|
|
|
Anar a: [ Rod ] [ Rode ] [ Rodi ] [ Rodona ] [ Rodriguez ] [ Rodriguez i d ] La casualitat afavoreix l'esperit preparat. (Louis Pasteur) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roda, Agustí (Tortosa ?, Baix Ebre, s XVII) Mestre argenter. Era gendre i ajudant d'Eloi Camanyes. Col·laborà amb aquest a la realització de la custòdia de la seu de Tortosa. 2 FRANJA PONENT - HISTÒRIA
3 FRANJA PONENT - ART Roda, catedral de (Roda de Ribagorça, Ribagorça) Temple, d'estil romànic, construït entre el 1056 i el 1067 seguint l'estil llombard predominant a Catalunya. De tres naus i tres absis, conserva en un absis lateral, tapiat per la construcció de la sagristia, un conjunt pictòric mural del s XII, relacionable amb el mestre de Taüll. La cripta, sota l'absis esquerre del temple, que té el sepulcre romànic de Sant Ramon, és decorada amb pintures murals del s XIII. De la mateixa època són les pintures que decoren la capçalera d'una capella annexa al claustre de la catedral. Al temple es conserva un Crist clavat en creu i un Sant Joan, part d'un Davallament, i la imatge d'una Verge, tots romànics. 4 FRANJA PONENT - LITERATURA Roda, Genealogies de (Franja de Ponent) Text historiogràfic en llatí. Contingut en l'anomenat Còdex de Roda, que, en el seu sector més antic, que és el que conté les Genealogies, fou redactat a Nàjera vers 980-990 a iniciativa de la cort navarresa. Fou dut a Roda de Ribagorça dins el període 1129-34, probablement per Pere, abat d'Irache, que fou bisbe de Roda en aquests anys. Les Genealogies són dels reis de Pamplona de les branques Ènnega i Ximena, dels comtes d'Aragó, de Pallars i Ribagorça, de Gascunya i de Tolosa, i són acompanyades d'una cronologia dels reis de França. D'aquestes sèries, procedeixen de la Catalunya occidental, i probablement de Roda-Alaó, les relatives als comtes de Pallars i Ribagorça, i també als reis francs, i algunes notícies intercalades en les dels reis pamplonesos de la branca Ximena, dels comtes d'Aragó i dels de Gascunya. Aquests texts tenen un gran interès historiogràfic. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roda, Joan Antoni Veure> Rodríguez-Roda i Compareid, Joan Antoni. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA
7 CATALUNYA - MUNICIPI
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodà de Llanza, Isabel (Barcelona, 1948 - ) Epigrafista i arqueòloga. Doctora per la Universitat de Barcelona (1974), fou tècnica del Museu d'Història de la Ciutat (fins el 1980), la qual cosa li permeté realitzar diverses excavacions a Bàrcino, i, des del 1985, fou professora titular i catedràtica d'arqueologia (1993) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha investigat en epigrafia, escultura i arqueologia romanes i ha codirigit les excavacions del jaciment romanomedieval de Santa Maria de Panissars (el Pertús-la Jonquera). Entre una extensa bibliografia destaca la coautoria de la sèrie Inscriptions Romaines de Catalogne (1984-87, quatre volums publicats) i l'edició de Ciencias, metodologías y técnicas aplicadas a la Arqueología (1992). 9 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Roda de Ribagorça (la Pobla de Roda, Ribagorça) Antic municipi: 31,69 km2, 907 m alt, agregat al d'Isàvena. Antic lloc fortificat d'epoca romanovisigòtica, un cop reconquerida la regió pels comtes de Tolosa, esdevingué al s IX centre del nou territori de la Ribagorça, independent del Pallars des del 884. El 957 el 10 CATALUNYA - MUNICIPI
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodamilans, Àngel (Sabadell, Vallès Occidental, 1874 – 1936) Compositor. Es formà musicalment a l'Escolania de Montserrat, on estudià amb Manuel Guzmàn i fou deixeble de piano d'Enric Granados. Professà l'any 1923 com a monjo de Montserrat. Compongué obres religioses per a veus mixtes: himnes, lamentacions, magnífcats, misses, salves i vespres. Les més destacades són 3 misses per a l'escolania, a tres veus i orgue, una Salve Regina a sis veus i orgue i un Laudibus cives, per a solistes, dos cors i orgue. 14 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Rodamón (Barcelona, 1978 - 1990) Setmanari juvenil en llengua catalana. Editada per Maria Lluïsa Puig. De periodicitat setmanal al començament, després passà a mensual. Es dirigia a nois i noies en edat d'escolarització. 15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rodanes, les (Vilamarxant, Camp de Túria) Elevacions muntanyoses, a la dreta del Túria i al sud de la vila, formades per la Rodana del Pic (324 m alt) i la Rodana Gran (345 m). 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rodeja (Porqueres, Pla de l'Estany) Masia, als vessants septentrionals de la serra de Sant Patllari, en els quals neix la riera de Rodeja, afluent del Ser per la dreta dins el terme de Serinyà. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodeja i Galter, Eduard (Figueres, Alt Empordà, 1896 – 1968) Historiador. Fou cronista oficial de la seva ciutat, sots-president de l'Institut d'Estudis Empordanesos i director de l'Escola d'Arts i Oficis. Publicà la monografia Llibre de Figueres (1962). 19 CATALUNYA - HISTÒRIA Rodell (Talavera, Segarra) Antic poble, anomenat antigament Bordell, damunt la serra que separa la ribera de Cervera de la vall de l'Anoia. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ródenas i Rodríguez, Llibertat (Xera, Plana d'Utiel, 1892 – Mèxic DF, Mèxic, 1970) Anarco-sindicalista. Destacà com a hàbil polemista i activa propagandista de les idees àcrates. El 1918 es traslladà a Barcelona, i inicià les campanyes de propaganda pels pobles del Camp de Tarragona, i després pel País Valencià, juntament amb Eusebi C. Carbó. En esclatar la guerra civil anà cap al front d'Aragó amb la columna Durruti, i participà en nombroses accions de guerra. Morí exiliada. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodergas i Calmell, Josep (Barcelona, 1888 – 1962) Escriptor. Llicenciat en lletres, fou fundador i president de l'Orfeó Gracienc. Secretari de la Unió Catalanista, col·laborà especialment a "La Tralla", "Cu-cut!" 22 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rodés (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà) Poble (1.091 m alt), fins al 1969 del terme de Surp, situat en un coster, davant la riba dreta de la Noguera Pallaresa. De l'església parroquial (Sant Vicenç) depenia la de Sant Romà de Tavèrnoles. Dins el terme del desparegut castell de Rodés es trobava el monestir d'Oveix. 24 CATALUNYA - HISTÒRIA Rodes, baronia de les (Catalunya) Títol concedit el 1848 a l'hisendat i veí de Figueres Joan Puig i Descals (Darnius, Alt Empordà v 1803 - Barcelona 1863) de la pairalia can Descalç, a Darnius. 25 CATALUNYA - LITERATURA Rodes, bíblia de Nom d'una de les dues bíblies de Ripoll. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rodes, monestir de (el Port de la Selva, Alt Empordà) Veure> Sant Pere de Rodes. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rodes, Sant Pere de (el Port de la Selva, Alt Empordà) Veure> Sant Pere de Rodes. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rodes, serra de (Alt Empordà) Extrem oriental dels Pirineus axials que segueix la direcció nord-nord-oest - sud-sud-est, despresa de la direcció oest-est de l'Albera. Forma l'espinada de la península del cap de Creus i l'eix, al nord de la falla Vilajuïga-Roses, culmina a 670 m al puig de Sant Pere de Rodes (el monestir és en un repeu a 540 m) i a 613 m al Pení, que domina el cap Norfeu. Les carreteres aprofiten dues barrancades, del Port de la Selva a Roses, i a Cadaqués. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rodés i Aries, Vicent (Alacant, 1783 – Barcelona, 1858) Pintor neoclàssic i litògraf. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València, va traslladar-se a Barcelona l'any 1820 i hi va romandre fins a la mort. El 1834 ingressà com a professor a Llotja, escola de la qual després fou director. Excel·lí en el retrat, especialment de busts femenins. Entre les seves obres hi ha Abraham pren Agar per muller, un cèlebre retrat de l'escultor Damià Campeny i un retrat del general Castaños. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodés i Baldrich, Felip (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1878 – Barcelona, 1957) Polític i advocat. Membre del Centre Nacional Republicà, fou diputat el 1905 pel districte de Balaguer i el representà fins al 1923. Va ésser també secretari de l'Assemblea de Parlamentaris. Membre de la Lliga, l'1/nov/1917 ocupà la cartera d'Instrucció Pública en un gabinet presidit per García Prieto. Prengué part en una campanya de 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodés i Campderà, Lluís (Santa Coloma de Farners, Selva, 1881 - Biniaraix, Mallorca, 1939) Astrònom i religiós jesuïta. Fou adscrit a l'Observatori de l'Ebre, i n'arribà a ésser director el 1920. Féu llargs viatges per Europa i pels Estats Units, per tal d'observar-hi diversos eclipsis i assistir als congressos de la Unió Astronòmica Internacional i de la Unió Internacional de Geodèsia. Pertanyia també a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Durant la guerra civil preservà i mantingué en ús les instal·lacions de l'Observatori de l'Ebre, però hagueren d'ésser retirades l'abr/1938, a causa de la proximitat del front. És autor de treballs com De los cuerpos reales al éter hipotético (1915), El principio de Doppler-Fizeau en su relación con la ley de Kirchhoff (1919), Harmonies del firmament (1920), El Firmamento (1927) i La aurora boreal de 25 de enero de 1930 (1938). 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodil i Viuda, Domènec (Figueres, Alt Empordà, 1763 – Madrid, 1805) Músic. Fou violinista i professor a la Capella Reial de Madrid. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodó, Joan (Terrassa, Vallès Occidental, s XVIII - Madrid ?, s XIX) Organista i frare agustí. Fou organista a l'Escorial. El 1827 publicà a Madrid un compendi del mètode de cant pla del pare Ignasi Ramoneda. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rodó, puig (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa) Volcà (853 m alt), a la dreta de la capçalera de la riera de Llémena, al nord de la serra de les Medes. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rodó, puig (Bages) Pic del Moianès (1.055 m alt), situat prop del límit amb Osona i del naixement de la riera d'Oló, afluent de la riera Gavarresa. És la màxima altitud del Moianès. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodó i Samaranch, Pau (Terrassa, Vallès Occidental, 1843 – Barcelona, 1894) Escultor. Fou deixeble de Talarn. En 1869 fou pensionat a Roma, on visqué uns tres anys. La seva salut malmesa el féu retirar-se a Cauterets, on fundaria una acadèmia. També treballà a París. Féu escultura al·legòrica i religiosa. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodó i Vergés, Gabriel (Barcelona, 1904 - Bogotà, Colòmbia, 1963) Violoncel·lista. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i fou solista de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i professor del conservatori del Liceu. Escriví composicions per a violoncel i obres de música de cambra. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodolat, Ramon (Tarragona, s XVII – s XVIII) Militar. El 1713 assistí a la Junta de Braços celebrada a Barcelona on es decidí de continuar la resistència contra Felip V. Més tard fou designat per entrar a les Juntes adscrites al Govern Provisional Català. Després de la capitulació de Barcelona, els seus béns foren confiscats pels borbònics. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodolí, Francesc (Catalunya, s XVII – s XVIII) Militar. Ocupà el grau de tinent del Regiment de Guàrdies Catalans, format l'any 1705. S'integrà posteriorment, amb el grau de tinent coronel, a les forces d'artilleria dirigides pel general Basset. Amb aquestes forces participà en la defensa durant el setge de Barcelona (1713-14). 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodon i Asènsio, Enriqueta (Barcelona, 1862 – Madrid, 1903) Fundadora de la congregació de terciàries franciscanes de la Mare de Déu del Bon Consell. Es dedicà a recollir noies petites desemparades i a la reforma de les menors recloses en les presons. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodon i Bell, Martí (Catalunya, s XVIII - Cartagena, Múrcia, s XVIII) Metge. Seguidor de Josep Masdevall, emprà els seus mètodes per a combatré epidèmies. S'establí a Cartagena, on treballà al jardí botànic i on fou metge de l'hospital militar. El 1784 publicà una Relación de las epidemias que han afligido a Cartagena. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodon i Binué, Eulàlia (Badalona, Barcelonès, 1927 - 17/des/2013) Llatinista. Catedràtica de filologia llatina i de llengua i literatura llatines a la universitat de Saragossa. El 1961 obtingué el premi Menéndez Pidal de l'Academia Española per la seva obra El lenguaje técnico del feudalismo en el siglo XI en Cataluña (1957). Ha representat oficialment l'estat espanyol en diversos congressos internacionals. Autora de nombroses publicacions sobre llatí medieval, lingüística general i filologia clàssica i moderna. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Rodona, la (Illa, Rosselló) Església (Santa Maria de la Rodona), actualment desafectada. Romànica, del s XIII, incorporada al darrer recinte fortificat de la vila. Era flanquejada per un campanar, actualment destruït, i té un absis poligonal. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rodona, la (Girona, Gironès) Veïnat (fins al 1963 del terme de Santa Eugènia de Ter). Forma part del sector d'expansió de la ciutat i forma un continu urbà amb els nuclis pròxims de Santa Eugènia i de Salt. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodonella, Guerau de (Catalunya, s XIV) Noble. El 1379 lluità en la defensa d'Atenes contra els navarresos. Fou premiat amb les propietats de Joan Conomines, que havia traït els catalans. El 1380 fou enviat a Catalunya, amb el bisbe Joan Boïl, per posar el ducat d'Atenes sota la sobirania directa de Pere III de Catalunya-Aragó, si aquest aprovava els articles d'Atenes (que hom ha qualificat de Carta Magna d'Atenes), cosa que aquest féu a Lleida. Tornà a Grècia i el 1386 fou novament enviat a Catalunya per demanar socors per a Atenes, assetjada pels florentins; arribà a Barcelona quan Joan I ja ocupava el tron, i reté homenatge al nou rei en nom d'Atenes. Hom no sap si arribà a tornar a Atenes. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA
50 CATALUNYA - MUNICIPI
51 CATALUNYA - HISTÒRIA Rodonyà, baronia de (Rodonyà, Alt Camp) Jurisdicció senyorial (1409) centrada al castell de Rodonyà. Comprenia, a més, els llocs de Masarbonès, Montferri i les Quadres de Montagut. Fou adquirida el 1409 al rei per Bernat de Tamarit, senyor o castlà de Rodonyà. Passà per matrimoni (1723) als Vilallonga, senyors d'Estaràs, que la posseïen encara quan foren abolides les jurisdiccions senyorials. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodoreda, Josep (Barcelona, 1851 - Buenos Aires, Argentina, 1922) Músic. Es formà musicalment a l'Escolania de Sant Jaume de Barcelona, sota la direcció de Nicolau Manent. Continuador de Clavé, dirigí la Societat Coral Euterpe a partir del 1874. Reorganitzà i dirigí la Banda Municipal de Barcelona i fou director de l'Escola Municipal de Barcelona a partir de l'any 1886. De la seva producció amplíssima destaca el cèlebre Virolai de la Verge de Montserrat (1880), conegut popularment amb el nom de Virolai, amb text de Jacint 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Com més anys passaran més estimaràs allò que mai no es coneix, allò que sempre es desitja, tot el que mai no es té: l’aire, la claror blanca de les estrelles, el mar que el teu vaixell deixa enrere... (Mercè Rodoreda) 54 CATALUNYA - HISTÒRIA Rodors (Moià, Bages) Antic poble, al nord-oest del terme, centrat per l'antiga parròquia de Sant Feliu, al peu del turó on s'aixequen les ruïnes del castell de Rodors (779 m alt), a la capçalera de la riera de Malrubí. L'església, esmentada ja el 939 com a sufragània de la de Moià, tingué autonomia del s XV al XX. El castell fou propietat de la família Rodors i dels Talamanca (s XI-XV). Passà al domini reial al s XVII i formà una batllia de la sots-vegueria de Moià, juntament amb Ferrerons i Marfà, dita la Batllia Externa o de les Quadres Unides, que el 1843 s'uní definitivament a Moià. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA
56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rodrigo, Francesc (Alacant, 1681 – 1738) Religiós jesuïta. Prengué hàbit a Tarragona el 1698. Estudià filosofia i ensenyà aquesta disciplina, així com teologia i gramàtica, a diversos col·legis de l'orde. Publicà sermons i d'altres escrits. 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rodrigo, Miguel (País Valencià, s XVI) Arquitecte. Fou un dels ajudants de Guillem del Rei a les ordres del Col·legi de Corpus Christi o del Patriarca. Intervingué especialment en la construcció del notable claustre. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rodrigo i Pertegàs, Josep (València, 17/mar/1854 – 4/abr/1930) Erudit. Llicenciat en medicina (1875), n'abandonà aviat l'exercici per dedicar-se als estudis històrics. Paleògraf destacat, col·laborà en la transcripció de documents per a nombrosos estudiosos coetanis i col·laborà activament al Diccionari Català Valencià Balear d'A.M. Alcover. S'especialitzà en història de la medicina i publicà, entre altres obres: El mal de sement (1922), La urbe valenciana en el siglo XV (1924), La morería en Valencia (1925), La judería de Valencia (1913), Hospitales de Valencia en el siglo XV (1927) i Historia de la antigua y real cofradía de nuestra señora de los Inocentes mártires y Desamparados (1922) 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rodrigues, Josep (València, 1630 – 1703) Bibliògraf i frare trinitari. La seva fama com a erudit fou considerable. És notable la seva Biblioteca valentina, publicada el 1714, ressenya bibliogràfica d'autors valencians. També publicà sermons. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rodrigues, Vicent (País Valencià, s XVII - València ?, s XVIII) Organista. Fou organista i arpista de la catedral de València (1713-61). És autor de dues misses, d'un Laudate pueri a diverses veus i d'altres obres de tema religiós. 62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Rodriguez, Alfonso (Segòvia, Castella, 1533 - Palma de Mallorca, 1617) Escriptor místic jesuïta (o Alonso). Morts la muller i els fills, tancà el seu comerç de teixits de llana i reprengué, a la Universitat de València, els estudis d'humanitats (1568-70). Allà entrà a la Companyia de Jesús com a germà coadjutor el 1571 i fou enviat tot d'una al col·legi de Monti-sion de Mallorca, on fou porter fins a la mort. Entre els qui cercaren la seva direcció espiritual cal esmentar Pere Claver i el lloctinent Carles de Coloma i de Melo. Cregué que Déu li havia revelat que el seu rector pare Joan Rico (1592-95) havia desmerescut davant seu perquè, essent valencià, havia predicat en castellà a l'església de la Misericòrdia. En publicà les principals Obras el seu biògraf Jaume Nonell (en tres volums; Barcelona 1885-87). Fou beatificat el 1825 i canonitzat el 1888. 63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodríguez, Felip (Catalunya, 1759 – 1814) Compositor. Era deixeble del pare Antoni Soler. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rodríguez, Gabriel (València, 1829 – Madrid, 1901) Economista i polític. El 1848 es graduà d'enginyer de mines i fou professor de l'Escuela de Ingenieros de Madrid, i el 1872 es llicencià en dret. Fou diputat (1869) i senador (1871) per Puerto Rico i fou membre fundador de la Sociedad Abolicionista Española. Difongué les idees lliurecanvistes a través de la Sociedad Libre de Economía Política, de la qual fou fundador. Col·laborà el 1859 en la fundació de l'Asociación para la Reforma Arancelaria. Participà, com a sotssecretari d'Hisenda, en l'elaboració de la reforma aranzelària del 1869. Entre les seves obres destaquen: Sobre el concepto de economía política (1885) i Lecciones de economía política (1887-88). També fou musicògraf; fou un dels primers introductors de les òperes de Mozart a Madrid i donà conferències de tema musical a la Institución de Libre Enseñanza. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rodríguez i Albert, Rafael (Alacant, 1902 - Madrid, 1979) Compositor. Autor d'una àmplia producció d'inspiració neoclàssica i escriptura de gran correcció. Les seves obres més destacades són Sonatina per a piano, Homenatge a Manuel de Falla, Don Quijote (1948), Quinteto (1956) i Sinfonía del Mediterráneo (1964). 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodríguez i Arias, Bel·larmí (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 28/jun/1895 - Barcelona, 22/jun/1997) Metge. Amplià estudis a París amb Pierre Marie i Babinski. el 1935 fundà a Barcelona l'Institut Neurològic Municipal d'Urgències. Catedràtic de neurologia a la Universitat Autònoma (1933-39), director de l'escola lliure de neurologia i de la secció d'homes del manicomi de Sant Boi, el 1956 ingressà a la Reial 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rodríguez i Bernabeu, Emili (Alacant, 1/jun/1940 - ) Metge cardiòleg i poeta. Figura en l'antologia Poetes universitaris valencians (1962) i ha publicat els reculls poètics Poemes de la fi (1964), La platja (1968; Premio Valencia de Literatura 1965), La ciutat de la platja (1972; Premio Ausias March 1971) i La catacumba (1974). És autor d'una antologia de poetes joves alacantins. 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rodríguez i Bronchu, Salvador (Godella, Horta, 28/nov/1913 - 27/nov/1999) Pintor. Signà amb el segon cognom. Format a Godella, on fou deixeble de Joan Belda, exposà per primer cop al Círculo de Bellas Artes de Madrid (1951). Exposà des d'aleshores a diversos llocs de l'estat espanyol i dels EUA i ha obtingut 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rodríguez i Cervera, Pere (València, 1895 – Barcelona, 2/feb/1990) Modista. Conegut pel nom comercial de Pedro Rodríguez. El 1897 la seva família es traslladà a Barcelona. Encara infant fou aprenent de sastre. El 1918 obrí la seva casa d'alta costura. Es consagrà com a creador en ocasió de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i obrí cases a Madrid i Sant Sebastià. Presentà les seves col·leccions sovint als EUA, on foren molt apreciades. El 1976 la diputació de Barcelona li dedicà una exposició antològica. Tancà la casa el 1978. Considerà el vestit com una escultura que cal fer sobre el cos directament. Li eren característics els vestits brodats amb pedreria, i excel·lí en la creació de túniques drapejades. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodríguez i Codolà, Manuel (Barcelona, 19/mai/1872 – 16/jul/1946) Crític d'art i pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà el retrat, la marina i el paisatge, encara que aviat deixà la pràctica de la pintura i es dedicà al professorat i a la crítica. Fou director de la revista "Museum" i escriví durant molts anys a "La Vanguardia". Publicà diversos llibres relacionats amb l'art, com La pintura moderna española (1912), Benito Mercadé y su obra pictórica (1920), etc. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodríguez i Cruells, Modest (Barcelona, 1910 – 20/mar/2000) Pintor, gravador i crític d'art. Estudià dibuix i pintura a l'Acadèmia Baixas i a Llotja. Prengué part als Salons d'Octubre i als de Maig, de Barcelona. Pintor intimista, de gammes subtils i harmòniques, es lliurà a gravar pedres a la manera del baix relleu i a realitzar ornaments per a l'arquitectura. Ha exposat als Instituts Britànic i Francès de Barcelona, a l'Hospitalet de Llobregat, a Reus, a la Selva de Mar, etc. Com a crític d'art ha col·laborat a "Revista Europa", a "Canigó" i a "Batik". Entre els premis que li han estat atorgats figuren el Sant Jordi de 1954 i el Joan Miró. Fou membre fundador del grup "Quinta Forma". Té obres al Museu d'Art Contemporani de Barcelona. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Rodríguez de Arias y Álvarez, José (Palma de Mallorca, 1761 – Cadis, Andalusia, 1852) Marí de guerra. El 1776 entrà a l'armada en el departament de Cadis i acabats els seus estudis seguí una llarguíssima carrera, en una època de contínues hostilitats amb França i Anglaterra, navegant generalment entre Cadis i el continent americà. Del 1836 al 1839 fou comandant general del departament de Cadis i el 1847 fou nomenat capità general i president de la junta directiva i consultiva de l'armada. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rodríguez de Cepeda, Antonio (Cartagena, Múrcia, 1814 – València, 1895) Jurista. Llicenciat en dret (1839), fou catedràtic d'economia política de la Universitat de València des del 1846; degà de la facultat de dret (1871-94) i del Col·legi d'Advocats (1859, 1868 i 1870). Redactà la llei d'aigües del 1866, dirigí la Societat d'Amics del País (1877-83) i la representà en el senat. Contribuí a la fundació de la caixa d'estalvis i del conservatori de València. Publicà Elementos de derecho natural (1887-88). 77 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Rodríguez i de Llauder, Manuel (A Corunya, Galícia, 1906 - ?, s XX) Compositor i crític. Ha exercit la crítica musical. És autor del ballet Rapsòdia sincopada, estrenat al Liceu el 1962, amb coreografia de Joan Magriñà. 78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodríguez i Grahit, Ignasi (Girona, s XIX - s XX) Escriptor. Fou redactor de "L'Autonomista". És autor d'una Excursió artístico- històrica pels vells carrers de Girona i del recull de narracions L'estàtua de la dansarina. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodríguez i Hernández, Antoni Juli Veure> Antonio, Julio. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodríguez i Lloveras, Josep (Barcelona, 1902 – 1984) Arquitecte (1925). Treballà amb Puig i Cadafalch i Adolf Florensa, a Barcelona, i amb Joanes i Walter Krüger, a Berlín. Especialitzat en teatres, cinemes i sales d'espectacles, cal subratllar, dintre les obres d'aquest tipus, els teatres Comedia, Calderón, Candilejas i els cinemes Waldorf, Cristina i Jaime I, tots ells a Barcelona. El 1928 féu els plans de la plaça de Diagonal-Urgell de Barcelona, que tan sols foren seguits pel que fa al costat nord segons el seu projecte. L'últim projecte ha estat el Poblat típic a la urbanització E, de Castelló d'Empúries. Col·laborà intensament en diverses publicacions, sobre temes professionals, sobresortint les cròniques Soluciones sencillas para graves problemas, publicades durant anys a "La Vanguardia" de Barcelona. Autor de Treinta y cinco años de teatro tras la cortina (1971). 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodríguez Méndez, Rafael (Granada, Andalusia, 1845 – Barcelona, 1919) Metge. El 1874 ocupà la càtedra d'higiene de la universitat de Barcelona, ciutat on assolí força prestigi pel seu valuós mestratge. Fundà la "Gaceta Médica Catalana", que dirigí durant quaranta anys. Autor d'obres mèdiques con Fiebre amarilla (1870), Tratamiento del hidrocele (1876) i una necrologia del metge Lluís Comenge i Ferrer (1917). 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodríguez i Puig, Guillem (Barcelona, 1902 - Sant Celoni, Vallès Oriental, 1976) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Ha exposat sovint a l'estranger. Li han estat atorgats diversos premis d'importància. Destacà pels seus paisatges urbans. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodríguez i Pusat, Francesc (Barcelona, 1767 – 1840) Pintor. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona, i n'arribà a ésser director del 1821 al 1840. Després amplià la seva formació a Madrid i a Roma. L'obra es caracteritzada per un pregon realisme ple de sentiment, del qual és testimoni el seu Autoretrat. Va fer el retrat de la infanta Maria Lluïsa (1935), i l'obra conservada ho és, generalment, a l'Acadèmia de Sant Jordi. Fou acadèmic de San Fernando de Madrid, i de San Luis de Saragossa. 86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rodríguez i Salas, Eusebi (Tarragona, 1885 - Mèxic ?, 1952 ?) Polític comunista. Cenetista, en 1922-23 aportà al grup "La Batalla" el nucli tarragoní. Posteriorment figurà en els primers comitès centrals i comissions executives del BOC i de la Federació Comunista Catalano-Balear, amb especials tasques d'organització i de direcció de grups de xoc i d'autodefensa. Amb una personalitat discutida i amb fama de pinxo -fou conegut com El Manquet, car li faltava part d'un braç-, el 1935 no acceptà la creació del POUM i passà a la USC i després s'integrà al PSUC. Al des/1936 fou nomenat comissari d'ordre públic i el seu enfrontament amb Dionisio Eroles, cap de les patrulles de control, desembocà en l'intent d'ocupació de la Telefònica (3/mai/1937), que desencadenà els Fets de Maig. Posteriorment fou substituït i, a l'exili a Mèxic, el 1942 fou expulsat del partit. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rodriguillo, el (el Pinós de Monover, Vinalopó Mitjà) Llogaret, al sud de la vila, vora la ratlla de Castella.
Anar a: [ Rod ] [ Rode ] [ Rodi ] [ Rodona ] [ Rodriguez ] [ Rodriguez i d ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Roda, bisbat de
Roda de Berà
Roda de Ter
Roda i Pérez, Frederic
Roda i Ventura, Frederic
Rodonyà
Rodoreda i Gurgui, Mercè
Rodrigo i Vidre, Joaquim
Rodríguez i Arias, Germà
Rodríguez-Roda i Compareid, Joan Antoni