|
Anar a: [ Sant Q ] [ Sant Quirze de P ] [ Sant Roc ] [ Sant S ] [ Sant Salvador d ] [ Sant Salvador de P ] Per a molts, haver guanyat riqueses no ha estat la fi, sinó un canvi de les seves misèries. (Sèneca) 1 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Quilis (Estopanyà, Ribagorça) Santuari (1.082 m alt), a l'oest del terme, al cim de la serra de Sant Quilis, termenal amb els municipis de Benavarri (Ribagorça) i Baells (Llitera). 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quintí (Castellbisbal, Vallès Occidental) Església romànica, vora can Pedrerol de Baix, a l'esquerra del Llobregat. 3 CATALUNYA - MUNICIPI Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès) Municipi: 13,79 km2, 326 m alt, 2.116 hab (2015). Situat a la vall del riu de Bitlles, a la vall mitjana del riu de Mediona (a les fonts de les Deus brollen les aigües d'ambdós rius), accidentat per la serra de Mediona, al sector nord-oest de la comarca. Boscs de pins i matollar. L'agricultura és la base de l'economia del municipi, amb conreus de secà (cereals, vinya, oliveres, farratges i arbres fruiters) i de regadiu (hortalisses). Ramaderia de cria de bestiar i avicultura. Indústria tèxtil, minera i paperera (paper de fumar). Estiueig. La vila és a l'esquerra del riu de Mediona, continuada pel raval de la Bòria, sota un turó que dominen les restes de l'antic castell de Sant Quintí de Mediona. L'església parroquial de Sant Quintí és la de l'antic monestir de Sant Quintí de Mediona. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Diables 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quintí de Mediona, monestir de (Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès) Priorat benedictí, dependent de Ripoll, situat a la vila. La seva església és citada el 962, i el 1097 consta com a cel·la o casa monàstica entre les propietats de Ripoll. La possessió de Sant Quintí fou ratificada a Ripoll, sembla que amb ocasió d’erigir-hi el priorat o de reestructurar-lo el 1189. Durant els s XIII-XV era regit per un monjo de Ripoll amb títol de prior, amb una minúscula comunitat en la qual hi havia un o dos sacerdots i algun donat. Durant el s XV el prior no hi residia; hi tenia només un administrador. El 1586 aquest s’extingí i el papa Sixt V l’uní al capítol de la seu de Barcelona. La seva església és ara la parroquial de la vila de Sant Quintí de Mediona. 5 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Quintí de Montclar (Montclar de Berguedà, Berguedà) Antiga església, que centra un petit enclavament (2,88 km2) entre els municipis de Casserres, l'Espunyola i Avià. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quintí de Puig-rodon (Campdevànol, Ripollès) Veure> Puig-rodon. 7 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Quintí d'En Bas (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Antiga parròquia de l'antic mun. de Sant Esteve d'En Bas, a l'esquerra del Fluvià, a ponent del poble de Joanetes, de la parròquia del qual passà a dependre. És esmentat ja el 998 com a possessió de l'església de Sant Genís de Besalú. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quir (Soriguera, Pallars Sobirà) Cim (1.792 m alt) de la serra que separa les conques de la Noguera Pallaresa (coll de Soriguera) i del Segre (vall de Castellàs). Al vessant meridional hi ha el poble de Freixe; al septentrional, els de Soriguera i Puiforniu. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quirc de Colera (Rabós d'Empordà, Alt Empordà) Llogaret, situat uns 3 km al sud de l'antic monestir de Colera, centrat per l'església de Sant Quirc. Fou possessió del monestir. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quiri (Noves de Segre, Alt Urgell) Ermita (1.478 m alt), a l'oest del poble, al cim de la muntanya de Sant Quiri, que domina la confluència de les valls de Castellàs i de la Guàrdia, a ponent, i d'aquesta amb la de Pallerols, a llevant. Al vessant meridional hi ha el llogaret de Malgrat de Noves. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quiri de Pobellà (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Ermita, fins el 1970 pertanyia al municipi de Mont-ros, dins el terme de Pobellà, al límit amb el de Montcortès de Pallars (Pallars Sobirà), al cim del tossal de Sant Quiri, que separa les valls d'Ancs i Fosca. 12 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Quiri de Sas (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Santuari (o Sant Quirç de Sas) de l'antic mun. de Benés, a l'antic Batlliu de Sas, aturonat a 1.620 m alt, al tossal de Sant Quiri, que domina pel sud el coll de Sas, a la divisòria de les valls d'Erta (amb el poble de Sas) i de Manyanet. 13 ALGUER - HISTÒRIA Sant Quirigo (l'Alguer, Sardenya) Despoblat. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quiro (Llobera, Solsonès) Ermita, al camí de Solsona a Torà de Riubregós, entre l'hostal dels Molins i Hostalnou. 15 CATALUNYA - MUNICIPI Sant Quirze de Besora (Osona) Municipi: 8,07 km2, 587 m alt, 2.132 hab (2015). Situat al sector meridional de la comarca, a la confluència del Ter amb el torrent de Clavella, afluent seu per l'esquerra, i al límit amb el Ripollès, comarca a la qual pertanyé fins el 1989. Boscos de pins i roures. Compta amb un total de 168 explotacions agràries. El secà produeix fonamentalment cereals (blat, blat de moro, ordi i civada) i patates) i el regadiu (que aprofita aigües derivades del riu), hortalisses. Ramaderia bovina i porcina. Pedreres. Indústria tèxtil (cotonera i llanera), siderometal·lúrgica, destil·leries, de la construcció i de derivats de la fusta. El poble és a la vora del Ter. Església parroquial de Sant Quirze (1771), barroca neoclassicista. Pont gòtic sobre el Ter. Restes ibèriques i romanes. Àrea comercial de Vic. El lloc fou de la jurisdicció del castell de Besora. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club Excursionista - Unió Esportiva - Club Tennis 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quirze de Colera (Rabós d'Empordà, Alt Empordà) Veure> Sant Quirc de Colera. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quirze de Galliners (Vallès Occidental) Veure> Sant Quirze del Vallès. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quirze de la Serra (Vallès Occidental) Veure> Sant Quirze del Vallès. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quirze de Pedret (Cercs, Berguedà) Església preromànica, situada prop de Berga, documentada des del 983. Presenta una planta de tres naus, de tipus basilical, separades per pilars. Els arcs que uneixen aquests i l'arc de l'absis són visigòtics; la coberta originàriament era de fusta. La planta de l'absis és de ferradura a la nau de l'Evangeli, semicircular a la de l'Epístola (s XII) i quadrangular a la central. Inicialment era decorada amb frescos molt esquemàtics i primitius. Restaurada parcialment al s XII, fou embellida amb nous frescos, aquests d'influència bizantina. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quirze de Surp (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà) Església romànica, de la parròquia i de l'antic municipi de Surp, dominant aquesta vila. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Quirze de Terrassa (Vallès Occidental) Veure> Sant Quirze del Vallès. 22 CATALUNYA - MUNICIPI Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental) Municipi: 14,07 km2, 188 m alt, 19.602 hab (2015), (o Sant Quirze de la Serra). Situat a l'interfluvi de la riera de les Arenes i del Ripoll, al sud-oest de Sabadell. Ha estat tradicionalment un terme agrícola de secà (cereals, patates, vinyes i farratges) i també residencial (barri de les Fonts), però la proximitat de Sabadell i de Terrassa ha motivat un canvi important cap a la indústria (química, del metall, maquinària tèxtil, cartó i embalatges). Hi ha una mica de ramaderia (cria de bestiar porcí) i d'avicultura. Aprofitament d'una faixa calcària per a la fabricació de materials per a la construcció. La població es duplicà en 1900-50 i s'ha quasi triplicat des d'aleshores, això ha comportat una sèrie de problemes d'habitatge i d'infrastructures. El poble és al sector nord-oriental del terme, prop de Sabadell. L'església parroquial actual és dedicada a sant Quirze. El municipi comprèn, a més, el veïnat de la Serra de Galliners, l'antiga església pre-romànica de Sant Feliuet de Vilamilans i l'antiga església de Sant Pere dels Torrents. S'ha trobat un jaciment neolític i un altre de romà a l'indret anomenat bòbila Madurell. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club Excursionista - Institut - El Sot - Gegants - Diari 23 CATALUNYA - MUNICIPI Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental) Municipi: 26,19 km2, 627 m alt, 622 hab (2015). Situat en un terreny muntanyós accidentat per la serra de Bertí, no lluny de la riera de Tenes (o riera de Sant Quirze), al nord-oest de la comarca, en contacte amb el Moianès i al límit amb Osona. A l'àrea forestal hi ha boscs de pins, alzines i roures. L'agricultura, quasi íntegrament de secà, ocupen els escassos sectors plans del terme; els conreus més estesos són els de cereals (blat, moresc, ordi), patates i farratges. Ramaderia. Fabricació de materials per a la construcció. Centre d'estiueig amb urbanitzacions i masies. El poble és a l'esquerra de la riera de Tenes. Església parroquial de Sant Quirze, d'origen romànic, ampliada al s XVII. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Rafael (Cocentaina, Comtat) Veure> Poblenou de Sant Rafael, el. 25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Rafel de Forca (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Parròquia (129 m alt), a l'extrem sud-est del terme, al límit amb el de la ciutat d'Eivissa. L'església parroquial (Sant Rafael), creada per la divisió parroquial del 1785, i les poques cases que l'envolten són situades a un extrem de la vénda de Forca. És una de les tres parròquies interiors de l'illa. 26 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Sant Rafel del Maestrat (Baix Maestrat) Municipi: 21,15 km2, 360 m alt, 502 hab (2015), (o Sant Rafel del Riu). Situat al sector septentrional de la comarca, a la dreta del riu de la Sènia (límit septentrional amb el Montsià). El terreny és pla i aprofitat en una gran part per l'agricultura de secà, on predominen els conreus d'olivera; hi ha poques terres de regadiu. Totes les terres són treballades en règim d'explotació directa. Escassa activitat industrial (derivats de l'agricultura). El poble és situat a l'extrem nord del terme, a la vora dreta del riu de la Sénia. Àrea comercial de Vinaròs. L'existència del terme procedeix de l'expansió agrària i demogràfica del s XVIII. Fins al tercer decenni del s XX pertangué al municipi de Traiguera. Ajuntament 27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Rafel del Riu (Baix Maestrat) Veure> Sant Rafel del Maestrat. 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Ramon (Xirivella, Horta) Barri, format per habitatges obrers. construït cap al 1955 i poblat per immigrants en la major part. Situat a 1,2 km del nucli principal, amb església dependent de la parròquia de Xirivella. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Ramon (Constantí, Tarragonès) Caseria i santuari, al nord del terme, vora la carretera de Reus al Morell. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Ramon (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat) Santuari, al cim de la muntanya de Sant Ramon (288 m alt), termenal dels municipis de Sant Boi (abans de la quadra de Benviure), Sant Climent de Llobregat i Viladecans, antigament dit la Fita. L'edifici fou construït el 1887. Hom ha iniciat la instal·lació, en aquesta muntanya, d'un parc forestal d'una extensió de 35 ha. 31 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Ramon, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1875, pel pretendent carlí Carles Maria dels Dolors de Borbó, a Albert Morera i Santaló ( ? v1820 - Madrid?, d1880), cap d'estat major de les forces carlines del Principat (1874-75), únic titular. Li ha estat atribuïda la traició de la causa carlina en les converses de l'hostal de la Corda (1875), pel fet que conservà el grau de coronel a l'exèrcit alfonsí i que fou, més tard, cap de la policia de Madrid. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Ramon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) Veure> Penyafort. 33 CATALUNYA - MUNICIPI Sant Ramon de Portell (Segarra) Municipi: 18,47 km2, 641 m alt, 506 hab (2015), (o Sant Ramon). Situat a l'oest de l'altiplà de Calaf, al sector més alt de la comarca, damunt els altiplans del pla de Sant Ramon i pla de Viver, que separen les riberes de Sió i del Llobregós, al límit amb l'Anoia. Drenen el terme diversos barrancs tributaris del Sió. Es formà com a resultat de la fusió (1940) del poble de Portell i el barri de la Manresana. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura, totalment de seca; els conreus més estesos són els de cereals (blat, civada i ordi), veces, patates, ametllers i oliveres. Ramaderia (bestiar oví i porcí). El poble sorgí al llarg de la carretera de Cervera a Calaf, a l'indret de l'antic monestir de Sant Ramon de Portell, dit l'Escorial de la Segarra. El municipi comprèn, a més, els pobles de Gospí i Viver de Segarra, l'antic poble de Mont-ros i l'antiga quadra de Jurats. Àrea comercial de Cervera. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Ramon de Portell, monestir de (Sant Ramon de Portell, Segarra) Convent mercedari, situat al poble. Una antiga tradició feia néixer a Portell, antic cap del terme, sant Ramon Nonat. El convent mercedari es fundà vers el 1245, després que Guerau, prior de l’església de Solsona, concedís la propietat de l’església de Sant Nicolau, existent en el dit lloc, a Pere Nolasc, mestre de l’orde mercedari. La tradició vol que es traslladés al convent el cos de sant Ramon, i l’augment de devoció al sant fou causa de l’ampliació del convent els anys 1597 i 1625 i que el general de l’orde Pedro de Salazar el 1675 iniciés la construcció del gran convent i església, anunciats pomposament com l’Escorial de la Segarra. L’església és un magnífic edifici barroc d’una gran nau i cúpula acabat al s XVIII amb línies neoclàssiques. El retaule major i altres ornamentacions foren fets per Pere Costa. El claustre fou construït al principi del s XIX... Segueix... 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Ramon del Pla (Alt Camp) Veure> el Pla de Santa Maria. 36 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Sant Redemptor, orde del (Terol, Aragó, 1188 - 1196) Orde militar fundat per Alfons I de Catalunya-Aragó, amb la finalitat de redimir captius cristians. La fundació fou feta amb consentiment de fra Rodrigo Gonçalves, aleshores comanador de Castella i lloctinent del mestre templer d’Alfambra, fundador el 1174 de l'orde de Santa Maria de Montgaudi. El rei dotà la nova casa amb terres del terme de Terol, la vila de Castellot i amb un vassall en poblacions de més de cent habitants d’Aragó, el Principat de Catalunya, Provença, Roergue, Millau i Gavaldà. Li atorgà també franquesa de lleuda, passatge, pontatge i altres imposicions. El centre havia d’ésser Terol, i totes les cases haurien d’obeir el mestre resident en aquesta ciutat. Havien de seguir la regla d’Alfambra o del Cister i els frares d’Alfambra reconeixerien com a superior el mestre de la casa mare o Hospital del Sant Redemptor. La quarta part de les rendes havien d’ésser destinades a la redempció de captius. El 1189 fou nomenat el comte Rodrigo Gonçalves com a preceptor i el rei li confirmà les possessions. Amb tot, l’orde no pogué resistir la competència dels grans ordes militars i durà només fins el 1196, que fou incorporat al Temple. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Roc (Badalona, Barcelonès) Barri residencial obrer i perifèric, situat entre l'autopista de Mataró i l'avinguda d'Alfons XIII, en el límit amb el terme municipal de Sant Adrià de Besòs. És format per blocs d'habitatges i té associació de veïns i parròquia. 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Roc (Vinaròs, Baix Maestrat) Caseria, al sud de la ciutat, a la costa. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Roc, raval de (Bossost, Vall d'Aran) Barri de la vila. 40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Roc de Canet (Castelló de la Plana, Plana Alta) Ermita. Fou bastida per acord del consell de la vila el 1650, a l'indret de l'hospital d'empestats dit la Casa Blanca. 41 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Roc de Viu (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Ermita, dins l'antic terme de Viu de Llevata, situada a ponent del poble, al coll de Sant Roc (1.440 m alt), que comunica la vall de Viu amb la de Trepadús. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Roc d'Olot (Olot, Garrotxa) Antic veïnat i actual barri, situat al sud-oest del nucli urbà, a la dreta del Fluvià, al sector de la carretera de Santa Coloma de Farners. L’antic veïnat rebé el nom del santuari i font de Sant Roc, prop del riu (units a la ciutat pel passeig de Sant Roc), on se celebraven diversos aplecs. Modernament s’hi ha format un barri suburbà, d’immigrats, amb una gran anarquia urbanística i deficients infraestructures, dit popularment Pequín. Ha estat creada una nova parròquia, sota l’advocació de sant Roc. 43 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Romà (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya) Antic castell, situat al sud-est del terme, als vessants del Cadí. Existia ja el 1108, quan fou encomanat als Pinós, juntament amb els castells de Josa i d'Orsera. Defensava el pas de la Cerdanya al Berguedà. En resten alguns murs i una torre, aprofitats per a mas i per a cortals. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Romà (Santa Maria de Miralles, Anoia) Església i caseria, cap del municipi, situada al fons de la vall, prop de la carretera, on es traslladà vers el 1915 la parroquialitat de l'antiga església, situada prop del castell. El 1413 consta existent amb el nom de Florensola, i més tard de Fransola. Es restaurà el 1913, i el 1916 s'amplià i es construí al seu costat la rectoria. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Romà d'Abella (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Poble 681 m alt, situat damunt un tossal, a l'esquerra del riu d'Abella, on hi ha restes de l'antic castell de Sant Romà i l'església parroquial. Formava part de la baronia d'Abella, i no s'independitzà fins al primer terç del s XIX. Dins l'antic terme hi havia, a més, la caseria de les Masies de Sant Romà. Fou municipi independent fins el 1970. 46 ANDORRA - GEOGRAFIA Sant Romà d'Aubinyà (Sant Julià de Lòria, Andorra) Veure> Aubinyà, església d'. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Romà de Casamor (Cabanelles, Alt Empordà) Església, sufragània de la parròquia de Queixàs. Existia ha el 844, quan fou confirmada la nova possessió al monestir de Sant Pere d'Albanyà. El 869 ja pertanyia al monestir de Santa Maria d'Arles (Vallespir) i tenia la categoria de cel·la o petita propietat monàstica, regida per monjos el 881. Del s XIII en endavant fou una parròquia del bisbat de Girona, però en percebia el delme el monestir d'Arles. El 1360 tenia també com a titular sant Tiburci. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Romà de la Clusa (Castell de l'Areny, Berguedà) Poble i antiga parròquia, que presideix la profunda clotada de la Clusa. La seva demarcació forma l'extrem septentrional del municipi i és a 1.250 m alt. L'església de Sant Romà és un antic edifici romànic del s XII, de volta força apuntada, adossat a l'antiga rectoria, que fou restaurat entre els anys 1963 i 1965. Al principi del s XX hom hi venerava una majestat romànica. Avui dia no té vida pròpia i l'església i les cinc masies que en depenen són agregades a Castell de l'Areny. 49 ANDORRA - GEOGRAFIA Sant Romà de les Bons (Encamp, Andorra) Veure> Bons, les. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Romà de Sau (Vilanova de Sau, Osona) Veure> Sau. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Romà de Tavèrnoles (Llavorsí, Pallars Sobirà) Poble (1.254 m alt), al sud del terme, damunt un encinglerat serrat que domina, per la dreta, la Noguera Pallaresa, davant l'aiguabarreig amb el riu Madriu. La seva església parroquial (Sant Quirze), depèn de la parròquia de Rodés. Pertanyia al veí monestir de Vellanega i, des del 1093, al de Sant Serni de Tavèrnoles. En extingir-se aquest monestir el 1592, la senyoria de Sant Romà passà al seminari de la Seu d'Urgell, que encara la posseïa el 1831. 52 ANDORRA - GEOGRAFIA Sant Romà dels Vilars (Andorra la Vella, Andorra) Veure> Vilar d'Engordany, el. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Ruf de Lleida (Lleida, Segrià) Priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat al nord-est de la ciutat, a la partida dita abans de Sant Ruf (i després la Plana del Bisbe). El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV. El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia. L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de Sant Ruf. La comunitat tenia aleshores cinc membres. És tradició que la comunitat sucumbí tota en la pesta negra (1348) i que fou abandonat aleshores el monestir; de fet pertanyia... Segueix... 54 CATALUNYA - MUNICIPI Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) Municipi: 19,05 km2, 162 m alt, 12.689 hab (2015). Situat prop de l'aiguabarreig de la riera de Lavern amb el riu Anoia, al nord-est de la plana del Penedès, al límit amb l'Anoia. L'agricultura, totalment de secà, es basava fins al s XIX en la trilogia mediterrània (blat, vinya i olivera), que fou substituïda pel monoconreu de la vinya, necessària per a la indústria vinícola, la qual és molt important i especialitzada en la producció de cava, que fou iniciada a la masia Codorniu l'any 1872 i que s'expansionà fortament a partir del 1940. Altres indústries subsidiàries són la de derivats de la fusta, la paperera, la construcció i la siderometal·lúrgica. Població en ascens. La vila és a l'esquerra de la riera de Lavern. L'església parroquial de Sant Sadurní és d'origen gòtic, però molt reformada posteriorment. El municipi comprèn, a més, els pobles de Monistrol d'Anoia, la Prua i Espiells, les caseries de can Codorniu (conjunt arquitectònic), Can Catassús i d'altres veïnats. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Biblioteca - Joves - Foment Sardanista 55 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Sadurní d'Aulet (Sopeira, Ribagorça) Església i despoblat de l'antic mun. de Sant Orenç, a l'esquerra del barranc d'Aulet, aigua amunt d'Aulet. És esmentat ja el s IX. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Sadurní de Collsabadell (Llinars del Vallès, Vallès Oriental) Poble, centrat en l'església parroquial que s'alça al cim d'un petit turó, contrafort septentrional de la serra del Corredor, a l'esquerra de la riera de Mogent; la façana conserva restes de l'edificació romànica del s XI, reformada als s XIII, XVII i XX. Té un campanar de planta quadrada, en el característic estil gòtic tardà de la comarca. El lloc és esmentat ja el 998 i la parròquia el 1040. Pertangué a la canònica de la seu de Barcelona. Fou agregat al s XIX al municipi de Llinars. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Sadurní de Gallifa (Gallifa, Vallès Occidental) Església romànica (951 m alt), situada dalt el puig de Sant Sadurní de Gallifa, que culmina als cingles de Sant Sadurní de Gallifa, als vessants nord de la vall, continuació vers l'oest dels cingles de Bertí. Existia ja el 939 i tenia prop seu un antic castell o fortalesa. A l'església, renovada al s XI, s'establí el s XV un petit priorat, dependent de Sant Pere de la Portella, de molt curta durada. El 1714 s'edificà la veïna casa dels ermitans, avui abandonada. Pertany a la masia de Sobregrau. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Sadurní de l'Heura (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà) Poble (112 m alt), al nord-est del terme, a ponent del nucli de Cruïlles. L’església parroquial de Sant Sadurní (esmentada ja el 1034 amb el nom de Sant Sadurní de Salzet) fou possessió de la mitra de Girona, igual com el castell de Sant Sadurní o de l'Heura, esmentat ja al s XII. El lloc fou incorporat a la corona el 1442 i constituït carrer de Barcelona. El 1974 formà un únic municipi amb els antics termes de Cruïlles i de Monells. 59 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Sadurní de Rotgers (Borredà, Berguedà) Antiga parròquia, al nord-oest del terme, entre les demarcacions de Vilada i Castell de l’Areny. El 888 el lloc fou cedit, juntament amb Borredà, al monestir de Ripoll. L’església és esmentada el 938; fou bastida al costat del palau Rotger o Rodegari; era sufragània de Borredà i algun temps (s XII-XIV) parròquia independent. L’església, un magnífic exemplar romànic, fou refeta i consagrada l’any 1167 aprofitant els murs de l’anterior. Pertangué a Ripoll fins el 1835, que passà amb Borredà al bisbat de Vic. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Sadurní de Tavèrnoles (les Valls de la Valira, Alt Urgell) Veure> Sant Serní de Tavèrnoles. 61 CATALUNYA - MUNICIPI Sant Sadurní d'Osormort (Osona) Municipi: 30,56 km2, 531 m alt, 86 hab (2015). Accidentat pel massís de les Guilleries, a la dreta de la riera Major. El sector forestal ocupa una bona part del terme; hi ha boscs de pins, alzines, roures i també castanyers, faigs i pasturatges. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura; s'hi conreen cereals, farratges, llegums i patates. Ramaderia porcina i bovina. Població disseminada. El poble és a la dreta de la riera Major, centrada per l'església parroquial de Sant Sadurní, romànica (s X), reedificada al s XI i restaurada recentment. El municipi comprèn, a més, importants masies com la Verneda de Sant Ponç i la Verneda de Sant Feliu (amb l'antiga església de Sant Feliu de Planeses), el mas de Masferrer i la urbanització dels Bonjons. Restes ibèriques al puig Castellar. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador (Tarragona, Tarragonès) Barri de la ciutat, situat al límit amb el municipi dels Pallaresos (del qual foren annexades unes hectàrees el 1971 al de Tarragona) i amb el de Constantí. Al començament dels anys 1970 el patronat municipal de l’habitatge de Tarragona hi bastí 1.500 habitatges i en projectà la construcció d’uns altres 1.500. Acull sobretot la població immigrada atreta per la industrialització del sector. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador (el Vendrell, Baix Penedès) Barri marítim, a ponent de la desembocadura de la riera de la Bisbal, des de la qual i fins a Coma-ruga s'estén la platja de Sant Salvador. L'església de Sant Salvador de Mar és esmentada des del s. XVIII. Fou, des de la fi del s. XIX, un nucli d'estiueig, i modernament ha esdevingut un important centre turístic. L'antiga casa d'estiueig de Pau Casals ha estat convertida en museu i s'ha edificat l'Auditori Pau Casals. 64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Salvador (Benavarri, Ribagorça) Ermita (868 m alt), a l'oest de la vila, al cim de la serra de Sant Salvador, a la divisòria d'aigües de la Noguera Ribagorçana i l'Éssera. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador (les Borges Blanques, Garrigues) Ermita, al sud de la ciutat, a la vall de les comes de Vinaixa. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador (Súria, Bages) Ermita, a l'esquerra del Cardener, dins l'angle nord-oriental del terme, aturonat a 515 m alt. Al temps de la primera guerra Carlina desaparegué un crucifix gòtic, venerat a l'ermita primitiva. L'església nova, inaugurada el 1888, és al cim del turó, en lloc diferent de l'antiga, situada més avall. 67 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Salvador (Prats de Molló, Vallespir) Poble (850 m alt) (o els Hostalets), a l'oest de la vila, a l'esquerra del Tec, poc abans de la confluència amb la vall de la Persigola. La seva església parroquial (Sant Salvador), romànica (s XII), emplaçada 100 m per damunt de la carretera, es veié molt afectada per les inundacions del 1940. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador, raval de (Lleida, Segrià) Barri (o Vilanova del Bisbe), continuació, de fet, del raval de Sant Gili, sorgit a la partida de les Pardinyes, poc després de la conquesta cristiana del 1149, extramurs de la ciutat. L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica; subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any. 69 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Salvador, roc de (Banys d'Arles, Vallespir) Contrafort (1.235 m alt) occidental del roc de Frausa, que domina la vall de Montdony, a l'antic mun. de Montalbà de l'Església. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador, serra de (el Pont de Claverol, Pallars Jussà) Contrafort oriental de la serra de Lleràs, a l'antic mun. de Toralla i Serradell, que limita pel sud la vall del barranc de Serradell, on s'assenta l'ermita de Sant Salvador (1.216 m alt), de la parròquia de Toralla. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador d'Adraén (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell) Ermita (1.697 m alt), a la capçalera del riu de Bona, al coll de Sant Salvador, a l'extrem occidental de la serra de Cadí. 72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Salvador d'Artà (Artà, Mallorca Oriental) Santuari (o de s'Almudaina d'Artà), dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, patrona de la vila, que s’alça al nord mateix del nucli urbà, dins el recinte emmurallat de s'Almudaina d'Artà, al cim del puig de Sant Salvador de s'Almudaina d'Artà. Ja el 1282 consta l’existència de culte a sant Salvador dins la fortificació, i de mitjan s XIV són les primeres notícies de l’església. Havent servit s’Almudaina d’Artà d’hospital durant la terrible pesta del 1820, fou cremat tot el que contenia aquella fortificació, excepte la imatge de la Mare de Déu, que havia estat custodiada a l’església parroquial; a partir del 1825 fou construït l’actual santuari, consagrat el 1832. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador d'Avencó (Aiguafreda, Vallès Oriental) Església romànica, a la dreta de la riera d'Avencó. Fou edificada al s XII, i es conserva íntegra la primitiva edificació. Serví algun temps d'ajuda parroquial a la primitiva parròquia d'Aiguafreda de Dalt. Fou restaurada el 1970, i torna a servir d'ajuda parroquial del barri residencial que s'ha construït entorn seu. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Bellver (Sant Boi de Lluçanès, Osona) Veure> Sant Salvador d'Orís. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Bianya (la Vall de Bianya, Garrotxa) Poble (598 m alt), situat a la capçalera de la vall de Bianya. És centrat per l’església parroquial, consagrada el 1170, d’origen romànic (es conserva la fàbrica i l’absis, però la porta d’accés, els capitells i les columnes responen a una restauració efectuada a la primeria del s XX). Tenia com a sufragànies la de Sant Ponç d’Aulina i la de Sant Martí del Clot. Foren totes possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses. L’antic terme comprenia, encara, els veïnats de l’Abella i dels els Hostalets de Capsacosta i la masia del Ferró, així com el de Pujador i de Callís. Fou municipi independent fins el 1969. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Breda (Breda, Selva) Veure> Breda, monestir de. 77 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Salvador de Canomals (Bompàs, Rosselló) Masia i antiga església, a l'est del poble, a la carretera de Perpinyà a Torrelles de la Salanca. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Capolat (Capolat, Berguedà) Església actualment en ruïnes, situada al serrat de Sant Salvador (1.155 m alt), que fa de termenal dels municipis de Capolat, Avià i l'Espunyola. Ha donat nom a la masia de Sant Salvador, situada a les Tombes. 82 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Salvador de Cirà (Trullars, Rosselló) Petit monestir benedictí, situat en el terreny pantanós, entre Pontellà i Vilamulaca. Existia ja el 1144 i és coneguda la llista dels seus priors des del 1151. El 1238 s'uní al monestir de Sant Salvador de Breda, i el papa Innocenci IV en confirmà la unió el 1246. El 1273, quan no tenia sinó el prior i alguns servents, fou venut als templers del Masdéu, que en endavant tingueren cura de fer celebrar el culte a l'església de Sant Salvador i a la seva annexa de Sant Miquel de Candell. Al s XVIII ja es trobava en ruïnes. No hi roman cap resta notable. Fou més aviat una casa per a donats que un monestir pròpiament dit. 79 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Salvador de Felanitx (Felanitx, Mallorca Oriental) Santuari (509 m alt), dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, al sud-est de la ciutat, al cim del puig de Sant Salvador de Felanitx, un dels cims del sector meridional de les serres de Llevant, que consta ja amb aquest nom el 1348, en què fou autoritzada a la vila de Felanitx pel rei Pere III de Catalunya-Aragó, senyor alodial de la muntanya, la construcció de la capella, probablement per tal de protegir la població de la pesta, que tanta mortaldat havia produït aquell any. El retaule de pedra, fet per a l’altar major de la primitiva capella, amb tota la història de la passió de la imatge del Crist de Berit, és obra del s XV; en la nova església, construïda del 1707 al 1716, el retaule presideix una capella lateral. Decaiguda la devoció al Crist de Berit, l’altar major del nou santuari, amb un retaule de l’escultor valencià Pere Codonyer, fou dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador... Segueix... 80 CATALUNYA - MUNICIPI Sant Salvador de Guardiola (Bages) Municipi: 37,19 km2, 334 m alt, 3.126 hab (2015), (o Guardiola de Bages). Situat al sector sud-oest de la comarca i de Manresa, a les vores de la riera de Guardiola, afluent del Llobregat. Agricultura fonamentalment de secà; s'hi conreen vinya (en recessió) i cereals. Indústria alimentària, perfumeria i tèxtil. El terme ha pres caràcter de lloc d'estiueig o de segona residència d'un bon nombre de manresans, amb la construcció de nombrosos xalets i urbanitzacions. Població dispersa, en ascens. El poble sorgí al peu de l'antic castell de Guardiola, del qual hi ha restes; capella gòtica de la Mare de Déu de Gràcia. L'església parroquial és del 1640 i és situada al pla. El municipi comprèn, a més, el poble de Salelles i diversos veïnats o ravals, com el Sellerès, Coll d'Arboç, el Parrot, etc. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Montserrat 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de la Calçada (Gelida, Alt Penedès) Caseria, a l'esquerra de l'Anoia. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de la Vedella (Cercs, Berguedà) Poble, situat a l'esquerra del Llobregat, a la confluència amb el torrent de la Nou. Fins al començament del s XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l'església parroquial (Sant Salvador), antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació. Les tres esglésies donaren nom, al llarg del s XIII, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols (Fígols de les Mines), però la colònia de Sant Salvador de la Vedella s'establí, no prop de l'església, com les altres, sinó 1 km aigua amunt. El nou pantà de la Baells ha inundat aquest barri, on s'agrupava la major part dels habitants del lloc. El 1970 el poble tenia encara 1.865 h, en gran part establerts al nou poble de Sant Jordi de Cercs. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de la Vedella, monestir de (Cercs, Berguedà) Petit monestir benedictí, al marge esquerre del Llobregat, a l’extrem septentrional del municipi, prop de Fígols Vell. L’església i la rectoria de l'antic monestir es troben sobre un característic penyal, que emergeix com un illot a la capçalera del pantà de la Baells, que ha negat el poble i una important colònia obrera de les mines de Fígols que s’havia format al seu voltant. El fundà vers el 830 a l’anomenada villa de Tineosi l’abat Calort de Sant Serni de Tavèrnoles, que el 835 obtingué per a ell un precepte de protecció d’immunitat de Lluís el Piadós. El rei li concedí la lliure elecció de l’abat i la confirmació de béns, entre els quals hi havia Fígols. El 955 el vescomte Branduí li donà Sant Vicenç de Navel i altres béns. A desgrat de parlar-se dels seus abats, i llur autonomia, sembla que mai no trencà la dependència de Tavèrnoles, d’on consta com a simple priorat des del s XIII, unit... Segueix... 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de les Espases (Esparreguera, Baix Llobregat) Santuari de la parròquia d'Olesa de Montserrat des del 1868. Es troba dalt de la muntanya de Sant Salvador (420 m alt), sector de la Serralada Prelitoral a l’esquerra del Llobregat, davant el massís de Montserrat (el riu forma entre ambdós blocs el congost del Cairat). És l’antiga església del castell de les Espases, esmentada ja el 895, quan fou cedit a l’església de Vic. Des del 992 canvià de senyor i es vinculà després al castell d’Esparreguera, fins que el 1351 passà a propietat dels priors i després abats de Montserrat. Del castell, només en resten els fonaments de la torre a la roca que corona el cimal. La capella de Sant Salvador és coneguda des del s XI i fou reconstruïda al s XVI. Des del 1352, que començaren a tenir-ne cura els consellers de Manresa, prengué el caire de santuari. Fou abandonada el 1715 i restaurada el 1784. La darrera restauració important feta al santuari i casa de l’ermità tingué lloc el 1929, per iniciativa del pare Joan Solà. El 1970 fou constituïda a Olesa de Montserrat l’associació dels Amics de Sant Salvador, que vetlla pel seu manteniment. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Maians (Toses, Ripollès) Veure> Maians. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Margalef (Margalef de Montsant, Priorat) Ermita (s XVI), construïda dins una enorme espluga, al vessant septentrional del Montsant. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Montmajor (Montmajor, Berguedà) Veure> Hospital, l'. 89 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Salvador de Montpedró (Castellonroi, Llitera) Església (545 m alt), aturonada, a l'est del poble, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, damunt la resclosa del pantà de Santa Anna. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Montsec (Llimiana, Pallars Jussà) Santuari, al sud del terme, al vessant meridional del Montsec de Rubies, sota el pic de Migjorn. És anomenat popularment el Sant del Bosc. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Pelagalls (les Pallargues, Segarra) Veure> Golonor, església de. 92 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Sant Salvador de Perpinyà (Perpinyà, Rosselló) Antic convent de canongeses de Sant Agustí, erigit a la ciutat, a la costa de Sant Salvador, a l’indret de la font Nova. Fou fundat el 1229 i el protegí el papa Innocenci IV i els reis del Casal de Barcelona i de la línia de Mallorca. La seva primera priora fou Bonasies, que morí el 1246. El 1339 tenia catorze religioses i la priora refusà d’admetre'n de noves per manca de rendes. El 1545 fou beneïda una església nova, que subsistí, com la comunitat, fins a la Revolució Francesa (1790). 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Predanies (Prats i Sansor, Baixa Cerdanya) Santuari, situat sobre Sampsor, prop del coll de Faig. El 1289 fou saquejat pels comtes de Foix en les lluites político-religioses que assolaren la Cerdanya. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Puig-alder (les Planes d'Hostoles, Garrotxa) Veure> Puig-alder. 95 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Salvador de Sacalçada (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès) Antiga capella, situada a l'indret de la torre de Sant Salvador, prop de la carretera de Barcelona a Tarragona. Al lloc dit Calciata (990), consta des del 1180 la capella de Sant Salvador, que rebia aquest nom pel fet de trobar-se prop de l'antiga calçada o via romana. Originàriament era de la parròquia d'Olèrdola, però consta de Vilafranca des del 1413. 96 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Salvador de Serradellops (Oristà, Osona) Antiga parròquia rural, situada a l'extrem de llevant del municipi, prop del mas de Santsalvador, a la capçalera de la riera de Segalers. Actuava com a parròquia independent des del 1047. Fins al s XIV tingué una dotzena de masos. Després del despoblament s'uní com a sufragània a Olost, fins que el 1878 passà a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d'Alboquers. En resta l'església romànica, amb alguns retocs posteriors, envoltada pel cementiri. Dins la seva antiga demarcació hi ha l'enclavament de Muntanyola, dit la Muntada o Sant Salvador, entre Oristà i Sant Bartomeu del Grau. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Terrades (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental) Ermita i caseria (o de Quintana), al nord del terme, al vessant meridional del turó del Pi Novell. És esmentada ja el 1226; el 1930 fou substituït l'antic edifici per un de neogòtic, obra de l'arquitecte Pericas. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Toló (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Poble (787 m alt), situat al vessant esquerre de la vall de Conques, al peu de la serra de Campanetes. De la seva església parroquial (Sant Salvador) depèn la de Sant Vicenç de Toló, antiga matriu. El lloc depenia del castell de Toló, pertanyent al vescomtat de Vilamur. Fou municipi independent fins el 1970. L'antic terme comprenia els llogarets i les caseries del Mas de Guillem, Mereia, Perolet, Castellnou, Toló, Mata-solana, la Ferreria, Presquiró i l'hostal Roig. Comprenia encara la casa i antic priorat i quadra de Bonrepòs i el despoblat de Montllor. 99 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Salvador de Torrent (Torrent de Cinca, Baix Cinca) Ermita, a l'oest del poble. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador de Torroella (Navàs, Bages) Poble, a l'extrem occidental del terme. La colònia del Palà de Torroella és l'únic nucli important de població. L'església parroquial és en un turó (448 m al), a la dreta del Cardener. El territori i la petita torre foren de jurisdicció dels ducs de Cardona. 101 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Salvador de Verdera (Palau-saverdera, Alt Empordà) Antic castell (670 m alt) (ant: castell de Verdera), situat al cim de la serra de Rodes (dita en aquest sector serra de Verdera), al límit dels termes de Palau-saverdera, Selva de Mar i el Port de la Selva. És esmentat ja el 904 i el 974 el comte Gausfred I d'Empúries-Rosselló el donà al monestir de Sant Pere de Rodes, monestir que domina pel sud i que mantingué la jurisdicció del castell malgrat els drets que hi conservaren els comtes d'Empúries. Ponç V ordenà el 1283 que hi fos bastit un nou recinte (l'església sembla que és la primitiva), les ruïnes del qual són les que es mantenen, seguint la cresta de la muntanya. 102 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Sant Salvador del Toro (es Mercadal, Menorca) Antiga parròquia, situada al cim de la muntanya del Toro, que depenia el s XIV de la de Sant Llorenç de Binixems. 103 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Salvador dels Prats (Cardedeu, Vallès Oriental) Antiga església, desapareguda el 1897, esmentada ja el 1073. Depenia de Sant Salvador de Breda. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador d'Horta (Horta de Sant Joan, Terra Alta) Nom popular del convent franciscà de Santa Maria dels Àngels, aixecat sota el puig de Sant Salvador (755 m alt), que s'alça a llevant del nucli urbà. Fou fundat pels conventuals el 1543 i transformat en casa de recol·lectes el 1576. L'església és un edifici gòtic tardà, precedit d'un atri i ampliat amb capelles laterals al s XVII; a la dreta de l'església s'estén l'antic convent i claustre. El convent esdevingué famós pel fet d'haver-hi residit Salvador d'Horta. A 25 minuts del convent, a la part septentrional del puig, hi ha la cova i la font de Sant Salvador. Entorn al convent es veuen encara les restes de les antigues ermites de Sant Pau, Sant Onofre, Sant Antoni i Santa Bàrbara, on residien antigament frares fent vida eremítica. El convent era un lloc de recés i residència de frares ancians que el 1830 tenia 41 membres. L'església es conserva sencera i amb culte, però el convent és en ruïnes. 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador d'Isot (la Baronia de Rialb, Noguera) Veure> Isot. 106 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Salvador d'Orís (Sant Boi de Lluçanès, Osona) Petita comunitat de canonges agustinians (952 m alt) (o de Bellver), que residí entre els s XII i XIV a l’església de Sant Salvador de Bellver, dins el terme municipal. Situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver, al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic. La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110. El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada. Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan s XIV. L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat. En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament. 107 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Salvi de Cladells (Santa Coloma de Farners, Selva) Antic eremitori i convent franciscà, situat dins l’antic terme de Sant Miquel de Cladells, en un indret enlairat, a la banda nord-oriental de la riera de Vallors. Hi havia una ermita dedicada a sant Salvi des d’abans del 1290, regida per donats i amb un benefici presbiteral. El 1690 el lloc fou donat per Francesc de Bournonville, marquès de Rupit i senyor del lloc, als frares franciscans, a instàncies del bisbe franciscà de Girona, Miquel de Pontic, que hi volia fundar un col·legi com el d’Escornalbou. Tot seguit hi fou fundat un convent, que tenia 18 religiosos al segle següent i s’encarregava també de l’Hospital de Santa Maria de Bellver (1735), situat a la vila de Santa Coloma de Farners. Al llarg del s XVIII foren refetes les dependències del convent, amb una hostatgeria per als pelegrins del santuari de Sant Salvi. L’església fou refeta el 1801 gràcies a l’ajuda del duc d’Híxar, successor del... Segueix... Anar a: [ Sant Q ] [ Sant Quirze de P ] [ Sant Roc ] [ Sant S ] [ Sant Salvador d ] [ Sant Salvador de P ] |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|