|
|
|
Anar a: [ Feliu ] [ Feliu i C ] [ Fene ] [ Fenollet ] [ Fenollet, O ] [ Fenollet i de S ] Tots els sants tenen un passat, tots els pecadors un futur. (Oscar Wilde) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Feliu (Xixona, Alacantí) Districte rural, al sud de la ciutat. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Feliu (Cesarea de Mauritània, s III – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, v 303) Sant i màrtir cristià de Girona de suposat origen africà. Prudenci el cantà vers el 400, el bisbe Rústic de Narbona li dedicà una basílica el 455 i altres notícies donen fe del seu culte. La seva vida és coneguda per una Passió tardana i un himne litúrgic, on consta que era de Cesarea i que fou torturat de diverses maneres i llençat a la mar. Una tradició tardana assenyala un penyal de Sant Feliu de Guíxols, des d'on hauria estat llançat a la mar amb una mola de molí al coll, i així figura sovint en la seva iconografia. És molt popular a Catalunya i a la Narbonesa, on hi ha moltes esglésies dedicades al seu nom. Festa: 1 d'agost. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Feliu Veure> Fèlix d'Urgell (bisbe d'Urgell del 781 al 811). 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Feliu, Francesc (Camprodon, Ripollès, s XIV - Cervera, Segarra, s XV) Pintor i escultor. Realitzà un gran nombre d'obres, especialment pictòriques de caràcter religiós, sobretot per a temples de Cervera i de Manresa. 6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Feliu, Gaspar (Illes Balears, s XVIII) Jurista. És autor de notables al·legacions i d'un Tractatus varii juridici. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Feliu, Joan (Benissa, Marina Alta, 1833 – València, 1908) Polític. Amic de Pi i Margall, el 1861 s'afilià al partit demòcrata i fou regidor de València i diputat provincial. El 1868 ingressà en el partit federalista. Participà en la insurrecció federalista del 1869 com a comandant de la milícia nacional de València. Contrari a la proclamació del Cantó Valencià, tanmateix fou vocal de la seva Junta. A partir del 1874 intentà de refer el partit federalista. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Feliu, Josep (Catalunya, s XVII - Nàpols ?, Itàlia, s XVII) Jurista. Era oïdor del consell de Salern. Més tard fou jutge del civil a Nàpols. Gaudí de gran prestigi. 9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Feliu, Nadal (Alcúdia, Mallorca, 1623 – Palma de Mallorca, 1681) Franciscà. És autor d'escrits religiosos en castellà i en llatí. El titulat Examen calificatorum fou condemnat per la Inquisició. Excel·lí com a orador i dialèctic. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Feliu, Ramon (Catalunya ?, s XVIII - Madrid ?, s XIX) Polític. Fou diputat suplent pel Perú a les corts de Cadis (1810-13). El 1821 fou ministre d'ultramar, del govern constitucional de Ferran VII; aviat, però, passà al de governació. Intentà, sense èxit, de consolidar el govern liberal moderat davant els exaltats. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Feliu de la Penya, Francesc (Mataró, Maresme, s XVII) Prohom. El 1688, arran de la revolta de paisans per protestar pels excessos comesos en l'allotjament de tropes, els alçats volien obligar-lo a sortir de casa seva i a venir amb ells. En atenció als seus anys, hi renunciaren. S'endugueren el seu gendre Josep Feu i Feliu de la Penya. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Feliu de la Penya, Salvador (Barcelona, 1674 – 1717) Comerciant i polític. Probablement nebot de Narcís, que fou tutor seu. Home de recursos econòmics, promogué la fundació de la Companyia Nova de Gibraltar (1709), de la qual es reservà la major part del capital i la direcció. Partidari de l'arxiduc Carles, del qual rebé el títol de ciutadà honrat (1708). Durant el setge borbònic a Barcelona va estar a càrrec dels proveïments de la ciutat i fou elegit conseller segon, va succeir a Casanova quan aquest va ésser ferit. Ve retré la ciutat a Patiño (11/set/1714), i fer lliurament de les insígnies dels consellers. Els filipistes li confiscaren els béns i el desterraren, fins el 1717. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Feliu de la Penya i Farell, Salvador (Barcelona, 1674 – s XVIII) Religiós mercedari. Fill de Narcís Feliu i germà de Narcís. El 1695 era prior del convent de l'orde a Barcelona. Per aquest temps es veié complicat en la pugna que hi hagué entre el Reial Consell i la inquisició, precisament per negar-se a reunir la comunitat i obligar-la a definir-se en un cas on no havia pas de ficar-se. Fou expulsat de Barcelona per uns dies. El 1702 passà un mes a Alger, com a redemptor de captius, formant part d'un grup de religiosos que aconseguiren la llibertat de 146 presoners. Passà a Barcelona el gran setge de 1713-14. Sembla haver-se significat com a austròfil. Per l'ago/1713 fou membre de la junta de teòlegs que autoritzà el govern perquè disposés de l'argent de les esglésies. L'esmentada tendència austròfila, i encara el fet d'ésser germà de Narcís, fou causa que els borbònics l'incloguessin al contingent de religiosos expulsats del país per ordre de 2/oct/1714. De moment es traslladà a Sicília, i després a Gènova. El 1721, sense permís, tornà a Barcelona, on sol·licità permís per a desembarcar, encara que trigà bastant a obtenir-lo, al final hi reeixí sota la condició de recloure's per complet al convent de l'orde. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Feliu de la Penya i Vila, Francesc (Vilassar de Dalt, Maresme, 1801 – Madrid, 1851) Escriptor i militar. Descendent col·lateral de Narcís Feliu de la Penya. Participà, com a sots-tinent, en la Guerra del Francès, i del 1817 al 1821 fou destinat a Costa Rica. En tornar-ne, fou nomenat fiscal de la comissió militar de Catalunya (1833) i arribà a secretari del ministeri de la guerra. El 1837 publicà a Sevilla una novel·la antiromàntica, Elena y Paulina; formà part, en 1846-47, a València, de la redacció del periòdic "El Fénix". És autor de Gomera (València 1846), contra la conservació dels presidis africans, i de diversos escrits sobre legislació militar: La jurisprudencia militar al alcance de todos (1847), Fundamentos de un nuevo código militar (1850), Proyecto de código militar (1856). 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Feliu de San Pedro, Benito (Mas de las Matas, Aragó, 1732 – València, 1801) Escolapi il·lustrat. Estudià a la Sapienza de Roma, on s'especialitzà en matemàtiques i llengües orientals. Professor a Daroca i després a València, on fundà i dirigí, juntament amb Andrés Mayoral, el Seminari Andresià, i en redactà les constitucions. El 1787 Carles IV el cridà a formar part de la comissió per a la reorganització dels estudis universitaris. Dins l'orde fou rector de Sant Joaquim de València i provincial d'Aragó. S'encarregà de l'edició de la Bíblia preparada per Felipe Scio. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Feliu i Centeno, Antoni (Barcelona, s XVIII - Cuba, 1791) Prelat. Fou arquebisbe de Santiago de Cuba entre 1789 i 1791. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Feliu i Codina, Joan (Barcelona, 1848 - s XIX) Escriptor. Germà d'Antoni i de Josep. Fou rellotger d'ofici i autor d'una monografia sobre l'art de la rellotgeria. Col·laborà a diverses publicacions. Estrenà els drames La juiciosa (1894) i Sol ponent (1898). 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Feliu i Mestres, Núria (Barcelona, 21/set/1941 - ) Actriu i cantant. És va iniciar a l'Orfeó Canigó, on també va actuar com a actriu. Després passà a treballar amb l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i amb el Teatre Experimental Català, però a partir del 1964 es va dedicar principalment a la cançó, en que debutà acompanyada pel conjunt Els Quatre Gats. Des d'aleshores ha actuat amb continuïtat i ha realitzat nombrosos enregistraments discogràfics. Intèrpret dotada d'una gran ductilitat i professionalitat, a més del jazz ha conreat els boleros i els cuplets, així com també cançons populars catalanes i peces de cinema, on ha treballat en alguna ocasió. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Feliu i Nicolau, Jordi (Barcelona, 1926 - ) Guionista i director cinematogràfic. Procedent del cinema amateur, on obtingué premis internacionals, es traslladà a Madrid, on col·laborà com a guionista amb Josep M. Font i Espina a Tierra de todos. La col·laboració prosseguí en la realització de documentals, com ara Cristo fusilado (1961), Diálogos para la paz (1964). El 1967 tornà a Barcelona i continuà rodant films industrials, publicitaris i documentals d'actualitat. D'aquesta època són, entre d'altres, Barcelona: una cultura (1969), Català a l'escola (1976) i els llargs metratges Barça. Història del Futbol Club Barcelona (1971-74), Alicia en la España de las maravillas (1977-78) i Som i serem. Història de la Generalitat de Catalunya (1981-82), un documental de muntatge sobre els sis darrers segles de la història de Catalunya. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 ILLES BALEARS - LITERATURA Félix (Illes Balears) Altre nom del Llibre de Meravelles, obra de Ramon Llull. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fèlix d'Urgell (Catalunya, s VIII - Lió, França, 811) Bisbe d'Urgell, documentat des del 781. Sembla que procedent del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles i mestre de Claudi de Torí. Partidari convençut i membre destacat de l'adopcionisme -que rebé el nom d'heretgia feliciana a l'imperi franc-, és veié obligat a retractar-se en diverses ocasions en els concilis de Ratisbona (792), Frankfurt (794), Roma (798) i Aquisgrà (798-800), sínodes en què la seva doctrina fou condemnada. Amb tot, l'emperador Carlemany no li permeté de retornar a la seu d'Urgell, i va confinar-lo a Lió sota la vigilància del bisbe d'aquella ciutat. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fellines (Viladàsens, Gironès) Poble (95 m alt), a l'oest del cap del municipi. L'església (Sant Martí) havia estat parroquial; formà municipi el s XIX. 30 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Femades (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat) Barri, a l'extrem est del municipi, al límit amb l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat. Programat com a zona d'habitatges pel pla comarcal del 1953, s'ha convertit en zona mixta d'indústria (CAMPSA) i d'agricultura, amb un nucli antic de cases d'una i de dues plantes. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fembre Morta, collada de (Ripollès) Coll (1.710 m alt) que comunica les valls de Feitús i del Ritort, a la vall de Camprodon, entre les puigs Sistra i Moscós. 33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Femenia, Gabriel (Palma de Mallorca, 1690 - s XVIII) Pintor. Probable deixeble de Guillem Mesquida (1710). Residí a Roma i a Gènova. En aquesta darrera ciutat pintà el saló de sessions del Senat. De retorn a Mallorca el 1750, es féu famós pels seus paisatges i quadres religiosos. Diverses col·leccions de l'illa tenen obres seves. 34 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Feminal (Barcelona, 28/abr/1907 - 20/des/1917) Publicació mensual en català apareguda com a suplement d'"Il·lustració Catalana". Dirigida per Carme Karr, defensà bàsicament un programa de culturalització de la dona; publicava articles literaris, poesies i pàgines musicals. Hi col·laboraren Dolors Monserdà, Agnès Armengol de Badia, Maria Domènech de Canyelles i Isabel Serra, entre altres. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA
36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fenals, platja de (Lloret de Mar, Selva) Platja de la Costa Brava, a ponent de la vila, entre la punta de Fenals (on s'alça el castell de Fenals, o castell de Sant Joan) i la punta d'en Sureda. Hi desemboca la riera de Passapere, que davalla de Sant Pere del Bosc. Al seu voltant hom ha construït importants hotels i urbanitzacions turístiques. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fenals d'Amunt (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà) Veïnat, a llevant del poble. Correspon al primitiu nucli de Fenals d'Aro. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fenals d'Aro (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà) Poble, a la costa, al nord de la platja d'Aro. La parròquia (Santa Maria) és esmentada ja el 968; pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols. Al nucli de Fenals d'Amunt hi ha les ruïnes de la primitiva església parroquial, romànica. La seva església fou bastida el 1764, en traslladar-se la població prop de mar. Ha estat pràcticament absorbit pel nucli turístic de Platja d'Aro. 43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Fenarroi, coma de (Vilaller, Alta Ribagorça) Coma de la vall de Barravès, al vessant occidental de la serralada que separa aquesta vall de la de Boí, dominada pel pic Munyidor i pel cap de Fenarroi (2.575 m alt). Al nord, la collada de Fenarroi (2.470 m alt), facilita la comunicació amb Caldes de Boí. El barranc de Fenarroi que s'hi forma aflueix a la Noguera Ribagorçana per l'esquerra. 39 ANDORRA - HISTÒRIA
40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Feners (Enveig, Alta Cerdanya) Llogaret, dins la parròquia de Brangolí i a la dreta de la riera de Brangolí. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Feners (Anserall, Alt Urgell) Veïnat i antic terme, dins la parròquia de Calbinyà, a l'extrem oriental del terme, en un coster, damunt la riba dreta del Segre. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Feners (Saldes, Berguedà) Caseria, al vessant meridional del Pedraforca, a l'esquerra de l'aigua de Valls, aigua avall de l'Espà, de la qual parròquia depèn. Al s XIII pertanyia als Pinós (anteriorment havia rebut una carta de franqueses dels comtes de Cerdanya), que la feren fortificar. 44 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Fénix, El (València, 8/jun/1844 - 18/nov/1849) Setmanari en castellà, publicat en quatre etapes separades i de numeració distinta. Fundat per Rafael Carvajal, tingué col·laboradors destacats. Dedicat a temes literaris, històrics, artístics i teatrals, mostrà un relatiu interès per la temàtica i la llengua autòctones. Entre la tercera i la quarta etapa s'hi intercalà, amb els mateixos col·laboradors i la mateixa direcció, la "Revista Edetana" (3/set/1848 - 8/abr/1849). Publicà, en fulletó o separadament, traduccions castellanes de novel·les europees de l'època. 45 CATALUNYA - LITERATURA Fénix de Cataluña (Catalunya, 1683) Obra de Narcís Feliu de la Penya. Escrita en col·laboració amb Martí Piles, que descriu l'evolució mercantil i industrial de Catalunya en la baixa edat mitjana, fa una anàlisis -força optimista- de la situació contemporània i proposa alguns mitjans de redreçament a partir del model 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fenoll, Joan Esteve (Bagà, Berguedà, 1590 – Barcelona, 1663) Filòsof tomista. Jesuïta i gramàtic. Ensenyà a Girona i a Saragossa, on fou mestre de B. Gracián, fou rector dels jesuïtes de Perpinyà, Girona, Tarragona i Barcelona. Durant el Corpus de Sang col·laborà amb les autoritats, i a la guerra dels Segadors féu costat a la Generalitat. El 1653 fou elegit procurador a Roma de la congregació provincial d'Aragó. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenoll, Llorenç (Novelda ?, Vinalopó Mitjà, s XIX - ?, s XX) Escriptor. Conreà la novel·la i l'assaig. És autor dels llibres La prisión (1907), Al margen de la violencia (1918), Auroras de concordia (1922) i Olimpiadas culturales (1922). 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenoll i Felices, Carles (Oriola, Baix Segura, 1912 - ) Escriptor. A la seva fleca es reunia un grup important d'intel·lectuals oriolans, amb els Sijé i Miguel Hernàndez. La seva producció poètica apareix esparsa a diverses publicacions periòdiques, sobretot a "Actualidad" i "Voluntad" d'Oriola. Durant els darrers anys deixà totalment de publicar. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenoll i Follana, Daniel (Elx, Baix Vinalopó, 1887 – 1945) Escriptor. Era advocat i secretari judicial. Els seus treballs dispersos són aplegats al volum pòstum Prosa y verso (1951). 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenollar, Bernat de (Penàguila, Alcoià, v 1438 – València, 1516) Eclesiàstic i poeta. Documentat l'any 1467 com a beneficiat de la seu de València, fou mestre i escrivà de Ferran el Catòlic el 1479 i nomenat per a ocupar la càtedra de matemàtiques de l'Estudi General de València. Es va fer cèlebre la tertulia que celebrava a casa seva i en la qual participaren els poetes menors de l'escola valenciana. Poeta de gran habilitat versificadora, mantingué debats amb diversos escriptors, alguns dels quals són inclosos al Cancionero general (1511) d'Hernando del Castillo. Va escriure poesia religiosa: Lo passi en cobles (1493), Lo procès de les olives (1497) i Escacs d'amor (imprès el 1914). Sembla que també fou coautor amb Jeroni Pau de les Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fenollar, Humbert de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III. El 1365 era capità de la guarnició d'Alzira. 53 CATALUNYA - HISTÒRIA
55 CATALUNYA NORD - COMARCA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fenolleda i Marquet, Arnau (Barcelona, 1394 – 1475) Secretari reial d'Alfons IV el Magnànim, amb el qual s'establí a Itàlia. El 1446 fou batlle general de Catalunya. Posseí una gran fortuna gràcies al comerç del blat i ajudà financerament Joan II durant la guerra civil, malgrat formar part de la Biga. Home culte, tingué relació amb els escriptors italians de l'època humanista. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenollera i Ibáñez, Josep Maria (València, v 1850 - d 1903) Pintor. Estudià a Roma (1872), on pintà Odalisca, pensionat per la Diputació valenciana. També a Itàlia féu Sant Francesc de Paula, Pescador napolità i Un record de don Jaume el Conqueridor (1875, Diputació Provincial de València). És autor també d'Adrià d'Utrecht rebent els caps de les Germanies (Diputació). Treballà en molts cartons per a tapissos. Residí a París i fou professor de belles arts a Santiago de Compostel·la, on pintà el sostre del paraninf de la universitat. També fou professor a l'Escola de Belles Arts de València. 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fenolleres, Berenguer de (Catalunya, s XII) Cavaller. Participà a les darreres operacions per expulsar els sarraïns del Principat, culminades amb l'expugnació de Siurana (1153). 59 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fenollet (Costera) Veure> Llocnou d'En Fenollet. 61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Ademar de (Rosselló, s XIV) Noble. Abandonà la causa del seu sobirà natural, Jaume III de Mallorca, per passar-se a Pere III el Cerimoniós. Aquest el tenia incorporat al consell reial de la segona campanya del Rosselló (1344). Fou un dels consellers que estipularen les condicions de capitulació de Cotlliure. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenollet, Antoni Vicent (Sogorb, Alt Palància, s XVII – València, 1664) Frare dominicà. És autor d'un llibret sobre la devoció del rosari, titulat Guirnalda de quince rosas (1657). 126 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Arnau (I) de (Catalunya Nord, s XII - s XIII) Vescomte de Fenollet. Fill d'Uldalgar (II) de Fenollet i germà i successor de Pere (III). Oncle de Berenguer de Perapertusa. Només tingué una filla pòstuma, la vescomtessa Ava de Fenollet. 64 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Arnau de (Rosselló, s XIII) Noble. Fou un dels membres de la família que es passarien a la causa de Pere III el Cerimoniós el 1343. 118 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
120 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Arnau Guillem (II) de (Catalunya Nord, s XI - s XII) Vescomte de Fenollet. Fill d'Amaltruda i segurament d'Arnau Guillem (I) de Fenollet, al qual succeí, i germà de Guillem Pere (I). 65 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Ava de (Catalunya Nord, s XIII - Illa, Rosselló, s XIII) Muller de Jaspert (V) de Castellnou, que la repudià el 1267. Era filla de Pere (V) i germana d'Hug (I) de Fenollet. 122 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Ava de (Catalunya Nord, s XII - s XIII) Vescomtessa de Fenollet. Única filla i successora d'Arnau (I) de Fenollet. Es casà amb Pere de Saissac (mort el 1209), senyor de Saissac, que adoptà el nom de Pere (IV) de Fenollet. Llur fill i successor fou Pere (V) de Fenollet. 66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Bernat de (Catalunya, s XIV) Noble. Era conseller del rei Jaume II. El 1320 fou encarregat de tractar amb el rei Sanç de Mallorca-Rosselló la debatuda qüestió de la successió de Sanç, mancat de fills barons, que Jaume II pretenia que li fos reconeguda. En aquesta missió, encara que no reeixida, mostrà una gran fermesa i una decisió coratjosa. El 1324, altra vegada com ambaixador del rei Jaume II, tornà a Perpinyà per insistir vanament sobre la qüestió, poc després d'haver mort el rei Sanç. 67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Fenollet, el (Fenolleda) Altre nom de la comarca. 69 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Esclaramonda de (Rosselló, s XV - Catalunya ?, s XV) Dama. Filla potser de Francesc de Fenollet, del llinatge de Perellós. Fou muller, sembla que la tercera, del vescomte Dalmau de Rocabertí. Els fills d'aquest no ho foren, segurament, d'aquest matrimoni. 70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fenollet, Esclarmunda de (Mallorca, s XIV) Filla de Bertran de Fenollet i de Canet. Segona muller del vescomte Felip Dalmau (I) de Rocabertí. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fenollet, Francesc de Veure> Francesc de Perellós i de Rocabertí (nom que adoptà com a vescomte d'Illa i de Canet). 72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Francesc de Veure> Francesc de Torrelles i de Perellós (vescomte de Rueda i de Perellós). 74 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Francesc Ponç de (País Valencià, s XIV) Lloctinent del governador de València enllà Xúquer, el 1378. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Francesca de (Rosselló, s XV - Catalunya ?, s XV) Dama. Era filla de Francesc de Perellós i de Rocabertí. Es casà amb Pere Torrelles. El seu pare morí el 1466, deixant arruïnat el patrimoni. 77 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Guillem de (Rosselló, s XIV – s XV) Cavaller. El 1405 fou ambaixador a Castella per compte del rei Martí l'Humà. 78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Guillem Pere (I) de (Catalunya Nord, s XI – s XII) Vescomte de Fenollet. Fill d'Amaltruda i segurament d'Arnau Guillem (I) de Fenollet, i germà d'Arnau Guillem (II), al qual succeí. Al seu torn, fou succeït pel seu fill Udalgar (II) de Fenollet. 79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Hug (I) de (Catalunya Nord, s XIII) Vescomte de Fenollet, dit Hug de Seixac. Fill de Pere (V) de Fenollet. El 1259 es titulava encara, després del tractat de Corbeil, vescomte de Fenollet, i el 1264, la seva vídua, Beatriu d'Urtx, reclamà vanament al parlament de París la revocació de la sentència del 1262 contra el seu sogre Pere (V); es retirà a Illa (morí el 1299), on era hospitalera de l'orde de Sant Joan, amb la seva cunyada Ava de Fenollet. Fills seus foren Blanca i Pere (VI) de Fenollet i d'Urtx. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenollet, Lluís de (País Valencià, s XV) Senyor d'Annauir. Humanista. Fill de Bernat Guillem de Fenollet i de Torregrossa. Es casà amb Francesca de Torres, neboda de Pere Serra, cardenal de Catània, i foren pares de Lluís de Fenollet i de Torres. Traduí al català la versió italiana de la Història d'Alexandre, de Quint Curci, que 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenollet, Onofre (País Valencià, s XVI – s XVII) Filòleg. És autor d'unes Institutiones linguae hebraica (1605). 125 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Pere (I) de (Catalunya Nord, s X - s XI) Primer vescomte de Fenollet. Probablement germà de Guillem (I), vescomte de Vallespir o de Castellnou. L'any 1000 subscriví, amb el vescomte Arnau de Conflent, l'acta de donació del monestir de Sant Pau de Monisat (Sant Pau de Fenollet) a Sant Miquel de Cuixà pel comte Bernat I de Besalú. El 1017 fou testimoni a l'acta d'instauració del bisbat de Besalú. El seu successor i segurament fill seu fou Udalgar (I) de Fenollet. 119 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Pere (II) de (Catalunya Nord, s XI) Vescomte de Fenollet. Fill i successor d'Udalgar (I) de Fenollet. Cedí (1078) l'abadia de Sant Pau de Valloles (Sant Pau de Fenollet) al comte Bernat II de Besalú i també els seus drets sobre la de Sant Martí de Les. Casat amb Bel·lisenda, segurament fou fill seu Arnau Guillem (I) de Fenollet. 83 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Pere (III) de (Catalunya Nord, s XII) Vescomte de Fenollet. Fill i successor d'Uldalgar II de Fenollet i germà d'Arnau (I). Oncle de Berenguer de Perapertusa. Fou un dels qui reformaren els fiadors de Ramon Berenguer IV de Barcelona, quan aquest hagué de manllevar, el 1160, un gran emprèstit de 6.700 morabatins del banquer montpellerí Guillem Leteric. 121 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Pere (V) de (Catalunya Nord, s XII - el Masdeu, Rosselló, 1243) Vescomte de Fenollet (1209-29 i 1240-42). Fill de Pere de Saissac (Pere IV de Fenollet) i d'Ava de Fenollet. Heretà, de molt jove, el vescomtat, en morir el seu pare, i reté homenatge al vescomte Eimeric III de Narbona. Fou adepte als albigesos, els quals es refugiaren en els seus territoris en la lluita contra els croats del nord. Un cop acabada la lluita, es féu la pau entre el comte de Tolosa i el rei de França (1229). Aleshores Pere de Fenollet hagué també de deposar les armes i cedir el seu vescomtat a Nunyó de Rosselló i Cerdanya; es quedà només amb els dominis patrimonials de Rosselló, Vallespir, Conflent i Capcir. En morir el comte Nunyó (1242), aconseguí recuperar momentàniament els territoris (1240-42). Poc després es retirà, entre els templers, a la comanda de Masdéu. Un cop mort fou condemnat com a heretge càtar; el seu cos fou exhumat i cremat el 1262. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenollet, Pere Ponç de (València, s XIV) Draper i ciutadà (1334). És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. Germà de Ramon Ponç. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenollet, Ponç de (País Valencià, s XIV) Noble. És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fenollet, Ponç de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Anà a lluitar a Sardenya amb la gran expedició dirigida per Pere III el Cerimoniós el 1354. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
123 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fenollet, Sant Jaume de (Sant Bartomeu del Grau, Osona) Veure> Sant Jaume de Fenollet. 124 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Udalgar (I) de (Catalunya Nord, s XI) Vescomte de Fenollet. Successor i segurament fill de Pere (I) de Fenollet. Apareix (1054) amb el vescomte Bernat (II) de Cerdanya en un judici tingut a Bulaternera, i al palau comtal de Cornellà de Conflent (1061) fent de jutge i àrbitre en una baralla entre el comte cerdà Ramon Guifré I i el seu vescomte Bernat (II) de Cerdanya. El 1067 fou testimoni -amb el vescomte Udalgar (I) de Castellnou- de l'acta de donació del comtat de Rasès feta per Ramgarda de la Marca al seu gendre Guillem Ramon I de Cerdanya. El succeí el seu fill Pere (II) de Fenollet. 88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Udalgar (II) de (Catalunya Nord, s XII) Vescomte de Fenollet. Fill i successor de Guillem Pere (I), amb el qual prestà homenatge a Ramon Berenguer III de Barcelona pels castells de Fenollet i de Sant Esteve. Fou donació (1153) dels seus béns de Centernac i altres llocs a l'orde del Temple. El succeïren els seus fills, Pere (III) i Arnau (I). 89 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Fenollet, vescomtat de (Catalunya Nord) Jurisdicció, creada l'any 990 a l'antic comtat de Besalú. Sobre la base de la repartició feta a la fi del s X dels dominis d'Oliba Cabreta entre les famílies comtals de Cerdanya i de Besalú, el vescomtat de Fenollet es formà en el pagus de Fenolleda. La formació d'aquest vescomtat correspon a l'interès de Bernat I Tallaferro de realitzar un conjunt harmoniós de possessions al nord i al sud 90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet, Violant de (Rosselló, s XIV) Muller de Francesc de Perellós. Era filla de Pere, vescomte d'Illa i de Canet, i de Constança de Pròixita. El seu marit fou probablement el primer vescomte de Rueda. 91 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet i de Canet Veure> Fenollet (llinatge). 92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet i de Canet, Bertran de (Catalunya Nord, s XIV) Noble. Fill de Pere (VI) de Fenollet i d'Urtx. Al servei de Jaume III de Mallorca, fou pres prop de Santa Ponça (1343), l'any següent acompanyà Pere III a la conquesta de Rosselló i fou regent (1348-49) de la governació de Mallorca, on fou castellà d'Alaró i senyor de la cavalleria del Masnou. Fou pare d'Esclarmunda de Fenollet. 93 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet i de Canet, Galceran de (Catalunya Nord, s XIV - Sardenya ?, Itàlia, 1356/57) Fill de Pere de Fenollet i d'Urtx, primer vescomte d'Illa, i d'Esclarmunda de Canet. Fou frare santjoanista i comanador (1350-53) de l'orde de Sant Joan de Masdéu, el 1346 era lloctinent del gran mestre al priorat de Catalunya. Com a capità de l'armada de Gilabert de Cruïlles manà un reforç contra els Doria a Sardenya. Nomenat governador del districte de Logudor (1356), no exercí el càrrec, però intervingué en l'administració. 94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Fenollet i de Canet, Hug de (Catalunya Nord, s XIV – València, 1356) Prelat i jurista. Fill de Pere de Fenollet i d'Urtx. Estudià lleis a Lleida i després en fou professor a la mateixa ciutat. Essent canonge d'Elna 95 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet i de Canet, Pere (VII) de (Rosselló, s XIV – 1353) Segon vescomte d'Illa. Fill i hereu de Pere de Fenollet i d'Urtx i germà de Galceran, d'Hug i de Ponç. El 1329 es casà amb Marquesa de Saportella, que li aportà les baronies de Lluçà i la Portella. Fou lloctinent del rei Sanç I de Mallorca des del 1322, i gran camarlenc, conseller i confident de Jaume III de Mallorca durant més de quinze anys, el qual el cobrí de favors; es passà però a Pere III el Cerimoniós i fou empresonat pel rei (1342) al castell de Bellver. El Cerimoniós l'alliberà el 1343 en apoderar-se de Mallorca. Durant el procés instruït al rei de Mallorca fou un testimoni implacable contra aquest. Figurà després al Consell Reial del Cerimoniós i dirigí en gran part la campanya d'ocupació del Rosselló (1344). El 1345 Jaume III posà setge al seu castell de Corbera. L'any 1347 impedí una temptativa de Jaume III per apoderar-se del Conflent. Vers el 1350 estigué a Perpinyà per estudiar la possible unió amb Venècia contra Gènova. El mateix any anà a París per negociar amb Felip VI la venda de la senyoria de Montpeller, interrompuda per la mort del francès. Ver el 1350 heretà, del seu cosí germà Ramon (IV) de Canet, el vescomtat de Canet. 96 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet i de Canet, Ponç de (Catalunya ?, s XIV) Canonge de Vic. Era fill de Pere de Fenollet, primer vescomte d'Illa, i d'Esclaramonda de Canet. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fenollet i de Canet, Timbor de (Catalunya, s XIV) Muller del vescomte Bernat (II) de Cabrera (v 1321). Filla de Bertran de Fenollet i de Canet. Fou obligada a favor seu, com a dot, la baronia de Montclús. Fills seus 98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenollet i de Centelles, Francesc de (Xàtiva, Costera, s XVI - València, d 1548) Poeta i noble. Fill de Lluís de Fenollet i de Malferit. Fou patge de Ferran II de Catalunya; prengué l'hàbit de Sant Jaume. Batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva (1503). Les seves labors literàries no el privaren de lluitar contra els agermanats (1520-21) i els moriscs refugiats a la serra d'Espadà (1526). La seva obra literària es caracteritza pel fet que és satírica, tant en castellà com en català. Secretari, el 1511, d'un concurs poètic (a València) en honor de Santa Caterina de Siena. Fou assidu cortesà de la cort valenciana del duc de Calàbria. 99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenollet i de Malferit, Francesc de (País Valencià, s XV) Senyor de Guadasséquies. Fill de Lluís de Fenollet i de Torres i germà de Joan i de Lluís. Rebé, per matrimoni, les senyories del Genovés i Xiu. Pare de Cosme i de Guerau de Fenollet i Sanç de Castellverd. 100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenollet i de Malferit, Joan de (País Valencià, s XV – s XVI) Senyor d'Annauir. Fill de Lluís de Fenollet i de Torres i germà de Lluís i de Francesc. Originà una branca que s'extinguí a la fi del s XVII. 101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenollet i de Malferit, Lluís de (Xàtiva, Costera, s XV – 1492) Cavaller. Gendre del primer comte d'Oliva. Batlle de Xàtiva. Traduí al català, a partir de la versió italiana de Pier Candido Decembrio, la Història d'Alexandre, impresa a Barcelona el 1481. 102 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet i de Narbona, Pere (VIII) de (Rosselló, s XIV – 1423) Quart vescomte d'Illa, cinquè de Canet i baró de Castellnou. Fill d'Andreu de Fenollet i de Saportella. Es casà (1385) amb Constança de Pròixida i Carròs, filla d'Elf i vídua de Francesc de Perellós, vescomte de Rueda. El 1389 lluità contra la invasió dels 103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet i de Saportella, Andreu de (Rosselló, s XIV - 1386/87) Tercer vescomte d'Illa i quart de Canet, baró de la Portella i de Lluçà. Fill i successor de Pere de Fenollet i de Canet. El 1353 es casà amb Sibil·la de Narbona, filla d'Eimeric V, vescomte de Narbona. El 1355 participà en la guerra de Sardenya, i després en la dels Dos Peres, en la qual fou fet presoner (1363) i passà el seu captiveri a Sevilla. Un cop alliberat, estigué al seguici d'Enric de Trastàmara. El 1371 era capità general de la frontera del Rosselló, on el 1373 rebutjà, a Panissars, l'intent d'invasió per part de Jaume de Mallorca. Gràcies a la seva puixança, augmentà els seus dominis amb la baronia de Castellnou i el castell de Bellpuig (1372), i la baronia de Mosset (1374). Aquest mateix any passà al servei del duc de Gandia, de qui fou conseller i camarlenc, i fou nomenat capità general del Rosselló i la Cerdanya. L'any 1375 Pere III li donà la total jurisdicció de les seves senyories. En relació amb el conflicte entre Pere III i Jaume de Mallorca, actuà d'ambaixador prop del legat del papa, l'arquebisbe de Narbona, per confirmar la sobirania de Pere III sobre l'illa. Féu testament pel jul/1386, i finà poc després; deixà hereu el seu fill Pere (VIII), i les baronies de Mosset i Paracolls, a Hug de Santa Pau. 104 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenollet i de Torregrossa, Bernat Guillem de (País Valencià, s XV) Aví de Lluís de Fenollet i Sanç i de Guillem Ponç de Fenollet i Girgós, i pare de Lluís de Fenollet. 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenollet i de Torres, Lluís de (País Valencià, s XV) Senyor d'Annauir. Fill de Lluís de Fenollet i de Francesca de Torres. Adquirí la senyoria de Guadasséquies el 1486. Fou pare de Joan, de Lluís i de Francesc de Fenollet i de Malferit. 107 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet i d'Urtx, Blanca de (Catalunya Nord, s XIII) Filla d'Hug (I) de Fenollet i germana de Pere (VI). Fou la segona muller del vescomte Dalmau de Rocabertí, l'hereu en els béns patrimonials del llinatge. 108 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fenollet i d'Urtx, Pere (IV) de (Rosselló, s XIII – 1315) Primer vescomte d'Illa. Senyor de Sant Maurici i de Sant Feliu d'Avall i d'Amunt. Fill d'Hug (I) de Fenollet. Criat a la cort dels reis de Mallorca. Es casà amb Esclarmunda de Canet. Heretà, vers el 1264, els béns patrimonials dels Fenollet al Rosselló, Castellnou, Conflent i Capcir. El 1298 comprà la senyoria, castell i vila d'Illa, junt amb unes altres possessions a la seva cosina Geralda d'Urtx. Poc temps després comprà la meitat de la senyoria de Jóc i el castell de Vià. El 1303, Jaume II de Mallorca li cedí en feu Bulaternera. El nou rei Sanç I de Mallorca-Rosselló li concedí les justícies d'Eus i el títol de vescomte d'Illa (1314). En morir, deixà quatre fills (Pere, Galceran, Hug i Ponç) i una filla (Marquesa). 109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenollet i Girgós, Guillem Ponç de (Xàtiva, Costera, s XV – Osca, Aragó, 1465) Eclesiàstic, doctor en decrets i conseller reial. Canonge i sacristà de Barcelona. Fou bisbe d'Osca i de Jaca (1458-65) per nomenament del papa Calixt III. Amb aquest càrrec assistí a les Corts de Fraga de 1460. Fou membre de la comissió de tractadors d'aquesta assemblea, en les lluites de Joan II de Catalunya i Carles de Viana. 113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenollet i Sanç, Lluís de (País Valencià, s XV - Sardenya ?, Itàlia, s XV) Bisbe d'Anglona (Sardenya). Nét de Bernat Guillem de Fenollet i de Torregrossa. 111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenollet i Sanç de Castellverd, Cosme de (País Valencià, s XV – s XVI) Senyor de Guadassèquies. Fill de Francesc de Fenollet i de Malferit i germà de Guerau. 112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenollet i Sanç de Castellverd, Guerau de (País Valencià, s XV – s XVI) Senyor del Genovès, Xiu i Fenollet. Fill de Francesc de Fenollet i de Malferit i germà de Cosme. La seva descendència adquirí per matrimoni el comtat d'Olocau i el marquesat de Llanera, adoptà algunes vegades el cognom Sanç de Vilaragut i s'extingí el 1871. 114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fenollosa i Peris, Amàlia (Castelló de la Plana, 1825 – 1857) Escriptora. Muller del periodista Joan Mañé i Flaquer. És autora de poesia, novel·les i de l'obra Recuerdos históricos de Almazora (1857). 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA
117 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fentina (Algemesí, Ribera Alta) Despoblat i partida, a l'oest de la vila. La sèquia de Fentina pren l'aigua de la sèquia reial del Xúquer.
Anar a: [ Feliu ] [ Feliu i C ] [ Fene ] [ Fenollet ] [ Fenollet, O ] [ Fenollet i de S ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Felluns
Fenosa i Florensa, Apel·les