[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a: [ Santa M. de V ] [ Santa M. del C ] [ Santa M. del P ] [ Santa M. dels M ] [ Santa Marta ] [ Santa Per ]

Les dites populars són el pes de la paraula que no es fa enrere i que són el pinyol de la nostra cultura. (Pere Ribot i Sunyer)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Vallbona  (Vallbona de les Monges, Urgell)  Veure> Vallbona, monestir de.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Vallcebre  (Berguedà)  Veure> Vallcebre.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Valldaura  (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)  Veure> Valldaura.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Valldaura  (Olvan, Berguedà)  Veure> Valldaura, monestir de.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Maria de Valldigna  (Simat de Valldigna, Safor)  Veure> Valldigna, monestir de.

6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Maria de Vallespir  (Arles, Vallespir)  Veure> Arles, monestir d'.

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Vallferosa  (Torà, Segarra)  Veure> Santa Maria Sasserra.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Vallformosa  (Alt Penedès)  Església parroquial de Vilobí del Penedès.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Vallverd  (Os de Balaguer, Noguera) Veure> Vallverd, monestir de.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Vilabertran  (Vilabertran, Alt Empordà)  Veure> Vilabertran, monestir de.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Vilalba  (Abrera, Baix Llobregat)  Poble (185 m alt), a l'esquerra del Llobregat. El nucli principal, on es troba la parròquia (Santa Maria), de creació moderna, s'anomena el Carrer del Suro. És a la carretera a Ullastrell i a Terrassa. Dins el terme hi ha les ruïnes de l'antic castell de Voltrera o de Vilalba.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Vilanera  (l'Escala, Alt Empordà)  Veure> Vilanera.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria de Vila-seca  (Castellar de N'Hug, Berguedà)  Antiga església, esmentada el s XV.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Vilosiu  (Cercs, Berguedà)  Veure> Vilosiu.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Barri  (Tona, Osona)  Antiga església, convertida el 1904 en santuari de la Mare de Déu de Lurda, situada al sud del puig del castell de Tona, prop de la població. Existia el 1011. Fou renovada al s XII i el seu interior, gòtic flamíger, es reféu entre el 1570 i el 1579 (havia caigut l’antiga volta en el terratrèmol del 1427), si bé conserva l’absis romànic, on hi ha encastada una imposta pre-romànica amb un quadrúpede esculpit, i el campanar també romànic, bé que amb el coronament modificat, l’interior, de tres naus, i el portal corresponen a la reparació del s XVI. Les columnes lobulades, amb nerviacions i claus de volta que fan que l’interior sembli el d’una petita catedral. Tingué sempre un caràcter d’ajuda de la parròquia del castell, aspecte que s’accentuà al llarg dels s XVI i XVII, quan es formà la població actual de Tona. El 1723 s’obtingué que el culte i la titularitat de l’església passessin a la del Barri, fins que es...  Segueix... 

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Maria del Bonaire  (Alzira, Ribera Alta)  Barri, d'origen modern, nucli de població obrera i immigrada, a 1 km del centre de la ciutat.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Bosc  (l'Espunyola, Berguedà)  Oratori, sota els cingles de Capolat, dins l'antic terme del Cint.

17 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Santa Maria del Camí  (Mallorca Septentrional)  Municipi: 37,93 km², 132 m alt, 6.685 hab (2015). Situat al sector nord-oest i a l'interior de l'illa, al peu d'un terreny muntanyós accidentat per la serra de Tramuntana, al nord de Palma de Mallorca. La principal activitat econòmica és l'agricultura (es conrea bona part del terme municipal); hi predomina el secà sobre el regadiu; el conreu més estès és el d'ametllers, seguit dels cereals i els fruiters (figueres). Indústria tèxtil, de materials de la construcció i alimentària (influïdes per la proximitat de Palma de Mallorca). La vila és un típic poble-camí allargassat, de cases baixes. L'església parroquial de Santa Maria és un notable edifici barroc acabat el 1718. El municipi comprèn, a més, la caseria de Terrades, i entre les diverses possessions, la de son Montserrat (residència de Tomàs Forteza). Àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament - Institut - Informació - Col·legi Ramon Llull - Escola Melcior Rosselló - Factoria de So

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Camí  (Veciana, Anoia)  Poble, situat en la confluència de la coma de Santa Maria i l’Anoia, vora la carretera N-II, dins l’enclavament (i antiga quadra) de Santa Maria del Camí (0,44 km2), estès a l’esquerra de l’Anoia i separat del nucli principal pel terme de Copons. Sorgí al voltant de l’antic monestir de Santa Maria del Camí, que serví de parròquia des del 1868, que fou creada, fins el 1919, que fou bastida l’actual. Al s XIX formà municipi amb el lloc de Castellnou del Camí.

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria del Camí  (la Garriga, Vallès Oriental)  Antic monestir i hospital de donats, situat al camí ral de Barcelona a Vic. La comunitat era mixta, de tipus benefico-hospitaler, de regla i filiació desconeguda. Existia ja al s X en un predi de la família comtal de Barcelona. Hi habità com a monja Quíxol, filla de Guifré el Pelós, on morí el 945 i on es conserva encara la seva tomba. El 1256 era regit per una priora, Beatriu. Al s XIV l'hospital s'havia extingit; l'església, però, restà sota la cura de beneficiats. La capella actual (al costat del mas Terrers, on es guarda el retaule gòtic de la fi del s XV, de l'escola dels Vergós) és obra probablement del s XII, encara que la planta és més antiga.

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria del Camí, monestir de  (Veciana, Anoia)  Antic priorat benedictí situat prop del poble de Santa Maria del Camí, a l’antic camí ral de Barcelona a Lleida. Sembla que inicialment era un hospital de camí que el 1228 fou cedit a l’abadia de Santa Cecília de Montserrat, que el convertí en un petit priorat proveït amb monjos de Santa Cecília. Al s XIII es construí l’església actual, d’absis llis, amb uns altres dos a l’interior, a manera de creuer. El 1539 passà amb tots els béns de Santa Cecília al monestir de Santa Maria de Montserrat, quan ja no tenia prior ni comunitat i era encomanada per l’abat de Montserrat al rector de Sant Martí d’Albarells, d’on es considerava sufragània. A vegades és dita de Santa Maria Magdalena. Tingué culte fins el 1919. Ha estat restaurat fa poc.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Camp  (Garriguella, Alt Empordà)  Veure> Camp, el.

22 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Maria del Camp  (Paçà, Rosselló)  Veure> Camp, monestir del.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Coll  (Susqueda, Selva)  Veure> Coll, monestir del.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Collell  (Sant Ferriol, Garrotxa)  Veure> Collell, el.

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria del Collet  (Calonge, Baix Empordà)  Antic priorat de monges benedictines (o Santa Maria del Mar), situat al collet de Sant Antoni, entre els nuclis de Sant Antoni de Calonge (a la parròquia del qual pertany) i de Palamós. Tingué una certa vitalitat als s XIII i XIV. El 1441 ja es trobava ruïnós i mig abandonat. En data desconeguda s'uní a Sant Daniel de Girona. No en romanen restes.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Grau  (Gallifa, Vallès Occidental)  Veure> Grau, el.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Grauet  (Aguilar de Segarra, Bages)  Església romànica (abans anomenada Sant Martí de Maçana), que fou sufragània de Sant Martí de Maçana. El llogaret del Grauet tenia tres cases els s XV-XVIII.

28 CATALUNYA - ART

Santa Maria del Mar  (Barcelona, Barcelonès)  Antiga església parroquial, situada al barri de la Ribera, d'origen molt discutit, que apareix documentada, amb aquesta advocació, per primera vegada vers el 1005. L'actual temple, aixecat amb l'ajuda d'Alfons el Benigne, l'ardiaca major Bernat Llull i nombroses confraries de gent relacionada amb les activitats del mar, fou començat el 1329, i és una de les mostres més impressionants de l'arquitectura gòtica catalana del s XIV. Fou acabada vers el 1384; només és coneix el nom d'un dels seus arquitectes: Guillem Metge, sense que se'n pugui determinar el grau de participació. Consta d'una gran nau central i dues de laterals molt estretes i altes, amb tres capelles de planta quadrada entre els contraforts. La capçalera, amb girola, té set capelles radials de planta poligonal. La façana, centrada per la porta i una gran rosassa circular (s XV), és flanquejada per dues torres-campanars hexagonals. Té dues portes més. La decoració escultòrica de la façana principal és una bella mostra d'aquest art de la Barcelona del s XIV.

29 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Maria del Mar  (Rosselló)  Veure> Santa Maria de la Mar.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Mar  (Calonge, Baix Empordà)  Veure> Santa Maria del Collet.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Mar  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)  Nom popular del priorat de Càrcer.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Miracle  (Riner, Solsonès)  Veure> Miracle, el.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Pedregal  (Talladell, Tàrrega, Urgell)  Veure> Pedregal, el.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Pi  (Barcelona, Barcelonès)  Veure> Pi, el.

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria del Pla  (Lladurs, Solsonès)  Antiga església, al pla de Santa Maria, a l'indret de l'actual església parroquial de Lladurs.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Pla  (Alt Camp)  Veure> Pla de Santa Maria, el.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Pla  (Alt Penedès)  Veure> Pla del Penedès, el.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Pla  (Àger, Noguera)  Antiga església, esmentada el 1048, al camí d'Agulló a la Noguera Ribagorçana i al castell de Bellmunt.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Pla  (Castellfollit del Boix, Bages)  Caseria i capella, propers a l'església parroquial de Sant Pere.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Prat  (Llinars del Vallès, Vallès Oriental)  Titularitat de la parròquia de la població, on és venerada la Mare de Déu del Prat.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Priorat  (Castellfollit de Riubregós, Anoia)  Priorat benedictí (o Santa Maria de Castellfollit), dependent de Sant Benet de Bages, situat prop de la vila de Castellfollit. Consta que la seva església fou consagrada el 1083 per Bernat Guillem, bisbe d'Urgell, amb l'assistència de Dalmau, senyor del lloc, i de Folc, ardiaca i més tard vescomte de Cardona i bisbe de Barcelona. Redactà l'acta un canonge de Sant Ruf d'Avinyó, però no consta que aleshores tingués cap comunitat definida. Fou certament monestir a partir del 1093, en què fou cedit a Sant Benet de Bages. En depenien diverses terres i onze esglésies del veïnatge, que eren la seva principal dotació. Fou un petit priorat que només tenia un prior i tres monjos, i un sacerdot per a la cura d'ànimes annex a la seva església, a la fi del s XIII. Subsistí amb característiques monàstiques fins el 1593, però els últims segles sense comunitat residencial. Resta la seva església, romànica...  Segueix... 

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Puig  (Tremp, Pallars Jussà)  Església de l'antic mun. de Palau de Noguera.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Maria del Puig  (el Puig de Santa Maria, Horta)  Veure> Puig, monestir del.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Puig  (Esparreguera, Baix Llobregat)  Veure> Puig d'Esparreguera.

44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Maria del Riquer  (Catllà de Conflent, Conflent)  Veure> Riquer, el.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Roure  (Pont de Molins, Alt Empordà)  Veure> Roure, el.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Socors  (Pineda, Maresme)  Convent augustinià, al límit amb el terme de Calella. Fou fundat el 1700 pels caputxins.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Tallat  (Vallbona de les Monges, Urgell)  Veure> Tallat, el.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria del Taulat  (Barcelona, Barcelonès)  Veure> Poblenou, el.

49 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Santa Maria della Stella, baronia de  (Sicília, Itàlia)  Jurisdicció senyorial concedida el 1697, en el regne de Sicília, a Pere de Montcada, doctor en lleis de Catània.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria dels Arcs  (Santa Pau, Garrotxa)  Veure> Arcs, els.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria dels Horts  (Pinós, Solsonès)  Església i antiga quadra, situada prop del mas de Torrescassana, de l'agregat de Matamargó, a la vall de la riera de Matamargó o de Salo. L'edificació actual fou feta el 1861.

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria dels Horts  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)  Antic santuari, al sud de la ciutat. Fou edificat abans del s X.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria dels Massos  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)  Antiga església (actual ermita) de l'antic priorat de Càrcer.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria dels Turers  (Banyoles, Pla de l'Estany)  Veure> Turers, els.

55 ANDORRA - GEOGRAFIA

Santa Maria d'Encamp  (Encamp, Andorra)  Església actual del cementiri. D'origen romànic, fou refeta el s XVIII.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria d'Horta  (Avinyó, Bages)  Poble, a l'esquerra de la riera Gavarresa, al sud del terme. La població treballa en part a les fàbriques d'Avinyó i Artés. L'església parroquial romànica (s XI) fou ampliada i modificada als s XVII i XIX.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria d'Ivorra  (Ivorra, Segarra)  Santuari (on és venerada la Mare de Déu d'Ivorra) i antiga església parroquial del municipi.

58 CATALUNYA - MUNICIPI

Santa Maria d'Oló  (Bages)  Municipi: 66,24 km², 542 m alt, 1.063 hab (2015). Situat a la subcomarca del Moianès, entre la riera Gavarresa i la d'Oló, afluent seu, al nord-est de la comarca, al límit amb Osona. El terreny és força accidentat. L'agricultura és bàsicament de secà, la vinya i l'olivera han cedit el lloc als cereals i farratges. Boscos de pins i alzines. Ramaderia (bestiar porcí) i aviram. Indústria tèxtil, química, de plàstics i derivades de l'agricultura. Al poble hi ha les restes de l'antic castell Oló; antiga parròquia de Santa Maria, documentada a la fi del s X i refeta al s XVII. Formen part del municipi els pobles de Sant Feliuet de Terrassola, Sant Joan d'Oló i Sant Vicenç de Vilarassau, la caseria del Carrer de Peucalçó, els ravals de la Rovirola i de Santa Eulàlia, les masies i esglésies de Rocapruna i Vilanova del Pla i l'antiga quadra del Solà de Sant Esteve. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Ràdio - Centre Excursionista - Escola Sesmon d'Oló

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria d'Organyà  (Organyà, Alt Urgell)  Veure> Organyà, monestir d'.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria d'Ossea  (Navès, Solsonès)  Veure> Ossea.

61 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Santa Maria d'Ovarra  (Beranui, Ribagorça)  Veure> Ovarra.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria d'Ullà  (Ullà, Baix Empordà)  Veure> Ullà, col·legiata d'.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria d'Urgell  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell)  Veure> Urgell, catedral d'.

105 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Maria la Mar  (Rosselló)  Veure> Santa Maria de la Mar.

64 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Maria la Real  (Perpinyà, Rosselló)  Veure> Santa Maria de la Real.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria l'Antiga  (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental)  Veure> Santiga.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria Sasserra  (Torà, Segarra)  Llogaret (656 m alt) (o de Vallferosa), fins al 1968 pertanyia al terme de Llanera de Solsonès (Solsonès), centrat per l'antiga església situada vora la carretera de Torà a Solsona, prop de Vallferosa.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria Savall  (Balenyà, Osona)  Antiga església i petit convent, a l'extrem meridional del municipi, a la capçalera de la riera de Castellcir i davant el massís de la Sauva Negra. Existia ja el 1121 amb el nom de Santa Maria de Sauva Negra. Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada amb un atri o segona nau pels senyors de Cassoles i s'hi erigí una petita comunitat de donades, sota l'obediència d'un rector o sacerdot, la qual durà poc temps. Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. Tingué rectors propis fins al s XVIII i culte fins al XIX. Resten importants ruïnes a l'extrem de la moderna urbanització de Puigsagordi. Sota seu, hom ha construît una petita resclosa.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Marina  (Pratdip, Baix Camp)  Santuari i caseria, al vessant septentrional de la serra de Santa Marina (520 m alt), contrafort sud-oriental de la mola de Remullà, termenal amb el municipi de Vandellòs.

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Marta  (Cullera, Ribera Baixa)  Santuari, situat a la costa, al fons del racó de Santa Marta (a ponent del cap de Cullera), on hom ha construït el barri del Racó de Santa Marta.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Marta, Joan de  (Prades, Baix Camp, s XVII – Japó, 1627)  Beat. Era frare franciscà. Morí martiritzat. Fou beatificat per Pius IV en 1867.

71 CATALUNYA - MUNICIPI

Santa Oliva  (Baix Penedès)  Municipi: 9,64 km², 101 m alt, 3.283 hab (2015). Situat al pla del Vendrell, al nord-est d'aquesta ciutat, al límit amb el Garraf. El territori és força pla. Agricultura predominantment de secà, amb conreus de cereals, oliveres i vinya; regadius molt localitzats, amb aigua de mines (hortalisses, patates i blat de moro). Ramaderia de bestiar porcí i avicultura. Indústria d'alcohol, del cautxú i de pinsos. Població en ascens. El poble és uns 3 km al nord del Vendrell. Església parroquial de Santa Maria, de base romànica. L'antic castell de Santa Oliva esdevingué el s XVII santuari del Remei. El municipi també comprèn el terme separat de l'Albornar. Àrea comercial del Vendrell. Aquest lloc va pertànyer al monestir de Sant Cugat des d'abans de l'any 938, que creà el priorat de Santa Oliva. De l'any 1012, consta que li fou concedida la carta de població. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Oliva, Gombau de  (Catalunya, s XII – Tortosa, Baix Ebre, 1213)  Prelat. El 1193 fou elegit bisbe de Tortosa, com a successor de Ponç de Mulnells. El 1205 acompanyà Pere I el Catòlic a Jaca, per assistir a la seva entrevista amb el rei d'Anglaterra. Durant la seva prelatura fou ben delimitada la seva diòcesi respecte a Tarragona i Saragossa. Fou succeït per Ponç de Torrelles.

74 CATALUNYA - MUNICIPI

Santa Pau  (Garrotxa)  Municipi: 48,80 km², 496 m alt, 1.562 hab (2015). Situat al sud-est d'Olot, als vessants de la serra de Finestres, a la riba del Ser, afluent del Fluvià. Forma part de la regió volcànica d'Olot, i té alguns dels seus antics volcans més importants. Agricultura amb conreus de secà (blat de moro, patates, farratges, llegums, hortalisses i sègol). Ramaderia bovina, porcina i aviram. Petites indústries alimentàries, tèxtils i de la construcció. Turisme. Bona part de la població viu disseminada. La vila és una de les més típiques de la Catalunya medieval, declarat monument històrico-artístic; destaquen el castell de Santa Pau, gran palau fortificat que fou edificat durant els s XIII i XIV; l'església parroquial de Santa Maria, un dels exemplars més antics del gòtic català (1340) i que conserva un magnífic retaule d'alabastre amb escenes de la Passió; el Firal dels Bous, plaça porticada, etc; també conserva alguns trams de les muralles medievals. El terme comprèn, a més, els...  Segueix... 

73 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Santa Pau  (Borriana, Plana Baixa)  Despoblat i partida, a l'est de la ciutat.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Pau, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial centrada al castell de Santa Pau i que comprenia, ultra l’antic terme del castell de Finestres (les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de Sobre-roca i les Medes), les parròquies de Sant Miquel de Sacot, Santa Maria de Batet, Sant Julià del Mont i Sant Vicenç del Sallent. Al s XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau. Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran (I) Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug (V) Ademar de Santapau i Roís de Liori. El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia -aleshores en possessió de la filla...  Segueix... 

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Pau, Beatriu de  Veure> Cruïlles, Beatriu de.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Pau, Galceran de  (Catalunya, s XIV - Esglésies, Sardenya, s XIV)  Noble. Féu la campanya de conquesta de Sardenya el 1323, a les ordres de l'infant Alfons. Segurament hi anà, com Hug de Santapau, incorporat a la força del vescomte de Rocabertí, una mica avançada al gros de l'expedició. Morí durant el setge de la vila d'Esglésies.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Pau, Galceran de  (Catalunya, s XV - Burgos, Castella, 1475)  Noble. Era fill de Ramon, pres a Sicília. Per redimir-lo, anà a servir l'infant Ferran, el futur rei Catòlic, a la guerra de Castella per assegurar al tron la princesa Isabel. Fou ferit de mort al setge de Burgos. Abans que morís, el príncep Ferran li féu una visita emocionada.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Pau, Hug de  (Catalunya, s XV – 1443)  Noble. Fill de Galceran. Ja en vida del seu pare prengué possessió de la baronia de Santa Pau, mentre el seu germà Ramon era destinat a rebre les vastes possessions paternes a Sicília. Es casà amb Damiata de Centelles. Aquesta féu de procuradora de la baronia durant la llarga absència d'Hug, potser participant a les empreses mediterrànies d'Alfons IV el Magnànim. Deixà tres filles anomenades Beatriu, Violant i Isabel. La baronia de Santa Pau restava en una situació econòmica greu. Pel que sembla, era empenyorada en gran part a un oncle del difunt Hug, Berenguer d'Oms, el qual assumí la senyoria de Santa Pau el 1445 en virtut d'una sentència reial de fonaments mal coneguts. Així passà la baronia a la família dels Oms, a través de la dona de Berenguer, Joana de Santa Pau.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Pau, Joana de  (Catalunya, s XV - v 1456)  Dama. Era la filla menor d'Hug de Santa Pau i de Beatriu de Ribelles. Es casà el 1393 amb Berenguer d'Oms. Sembla que ella i el seu marit, mitjançant prèstecs i hipoteques, adquiriren drets irresistibles sobre la baronia de Santa Pau. El 1445, mort sense successió masculina Hug de Santa Pau, nebot de Joana, la baronia fou adjudicada a aquesta en virtut d'una sentència de la cúria de Besalú, fet que posaria la possessió en mans dels Oms. La decisió perjudicà les filles de l'esmentat Hug i la vídua d'aquest, Damiata de Centelles. Hi hagué confirmació de la resolució per noves sentències dictades a Barcelona el 1446 i a Perpinyà el 1449. Restà vídua per aquest temps. Fills seus foren Carles, Bernat i Berenguer d'Oms. Deixà al tercer la baronia de Santa Pau i la senyoria anexa de Finestres.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Pau, Pere de  (Catalunya, s XII)  Noble. Serví Alfons I el Cast. Participà a la lluita contra el comte de Tolosa el 1174. Tres anys després figurava a les forces que, seguint els acords d'ajuda als castellans, assetjaren la ciutat de Conca. Aquest noble pertanyia a la família dels primitius senyors de Porqueres, vora Banyoles. El seu successor conegut seria Ponç, servidor de Pere I.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Pau, Ponç de  (Catalunya, s XIV - 1394/96)  Fill gran d'Hug de Santa Pau i de Beatriu de Ribelles. La seva figura és molt poc coneguda. A la mort del seu pare, el 1393, n'apareix com a hereu principal. Era aleshores a Sicília, com aquell i els germans Hug i Galceran. Morí en data imprecisa en lloc també ignorat. No devia deixar fills, ja que fou heretat pel germà Hug, d'acord amb les previsions testamentàries formulades ja pel seu pare.

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Pau, vall de  (Garrotxa)  Vall, solcada pel Ser, afluent de la dreta del Fluvià. És una conca secundària, que forma part de la fossa d'Olot-Mieres, formada per les falles perpendiculars als horsts del Corb-Finestres-Rocacorba i de Sant Julià, entre els quals és situada. La presència de formacions volcàniques determina un paisatge característic, gràcies al corrent de lava compacta procedent de diversos volcans, que recorre la vall. Els dipòsits de les boques eruptives (grederes) són molt importants. Sobre el corrent basàltic que omple el fons de la vall s'han establert conreus (cereals i farratge), aprofitant la fertilitat del terreny. El principal nucli és la vila de Santa Pau.

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Paula  (Dénia, Marina Alta)  Ermita i caseria, al sud-oest de la ciutat.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Pellaia  (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà)  Poble, al sector oriental del terme, en ple massís de les Gavarres. Formà part de la baronia de Cruïlles, i el s. XIX formà un terme rural agregat, després, al municipi de Cruïlles. L'església parroquial és dedicada a santa Pellaia.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Perpètua  (Vilanova de l'Aguda, Noguera)  Església, a la dreta del barranc de Formiguera, al peu de la serra del Pubill, al nord del poble.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Perpètua de Gaià  (Pontils, Conca de Barberà)  Poble, situat a l'esquerra del Gaià, a l'indret on aquest forma el congost de Santa Perpètua, esglaonat al vessant d'un grup calcari que obliga a aquest a descriure un meandre. Al cim del penyal hi ha les restes del castell de Santa Perpètua (fragments de la muralla, un portal i una torre mig esberlada), documentat des de la fi del s X, que fou destruït en l'escomesa d'Almansor i reconstruït el 1012. Les restes de la primitiva església romànica es conserven al clos del cementiri. L'actual (parròquia de Santa Maria) es troba prop de la torre del castell i és pràcticament abandonada pel despoblament del nucli (només ocupat a l'estiu per algunes famílies).

87 CATALUNYA - MUNICIPI

Santa Perpètua de Mogoda  (Vallès Occidental)  Municipi: 15,80 km², 74 m alt, 25.466 hab (2015), (o de Moguda). Situat en un terreny pla, a la riba dreta del riu Besòs i a la vall baixa del seu afluent la riera de Caldes, molt a prop de Sabadell, al límit amb el Vallès Oriental. L'agricultura és de secà: els conreus més estesos són els de cereals. Ramaderia molt important. Indústria tèxtil, metal·lúrgica, maquinària, alimentària, farmacèutica, de pintures, de la construcció i de fabricació de materials per a la construcció. Notable ascens demogràfic a partir del 1960 i sobretot durant la dècada 1970-80, en convertir-se en un centre dormitori de Barcelona. El poble és situat a l'esquerra de la riera de Caldes. L'església parroquial, d'origen romànic, és dedicada a santa Perpètua. Museu Municipal, amb diverses troballes arqueològiques. Al terme hi ha diverses urbanitzacions, el barri obrer de la Florida i les caseries de Mogoda i de Santiga. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Biblioteca - Comunicació - Institut - Escola - Coral Renaixença

88 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Santa Pola  (Baix Vinalopó)  Municipi: 58,6 km², 6 m alt, 31.657 hab (2015). Situat en un terreny pla, vora la costa del Mediterrani, el terme és envoltat pel d'Elx. Dins el terme municipal hi ha la serra de Santa Pola (141 m alt) on hi ha el cap de Santa Pola (amb el far de Santa Pola) que tanca pel nord la badia de Santa Pola i un sector de platges de forta atracció turística. Predominen els conreus de secà (cereals, garrofers i ametllers) sobre els de regadiu. Hi ha adquirit una gran importància el turisme, fins al punt s'ésser la principal font de riquesa. Forns de calç. Important explotació salinera. Indústries frigorífiques i del sector terciari. Població en continu ascens. La vila és situada vora el vell port protegit pel castell de Santa Pola (bastit el 1557) Església parroquial de Santa Maria. El municipi comprèn, a més, la caseria de les Cases del Cap, el barri turístic de la Platja Llisa i les torres del Pinet, de l'Escaleta, de Tamarit i de la Talaiola. Àrea comercial d'Alacant. Ajuntament - Turisme (totes en castellà)

89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Pola, cap de  (Santa Pola, Baix Vinalopó)  Cap, situat al davant de l'illa Plana (a 4,5 km), que tanca pel nord la badia de Santa Pola, i pel sud la d'Alacant. És el darrer estrep de la serra de Santa Pola, que s'endinsa al mar en forma arrodonida, formant una costa baixa i sorrenca. Hi ha un far. També s'anomena cap de l'Aljub.

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Pola, illa de  (Alacant, Alacantí)  Veure> Plana, illa.

91 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Ponça  (Calvià, Mallorca Occidental)  Poble i urbanització, al litoral, a l'extrem sud-oest de la serra de Tramuntana. Situada al sud del cap del municipi. Ha esdevingut un nucli turístic. Vora la cala, Jaume I, el 1229, inicià la conquesta de les Balears.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Quitèria  (Almassora, Plana Alta)  Ermita i caseria, a l'esquerra del Millars, aigua amunt de la vila, on hi ha el pont de Santa Quitèria, a la carretera de Barcelona a València. Durant la guerra del Francès serví d'hospital de sang.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Quitèria  (la Roca del Vallès, Vallès Oriental)  Nom popular de l'església parroquial de Vilanova de la Roca.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Quitèria de Campmajor  (Sant Miquel de Campmajor, Pla de l'Estany)  Nom popular de l'església del poble de Sant Martí de Campmajor.

95 MÓN - HISTÒRIA

Santa Rita, marquesat de  (Cuba)  Títol concedit el 1875 a Josep Baró i Blanxart, vescomte de Canet de Mar, sobre el seu ingenio sucrer Santa Rita. Continua en la mateixa família.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Rosa  (Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)  Barri, al sud-est del nucli urbà, que ocupa la vall del torrent d'en Gener i els turons que limiten amb Badalona (serra de la Mena). Es formà a partir dels anys 1920 amb la parcel·lació de finques rústiques (can Banús Vell) i la construcció de la carretera de Sant Adrià de Besòs a la Roca. És residencial, amb un creixement anàrquic i un gran dèficit d'equipaments i serveis. Té un centre social i associació de veïns.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Rosa  (Tortosa, Baix Ebre)  Barri de la ciutat, a l'esquerra de l'Ebre, 2 km al nord del nucli de Bítem, a l'extrem septentrional del terme.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Seclina  (Caldes de Malavella, Selva)  Poble (o Santa Seculina), al sud-est del terme, als contraforts meridionals del puig Ventós. L'església parroquial és dedicada a la santa que li dóna nom.

99 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Santa Severina, principat de  (Nàpols, Itàlia)  Títol senyorial concedit el 1464 a Antoni de Centelles i Ventimiglia, marquès de Cotrone, conegut també com a Antoni de Ventimiglia.

100 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Santa Susanna  (Maella, Matarranya)  Antic monestir cistercenc (modernament de la Trapa) del poble de Vilanova d’Almassà, prop del Matarranya. Sembla que al lloc hi hagué vida monàstica molt remotament, però la primera notícia documentada és del 1227, quan Jaume I hi establí una comunitat cistercenca, filial del monestir d'Escarp. Era en plena decadència el 1560, quan fou ocupat interinament per un grup de franciscans, però prompte (1575) fou retornat per Gregori XIII a Escarp. Fou habilitat un quant temps pels franciscans, fins que fundaren (1610) el convent de Santa Maria de Maella. Al s XVIII es trobava molt abandonat i serví de caserna i d’hospital de sang. El 1796 l’abat d’Escarp el cedí a una comunitat de trapencs, emigrada de França i dirigida per Gerásimo de Alcántara. Ells restauraren el monestir i passaren en pocs anys de vuit comunitaris a prop del centenar. La invasió francesa (1810) obligà la comunitat a emigrar al desert de Sant Josep de la Palomera, de Mallorca, d’on retornaren a Maella el 1817. Fou extingida per l’exclaustració del 1835, quan els trapencs preparaven el seu trasllat a la Magdalena de Casp.

101 CATALUNYA - MUNICIPI

Santa Susanna  (Maresme)  Municipi: 12,55 km², 10 m alt, 3.275 hab (2015). Situat al litoral, en un terreny pla, només accidentat pels últims contraforts orientals de la serra del Montnegre, a la vall de la riera de Santa Susanna o de Miralles, que neix als vessants del puig de Miralles i desguassa a la mar. El sector més septentrional és cobert en part de boscs de pins i alzines i de matollar. Al sector pla, pròxim a la costa, s'alterna l'agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són, al secà, els cereals i, al regadiu, les patates i les hortalisses. Indústria turística i segones residències. Població en ascens. El poble és centrat per l'església parroquial de Santa Susanna. El municipi comprèn, a més, la capella del Sant Crist de Balasc, quatre torres de defensa del s XVI i el santuari marià de Gràcia (s XVIII). Àrea comercial de Calella. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Fira Màgica - Escola

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Susanna  (Riner, Solsonès)  Poble, al nord-est del terme, en un replà, entre les valls del Cardener i de la riera de Solsona. De la seva església parroquial depenen la de Sant Pere d'Hortoneda i la capella de la Presentació; hi ha estat venerada tradicionalment una imatge de sant Blai.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Susanna de Peralta  (Forallac, Baix Empordà)  Poble de l'antic terme de Peratallada, és situat al peu dels darrers contraforts de les Gavarres, prop de les restes de l'antic castell de Peralta. L'església es sufragània de la parròquia de Vulpellac.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Susanna de Vilamajor  (Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental)  Poble, al nord del terme, en un coster que domina la riba dreta de la Tordera. L'any 1834 formava encara un municipi independent.

Anar a: [ Santa Maria de V ] [ Santa Maria del C ] [ Santa Maria del P ] [ Santa Maria dels M ] [ Santa Marta ]  [ Santa Per ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons