|
Anar a: [ Pa ] [ Pad ] [ Padró i ] [ Padrosa ] [ Pagès, M ] [ Pagès i M ] Amb graus diversos, el prejudici lingüístic (innocent o programat) és una manifestació de racisme. (Jesús Tusón i Valls) 1 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Pabirans (Rosselló) Veure> Santa Maria de la Mar (antic nom de la població). 2 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Pabord, Guillem (o Despabord, o Prepòsit) (Areny de Noguera, Ribagorça, s XIV - Lleida ?, s XV) Jurista. Estudià a la Universitat de Lleida, d'on després fou professor. Les seves obres més importants conegudes, inèdites, són De pace et tregua, dedicada als consellers i prohoms de Barcelona i al canceller reial Jofre d'Ortigues, De privilegio militari, que després addicionà Tomàs Mieres, Ferdinandi regis forma electionis a novis electoribus, et arbor regum Aragonie, Doctorum practicorum Cathalonie glosse super constitutione "Hac nostra" in curia Perpiniani, Additiones varie super constitutione pacis et tregue Ildefonsi regis que incipit "Divinorum atque humanorum", Recollecte per aliquos iurisperitos Cathalonie super Usaticis Barchinone. En col·laboració amb Esperandéu Cardona, escriví unes Additiones domini Iacobi de Calicio super Directorio suo pacis et tregue. És, a més, autor de repertoria per ordre alfabètic i de diversos dictàmens o Dubia sobre les 3 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pacheco i Ransanz, Arseni (Barcelona, 8/feb/1932 - ) Historiador de la literatura. Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona (1956), s'hi doctorà el 1958 amb una edició i un estudi de l'obra de Francesc de la Via. Ha estat professor de llengua i literatura a Barcelona, a Alemanya i a diverses universitats de la Gran Bretanya i del Canadà. Des del 1970 ensenyà a la University of British Columbia (Vancouver, Canadà). Ha publicat un bon nombre de treballs sobre temes de literatura catalana i castellana, entre els quals destaquen les edicions de Francesc de la Via (1963-68), la Història de Jacob Xalabín (1964) i el Testament d'en Serradell de Vic (1971). 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pacheco i Vassallo, Cristòfol (Alacant, 1842 – 1927) Bibliotecari. Era llicenciat en filosofia i lletres. Es dedicà bastant al periodisme. Fou catedràtic i bibliotecari de l'Institut d'Alacant, així com de la diputació provincial, on reorganitzà totalment l'arxiu (1876-1911). Era molt conegut i estimat per les seves iniciatives culturals. El 1917 ingressà a l'Academia de la Historia de Madrid. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pacs, Agnès de (Palma de Mallorca, s XV) Fundadora d'una càtedra lul·liana a Mallorca. Vídua del ciutadà mallorquí Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l'ensenyament públic del lul·lisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí. En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l'esmentada càtedra. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pacs, Hug de (Catalunya, s XV) Marí. Serví Alfons IV el Magnànim a les campanyes d'Itàlia. El 1453, amb la seva galera, socorregué el castell de Vada, que defensava Berenguer de Pontons, i així en prolongà la resistència. 10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pacs, Nicolau de (Palma de Mallorca, s XIV – s XV) Escriptor. Ciutadà de Mallorca. El 1373 fou nomenat familiar i domèstic de l'infant Joan. El 1383 i el 1384 fou síndic dels jurats de Mallorca prop del rei Pere III. Fou sobrecoc i algutzir de Joan I fins a la mort d'aquest (1396), que es retirà a Mallorca, on intervingué en el govern municipal. Adreçà als seus fills una Doctrina mora, florilegi de màximes de diversos autors (sovint clàssics, i també catalans, com Guillem de Cervera, Eiximenis, Antoni Canals i Arnau de Vilanova), comentades en un estil planer i amb simplicitat. El 1419 el rei Alfons es dirigí a ell, entre altres personalitats, per a l'armament d'una galera. 11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pacs, Pere de (Illes Balears, s XVI) Militar. Fill de Pere de Pacs. Fou nomenat, l'any 1521, capità d'Alcúdia, en ple setge de la plaça per l'exèrcit agermanat. 7 CATALUNYA - MUNICIPI
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pacs i d'Orcau, Joan Antoni de Veure> Boixadors i de Pinós, Joan Antoni de 14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - POLÍTICA Pacte Democràtic per Catalunya (Catalunya, 1977) Coalició electoral per a les eleccions legislatives espanyoles, establerta entre Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Democràtica de Catalunya, Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i Front Nacional de Catalunya, a més d'alguns independents. Es presentà com a gran opció de centre-esquerra nacionalista al Principat de Catalunya, on fou, amb 11 diputats, la segona força política. Per al Senat sostingué, amb Centre Català i UDC, la Coalició Democràcia i Catalunya, que obtingué dos escons. 16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pada, cala (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Cala de la costa oriental de l'illa, a llevant del terme, on es formà un nucli turístic. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padern (Catalunya, s XI) Bisbe dels cristians de Tortosa. El 1058 assistí a la consagració de la catedral de Barcelona i el 1068 signà de nou l'escriptura de dotació de la mateixa catedral atorgada per Ramon Berenguer I. No se sap si amb l'escomesa dels àrabs s'interrompé la successió pastoral de Tortosa, ni tampoc si aquest bisbe residia a Tortosa o si, com és probable, era un simple bisbe titular, condicionat a la futura conquesta de la ciutat. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Paderna, pic de (Benasc, Alta Ribagorça) Contrafort (2.620 m alt) del massís de la Maladeta, a l'est de la tuqueta Blanca. Domina l'estany de Paderna (2.225 m alt), a la capçalera de l'Éssera, prop del qual hi ha el refugi de la Renclusa. 20 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Paderniu (la Vall de Lierp, Ribagorça) Poble, al vessant meridional del Turbó, al nord-oest de Serrat. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padilla, Pere de (les Borges del Camp, Baix Camp, s XVII - Àustria ?, s XVIII) Militar. Defensà Barcelona de l'atac borbònic. La nit del 13 al 14/ago/1714 resulta ferit en la defensa del baluard de Santa Clara. S'exilià després de la caiguda de la ciutat. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padilla, Rafael Veure> Martínez i Padilla, Rafael. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padilla i Boloix, Josep (Terrassa, Vallès Occidental, 1909 – 1980) Anarcosindicalista. Ingressà a la CNT el 1928 i el 1932 participà en els fets insurreccionals de Terrassa, arran dels quals fou detingut. Durant la guerra civil fou secretari de la federació local de Terrassa i de la comarcal del Vallès Occidental i col·laborà a "Vida Nova". Després formà part de la Columna Durruti. Acabada la guerra participà en la resistència francesa contra els nazis. El 1946 entrà a l'Estat espanyol i, detingut el 1947, fou condemnat a 20 anys; el 1952 fou deixat en llibertat, i empresonat de nou, per poc temps, el 1956. El 1976 fou elegit secretari general del 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Padollers (Biosca, Segarra) Veure> Sant Pere Sasserra. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Padrinàs (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell) Llogaret, situat a l'extrem oriental del terme, al vessant septentrional del massís del Port de Comte. 26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Padrines, Miquel Joan de (Felanitx, Mallorca, 1754 – 1837) Botànic. Notari i doctor en filosofia. Col·laborà amb Jovellanos en els seus estudis sobre Mallorca. És autor d'un Diccionario de plantas medicinales que se hallan en Mallorca, amb el nom de cada planta en llatí, mallorquí i castellà. Deixà inèdits uns altres escrits que versaven sobre temes històrics. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padró (Manresa, Bages, s XVIII - s XIX) Família d'artistes. Els primers documentats són els germans Jaume i Miquel Padró i Cots. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padró, Miquel (Manresa, Bages, s XVII - a 1749) Escultor. Sembla el més antic de la família d'artistes manresans d'aquest cognom. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padró, Ramon (Catalunya, s XVIII – s XIX) Músic i religiós caputxí. Fou excel·lent organista. És féu remarcar com a improvisador. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padró i Carsi, Jaume (Manresa, Bages, 1768 – 1825) Escultor. Fill de Macià Padró i Cots i pare de Macià Padró i Galobart. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padró i Cots, Jaume (Calders, Bages, 1720 - Manresa, Bages, 1803) Escultor. Seguidor de la línia estètica del recocó tardà, molt afrancesat. Obrà l'altar de la cripta de la seu de Manresa (1771). Posteriorment s'establí a Cervera, on l'any 1775 dirigí el trasllat del cor de l'església de Santa Maria a la capella major del mateix temple. L'any 1786 projectà l'ampliació del palau de la Paeria, que realitzà Marca Gaudier. L'obra més important que realitzà (1777-87) fou l'altar de la Puríssima Concepció, a la Universitat de Cervera; la imatge de la Verge i dels àngels que l'acompanyen formen un grup d'una qualitat excepcional i destaquen entre les tristes formes neoclàssiques de l'art oficial del seu temps. També són obra seva diversos retaules de les esglésies parroquials de Santpedor (1773) i de Sant Martí de Maldà i del santuari de la Bovera (1788). 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padró i Cots, Macià (Catalunya, s XVIII) Boter. Pare de Jaume Padró i Carsi. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padró i Cots, Miquel (Viladecavalls de Calders, Bages, 1731 - Manresa, Bages, 1802) Fuster, escultor i arquitecte. Fill de Miquel Padró. Des del 1751 apareix al front del taller que havia dirigit el seu pare. Sembla que és aquest el Padró que decorà la cripta dels Màrtirs de Manresa i que, en funcions d'arquitecte, projectà 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padró i Ferrer, Josep Maria (Sant Cugat Sesgarrigues, Alt Penedès, 1884 - Catalunya, s XX) Compositor. Format a l'Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Joan B. Guzmán. Fou organista de les catedrals de Girona (1906) i de Barcelona (1947). Compongué música religiosa, com La fugida a Egipte, Cants religiosos per al poble, una Missa a tres veis mixtes i orgue i altres obres per a orgue, tres quartets, a més de treballs teòrics. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padró i Galobart, Macià (Manresa, Bages, 1801 – 1871) Escultor. Fill de Jaume Padró i Carsi. Féu abundant obra dispersa de tema religiós i fou el darrer representant del taller manresà. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padró i Marot, Tomàs (Manresa, Bages, 1778 – 1827) Escultor. Fill de Jaume Padró i Cots. Autor d'un retaule per al santuari de Joncadella (1807) i de diverses imatges de la capella del Sant Misteri (1810), de Sant Pere Gros de Cervera i de Sant Joan d'En Coll, a Manresa. Fou pare de Ramon Padró i Pijoan. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padró i Parcerisa, Josep (Barcelona, 1946 - ) Egiptòleg, arqueòleg i historiador. Estudià a Barcelona, París i Montpeller, i es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1975. La seva tesi es publicà a Leiden amb el títol Egyptian-type Documents from the Mediterranean Littoral of the Iberian Peninsula before the Roman Conquest (1980-85). Ha estat professor universitari a Bellaterra, Madrid i Tarragona i després a les universitats de Barcelona i de Lisboa, essent l'introductor de l'egiptologia a la universitat catalana. Des del 2003 fou catedràtic d'història antiga de la Universitat de Barcelona. Des del 1974 organitza i publica els Col·loquis Internacionals d'Arqueologia de Puigcerdà. Membre del Centre d'Égyptologie François Daumas de la Universitat Paul Valéry de Montpeller i de l'Institut Interuniversitari d'Estudis del Pròxim Orient antic, i fundador i president de la Societat Catalana d'Egiptologia. Ha excavat a Heracleòpolis Magna (Egipte) i des 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padró i Pedret, Ramon (Barcelona, 1848 – Madrid, 1915) Pintor i decorador. Fill de Ramon Padró i Pijoan, i format a Llotja. S'establí a Madrid, on fou nomenat pintor de cambra. Conreà amb encert el retrat (Alfons XII i Maria Cristina) i la decoració d'interiors (amfiteatre de Sant Carles, a Madrid; saló de sessions de la diputació de Zamora). Projectà el monument a Alfons XII al parc del Retiro (Madrid). També col·laborà en diverses revistes com a dibuixant humorístic. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padró i Pedret, Tomàs (Barcelona, 1840 – 1877) Dibuixant i pintor. Fill de Ramon Padró i Pijoan. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, va relacionar-se amb Claudi Lorenzale i Marià Fortuny. Molt dotat per al dibuix, el contacte amb el dibuixant francès Gavarni féu que, sense abandonar definitivament la pintura, s'especialitzés en la il·lustració de llibres, de moments decisius de la història viva o d'anècdotes de la vida corrent. Les obres de Padró i de Gavarni tenen nombrosos punts de contacte. Viatjà per Espanya i l'estranger, i col·laborà en nombroses revistes. També il·lustrà la Historia de España de Lafuente, i les novel·les de Jules Verne. Així mateix, col·laborà, com a dibuixant il·lustrador, a diverses revistes catalanes i il·lustrà els almanacs "Lo Xanguet", "Any Nou" i "El Tiburón", entre altres. El domini de la tècnica i la força expressiva de la seva obra el converteixen en un dels grans mestres de la caricatura del s XIX. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padró i Pijoan, Ramon (Cervera, Segarra, 1809 - Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1876) Escultor. Estudià a l'Escola de Nobles Arts i fou deixeble i col·laborador de Damià Campeny, per indicació del qual realitzà alguns dels baixos relleus exteriors dels Pòrtics d'En Xifré, a Barcelona. També se li atribueixen alguns dels medallons dels mateixos pòrtics. És autor de nombroses maquetes en terra cuita, especialment la que 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padró i Quer, Jaume (Catalunya, s XVIII) Fuster i arquitecte. Fill de Miquel Padró i Cots. Intervingué en l'obra del pont de Balsareny (1797) i construí el retaule major de Joncadella (1807). 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padró i Serrals, Joan (Igualada, Anoia, s XVIII) Doctor en drets. El 1736 publicà a Cervera Historia del Santo Cristo de Igualada y noticias de esta villa. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padrós, Josep (Catalunya, s XVIII) Pintor. Treballava a Barcelona el darrer terç del s. XVIII. Es dedicà a pintures decoratives d'interiors. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padrós i Cuscó, Josep (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1858 - Biut, Marroc, 1916) Militar. Ingressà a l'acadèmia d'enginyers (1877) i en sortí (1880) amb el grau de tinent. El 1887 fou ascendit a capità, i a Cuba, per l'actuació contra els independentistes, fou ascendit a tinent coronel. El 1912 fou traslladat a Ceuta, on participà en la guerra contra els rifenys. Morí en acció de guerra. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padrós i Elias, Santiago (Terrassa, Vallès Occidental, 1918 - el Vendrell, Baix Penedès, 1971) Pintor i mosaïcista. Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, s'orientà vers el dibuix i la pintura. El 1943, pensionat per la Fundació Alexander von Humboldt, assistí i treballà uns quants anys a l'escola alemanya de Kronenburg, dirigida per Werner Peiner. El 1947 viatjà per Roma, Ravenna i Venècia, on estudià els mosaics. Dedicat des d'aleshores a la construcció de mosaics murals, es convertí en el reintroductor d'aquest art a Espanya. De les seves moltes obres mosaístiques cal esmentar el revestiment interior de la 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padrós i Montoriol, Jaume (Igualada, Anoia, 1926 - ) Compositor i pianista. Format a l'Escolania de Montserrat, amplià els seus coneixements amb Cristòfor Taltabull i i Darius Milhaud. Des del 1957 residí a Ulm, Alemanya. Destaca la seva producció: Dos moviments (1956), per a orquestra, Llibre d'alquímies (1963), Tres diferències (1965), Tiento, verso i gallarda (1969) i Cinc fragments per a orgue (1971). És autor també de lieder i d'obres corals. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padrós i Solanas, Antoni (Terrassa, Vallès Occidental, 1946 - ) Realitzador cinematogràfic. Iniciat en el cinema amb l'escola privada d'Aixelà, els seus treballs, que van del curtmetratge al llarg, el van convertir en un dels més significats representants del cinema underground català: Dafnis y Cloe (1969), Swedenborg (1971), Lockout (1973), Shirley Temple Story (1976). 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padrosa, Joan (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1930 - ) Pianista. Estudià de primer al Conservatori de Sant Sebastià. Passà a París. Hi obtingué el primer premi de 1951. Ha actuat sovint, i amb molt d'èxit, a la capital francesa. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Padrosa, Mercè (Girona, v 1880 - Perú, s XX) Pianista. Estudià a Barcelona, amb Granados i Canals, i a París amb Diemer. Guanyà a la capital francesa un concurs internacional al qual concorrien cent quaranta participants. Es casà amb el violinista peruà Héctor Cabral, amb el qual actuà gairebé sempre des d'aleshores. Fixà la seva residència habitual al Perú. Pensionats ambdós pel govern d'aquell país, per tal d'estudiar l'ensenyament musical a Europa, tingueren a Barcelona una gran actuació, sota el patrocini de 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pàdua, Antoni de Veure> Altadill i Teixidó, Antoni. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Paduvern, bordes de (les Valls de la Valira, Alt Urgell) Grup de bordes, a la vall del port Negre, dins l'antic mun. de Bescaran. 53 CATALUNYA - POLÍTICA paer (Catalunya, 1214) Nom donat a Lleida, Tàrrega, Cervera, Balaguer, Agramunt i altres poblacions, especialment de la regió de Lleida, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis, designació equivalent a la de jurat, conseller, cònsol o procurador que rebien en altres poblacions. Llur nombre oscil·lava entre 3 i 4 i representaven els diversos estaments de la població. 54 CATALUNYA - ART Paeria de Lleida, la (Lleida, 1202-60) Edifici bastit per Arnau de Sanaüja, senyor de les Borges Blanques. La façana principal, d'elegants finestres coronelles, i el pati interior són d'estil romànic. El 1383 fou adquirit per a casa municipal, funció que ha perdurat fins avui. Cap al 1868 es construí la façana neoclàssica que dóna a la Banqueta. Fou restaurat el 1930 per l'arquitecte Ramon Argilés i Bifet. 55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pagà (Illes Balears, s XIV - Llucmajor, Mallorca, 25/oct/1349) Tercer fill natural de l'infant Ferran de Mallorca. Es casà amb Blanca de Salelles, filla d'un ric comerciant. Es posà al servei del seu germanastre Jaume III, que el nomenà senyor del castell de la Roca, al Rosselló. Assetjat per Pere III (1344), lliurà aviat la fortalesa. Fou retingut pres fins que Jaume III hagué tornat uns altres captius. Finida la campanya, fou confinat a Morella per un temps. En recuperar la llibertat continuà servint el seu germanastre i secundant-lo en els preparatius per recuperar els dominis perduts. L'acompanyà a l'expedició que pretenia reprendre 56 CATALUNYA - HISTÒRIA Paganell, el (Anglesola, Urgell) Antic priorat benedictí (Sant Pere del Paganell), prop de l'antic camí ral a Lleida (resta només el nom de la partida de Sant Pere). El lloc pertanyia des del s XIII al monestir de Santa Cecília de Montserrat. L'abat d'aquest monestir nomenava els priors, coneguts des de l'any 1347. Decadent el 1472, era en plena ruïna a mitjan s XVI. 57 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Pagano, Francesco (Nàpols, Itàlia, s XV - Valencià ?, d 1481) Pintor. S'establí a València amb Paolo de San Leocadio, a instàncies del cardenal Roderic de Borja, per a decorar l'altar major de la catedral. No se n'han conservat obres absolutament segures, llevat d'una Adoració dels pastors al fresc, feta potser en col·laboració amb el seu company com a prova imposada pel capítol. L'obra, força deteriorada, fou passada a la tela i es conserva la Museu Catedralici. Testà el 1476 i apareix citat per darrera vegada el 1481. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pagans i Julià, Llorenç (Cervià de Ter, Gironès, 1838 - París, França, 1883) Músic. Format a la catedral de Girona amb Josep Barba, actuà com a organista de Santa Maria del Mar de Barcelona. Es dedicà al cant i s'establí a París, on els seus recitals a la cort imperial i al conservatori el consagraren definitivament. Cantava cants populars hispànics i s'acompanyava amb la guitarra. Fou amic del pintor Degas i dels músics Charles Gounod i Leo Delibes. Edità una col·lecció de música antiga dels s XVII i XVIII. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pagans i Montsalvatge, Jordi (el Masnou, Maresme, 1932 - ) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha exposat individualment a Girona, molt sovint, des del 1959, París (1961), Madrid (1974) i a diverses ciutats catalanes. Ha obtingut, entre d'altres, el premi Rafael Llimona a la Pintura Jove (1955) i el del Cercle Artístic (1956). La seva pintura, colorista, se centra en la natura morta, l'interior i el paisatge. 60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pagès, el (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) Colónia tèxtil (o colònia Llaudet), a l'esquerra del Ter, aigua avall de la vila, on hi ha la fàbrica de filatures Llaudet. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pagès, Galderic (Catalunya, s XV - Montornès del Vallès, Vallès Oriental, 1485) Fill de Joan Pagès. Fou mort pels remences. 63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pagès, Joan (Perpinyà, s XV - Barcelona, 1484) Vice-canceller de Catalunya (a 1456-84). Fill del doctor en lleis i burgès de Perpinyà Galderic Pagès. Alfons el Magnànim el nomenà assessor del governador dels comtats de Rosselló-Cerdanya. Conseller de Joan II, el 1462 era a la Força de Girona durant el setge del comte de Pallars. Arran, però, de la dominació francesa dels comtats, el 1466 hom li confiscà els béns (la 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pagès, Joan Antoni (Vilassar de Mar, Maresme, 1825 – Barcelona, 1851 ?) Poeta i assagista en castellà. Col·laborà a "El Genio", "El Trovador" i d'altres revistes. Els seus treballs literaris foren objecte d'una edició pòstuma. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pagès, Magí (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, s XVII – Barcelona, 1659) Religiós jesuïta. És autor d'un curs de filosofia, escrit en llatí. 66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pagès, Marcel (Ceret, Vallespir, 1904 - 1974) Metge. Exercí a Perpinyà del 1945 al 1955. Ha donat a conèixer les seves teories cosmològiques originals i particularment la de l'antigravitació. És autor del llibre Le défi de l'antigravitation. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pagès, Miquel (Manresa, Bages, 1409 - Castres, Llenguadoc, 1450) Predicador i beat. Era frare dominicà (1420) al convent de Sant Pere Màrtir de Manresa, el 1436 es traslladà a Castres, on tingué una gran anomenada com a predicador i miracler. Rebé culte com a beat a la catedral de Castres i a la seu de Manresa. La seva diada és el 20/jun. 68 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pagès, Ramon (Catalunya, s XIV - Barcelona, s XIV) Pintor. Vivia a les anomenades Voltes d'En Guaita. El seu taller sofrí grans danys en un incendi. En fou indemnitzat pel Consell barceloní (1343). 70 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pagès, Sant Joan de (Vallespir) Veure> Sant Joan de Pladecorts. 71 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Pagès, torre d'en (Banyuls de la Marenda, Rosselló) Antiga torre de defensa de la costa, al sud del cap de l'Abella. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pagès i Basach, Jaume (Gualta, Baix Empordà, 1900 - Girona, 1980) Veterinari. S'especialitzà en estudis d'higiene i el 1927 fou nomenat cap dels serveis de sanitat de Girona. Impulsà la creació d'escorxadors frigorífics i de centrals lleteres a les comarques gironines. El 1936 fou elegit president del Col·legi de Veterinaris de Catalunya. És autor d'Autosuficiencia alimenticia de España..., premi Francisco Franco el 1948. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pagès i Cabañeras, Francesc (Barcelona, s XIX – 1886) Escultor. Treballà com a imatger. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pagès i Casamitjana, Eduard (Catalunya, s XIX – Barcelona, s XX) Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a Roma. Treballà a Barcelona. El seu germà Lluís col·laborà amb ell. Conreà, especialment l'escultura religiosa. Moltes de les seves obres es troben a Amèrica. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pagès i Casamitjana, Lluís (Catalunya, s XIX – s XX) Escultor. Germà d'Eduard, amb el qual col·laborà quasi sempre. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pagès i Horta, Josep (Sarrià, Barcelona, 1865 - Barcelona, s XX) Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Té al Museu d'Art Modern barceloní l'obra El primer rancuniós. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pagès i Mercader, Manuel (Barcelona, 1883 – 1968) Polític. Milità en el moviment catalanista i pertangué a la primera època d'Estat Català. Després fou més aviat un nacionalista independent, afí a Nosaltres Sols. Publicà Crònica descriptiva de l'Alguer (1957) i Estampes de Sardenya (1960). 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pagès i Prats, Narcís (Palamós, Baix Empordà, s XIX – 1887) Advocat i escriptor. Fou diputat provincial i a corts, i assessor de marina de la província de Girona. Col·laborà a "La Ilustración Española y Americana" (Madrid), a la "Revista de Gerona" i al "Semanario de Palamós". El 1882 presidí el certamen de l'Associació Literària de Girona i llegí un discurs intitulat Los pagesos de remença. És autor també d'una sèrie d'articles 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pagès i Pujadas, Ramon (Lleida, 1848 – 1889) Escriptor. Era enginyer agrònom. Dirigí "La Correspondencia Leridana" i "El Noticiero", diaris de Lleida. Publicà bon nombre de poesies soltes. També és autor d'escrits professionals. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pagès i Royo, Pere (Barcelona, 1934 - ) Pintor. Llicenciat en dret, abandonà l'exercici de la carrera per la pintura. Estudià, becat per la diputació provincial a França, Alemanya, Suïssa i els Països Baixos. Expositor dels Salons de Maig barcelonins des del 1962, fou membre de l'Associació d'Artistes Actuals i del Cercle Maillol. La seva pintura s'inserí inicialment en un expressionisme fortament cromàtic que intentà de captar les anècdotes de la vida ciutadana, primer sota l'aspecte satíric i, posteriorment, sota l'aspecte crític. Evolucionà vers una nova figuració i, a partir del 1964, s'inserí en el neorealisme, adaptant noves tècniques com la fotografia i l'esprai. Anà a residir a París. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pagès i Rueda, Pere (Reus, Baix Camp, 1856 – Barcelona, 1929) Escriptor. De molt jove es traslladà a Barcelona, on fou periodista actiu i figurà entre els redactors del "Diari Català" i quan "La Veu de Catalunya" es transformà en diari, en fou un dels principals col·laboradors. Ocupà la vicepresidència de l'Orfeó Català. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pagès i Serratosa, Francesc (Barcelona, v 1852 – 1899) Escultor. Format a l'Escola de Llotja, on fou deixeble de Jeroni Suñol. Conreà l'escultura monumental i la imatgeria religiosa, típic exponent de l'eclecticisme escultòric de la segona meitat del s XIX. Entre les seves obres destaquen un Pacientíssim Job que presentà a l'Exposición Nacional de Madrid del 1876, un bust de Pius IX a la del 1878 i a l'Exposició Universal de París, la Madona de Ripoll, que presentà a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1891, Sant Lluís Gonzaga a la del 1896, dos retrats a la del 1898. També és autor d'escultures públiques, com la d'Alonso Martínez i l'al·legoria del Ferrocarril, a la façana del Palau de Justícia, una Al·legoria per a la cascada del parc de la Ciutadella i l'estàtua del Ferrer de Blanes per al monument a Colom, totes elles a Barcelona. Té 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pagès i Vicens, Josep Maria (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1896 - Catalunya, s XX) Compositor. Entre les seves obres destaquen Càntic d'amor (1926), La princesa blanca (1927) i Jocs de mainada, totes elles per a orquestra. 87 CATALUNYA - LITERATURA Pàgines Viscudes (Barcelona, 1915 – 1938) Narracions per a adolescents, publicades a "En Patufet" per Josep Maria Folch i Torres i il·lustrades per Joan G. Junceda. A la primera època apareixien amb el pseudònim d'El Narrador Gentil. El to sentimental, la lliçó moral i el contrapunt realisme-idealisme, amb un substrat de vegades dramàtic, voregen sovint el sentimentalisme. Malgrat llur èxit rotund, foren combatudes per sectors intel·lectuals diversos. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pago, el (Subirats, Alt Penedès) Llogaret (ant: el Portazgo), a l'est de Sant Pau d'Ordal, a la carretera de Barcelona a València pel coll de l'Ordal. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paguiras, Gaietà (Catalunya, s XVIII - Cuba ?, s XIX) Compositor. En 1812 vivia a Santiago de Cuba. Després fou organista de la catedral de l'Havana fins al 1821. És autor de música sacra. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pahissa i Jo, Anna (Catalunya, s XIX – s XX) Actriu teatral. Germana de Jaume i de Maria, ambdués actuaren en el Teatre Íntim d'Adrià Gual. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pahissa i Ribes, Llorenç (Catalunya, s XIX) Pedagog. És autor de diversos llibres docents sobre història, geografia i gramàtica, entre ells un Compendi de gramàtica catalana, acomodada al llenguatge del dia (1873). 96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Paholac, Francesc (Illes Balears, s XIII – 1316) Prelat. Fundà la confraria de Sant Llàtzer per al guariment de leprosos. Fou nomenat bisbe de Tortosa el 1310, com a successor de Pere de Better. A la seva mort fou succeït a la diòcesi per Berenguer de Prats. Anar a: [ Pa ] [ Pad ] [ Padró i ] [ Padrosa ] [ Pagès, M ] [ Pagès i M ] |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|