|
|
|
Anar a: [ Sant Q ] [ Sant Quirze de P ] [ Sant Roc ] [ Sant S ] [ Sant Salvador d ] [ Sant Salvador de P ] Per a molts, haver guanyat riqueses no ha estat la fi, sinó un canvi de les seves misèries. (Sèneca) 1 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Quilis (Estopanyà, Ribagorça) Santuari (1.082 m alt), a l'oest del terme, al cim de la serra de Sant Quilis, termenal amb els municipis de Benavarri (Ribagorça) i Baells (Llitera). 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quintí (Castellbisbal, Vallès Occidental) Església romànica, vora can Pedrerol de Baix, a l'esquerra del Llobregat. 3 CATALUNYA - MUNICIPI
4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quintí de Mediona, monestir de (Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès) Priorat benedictí, dependent de Ripoll, situat a la vila. La seva església és citada el 962, i el 1097 consta com a cel·la o casa monàstica entre les propietats de Ripoll. La possessió de Sant Quintí fou ratificada a Ripoll, sembla que amb ocasió d’erigir-hi el priorat o de reestructurar-lo el 1189. Durant els s XIII-XV era regit per un monjo de Ripoll amb títol de prior, amb una minúscula comunitat en la qual hi havia un o dos sacerdots i algun donat. Durant el s XV el prior no hi residia; hi tenia només un administrador. El 1586 aquest s’extingí i el papa Sixt V l’uní al capítol de la seu de Barcelona. La seva església és ara la parroquial de la vila de Sant Quintí de Mediona. 5 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Quintí de Montclar (Montclar de Berguedà, Berguedà) Antiga església, que centra un petit enclavament (2,88 km2) entre els municipis de Casserres, l'Espunyola i Avià. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quintí de Puig-rodon (Campdevànol, Ripollès) Veure> Puig-rodon. 7 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Quintí d'En Bas (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Antiga parròquia de l'antic mun. de Sant Esteve d'En Bas, a l'esquerra del Fluvià, a ponent del poble de Joanetes, de la parròquia del qual passà a dependre. És esmentat ja el 998 com a possessió de l'església de Sant Genís de Besalú. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA
9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quirc de Colera (Rabós d'Empordà, Alt Empordà) Llogaret, situat uns 3 km al sud de l'antic monestir de Colera, centrat per l'església de Sant Quirc. Fou possessió del monestir. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quiri (Noves de Segre, Alt Urgell) Ermita (1.478 m alt), a l'oest del poble, al cim de la muntanya de Sant Quiri, que domina la confluència de les valls de Castellàs i de la Guàrdia, a ponent, i d'aquesta amb la de Pallerols, a llevant. Al vessant meridional hi ha el llogaret de Malgrat de Noves. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quiri de Pobellà (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Ermita, fins el 1970 pertanyia al municipi de Mont-ros, dins el terme de Pobellà, al límit amb el de Montcortès de Pallars (Pallars Sobirà), al cim del tossal de Sant Quiri, que separa les valls d'Ancs i Fosca. 12 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Quiri de Sas (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Santuari (o Sant Quirç de Sas) de l'antic mun. de Benés, a l'antic Batlliu de Sas, aturonat a 1.620 m alt, al tossal de Sant Quiri, que domina pel sud el coll de Sas, a la divisòria de les valls d'Erta (amb el poble de Sas) i de Manyanet. 13 ALGUER - HISTÒRIA Sant Quirigo (l'Alguer, Sardenya) Despoblat. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA
15 CATALUNYA - MUNICIPI
16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quirze de Colera (Rabós d'Empordà, Alt Empordà) Veure> Sant Quirc de Colera. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quirze de Galliners (Vallès Occidental) Veure> Sant Quirze del Vallès. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quirze de la Serra (Vallès Occidental) Veure> Sant Quirze del Vallès. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quirze de Pedret (Cercs, Berguedà) Església preromànica, situada prop de Berga, documentada des del 983. Presenta una planta de tres naus, de tipus basilical, separades per pilars. Els arcs que uneixen 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quirze de Surp (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà) Església romànica, de la parròquia i de l'antic municipi de Surp, dominant aquesta vila. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quirze de Terrassa (Vallès Occidental) Veure> Sant Quirze del Vallès. 22 CATALUNYA - MUNICIPI
23 CATALUNYA - MUNICIPI
24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Rafael (Cocentaina, Comtat) Veure> Poblenou de Sant Rafael, el. 25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Rafel de Forca (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Parròquia (129 m alt), a l'extrem sud-est del terme, al límit amb el de la ciutat d'Eivissa. L'església parroquial (Sant Rafael), creada per la divisió parroquial del 1785, i les poques cases que l'envolten són situades a un extrem de la vénda de Forca. És una de les tres parròquies interiors de l'illa. 26 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Rafel del Riu (Baix Maestrat) Veure> Sant Rafel del Maestrat. 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Ramon (Xirivella, Horta) Barri, format per habitatges obrers. construït cap al 1955 i poblat per immigrants en la major part. Situat a 1,2 km del nucli principal, amb església dependent de la parròquia de Xirivella. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Ramon (Constantí, Tarragonès) Caseria i santuari, al nord del terme, vora la carretera de Reus al Morell. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Ramon (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat) Santuari, al cim de la muntanya de Sant Ramon (288 m alt), termenal dels municipis de Sant Boi (abans de la quadra de Benviure), Sant Climent de Llobregat i Viladecans, antigament dit la Fita. L'edifici fou construït el 1887. Hom ha iniciat la instal·lació, en aquesta muntanya, d'un parc forestal d'una extensió de 35 ha. 31 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Ramon, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1875, pel pretendent carlí Carles Maria dels Dolors de Borbó, a Albert Morera i Santaló ( ? v1820 - Madrid?, d1880), cap d'estat major de les forces carlines del Principat (1874-75), únic titular. Li ha estat atribuïda la traició de la causa carlina en les converses de l'hostal de la Corda (1875), pel fet que conservà el grau de coronel a l'exèrcit alfonsí i que fou, més tard, cap de la policia de Madrid. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA
33 CATALUNYA - MUNICIPI
34 CATALUNYA - GEOGRAFIA
35 CATALUNYA - GEOGRAFIA
36 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Sant Redemptor, orde del (Terol, Aragó, 1188 - 1196) Orde militar fundat per Alfons I de Catalunya-Aragó, amb la finalitat de redimir captius cristians. La fundació fou feta amb consentiment de fra Rodrigo Gonçalves, aleshores comanador de Castella i lloctinent del mestre templer d’Alfambra, fundador el 1174 de l'orde de Santa Maria de Montgaudi. El rei dotà la nova casa amb terres del terme de Terol, la vila de Castellot i amb un vassall en poblacions de més de cent habitants d’Aragó, el Principat de Catalunya, Provença, Roergue, Millau i Gavaldà. Li atorgà també franquesa de lleuda, passatge, pontatge i altres imposicions. El centre havia d’ésser Terol, i totes les cases haurien d’obeir el mestre resident en aquesta ciutat. Havien de seguir la regla d’Alfambra o del Cister i els frares d’Alfambra reconeixerien com a superior el mestre de la casa mare o Hospital del Sant Redemptor. La quarta part de les rendes havien d’ésser destinades a la redempció de captius. El 1189 fou nomenat el comte Rodrigo Gonçalves com a preceptor i el rei li confirmà les possessions. Amb tot, l’orde no pogué resistir la competència dels grans ordes militars i durà només fins el 1196, que fou incorporat al Temple. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Roc (Badalona, Barcelonès) Barri residencial obrer i perifèric, situat entre l'autopista de Mataró i l'avinguda d'Alfons XIII, en el límit amb el terme municipal de Sant Adrià de Besòs. És format per blocs d'habitatges i té associació de veïns i parròquia. 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Roc (Vinaròs, Baix Maestrat) Caseria, al sud de la ciutat, a la costa. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Roc, raval de (Bossost, Vall d'Aran) Barri de la vila. 40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
41 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Roc de Viu (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Ermita, dins l'antic terme de Viu de Llevata, situada a ponent del poble, al coll de Sant Roc (1.440 m alt), que comunica la vall de Viu amb la de Trepadús. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Roc d'Olot (Olot, Garrotxa) Antic veïnat i actual barri, situat al sud-oest del nucli urbà, a la dreta del Fluvià, al sector de la carretera de Santa Coloma de Farners. L’antic veïnat rebé el nom del santuari i font de Sant Roc, prop del riu (units a la ciutat pel passeig de Sant Roc), on se celebraven diversos aplecs. Modernament s’hi ha format un barri suburbà, d’immigrats, amb una gran anarquia urbanística i deficients infraestructures, dit popularment Pequín. Ha estat creada una nova parròquia, sota l’advocació de sant Roc. 43 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Romà (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya) Antic castell, situat al sud-est del terme, als vessants del Cadí. Existia ja el 1108, quan fou encomanat als Pinós, juntament amb els castells de Josa i d'Orsera. Defensava el pas de la Cerdanya al Berguedà. En resten alguns murs i una torre, aprofitats per a mas i per a cortals. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Romà (Santa Maria de Miralles, Anoia) Església i caseria, cap del municipi, situada al fons de la vall, prop de la carretera, on es traslladà vers el 1915 la parroquialitat de l'antiga església, situada prop del castell. El 1413 consta existent amb el nom de Florensola, i més tard de Fransola. Es restaurà el 1913, i el 1916 s'amplià i es construí al seu costat la rectoria. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA
46 ANDORRA - GEOGRAFIA Sant Romà d'Aubinyà (Sant Julià de Lòria, Andorra) Veure> Aubinyà, església d'. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Romà de Casamor (Cabanelles, Alt Empordà) Església, sufragània de la parròquia de Queixàs. Existia ha el 844, quan fou confirmada la nova possessió al monestir de Sant Pere d'Albanyà. El 869 ja pertanyia al monestir de Santa Maria d'Arles (Vallespir) i tenia la categoria de cel·la o petita propietat monàstica, regida per monjos el 881. Del s XIII en endavant fou una parròquia del bisbat de Girona, però en percebia el delme el monestir d'Arles. El 1360 tenia també com a titular sant Tiburci. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Romà de la Clusa (Castell de l'Areny, Berguedà) Poble i antiga parròquia, que presideix la profunda clotada de la Clusa. La seva demarcació forma l'extrem septentrional del municipi i és a 1.250 m alt. L'església de Sant Romà és un antic edifici romànic del s XII, de volta força apuntada, adossat a l'antiga rectoria, que fou restaurat entre els anys 1963 i 1965. Al principi del s XX hom hi venerava una majestat romànica. Avui dia no té vida pròpia i l'església i les cinc masies que en depenen són agregades a Castell de l'Areny. 49 ANDORRA - GEOGRAFIA Sant Romà de les Bons (Encamp, Andorra) Veure> Bons, les. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Romà de Sau (Vilanova de Sau, Osona) Veure> Sau. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA
52 ANDORRA - GEOGRAFIA Sant Romà dels Vilars (Andorra la Vella, Andorra) Veure> Vilar d'Engordany, el. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA
54 CATALUNYA - MUNICIPI
55 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Sadurní d'Aulet (Sopeira, Ribagorça) Església i despoblat de l'antic mun. de Sant Orenç, a l'esquerra del barranc d'Aulet, aigua amunt d'Aulet. És esmentat ja el s IX. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Sadurní de Collsabadell (Llinars del Vallès, Vallès Oriental) Poble, centrat en l'església parroquial que s'alça al cim d'un petit turó, contrafort septentrional de la serra del Corredor, a l'esquerra de la riera de Mogent; la façana conserva restes de l'edificació romànica del s XI, reformada als s XIII, XVII i XX. Té un campanar de planta quadrada, en el característic estil gòtic tardà de la comarca. El lloc és esmentat ja el 998 i la parròquia el 1040. Pertangué a la canònica de la seu de Barcelona. Fou agregat al s XIX al municipi de Llinars. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Sadurní de Gallifa (Gallifa, Vallès Occidental) Església romànica (951 m alt), situada dalt el puig de Sant Sadurní de Gallifa, que culmina als cingles de Sant Sadurní de Gallifa, als vessants nord de la vall, continuació vers l'oest dels cingles de Bertí. Existia ja el 939 i tenia prop seu un antic castell o fortalesa. A l'església, renovada al s XI, s'establí el s XV un petit priorat, dependent de Sant Pere de la Portella, de molt curta durada. El 1714 s'edificà la veïna casa dels ermitans, avui abandonada. Pertany a la masia de 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Sadurní de l'Heura (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà) Poble (112 m alt), al nord-est del terme, a ponent del nucli de Cruïlles. L’església parroquial de Sant Sadurní (esmentada ja el 1034 amb el nom de Sant Sadurní de Salzet) fou possessió de la mitra de Girona, igual com el castell de Sant Sadurní o de l'Heura, esmentat ja al s XII. El lloc fou incorporat a la corona el 1442 i constituït carrer de Barcelona. El 1974 formà un únic municipi amb els antics termes de Cruïlles i de Monells. 59 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Sadurní de Rotgers (Borredà, Berguedà) Antiga parròquia, al nord-oest del terme, entre les demarcacions de Vilada i Castell de l’Areny. El 888 el lloc fou cedit, juntament amb Borredà, al monestir de Ripoll. L’església és esmentada el 938; fou bastida al costat del palau Rotger o Rodegari; era sufragània de Borredà i algun temps (s XII-XIV) parròquia independent. L’església, un magnífic exemplar romànic, fou refeta i consagrada l’any 1167 aprofitant els murs de l’anterior. Pertangué a Ripoll fins el 1835, que passà amb Borredà al bisbat de Vic. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Sadurní de Tavèrnoles (les Valls de la Valira, Alt Urgell) Veure> Sant Serní de Tavèrnoles. 61 CATALUNYA - MUNICIPI
62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador (Tarragona, Tarragonès) Barri de la ciutat, situat al límit amb el municipi dels Pallaresos (del qual foren annexades unes hectàrees el 1971 al de Tarragona) i amb el de Constantí. Al començament dels anys 1970 el patronat municipal de l’habitatge de Tarragona hi bastí 1.500 habitatges i en projectà la construcció d’uns altres 1.500. Acull sobretot la població immigrada atreta per la industrialització del sector. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador (el Vendrell, Baix Penedès) Barri marítim, a ponent de la desembocadura de la riera de la Bisbal, des de la qual i fins a Coma-ruga s'estén la platja de Sant Salvador. L'església de Sant Salvador de Mar és esmentada des del s. XVIII. Fou, des de la fi del s. XIX, un nucli d'estiueig, i modernament ha esdevingut un important centre turístic. L'antiga casa d'estiueig de Pau Casals ha estat convertida en museu i s'ha edificat l'Auditori Pau Casals. 64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Salvador (Benavarri, Ribagorça) Ermita (868 m alt), a l'oest de la vila, al cim de la serra de Sant Salvador, a la divisòria d'aigües de la Noguera Ribagorçana i l'Éssera. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador (les Borges Blanques, Garrigues) Ermita, al sud de la ciutat, a la vall de les comes de Vinaixa. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador (Súria, Bages) Ermita, a l'esquerra del Cardener, dins l'angle nord-oriental del terme, aturonat a 515 m alt. Al temps de la primera guerra Carlina desaparegué un crucifix gòtic, venerat a l'ermita primitiva. L'església nova, inaugurada el 1888, és al cim del turó, en lloc diferent de l'antiga, situada més 67 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Salvador (Prats de Molló, Vallespir) Poble (850 m alt) (o els Hostalets), a l'oest de la vila, a l'esquerra del Tec, poc abans de la confluència amb la vall de la Persigola. La seva església parroquial (Sant Salvador), romànica (s XII), emplaçada 100 m per damunt de la carretera, es veié molt afectada per les inundacions del 1940. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador, raval de (Lleida, Segrià) Barri (o Vilanova del Bisbe), continuació, de fet, del raval de Sant Gili, sorgit a la partida de les Pardinyes, poc després de la conquesta cristiana del 1149, extramurs de la ciutat. L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica; subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any. 69 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Salvador, roc de (Banys d'Arles, Vallespir) Contrafort (1.235 m alt) occidental del roc de Frausa, que domina la vall de Montdony, a l'antic mun. de Montalbà de l'Església. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador, serra de (el Pont de Claverol, Pallars Jussà) Contrafort oriental de la serra de Lleràs, a l'antic mun. de Toralla i Serradell, que limita pel sud la vall del barranc de Serradell, on s'assenta l'ermita de Sant Salvador (1.216 m alt), de la parròquia de Toralla. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador d'Adraén (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell) Ermita (1.697 m alt), a la capçalera del riu de 72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador d'Avencó (Aiguafreda, Vallès Oriental) Església romànica, a la dreta de la riera d'Avencó. Fou edificada al s XII, i es conserva íntegra la primitiva edificació. Serví algun temps d'ajuda parroquial a la primitiva parròquia d'Aiguafreda de Dalt. Fou restaurada el 1970, i torna a servir d'ajuda parroquial del barri residencial que s'ha construït entorn seu. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Bellver (Sant Boi de Lluçanès, Osona) Veure> Sant Salvador d'Orís. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Bianya (la Vall de Bianya, Garrotxa) Poble (598 m alt), situat a la capçalera de la vall de Bianya. És centrat per l’església parroquial, consagrada el 1170, d’origen romànic (es conserva la fàbrica i l’absis, però la porta d’accés, els capitells i les columnes responen a una restauració efectuada a la primeria del s XX). Tenia com a sufragànies la de Sant Ponç d’Aulina i la de Sant Martí del Clot. Foren totes possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses. L’antic terme comprenia, encara, els veïnats de l’Abella i dels els 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Breda (Breda, Selva) Veure> Breda, monestir de. 77 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Salvador de Canomals (Bompàs, Rosselló) Masia i antiga església, a l'est del poble, a la carretera de Perpinyà a Torrelles de la Salanca. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Capolat (Capolat, Berguedà) Església actualment en ruïnes, situada al serrat de Sant Salvador (1.155 m alt), que fa de termenal dels municipis de Capolat, Avià i l'Espunyola. Ha donat nom a la masia de Sant Salvador, situada a les Tombes. 82 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Salvador de Cirà (Trullars, Rosselló) Petit monestir benedictí, situat en el terreny pantanós, entre Pontellà i Vilamulaca. Existia ja el 1144 i és coneguda la llista dels seus priors des del 1151. El 1238 s'uní al monestir de Sant Salvador de Breda, i el papa Innocenci IV en confirmà la unió el 1246. El 1273, quan no tenia sinó el prior i alguns servents, fou venut als templers del Masdéu, que en endavant tingueren cura de fer celebrar el culte a l'església de Sant Salvador i a la seva annexa de Sant Miquel de Candell. Al s XVIII ja es trobava en ruïnes. No hi roman cap resta notable. Fou més aviat una casa per a donats que un monestir pròpiament dit. 79 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
80 CATALUNYA - MUNICIPI
81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de la Calçada (Gelida, Alt Penedès) Caseria, a l'esquerra de l'Anoia. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de la Vedella (Cercs, Berguedà) Poble, situat a l'esquerra del Llobregat, a la confluència amb el torrent de la Nou. Fins al començament del s XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l'església parroquial (Sant Salvador), antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació. Les tres esglésies donaren nom, al llarg del s XIII, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols (Fígols de les Mines), però la colònia de Sant Salvador de la Vedella s'establí, no prop de l'església, com les altres, sinó 1 km aigua amunt. El nou pantà de la Baells ha inundat aquest barri, on s'agrupava la major part dels habitants del lloc. El 1970 el poble tenia encara 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA
85 CATALUNYA - GEOGRAFIA
86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Maians (Toses, Ripollès) Veure> Maians. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Margalef (Margalef de Montsant, Priorat) Ermita (s XVI), construïda dins una enorme espluga, al vessant septentrional del Montsant. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Montmajor (Montmajor, Berguedà) Veure> Hospital, l'. 89 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Salvador de Montpedró (Castellonroi, Llitera) Església (545 m alt), aturonada, a l'est del poble, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, damunt la resclosa del pantà de Santa Anna. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Montsec (Llimiana, Pallars Jussà) Santuari, al sud del terme, al vessant meridional del Montsec de Rubies, sota el pic de Migjorn. És anomenat popularment el Sant del Bosc. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Pelagalls (les Pallargues, Segarra) Veure> Golonor, església de. 92 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Sant Salvador de Perpinyà (Perpinyà, Rosselló) Antic convent de canongeses de Sant Agustí, erigit a la ciutat, a la costa de Sant Salvador, a l’indret de la font Nova. Fou fundat el 1229 i el protegí el papa Innocenci IV i els reis del Casal de Barcelona i de la línia de Mallorca. La seva primera priora fou Bonasies, que morí el 1246. El 1339 tenia catorze religioses i la priora refusà d’admetre'n de noves per manca de rendes. El 1545 fou beneïda una església nova, que subsistí, com la comunitat, fins a la Revolució Francesa 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Predanies (Prats i Sansor, Baixa Cerdanya) Santuari, situat sobre Sampsor, prop del coll de Faig. El 1289 fou saquejat pels comtes de Foix en les lluites político-religioses que assolaren la Cerdanya. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Puig-alder (les Planes d'Hostoles, Garrotxa) Veure> Puig-alder. 95 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Salvador de Sacalçada (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès) Antiga capella, situada a l'indret de la torre de Sant Salvador, prop de la carretera de Barcelona a Tarragona. Al lloc dit Calciata (990), consta des del 1180 la capella de Sant Salvador, que rebia aquest nom pel fet de trobar-se prop de l'antiga calçada o via romana. Originàriament era de la parròquia d'Olèrdola, però consta de Vilafranca des del 1413. 96 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Salvador de Serradellops (Oristà, Osona) Antiga parròquia rural, situada a l'extrem de llevant del municipi, prop del mas de Santsalvador, a la capçalera de la riera de Segalers. Actuava com a parròquia independent des del 1047. Fins al s XIV tingué una dotzena de masos. Després del despoblament s'uní com a sufragània a Olost, fins que el 1878 passà a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d'Alboquers. En resta l'església romànica, amb alguns retocs posteriors, envoltada pel cementiri. Dins la seva antiga demarcació hi ha l'enclavament de Muntanyola, dit la Muntada o Sant Salvador, entre Oristà i Sant Bartomeu del Grau. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA
98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Toló (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Poble (787 m alt), situat al vessant esquerre de la vall de Conques, al peu de la serra de Campanetes. De la seva església parroquial (Sant Salvador) depèn la de Sant Vicenç de Toló, antiga matriu. El lloc depenia del castell de Toló, pertanyent al vescomtat de Vilamur. Fou municipi independent fins el 1970. L'antic terme comprenia els llogarets i les caseries del Mas de Guillem, Mereia, Perolet, Castellnou, Toló, Mata-solana, la Ferreria, Presquiró i l'hostal Roig. Comprenia encara la casa i antic priorat i quadra de Bonrepòs i el despoblat de Montllor. 99 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Salvador de Torrent (Torrent de Cinca, Baix Cinca) Ermita, a l'oest del poble. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Torroella (Navàs, Bages) Poble, a l'extrem occidental del terme. La colònia del Palà de Torroella és l'únic nucli important de població. L'església parroquial és en un turó (448 m al), a la dreta del Cardener. El territori i la petita torre foren de jurisdicció dels ducs de Cardona. 101 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Salvador de Verdera (Palau-saverdera, Alt Empordà) Antic castell (670 m alt) (ant: castell de Verdera), situat al cim de la serra de Rodes (dita en aquest sector serra de Verdera), al límit dels termes de Palau-saverdera, Selva de Mar i el Port de la Selva. És esmentat ja el 904 i el 974 el comte Gausfred I d'Empúries-Rosselló el donà al monestir de Sant Pere de Rodes, monestir que domina pel sud i que mantingué la jurisdicció del castell malgrat els drets que hi conservaren els comtes d'Empúries. Ponç V 102 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Sant Salvador del Toro (es Mercadal, Menorca) Antiga parròquia, situada al cim de la muntanya del Toro, que depenia el s XIV de la de Sant Llorenç de Binixems. 103 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Salvador dels Prats (Cardedeu, Vallès Oriental) Antiga església, desapareguda el 1897, esmentada ja el 1073. Depenia de Sant Salvador de Breda. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA
105 CATALUNYA - GEOGRAFIA
106 CATALUNYA - GEOGRAFIA
107 CATALUNYA - HISTÒRIA
Anar a: [ Sant Q ] [ Sant Quirze de P ] [ Sant Roc ] [ Sant S ] [ Sant Salvador d ] [ Sant Salvador de P ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Sant Quirze de Besora
Sant Quirze del Vallès
Sant Quirze Safaja
Sant Rafel del Maestrat
Sant Ramon de Portell
Sant Ramon de Portell, monestir de
Sant Ruf de Lleida
Sant Salvador d'Artà
Sant Salvador de Felanitx
Sant Salvador de la Vedella, monestir de
Sant Salvador de les Espases
Sant Salvador d'Horta
Sant Salvador d'Orís
Sant Salvi de Cladells