|
|
|
Anar a: [ Pard ] [ Pardo ] [ Pare ] [ Parer ] [ Paret ] [ Pari ] Si volem ser un poble normal, hem de tenir un Estat reconegut... (Joan Solà i Cortassa) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pardanchinos (Andilla, Serrans) Llogaret, al sector meridional del terme. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pardàs i Font, Primitiu (Barcelona, 1829 – 1897) Compositor i organista de les esglésies barcelonines del Pi i de Santa Maria del Mar. Publicà un mètode de solfeig. És autor de música sacra. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pardàs i Roure, Miquel (Verges, Baix Empordà, 1816 – Barcelona, 1872) Teòric musical. Fou el codificador de la coreografia de la sardana llarga i publicà un Mètode per a aprendre de ballar sardanes llargues. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
6 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pardinella (Beranui, Ribagorça) Poble, a l'esquerra de l'Isàvena, al peu del tossal del Cis; la seva església (Sant Pere) depèn de la de Beranui. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pardinella, la (Das, Baixa Cerdanya) Masia i antiga església, al sud del poble. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA
9 CATALUNYA - MUNICIPI
10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Pardines (Algemesí, Ribera Alta) Despoblat, al nord-est de la vila. La parròquia depengué de la d'Albalat de la Ribera fins el 1316, que s'independitzà. Antiga alqueria islàmica, pertangué al terme d'Alzira fins el 1608, que passà al d'Algemesí. En tingué la senyoria des del s XIV la família Jofre. El 1704 ja estava despoblat. 11 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Pardines (Beniarjó, Safor) Despoblat. Antiga alqueria islàmica, esdevingué lloc de moriscs (8 focs el 1563), annexat el 1536 a la parròquia de moriscs de Beniarjó. El s XVII pertanyia als Montcada, marquesos d'Aitona. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pardines, Santa Eulàlia de (Prats de Lluçanès, Osona) Veure> Santa Eulàlia de Pardines. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA
14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pardo (País Valencià, s XIV – s XV) Escriptor. Hom ha dit que podria ser Asnar Pardo de la Casta, o un fill homònim seu. 15 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pardo, Asnar (Aragó, s XII – s XIII) Senyor de la Casta. Genearca del llinatge dels Pardo de la Casta. La tradició familiar el fa descendir, sense proves, dels comtes d'Aragó. Estava a la batalla de Muret al costat de Pere I (1213). Foren descendents seus Pere i Asnar Pardo de la Casta. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pardo, Lluís (País Valencià, s XV) Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a Sicília i Nàpols. El 1435 caigué presoner, amb el rei, a la batalla naval de Ponza. 17 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pardo de la Casta (Aragó, s XIV - País Valencià, s XVIII) Llinatge de cavallers i després nobles. Establert al Regne de València al s XIV. Foren senyors del castell i baronia de la Casta, a la comarca de Cinco Villas. El seu genearca fou Asnar Pardo. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pardo de la Casta, Asnar (Aragó, s XIV - País Valencià, v 1400) Cavaller. Senyor del lloc de La Casta, resident a València. Fou, successivament, boteller del rei Pere el Cerimoniós i administrador de la comanda de Montalbán (1376), algutzir del mateix rei (1379), batlle general de València (1380-81) i governador general de València (1381-86), càrrec del qual fou destituït pel rei Pere, de qui era també camarlenc, perquè s'havia decantat pel partit de l'infant Joan en la disputa entre pare i fill, però fou reposat en el mateix càrrec per Joan 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pardo de la Casta, Gisbert (València, s XV - Roma, Itàlia, 1454) Prelat. Fou conseller d'Alfons IV el Magnànim, amb el qual col·laborà a Itàlia. El 1445 fou nomenat bisbe d'Albarrasí i de Sogorb. 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pardo de la Casta, Joan (País Valencià, s XV) Cavaller. El 1420 anà amb l'expedició d'Alfons IV el Magnànim que, després de fer estada a Sardenya, operà a Còrsega i a Nàpols. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pardo de la Casta, Joaquim (Xelva, Serrans, 1824 – València, 1895) Polític i escriptor. Advocat d'idees liberals ocupà diversos càrrecs, des del 1854, a la diputació provincial de València i en fou president (1888-91). Fou senador (1870) i participà en la fundació de la Compañía Valenciana de Navegación, de la qual fou secretari, i de la Institució per a l'Ensenyament de la Dona. En la joventut, publicà la col·lecció de llegendes Las galas del Turia i les novel·les Raquel i Telim-Almanzor o los moriscos valencianos. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pardo de la Casta, Josep (València, 1618 – 1698) Poeta i comediògraf. Fill natural de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, marquès de La Casta. Carmelità (1631). Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1665, 1667 i 1668. Acompanyà el seu germà el marquès de Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar (mort el 1695) en ésser aquest nomenat lloctinent general de Mallorca i residí allí mentre durà la seva lloctinència (1675-78). Publicà a Mallorca, el 1688, Festivos alborotos (per l'entrada del seu germà com a lloctinent) i Plausibles elogios (sobre un cas misteriós de l'anada del viàtic a casa d'un pagès). Poesies 28 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pardo de la Casta, Pere (Aragó, s XIII) Cavaller. Descendent d'Asnar Pardo i germà d'Asnar Pardo de la Casta. Acompanyà Pere III a la conquesta de Mallorca. 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pardo de la Casta, Pere Asnar (País Valencià, s XV) Baró de la Casta. Es casà amb Jerònima d'Aguilar-Martí de Torres, hereva de la baronia d'Alaquàs, a la qual succeí el seu fill Joan Asnar Pardo de la Casta i d'Aguilar-Martí de Torres. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pardo de la Casta i d'Aguilar-Martí de Torres, Joan Asnar (País Valencià, s XVI) Fill i successor de Pere Asnar Pardo de la Casta i de Jerònima d'Aguilar-Martí de Torres, de la qual heretà la baronia d'Alaquàs. Fou casat amb Àngela de Vilanova i Carròs, filla dels barons de Bicorb. Foren pares de Lluís Pardo de la Casta-Aguilar i de Vilanova. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pardo de la Casta i de Puixmarín, Fèlix (País Valencià, s XVII - Cremona, Itàlia, 1688) Fill de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, i de Maria de Puixmarín-Rocafull i Dávalos, i germà de Baltasar, Maria Manuela i Lluïsa Pardo de la Casta i de Puixmarín. Fou militar, cavaller de Montesa i governador de Cremona al ducat de Milà, on es casà amb Margherita Landa. El seu besnét fou vuitè marquès de la Casta. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pardo de la Casta i de Puixmarín, Lluïsa (País Valencià, s XVII) Filla de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, i de Maria de Puixmarín-Rocafull i Dávalos, i germana de Baltasar, Maria Manuela i Fèlix Pardo de la Casta i de Puixmarín. Fou muller de Gener (VI) Rabassa de Perellós, primer 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pardo de la Casta i de Puixmarín, Maria Manuela (País Valencià, s XVII) Filla de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, i de Maria de Puixmarín-Rocafull i Dávalos, i germana de Baltasar, Lluïsa i Fèlix Pardo de la Casta i de Puixmarín. Es casà amb Josep de Cardona-Borja, príncep de Cardona. 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pardo de la Casta i Roda, Pere (País Valencià, s XIV - d 1436) Cavaller. Fill d'Asnar, acompanyà l'infant Martí en la seva expedició a Sicília el 1392. El 1399 era alcaid del castell de Sogorb i uixer d'armes del rei Martí, de qui fou després camarlenc (1407). A la darreria del regnat d'aquest encapçalà un dels bàndols valencians contra Berenguer de Vilaragut; aquest enfrontament rebrotà el 1412 contra Ramon de Vilaragut; en produir-se l'Interregne s'inclinà pel partit antiurgellista, atès que els Vilaragut eren urgellistes. El Parlament valencià l'envià a Casp el 1412 perquè defensés davant els compromissaris els drets de Frederic d'Aragó i de Sicília, comte de Luna, a qui Ferran d'Antequera, esdevingut rei, nomenà procurador, atès que era menor d'edat (1412). També fou procurador més endavant, de la reina vídua Margarida de Prades (1419). El 1423 fou enviat amb dos altres ambaixadors prop del rei de Castella per protestar de l'empresonament de l'infant Enric, germà del rei Alfons el Magnànim. El 1436 formava part del consell de l'infant Joan, rei de Navarra, lloctinent reial a València. El 1425 havia obtingut el reconeixement reial de la seva pertinença a l'estament nobiliari superior. Es casà amb Carrossa de Vilaragut quan aquesta obtingué (1382) l'anul·lació del seu matrimoni amb Juan Ximénez de Urrea. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, Joan (País Valencià, s XVII) Fill de Lluís Pardo de la Casta-Aguilar i de Vilanova i de Caterina de Cabanyelles i Milà d'Aragó, i germà de Lluís. Es casà amb Maria de Puixmarín-Rocafull i Dávalos, senyora de Ceutí. Foren pares de Baltasar, Lluïsa, Maria Manuela i Fèlix Pardo de la Casta i de Puixmarín. Tingué també un fill il·legítim, Josep Pardo de la Casta. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox, Joan (País Valencià, s XVII – s XVIII) Quart marquès de la Casta. Fill i successor de Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull. Fou batlle general de València. Austriacista, fou fet gran d'Espanya pel rei-arxiduc el 1707, i morí sense fills de Maria Engràcia de Boixadors, per la qual cosa la succeí com a cinquena marquesa de la Casta, la seva germana i darrera representant de la línia primogènita, Maria Teresa Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox, Maria Teresa (País Valencià, s XVII – s XVIII) Baronessa d'Alaquàs i de Bolbait. Filla de Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull, i germana de Joan, al qual succeí com a cinquena comtessa de la Casta, i fou la darrera representant de la línia primogènita. Es casà amb José Antonio Fernández de Córdoba, comte de Priego. Foren pares de Francisca Javiera Fernández de Córdoba. 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull, Baltasar (País Valencià, s XVII – 1695) Primogènit i successor de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, i de Maria de Puixmarín-Rocafull i Dávalos, i germà de Lluïsa, Maria Manuela i Fèlix Pardo de la Casta i de Puixmarín. Fou batlle general de València, governador d'Alacant, majordom major del rei Carles II i lloctinent de Mallorca. Fou pare de Joan i de Maria Teresa Pardo de la Casta-Aguilar i de Palafox. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pardo i Delgràs, Gonçal (Barcelona, 1897 – Madrid, 1984) Director cinematogràfic. Conegut amb el nom de Gonzalo Delgrás. Procedent del teatre com a actor i director. El 1939 entrà al cinema com a director de doblatges. Aquell mateix any realitzà el seu primer film, La tonta del bote, d'èxit popular. També agradaren els seus films comercials Un marido a precio fijo (1942) i Altar Mayor (1944), molt limitats però estèticament i sense cap relació amb un possible cinema de temàtica catalana. Casat amb l'actriu i guionista Margarida Robles, des dels anys 60 romangué inactiu. 37 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Pare Arcàngel, Lo (Barcelona, 25/abr/1841 – mai/1841) Primer periòdic imprés totalment en català. Només va poder editar tres números (de vuit pàgines i format en octau). Defensor del proteccionisme, utilitzà la fòrmula d'uns imaginaris sermons del "Pare Arcàngel" i del seu llec "Hermano Buñol" per combatre el centralisme i exaltar l'ús de la llengua catalana. 38 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Pare Mulet, El (València, 6/gen/1877 - 3/mar/1877) Setmanari. Fundat i dirigit per Carmel Navarro i Llombart. Publicà 9 números de 8 pàgines (amb numeració seguida) i fou suspès per haver publicat en full a part una caricatura contra Alfons XII. Fou substituït pel setmanari "El Bou Solt", que en seguia la numeració i tenia el mateix caràcter humorístic i satíric. Els imprimia Josep Maria Blesa. 39 MÓN - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paredes, Francesc (Barcelona ?, s XVIII) Arquitecte. Fou un dels urbanitzadors de la Barceloneta de Barcelona, i director, amb Damià Ribes, de les obres de l'església del barri, Sant Miquel del Port, segons el projecte de Cermeño. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paredes, Joan Nom habitual del compositor Joan Bonet de Paredes. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paredes i Fonollà, Miquel (Barcelona, 1901 - Ceret, Vallespir, 1980) Escultor i forjador. Estudià amb Lluís Labarta i fou deixeble de Josep Llimona. Aprengué a treballar el metall, i arribà a ésser un gran mestre en la seva especialitat. Amplià estudis a França, país on residí des del 1939. Prengué part en nombroses exposicions col·lectives i fou distingit amb diversos premis i accèssits. Fou professor d'escultura a l'Escola Nacional de Belles Arts d'Orleans. Autor del bust d'Arístides Maillol al Museu de Perpinyà. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Paredes i Garcia, Francesc (València, 1882 – 1945) Escultor. Format a Sant Carles, on després seria acadèmic i professor. Entre les seves obres hi ha el bust de Gonçal Salvà (Museu de Belles Arts de València) i monuments a València (al doctor Gómez Ferrer) i a Sueca (a les víctimes del motí del 1911). 44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Paredó, el (Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà) Caseria, al nord-oest de la vila. 45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pareja i Casañas, Fèlix Maria (Barcelona, 1890 - Alcalà de Henares, Madrid, 1983) Orientalista. Jesuïta (1915) i sacerdot (1927). Professor d'àrab a Bombai i a la universitat pontifícia gregoriana. Secretari i fundador de l'Associació Espanyola d'Orientalistes. És autor, entre altres, del Kitäb al-satrang (Llibre dels escacs, 1935), Society and Politics in the Middle East (1969) i Islamologia (1952-54), en edicions italiana, castellana i francesa. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parellada, Pere (Catalunya, s XVIII) Abat de Poblet (1748-52). Succeí a Francesc Fornaguera al primer abadiat d'aquest. Era LXXXV abat de la sèrie general pobletana i XXXI de la quadriennal. Fou succeït per Miquel Cuiàs en primer mandat. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parellada i Faura, Josep (Barcelona, 1872 – 1940) Periodista i publicista. Fou advocat i magistrat. Era redactor de "La Linterna" i de "El Diario Catalán". Hi féu campanyes contra la francmaçoneria i a favor de les doctrines catòliques. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parellada i Feliu, Dídac (Tiana, Maresme, 1914 – Barcelona, 1994) Metge psiquiatre. President de la Cambra Universitària de la FNEC (1935-36), fou director de l'Institut psiquiàtric de dones de Sant Boi de Llobregat i de la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet. Director de les revistes "Informaciones 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parellada i Molas, Pau (Valls, Alt Camp, 1855 - Saragossa, Aragó, 1944) Escriptor, caricaturista i militar. Es graduà de tinent d'enginyers el 1878 i fou professor de l'Acadèmia General Militar. Retirat de coronel, s'establí a Saragossa. Des del 1884 es dedicà a l'humorisme i la caricatura amb el pseudònim de Melitón González i publicà a diverses publicacions, entre les quals "Barcelona Cómica", "La Vanguardia", "Blanco y Negro" i "ABC". Estrenà a Madrid nombrosos sainets a través dels quals intentava la defensa de l'idioma castellà contra els barbarismes. També en produí en català que sovint eren traduccions pròpies dels altres. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Parellades, les (el Pla del Penedès, Alt Penedès) Caseria a l'extrem oriental del municipi. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Parellades de Foix, les (Torrelles de Foix, Alt Penedès) Veïnat de masies, prop del riu de Foix. 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Parelles (Tàrbena, Marina Baixa) Caseria, al nord de la vila, als vessants de la serra del Carrascar de Parcent. 54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Parelleta, coves de (Ciutadella, Menorca) Coves naturals (o de Parella), amb formacions estalactítiques, al sud de la ciutat, prop de Cala Blanca. 55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parera (Catalunya, s XIX – s XX) Família d'artistes. El primer fou Bru Parera i Matas. 57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Parera, Francesc (Illes Balears, s XV – s XVI) Escriptor. Versificava en català. Participà al concurs poètic de Palma de 1502, en honor de Ramon Llull. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parera i Matas, Bru (Catalunya, s XIX) Compositor, mestre de capella i organista. Primer membre del llinatge d'artistes. Fou pare de Joan Parera i Santacana. 59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Parera i Morey, Andreu (Manacor, Mallorca, 1861 – 1955) Escriptor. Col·laborà amb composicions poètiques a "La Roqueta", "La Ignorància", "La Aurora" i altres. Com a autor teatral estrenà Pau de la Pau (1894), Petardos i microbis (1896), Es cant de s'òliba (1902), La flor del bosc (1933) i altres, totes elles musicades. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parera i Munté, Francesc (Barcelona, v 1850 - Madrid ?, d 1920) Pintor. Visqué algun temps a París i a l'Argentina. Destacà com a retratista. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Parera i Sanso, Joan (Manacor, Mallorca, 1865 - sa Pobla, Mallorca, 1928) Eclesiàstic. Destinat a sa Pobla, on residí sempre, hi fundà el mont de pietat Caixa Rural i fundà i dirigí el 1909 la revista "Sa Marjal". Publicà Notícies històriques sobre l'antic santuari de Crestaig (1911) i Peregrinación a Tierra Santa y Roma (1927). 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parera i Santacana, Joan (Sitges, Garraf, 1838 – Barcelona, 1910) Decorador. Fill de Bru Parera i Matas. Fou un dels decoradors més destacats a la Península en el seu temps. Imposà en residències i diversos establiments públics un estil entre renaixentista i neogrec. Fills seus foren Antoni i Miquel Parera i Saurina. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parera i Saurina, Antoni (Barcelona, 1868 – 1946) Escultor. Després d'una iniciació autodidàctica, estudià a l'Academia de San Fernando, de Madrid, i al taller de Jeroni Suñol. Anà pensionat a Roma (1888-92). Les obres més interessants pertanyen a l'esperit modernista, sense abandonar, però, les línies acadèmiques: Girona 1809 n'és un exemple palès. Altres obres seves ornamenten la Barcelona del primer quart del s XX, com el grup Arquitectura, instal·lat a la plaça de Catalunya, i té també obres a l'Amèrica del Sud, com el Monument a Jorge Isaacs, a Colòmbia. Va excel·lir, també, com a medallista. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parera i Saurina, Miquel (Barcelona, 1863 – 1919) Editor. Fill de Joan Parera i Santacana i germà d'Antoni. Format al taller del seu pare i a París. En la seva joventut publicà poemes catalans a periòdics amb el pseudònim de Miquel Dotzanys. Entrat al ram del llibre, edità, aconsellat sovint per Francesc Rogent, 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parés, Alfons Maria (Barcelona, 1864 – París ?, França, s XX) Escriptor. És autor dels reculls poètics Confidències (1886) i Del cel als llavis (1888). El 1889 s'establí a París. 67 CATALUNYA - ART Parès, Sala (Barcelona, 1840 - ) Establiment artístico-comercial. Fou, a final del s XIX i inici del XX, un baluard de l'art d'avantguarda. Al començament, el marxant Parés tenia l'establiment al carrer de Petritxol. El degà del Col·legi d'Advocats Maurici Serrahima s'hi feu construir una casa i destinà la planta baixa a sala d'exposicions; aquest fou l'origen de la sala Parés, que posteriorment fou comprada pels fills del poeta Joan Maragall. Ha seguit des d'aleshores una línia no avantguardista, centrada en la pintura figurativa de caràcter tradicional. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parés i Burguès, Roc (Mèxic DF, Mèxic, 1968 - ) Artista. Llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona, el seu treball se centra en la investigació de noves tecnologies i de la realitat virtual. Professor d'imatge sintètica a la UPF, també coordinà l'assignatura de realitat virtual en aquest centre. Director artístic de Galeria Virtual. D'altra banda, també realitzà un treball artístic independent, com el que presentà al Centre de Lectura de Reus el 1995. El 1996 dugué a terme el projecte MACBA on line, un projecte tecnocultural en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra. Creà conjuntament amb Narcís Parés i Perry Hoberman la instal·lació El ball del fanalet, peça interactiva en què els moviments del portador d'un fanalet fan variar 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parés i Carbonell, Joan Baptista (Barcelona, 1847 – 1926) Comerciant d'art. Fill de Joan Parés, comerciant de làmines i marcs establert al carrer de Petritxol de Barcelona. El 1877 fundà la primera galeria d'art al mateix carrer al costat del seu domicili, i el 1884 —d'acord amb el propietari de la finca, Maurici Serrahima—, obrí al costat la sala gran del seu establiment, que continua actualment amb la seva estructura arquitectònica inicial (Sala Parés). Promogué les arts i acollí pintors i escultors de diverses tendències (romanticisme, naturalisme, modernisme, postimpressionisme, etc). La sala tingué la seva millor època al voltant del 1900. A partir del 1910 s'inicià la decadència de l'establiment que fou traspassat el 1925. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parés i Farràs, Ramon (Barcelona, 1927 - ) Microbiòleg. Catedràtic de microbiologia a Barcelona (1964) i degà de la facultat de biologia (1974). Membre numerari de l'Acadèmia de Farmàcia (1962) i president de la Societat Catalana de Biologia (1973-75). Ha treballat especialment en citologia i bioquímica de microorganismes i en genètica bacteriana. Ha publicat un centenar de treballs de l'especialitat, d'història de la ciència i de divulgació científica. Cal destacar el seu llibre Problemas de Microbiología (1966). 71 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
72 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Parestortes, batalla de (Parestortes, Rosselló, 17/set/1793) Fet d'armes, durant la Guerra Gran, entre les tropes de Carles IV d'Espanya, comandades pel general Ricardos, i les de la República Francesa, a les ordres dels generals d'Aoust i Goguet i dels revolucionaris Josep Fabre i Jaume Josep Cassanyes. Malgrat les rivalitats i la manca de coordinació entre aquests, Cassanyes assolí de recuperar Vernet (Conflent) i de batre l'enemic a Parestortes, fet que assenyalà la fi de l'avanç del general Ricardos al Rosselló. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA
75 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pareto i Homs, Engràcia (Barcelona, 1889 - Roma, Itàlia, 1/set/1973) Soprano. Emprà el nom artístic Graziella Pareto. Filla de la soprano Àngela Homs i Bugueras. Cantà al Liceu el 1906. Debutà oficialment al Teatro Nacional de Madrid (1908), amb La sonnambula, de Bellini. Més tard actuà a Parma, al Liceu de Barcelona (on interpretà Ofèlia, del Hamlet d'A. Thomas, considerat el seu millor paper), a Roma i a la Scala de Milà (Rigoletto, 1914). Fou considerada una de les millors sopranos de coloratura del món. Enregistrà molts discs. Es retirà pels volts del 1927. 73 CATALUNYA - HISTÒRIA Paret-rufí (Sant Gregori, Gironès) Antic nom del poble de Domeny. 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Parets, Bartomeu (Illes Balears, s XVII) Jurista. Fou conseller jurídic del consistori municipal de Palma i del Braç Militar. Foren editades algunes de les seves al·legacions. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parets, Felip de (Barcelona, s XV – s XVI) Mercader. El 1498 era cònsol de francesos i napolitans a Alexandria; el 1502 fou nomenat lloctinent de cònsol de catalans pel cònsol Rafel Anglès, ciutadà. Degué conservar la representació dels francesos perquè el 1510 fou empresonat juntament amb el cònsol de venecians com a represàlia perquè els cavallers de Rodes (el mestre de Rodes era francès) s'havien emparat d'unes naus egípcies; foren conduïts al Caire i els alfòndecs segellats. Poc després, tanmateix, Parets aconseguia del soldà que acceptés al Caire un ambaixador francès (1512). Intentà en va conservar a la Mediterrània el comerç de la via oriental, que ja tendia a traslladar-se a l'Atlàntic. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - MUNICIPI
81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Parets d'Empordà (Vilademuls, Pla de l'Estany) Poble, situat al nord del terme, a la dreta del Fluvià, i dividit en els dos nuclis (a 1 km de distància) anomenats Parets de Dalt i Parets de Baix. El lloc és esmentat ja el 925. De l'església parroquial de Santa Llogaia depenia la de Galliners. Formà part de la baronia de Vilademuls. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paretto, Grazziella Veure> Pareto i Homs, Engràcia. 83 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA
84 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Pariatge, baronia del (Mallorca) Veure> Andratx, baronia d'. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paricio i Corbella, Assumpció (Barcelona, 1882 - s XX) Cantant. Es presentà al públic a l'edat de disset anys, interpretant sarsueles. Després actuà a l'escena catalana i obtingué bons èxits en diverses obres líriques, tant al Tívoli com amb els Espectacles Audicions Graner. 86 CATALUNYA - POLÍTICA Parlament de Catalunya (del 1932 al 1938) (Catalunya, 15/set/1932 - abr/1938) Òrgan legislatiu i polític. Ja figurava en el projecte de l'Estatut de Núria (1931) i segons el text definitiu d'Estatut de Catalunya, aprovat per les Corts espanyoles i signat pel president de la República Niceto Alcalá Zamora, al Parlament corresponien les funcions legislatives i era elegit per un termini no superior als cinc anys i per sufragi universal, directe, igual i secret. Als diputats, que eren inviolables pels vots i opinions emesos en l'exercici del seu càrrec, els corresponia l'elecció dels president de la Generalitat. El president i els consellers de la Generalitat que exercien les funcions executives havien de dimitir dels seus càrrecs en el cas que el Parlament els negués la confiança d'una manera explícita. En les eleccions parlamentàries... Segueix... 93 CATALUNYA - POLÍTICA Parlament de Catalunya (a partir del 1980) (Catalunya, 10/abr/1980 - ) Institutció política. Amb la promulgació de l'Estatut d'Autonomia (18/des/1979) el Parlament fou restablert a la mateixa seu que ocupava el 1932 i amb unes funcions, en general, semblants a les que tenia durant el règim republicà. Està format per 135 diputats, elegits per sufragi universal cada quatre anys. Des de la restauració democràtica la 87 ILLES BALEARS - POLÍTICA Parlament de les Illes Balears (Illes Balears, 1983 - ) Òrgan legislatiu del règim autonòmic de les Illes Balears establert el 1983 per l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Altres funcions són les del control polític del Govern Balear i l'elecció del seu president. Té la seu al palau de can March, a Palma. Amb un total de 59 escons (54 fins el 1987), 33 dels quals per a Mallorca, 13 per a Menorca, 12 per a Eivissa i 1 per a Formentera, es renova cada quatre anys i ha estat dominat des de la seva creació per Alianza Popular (des del 1989 Partido Popular), partit en el govern de 1987 a 1999 i de 2003 a 2007 (en coalició amb Unió Mallorquina) i, en solitari, a partir de 2011. Bé que aquest partit ha assolit el nombre més alt d'escons en totes les convocatòries electorals, l'absència de majoria absoluta ha possibilitat la formació de coalicions de centreesquerra ("Pacte de Progrés") en dues ocasions (1999-2003 i 2007-2011). El segon partit en nombre de vots és el Partit Socialista de les Illes Balears. S'han disputat el tercer lloc el Partit Socialista de Mallorca i Esquerra Unida. El 1995, amb els vots del PP fou aprovada una reforma de la llei electoral que augmentava del 3% al 5% el límit mínim dels vots per a obtenir representació. 88 CATALUNYA - MUNICIPI
89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Parpal i Marquès, Cosme (Maó, Menorca, 1878 – Barcelona, 1923) Professor i historiador. Advocat i llicenciat en història, fou redactor del diari "El Noticiero Universal", catedràtic de psicologia a la universitat i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Des del 1910 edità, juntament amb Lluís Segalà, una biblioteca de clàssics grecs i llatins. Publicà, entre molts altres, els estudis: La conquista de Menorca en 1287 por Alfonso III (traducció catalana del 1964), La història i la llengua catalana, fins al regnat de Jaume I (1898), Dietari de Barcelona en la dècada de 1767 a 1777 (1907), Antecedentes de la escuela filosófica catalana del siglo XIX (1914), i un Manuscrito inédito de Martí d'Eixalà. Análisis de la educación moral del hombre. 90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Parpalló, cova del (Gandia, Safor) Important cova prehistòrica. Excavada del 1929 al 1931 sota la direcció de Ll.. Pericot i Garcia, s'hi van descobrir utensilis de pedra i d'os pertanyents a diverses cultures. Hi foren també abundantíssimes les troballes de lloselles de pedra amb gravats o pintures d'animals, que constitueixen veritables apunts dels artistes quaternaris. La fauna que hi apareix es la típica d'aquell moment: cavalls, cabres, cérvols, bòvids, etc. 91 PAÍS VALENCIÀ - ART
92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Parpers, coll de (Argentona, Maresme / la Roca del Vallès, Vallès Oriental) Depressió de la Serralada Litoral (anomenada serra de Parpers en aquest sector) entre la serra d'Ametlla (430 m alt) i el turó dels Castellans (378 m alt), al límit dels dos municipis. Hi passa la carretera de Granollers a Mataró.
Anar a: [ Pard ] [ Pardo ] [ Pare ] [ Parer ] [ Paret ] [ Pari ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Pardillo i Vaquer, Francesc
Parestortes
Paretdelgada
