|
Anar a: [ Santa M. de V ] [ Santa M. del C ] [ Santa M. del P ] [ Santa M. dels M ] [ Santa Marta ] [ Santa Per ] Les dites populars són el pes de la paraula que no es fa enrere i que són el pinyol de la nostra cultura. (Pere Ribot i Sunyer) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria de Vallbona (Vallbona de les Monges, Urgell) Veure> Vallbona, monestir de. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria de Vallcebre (Berguedà) Veure> Vallcebre. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria de Valldaura (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental) Veure> Valldaura. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria de Valldaura (Olvan, Berguedà) Veure> Valldaura, monestir de. 5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Santa Maria de Vallespir (Arles, Vallespir) Veure> Arles, monestir d'. 108 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria de Vallferosa (Torà, Segarra) Veure> Santa Maria Sasserra. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria de Vallformosa (Alt Penedès) Església parroquial de Vilobí del Penedès. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria de Vallverd (Os de Balaguer, Noguera) Veure> Vallverd, monestir de. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria de Vilabertran (Vilabertran, Alt Empordà) Veure> Vilabertran, monestir de. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria de Vilalba (Abrera, Baix Llobregat) Poble (185 m alt), a l'esquerra del Llobregat. El nucli principal, on es troba la parròquia (Santa Maria), de creació moderna, s'anomena el Carrer del Suro. És a la carretera a Ullastrell i a Terrassa. Dins el terme hi ha les ruïnes de l'antic castell de Voltrera o de Vilalba. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria de Vilanera (l'Escala, Alt Empordà) Veure> Vilanera. 12 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Maria de Vila-seca (Castellar de N'Hug, Berguedà) Antiga església, esmentada el s XV. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA
14 CATALUNYA - GEOGRAFIA
15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Maria del Bonaire (Alzira, Ribera Alta) Barri, d'origen modern, nucli de població obrera i immigrada, a 1 km del centre de la ciutat. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria del Bosc (l'Espunyola, Berguedà) Oratori, sota els cingles de Capolat, dins l'antic terme del Cint. 17 ILLES BALEARS - MUNICIPI
18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria del Camí (Veciana, Anoia) Poble, situat en la confluència de la coma de Santa Maria i l’Anoia, vora la carretera N-II, dins l’enclavament (i antiga quadra) de Santa Maria del Camí (0,44 km2), estès a l’esquerra de l’Anoia i separat del nucli principal pel terme de Copons. Sorgí al voltant de l’antic monestir de Santa Maria del Camí, que serví de parròquia des del 1868, que fou creada, fins el 1919, que fou bastida l’actual. Al s XIX formà municipi amb el lloc de Castellnou del Camí. 19 CATALUNYA - HISTÒRIA
20 CATALUNYA - HISTÒRIA
21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria del Camp (Garriguella, Alt Empordà) Veure> Camp, el. 22 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Santa Maria del Camp (Paçà, Rosselló) Veure> Camp, monestir del. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria del Coll (Susqueda, Selva) Veure> Coll, monestir del. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria del Collell (Sant Ferriol, Garrotxa) Veure> Collell, el. 25 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Maria del Collet (Calonge, Baix Empordà) Antic priorat de monges benedictines (o Santa Maria del Mar), situat al collet de Sant Antoni, entre els nuclis de Sant Antoni de Calonge (a la parròquia del qual pertany) i de Palamós. Tingué una certa vitalitat als s XIII i XIV. El 1441 ja es trobava ruïnós i mig abandonat. En data desconeguda s'uní a Sant Daniel de Girona. No en romanen restes. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria del Grau (Gallifa, Vallès Occidental) Veure> Grau, el. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria del Grauet (Aguilar de Segarra, Bages) Església romànica (abans anomenada Sant Martí de 28 CATALUNYA - ART
29 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Santa Maria del Mar (Rosselló) Veure> Santa Maria de la Mar. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria del Mar (Calonge, Baix Empordà) Veure> Santa Maria del Collet. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria del Mar (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) Nom popular del priorat de Càrcer. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria del Miracle (Riner, Solsonès) Veure> Miracle, el. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA
34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria del Pi (Barcelona, Barcelonès) Veure> Pi, el. 35 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Maria del Pla (Lladurs, Solsonès) Antiga església, al pla de Santa Maria, a l'indret de l'actual església parroquial de Lladurs. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria del Pla (Alt Camp) Veure> Pla de Santa Maria, el. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria del Pla (Alt Penedès) Veure> Pla del Penedès, el. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria del Pla (Àger, Noguera) Antiga església, esmentada el 1048, al camí d'Agulló a la Noguera Ribagorçana i al castell de Bellmunt. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria del Pla (Castellfollit del Boix, Bages) Caseria i capella, propers a l'església parroquial de Sant Pere. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA
107 CATALUNYA - GEOGRAFIA
41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria del Puig (Tremp, Pallars Jussà) Església de l'antic mun. de Palau de Noguera. 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Maria del Puig (el Puig de Santa Maria, Horta) Veure> Puig, monestir del. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria del Puig (Esparreguera, Baix Llobregat) Veure> Puig d'Esparreguera. 44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Santa Maria del Riquer (Catllà de Conflent, Conflent) Veure> Riquer, el. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA
46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria del Socors (Pineda, Maresme) Convent augustinià, al límit amb el terme de Calella. Fou fundat el 1700 pels caputxins. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria del Tallat (Vallbona de les Monges, Urgell) Veure> Tallat, el. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria del Taulat (Barcelona, Barcelonès) Veure> Poblenou, el. 49 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Santa Maria della Stella, baronia de (Sicília, Itàlia) Jurisdicció senyorial concedida el 1697, en el regne de Sicília, a Pere de Montcada, doctor en lleis de Catània. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria dels Arcs (Santa Pau, Garrotxa) Veure> Arcs, els. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria dels Horts (Pinós, Solsonès) Església i antiga quadra, situada prop del mas de Torrescassana, de l'agregat de Matamargó, a la vall de la riera de Matamargó o de Salo. L'edificació actual fou feta el 1861. 52 CATALUNYA - HISTÒRIA Santa Maria dels Horts (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès) Antic santuari, al sud de la ciutat. Fou edificat abans del s X. 53 CATALUNYA - HISTÒRIA
54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria dels Turers (Banyoles, Pla de l'Estany) Veure> Turers, els. 55 ANDORRA - GEOGRAFIA Santa Maria d'Encamp (Encamp, Andorra) Església actual del cementiri. D'origen romànic, fou refeta el s XVIII. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria d'Horta (Avinyó, Bages) Poble, a l'esquerra de la riera Gavarresa, al sud del terme. La població treballa en part a les fàbriques d'Avinyó i Artés. L'església parroquial romànica (s XI) fou ampliada i modificada als s XVII i XIX. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria d'Ivorra (Ivorra, Segarra) Santuari (on és venerada la Mare de Déu d'Ivorra) i antiga església parroquial del municipi. 58 CATALUNYA - MUNICIPI
59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria d'Organyà (Organyà, Alt Urgell) Veure> Organyà, monestir d'. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria d'Ossea (Navès, Solsonès) Veure> Ossea. 61 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Santa Maria d'Ovarra (Beranui, Ribagorça) Veure> Ovarra. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria d'Ullà (Ullà, Baix Empordà) Veure> Ullà, col·legiata d'. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria d'Urgell (la Seu d'Urgell, Alt Urgell) Veure> Urgell, catedral d'. 105 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Santa Maria la Mar (Rosselló) Veure> Santa Maria de la Mar. 64 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Santa Maria la Real (Perpinyà, Rosselló) Veure> Santa Maria de la Real. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) Veure> Santiga. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA
67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Maria Savall (Balenyà, Osona) Antiga església i petit convent, a l'extrem meridional del municipi, a la capçalera de la riera de Castellcir i davant el massís de la Sauva Negra. Existia ja el 1121 amb el nom de Santa Maria de Sauva Negra. Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada amb un atri o segona nau pels senyors de Cassoles i s'hi erigí una petita comunitat de donades, sota l'obediència d'un rector o sacerdot, la qual durà poc temps. Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. Tingué rectors propis fins al s XVIII i culte fins al XIX. Resten importants ruïnes a l'extrem de la moderna urbanització de Puigsagordi. Sota seu, hom ha construît una petita resclosa. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Marina (Pratdip, Baix Camp) Santuari i caseria, al vessant septentrional de la serra de Santa Marina (520 m alt), contrafort sud-oriental de la mola de Remullà, termenal amb el municipi de Vandellòs. 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Marta (Cullera, Ribera Baixa) Santuari, situat a la costa, al fons del racó de Santa Marta (a ponent del cap de Cullera), on hom ha construït el barri del Racó de Santa Marta. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Marta, Joan de (Prades, Baix Camp, s XVII – Japó, 1627) Beat. Era frare franciscà. Morí martiritzat. Fou beatificat per Pius IV en 1867. 71 CATALUNYA - MUNICIPI
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Oliva, Gombau de (Catalunya, s XII – Tortosa, Baix Ebre, 1213) Prelat. El 1193 fou elegit bisbe de Tortosa, com a successor de Ponç de Mulnells. El 1205 acompanyà Pere I el Catòlic a Jaca, per assistir a la seva entrevista amb el rei d'Anglaterra. Durant la seva prelatura fou ben delimitada la seva diòcesi respecte a Tarragona i Saragossa. Fou succeït per Ponç de Torrelles. 74 CATALUNYA - MUNICIPI
73 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Santa Pau (Borriana, Plana Baixa) Despoblat i partida, a l'est de la ciutat. 75 CATALUNYA - HISTÒRIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Pau, Beatriu de Veure> Cruïlles, Beatriu de. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Pau, Galceran de (Catalunya, s XIV - Esglésies, Sardenya, s XIV) Noble. Féu la campanya de conquesta de Sardenya el 1323, a les ordres de l'infant Alfons. Segurament hi anà, com Hug de Santapau, incorporat a la força del vescomte de Rocabertí, una mica avançada al gros de l'expedició. Morí durant el setge de la vila d'Esglésies. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Pau, Galceran de (Catalunya, s XV - Burgos, Castella, 1475) Noble. Era fill de Ramon, pres a Sicília. Per redimir-lo, anà a servir l'infant Ferran, el futur rei Catòlic, a la guerra de Castella per assegurar al tron la princesa Isabel. Fou ferit de mort al setge de Burgos. Abans que morís, el príncep Ferran li féu una visita emocionada. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Pau, Hug de (Catalunya, s XV – 1443) Noble. Fill de Galceran. Ja en vida del seu pare prengué possessió de la baronia de Santa Pau, mentre el seu germà Ramon era destinat a rebre les vastes possessions paternes a Sicília. Es casà amb Damiata de Centelles. Aquesta féu de procuradora de la baronia durant la 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Pau, Joana de (Catalunya, s XV - v 1456) Dama. Era la filla menor d'Hug de Santa Pau i de Beatriu de Ribelles. Es casà el 1393 amb Berenguer d'Oms. Sembla que ella i el seu marit, mitjançant prèstecs i hipoteques, adquiriren drets irresistibles sobre la baronia de Santa Pau. El 1445, mort sense successió masculina Hug de Santa Pau, nebot de Joana, la baronia fou adjudicada a aquesta en virtut d'una sentència de la cúria de Besalú, fet que posaria la possessió en mans dels Oms. La decisió perjudicà les filles de l'esmentat Hug i la vídua d'aquest, Damiata de Centelles. Hi hagué confirmació de la resolució per noves sentències dictades a Barcelona el 1446 i a Perpinyà el 1449. Restà vídua per aquest temps. Fills seus foren Carles, Bernat i Berenguer d'Oms. Deixà al tercer la baronia de Santa Pau i la senyoria anexa de Finestres. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Pau, Pere de (Catalunya, s XII) Noble. Serví Alfons I el Cast. Participà a la lluita contra el comte de Tolosa el 1174. Tres anys després figurava a les forces que, seguint els acords d'ajuda als castellans, assetjaren la ciutat de Conca. Aquest noble pertanyia a la família dels primitius senyors de Porqueres, vora Banyoles. El seu successor conegut seria Ponç, servidor de Pere I. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Santa Pau, Ponç de (Catalunya, s XIV - 1394/96) Fill gran d'Hug de Santa Pau i de Beatriu de Ribelles. La seva figura és molt poc coneguda. A la mort del seu pare, el 1393, n'apareix com a hereu principal. Era aleshores a Sicília, com aquell i els germans Hug i Galceran. Morí en data imprecisa en lloc també ignorat. No 106 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Pau, vall de (Garrotxa) Vall, solcada pel Ser, afluent de la dreta del Fluvià. És una conca secundària, que forma part de la fossa d'Olot-Mieres, formada per les falles perpendiculars als horsts del Corb-Finestres-Rocacorba i de Sant Julià, entre els quals és situada. La presència de formacions volcàniques determina un paisatge característic, gràcies al corrent de lava compacta procedent de diversos volcans, que recorre la vall. Els dipòsits de les boques eruptives (grederes) són molt importants. Sobre el corrent basàltic que omple el fons de la vall s'han establert conreus (cereals i farratge), aprofitant la fertilitat del terreny. El principal nucli és la vila de Santa Pau. 83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Paula (Dénia, Marina Alta) Ermita i caseria, al sud-oest de la ciutat. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Pellaia (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà) Poble, al sector oriental del terme, en ple massís de les Gavarres. Formà part de la baronia de Cruïlles, i el s. XIX formà un terme rural agregat, després, al municipi de Cruïlles. L'església parroquial és dedicada a santa Pellaia. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Perpètua (Vilanova de l'Aguda, Noguera) Església, a la dreta del barranc de Formiguera, al peu de la serra del Pubill, al nord del poble. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Perpètua de Gaià (Pontils, Conca de Barberà) Poble, situat a l'esquerra del Gaià, a l'indret on aquest forma el congost de Santa Perpètua, esglaonat al vessant d'un grup calcari que obliga a aquest a descriure un meandre. Al cim del penyal hi ha les restes del castell de Santa Perpètua (fragments de la muralla, un portal i una torre mig esberlada), documentat des de la fi del s X, que fou destruït en l'escomesa 87 CATALUNYA - MUNICIPI
88 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Pola, cap de (Santa Pola, Baix Vinalopó) Cap, situat al davant de l'illa Plana (a 4,5 km), que tanca pel nord la badia de Santa Pola, i pel sud la d'Alacant. És el darrer estrep de la serra de Santa Pola, que s'endinsa al mar en forma arrodonida, formant una costa baixa i sorrenca. Hi ha un far. També s'anomena cap de l'Aljub. 90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Pola, illa de (Alacant, Alacantí) Veure> Plana, illa. 91 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Santa Ponça (Calvià, Mallorca Occidental) Poble i urbanització, al litoral, a l'extrem sud-oest de la serra de Tramuntana. Situada al sud del cap del municipi. Ha esdevingut un nucli turístic. Vora la cala, Jaume I, el 1229, inicià la conquesta de les Balears. 92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Santa Quitèria (Almassora, Plana Alta) Ermita i caseria, a l'esquerra del Millars, aigua amunt de la vila, on hi ha el pont de Santa Quitèria, a la carretera de Barcelona a València. Durant la guerra del Francès serví d'hospital de sang. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Quitèria (la Roca del Vallès, Vallès Oriental) Nom popular de l'església parroquial de Vilanova de la Roca. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA
95 MÓN - HISTÒRIA Santa Rita, marquesat de (Cuba) Títol concedit el 1875 a Josep Baró i Blanxart, vescomte de Canet de Mar, sobre el seu ingenio sucrer Santa Rita. Continua en la mateixa família. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Rosa (Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès) Barri, al sud-est del nucli urbà, que ocupa la vall del torrent d'en Gener i els turons que limiten amb Badalona (serra de la Mena). Es formà a partir dels anys 1920 amb la parcel·lació de finques rústiques (can Banús Vell) i la construcció de la carretera de Sant Adrià de Besòs a la Roca. És residencial, amb un creixement anàrquic i un gran dèficit d'equipaments i serveis. Té un centre social i associació de veïns. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Rosa (Tortosa, Baix Ebre) Barri de la ciutat, a l'esquerra de l'Ebre, 2 km al nord del nucli de Bítem, a l'extrem septentrional del terme. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Seclina (Caldes de Malavella, Selva) Poble (o Santa Seculina), al sud-est del terme, als contraforts meridionals del puig Ventós. L'església parroquial és dedicada a la santa que li dóna nom. 99 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Santa Severina, principat de (Nàpols, Itàlia) Títol senyorial concedit el 1464 a Antoni de Centelles i 100 FRANJA PONENT - HISTÒRIA
101 CATALUNYA - MUNICIPI
102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Susanna (Riner, Solsonès) Poble, al nord-est del terme, en un replà, entre les valls del Cardener i de la riera de Solsona. De la seva església parroquial depenen la de Sant Pere d'Hortoneda i la capella de la Presentació; hi ha estat venerada tradicionalment una imatge de sant Blai. 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Susanna de Peralta (Forallac, Baix Empordà) Poble de l'antic terme de Peratallada, és situat al peu dels darrers contraforts de les Gavarres, prop de les restes de l'antic castell de Peralta. L'església es sufragània de la parròquia de Vulpellac. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Santa Susanna de Vilamajor (Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental) Poble, al nord del terme, en un coster que domina la riba dreta de la Tordera. L'any 1834 formava encara un municipi independent. Anar a: [ Santa Maria de V ] [ Santa Maria del C ] [ Santa Maria del P ] [ Santa Maria dels M ] [ Santa Marta ] [ Santa Per ] |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|