l'estany. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lansola, Pasqual Vicent (València, 1733 – 1791) Professor i eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia i de llengua hebrea. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics i fou secretari de la Societat Econòmica d'Amics del País. 10 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Lanuza (Lanuza, Aragó, s XV - Sallent de Gállego, Aragó, 1643) Llinatge de l'alta noblesa aragonesa que monopolitzà el càrrec de justícia major d'Aragó des del 1441 fins al 1591. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lanuza, Josep de (Catalunya, s XVII) Noble. Descendent de la noble família aragonesa del mateix nom. Era comte de Plasència. Es distingí en les lluites contra els francesos. El 1653 formava part de les forces sortides de Barcelona per socórrer Girona. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lanuza i Gelabert, Antoni de (Aragó ?, s XVII – Barcelona, 11/set/1714) Noble. Fill de Joan, el comte de Plasència. Participà a la Junta de Braços de 1713, on les reunions del seu estament, l'aristocràtic o militar, eren presidides pel seu pare. Després de triomfar en primera volta una votació favorable a la submissió a Felip V, Lanuza fou un dels qui signaren la protesta per escrit d'aquesta decisió, que més tard es convertiria en un determini en pro de la resistència. Fou capità de la Coronela durant el setge de Barcelona en 1713-14. A la fi del setge, la seva companyia era de les més nombroses ja que, a causa de l'ascendència aragonesa de Lanuza, demanar-hi de servir-hi tots els aragonesos residents a Barcelona que foren afectats per l'última mobilització forçosa. L'Onze de Setembre formava part de la guarnició del baluard de Santa Clara, on l'enemic fou rebutjat repetidament i hagué d'encerclar la posició per obligar els supervivents a desemparar-lo. Lanuza morí al baluard en el curs d'aquests combats. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lanuza i Oms, Joan de (Catalunya, s XVII – 1727) Noble. Comte de Plasència. Fou diputat militar de la Generalitat de Catalunya (1690). Va oposar-se a la política de Felip V i intervingué en la guerra de Successió a favor de l'arxiduc Carles. Protector del Braç Militar, fou un dels dirigents de la resistència de Barcelona durant el setge de les tropes borbòniques. Li foren confiscats els béns, i l'any 1716 fou exiliat a Segòvia. 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lapesa i Melgar, Rafael (València, 1908 – Madrid, 2001) Filòleg i lingüista en castellà. Catedràtic a la Universitat de Madrid, ingressà a la Real Academia Española el 1951. Historia de la lengua española (1942), La trayectoria poética de Garcilaso' (1948) i De la Edad Media a nuestros días (1967). 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lapeyra i Rubert, Josep (Barcelona, 1861 – 1924) Compositor. Deixeble d'Anselm Barba i de Josep Rodoreda. Autor d'obres simfòniques, com La fada de Roses (1892), i líriques, com Colometa, la gitana, Hydromel (1892). Fundà, amb Joan Gay, la Institució Catalana de Música (1896). Escriví cançons catalanes, com La filadora, Primavera, etc, i harmonitzà cançons i ballets populars. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lapiedra i Cherp, Benjamí (Llíria, Camp de Túria, 1887 – 1944) Músic. Estudià violí al Conservatori de València, on obtingué per oposició el premi de final de carrera. Fou primer violí a les orquestres del mestre Goñi i del Teatre Principal. Donà diversos concerts a Madrid i a Lisboa, on actuà durant una temporada. El 1907 obtingué la càtedra de violí del Conservatori de València. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Laporta, Manuel (Morella, Ports, s XIX - França, s XIX) Músic. Milità en el carlisme, fet que l'obligaria a exiliar-se a França. A Ambert (Alvèrnia), i en unió de Mateu Pitarch, fou mestre del famós Emmanuel Chabrier. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Laporta i Astort, Antoni (Barcelona, 1885 – 1957) Pianista i compositor. Estudià a l'Escola Municipal de Música i més tard amplià els seus coneixements en el conservatori de música de Brussel·les (1909-11). Destaquen en la seva producció tres ballets, un scherzo per a dos pianos, algunes cançons i Dues peces en estil antic, per a piano. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Laporta i Astort, Ramon (Barcelona, 1888 – 1936) Pintor. Format a Llotja. Germà del músic Antoni, amb qui anà a estudiar a Brussel·les. Exposà repetidament a Barcelona, i es dedicà especialment al retrat i a les natures mortes, dins una factura manifestament realista. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Laporta i Boit, Lluís (País Valencià, s XX – 1956) Escriptor. Obtingué diversos premis als Jocs Florals de Lo Rat Penat, entre ells l'Englantina de 1950 i la Flor Natural de 1951. El 1948 aparegué el seu recull Flors humils del meu jardí. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Laporta i Mercader, Francesc (Sants, Barcelona, 1857 - Rubí, Vallès Occidental, 1900) Músic. És autor d'un bon nombre de composicions breus. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Laporta i Tort, Francesc (País Valencià, s XIX) Paperaire. Investigà per perfeccionar la indústria del paper de fumar establerta a Alcoi. El 1860 descobrí el tractament de càrrega mineral que permet al paper de fer una cendra blanca. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Laporta i Valor, Francesc (Alcoi, Alcoià, 1850 – 1914) Pintor i dibuixant. Fou un gran pintor d'atmòsferes intimistes de caire místic. Es dedicà també a la pintura decorativa d'interiors d'esglésies. Tingué un estudi fotogràfic a Alcoi, on féu fotocromies i tricromies. Uns mesos abans de morir fou nomenat professor de dibuix de l'Escola de Llotja, a Barcelona. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Laporte i Salas, Josep (Reus, Baix Camp, 18/mar/1922 - Barcelona, 15/feb/2005) Metge. Professor a les universitats de Cadis, València i de l'Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector (1976-80). President de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1970-74), des de 1993, de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. El 1980 fou nomenat conseller de Sanitat del govern de la Generalitat i el 1996 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. Codirector de "Progresos de terapéutica", ha publicat Les drogues (1976). 29 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Lara, Isabel de (Castella, s XIV) Dama. Filla de Juan Núñez de Lara. Es casà amb l'infant Joan, fill d'Alfons III el Benigne i d'Elionor de Castella, el qual vivia refugiat en terres castellanes amb la seva mare i el seu germà gran Ferran. Encesa la guerra de Pere I el Cruel contra Pere III el Cerimoniós, Ferran deixà el bàndol castellà i es passà al rei català, germanastre seu. Les ires de Pere I el Cruel caigueren sobre la resta de la 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lara Bosch, Fernando (Barcelona, 27/mai/1957 – 18/ago/1995) Editor. Fill de José Manuel Lara Hernández. Fou conseller delegat de l'Editorial Planeta fins a la seva mort, d'accident de trànsit. Germà de José Manuel. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lara Bosch, José Manuel (Barcelona, 8/mar/1946 - 31/gen/2015) Editor. Fill de José Manuel Lara Hernández. President de Planeta-DeAgostini, a la mort del seu germà Fernando assumí la responsabilitat de tot el grup. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lara Hernández, José Manuel (El Pedroso, Andalusia, 31/des/1914 – Barcelona, 11/mai/2003) Editor. Establert a Barcelona, el 1944 hi adquirí l'Editorial Tartessos, germen de l'Editorial Planeta, que amplià fins a fer-ne -amb més de 50 empreses- un dels primers grups editorials del món. El 1952 instituí el premi Planeta i el 1981 el premi Ramon Llull de narrativa en català. Pare de Fernando i de José Manuel Lara Bosch. 33 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Lardaria, principat de (Sicília, Itàlia) Títol concedit l'any 1690 a Lluís de Montcada (mort vers el 1704). El 1798 passà als Platamone, ducs de Cannizaro. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Larén (Senterada, Pallars Jussà) Poble, el terme del qual, estès entre el tossal de Santa Bàrbara i el torrent de Sant Genís, és separat de la resta del municipi pel de Sarroca de Bellera. El s XIX formava un municipi. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Larraga, Josepa Maria (València, s XVIII) Pintora. Filla d'Apol·linar, amb el qual estudià. Malgrat greus defectes físics a les mans, sobresortí com a miniaturista. Fundà una acadèmia privada de dibuix. S'inspirà generalment en temes religiosos. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Larrard i Claveria, Joan Alexandre de (Oloron, França, 1735 – Barcelona, 1814) Comerciant matriculat (1794). Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s'interessà per l'explotació d'una de les quatre illes del delta de l'Ebre, a Tortosa. Promogué el comerç amb els països de Llevant. Instal·là, amb la intenció de constituir un nucli a la platja, uns locals al port de Salou. Dirigí la Companyia d'Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ramon de Penyafort. Adquirí, per 120.000 lliures catalanes, el palau, d'estil neoclàssic, del duc de Sessa al carrer Ample de Barcelona (1799). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Larrard i de Llauder, Pere Alexandre de (Barcelona, s XVIII – 1823) Comerciant matriculat des del 1794. Es dedicà al proveïment de blat i vins. Fill de Joan Alexandre de Larrard i Claveria. Promogué el comerç de pesca noruega. Participà a la Junta Superior de Govern del Principat (1811) i fou diputat a les Corts de Cadis, com a suplent de Felip Aner d'Esteve, en morir aquest el 1812; però no arribà a ocupar la vacant. Fou el pare d'Antoni Alexandre, de Maria de la Concepció i de Maria Dolors de Larrard i Juez-Sarmiento. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Larrard i Juez-Sarmiento, Maria de la Concepció de (Barcelona, s XIX) Filla de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder, i germana d'Antoni Alexandre i de Maria Dolors. Es casà amb Ramon Maria de Milans i de Gregorio, de la família comerciant dels Milans. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Larrard i Juez-Sarmiento, Maria Dolors de (Barcelona, s XIX) Filla de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder, i germana d'Antoni Alexandre i de Maria de la Concepció. Casada amb Ramon Maria de Sarriera i de Pinós, comte de Solterra. Continuà el negoci familiar, el qual fallí. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Larraut, Nicolau (Catalunya, s XVI) Escultor. Devers el 1583 féu, amb Domènec Albrion, les imatges d'Aaron i Melquisedec de la capella del Santíssim, a la seu de Tarragona. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Larrea i Espeso, Joan (Balaguer, Noguera, 1782 - Buenos Aires, Argentina, 1847) Polític. Participà en la independència argentina. Comerciant, s'instal·là a Buenos Aires. Participà en el moviment del gen/1809 contra Liniers. Secretari d'Hisenda de la Primera Junta Independentista del mai/1810. D'idees unitàries, fou desterrat a San Juan (abr/1811). Formà part del triumvirat del 1813, i el 1814 organitzà, des del Ministeri d'Hisenda, l'esquadra de Brown. La revolta federal del 1815 el desterrà a França. Fou rehabilitat, però 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Larrocha i de la Calle, Alícia de (Barcelona, 23/mai/1923 - 25/set/2009) Pianista. Solista de remarcable tècnica i sentiment musical. L'any 1934 s'inicià com a tal amb la Banda Municipal de Barcelona. El 1956 fundà un duo amb el violoncel·lista Gaspar Cassadó. Intèrpret, especialment, de Granados, Falla i Albéniz. El 1980 rebé la medalla d'Or al mèrit artístic de la ciutat de Barcelona, el 1982 la medalla d'Or de Belles Arts de l'Estat espanyol i el 1985 el premi Nacional de Música. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lasa i Casamitjana, Joan Francesc de (Barcelona, 1918 - 2004) Crític i realitzador cinematogràfic. Ha exercit la crítica a diverses publicacions, com "Destino" i "Imagen y Sonido". Tingué un destacat paper en la promoció de cineclubs a la postguerra, com a iniciador i animador. Des del 1955 conreà el curtmetratge documental: Josep M. de Sucre (1964), Las manos de Pons Cirac (1965), El món de Fructuós Gelabert (1989), premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya, i L'últim peoner (1972), sobre Ramon de Baños. Fundà i dirigí la Setmana de Cinema de Molins de Rei. Ha fet films de divulgació. Redactor de l'Enciclopedia dello Spettacolo i col·laborador de televisió, on dirigí la sèrie Una història del cinema català a Catalunya i coordinà el programa Visual. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lasala i Losela, Rafael (Vinaròs, Baix Maestrat, 1716 – Solsona, Solsonès, 1792) Augustinià. Fou professor de filosofia i de matemàtiques a la universitat i prior i rector de diversos col·legis de València. El 1767 fou designat bisbe auxiliar i governador de l'arquebisbat de València, i el 1773, bisbe de Solsona, càrrec que ocupà fins a la mort. És autor d'alguns sermons, un Elogio histórico de san Luis, rey de Francia (1759), catecismes i altres treballs. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lasarte i de Janer, Josep Maria (Barcelona, 1857 – 1921) Escriptor, periodista i autor teatral. Casat amb l'escriptora Carme Karr, fou un dels fundadors del Centre Català. Publicà obres diverses i desiguals: Regional (1888), en poesia; L'as d'oros (1881) i Justícia catalana (1887, en col·laboració), en teatre, i la sarsuela El rei de la broma (1881). 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lasarte i Karr, Joan de (Barcelona, 1892 - s XX) Enginyer. Fou professor a l'Escola d'Enginyers Industrials, a la Universitat Nova de la Mancomunitat de Catalunya, a l'Escola del Treball i a la Superior d'Agricultura. Perdé els seus càrrecs el 1923, amb l'adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera. S'especialitzà en electricitat i luminotècnia. Dirigí els serveis elèctrics de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lasarte i Rodríguez-Cardoso, Manuel de (Barcelona, 1830 – 1901) Periodista i escriptor. Fundador del Centre Català, col·laborà en molts periòdics, especialment satírics. Entre altres, dirigí "El Telégrafo" i fundà "El Diluvio". Publicà novel·les de fons històric o de caire romàntic: Las iras de su padre (1894), Maridada (1888), obres de teatre en col·laboració amb Frederic Soler "Pitarra" (La creu de la masia, 1873, etc) i els poemes Divagacions (1881). 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Làscaris, Irene (Bizanci, 1245 - Catalunya ? , 1311) Comtessa de Ventimiglia. Princesa bizantina, filla de l'emperador de Nicea Teodor II Làscaris. Del comte Guiglielmo Pietro de Ventimiglia, amb que la casà l'emperador usurpador Miquel VIII Paleòleg, tingué quatre filles i un fill: Làscara es casà amb el comte Arnau Roger I de Pallars, Violant amb Pere d'Aierbe, nét de Jaume I el Conqueridor, Beatriu amb Guillem II de Montcada i Joan continuà la línia comtal de Ventimiglia-Tenda. Irene trobà la protecció dels reis del casal català, conjuntament amb la seva aviastra Constança de Sicília i les seves filles. El 1296 fundà amb el seu patrimoni el monestir de la Serra de monges clarisses, a Montblanc. Fou enterrada al convent de pares predicadors de Saragossa. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Laspan (Salardú, Vall d'Aran) Despoblat i antiga vila de l'antic mun. d'Arties, d'emplaçament desconegut, prop de Garòs, que al s XIV tenia 23 focs. 51 FRANJA PONENT - MUNICIPI
52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lassala i Sangerman, Manuel (València, 1738 – 1806) Jesuïta i dramaturg. Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 i fou exiliat a Itàlia el 1767; s'establí a Ferrara i a Bolonya. Poeta llatí i italià i traductor de Lokman (Bolonya, 1780), fou conegut sobretot per les seves tragèdies neoclàssiques: Ormisinda (1783, inspirada en Moratín), Lucia Miranda (1784) i Sancio Garcia (1793, imitació de Cadalso). 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lassala i Santiago Palomares, Vicent (València, 1817 – 1876) Terratinent i dirigent i divulgador agrari. Fou president de la Societat Econòmica d'Amics del País Valencià i de la Societat Valenciana d'Agricultura, i col·laborà al periòdic "Las Provincias" i a d'altres publicacions. Escriví Proyecto de reforma de la contribución territorial (1868) i Memoria sobre la producción y el comercio de la naranja en España (1873), entre d'altres obres. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lassala i Solera, Manuel (Barcelona, 1801 – València, 1894) Militar. Cadet el 1810, formà part de la Guàrdia Reial (1824; capità el 1834). Mort Ferran VII, es féu carlí i prengué part en el setge de Bilbao i en la batalla de Lutxana. Coronel, s'acollí al conveni de Bergara (1839) i passà a l'exèrcit isabelí. El 1849 combaté l'aixecament carlí al Principat. Mariscal de camp (1851) i tinent general (1867), fou capità general d'Andalusia, conseller d'estat, director general de l'administració militar, diputat i senador. Amb la restauració borbònica fou capità general de València (1875-76). 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Latorre i Gaia, Roser (Barcelona, 1932 - ) Professora de català. Es dedicà a l'ensenyament i exerceix tasques de correcció per a editorials. És autora del llibre didàctic Primer curso de catalán, editat el 1966. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Latorre i Soler, Domènec (les Corts de Sarrià, Barcelona, 1893 – Barcelona, 23/abr/1939) Polític. Fill d'un immigrant de Graus. Membre, des de molt jove, d'Unió Catalanista, fou director de "Pàtria Nova" i de "L'Intransigent", i col·laborador de "Subversió Nacionalista" (1918). Fundà, amb altres militants nacionalistes, La Falç, fou membre del CADCI i féu una intensa tasca propagandística a l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Funcionari de l'ajuntament de Barcelona durant la guerra civil, fou detingut el 1939, condemnat a mort per un consell de guerra sumaríssim i executat. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Laujó (Canejan, Vall d'Aran) Coma (o Lauajó), al vessant septentrional de la serra de Goarbes, dins la vall de Toran, que centra els petits estanys de Laujó. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Laurens i Jarlier, Francesc (Agde, Llenguadoc, 1857 – València, 1913) Banquer. Residí des de jove a València, on dirigí magatzems de vi i negocis d'exportació. Fou un dels iniciadors de la Cooperativa del Gas, del Banc Comercial Espanyol, de l'Electrohidràulica del Túria, del Sindicat d'Exportadors de Vi i de la Cambra de Comerç Francesa. Fundà una banca important. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lauri-Volpi, Giacomo (Lanuvio, Itàlia, 1892 – València, 1979) Tenor. La gran extensió i bellesa de la seva veu el convertiren aviat en un dels primers tenors mundials. El 1922 es presentà al Liceu de Barcelona amb 61 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Lavaix (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Antic monestir. Fundat per l'abat Trascari. Actualment resta gairebé cobert per les aigües del pantà d'Escales. A la primeria estava dedicat a santa Maria, sant Pere, sant Llorenç i sant Joan, i seguia la regla benedictina; al s XIII es tansformà en abadia cistercenca, i gaudí, a partir del s XI, de la protecció dels senyors d'Erill. Amb la seva ajuda, al s XII es renovaren l'església i el claustre. Fins al 1624 fou regit per abats perpetus i a partir d'aquesta data s'inicià la seva decadència. La vida comunitària no va ser represa després de l'exclaustració del 1835. Molts elements artístics del cenobi foren arrencats a partir d'aquest any, i quan les aigües el cobriren tan sols restaven els seus murs despullats. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lavansa (Vilanova de Meià, Noguera) Veure> Vansa, la. 63 CATALUNYA - MUNICIPI
64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lavascort (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Caseria, a l'esquerra del Segre, prop de Baltarga. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lavern (Subirats, Alt Penedès) Poble (217 m alt), al sector oriental del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Pere. 66 CATALUNYA - HISTÒRIA Lavern, comtat de (Catalunya) Títol atorgat el 1911 a Pere Guerau Maristany i Oliver. Continua en la mateixa família. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lavernó, riera de (Subirats, Alt Penedès) Afluent dretà de l'Anoia (entre Espiells i la Torre-ramona), format per la unió de diverses rieres (de Sant Sebastià dels Gorgs, que davalla del massís de Garraf, i de Can Cartró, que davalla de la serra de Font-rubí, entre altres). 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lavilla Alsina, Landelino (Lleida, 1934 - ) Polític. Jurista i lletrat del Consell d'Estat, fou membre del grup democratacristià Tácito (1973), amb el qual ingressà a la Unión del Centro Democrático (UCD). Ministre de Justícia (1976-79) i diputat per Jaén (1979-82), fou president del Congrés de Diputats (1979-82) i, com a president d'UCD (1982-83), procurà, sense èxit, evitar la fallida del partit. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lavit (Terrassola i Lavit, Alt Penedès) Poble i cap del municipi, situat a l'esquerra de la riera de Mediona, davant Terrassola del Penedès (que és a l'altre costat del riu). L'església parroquial és dedicada a santa Maria. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - CULTURA Lax'n'Busto (Catalunya, 1986 - ) Grup de rock. Integrat per Pemi Fortuny (veu), Pemi Rovirosa (guitarra), Christian Gómez Montenegro (guitarra), Jesús Rovira (baix) i Jimmy Pinyol (bateria). El seu debut discogràfic tingué lloc el 1989 amb el disc Vas de punt?... O què!!!, seguit per Lax n'Busto (1991), Qui ets tu? (1993), La caixa que puja i baixa (1995) i l'acústic Lax n'Busto a l'auditori (1996). 72 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Laye (Barcelona, 1951 - 1954) Revista cultural, de periodicitat irregular. Editada per la delegació provincial del Ministeri d'Educació. Publicà 24 números. En la seva última època prengué un aire liberal i crític, animada per Gabriel i Joan Ferrater, Josep M. Castellet, Jaime Gil de Biedma, Manuel Sacristán i Carles Barral, entre altres. La posició independent dels seus redactors provocà la suspensió de la revista. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Layret i Foix, Eduard (Barcelona, s XIX – s XX) Polític. Germà de Francesc. Milità de molt jove al Partit Republicà Federal. Ingressà després a la Unió Republicana, on destacà. Col·laborà al setmanari polític "Aurora" i a d'altres publicacions. Després de passar uns anys retirat de la política, reprengué aquestes activitats arran de l'assassinat del seu germà. Fou conspirador activíssim durant la Dictadura de Primo de 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lazaga, Pedro (Valls, Alt Camp, 1918 – Madrid, 1979) Realitzador cinematogràfic. Autor d'una obra prolífica, dirigí diversos films de tema bèl·lic durant el decenni que va entre els anys 1950 i 1960 (La patrulla, 1954; Torrepartida, 1956; La fiel infanteria, 1959), comèdies turístiques en el decenni següent (La ciudad no es para mí, 1966; El turismo es un gran invento, 1969) i comèdies eròtiques en els anys setanta (Black Story, 1971; Yo soy fulana de tal, 1975), sempre al servei de l'establishment franquista. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lázaro i Higueras, Hipòlit (Barcelona, 1887 – 1974) Tenor. Actuà l'any 1910 al Teatre Novetats de Barcelona i amplià els seus coneixements a Milà. S'especialitzà en el repertori de revista. Les seves facultats extraordinàries li atorgaren una fama internacional. Estrenà Parisina (1913), Il Piccolo Marat (1921), de Mascagni, i La cena delle beffe (1924), de Giordano. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lázaro i Tensa, Antoni (Sagunt, Camp de Morvedre, 1849 – València, 1915) Polític. Advocat, prengué part en negocis d'exportació de vins i en consells d'administració de la Societat Valenciana de Tramvies i de la Caixa d'Estalvis de València, i presidí la Companyia Valenciana de Vapor Correus d'Àfrica. Conservador, fou diputat i senador i cap provincial del partit (1904-14). 79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Lazerme, Carles de (Perpinyà, 1873 - Elna, Rosselló, 1936) Escriptor i poeta en francès. Pertangué al grup de Jo Ginestou, Carles Bauby i Albert Bausil. De família carlina, rebé el nom de Carles en honor del pretendent Carles de Borbó. Es caracteritza, com a poeta, per la melancolia i la ironia. Autor dels reculls Les jours passés (1920), Tendre Paris (1921), Eaux vives (1922), Bucoliques et almanach (1927) i, en prosa, de l'assaig filosòfic Essais et propos (1920), de la novel·la fantasiosa i satírica La veuve de minuit (1926) i de l'estudi històric Carlistes et légitimistes (1937). Col·laborador de publicacions com "La Tramontane", "Le Roussillon" i "Le Coq Catalan". 80 EUROPA - BIOGRAFIA Lebon, Charles (França, s XIX) Industrial. El 1841 obtingué la concessió durant quinze anys del forniment de gas públic a Barcelona. El 1843 es constituí la Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas, a la qual Lebon transmeté la concessió (la societat fou popularment coneguda per Gas Lebon). El 1883 l'empresa Eugène Lebon comprà una fàbrica a Gràcia i uns terrenys a Sant Martí de Provençals en previsió que l'ajuntament exercís el dret de rescat. El 1923 fou absorbida per Catalana de Gas i Electricitat. 81 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lebrero i Stals, Josep (Barcelona, 1953 - ) Crític d'art i comissari d'exposicions. Fins el 1994 residí a la ciutat alemanya de Colònia, des d'on exercí la corresponsalia de diferents publicacions especialitzades espanyoles, com "Lápiz" o "Balcón", i internacionals. Ha organitzat diverses exposicions, entre les quals cal destacar Càmeres indiscretes, al Centre d'Art Santa Mònica (1990), Tierra de nadie, a l'Hospital Real de Granada (1992), Toponimias (8) Ocho ideas del espacio (1994), al centre cultural de la Fundació La Caixa de Madrid. Des del 1996 fou el cap d'exposicions del MACBA. 83 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Leca (Cortsaví, Vallespir) Llogaret, al peu del puig de l'Estela, a l'esquerra del riu Ferrer, l'alta vall del qual és anomenada vall de Leca. 84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Lécera, ducat de (Aragó) Títol senyorial, atorgat el 1493 a Joan Ferrandis d'Híxar i de Cabrera, senyor de Lécera i primer duc d'Híxar. La grandesa d'Espanya fou reconeguda, el 1595, al quart titular, Joan Francesc Cristòfor Ferrandis d'Híxar i Fernández de Heredia, duc d'Híxar. Passà als Silva, marquesos d'Alenquer i d'Orani. 85 EUROPA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - LITERATURA Lectura Popular (Barcelona, mai/1913 – mai/1921) Col·lecció literària d'autors catalans d'aparició setmanal. L'editor i director fou Francesc Matheu a través de l'editorial Ilustració Catalana. Presentava una breu selecció de cada autor amb una biografia. N'aparegueren 364 títols, aplegats després en 21 volums. Més que un esperit selectiu, tenien una ambició de totalitat, per bé que alguns noucentistes no hi foren inclosos perquè no admetien l'ortografia vuitcentista de Matheu.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Lançac
Lasquarri
Layret i Foix, Francesc