|
|
|
Anar a: [ Suny ] [ Sunyer, L ] [ Sunyer i F ] [ Sur ] [ Sureda i V ] [ Surp ] No hi ha llibre tan dolent que no tingui alguna cosa profitosa. (Plini el Jove) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyé i Gavaldà, Sebastià (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1938) Propagandista i publicista anarquista. Implicat en el procés de Montjuïc de 1896-97, formà part del grup d'encartats que sofrí més tortures i el consell de guerra del des/1896 el condemnà a mort, pena que el suprem de guerra i marina li rebaixà a vint anys de presó. Fou indultat el 1901. És autor, entre altres obres, d'Examen sobre importantes puntos de la cuestión social (1891), La utopía o cartilla anarquista (1892), Razón o fe (1901), Orientación sociológica (1901) i Sobre moral (1908). 2 CATALUNYA - MUNICIPI
5 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Sunyer (Catalunya Nord ?, s X - Elna, Rosselló, 977 ?) Monjo de Cuixà. És conegut pels seus viatges a la recerca de privilegis per als monestirs catalans. Així, el 950 era a Roma on recaptà una butlla del papa Agapit II, que exemptava el monestir de Cuixà de la subjecció al bisbe, privilegi que l'any anterior havia obtingut Cluny. Aquesta era la primera butlla que obtenia un monestir català. L'any següent hi tornava probablement per aconduir-hi una caravana de nobles i jerarquies catalanes que també reclamaren privilegis pontificis. Encara, pel febrer del 952 anava a Reims a la cort de Lluís IV de França, per a obtenir-ne altres preceptes per a ell i els seus acompanyants. Hom pot formular la hipòtesi d'identitat d'aquest monjo, tan influent, amb Sunyer, fill del comte Gausfré del Rosselló, que fou bisbe d'Elna del 968 al 977. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer (Catalunya, s X - 977) Bisbe d'Elna (968-977). Era fill de Jofre I d'Empúries-Rosselló. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer (Catalunya, s XV) Escriptor. Participà a les guerres d'Itàlia en 1454. No és conegut el seu nom de fonts, però si el tractament de mossèn que li era donat i que permet de concloure la seva condició de cavaller. N'han restat cinc poesies, de nivell estimable, entre les quals destaca una cançó en què el poeta es presenta endolat per la tristesa que l'afligeix. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer (Manresa, Bages, s XVII – s XIX) Família de tallistes. Continuadora de l’escola barroca manresana iniciada pels escultors Generes i Grau, i que havia de continuar encara amb els Padró, fins a les acaballes del s XIX. Amb taller establert primer al carrer del Pedregar i després al raval de Valldaura i al carrer de les 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer (Barcelona, s XIX – s XX) Família de joiers i argenters. En fou el fundador Vicenç Sunyer i Torelló. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Baltasar (Catalunya, s XV) Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sunyer, Bernat (València, s XIV) Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l'assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Brauli (la Pobla de Massaluca, Terra Alta, s XVII - Lleida, 1667) Prelat. Fou bisbe de Vic des del 1662. El 1664 fou nomenat per a la diòcesi de Lleida. A Vic el reemplaçava Jaume de Copons, Tot seguit assistí al concili de Tarragona d'aquest any, abans de prendre possessió del nou bisbat, la qual cosa féu el 1665. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Francesc (Barcelona, 1532 - Braunsberg, Polònia, 1580) Jesuïta. Entrà a l'orde al noviciat de Perusa (1557); féu els estudis de filosofia i teologia a Roma, on fou ordenat l'any 1560. Aviat fou destinat a treballar a les regions centroeuropees, en el moment de l'implantació de l'ofensiva contrareformista; com a provincial de Polònia, intervingué en la fundació dels col·legis de Cluj i Alba Iulia, a Transilvània. La seva actuació fou 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Joan (Barcelona ?, s XV – s XVI) Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1529-33). Jurisconsult. El 1529 reuní en la seva persona els càrrecs de vicecanceller dels tres regnes de la corona en què era subdividit des de la mort el 1523 d'Antoni Agustí. Després d'ell el càrrec ja no tornà a subdividir-se. Escriví uns comentaris a les constitucions de Catalunya donades per Jaume II de Catalunya-Aragó. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Joan (Barcelona, s XVI) Jurista. Era magistrat de l'Audiència de Barcelona. Entre els seus escrits destacaren uns comentaris a les Constitucions de Catalunya. 14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sunyer, Joan Baptista (Palma de Mallorca, s XVII – 1689) Mariner i escriptor. Vinculat al govern de l'illa, fou jurat el 1654. Armador de galeres, aconseguí de reunir una fortuna important, en part a base de captures de vaixells a la Mediterrània, cosa que li permeté de fer diversos prèstecs al rei. Féu diverses proeses al nord d'Àfrica (1656), i costejà algunes campanyes per lluitar contra França. El rei el premià el 1667 amb el fur militar. El 1659 anà a visitar els Sants Llocs en compliment d'una prometença i, en tornar, féu edificar la capella de Sant Erasme a l'església de Sant Francesc de Palma. Fou acusat, potser sense fonament, d'assassinar la seva muller Margarida Gastinell, morta el 1678. Deixà manuscrita una relació de la seva Peregrinación y viaje a Tierra Santa. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Josep (Catalunya Nord, s XIV) Escultor. És autor del notable altar major del monestir de Sant Miquel de Cuixà, traslladat després a l'església parroquial de Prada (Conflent). 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Josep (II) (Manresa, Bages, s XVIII) Escultor. Nét i soci de Josep Sunyer. Continuador del taller familiar. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Leandre (Martorell, Baix Llobregat, 1833 - Barcelona, s XIX) Músic. Fou mestre de capella de l'església del Pi de Barcelona. És autor de moltes composicions de música sacra, d'algunes sarsueles, i de l'òpera Alfonso el Casto, la qual no arribà a ser representada. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Martí (Roses, Alt Empordà, 1776 – 1842) Músic. Estudià a l'Escolania de Montserrat amb Anselm Viola des del 1786. A partir del 1793 actuà com a violinista de la capella musical montserratina i fou cantor i mestre de capella de l'escolania. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Pau (II) (Manresa, Bages, 1766 - s XIX) Fuster tallista. Continuà l’obrador familiar, que s’extingí definitivament amb el seu fill Sebastià Sunyer. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Pere (Barcelona ?, s XVI) Humanista. Fou catedràtic d'humanitats a la Universitat de Barcelona. El 1574 publicà, amb finalitat pedagògica, l'obra teatral Terra: dialogus in gratiam puerorum editus. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Pere (II) (Manresa, Bages, s XVIII – 1764) Escultor. Fill i deixeble de Josep i nét de Josep Sunyer, amb el qual col·laborà en diferents obres que aquest féu a les comarques septentrionals de Catalunya. Esculpí uns medallons per al santuari de Font-Romeu. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Pere (III) (Manresa, Bages, s XVIII - s XIX) Tallista. Fill de Pere (II). Obrà un tabernacle de la Santíssima Trinitat (1786) per a la processó de la festa de la Llum de Manresa, els retaules majors de Santa Susanna d'Abellar, de Cornet -Sallent- (1799), de Santa Anna de Claret -Santpedor- (1806) i el de la Trinitat, del Carme de Manresa (1804). 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer, Tomàs (Roses, Alt Empordà, s XIX - Catalunya, s XIX) Metge. Es dedicà a l'estudi de les febres palúdiques, bastant esteses al seu temps a les terres baixes pròximes a Roses. Fruit del seu treball fou una obra mèdica apareguda el 1846. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer I de Barcelona (Catalunya, 890 - monestir de la Grassa, França, 15/oct/954) Comte de Barcelona, Girona i Osona (911-947). Fill de Guifre el Pilós i de Guinedilda. Associat al govern dels comtats pel seu germà gran Guifre II, a la mort d'aquest va governar els tres comtats. A l'interior, per la banda de Lleida, lluità repetidament contra els musulmans i, litoral avall, dirigí també diverses expedicions en direcció a Tortosa. Aquestes expedicions contra territoris musulmans provocaren l'engrandiment del comtat cap a la part del Penedès, continuant la Strata Francisca fins a Olèrdola (929), l'abandonament momentani de Tarragona per part dels musulmans, i la subjecció de Tortosa a un tribut. En les lluites entre carolingis i robertians, va defensar Carles el Simple. Li guardà fidelitat sense, però, mai retre-li homen... Segueix... 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer I de Pallars (Catalunya, s X - v 1010/11) Comte de Pallars (996-1010/11) i de Ribagorça. Fill de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya i germà de Ramon III i Borrell I de Pallars. Els tres germans governaren conjuntament el comtat. Poc després del 995 traspassaren els seus germans i heretà les funcions comtals Ermengol I, fill gran de Borrell I, que compartí amb el seu oncle Sunyer I. A la mort d'Ermengol (v 1010), Sunyer es convertí en sobirà únic del Pallars. Associà al govern els fills i, encara, vidu de la primera muller, contragué segones noces amb la comtessa Toda I de Ribagorça, la qual secundà en el govern del comtat ribagorça durant uns anys. Fou el pare de Ramon IV de Pallars Jussà i de Guillem II de Pallars-Sobirà. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer II d'Empúries-Rosselló (Catalunya, s IX – 915) Comte d'Empúries (862-915) i de Rosselló (895-915). Sembla segur que era fill de Sunyer I d'Empúries-Rosselló i, per part d'aquest, nét de Bel·ló de Carcassona. Havia rebut el territori emporità com a comte l'any 862, després que Carles el Calb en desposseís el duc de Gòtia, Unifred, i el cedís, conjuntament, al mateix Sunyer II i a Delà, el seu germà. Arran del conflicte (887-891) amb la seu de Narbona durant el qual els dos comtes emporitanesos expulsaren de Girona el bisbe titular, Servusdei, i en el seu lloc imposaren Ermemir, envaïren els comtats de Girona i de Besalú i ocuparen la ciutat de Girona, fins que el seu titular, Guifre el Pilós, reeixí a expulsar-los i a restablir el bisbe legítim. El 895, a la mort de Miró el Vell, germà de Guifre el Pilós, Sunyer II aplegà a les... Segueix... 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer i Clarà, Ramon (Barcelona, 1889 – 1963) Joier i argenter. Format al taller del seu pare; Josep Sunyer i Parera, i a l'escola d'art de Francesc d'A. Galí. Fou un dels iniciadors del corrent simplificador a l'orfebreria religiosa. Fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc i fundà l'Associació d'Amics de l'Art Litúrgic. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer i Cortiella, Ernest (Portbou, Alt Empordà, 1889 - Mendoza, Argentina, 1946) Músic. Estudià amb Enric Granados i amb Enric Morera i s'orientà cap a la direcció coral. L'any 1907 fundà l'Orfeí Fivaller, i l'any 1910, a Buenos Aires, l'Orfeó Català, entitat que dirigí fins a l'any 1946. La seva producció comprèn diferents 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer i Fontanelles, Pere (Manresa, Bages, s XVII - s XVIII) Escultor. Fill de Josep Sunyer, amb el qual col·laborà en la decoració del santuari de Font-romeu, on fou enterrat el 1704. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer i Gaspar, Oriol (Barcelona, 1923 - 28/jul/1990) Joier. Fill de Ramon Sunyer i Clarà, en fou alhora deixeble i continuador en la direcció de l'obrador familiar des del 1956. Cal esmentar els seus treballs d'orfebreria religiosa i commemorativa, com el pectoral del cardenal Albareda, el relleu d'argent i esmalt que la diputació de Barcelona oferí a Joan XXIII, la venera d'or i esmalt que el consell general de les Valls d'Andorra oferí al president De Gaulle, i la corona de la Mare de Déu de la Mercè (1966). El seu estil continua la tradició del seu pare, tot adoptant les formes més avançades de l'art actual. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer i Monlleó, Josep (Barcelona, s XVII – s XVIII) Jurisconsult. En 1701-02 fou advocat de les Corts hagudes a Barcelona. S'atragué aleshores l'antipatia de les autoritats borbòniques. Era advocat fiscal criminal de Tarragona. En 1705 rebé el nomenament de magistrat per a la nova Audiència de Barcelona. A les Corts tingudes per Carles d'Àustria en 1705-06 actuà d'habilitador del Braç Reial o popular. Li fou atorgat aleshores el títol de ciutadà honrat. Restà a Barcelona durant el setge borbònic de 1706. Rebé també el títol de cavaller. En 1713-14, durant la defensa final contra Felip V, restà a Barcelona. Després de la capitulació li foren confiscats els béns i el botxí cremà el seu títol de cavaller. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer i Parera, Josep (Barcelona, 1850 – 1919) Joier. Fill de Vicenç Sunyer i Torelló. Format al taller de P. Carreras, es casà amb la filla de l’argenter Magí Clarà, i ajuntà ambdós obradors. Fou mestre de notables orfebres, com el seu fill Ramon Sunyer i Clarà i Jaume Mercadé. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyer i Torelló, Vicenç (Barcelona, s XIX – 1887) Joier. Es documentat en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters el 1837, any en què obrí un obrador al carrer de Sant Pau, inici de la tradició familiar. El seu fill fou Josep Sunyer i Parera. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyol i Casanovas, Ildefons (Barcelona, 1866 – 1913) Advocat i polític. Membre de la Lliga Regionalista des del 1901, se'n separà i fundà juntament amb Carner i altres el Centre Nacionalista Republicà (1906), fou regidor de l'ajuntament barceloní (1901) i president de l'Ateneu (1906). Col·laborà en el periòdic 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sunyol i Pla, Antoni (el Masnou, Maresme, 1859 - Barcelona, 1918) Polític catalanista. President de la Unió Catalanista (1897), s'adherí al Centre Nacionalista Republicà el 1906 i posteriorment participà en la creació de la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910). Fou elegit diputat provincial el 1909 i com a tal signà pel mai/1911 la proposta de constitució de la Mancomunitat de Catalunya. El 1914 abandonà la UFNR, disconforme amb la signatura del pacte de Sant Gervasi, i intentà amb Rovira i Virgili la constitució d'una Esquerra Catalanista. 44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Superbolquera (Bolquera, Alta Cerdanya) Nucli turístic (1.776 m alt), al sud-oest del poble, vora la carretera de Montlluís a Puigcerdà per Targasona, al límit amb el terme d'Odelló i Vià i molt pròxim a l'important centre turístic de Font-romeu. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA
46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Supermolina (Alp, Baixa Cerdanya) Estació hivernal. Fou creada a la part alta del nucli de la Molina i situada als entorns del pla de la font Canaleta (1.640 m alt), a fi d'aprofitar la més constant innivació i les possibilitats per a l'esquí de la zona de la Tosa d'Alp (2.536 m alt). La construcció de noves instal·lacions, hotels i telesquís s'inicià intensivament a partir del 1955, que fou inaugurada la telecabina al puig d'Alp (2.404 m). 47 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Superna (Puigpunyent, Mallorca Occidental) Antic poble, al límit amb el terme d'Esporles, al vessant meridional de la mola de Planícia. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Suquets (Lleida, Segrià) Poble, al nord-oest del terme, vora Sucs. Hi ha una indústria conservera. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sureda (Illes Balears, s XIX - s XX) Família d'artistes. Iniciada pels germans Emília i Joan Sureda i Bimet. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sureda, Antoni (Barcelona, s XV) Forjador. El 1448 treballava per a la catedral de Barcelona. Vers el 1465 el conestable Pere de Portugal li encomanà unes reixes per tancar les capelles de l'altar major i de Sant Jordi al Palau Reial Major de Barcelona, que probablement no arribà a fer. 53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda, Joan (Illes Balears, s XVI - s XVII) Militar i escriptor. Serví a la guerra de Portugal. N'ha restat només un sonet. 54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda i Bimet, Emília (Palma de Mallorca, 1865 – 1904) Poetessa. La seva obra, molt influïda encara per models romàntics, fou reunida a l'edició pòstuma de les seves Poesies mallorquines (Palma, 1905). Joan Alcover li dedicà la bella elegia Morí jove. 56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda i Bimet, Joan (Valldemossa, Mallorca, 27/jul/1873 - Palma de Mallorca, 28/abr/1947) Col·leccionista i mecenes. Acollí al seu palau de la cartoixa de Valldemossa personalitats artístiques i culturals, com John Singer Sargent, lord Chamberlain, Santiago Rusiñol, Joaquim Sorolla, Joaquim Mir, Maurice Barrés, Màrius Verdaguer, Antoni Maura, Azorín, Rubén Darío i Miguel de Unamuno, que li dedicaren escrits. L'escriptor alemany Vigoleis Thelen el convertí en personatge literari al seu llibre Die Insel des zweiten Gesichtes. Publicà Noticia histórica sobre la obra y la vida de Rubén Darío en Mallorca (1950). Era casat amb la pintora Pilar Montaner i Maturana (Palma de Mallorca, 1876 - Valldemossa, 1961). Fills seus foren Jacob, Pazzis i Pere Sureda i Montaner. 57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sureda i Costas, Manuel (Girona, 1895 - Lugo, Galícia, 1972) Arquitecte. Fill de Martí Sureda i Vila. Titulat el 1919. Treballà a Olot (1919-22) i a Girona (1919-31), amb un breu període a Salamanca (1922). Fou promotor del "Boletín de la Agrupación Cinematográfica de la Provincia" (1928) i signà la proposta de 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sureda i Deulovol, Martí (l'Escala, Alt Empordà, 1822 – Girona, 1890) Arquitecte. Fou el primer urbanista de la ciutat de Girona i l'innovador de l'arquitectura gironina de mitjan s XIX. Elaborà el primer projecte per a l'eixample de la ciutat, on obrí diversos carrers i la plaça de Sant Agustí, i realitzà els eixamples de diversos municipis, com ara Palamós, Lloret de Mar o Castelló d'Empúries. Entre els nombrosos edificis que construí destaquen les esglésies de Sant Josep de Figueres i del Sagrat Cor de Girona, la presó d'Hostalric i la foneria Planas-Junoy; també projectà, junt amb l'escultor Joan Figueras, el monument gironí d'Àlvarez de Castro. Es dedicà molt especialment a la restauració (teatres municipals de Girona i d'Olot) i realitzà, juntament amb E. Muxach, el projecte de restauració del monestir de Ripoll, que dugué a terme Elies Rogent. Políticament progressista, creà una Escola d'Obres Públiques a Girona i impulsà la formació d'un Museu Provincial. 62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda i Font, Joan Facund (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1734 - Palma de Mallorca, 1796) Eclesiàstic. És autor d'un Diccionario mallorquín, castellano y latino, que restaria inèdit. 63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda i Miserol, Bartomeu (Palma de Mallorca, 1769 – 1851) Pintor i gravador. Fou pensionat a Sèvres per Carles IV per estudiar la fabricació de la porcellana. Fou director de la fàbrica reial de la Moncloa i un dels 64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda i Montaner, Pazzis (Palma de Mallorca, 25/feb/1907 – 11/mai/1939) Escultora i dibuixant. Filla de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germana de Jacob i de Pere. Hom ha remarcat la seva exquisidesa com a artista. 66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda i Montaner, Pere (Valldemossa, Mallorca, 28/feb/1909 - sa Cabaneta, Mallorca, 20/ago/1983) Pintor. Fill de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germà de Pazzis i de Jacob. Es dedicà, amb delicadesa, al paisatge i als temes populars i costumistes. Des del 1942 conreà l’humorisme a la premsa diària. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sureda i Pons, Joan (Barcelona, 1949 - ) Historiador de l'art. Format a Barcelona, ha estat professor i catedràtic a les Facultats de Belles Arts de Bilbao, Sevilla i Madrid. Entre el 1986 i el 1991 fou director del Museu d’Art de Catalunya, on encetà un procés de renovació i reforma de la institució. Ha publicat, entre 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sureda i Vila, Martí (Girona, 1866 – 1947) Arquitecte. Fill de M. Sureda i Deulovol. Titulat a Barcelona el 1890, treballà sobretot a les comarques gironines. Projectà l'edifici de l'Escorxador de Girona (després casa de bombers i central lletera) i la plaça de toros de Figueres, i realitzà el conjunt de construccions de la Devesa de Girona. Fou també notable urbanista, projectà la xarxa de clavegueres i l'empedrat de la zona vella de Girona i impulsà la instal·lació parcial d'electricitat a la població. Construí nombroses cases particulars, entre les quals la premiada casa Sureda (1933), també a Girona. 69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda i Villalonga, Antoni (Mallorca, s XIX) Arquitecte. Germà de Joan. Féu la façana (1853) de l'església parroquial de Llucmajor; en 1860-65 aixecà el monument neoclàssic a Isabel II a Palma, obra enderrocada el 1868. 70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda i Villalonga, Joan (Mallorca, s XIX) Arquitecte. Projectà una plaça de toros i és coautor a Palma del Banc Balear (1872, actualment Banco de España) i autor del Teatre Principal (1857) també a Palma, obra important d'un neorenaixentisme pal·ladià, que fou ampliada a la fi del s XIX pels arquitectes Guasp i Canut. Era germà d'Antoni. 71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sureda-Valero, Agustí (Illes Balears, s XVIII) Escriptor i cavaller. És autor de poemes religiosos en català. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - MUNICIPI
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Súria, Miró de (Catalunya, s X - s XI) Noble i conseller de la comtessa Ermessenda, quan aquesta regentava Barcelona durant la minoritat de Berenguer Ramon I el Corbat. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Súria, Tomàs de (València, 1761 - Mèxic ?, d 1834) Dibuixant i gravador. Format a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando. Anà a Mèxic (1778) com a ajudant de Jeroni Antoni Gil, nou director de gravat en buit de la Casa de la Moneda d'aquella capital. El 1791 s'enrolà en l'expedició de circumnavegació d'Alessandro Malaspina com a dibuixant i realitzador de perspectives. Navegà des d'Acapulco fins a Alaska i retornà costejant. Féu nombrosos dibuixos i un interessant diari -del qual resta solament el primer quadern- descrivint el viatge, i especialment Mulgrave i l'illa de Nutka. Treballà després novament a Mèxic, i quan morí 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Súria i Burgada, Francesc (Barcelona, s XVIII) Impressor. Fou membre de la societat Comunicació Literària, activa a Barcelona a la fi del s XVIII, i impressor de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental (1765) i més tard de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, així com de la Junta de Comerç de Barcelona. El 1788 era encara en actiu. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suriguerola, mestre de (Catalunya, s XIII) Pintor anònim. Autor de l'antependi de Suriguerola (Girona). Per l'estil, és considerat a Catalunya representatiu de la transició de l'esquematisme romànic vers l'expressionisme del francogòtic. És creuen de la seva mà o del seu obrador dues parelles de costat d'altar procedents de Toses i de la zona de Ripoll. Es relaciona amb el seu estil el frontal de Gréixer i el baldaquí del Museu de Vic. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suriñach, Filomena (Barcelona, 1901 - Catalunya, s XX) Cantatriu. Estudià al Conservatori del Liceu. Féu la seva presentació al Gran Teatre del Liceu el 1917, cantant Rigoletto. Anà a Itàlia, on actuà a Milà, Torí i Bolonya. Més tard cantà a les illes Filipines. També interpretà sarsueles. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suriñach i Baell, Ramon (Barcelona, 1858 – 1920) Escriptor. És autor de llibre de narracions De cada color (1910), i de diverses obres teatrals com les titulades: Tutti contenti (1887), Les tauletes del torrat, en col·laboració (1889), Boira i sol (1904), Cor d'àngel (1906) i El Coixet de "Cura de Moro" (1907). 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suriñach i Senties, Ramon (Barcelona, 1881 – 1964) Escriptor. Col·laborà en diverses publicacions: "L'Atlàntida", "La Il·lustració Catalana", "De Tots Colors", "La Veu de Catalunya", etc. Poeta sentimental, publicà, entre d'altres, Coses meves (1901) i De la vida (1903). També escriví obres de divulgació, que 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Suriñach i Wrokona, Carles (Barcelona, 4/mar/1915 - New Haven, EUA, 12/nov/1997) Compositor i director d'orquestra. Estudià a Barcelona i amplià estudis a Colònia i a Berlín. Establert als EUA, és autor de ballets, de música escènica i de l'òpera El mozo que casó con mujer brava (1948). Ha fet transcripcions orquestrals de la suite Iberia, d'Isaac Albéniz. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Surinyac i Oller, Ramon (Barcelona, 1903 - s XX) Metge. Es llicencià (1926) i doctorà (1953) en medicina a la Universitat de Barcelona. Fou professor adjunt de fisiopatologia a la facultat de medicina de Barcelona (1934-38). S'ha especialitzat en malalties al·lèrgiques, ha estudiat especialment el favisme, la pol·linosi i l’hemòlisi alimentària. Ha estat president de la Societat Catalana de Biologia (1969-71), de la Sociedad Española de Alergia i de l’European Institute for Allergy Research. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Surinyach, Francesc (Camprodon, Ripollès, 1885 – 1948) Mestre d'obres. Representant a Camprodon de l’empresa de pissarres de ciment i amiant Eternitat Metzger i màxim ideòleg de l’Eixample Maristany. Amb l’arquitecte Fossas construí l’Hotel Rigat (1915), i amb l’arquitecte Antoni Coll la casa Vila i la casa Surinyach (1916). Projectà les escoles de Sant Pau de Seguries (1922), la carretera de Vilallonga de Ter a Tregurà (1926), el clavegueram i l’empedrat de Camprodon (1927-28), la fàbrica Sala (1933) i vuit xalets a l’Eixample Maristany (1925-34). Alguns dels seus projectes foren reproduïts a "La Muntanya" i "El Muntanyenc", de Camprodon. Amb Marià Surinyach projectà el 1933 l’Hotel Güell i la reforma de la casa de la vila el 1939, que no es pogué dur a terme. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Suró (Talavera, Segarra) Caseria, al sud-oest del terme, al límit amb els de Montoliu de Segarra i Llorac (Conca de Barberà), al cim de la serra de Suró (827 m alt), que separa les conques del Cercavins i del riu Corb. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Surós i Forns, Santi (Barcelona, 1909 – 1982) Pintor. Fou un dels fundadors del grup Lais (1948). Participà en nombroses certàmens internacionals. Fou membre de la Junta Directiva del Cercle Artístic i president del Saló de Maig. Col·laborà a la revista "Dau al Set". 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Surp (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà) Poble (1.040 m alt), situat en un replà del vessant meridional del pic de Matanegra, que domina la vila de Rialb. L'església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) és romànica, amb absis i campanar de planta quadrada. El castell de Surp és esmentat el 1126. El lloc havia format part del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Rialb. L'antic terme comprenia els pobles de Caregue, Escàs i Rodés, l'antic monestir d'Oveix, el santuari de la Muntanya i l'església romànica de Sant Quirze de Surp. Fou municipi independent fins el 1969, en que s'annexa a l'actual. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Surrà i Rull, Pere (Girona ?, s XVIII - Madrid ?, s XIX) Polític. El 1822 fou diputat a corts i publicà Plan... para conseguir en España las cantidades que reclaman las necesidades públicas. L'any següent fou diputat a les corts extraordinàries de Cadis que decidiren la resistència a les forces del duc d'Angulema, motiu pel qual 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Surrac, barranc (Benicarló / Vinarós, Baix Maestrat) Altre nom de la rambla d'Aiguadoliva, que desemboca a la mar, al límit dels termes, a la platja de Surrac o del Fondalet. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Surri (la Vall de Cardós, Pallars Sobirà) Poble (1.007 m alt) del terme de la Ribera de Cardós, al peu de la serra d'Aurati, a mig km de la vila de Ribera. De la seva església parroquial (Santa Coloma) depèn l'església de Sant Joan, arruïnada. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Surroca (Ogassa, Ripollès) Poble (1.236 m alt) (o Sant Martí de Surroca), centrat per la parròquia de Sant Martí, al vessant meridional de la serra Cavallera, a la capçalera de la riera de Malatosca; fou consagrada el 1104 i conserva una bona part de l'edificació romànica, amb algunes ampliacions posteriors. És anomenat també Surroca de Dalt, en oposició al nucli de Surroca de Baix (o Surroca d'Ogassa), situat uns 3 km al sud, que es formà a partir del 1835 a causa de l'explotació de les mines de Surroca, d'hulla, i que comprèn els nuclis del Forn del Vidre i de Pratpinter (on fou bastida vers el 1889 l'església de Santa Bàrbara, sufragània de la de Sant Martí). El ferrocarril de les mines, des de Sant Joan de les Abadesses, fou inaugurat el 1880, i arribava només fins a Torrelles, dins el terme de Sant Joan. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Surroca, Joan (Barcelona, s XIX) Mestre armer. Es dedicà no sols a armeria artística, sinó també a la producció artesana, sovint amb avenços, dels nous tipus de sèrie produïts en alguns països. És notable la seva versió millorada de la carrabina Minié fabricada a França des del 1869, en un exemplar regalat pel seu 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Surroca i Frau, Josep (Barcelona, 1850 – s XIX) Pedagog i cal·lígraf. Fou catedràtic auxiliar de filosofia a les universitats de Barcelona i Madrid i de grec a Granada. Fou dibuixant del Banc d'Espanya. Es jubilà de la seva càtedra granadina el 1922. És autor d'obres docents i d'uns Elementos de estética y teoría literaria. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Susanna i Nadal, Àlex (Barcelona, 12/set/1957 - ) Poeta, traductor i editor. La seva poesia té una caire intimista, com per exemple: Les anelles dels anys (1991, premi Carles Riba). En prosa ha publicat, entre altres, Quadern venecià (1989, premi Josep Pla). Important crític literari i traductor, ha estat director de l'editorial Columna, de la qual fou un dels fundadors el 1985. Ha estat també fundador i director del Festival Internacional de Poesia de Barcelona des del 1985. 94 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Susplugas, Joan (Trullars, Rosselló, 4/abr/1905 - Estagell, Rosselló, 16/mar/1987) Botànic i farmacèutic. Estudià a Tolosa, Perpinyà i Montpeller. Es doctorà en ciències el 1942. Fou professor de botànica i de matèria mèdica a la universitat de Montpeller des del 1946, i inspector principal de farmàcies del 1951 al 1959. És autor de nombrosos treballs sobre morfologia i anatomia vegetals, fisiologia, química vegetal, ecologia i fitosociologia. Membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans des de l'any 1961. 95 CATALUNYA - MUNICIPI
96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Susqueda, pantà de (Susqueda, Selva) Embassament sobre el Ter, que enllaça aigües amunt amb el de Sos, i curs avall amb el del Pasteral. És situat al massís de les Guilleries, encaixonat a les gorges que forma el riu en introduir-se al sector septentrional de la Selva. Té capacitat per a 230 milions de m3 i la presa té 120 m d'alçada. S'utilitza per a la producció d'energia elèctrica, i té una potència de 90.000 kW. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sussiats (Olius, Solsonès) Masia, al nord-est del poble, a la dreta de la rasa de Sussiats. El 1079 hi és esmentada l'església de Santa Maria de Sussiats. 98 CATALUNYA - HISTÒRIA Susterris (Talarn, Pallars Jussà) Comanda de l'orde de l'Hospital, fundada a l'antiga església de Santa Maria de Susterris, dedicada més tard a sant Antoni Abat. L'església era situada, sota la vila de Talarn, prop de la Noguera Pallaresa, a l'indret de l'estret de Susterris o de Sant Antoni de Susterris, que dóna nom al pantà de Sant Antoni, i es troba actualment coberta per les aigües. Existia ja el 1051, i el 1122 fou cedida a l'orde de l'Hospital, que ja hi tenia comunitat i priors el 1141. La llista dels seus comanadors és coneguda des del 1146, els quals des del s XIV tenien casa i residència a Talarn. Era la principal comanda del Pallars, i per això es digué també comanda de Pallars, i passaren a dependre'n altres comandes i priorats. Els seus béns 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Suterranya (Tremp, Pallars Jussà) Poble (552 m alt), al peu de la serralada de Sant Corneli. Forma un petit nucli compacte de cases aturonades entorn de l'església parroquial dedicada a sant Serni. El lloc havia format part de la baronia d'Orcau. Fou municipi independent fins el 1973, que hom agregà a l'actual. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sutrà i Vinyes, Joan (Figueres, Alt Empordà, 1898 - Catalunya, 1981) Decorador i pintor. Ha destacat com a restaurador, especialitat que començà a practicar devers el 1930 i que ha exercit a París i a Roma. Ha restaurat a Catalunya un nombre important de pintures antigues. El 1934 obtingué el Premi de Museus atorgat per l'IEC amb l'estudi El retaule de la Mare de Déu de la Catedral Metropolitana i Primada de Tarragona. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sxetxet (Barcelona, s XII) Poeta, filòsof i metge hebreu. Fou cap de la comunitat hebrea de Barcelona (1162-96). Féu serveis diplomàtics per compte del rei Alfons I.
Anar a: [ Suny ] [ Sunyer, L ] [ Sunyer i F ] [ Sur ] [ Sureda i V ] [ Surp ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Sunyer
Sunyer i Balaguer, Ferran 
Sunyer i Capdevila, Francesc
Sunyer i de Miró, Joaquim
Sunyol i Garriga, Josep
Supervia i Pascual, Concepció
Sureda
Sureda i Blanes, Francesc
Sureda i Blanes, Josep
Sureda i Carrion, Josep Lluís
Sureda i Montaner, Jacob
Susqueda