|
|
|
Anar a: [ Gost ] [ Gox ] [ Gracia ] [ Grae ] [ Gram ] [ Gran F ] A partir d'ara... No toleris que les coses belles et passin desapercebudes. (Isabel-Clara Simó i Monllor) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gost, riu de (Anoia) Afluent dretà de la riera de Carme, que neix als vessants orientals de la serra d'Orpinell, i passa vora la Torre de Claramunt; el castell d'aquest poble era conegut també com a castell de Riudegost. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gost i Bordas, Enric (Barcelona, 1905 - ) Escriptor. A partir del 1955 ha anat publicant comèdies còmiques, com les titulades Tres cartes de París (1957) i L'amor quan és amor... (1958). També és autor de la rondalla escènica per a infants La besada de la reina. 3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gosta, torre de na (Santanyí, Mallorca Oriental) Antiga torre de defensa (o des cap de ses Salines), de la costa meridional, prop del cap de ses Salines. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Got, Raül (Perpinyà, 1900 – 1955) Esportista. Fou campió de França de rugby de quinze (1921) amb la Unió Esportiva Perpinyanesa. Fou un dels més destacats tres quarts ala del rugby francès. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Got i Anguera, Josep (Reus, Baix Camp, 1861 – Sabadell, Vallès Occidental, 1903) Autor teatral. Residí des del 1884 a Sabadell. És autor de nombroses obres teatrals, estrenades del 1886 al 1901 a Barcelona i a Sabadell, entre altres, Enredos (1886), Muralla de ferro (1888), La bogeria i altres comèdies (1926), etc. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gotarra, riera de (Gironès) Riera de la comarca, afluent per l'esquerra de l'Onyar, que neix al massís de les Gavarres, dins el terme de Llagostera, i que després de drenar els termes de Cassà de la Selva i de Sant Andreu Salou desemboca al seu col·lector, dins el de Campllong. 8 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Gotarta (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Poble (1.195 m alt), situat a l'interfluvi dels barrancs de Raons i de la Fontvella, damunt el Pont de Suert. De l'església parroquial (Santa Cecília) depèn la d'Iguerri. A mitjan s XIX formava un municipi. 9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gotmar (Port de Pollença, Mallorca Septentrional) Possessió i actual urbanització, a l'est de la vall de Bóquer. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gotmar (Catalunya, a 939 – v 954) Cronista eclesiàstic. Fou bisbe de Girona (936-954). Hom l'identifica amb l'abat homònim del monestir de Sant Cugat del Vallès. Aconseguí de Lluís IV la meitat, si més no, dels preceptes coneguts que el rei franc donà a Catalunya. Va escriure una curta relació històrica sobre la successió dels reis francs, de Clodoveu al contemporani Lluís d'Ultramar (939-940); i després la dedicà al fill del califa Abd al-Rahman III, al-Hakem. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gou i Solà, Joaquim (Figueres, Alt Empordà, 1850 – Catalunya, s XIX) Eclesiàstic. Era bon teòleg. Exercí la càtedra de filosofia al seminari de Girona. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Goula i Catarineu, Ermengol (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1843 – Barcelona, 1921) Actor i director teatral. Debutà, a disset anys, al teatre del Circ Barcelonès. En el teatre en català debutà el 1865 al teatre Romea amb l'obra La creu de Plata, de F.P. Briz. Interpretà obres com Els tres tombs, Cura de moro, El guant del degollat, etc. El 1913, a setanta anys, encara treballà al sainet Les bodes d'en Ciril·lo, i el 1917 participà a l'estrena al teatre Victòria de l'Auca del senyor Esteve. Els últims anys dirigí l'Escola de 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Goula i Soley, Joan (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1843 - Buenos Aires, Argentina, 1917) Compositor i director d'orquestra. Va dirigir l'orquestra de l'Òpera de Moscou i també, algunes temporades, la de Sant Petersburg. Actuà com a director d'orquestra a Europa i Amèrica. Com a professor de cant, va formar al tenor Viñas i altres cantants famosos. A partir del 1895 va viure a l'Argentina, on fundà i dirigí un conservatori. Compongué l'opereta A la voreta del mar (1881) i altres obres simfòniques i corals. 15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gouzy, Marcel (Sant Feliu d'Amunt, Rosselló, 1908 - ) Poeta en francès. Ha publicat Primavères (1927), Ce village oú meurent les fontaines (1968), Clariana (1971) i Ces joies que l'on appelle intérieures (1974). Ha col·laborat a nombroses revistes, com "Les Marges", "Ars Carminia" i "Tramontane". 16 ILLES BALEARS - POLÍTICA Govern Balear (Illes Balears, s XX - ) Organisme col·legiat. Exerceix a ses Illes la funció executiva i la potestat reglamentària referent a les matèries concretades a l'estatut d'autonomia. És format pel president, el vice-president, si així pertoca, i els consellers, els nombre dels quals amb responsabilitat executiva no pot excedir de deu. La seu és a Palma de Mallorca. 17 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Govern Valencià (País Valencià, 1982 - ) Òrgan col·legiat. Ostenta la potestat executiva i reglamentària del País Valencià, referent a les matèries concretades a l'estatut d'autonomia. Designat també amb el nom de Consell Valencià, és compost pel president de la Generalitat i pels consellers, el nombre dels quals amb responsabilitats executives no pot excedir de deu. La seu és a la ciutat de València. 18 CATALUNYA - POLÍTICA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Goxat, Narcís (Catalunya, s XV) Destacat cap remença, establert a Llambilles (Gironès). Era un dels homes més intransigents davant la política de Ferran II per arranjar els problemes de la pagesia del Principat. Al front d'un grup d'homes decidits s'emparà de les fortaleses de Llagostera i Castell d'Empordà. Fou condemnat a mort arran de la sentència de Guadalupe (1486), però no pogueren detenir-lo i continuà en rebel·lia, manant una partida armada de la qual formava part el seu fill. Intensament perseguit com a malfactor públic, reeixí a mantenir-se sobre les armes almenys fins al 1491, any en què és coneguda la darrera referència sobre ell, en ocasió d'un combat a les Abelles. En l'endemig realitzà nombrosos cops de mà que han restat documentats. Un d'ells consistí a capturar el famós canonge de Girona Andreu Alfonsello i a tallar-li un dit com a represàlia per la seva actitud hostil als remences. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Goxens, Antoni (Barcelona, 1886 – s XX) Fagotista. Fou solista a l'orquestra Pau Casals, a la del Liceu i a la 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gozalbes, Josep (Alacant, s XVI) Escriptor i metge. Visqué molt de temps a Flandes. Assolí una gran fama com a llatinista. Escriví una Prosodia en vers, de caràcter didàctic, i unes Oraciones retòricas panegíricas. 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gozalbes, Josep (Alzira, Ribera Alta, s XVIII - País Valencià, s XVIII) Metge. Fou catedràtic de la universitat de València. Publicà diversos treballs professionals. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gozálvez i Pérez, Vicent (Crevillent, Baix Vinalopó, 1942 - ) Geògraf. Es llicencià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València i es doctorà l'any 1976. Fou professor de geografia de la Universitat de València des del 1970 i catedràtic de geografia humana de la Universitat d'Alacant des del 1981. S'ha interessat per la geografia de la població, l'agrària i la urbana amb obres com Crevillente, estudio urbano y demográfico (1971), El bajo Vinalopó. Geografía Agraria (1977) i Atlas sociodemográfico de la ciudad de Alicante (1987). Últimament estudia les immigracions actuals dins de l'estat espanyol. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gra (Torrefeta i Florejacs, Segarra) Poble (469 m alt), al sud del terme. La seva església parroquial és dedicada a sant Salvador. Fou donada pel bisbe Ermengol a la catedral d'Urgell. El 12/jun/1837, durant la Primera Guerra Carlina, hi tingué lloc l'anomenada batalla de Gra, en la qual les forces reialistes del baró de Meer derrotaren les carlines que comandava Carles de Borbó. 29 CATALUNYA - HISTÒRIA Gra, comtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1845 al capità general de Catalunya, Ramon de Meer, baró de Meer, per la seva victòria al lloc de Gra. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gra de Fajol, el (Setcases, Ripollès) Pic (2.708 m alt) del Pirineu axial, sobre la vall del Ter, al sector septentrional del massís de Balandrau. Està situat a la divisòria de les altes conques del Ter i del Freser i limita pel sud el circ d'Ulldeter. El relleu és molt escarpat a causa de l'erosió glacial quaternària. També és conegut com a pic de Gra de Fajol de Dalt per distingir-lo del de Baix o Petit (2.562 m alt), situat més al sud-est; ambdós estan units per la cresta de Fajol. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grabolosa i Puigredon, Ramon (Olot, Garrotxa, 1921 - Santa Pau, Garrotxa, 1977) Escriptor. Amb els seus treballs ha contribuït a fer conèixer més bé la història i el present de la Garrotxa. És autor de Besalú, un país aspre i antic (1968), Olot: els homes i la ciutat (1969), Santa Pau i la seva baronia (1971), Carlins i liberals (1972) i Olot i les seves valls (1975). 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grabuac (Font-rubí, Alt Penedès) Poble (o Can Colomer), situat al sector meridional del terme. 33 CATALUNYA - HISTÒRIA
34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gràcia (Manlleu, Osona) Barri, a ponent del nucli urbà. Sorgí amb la construcció d'habitatges protegits després de la inundació del 1940. És centrat per una plaça porticada, amb l'església parroquial (Santa Maria) i un casal de cultura, amb escoles, teatre i la Biblioteca Popular Mossèn Blancafort. 35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gràcia (Llucmajor, Mallorca Oriental) Santuari de la Mare de Déu, fundat el 1497 pel franciscà Miquel Galmés. 36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gràcia (Vila-real, Plana Baixa) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a la dreta del Millars, 2 km al nord-oest de la ciutat. A més de l'església i de l'oratori (on és tradició que fou trobada la imatge, gòtica, ja venerada a mitjan s XIV), obra del s XVII, hi ha l'hostatgeria, antic convent franciscà (1577). 37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gràcia (Maó, Menorca) Santuari, situat als afores de la ciutat, vora el cementiri, on es venera la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Maó. L'edifici primitiu (hom suposa que hi havia hagut antigament un convent agustí) fou substituït el 1491 per un edifici gòtic, reconstruït el 1544 i ampliat el 1697 i durant el s XVIII. 38 CATALUNYA - HISTÒRIA Gràcia (Alcover, Alt Camp) Antic santuari (640 m alt) (la Mare de Déu de Gràcia), situat a la vall de Gràcia, entre la serra Lluera i el puig de Marc, dins l'antic terme de Samuntà, construït el 1687. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA
40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gràcia (les Oluges, Segarra) Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper al poble. L'edifici fou construït el 1419. Pertangué als agustins de Cervera. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gràcia (Sitges, Garraf) Santuari (la Mare de Déu de la Gràcia), actualment al sector occidental del terme. 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gràcia (Biar, Alt Vinalopó) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), a l'est de la vila. La imatge que hom hi venerava, del s XV, fou destruïda el 1936. 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gràcia (Cinctorres, Ports) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat al nord-oest de la vila. 44 CATALUNYA - HISTÒRIA Gràcia (l'Escala, Alt Empordà) Antic monestir servita (la Mare de Déu de Gràcia), al nord de la vila, al camí d'Empúries. Fundat el 1606, damunt una ermita de la mateixa advocació, subsistí fins al 1835. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gràcia (Catalunya, s XII) Monjo camaldulenc i canonista. Compilador del Decret, és considerat l'iniciador del dret canònic. Fou designat arreu com el Magister. 47 CATALUNYA - ESPORT Gràcia, Club Excursionista de (Barcelona, 1922 - ) Societat cultural i esportiva. Fundada amb el nom de Mai Enrera. El 1925 adoptà l'actual denominació. Edità un butlletí de contingut històric, científic i folklòric. El 1928 la seva Secció de Neu organitzà el primer aplec d'hivern d'esquí. El 1930 aparegué la secció Amics del Càmping (Càmping Club de Gràcia), i posteriorment el GEDE (Grup Especial d'Escalada), que el 1967 dugué a terme una expedició a l'Àfrica equatorial i el 1972 l'expedició Alpamayo (al cim Nevado, 6.120 m alt), als Andes del Perú. Conjuntament amb el Camping Club de Françe organitza des del 1961 el Rally de l'Amistat. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gracià, illa de (Tortosa, Baix Ebre) Illa (ant: d'en Gracià) del delta de l'Ebre, d'uns 2 km de longitud, davant Jesús i Maria (a l'esquerra) i Balada (a la dreta). 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gracià, Salomó (Barcelona, s XIV) Filòsof hebreu. Pertanyent a la comunitat de Barcelona. Tingué un bon prestigi per la seva vasta cultura. 51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Graciadei (València, Horta) Veure> Saïdia, la. 52 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Gracián, Baltasar (Belmonte, Andalusia, 1601 – Tarassona, Aragó, 1658) Escriptor i jesuïta. Fou vice-rector del col·legi dels jesuïtes de Tarragona (1642-44) i capellà de les tropes de Felip IV al setge de Lleida (1646). Introspectiu i crític, pronuncià un sermó a València, on presentà una carta com arribada del mateix infern, fet que li valgué una forta amonestació dels superiors. 53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gració, cala (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Cala i centre turístic de la costa, amb dues platges molt concorregudes. 54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Grades, capella de les (Arboçols, Conflent) Antiga església parroquial de Marcèvol (o Santa Maria de les Grades), del s. XI. El retaule major, que presideix la imatge de la Mare de Déu de les Grades, obra de Jaume Forner (1527), procedeix del priorat de Marcèvol. Segons una tradició, la mare de Lli, el primer successor de Pere com a papa, hi fou enterrada. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Graells, Gabriel (Catalunya, s XVI – Barcelona, s XVII) Impressor. Treballà a Barcelona almenys entre 1596 i 1619. Fou un dels més actius de la ciutat. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Graells i Agüera, Marià de la Pau (Barcelona, 1809 – Madrid, 1899) Entomòleg. Fill d'Ignasi Graells i Ferrer. Establert a Madrid, on obtingué una càtedra de medicina (1843), introduí a Espanya la piscicultura i l'ostreïcultura. Membre fundador de la Societat Entomològica de França, publicà estudis i tractats d'entomologia i ictiologia. Ajudà a propagar els ceps americans, estudià la fil·loxera. És cèlebre pel seu descobriment i estudi de la papallona Graellsia isabellae, que pren nom d'ell i de la reina Isabel II, a la qual la dedicà. Reglamentà la propagació dels mariscs i la pesca i cria de crustacis. Entre les seves obres cal citar Catálogo de los moluscos terrestres y de agua dulce observados en España, y descripción y notas de algunas 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Graells i Andreu, Guillem-Jordi (Terrassa, Vallès Occidental, 22/mai/1950 - ) Autor i director teatral. Llicenciat en lletres i arts dramàtiques, es va iniciar com a crític teatral i director escènic. El 1977 entrà a formar part del Teatre Lliure. S'ha destacat com a traductor i adaptador de diferents dramatúrgies, clàssiques i modernes. Com a autor ha estrenat Damunt l'herba i Titànic-92. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Graells i Ferrer, Ignasi (Balaguer, Noguera, 1775 - Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1856) Metge. Fou director del balneari de Caldes de Montbui, on féu importants anàlisis de les aigües termals (Resumen de las aguas minerales de Caldas de Montbuy, 1840). Altres obres són: Proyecte dirigido a promover los adelantamientos de la medicina (1814) i Noticias del magnetismo, y de sus efectos portentosos sobre la economía animal (1816). 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Graells i Puig, Eudald (Ripoll, Ripollès, 1/set/1901 – 10/mai/1992) Investigador i erudit. Director de l'Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll. Dedicat a l'estudi de la farga catalana i de la manufactura d'armes i de claus. Publicà els estudis La manufactura de claus a Ripoll. Contribució a la farga catalana (1972) i Les armes de foc a Ripoll (1974). 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grahit i Grau, Josep (Girona, 1883 – Barcelona, 1960) Advocat, escriptor i periodista. Fill d'Emili Grahit i Papell. Jutge municipal a Barcelona, fou president de l'Associació de Periodistes i secretari de la Societat Econòmica d'Amics del País. Membre corresponent de l'Academia de la Historia de Madrid, publicà La última guerra carlista en Gerona y su provincia (1956) i el recull jurídic Anomalías de la ley y corruptelas judiciales. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grahit i Papell, Enric (Girona, s XIX - s XX) Escriptor. Germà d'Emili. Féu notables treballs estadístics. És autor d'un Diccionario de la vigente legislación sobre reemplazos i d'un Nomenclátor de la provincia de Gerona. 64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Graïllera, la (Onda, Plana Baixa) Despoblat, al límit amb el terme de l'Alcora (Alcalatén), a la confluència del barranc de la Graïllera (que devalla de Llucena) amb el Millars, a l'indret on hi ha el pantà del Sitjar. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Graït, Ferrer (Lleida, 1174 ? – 1269) Religiós trinitari. Fou conseller de Jaume I i confessor de la infanta Constança. Fundà una comunitat trinitària a Viganya (1236). Organitzà el rescat de més de 2.000 captius dels sarraïns. Escriví algunes obres religioses. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gralla, Bernat (Lleida, s XV – Barcelona, 1467) Polític. Ciutadà honrat de Lleida. Quan fou detingut el príncep de Viana, va intervenir en els actes revolucionaris (des/1460). Fou designat diputat de la Generalitat (1464) un cop hagué esclatat la guerra contra Joan II. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Gralla, La (Granollers, Vallès Oriental, 1/mai/1921 – 10/gen/1937) Revista setmanal. Va aparèixer fins al número 777. Dirigida primer pel doctor Alfred Canal, aquest fou rellevat, durant la dictadura de Primo de Rivera, per Amador Garrell, impressor de la publicació. Hi col·laboraren la majoria d'escriptors locals. L'any 1928 publicà un número monogràfic, on Amador Garrell historià "El periodisme a Granollers". D'orientació catalanista, la seva informació era d'abast comarcal. Ha estat una de les publicacions més importants de la ciutat. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gralla, Miquel (Catalunya, s XVI) Cavaller. Era el pare de Lucrècia Gralla i d'Hostalric. El 1554 fou empresonat pel virrei del Principat, marquès de Tarifa, acusat d'haver participat a l'incident que hi hagué al port de Barcelona entre naus de Lluís de Zúñiga i Requesens i d'altres de Bernardino de Mendoza. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gralla, Miquel Joan de (Lleida ?, s XV - Catalunya, d 1531) Alt funcionari reial. Provinent d'una família de mercaders de Lleida. Fou mestre-sala reial, diputat de la Generalitat i mestre racional de Catalunya. Intervingué en qüestions polítiques, tant internacionals com internes, prop del rei. Fou enviat el 1488 al ducat de Bretanya per tal d'ajudar el duc contra les pretensions annexionistes del rei francès Carles VIII. Així mateix, intervingué com a ambaixador en els problemes del repartiment del regne de Nàpols. Tornà de nou a França a causa del casament d'Anna de Bretanya amb Lluís XII de França. Fou nomenat cavaller a Brussel·les i noble a Bolonya (1530). En qüestions internes, intervingué en les reformes municipals i de la Generalitat. Fou ajudat pel seu fill Francesc de Gralla i Desplà. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gralla i Desplà, Francesc de (Catalunya, s XVI) Mestre racional, igual com el seu pare, Miquel Joan de Gralla, al qual ajudà (1520) i que després el succeí. El casà el 1527 amb Guiomar d'Hostalric-Sabastida. Obtingué privilegi de noblesa a Bolonya el 1530. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gralla i d'Hostalric, Lucrècia (Catalunya, s XVI – 1604) Dama. Filla de Miquel Gralla. Es casà amb Francesc de Montcada i Cardona, segon comte i primer marquès del títol d'Aitona, que fou virrei del Principat i de València. En restà vídua el 1594. Les seves restes, amb les del seu marit, foren posades en un sumptuós mausoleu de marbre, d'estil renaixentista, a la seu vella de Lleida. Fills seus foren Gastó, segon marquès d'Aitona, i Joan, arquebisbe de Tarragona. 74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Gramalla, La (Barcelona, 14/mai/1870 - 10/set/1870) Setmanari en català, que sortí com a òrgan de l'entitat Jove Catalunya. Pretenia de propagar el català per totes les classes de la societat. Fou dirigida per F.P. Briz i F. Matheu, i hi col·laboraren, entre altres, Guimerà, Pere Aldavert i Dolors Monserdà. 75 CATALUNYA - HISTÒRIA Gramàtics, pla dels (Lleida, Segrià) Nom del pla de l'Aigua (s XIV – s XVIII), esplanada de la ciutat, al peu dels murs de l'antic castell, a l'indret de l'antic Estudi General. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gramenet (Barcelonès) Veure> Santa Coloma de Gramenet. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gramenet de Beranui (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Llogaret (1.303 m alt), a la vall Fosca. És situat al vessant occidental de la serra de Sant Quiri. La seva església (Sant Romà) depèn de la de Beranui. El segle XIX formà part dels municipis de Beranui i de Mont-ros. 79 CATALUNYA - HISTÒRIA Gramenet de Besòs (Barcelonès) Nom atorgat el 1937 per al municipi de Santa Coloma de Gramenet. 80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gramoixent (Moixent, Costera) Veure> Garmoixent. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gramolar (Gaià, Bages) Caseria (o la Galera), a l'esquerra del Llobregat, davant l'Ametlla de Merola. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gramós (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell) Poble, de l'antic terme de la Ribera d'Urgellet. És situat a la vall d'Elins, a l'esquerra del riu de Pallerols. La parròquia (Sant Lleïr) és esmentada ja el 839. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gramunt i Subiela, Josep (Tarragona, 1893 – Barcelona, 1968) Historiador, genealogista i bibliòfil. Exercí com a notari a Tarragona i a Barcelona i va pertànyer a la Societat Arqueològica Tarraconense, a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a l'Academia de la Historia de Madrid. Fou, també, fundador i director de l'Agrupació de Bibliòfils de Tarragona. En són obres principals: Els llinatges catalans a Sicília (1931), La conquesta de Sicília pel comte-rei Pere el Gran segons la Divina Comèdia i les Cròniques catalanes (1934) i Los linajes catalanes en Cerdeña (1957). 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA
85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gramuntill (la Pobla de Segur, Pallars Jussà) Caseria, situat en un coster, damunt la riba dreta de la Noguera Pallaresa, a la sortida de l'estret de Collegats. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gran, Bonaventura (Riudoms, Baix Camp, 1620 – Roma, Itàlia, 1724) Beat i frare franciscà. Durant algun temps féu vida d'ermità a Sant Llorenç del Munt. Fundà a Roma el convent de Sant Miquel. Fou beatificat. La seva diada és el 11/set. 87 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Gran, el Sobrenom del comte Ramon Berenguer III de Barcelona. 88 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Gran, el Sobrenom del rei Pere II de Catalunya-Aragó. 89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gran, estany (Cullera, Ribera Baixa) Albufera (o estany de Corbera o de Cullera). 3 km al sud del Xúquer. Té uns 2 km. de longitud i és alimentat per l'anomenat riu de Corbera, format pels escorredors de la sèquia de Corbera. És aprofitada per a la pesca i a la seva riba hi ha restaurants típics. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gran, riera (Calaf / Copons, Anoia) Curs d'aigua, que neix a l'altiplà de Calaf i s'uneix a la riera d'Anoia a 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gran d'En Carreres, bora (Serinyà, Pla de l'Estany) Veure> Carreres, bora gran d'en. 92 CATALUNYA - LITERATURA Gran Enciclopèdia Catalana (Catalunya, 1969) Enciclopèdia universal. Destacada obra de referència de la situació cultural, social i econòmica dels Països Catalans. La primera edició, en 15 volums (1969-80), inclou un Atles Universal Català (1983, reeditat diverses vegades) i diversos suplements d'actualització. Ha estat dirigida per Jordi Carbonell i de Ballester (1965-71), per Joan Carreras i Martí (des del 1971), entre d'altres. Entre 1986-89 fou editada una segona edició en 24 volums. El 1993 hom publicà un suplement d'aquesta obra, que d'ençà del 1992 es reimprimeix anualment actualitzada. 93 ILLES BALEARS - LITERATURA Gran Enciclopèdia de Mallorca (Mallorca, 1988 – 1999) Iniciativa editorial del Grup Serra de comunicació, de Palma, desenvolupada en forma de fascicles setmanals inserits dins els diaris "Baleares" i "Última Hora". Consta de 19 volums. És l'única enciclopèdia general de Mallorca. És escrita íntegrament en català. Sorgí a iniciativa de l'editor Pere Serra i d'un grup d'intel·lectuals format per Damià (Ferrà) Pons, Llorenç Capellà, Guillem Frontera i Miquel Dolç, el qual en fou el primer director. Tots ells formaren el consell de direcció. Entre el 1990 i el 1991 en fou el director Ferran Aguiló, substituït el 1991 per Lourdes Mazaria, i, des del 1992 fins al seu acabament, estigué sota la direcció de Pere Fullana. 94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gran Foia, la (Foios, Horta) Antic nom del sector, entre le barranc de Carraixet i la Vall de Jesús i els darrers contraforts de la serra de la Calderona, al voltant de Foios, l'únic nucli urbà antic. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gran Gilbert Nom artístic de Joan Massó i Gilbert. 96 ILLES BALEARS - POLÍTICA
97 CATALUNYA - EMPRESA Gran Metropolità de Barcelona SA (Barcelona, 1921 – 1961) Societat. Creada per a la construcció i l'explotació del ferrocarril subterrani metropolità (metro) en les línies de Lesseps-Correus i Lesseps-Liceu, amb enllaç a Aragó, iniciades el 1924 i acabades el 1934 i el 1946, respectivament. El 1961 la societat fou absorbida per la del Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA. 98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gran Mola, coll de sa (Andratx, Mallorca Occidental) Coll (343 m alt) de la serra de Tramuntana, per on passa la carretera d'Andratx a Estellencs. 99 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Gran València (València, 1946 – 1986) Organisme administratiu. Creada amb el nom de Corporació Administrativa de la Gran València, la finalitat de la qual fou l'ordenació urbana de la ciutat i dels municipis de l'Horta que constitueixen la seva àrea metropolitana. El governador civil presidia el Consell General, el qual, juntament amb la comissió executiva, n'era l'òrgan principal. Fou dissolt per les Corts Valencianes. 100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Grana, serra de la (la Torre de les Maçanes, Alacantí / Relleu de la Marina, Marina Baixa) Alineació muntanyosa (1.092 m alt), paral·lela a la costa, de direcció sud-oest - nord-est, continuació vers el nord de la serra del Cabeçó, que separa la foia de Xixona de la Marina Baixa. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - MUNICIPI
103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granada, Pere de la (Catalunya, s XIII) Cavaller. Assistí a les Corts generals de Montsó de 1236. 104 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Granada, tractat de (Granada, Andalusia, 1500) Pacte entre Ferran II de Catalunya-Aragó i Lluís XII de França, en que fou acordat el repartiment del regne de Nàpols. 105 CATALUNYA - HISTÒRIA Granadella, baronia de la (Catalunya) Jurisdicció senyorial que pertangué als Moliner i passà per 106 CATALUNYA -MUNICIPI
107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Granadella, la (Camarles, Baix Ebre) Masia i antic terme, en una partida a la qual dóna nom. En resta la torre de la Granadella, quadrada, esmentada ja el 1288. Ramon Berenguer IV donà el lloc a l'església de Tortosa el 1154. 108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Granadella, la (Xàbia, Marina Alta) Llogaret, situat a la costa, a la platja de la Granadella, a ponent del cap de la Nau i de l'illa del Descobridor. Ha esdevingut un important centre turístic. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granados i Borrell, Joaquim (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1907 – Barcelona, 1968) Farmacèutic i advocat. Fou el cap de la secció universitària de Palestra. La seva intervenció fou decisiva en la fundació i l'expansió de 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA
111 CATALUNYA - BIOGRAFIA
112 CATALUNYA - BIOGRAFIA
113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grandia i Fígols, Marià (Vallcebre, Berguedà, 1865 – Madrid, 1929) Filòleg i eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Solsona i director del col·legi de Sant Carles. Estudià, posteriorment, filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i filologia a Alemanya. El 1906 obtingué una càtedra de llatí a l'Institut de Còrdova, any en què fou nomenat vicepresident de la secció filologico-històrica del I Congrés de la Llengua Catalana. Col·laborador de "Lo Pensament Català", "La Renaixensa", etc, és autor de la Gramàtica etimològica catalana (1901), de la Fonètica semític-catalana (1903), de la Gramàtica preceptiva catalana (1905) i de Formació de la paraula catalana (1906). 114 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
115 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Grandó, Renat (Tuïr, Rosselló, 1897 – Perpinyà, 1973) Poeta i escriptor. en francès. Germà de Carles. Fundà la revista "Art et Action", col·laborà en diverses revistes, entre les quals "Pantagruel" (París), i publicà el recull Pourpres et ors (Perpinyà 1919).
Anar a: [ Gost ] [ Gox ] [ Gracia ] [ Grae ] [ Gram ] [ Gran F ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Goytisolo i Gay, Joan
Goytisolo i Gay, Josep Agustí
Goytisolo i Gay, Lluís
Gràcia
Gràcia, passeig de
Granada, la
Granados i Campiña, Enric
Granados i Duran, Joan