A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:   [ Arai ]   [ Aranj ]   [ Arao ]   [ Arbeca ]   [ Arbr ]   [ Arca ]

L'optimisme és la millor manera de veure el got mig ple de felicitat. (Ramon Piera)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Araia  (l'Alcora, Alcalatén)  Llogaret, situat al sector occidental del terme, comprès dins la conca del Millars i drenat pel torrent d'Araia, que desemboca al pantà de Sitjar. Era un dels llocs que formaven part de l'antiga tinença d'Alcalatén.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arajol, Joan Baptista  (Catalunya, s XVIII – Lleida, s XVIII)  Canonge magistral de Lleida. Pertangué al grup de teòlegs il·lustrats. A la seva mort restaren sense imprimir diversos manuscrits sobre punts dogmàtics i disciplinaris. Li foren publicats alguns sermons.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Aramon i SerraAramon i Serra, Ramon  (Barcelona, 1907 - 17/jul/2000)  Filòleg. Format a Barcelona, Madrid, Berlín i Leipzig, col·laborà a l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura i amb Pompeu Fabra a la Universitat Autònoma de Barcelona (1934). Professor de l'Escola del Parc. Publicà edicions crítiques de textos medievals en català i provençal (com les del Curial e Güelfa, 1930-33, les Novel·letes exemplars, 1934, el Cançoner dels Masdovelles, 1938, etc.). Apartat de la universitat pel franquisme, revitalitzà els Estudis Universitaris Catalans i esdevingué membre i secretari general de l'IECInici Pàgina Acadèmica Internacional a les assemblees biennals del Consell de la Filosofia i les Ciències Humanes (UNESCO). Amb P. Bohigas i M. Coll i Alentorn, fundà el 1946 la Societat Catalana d'Estudis Històrics, que presidí. Director de la revista "Estudis Romànics" des del 1947. Escriví l'estimable Bibliografia...  Segueix... 

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aramprunyà  (Gavà, Baix LlobregatGrafia tradicional d'Eramprunyà.

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Aramunt  (Conca de Dalt, Pallars JussàPoble (650 m alt) i antic municipi, fusionat amb altres mun. el 1969 per crear el nou (i al qual hom ha donat la denominació confusionària de Pallars Jussà). El poble antic, es troba força enrunat i gairebé deshabitat. Conserva el camí medieval d'accés, el portal d'entrada, les restes de la capella gòtica de Sant Antoni, la font i, en el lloc més elevat i mig enrunada, l'antiga església de Sant Fructuós, amb elements pre-romànics. Prop d'una torre medieval mig enrunada es troba l'ermita de Santa Maria, dels s XVII i XVIII. Al començament del 1969 es cedí les cases del poble vell a un grup de famílies en un intent de restauració del conjunt i d'habilitació com a lloc d'estiueig. A uns 500 m a ponent es troba el poble modern, el veïnat de les Eres, amb la nova església.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aran  (Vall d'AranAltra designació del territori.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aran, moletes d'  (Beseit, Matarranya / la Sènia, Montsià / Tortosa, Baix Ebre Serra (1.236 m alt) dels ports de Beseit, a la dreta del Matarranya, l'extrem oriental de la qual és termenal dels tres municipis.

8 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Araña, coves de la  (Bicorb, Canal de Navarrès)  Cova amb pintures rupestres, descobertes el 1919 per J. Poch i Garí. Presenten figures humanes i d'animals, destacant-hi l'escena de la recol·lecció de mel.

9 PAÍS BASC - BIOGRAFIA

Inici PàginaArana Goiri, Sabino de  (Abando, Bilbao, Euscadi, 1865 – Pedernales, República Dominicana, 1903)  Polític nacionalista basc. En 1883-88 estudià a Barcelona part de la carrera de dret. L'elecció de Barcelona (el País Basc no tenia universitat) fou motivada, sens dubte, per raons d'afinitat amb el moviment catalanista, la influència del qual en el pensament d'Arana no ha estat objecte de prou atenció per part dels historiadors.

11 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Aranda, comte d' (Pedro Pablo Abarca de Bolea)  (Siétamo, Osca, Aragó, 1719 - Épila, Saragossa, Aragó, 1798)  Militar i estadista espanyol, i senyor d'Alcalatén. Fruit del seu contacte amb Europa, on participà en diverses guerres i fou ambaixador en diversos països, fou l'orientació que volgué donar a la seva fàbrica de ceràmica de l'Alcorà. Fou nomenat capità general de València (1763-66). El 1766 Carles III el nomenà president del Consell de Castella. El seu període de governació és el més fecund i el més típic del despotisme il·lustrat: expulsió dels jesuïtes, lluita contra la Inquisició, iniciació d'una reforma agrària, llibertat de comerç, primer cens individualitzat de població, ajut a les Societat d'Amics del País, etc.

10 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Aranda, Francesc d'  (Terol, Aragó, 1346 - cartoixa de Portaceli, Camp de Túria, 1438)  Cavaller. Visqué a la cort de Pere el Cerimoniós, i fou conseller de Joan I i de Martí I. Fou procurador general de la reina Violant i preceptor de l'infant Ferran. El comte de Prades l'acusà, falsament, d'haver emmetzinat l'infant Ferran (1389) a fi que la successió recaigués en l'infant Martí, al qual acompanyà en la seva expedició a Sicília, d'on tornà el 1395 en ambaixada prop de Joan I, i trameté socors a l'illa. Administrà també els béns de Maria de Luna. El 1398 ingressà com a donat a la cartoixa de Portaceli. Des que, el 1402, el rei Martí l'envià com a ambaixador prop de Benet XIII, residí a la cort papal i es convertí en l'home de confiança del papa; l'acompanyà a Itàlia i no l'abandonà fins després de la seva deposició el 1417. Mort Martí l'Humà, se significà com a partidari de Frederic de Luna, però més tard, com el mateix papa, adoptà el partit de Ferran d'Antequera. Benet XIII l'envià al parlament d'Alcanyís, el 1412, per tal d'encaminar definitivament el plet successori favorable al pretendent castellà. Fou nomenat compromissari per Aragó. A Casp, el jun/1412, donà el seu vot a Ferran. Fou conseller del nou rei, del rei Alfons i de la reina lloctinent Maria.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAranda i Ezquerra, Vicenç  (Barcelona, 1926 - )  Realitzador cinematogràfic. Format a França. Ha estat inclòs en el grup dit Escola de Barcelona. El 1964 dirigí, juntament amb Romà Gubern, Brillante porvenir, al que seguiren Fata Morgana (1965), Clara es el precio (1974), Cambio de sexo (1977), La muchacha de las bragas de oro (1980), Asesinato en el Comité Central (1981), Fanny Pelopaja (1984), El Lute, camina o revienta (1987), Si te dicen que caí... (1989), Amantes (1991, que triumfà als premis Goya), La pasión turca (1994), Libertarias (1995), entre d'altres. Afincat a Madrid, ha realitzat la sèrie televisiva Los jinetes del alba (1989). El 1988 rebé el Premio Nacional de Cinematografía.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arandes, Gaspar  (Tarragona, s XVII)  Argenter. Treballà per a la seu tarragonina, com altres membres de la seva família.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carme Aranegui i GascóAranegui i Gascó, Carme  (València, 1945 - )  Arqueòloga. Es formà a la Universitat de València, on fou deixebla de Miquel Tarradell. Professora adjunta de la Universitat de València (1976), des del 1985 en fou catedràtica d'arqueologia. El seu treball de recerca abasta els períodes ibèric i romà i s'ha centrat al País Valencià, on ha excavat diversos jaciments (Port de Sagunt, necròpolis ibèrica de Cabezo Lucero) i ha dirigit un important programa d'estudi sobre el territori d'Edeta (Llíria) i de Sagunt. També codirigeix els treballs d'excavació a la ciutat fenicio-púnica i romana de Lixus (Marroc). Entre les seves publicacions destaquen Excavaciones en el Gran Vell de Sagunto (1981), La nécrópole ibérique de Cabezo Lucero (1993, en col·laboració) i Escenas de la ciudad ibérica. Las cerámicas de Llíria (València) (1997). Ha estat comissària científica de l'exposició "Els Ibers" (París, 1997-98; Barcelona ì Bonn, 1998).

15 CATALUNYA - CULTURA

aranès -esa  (Vall d'Aran)  Idioma gascó parlat al territori. Bé que ha tingut una forta influència del català, perceptible sobretot en el vocabulari, aquesta ha estat menor que la influència francesa damunt la resta del domini gascó. L'aranès no és un parlar uniforme a tota la vall, en la qual hom pot distingir, lingüísticament, tres regions partint de criteris morfològics i fonètics: l'alta Aran (terçó de Pujolo), que és la zona amb mésInici Pàgina influència catalana; part del baix Aran i l'Aran mitjà, on el parlar té la seva forma més característica, sobretot al terço de Marcatosa; i els municipis de Bausén i Canejan, lingüísticament més propers a la resta de Gascunya. El Consell General de la Vall d'Aran modificà (1999) les normes ortogràfiques de l'aranès, aprovà l'unificació dels tres dialectes parlats a la Vall d'Aran i la creació de l'Institut d'Estudis Aranesos.

16 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aranesos, coll dels  (Benasc, Ribagorça / Viella, Vall d’Aran) Coll (2.455 m alt) de la serralada que separa la conca de la Garona (Vall d'Aran) de la de l'Éssera (Alta Ribagorça), entre el cap de Tòro i el mall de l'Artiga, al límit dels dos termes municipals.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aranguren Roldán, José  (Espanya ?, 1875 – València, 1939)  General. Cap de lles forces de la guàrdia civil a Catalunya el 1936. No col·laborà en l'aixecament militar del 18/jul/1936 i posà les forces sota el seu comandament al servei del govern de la Generalitat. La intervenció de la guàrdia civil en els combats del 19/jul fou decisiva. Per ordre del govern de la República es féu càrrec del comandament militar del Principat. Més tard fou comandant militar de València. Fou afusellat al final de la Guerra Civil.

18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Aranjassa, s'  (Palma de Mallorca)  Caseriu, situat a la carretera de Santanyí, al sud de Sant Jordi. El seu origen és lligat a la dessecació del prat de Sant Jordi, en agrupar-se els nous agricultors, procedents de Llucmajor i de Vilafranca de Bonany, en la zona de contacte entre el regadiu i el secà que precedeix sa Marina.

19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Aranjassa, Sant Andreu de s'  (Ferreries, MenorcaVeure> Sant Antoni de s'Aranjassa.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArañó, Claudi  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1884)  Industrial. Dins la línia pròpia del Foment del Treball Nacional, s'ocupà molt activament de qüestions relatives a la indústria tèxtil llanera.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arañó, Josep  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1859)  Técnic tèxtil. Primer catedràtic de teoria de teixits a l'escola industrial de la Junta de Comerç de Barcelona (1851). Contribuí a l'organització de l'exposició de Barcelona del 1850 i fou jurat de les exposicions universals de Londres (1851) i de París (1855). Escriví un Tratado para la fabricación de tejidos de seda y otras clases.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arañó i Arañó, Lluís  (Catalunya, s XIX - 1909)  Industrial. Fou un dels membres més actius de la junta directiva del Foment del Treball Nacional.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arañó i Majó, Miquel  (Canet de Mar, Maresme, s XIX - Catalunya, s XIX)  Mestre. És autor de diverses obres didàctiques.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arano i Oñate, Lluís  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s XVII - País Valencià, s XVII)  Escriptor i religiós. Fou poeta en català i en llatí. Traduí al castellà les obres d'Àusias March.

25 ANDORRA - GEOGRAFIA

Arans  (Ordino, Andorra)  Caseriu (1.385 m alt), situat a la dreta de la ribera d'Ordino, entre Llorts i la Cortinada.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arànser  (Lles, Baixa Cerdanya)  (ort. ant: Aransa) Poble (1.493 m alt) i cap del municipi de Músser i Arànser fins al 1966. Situat al límit occidental de la Cerdanya, al vessant meridional de les roques de Sant Marcell (contrafort de la serralada que separa la vall de Lles d'Andorra) i a la dreta del riu d'Arànser (el qualInici Pàgina era, en gran part del seu curs, el límit entre els antics termes de Lles i de Músser i Arànser), emissari dels estanys de la Pera, situats sota el coll de Perafita a la ratlla d'Andorra, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet, aigua amunt d'Arànser, rep per l'esquerra el torrent dels clots de Setut. El castell d'Arànser i, al límit amb el terme d'Aristot (Alt Urgell), el castell de Queralt, actualment desapareguts, eren els termes del comtat de Cerdanya.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aransís  (Gavet de la Conca, Pallars Jussà)  Poble (936 m alt) i antic municipi (25,38 km2), agregat el 1970 a l'actual, situat a la dreta del barranc de Xèrcoles, era de la jurisdicció dels comtes d'Aranda. Dins de l'antic terme es troben els pobles de Sant Miquel de la Vall (que donava nom al municipi fins a mitjan s XX), Sant Martí de Barcedana i Sant Cristòfor de la Vall i el castell i ermita de Sant Gervàs.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arany, mas de l'  (Cambrils, Baix Camp)  Masia, a la dreta de la riera de Riudecanyes, vora la seva desembocadura (on es troba la punta del mas de l'Arany), límit amb el municipi de Mont-roig del Camp.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aranyó, Guillem d'  (Catalunya, s XIII – Lleida, 1320)  Prelat. Fou bisbe de Lleida des del 1313, com a successor de Ponç d'Aguilaniu. En 1314 fou un dels signants de la donació del comtat d'Urgell feta pel rei Jaume II a l'infant Alfons, el futur rei Benigne. Fou succeït per Ponç de Vilamur.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aranyó, l'  (Juneda, Garrigues)  Masia i veïnat, a la vall del barranc de l'Aranyó (que desguassa al torrent de la Femosa), al sector meridional de l'antic terme de Miravall.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aranyó, l'  (les Pallargues, Segarra)  Poble i antic mun: 456 m alt, 26,13 km2, agregat el 1974 a l'actual. El poble és situat a 8 km de Cervera. Prop hi ha dues roques de sauló, molt erosionades, anomenades, a causa de la seva forma, pallers de pedra, les quals han donat peu a una llegenda popular. A poca distància, altresInici Pàgina roques amb sepultures excavades i una sèrie de cavitats quadrangulars al tall vertical, són dites les arnes, bé que generalment són suposats ossaris o columbaris sepulcrals. El castell de l'Aranyó, que formà un bloc massís, fou edificat el s XVI (en part restaurat), amb una torre prismàtica de construcció anterior. L'actual castell fou acabat el 1569. El 1428, l'Aranyó fou admès en el veïnatge de Cervera.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aranyó i Oñate, Narcís d'  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s XVII - País Valencià, s XVII)  Sacerdot. Exercí el seu ministeri a Vilalba dels Arcs (Terra Alta), i a València. Vers el 1646 emprengué la traducció en vers castellà de totes les obres d'Ausiàs March, que féu precedir d'una nota biogràfica del poeta i comentà amb glosses marginals: Las obras del profundo y elegante poeta Ausias March nuevamente corregidas, y sin abreviatura alguna, desenterradas de su lengua lemosina, en octavas rimas castellanas; ha romàs inèdita.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aranyonet  (Gombrèn, Ripollès)  Llogaret (1.090 m alt), situat al vessant septentrional dels rasos de Tubau, a l'esquerra del riu Arija, al límit amb els termes municipals de la Pobla de Lillet i de Sant Jaume de Frontanyà. L'església parroquial, a la dreta del torrent d'Aranyonet (que aflueix, per l'esquerra, al riu Arija), és, en part, romànica.

34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsAranyuel  (Alt MillarsMunicipi: 19,15 km2, 406 m alt, 181 hab (2014). (cast: Arañuel) A la zona de llengua castellana del País Valencià i a banda i banda del riu Millars. Al terreny, muntanyós, hi abunden els boscos de pins, que proporcionen al municipi, gràcies a l'exportació de la fusta i l'escorça de pi, la seva principal font d'ingressos. L'agricultura de regadiu (blat, blat de moro, hortalisses i arbres fruiters) i de secà (cereals, ametllers, oliveres, garrofers i vinya) complementa l'activitat econòmica. La població, amb tot, ha disminuït notablement els últims trenta anys a causa de l'emigració. El poble, a la dreta del riu, va ser una població de moriscos. El terme comprèn el despoblat de La Artejuela i alguns caserius. Àrea comercial de Castelló. Ajuntament (en castellà)

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAranzadi y Unamuno, Telesforo de  (Bergara, Euscadi, 1860 – Barcelona, 1945)  Antropòleg i naturalista. Doctor en farmàcia i ciències naturals. Fou professor de botànica descriptiva a la facultat de farmàcia de Barcelona, de la qual fou degà; des del 1920, catedràtic d'antropologia a Barcelona. Els seus estudis antropològics són interessants per l'enfocament biomètric i la metodologia científica que hi desenvolupà. Entre les seves nombroses obres cal citar El pueblo Euskalduna (1891), Etnología (1899) i Problemas de la etnografía de los vascos (1907).

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Araós  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)  Poble (913 m alt), situat a la dreta de la Noguera de Vallferrera. És el primer poble d'entrada a la vall Ferrera; pertangué des de mitjan s XIX fins al 1927 al mun. d'Ainet de Besan. La seva església parroquial de Sant Esteve, pre-romànica, és esmentada ja el 839. Fins al s XVI, el poble es trobà dividit en dos sectors: la força, emmurallada (enderrocada pels gascons el 1513), i la vila, foramurs.

37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Arap, l'  (Benavites, Camp de MorvedreVeure> Alarap.

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Aras de Alpuente  (Serrans)  Nom en castellà de la vila d'

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arasa i Subirats, Ferran  (Tortosa, Baix Ebre, 1905 – Barcelona, 1992)  Pintor. Format a Tortosa, hi exposà per primera vegada l'any 1926. Participà als Salons de Primavera (1935) i durant la guerra civil residí a Mallorca. La seva obra se centra entorn del paisatge de les terres de l'Ebre, que tracta amb un extraordinari vitalisme, gairebé de caràcter expressionista. Ha rebut diversos guardons, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1986).

40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici PàginaArassant  (Bissaürri, Alta Ribagorça)  Poble (1.250 m alt), situat al vessant occidental del pic de Gallinero. La parròquia (Santa Maria) havia depès fins al s XVI del bisbat de Lleida. Constituí fins a la segona meitat del s XIX un municipi independent.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arau, Guillem d'  (Catalunya ?, s XIII)  Porter de Jaume I de Catalunya-Aragó. La seva fidelitat envers el sobirà excel·lí en l'avinentesa de trobar-se el rei pràcticament a mercè dels nobles aragonesos, que el sotmetien a coaccions i detencions, imposant-se a la seva jovenesa i a la de la seva muller Elionor (1225-26).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arau i Sanpons, Francesc  (Barcelona, 1797 – 1867)  Tècnic. Maquinista de la Casa de Caritat, construí diversos aparells de mecànica, física i matemàtiques. L'any 1832 construí una esfera copernicana que comprenia les òrbites d'alguns cometes. Posteriorment fou professor de mecànica a l'Institut Industrial de Catalunya (1848) i a l'Escola Industrial de Barcelona (1851). Escriví, d'entre altre obres, Tratado de maquinaria teórico y práctico (1848), Tratado de delineación (1853), Tratado de hilatura con los nuevos adelantos (1853) i Tratado de mecánica práctica (1856).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arau i Vidal, Narcís  (Barcelona, 1835 - ?, s XIX)  Dibuixant, litògraf, enginyer industrial, mestre d'obres i aparellador. Fill de Francesc Arau i Sanpons. El 1858 fou nomenat professor de matemàtiques del Centre Artístic Industrial. Publicà un pla del terme municipal de la Barcelona de l'any 1719 i un Tratado completo de carpintería (1864).

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aravell  (Montferrer i Castellbò, Alt Urgell)  Poble (738 m alt) i antic municipi (21,18 km2), agregat el 1970 a l'actual. Situat a la dreta de la riera d'Aravell. L'església parroquial és dedicada a Sant Esteve, als afores hi ha, a cosa d'un quilòmetre a l'est, l'ermita de Sant Marc, on té lloc un aplec el 25 de març. AravellInici Pàgina pertanyia al vescomtat de Castellbó.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aravó  (Guils de Cerdanya, Baixa CerdanyaAntic nom del llogaret de Sant Martí d'Aravó.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aravó, mas d'  (Bolvir, Baixa Cerdanya)  Masia, dins l'antic terme de Talltorta, situat a l'esquerra del riu d'Aravó, prop de l'aiguabarreig amb el Segre. En aquest indret hi havia hagut el llogaret de Soler.

47 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aravó, riu d'  (Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya)  (o riu de Querol) Riu de les dues comarques, de 30 kms de longitud. Neix a l'estany de Lanós (Alta Cerdanya). Al coll de Pimorent pren la direcció sud-est, i drena la vall de Querol fins al Segre (dreta), aigües avall de Puigcerdà. Sèquies de Puigcerdà (que alimenta l'estany) i de Cerdanya.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arbe, coma d'  (Canejan, Vall d'Aran)  Coma dins el municipi, a la capçalera del riu de Toran.

49 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de les GarriguesArbeca  (Garrigues)  Municipi: 58,3 km2, 332 m alt, 2.389 hab (2014). Situat al nord de la comarca, dins la Depressió Central, al nord-est de les Borges Blanques. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu (cereals, farratges, arbres fruiters i hortalisses), que es nodreix d'aigua del canal d'Urgell, i de secà: oliveres (que donen un oli de qualitat excel·lent, amb denominació d'origen oli de les Garrigues), vinyes, ametllers i cereals. Avicultura. La indústria està molt lligada a l'activitat agropecuària (pinsos i oli). La vila, que conserva algunes cases porxades, es troba al peu de lesInici Pàgina runes de l'antic castell d'Arbeca, fortalesa estratègica que va fer, abans de ser enderrocada, un paper important durant la guerra dels Segadors, la guerra de Successió i la primera guerra carlina. L'església parroquial de Sant Jaume és del s. XVII. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club Ciclista - Vilars 2000

106 CATALUNYA - VARIS

arbequí -ina  (Catalunya)  Varietat d'olivera, molt conreada a Catalunya (Camp de Tarragona, l'Urgell, les Garrigues), productora d'olis de qualitat excel·lent, que han donat nom a una Denominació d'Origen.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arbert  (Catalunya, s XI - Barcelona ?, s XI)  Magnat. A la darreria del s. XI fou veguer del Castell Vell de Barcelona.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arbert, Joan  (Catalunya, s XIII)  Còmit de l'estol de Roger de Llúria. Enviat per aquest, comandà una barca armada catalana que entrà el 5/jun/1283 al golf de Nàpols, en una difícil missió de reconeixement i provocació. Arribà ben a prop de la flota angevina ancorada al port de la ciutat. El resultat d'aquest servei fou la sortida dels angevins i la topada terrible amb l'esquadra catalana, no gaire allunyada, que obtingué aquell dia la gran victòria anomenada del golf de Nàpols, a la qual caigué presoner el príncep de Salern.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arbés, Marcel·lí  (Catalunya, s XIX - Estats Units, 1927)  Pallasso. Havia obtingut grans èxits, especialment a Estats Units. Ha estat dit que alguns dels seus recursos còmics, com el bastó característic que duia per a actuar, podien haver inspirat a Charles Chaplin la seva creació de "Charlot". Morí per suicidi.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arbó, colònia  (Tiana, Maresme)  Barri, al límit amb el municipi de Montgat.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArbó, Sebastià Joan  Veure> Juan i Arbó, Sebastià.

54 CATALUNYA - HISTÒRIA

Arboç, l'  (Vilanova d'Escornalbou, Baix CampAntic nom de l'Arbocet.

55 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix PenedèsArboç, l'  (Baix PenedèsMunicipi: 14,17 km2, 166 m alt, 5.515 hab (2014). Situat al límit amb l'Alt Penedès i el Garraf i travessat per la riera de Marmellar. L'economia del municipi, dedicada durant molts anys a l'agricultura de secà, ha experimentat darrerament una important transformació amb la implantació d'algunes indústries, dedicades al tèxtil, a la metal·lútgia i sobretot al vidre. És tradicional la confecció de puntes de coixí, que compta amb una Escola de Puntaires. També hi ha una cooperativa agrícola i un celler cooperatiu. A la vila destaquen el mirador de la Badalota, sobre l'Alt Penedès, l'església parroquial de Sant Julià, del s XVI, i la Giralda de l'Arboç, imitació feta el 1902 de la Giralda de Sevilla. El terme comprèn també el llogaret de la Llacuneta, el barri de Santa Llúcia i el veïnat de les Casetes de Llopard. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Ràdio - Minyons de l'Arboç - Club de Futbol Base

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arboç, mestre de l'  (Catalunya, s XIV)  Pintor anònim. Actiu al començament del s. XIV. Solament són conegudes les pintures murals recentment descobertes a la capella dels Dolors de l'església de l'Arboç. El seu tema al·ludeix a l'arbre de la vida i és un dels millors exemples conservats de la pintura d'estil francogòtic.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arboçar, l'  (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)  Caseriu, situat al fons de l'Arboçar, drenat pel torrent de l'Arboçar, afluent, per l'esquerra, del torrent del Sant Sepulcre, a la conca de ribera de Ribes. És format pels tres nuclis: l'Arboçar de Dalt, a la dreta del torrent, i l'Arboçar de Baix i l'Arboçar de les Roques, a l'esquerra.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaArbocet, l'  (Vilanova d'Escornalbou, Baix Camp)  (ant: l'Arboç) Llogaret, A 2 km al sud-est del poble. Fins al decret de Nova Planta del 1716 formà part de la comuna del Camp de Tarragona.

59 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentArboçols  (ConflentMunicipi: 14,05 km2, 594 m alt, 101 hab (2012). Situat al límit amb la Fenolleda, drenat per una sèrie de rieres que desemboquen a l'esquerra de la Tet. La base de l'economia local és l'agricultura, predominantment de secà, hom conrea sobretot cereals i vinyes. Hi ha una petita extensió de bosc i la resta és coberta de brolla. Ramaderia bovina. Les seves activitats econòmiques no han impedit una important devallada de la població, la qual ha anat disminuïnt durant tot el s XX. Al poble, situat sota el coll Gues, per on passa el camí que condueix a Sornià, hi destaca l'església parroquial de Santa Eulàlia, ja esmentada el 1142. Dins el terme hi ha el poble i antic priorat de Marcèvol i, prop del mas de Lluçanès, un dolmen rectangular. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà) - Informació (en francès)

60 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampArbolí  (Baix CampMunicipi: 20,8 km2, 714 m alt, 105 hab (2014). Situat a l'extrem nord-oest de les muntanyes de Prades, a la dreta del riu d'Arbolí, afluent del Siurana, i al nord-oest de Tarragona. Tres quartes parts del territori, molt accidentat, són ocupades per pinedes i brolles. Hi destaca el puig de Gallicant (1.008 m), de forma cònica, i el coll d'Alforja. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, dedicada principalment a l'avellaner. Algunes granges d'aviram i de bestiar porcí són el complement de l'agricultura. La població, amb tot, ha experimentat durant el s. XX una important devallada. Dins el terme hi ha el caseriu de Gallicant i alguns masos, com el mas d'en Vinyes. Al cingle Blanc hi ha un grup de cases on han estat trobades restes prehistòriques d'origen indoeuropeu. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arbolí, Joaquim  (Falset, Priorat, s XVII - Poblet ?, Conca de Barberà, 1660?)  LXIII Abat de Poblet (1656-60), el IX dels quariennals. Substituí Josep Sanç. Durant el seu abadiat fou acabat el panteó dels ducsInici Pàgina de Cardona i Sogorb, i enterrat el fill d'aquests, duc de Lerma, en una cerimònia molt pomposa. El succeí Antoni Rossell. Fou definidor de l'orde cistercenc i autor de l'estudi Antigüedades de Poblet.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arboló  (Soriguera, Pallars Sobirà)  Santuari de la Mare de Déu d'Arboló (640 m alt) de l'antic mun. d'Estac, situat damunt una roca espadada a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, dins l'antic terme d'Arcalís. L'actual església és romànica (1150), però el castell i l'església d'Arboló són esmentats ja el 781. En aquest indret el riu s'engorja per l'estret d'Arboló, que separa les riberes de Sort i de Gerri de la Sal.

63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Arbona, Josep  (Palma de Mallorca, 1654 – Sóller, Mallorca, 1726)  Religiós franciscà. Escriví una Crónica (1721) sobre la província del seu orde a Mallorca, que romangué inèdita. Hi aprofità les cròniques d'Andreu Noguera i Joan Serra i hi inclogué una descripció minuciosa de l'illa.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arbonès, Ramon  (Garrigues, s XVIII - Catalunya, s XIX)  Guerriller carlí. Participà a l'aixecament de 1833. Amb base a Maials dominà part de la seva comarca, del Segrià i de l'Urgell. Obtingué diversos èxits el 1836, any que entrà a Arbeca i a les Borges Blanques, encara que sense mantenir-s'hi. Quan els liberals passaren a la contraofensiva, hagué d'evacuar Maials. A la tardor del mateix any, quan Maroto fugí a França, part de les tropes del famós general restaren al país i s'incorporaren a la partida d'Arbonès. Se sentí aleshores prou fort per a atacar la rodalia de Lleida. Pel des/1836 caigué presoner, però fugí quasi de seguida. Encara agrupà la seva gent i prosseguí la guerra. Per la primavera de 1838 operava a la ratlla d'Aragó, i fou un dels darrers a deposar les armes.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arbonés i Montull, Jordi  (Barcelona, 17/jul/1929 - )  Traductor. Col·laborà amb el grup teatral de la Penya Cultural Barcelonesa. Emigrat el 1956 a l'Argentina. Ha desenvolupat una prolífica tasca com a traductor de l'anglès al català. Rebé el premi de la Generalitat de traducció per les seves versions de La fira de lesInici Pàgina vanitats, de W. Thackeray (1986) i de Història de dues ciutats, de Ch. Dickens (1993), i el Premi Nacional de traducció (1994). És autor dels assaigs El teatre català de postguerra (1973) i Pedrolo contra els límits (1980). Participà en diversos congressos i en els homenatges a Pedrolo a Lleida (1990) i Girona (1993).

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arbonès i Subirats, Sebastià-Daniel  Veure> D'Arbó, Sebastià.

66 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Arborea  (Sardenya, Itàlia, s X – 1416)  Família noble que durant l'edat mitjana governà el jutjat d'Arborea. Agalbursa de Cervera i de Bas, neboda de Ramon Berenguer IV, es casà amb Barison, jutje d'Arborea, hi introdui els interessos de la casa comtal barcelonesa a l'illa. El nebot de la jutgessa vídua Agalbursa, Hug Ponç de Bas, aconseguí d'imposar-se sobre el seu fillastre i hereu, amb l'ajut dels genovesos i d'una expedició comandada per Ramon Torroja (1181). Gràcies a aixó, quan Jaume II començà la conquesta de l'illa (1323) ho féu amb l'ajut d'un partit sard favorable. Tanmateix els Arborea, durant el regnat de Pere el Cerimoniós, dirigiren les revoltes anticatalanes, atiades per Gènova, des del 1356. Hug IV va morir a mans dels seus propis súbdits (1383). La seva germana Elionor, casada amb el genovès Brancaleone d'Oria, continuà dirigint les revoltes que, a la llarga, resultaren infructuoses.

67 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Arbòrea, Maria d'  (Sardenya, Itàlia, s XIV - Itàlia ?, s XIV)  Dama. Filla del jutge d'Arbòrea Hug III, l'aliat dels catalans a la campanya de conquesta de l'illa en 1323-24. Es casà amb Guillem Galceran de Rocabertí, fill de vescomte Dalmau IV, mort precisament a Sardenya durant la campanya esmentada. Un germà de Maria, Marià d'Arbòrea, es casà amb Timbor de Rocabertí, germana de Guillem Galceran. A la mort del sogre de Maria, el seu marit heretà la senyoria de Cabrenys, mentre el vescomtat era per al seu cunyat Jofre V. Fill de Maria fou Guerau de Rocabertí, segon del llinatge a la baronia segregada de Cabrenys.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaArboreda, Alexandre  (València, s XVII – 1700)  Escriptor en castellà. Catedràtic de dret a València. Publicà la Fábula de Céfalo y Pocris (1680) i escriví nombroses comèdies barroques, representades amb èxit a València, a Barcelona, a la cort, etc, que restaren inèdites.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arbós i Tur, Jaume  (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1824 – Barcelona, 1882)  Químic. El 1857 instal·là una fàbrica de gas a Mataró; el 1859 obtingué la càtedra de Física i Química del Seminari conciliar de Barcelona; el 1862 patentà el primer gasogen d'aspiració. Féu diversos treballs sobre temes químics i d'interpretació de la ciència des d'un punt de vista teològic.

70 EUROPA - LITERATURA

Arbre de Ciència  (Roma, Itàlia, 1296)  Obra de caràcter enciclopèdic escrita per Ramon Llull. Una de les més extenses i característiques de l'autor, en la qual intenta compendiar tot el saber del món en el seu temps. S'estructura en 14 síntesis en forma d'arbres (dividides cadascuna en set parts: arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits), més dos arbres suplementaris: l'Arbre exemplifical, en què s'ordena l'aplicació pràctica dels altres catorze, i l'Arbre qüestional, amb els dubtes i les qüestions de la doctrina exposada.

71 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Arbregròs, l'  (Morellàs i les Illes, Vallespir)  Masia de l'antic mun. de les Illes, situada a l'esquerra de la riera de Morellàs. Era un antic lloc que tenia 5 focs el 1365.

72 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SelvaArbúcies  (SelvaMunicipi: 86,2 km2, 291 m alt, 6.481 hab (2014). Situat a la vall d'Arbúcies, a l'est del massís del Montseny i drenat per la riera homònima. Hi abunden els boscos (suredes, castanyeres, fagedes, alzinars i pinedes), explotats econòmicament. La indústria de la fusta, amb la sidero-metal·lúrgica i l'agropecuària, i una notable ramaderia són els principals motors de l'economia local. A l'agricultura predomina el secà. El municipi és també un important centre d'estiueig. A la vila destaca la plaça Major, en part porticada, el castell de Montsoriu, el museu municipalInici Pàgina d'història i l'església parroquial de Sant Quirze, consagrada el 923, actualment un temple gòtic. La població és disseminada en nombrosos llogarets, com el de Sant Pere Desplà, amb església pre-romànica. Dins el terme es troba també el santuari de la Pietat. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Biblioteca - Festa del Flabiol - Club Judo

73 CATALUNYA - HISTÒRIA

Arbúcies, combat d'  (Arbúcies, Selva, 13/gen/1714)  Combat de la guerra de Successió, ocorregut entre forces catalanes i borbòniques. Les forces de Felip V, bàsicament un regiment de valons, foren totalment derrotades i perderen sis banderes; hom ha conservat encara el record d'aquesta victòria en la dita popular "Gent d'Arbúcies, gent d'astúcies: matavalons!".

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arbúcies, riera d'  (Selva Riu de 25 km de longitud. Neix a les terres silúriques del Montseny, als vessants orientals del turó de Sesportadores; al seu naixement pren el nom de torrent de Rigrós, però, immediatament rep el nom de riera Gran; es dirigeix vers l'est, per terreny granític, i després de passar per la vila d'Arbúcies, prop de la qual s'uneix, per l'esquerra, amb la riera Xica, continua cap al sud-est. Després de rebre, igualment per l'esquerra, el riu de Cós i de passar encaixada pel terme de Sant Feliu de Buixalleu, arriba a la plana propera a Hostalric, on desemboca per l'esquerra, a la Tordera.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arbuixec, Gaspar Blai  (Agullent, Vall d'Albaida, 1624 – València, 1670)  Predicador i poeta. Doctorat en teologia a València, el 1650 ingressà a l'Oratori de Sant Felip Neri. Autor del Sermó de la conquista de la molt insigne... ciutat de València (1666), de poesies en llatí i d'un himne en la mateixa llengua a la Immaculada Concepció, deixà inèdits dos volums de sermons. El 1671 la universitat de València edità un llibre a la seva memòria amb composicions en llatí, castellà i català.

76 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici PàginaArbull  (Tremp, Pallars Jussà)  Antic terme i santuari de la Mare de Déu d'Arbull, a l'antic mun. de Fígols de la Conca, situat al vessant occidental de la serra de Montllobar, a la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany a la parròquia de Puigverd de Talarn. Era de la jurisdicció de la comanda de Susterris.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arbús, Samsó  (Barcelona, s XVI - Catalunya ?, s XVII)  Impressor. Fou el primer que s'instal·là a Perpinyà (v1584), d'ençà de la curta estada que hi féu l'impressor Rosembach el 1500. La primera obra que hi imprimí fou la versió llatina del Directorium curatorum del bisbe d'Elna, Pere Màrtir Coma (1584). La seva presència a Perpinyà consta fins al 1598; el 1608 fou succeït en la impremta per Bartomeu Mas.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arç, coll de l'  (Catalunya)  Depressió (1.140 m alt) de la serra que separa les aigües del riu Arija de les del riu Merlès, entre els rasos de Tubau i el coll de Merolla,

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Arc, l'  (Benimantell, Marina Baixa)  Caseriu, separat per la serra d'Aitana de la resta del terme. Es troba a la capçalera del barranc de l'Arc que s'uneix al riu de Sella sota la vila d'aquest nom.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Arc, pla de l'  (Plana AltaExtensa depressió, compresa entre Bell-lloc del Pla, la Vall d'Alba, Vilafamés, la Pobla Tornesa i Cabanes de l'Arc, formada per petites planes i suaus ondulacions triàsiques, zona de transició entre la Plana regada i els massissos muntanyosos del Maestrat; és envoltada per les muntanyes de la Maigmudella, la Gasiona i el Gaidó. Rep el seu nom de l'antic arc romà conservat dins el terme de Cabanes de l'Arc, anomenat arc de Cabanes o del Pla.

81 CATALUNYA - EMPRESA

Arc de Barà, Les Edicions de l'  (Valls, Alt Camp, 1927 – Barcelona, v 1936)  Editorial creada per Manuel González Alba. Començà les seves activitats amb la publicació d'obres literàries. El 1929 passà a Barcelona iInici Pàgina s'especialitzà en literatura política d'orientació esquerrana amb les col·leccions "Biblioteca d'Estudis Socials i Polítics" i "Petita Col·lecció d'Opuscles". Ha editat el Manifest del Partit Comunista (1930), amb pròleg de Serra i Moret, El comunisme i la qüestió nacional i colonial (1930), recull de texts de Lenin, Stalin i Bukharin amb pròleg de Jordi Arquer, la Crítica del programa de Gotha (1936) de Marx i altres obres de Lenin, Plekhanov, Gor'kij, i de Carrasco i Formiguera i Carner-Ribalta. Patrocinà i distribuí el setmanari socialista "Front" (1930).

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arca, coll d'  (el Montmell, Baix Penedès)  Coll (600 m alt), que uneix la serra de la Cova a la tossa del Montmell en el camí d'Aiguaviva a la Juncosa de Montmell.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arca, coll de l'  (la Jonquera, Alt Empordà)  Depressió (581 m alt) de la serra de l'Albera, entre la vall de l'Albera i la capçalera del Llobregat, límit amb el Vallespir. S'obre entre el pic de la Comtessa i el pla d'Arca, que s'estén pel vessant meridional.

84 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Arca, l'  (Sant Nazari, Rosselló)  Santuari de la Mare de Déu de l'Arca, situat a la plana del Rosselló, a la parròquia i terme municipal.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arcaina, Vicent  (València, s XVII)  Metge. Jesuïta. Escriví una memòria sobre la pesta esdevinguda a València el 1647 i el 1648, interessant per la crítica que hi fa d'una altra memòria publicada pel dominicà Francesc Gavaldà sobre la mateixa epidèmia.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arcalís  (Soriguera, Pallars Sobirà)  Poble (769 m alt) de l'antic mun. d'Estac, enlairat damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, davant el poble de Baro. De la seva església parroquial de Sant LleirInici Pàgina depèn el santuari d'Arboló. El seu terme, és, en gran part, boscat (bosc d'Arcalís).

87 ANDORRA - GEOGRAFIA

Arcalís, pic d'  (Ordino, Andorra)  Cim (2.780 m alt) de la serralada que separa la vall de Tristaina de la de Llengonella.

88 CATALUNYA - HISTÒRIA

Arçamala  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)  Antiga possessió del monestir de Ripoll. Hi passa la riera d'Arçamala, que neix al vessant septentrional de la serra de puig Estela, i desemboca al Ter, per l'esquerra, tocant a Sant Joan de les Abadesses.

89 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Arçar  (Sornià, Fenolleda)  Despoblat recent, al vessant septentrional del roc del Rosselló, a la dreta de l'Adasig.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arcavell  (les Valls del Valira, Alt Urgell)  Poble i antic municipi: 17,51 km2, 1.142 m alt, annexat el 1970 a l'actual. El poble és emplaçat a més d'un quilòmetre a l'esquerra de la Valira. L'església parroquial (Sant Andreu) és esmentada l'any 839 i tingué fins al s XVIII jurisdicció sobre el poble andorrà de Juverri. El 1132 el comte Ermengol VI d'Urgell en féu donació a la mitra.

91 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Arce, Juan de  (Castella, s XVII)  Militar. Comandant de l'exèrcit reial a Catalunya l'any 1640. La necessitat d'aquarterar i allotjar les seves tropes en un indret pròxim a la revolta li comportà greus xocs amb la població civil (dificultats a Sant Feliu de Pallerols i assetjament de les seves tropes per un grup de pagesos a Amer del 4 al 7 de maig). Participà en l'acció punitiva contra Santa Coloma de Farners (14 de maig). De tornada fou

92 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici PàginaArcedurgi  (Catalunya)  Seca ibèrica, no identificada, probablement cap a la part occidental de Catalunya.

93 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Archivo de Arte Valenciano  (València, 1915 - )  Publicació periòdica de l'Acadèmia de Sant Carles. Se centra en l'estudi de l'art al País Valencià. La seva publicació fou interrompuda del 1936 al 1952.

94 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Archivo de Prehistoria Levantina  (València, 1928 - )  Revista de prehistòria i arqueologia. Publicada pel Servei d'Investigacions Prehistòriques de la diputació de València. Fou fundada per Isidre Ballester. La seva publicació ha continuat regularment, l'últim volum aparegut és el XXI (1994). És una font important per a conèixer la prehistòria valenciana.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Archs, Manuel  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 21/mai/1894)  Dirigent obrer. Fou un actiu propagandista de l'anarquisme i dirigent dels obrers tèxtils de Sants. Fou executat, acusat absurdament de còmplice de P. Pallàs, autor d'un atemptat contra Martínez Campos.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Archs, Ramon  (Catalunya, v 1883 – Barcelona, 1921)  Dirigent cenetista. Fill de Manuel Archs. Fou inspirador de l'estratègia terrorista de la CNT els anys 1920-21. Detingut l'estiu de 1921, després de l'assassinat d'Eduardo Dato, cap del govern, li fou aplicada la llei de fugues.

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arcís, Francesc Gregori  (País Valencià, s XVI - Salamanca ?, Castella, s XVI)  Metge i teòleg. Fou catedràtic a la universitat de Salamanca. Afavorí les reformes lingüístiques introduïdes per Nebrija a la llengua castellana. És autor d'un tractat escrit en llatí.

98 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Arços, els  (Bula d'Amunt, RossellóAltre nom del llogaret de Sant Joan dels Arços.

99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaArcs, els  (Altea, Marina Baixa)  Masia i caseriu, situat a 1 km a l'oest de la vila.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arcs, els  (Bellvís, Pla d'Urgell)  Poble (217 m alt), situat a l'esquerra del riu Corb, a 2 km al nord de la vila. L'església de Sant Antoni és agregada a la parròquial del Poal; havia estat, ja el s XII, una de les filials de l'església major de Balaguer. Dins l'antic terme dels Arcs (que fou municipi fins a mitjan s XIX) es troba el caseriu de les Tarroges.

101 CATALUNYA - HISTÒRIA

Arcs, els  (Vinyols i els Arcs, Baix CampAltre nom de l'antic terme de Sant Joan dels Arcs.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arcs, els  (Santa Pau, Garrotxa)  Santuari de la Mare de Déu dels Arcs, situat a 2 km al sud-oest de la vila, a l'esquerra del torrent dels Arcs (que neix a la serra de Finestres), i desemboca al Ser. Una primera església devia ésser bastida entre els anys 866 i 877 com a cel·la del monestir benedictí de Sant Julià del Mont, incorporat aquells mateixos anys a Sant Esteve de Banyoles. El 1157 consta ja amb el nom de Santa Maria dels Arcs; era església parroquial de la vall de Santa Pau. Un terratrèmol del 1427 la destruí; anys més tard (1441) fou iniciada la restauració, però aleshores la parròquia ja havia estat traslladada a l'interior de la vila de Santa Pau. Durant els s XVII i XVIII fou construïda l'hostatgeria, el cambril de l'església i un gran retaule tallat per l'escultor olotí Jaume Diví, en gran part destruït el 1936.

103 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Arcs, els  (Fraga, Baix Cinca)  Despoblat, situat a l'esquerra de l'Ebre, a 24 km de la ciutat, poc abans de la desembocadura del barranc de la vall Querna, per on passava l'antiga carretera que unia els camps de barrella d'Atxon, al límit amb els Monegres, amb l'embarcador dels Arcs. L'abandonament del conreu de la barrella i la desaparició de la navegació fluvial han provocat el despoblament d'aquesta zona. El 1950 tenia encara 23 h.

Anar a:   [ Arai ]   [ Aranj ]   [ Arao ]   [ Arbeca ]   [ Arbr ]   [ Arca ]Inici Pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons