|
|
|
Anar a: [ Vives i A ] [ Vives i E ] [ Vives i R ] [ Vo ] [ Volt ] [ Volu ] El català perilla, ara més que mai, d'esdevenir un calc de la llengua castellana. (Pompeu Fabra i Poch -1934-) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Argemí, Joan Maria (Mataró, Maresme, 1876 – Barcelona, 1952) Religiós escolapi. Després d'exercir el mestratge a Cracòvia (Polònia) i a Cornigliano (Itàlia), s'instal·là a Catalunya, on fou rector del col·legi de Santa Maria i de Sant Antoni de Barcelona i director de la revista "Academia Calasancia". Cinc vegades fou prepòsit de les Escoles Pies de Catalunya, i durant el seu mandat obrí els col·legis de Sitges i de Granollers, un altre a La Víbora (Cuba), una casa i un noviciat a Mèxic i una casa a Los Ángeles (Califòrnia). 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Ayné, Antoni (Barcelona, 1820 – 1893) Cantant. Fou cantant d'alguna fama, i actuà com a baix a diversos teatres barcelonins. Més tard es dedicà, durant alguns anys, a l'ensenyament. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Ayné, Ramon (Reus, Baix Camp, 1815 - Pontevedra, Galícia, 1894) Pintor. Format a la Llotja barcelonina i a l'Escuela Superior de Madrid. Competí, sense èxit, per la plaça de pensionat a Roma, que 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Ballvé, Ricard (Barcelona, 1886 – 1982) Pianista. Deixeble de J. Salvat, E. Daniel, A. Nicolau i E. Granados. L'any 1913 fundà el Trio de Barcelona, amb J.P. Marès i Marià Perelló. Fou un promotor de la Lliga de l'Associació de Música de Catalunya i de l'Associació de Música de Cambra i professor de l'Acadèmia Ainaud, de Barcelona. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Borrell, Josep (Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1884 – 1960) Escriptor. Residí a Barcelona, on col·laborà a "Catalunya Artística", "Joventut", "La Renaixença", "El Poble Català" i altres publicacions. Publicà reculls de narracions, com Siluetes rusticanes (1914), Evocacions, i de poemes (Preludis lírics) i estrenà diverses peces teatrals: Pallassos de tot l'any, Camí de l'amor, camí de la glòria, etc. Durant la Primera Guerra Mundial es distingí per les seves campanyes aliadòfiles, especialment al periòdic "Justícia". Diverses composicions poètiques seves foren recollides a "Lectura Popular". 6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vives i Campomar, Josep (Maó, Menorca, 1940 - ) Pintor i gravador. Fill de Josep Vives i Llull. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amplià estudis a Florència (1972-73), becat per la Fundació March; conrea la pintura i el gravat -natures mortes i paisatges- dins un concepte nítid i estàtic proper al Novecento italià. Ha exposat individualment des del 1964, Palma (1968), Zuric (1970), Barcelona (1973 i 1975), etc. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Cebrià, Pere Nolasc (Barcelona, 1794 – 1874) Jurista. Es doctorà en dret a Cervera (1817). Fou relator de l'audiència de Barcelona (1820-32), i en restablir-se la Universitat de Barcelona hi professà, i més tard en fou catedràtic. El 1832 inicià la publicació dels usatges catalans, traduïts al castellà i amb notes. Atacà l'actitud favorable a la desamortització expressada per Joan Illas i Vidal en l'opuscle Observaciones sobre el consejo dado al partido moderado por D. Juan Illas y Vidal. Per iniciativa seva fou restaurada la Casa de la Ciutat de Barcelona. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i Ciscar, Antoni (País Valencià, s XIX) Agrònom. Publicà alguns estudis d'interès sobre temes agrícoles, com el titulat Breve noticia del cultivo del arroz, cual se halla establecido en el Reino de Valencia (1833). 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i Ciscar, Josep (València, 1853 – 1893) Erudit. Doctor en dret (1878), fou un dels impulsors de la Societat Arqueològica Valenciana i de l'exposició arqueològica feta a València el 1878, per a la qual redactà el catàleg. Formà una valuosa biblioteca sobre història valenciana. Col·laborà a "Revista de Valencia", "Valencia Ilustrada" i altres periòdics. Publicà diversos opuscles, entre els quals Los diccionarios y vocabularios valencianos (1882), Retratos de alicantinos ilustres (1892), Bosquejo biográfico de Crisóstomo Martínez y Sorlí (1890), Los limoncillos de Sagunto (1885) i Noticias de Pep de l'Horta. Fou soci fundador de la Caixa d'Estalvis de València i acadèmic de Sant Carles. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i de Canyamars, Joan (València ?, s XVI - Sàsser, Itàlia, 1625) Polític. Era senyor de les baronies de Benifairó de les Valls i de Santa Coloma. Aquest darrer lloc, despoblat per l'expulsió dels moriscs, li fou indemnitzat per Felip II de Catalunya-Aragó. Fou ambaixador d'aquest monarca a Gènova, i més tard fou virrei de Felip IV a Sardenya (1623-25). Combaté el bandolerisme del cap del Logudor. Morí en el càrrec. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i de Fàbregas, Elisa (Barcelona, 1909 - ) Escriptora. Col·laborà al "Diario de Barcelona" en 1944-46. És autora dels llibres Vida femenina barcelonesa en el ochociento, Retazos de historia, la novel·la I arribaràs al blanc, el llibre de narracions Anant amb tu i la biografia Pau Casals. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i de Rocamora, Francesc (Oriola, Baix Segura, 1599 - Onda, Plana Baixa, 1674) Prelat i frare carmelità. Germà d'Anastasi. Era doctor en teologia. En 1661 fou nomenat bisbe de Sogorb. Un any abans de la seva mort renuncià a la mitra i es retirà al convent d'Onda per raons de salut. És autor de diversos treballs sobre temes històrics. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Domènech, Màrius (Barcelona, 2/mar/1891 - 1975) Escultor i dibuixant. Deixeble de Reynés a Llotja. Participà en l'Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1911. Residí uns quants anys a París (1912-33). Exposà individualment a Barcelona el 1927 (Galeries Dalmau) i després participà en el Saló de Primavera (del 1933 i el 1934) i en l'Exposició Nacional de Barcelona del 1942. Establert després a Ceret (Vallespir), tornà a exposar individualment a Barcelona (Sala Gaspar) el 1951. Instal·lat després a Eivissa, passà definitivament a Palma de Mallorca, on una Maternitat seva és instal·lada als Jardins de la Muralla, i on en complir 80 anys li fou dedicada una exposició-homenatge (1972). La seva obra, influïda per Maillol, se centra en tipus de la terra catalana -algunes vegades amb una certa policromia, aconseguida amb terres de diferents colors- de formes simplificades, i arriba sovint a un cert popularisme. 17 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Vives i Escudero, Antoni (Madrid, 1859 – 1925) Arabista, numismàtic i arqueòleg. Fill de menorquins, es formà a Maó. El ministeri d'instrucció pública li encarregà la redacció (1905) del volum dedicat a les Balears del Catálogo artístico y monumental de España. Explorà navetes i talaiots menorquins i els comparà amb els nuraghi sards. Publicà també Estudio de arqueología cartaginesa. La necrópolis de Ibiza (1917). Reuní una important col·lecció de monedes i peces arqueològiques, que oferí al municipi de Maó. 18 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Fierro, Antoni (Barcelona, 1940 - ) Pintor. Signa Vives Fierro. Format a Llotja i al Cercle Artístic de Sant LLuc. Residí a París el 1961, i l'any següent féu la seva primera exposició individual, a Cartagena. Ha fet diverses exposicions a Barcelona, a Madrid i a Reus. Des del 1970 residí temporades a Londres, que ha pres com a tema de molts dels seus quadres, i hi ha exposat. Practica un postimpressionisme al servei sovint de temes urbans o suburbials. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Gatell, Josep (Vilabella, Alt Camp, 11/gen/1888 – Barcelona, 12/jun/1978) Sacerdot, historiador, bibliògraf, liturgista i epigrafista. Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret i en teologia, matèries que estudià en diverses universitats europees. Féu viatges científics constants per Europa i l'Àfrica del nord. Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia (1950), Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1943), presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Fou 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i Guioret, Miquel (València, s XV – 1501) Convers judaïtzant. El nom jueu del qual era Yosef Abenfaram. Era fill de Salvador Vives i Valeriola (mort abans del 1500) i de Castellana Guioret, judaïtzant, a casa dels quals funcionava una sinagoga, de la qual Miquel era rabí. Descoberta aquesta pels inquisidors i sorpresos mare i fill en plena funció religiosa, foren processats, relaxats i cremats. Al lloc de la casa fou erigida una església pels inquisidors. Miquel era casat amb Castellana Marc, també judaïtzant, de nom jueu Ester Ciunta. Fou un dels processos més famosos de València -la descripció de la sinagoga, segons informe dels inquisidors, fou recollida per l'humanista barceloní Pere Miquel Carbonell- contra la família Vives, perseguida per la inquisició ja des del 1482 i que culminà amb el ressonant procés de Blanquina Marc i Almenara, mare de l'humanista Joan Lluís Vives, cosí germà de Miquel Vives. 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i Julià, Francesc (València, s XIX – s XX) Arxiver. Fou arxiver municipal. Reorganitzà l'arxiu valencià i féu una tasca meritíssima en la classificació i restauració de documents i textos antics dels fons al seu càrrec. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i Liern, Vicent (València, 1862 – 1930) Arxiver i erudit. Germà de Francesc. Doctor en dret i filosofia i lletres, des del 1888 fou arxiver municipal de València. Publicà Lo rat-penat en el escudo de armas de Valencia (1900), Las casas de los Estudios en Valencia (1907), La puerta de Serranos (1915) i altres monografies. 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i Llisó, Francesc (Alboraia, Horta, 1742 - Sant Miquel dels Reis, València, 1799) Frare jerònim. Vestí hàbit en 1770. Fou home d'altes virtuts, gran modèstia i famosa erudició. Els seus escrits restaren inèdits. 26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vives i Llull, Josep (o Joan) (Maó, Menorca, 1901 - 1982) Pintor. Format a l’illa i, especialment, amb Hermenegild Anglada i Camarasa a Pollença, formà part allà de l’escola pollencina. Conreà un impressionisme clar, basat en el paisatge menorquí -a part el de Pollença-, que exposà sovint a l’illa, bé que de vegades concorregué també a d’altres exposicions (Primera Exposición Española de Bellas Artes, Salamanca 1944). És el pintor menorquí més destacat del seu temps. El 1976 Menorca li dedicà una important exposició- homenatge, a la Caixa d’Estalvis des Castell. Fou pare de Josep Vives i Campomar. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i Marc, Joan Lluís (València, 1492 - Bruges, Bèlgica, 1540) Humanista i filòsof, d'origen jueu. Estudià filosofia a París i fou professor a Lovaina i a Oxford. Un dels principals representants de l'humanisme renaixentista europeu. Criticà durament l'abús que l'escolasticisme feia de la dialèctica fins al punt de convertir les ciències naturals en metafísica. Per resoldre aquest problema proposà un estudi crític de l'objecte i del camp d'investigació de cada ciència, deixant de banda el mètode deductiu i retornant al veritable mètode aristotèlic. Pot ésser considerat un precursor de la filosofia empírica i de la moderna 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i Marjà, Joan Baptista (València, 1545 - Roma, Itàlia, 1632) Eclesiàstic. Estudià a Roma, on es doctorà en ambdós drets (1584). Fou un personatge molt influent a la cort romana, on tramità afers per al rei Felip III, per als jurats de València i altres prínceps i entitats. Féu construir (1605) una tomba nova a l'església de Montserrat de Roma per als papes, on foren traslladats el 1610. Fou ascendit a cambrer secret del papa (1589) i nomenat ardiaca d'Alzira (1607), i s'ordenà de sacerdot el 1609. Obsessionat per la idea missional, fundà un col·legi per a neòfits de missions a la seva casa el 1591, que més tard oferí, sense èxit, a diferents congregacions religioses. També adquirí, després de llargues gestions (1613-25), el palau Ferratini, que oferí al papa Urbà VIII, on el 1627 fou instal·lat definitivament el Col·legi Pontifici de Propaganda Fide o Col·legi Urbanià, amb facultat de conferir el doctorat en filosofia i teologia amb vista al treball missional. Esmerçà la major part de la seva llarga vida en les tasques missionals, a les quals llegà la majoria dels seus béns. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Mendoza, Josep Maria (Barcelona, s XIX – 1909) Notari. És autor de nombrosos articles sobre dret català. Publicà també alguns escrits de caràcter literari. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Oriol, Francesc de Montserrat (Reus, Baix Camp, 1617 - Barcelona, 1688) Doctor en lleis. Establert a Tarragona. Baró d'Altafulla i de Ribelles, governador de Barcelona. El 1681 fou nomenat marquès de Tamarit. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Pexon, Pius (Catalunya, s XVII) Frare dominicà. Fou provincial del seu orde. El 1641 escriví un Discurs apologètic per la immunitat i llibertat eclesiàstica. Partidari de Felip IV, hagué de fugir de Catalunya durant la guerra de Separació. L'obra esmentada no pogué ser impresa fins al 1652, al final de la guerra. 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vives i Planes, Francesc Dionís de (València ?, s XVIII - País Valencià ?, s XIX) Militar. Es distingí en la guerra del Francès. Més tard fou capità general de Cuba, i el 1833 li fou concedit el títol de comte de Cuba, i fou nomenat capità general de València (1833-34). Fou ajudant del general Joan Prim; quan aquest abandonà l'expedició de Mèxic (1862), el denuncià a Isabel II, però la reina no en féu cas. 33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vives i Ponseti, Ignasi (Ciutadella, Menorca, 3/jun/1914 - ) Metge. Llicenciat a Barcelona el 1936, exiliat després de la guerra civil a Mèxic (1939), des de l'any 1941 treballà al servei de Cirugia Ortopèdica de la universitat de Iowa (EUA), d'on fou professor des del 1957. Ha investigat principalment en el camp de la cirurgia òssia i articular, el tractament de les alteracions congènites, les ferides de guerra, l'escoliosi, la luxació de cadera en els infants i la recerca bioquímica en ortopèdia. 34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Roig, Amadeu (Collbató, Baix Llobregat, 1871 – Madrid, 1932) Compositor. Fou confundador, amb Lluís Millet, de l'Orfeó Català, per al qual escriví Els tres tambors i L'emigrant (1890). Estrenà a Barcelona les òperes Artús (1898) i Euda d'Uriach (1900), i a Madrid, amb gran èxit, les sarsueles Don Lucas del Cigarral, Bohemios (1903), Maruxa (1914) i Doña Francisquita (1923). Entre el 1912 i el 1916 compongué les Canciones epigramáticas, sobre textos clàssics castellans. Després d'un viatge a Amèrica s'instal·là a Barcelona (1924) i escriví noves peces per a l'Orfeó (La Balanguera, Idil·lis, etc) i les seves darreres obres sobre textos de Maragall (Nausica i La fi de Serrallonga). 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Roig, Camil (Gelida, Alt Penedès, 1861 - Catalunya ?, 1931) Pedagog, escriptor, músic i eclesiàstic. A disset anys dirigia la banda de l'Asil de Sant Joan de Déu de Barcelona. Ingressà com a religiós en aquella congregació. Fou el primer mestre del seu germà Amadeu. Cantà missa el 1888. Visqué a Màlaga, Cienpozuelos i Palència, dedicat a la labor humanitària prop d'orfes i d'alienats, entre els quals organitzava conjunts musicals. Inventà una màquina de comptar denominada aritmòmetre. Figurà entre els fundadors de l'Acadèmia Pedagògica Catalana. Publicà diverses obres literàries, com Col·lecció de poesies, Historia de l'Esperit Sant i Poema de l'Esperit Sant. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Tutó, Joaquim Veure> Llavaneres, Joaquim Maria de (frare caputxí). 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Tutó, Josep de Calassanç (Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 1854 – Monte Porzio, Itàlia, 1913) Cardenal caputxí. Estudià a Mataró. Viatjà per Amèrica i fou ordenat sacerdot a França. Superior del convent d'Igualada, fou cridat a Roma, i designat consultor de nombroses congregacions romanes. A 45 anys fou nomenat cardenal i residí a Roma fins a la mort, al servei constant i directe de la Santa Seu. Publicà 78 llibres, sovint resums o reculls més que obres originals. Home de confiança de Lleó XIII i encara més de Pius X, intervingué decisivament en els conflictes eclesials del seu temps amb l'atenció posada sobretot en la seguretat doctrinal. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Vich, Pere (Igualada, Anoia, 1858 – Madrid, 1938) Enginyer militar i publicista. Estudià a l’Academia de Ingenieros de Guadalajara (1874-78). Es distingí en obres militars (el Pirineu, Lleida, Cuba, el Marroc, etc) i en la campanya de Melilla (1893). Ascendit a comandant, fou cap de la nova secció de balons aerostàtics de l’exèrcit (1896); per organitzar-la, visità diversos països europeus. A proposta seva, l’exèrcit adoptà el tipus de baló-estel, i el féu construir a Guadalajara. Amb la unitat aerostàtica, intervingué en la guerra del Marroc, on organitzà un servei d’observació des de l’aire. Intervingué en diversos congressos internacionals d’aerostació científica i el 1906 esdevingué vicepresident de la Societat Aeronàutica Internacional. Introduí el dirigible a l’Estat espanyol (1910), alhora que s’interessava també pels progressos de l’aviació: l’1/mar/1909, a Pau, volà per primer cop amb Wilbur Wright. Poc després proposà a l’exèrcit espanyol l’adopció de l’aviació com a arma bèl·lica, i esdevingué cap de la doble secció d’aeronàutica de l’exèrcit (aerostàtica i aviació); el 1912 organitzà, per primer cop al món, un bombardeig aeri, a la guerra del Marroc. El 1914 fundà els aeròdroms militars d’Arzîla i Zèlouân, al Marroc, i el 1907 fou ascendit a general de brigada. Novament destinat a Àfrica (1921-23) i comandant general de Melilla, durant el directori militar fou sotssecretari del ministeri de foment (1923-25). També fou president de la Federación Colombófila Española i vicepresident de la Internacional Columbòfila. Publicà obres com Una visita al monestir de la Oliva (1892), El Real-Aeroclub de España (1905), un estudi sobre l’eclipsi de sol del 1905, Instrucciones para las ascensiones libres (1912), La aerostación aplicada al progreso de la meteorología (1912), Los ingenieros militares en la campaña de África de 1921 a 1922 (1923) i Igualada. Ojeada a su pasado y a su presente... (1926). El 1936, en esclatar la Guerra Civil, era a Madrid, i es refugià a la legació de Noruega, on morí. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vives i Ximenes, Joaquim (Barcelona, 1671 - Catalunya, s XVIII) Jurisconsult. Ciutadà honrat de Barcelona, fou doctor en lleis i exercí com a advocat. El 1708 era oficial del braç militar; durant la guerra de Successió fou partidari de Carles III. Amb el pseudònim de Rector dels Banys participà en la primera edició de les poesies de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, juntament amb Manuel de Vega i Rovira i Joan Bonaventura Gualbes; hi inclogué un elogi d'aquest últim i dos sonets adreçats a F. Vicent Garcia. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vivièr, Lo (Fenolleda) Veure> Viver, el. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vivó, Salvador (València, 1905 - Roma, Itàlia, 1929) Escultor. A la seva mort era pensionat a Roma. Tot i la seva curta vida, el seu art ben prometedor el col·locava ja en un lloc estimable entre els artistes del seu temps. 45 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Vivot, marquesat de (Illes Balears) Títol concedit el 1717 al brigadier Joan Sureda i de Vilallonga (mort el 1752), cavaller d'Alcàntara i regidor perpetu de Palma de Mallorca. Ha passat als Montaner, comtes de Peralada. El palau dels Marquesos de Vivot (can Vivot), a Palma de Mallorca, és una obra destacada de l'arquitectura barroca civil. Planejat amb posterioritatal a 1725 per un arquitecte desconegut, té un magnìfic pati amb columnes corínties de marbre vermell, que s'obre a una escala imperial que porta a la llotja superior. Té pintures murals de l'italià Giuseppe Dardaron sobre els Triomfs d'Alexandre, i una sumptuosa biblioteca. 46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vivot i Descós, Ramon (Illes Balears, s XV – s XVI) Poeta. Cavaller, autor de composicions en català, participà en el certamen poètic convocat a València el 1486 per Ferran Dies. 47 ANDORRA - GEOGRAFIA Vixissarri (Sant Julià de Lòria, Andorra) Veure> Bixessarri. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vizcaíno i Casas, Ferran (València, 1926 - ) Advocat i escriptor en castellà. Doctor en dret, s'especialitzà en legislació sobre teatre i cinema. Ha col·laborat en "ABC", "Pueblo", "Gaceta Ilustrada" i altres periòdics. Per al teatre escriví La senda iluminada (1949), El baile de los muñecos (1950), El escultor de sus sueños (premi València 1953), Las luciérnagas (1963) i moltes altres obres. En el camp del cinema ha publicat Derecho 49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vizcota (Alpont, Serrans) Llogaret (o Vizcota de Abajo), al nord-oest de la vila. Vers el nord-oest, a 2 km, hi ha el petit nucli de Vizcota de Arriba. 50 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Voiant, Sabina (Rosselló, 1795 – 1885) Escriptora. És autora d'un elogi de Mme. de Sevigné premiat per l'Acadèmia Francesa. La seva poesia L'ange gardien adquirí una certa popularitat. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vola, la (Sant Pere de Torelló, Osona) Poble i antiga parròquia rural (Sant Andreu de la Vola), situada a la vall del riu Fornès, a l'angle entre les serres de Cabrera i de Curull. El lloc, amb el nom d'Avetola, existia ja el 923, i la seva església de Sant Andreu fou consagrada el 1032. L'actual és el resultat d'obres i ampliacions de l'antiga dels anys 1594, 1774 i 1828. El seu terme formà ajuntament propi, amb el nom de la Vola i Curull, fins el 1926, que es fusionà amb Sant Pere de Torelló. El terme s'ha despoblat quasi totalment. Hom ha obert la carretera de Vic a Olot a través del coll de Bracons, que travessa tot el terme. És popular a tota la comarca el Rector de la Vola, clergue francès de nom Pere Lafont, que regí la parròquia entre el 1592 i el 1612 i del qual hom conta encara acudits i facècies. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Volada, Domènec (Barcelona, s XV – s XVI) Músic. N'existeixen diverses referències, entre elles una de 1519, a l'ocasió de visitar la catedral de Barcelona l'emperador Carles V. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Volart, Joaquim (Catalunya, s XIX - Manresa, Bages, 1900) Enginyer. Era especialista en camins, canals i ports. Treballà en el ferrocarril de Berga i en altres obres d'importància per al servei de comunicacions de Catalunya. Fou publicista bastant actiu en diaris i revistes. 54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
55 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Voló, banys del (el Voló, Rosselló) Balneari, just al límit amb el terme de Morellàs, a l'esquerra del riu de Rom (a la confluència amb el córrec de Sant Martí), sota el pic d'Estela, al peu de la carretera de Barcelona a Perpinyà. Les aigües són bicarbonatades, sòdiques, alcalines, gasoses i ferruginoses, i són indicades per a malalties del fetge, dels ronyons, de l'aparell digestiu i de la pell; hom n'embotella i comercialitza, i són utilitzades en banys i dutxes a l'establiment balneari. L'edifici fou construït el 1859. Hi ha tres fonts; la font del Voló, la de Sant Martí (la més antiga) i la Clementina; el còrrec de Sant Martí ha estat convertit en parc. Vora l'establiment hi ha un casino de joc. 56 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Voló, batalla del (el Voló, Rosselló, 30/abr/1794 - 1/mai/1794) Fet d'armes, entre les forces franceses, dirigides pel general Dugommier, i les de l'estat espanyol, manades pel capità general de Catalunya, comte de La Unión, que hagué de desallotjat el Voló. La batalla, punt central de la Guerra Gran, invertí el sentit que fins aleshores havia tingut aquesta: els francesos prengueren la iniciativa i penetraren al Principat. 57 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Voló, camp del (el Voló, Rosselló) Camp de concentració (1939), organitzat a la vila pel govern francès l'any 1939, destinat a refugiats civils que arribaven al territori de l'estat francès a la fi de la guerra civil espanyola de 1936-39 procedents de la zona republicana. Era un camp de pas especialment dedicat a dones, vells i criatures, per a ésser traslladats als municipis que s'havien ofert a fer-se'n càrrec. 58 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Voloriu (Fígols i Alinyà, Alt Urgell) Veïnat, al nord del poble, en un coster a l'esquerra del Segre, dominant l'entrada del congost de Tresponts. 60 CATALUNYA - CULTURA Vol-Ras (Catalunya, 1980 - ) Companyia de teatre. Integrada inicialment per Joan Cusó, Joan Faneca i Joan Sagalés. La precisió tècnica en els moviments, la varietat de recursos humorístics, les formes més clàssiques de la pantomima i el teatre visual, així com elements del body art, conformen un estil propi d’elaboració espectacular que s’inicià amb Cavallet d’il·lusions (1980). Des dels orígens, Vol-Ras ha posat el dit al forat d’alguns dels temes més espinosos del present: solitud, competitivitat, deshumanització, però sempre en clau d’humor blanc. El conjunt ha comptat amb la col·laboració d’A. Leparski en Strip-Tease (1984) i de Pep Cruz en Insòlit (1989), Pssssh... (1992) i Gagmania (1995). Des d’aquest darrer espectacle, els tres Joans de Vol-Ras es reduïren a dos: J. Faneca i J. Sagalés. El grup ha continuat la seva trajectòria amb els muntatges Intringulis (1997), GGP. Gestos, ganyotes i postures (1998), Violeta, violada (2000), Again, again!!! (2001), Bon voyage (2003) i Mondomono (2005). 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Volta, Carmel (País Valencià, s XIX - Damasc, Síria, s XIX) Beat franciscà. Amb el llec Francesc Pinazo fou martiritzat a les persecucions desfermades a Damasc pels drusos musulmans. Fou beatificat per Pius XI el 10/oct/1926. 62 CATALUNYA - ESPORT Volta Ciclista a Catalunya (Catalunya, 1911 - ) Competició esportiva per etapes. Se celebra anualment (excepte els períodes 1914-22 i 1937-38) la segona setmana de setembre, fet que la convertia en la competició que tancava oficialment la temporada ciclista internacional, fins al 1995, que va passar a 63 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Volterol, serra del (Llitera) Massís muntanyós (855 m alt) de la comarca, que separa les valls del riu Pedrissa i del Reguer, que forma part d'un dels darrers plecs dels Pirineus. 64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Voltes, carrer de ses (Ciutadella, Menorca) Carrer del nucli antic (o de Josep M. Quadrado, ant: de ses Verdures), que va de la plaça Vella a la de la Catedral. Principal via comercial de la ciutat, és famós per les seves cases porxades, que n'aixopluguen les voreres. En una de les seves cases nasqué Josep M. Quadrado. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Voltes, Felip (Catalunya, s XVI) Escultor renaixentista. Treballà a la catedral de Tarragona, on féu, cap al 1585, les portes de bronze del sagrari, amb escenes de la Vida de Jesús, dins la tradició ghibertiana. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Voltes, les (Riudecols, Baix Camp) Poble (o el Carrer de la Concepció), a la dreta de la riera de les Voltes, curs d'aigua que neix al vessant oriental del puig Cerver i s'uneix a la riera d'Alforja, per la dreta, aigua avall de les Borges del Camp. L'església parroquial és dedicada a la Concepció. El s XIX formà part del municipi d'Alforja. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Voltes i Bou, Pere (Reus, Baix Camp, 1926 - ) Historiador. Establert a Barcelona, s'hi llicencià en història (1948) i en dret (1954), i es llicencià en ciències econòmiques a Madrid. Fou professor de la facultat de lletres de Barcelona, i el 1954 esdevingué sots-director -i el 1959, director- de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona. Centrà les seves investigacions en el període de la guerra de Successió, i publicà El archiduque Carlos de Austria, rey de los catalanes (1953, premi Aedos 1952, amb traducció al català el 1968) i l'estudi Pau Ignasi de Dalmases i el seu temps (1962). Es doctorà en història amb la tesi Barcelona durante el 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Voltor (Fígols de les Mines / Saldes / Vallcebre, Berguedà) Contrafort oriental (2.271 m alt) de la serra d'Ensija, termenal dels tres municipis. 69 CATALUNYA - HISTÒRIA Voltregà (Osona) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Hipòlit de Voltregà. 70 CATALUNYA - HISTÒRIA Voltregà, castell de (les Masies de Voltregà, Osona) Antic castell termenal (906 m alt), avui totalment en ruïnes, situat en un esperó de la serralada de ponent de la plana de Vic sobre Santa Cecília de Voltregà. Existia ja el 902 i tingué història activa fins a les guerres remences (1465). Al seu costat s'aixeca l'antiga parròquia de Sant Martí Xic o Sant Martí del Castell. Fou de diferents famílies: els Voltregà, els Orís i els Cabrera, fins que el 1379 passà a la mitra de Vic, que el posseí, juntament amb la baronia de Sant Hipòlit, fins al s XIX. Pertanyien a la seva demarcació els actuals municipis de Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Sant Martí de Sobremunt. 71 CATALUNYA - ESPORT Voltregà, Club Patí (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1955 - ) Club esportiu. Dedicat únicament al patinatge sobre rodes. Fou fundat per Victorià Oliveres de la Riva, com a entitat esportiva annexa a la indústria de filats. Té 500 socis i onze equips de hoquei sobre patins. Construí l'única pista per a curses de velocitat (postòdrom) que ha existit mai a la península Ibèrica. S'hi disputaren els campionats del món l'any 1959. Fou campió d'Espanya d'hoquei sobre patins els anys 1965, 1969, 1974 i 1975. Assolí el campionat d'Europa de clubs campions els anys 1966, 1975 i 1976 i fou campió de la Recopa d'Europa els anys 1978 i 1979. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA
73 CATALUNYA - HISTÒRIA Voltrera, castell de (Abrera, Baix Llobregat) Antic castell (o de Vilalba), a l'esquerra del Llobregat, enlairat uns dos km al nord de Santa Maria de Vilalba. És esmentat ja el 1041, i es conserven restes de l'església romànica de Sant Pere (s XI). Pertangué a la baronia de Castellbell; el 1514 era dels Llobet, i per successió passà als Despalau i als Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell. De Lima estant, Manuel Amat i de Junyent, virrei del Perú, féu construir al peu del castell la casa de Vilalba, al camí de Montserrat, que fou decorada amb pintures de Flaugier, avui perdudes, descrites pel baró de Maldà al Calaix de sastre. 74 CATALUNYA - POLÍTICA Voluntaris de Catalunya, Companyies Franques de (Catalunya, 1762 – s XIX) Cos de milícia. Format arran de la intervenció de Carles III en la Guerra dels Set Anys, pel pacte de família signat amb Lluís XV. Participà en la campanya de Portugal (1762) i, acabada aquesta, fou enviada a les anomenades províncies internes de Mèxic. Més tard un contingent d'aquests voluntaris formà part de l'expedició a Califòrnia de Gaspar de Portolà (1769). 75 CATALUNYA - POLÍTICA Voluntaris de la Llibertat (Catalunya, 1868 – 1874) Milícies formades espontàniament en esclatar la Revolució de Setembre, amb les armes preses dels arsenals militars. Formades per l'ala radical dels revolucionaris, persistiren a Catalunya malgrat els esforços del govern central per a dissoldre-les. Reorganitzades pel set/1869, prengueren una part important en els fets de Barcelona en ésser proclamada la Primera República. Possibilitaren l'ocupació de la capitania general de Catalunya pel pro-federalista general Contreras i, per un decret de la diputació, passaren a substituir l'exèrcit regular (9/mar/1873), fet que resultà aviat inviable. En caure la República (gen/1874) foren desarmades per l'exèrcit. 76 CATALUNYA - POLÍTICA
77 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Voluntaris Honrats de València (País Valencià, 1794 – 1814) Organització armada auxiliar. Creada arran de la Guerra Gran. Disposà de 26 batallons d'ínfanteria de línia, 2 de tropa lleugera, 23 companyies de cavall i 1 cos d'artilleria; en total, uns 54.000 homes. Cinc batallons foren posats sota el comandament del marquès de la Romana, Pere Caro i Sureda. Carles IV, per instigació de Godoy, dissolgué per una ordre reial el 1798, en estendre al País Valencià l'organització de les milicies provincials, però aquestes foren finalment dissoltes el 1801, davant l'envergadura de l'aixecament popular valencià que provocà. El cos de voluntaris degué desaparèixer amb la creació de les milícies estatals, el 1814. 87 CATALUNYA - POLÍTICA Voluntaris Reialistes (Catalunya, 1822 - 1833) Organització de milícies absolutistes. Creada en defensa de Ferran VII com a monarca absolut. A Catalunya tingueren una activitat notable. Descontents de la repressió moderada exercida per Ferran VII en restaurar l'absolutisme, iniciaren un moviment subversiu (guerra dels Malcontents), que fracassà (1827). Reorganitzats pel comte d'Espanya, capità general de Catalunya, des del 1830, per tal de reprimir els liberals, eren sovint reclutats entre els indesitjables de les viles, on instituïren tiranies locals a sou dels ajuntaments. El nou capità general de Catalunya, general Llauder, els combaté i els debilità fins que la liberalització política que suposà la mort de Ferran VII (1833) permeté de dissoldre'ls. Una part d'aquestes forces s'uní aleshores al carlisme. 78 MÓN - POLÍTICA
79 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Voz de Menorca, La (Maó, Manorca, 1/oct/1906 - 8/feb/1939) Diari en castellà. Aparegut com a portaveu del Partit d'Unió Republicana. Succeí "El Liberal" (1881-1906) i en foren directors Miquel Seguí, Miquel Ribé i Capó i Joan Manent i Victory, que en fou també propietari i li donà un gran impuls. Durant la guerra civil l'empresa fou col·lectivitzada, i el diari fou convertit en òrgan de la Confederación Regional del Treball de la CNT. 80 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Voz del Pueblo, La (Palma de Mallorca, 25/jun/1913 – 1921) Setmanari republicà. Fundat per Francesc Julià i Perelló. Vingué a ésser l'òrgan del partit republicà radical i d'Alejandro Lerroux a les Illes, i combaté especialment els republicans que acceptaren el reformisme de Melquiades Alvárez. A més de Julià, Josep Antoni Palmer i Antoni Marroig i Bauxà foren els redactors més regulars. 81 CATALUNYA - HISTÒRIA Vuert (Salardú, Vall d'Aran) Antic nom de Pojo. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA
83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vulpelleres (Vallès Oriental) Veure> Vilalba Sasserra. 84 PAÍS VALENCIÀ - ART Vult, el Sant (València, Horta) Imatge de Jesús vestit de summe sacerdot, venerada al barri de la Xarea. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vulveralla (Ventalló, Alt Empordà) Veure> Valveralla.
Anar a: [ Vives i A ] [ Vives i E ] [ Vives i R ] [ Vo ] [ Volt ] [ Volu ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Vives i Miret, Josep
