|
|
|
Anar a: [ Ha ] [ Harc ] [ He ] [ Herc ] [ Hernandez i G ] [ Hero ] Les meves idees!. Allò que em costa de construir és la casa on fer-les viure. (Joseph Joubert) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Habsburg-Lorena i de Borbó, Carles d' (Viena, Àustria, 1909 - Barcelona, 1953) Pretendent carlí. Fill petit de l'arxiduc Leopold Salvador d'Àustria-Toscana i de Blanca de Borbó. Després de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona, fins el 1931 en que tornà a Àustria. Naturalitzat espanyol, el 1945 reivindicà la corona espanyola amb el nom de Carles VIII. Li foren tolerades activitats polítiques, principalment a Catalunya, organitzades pels seus seguidors. Fou enterrat a Poblet. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hac Mor, Carles (Carles Hernández i Mor) (Lleida, 1940 - ) Escriptor. Innovador en poesia i narrativa, ha conreat fins i tot gèneres d'invenció pròpia, com l'escalaborn o la reparèmia. Ha estat també fundador de diverses revistes d'art i de poesia, sempre dins una línia conceptual. Entre les seves obres cal esmentar Agoc (1981), S'ha rebentat l'hospici (1992), La fi del món (1994) i Un desvari de la raó (1995). 3 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
4 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Hakam I de Còrdova, al- (Còrdova, Andalusia, 770 - 822) Tercer emir de Còrdova (796-822). Fundà una tropa de mercenaris estrangers, anomenada dels muts perquè no parlaven àrab. Derrotà els francs a Tortosa (809), però no aconseguí d'emparar-se de Barcelona (813). 5 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Hakam II de Còrdova, al- (Còrdova, Andalusia, 915 - 976) Segon califa de Còrdova (961-976). Fill d'Abd al-Rahmän III. Malgrat la coalició formada per Lleó, Castella, Navarra i els comtes Borrell i Miró de Barcelona, mantingué l'estabilitat de la frontera superior (campanyes del 963 i del 965), la qual fortificà estratègicament. 6 CATALUNYA - ART Hala dels Draps (Barcelona, s XV) Porxada oberta prop de la llotja de mercaders, per a la contractació i mostra de mercaderies. A la part alta, hi havia la sala del tribunal del consolat de mar. El 1514, la ciutat inicià la construcció, sobre l'Hala, d'una sala d'armes, que no fou acabada fins al final del s. XVI. Era considerada, a l'època, un dels edificis notables de l'arquitectura civil de Barcelona. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Halen, Francesc de Paula van (Vic, Osona, 1820 – Madrid, 1872) Pintor. Format a Barcelona i a Madrid, on fou deixeble de J. Aparicio. Publicà col·leccions de litografies, entre les quals El museo militar, Museo histórico español, Panorama artístico universal, etc. Entre els seus quadres, la major part de tema històric, cal esmentar Muerte de don Álvaro de Luna, Guzmán el Bueno, etc. 8 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
98 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Halen y Sarti, Antonio van (Castella, 1792 - 1858) Militar. Durant la primera guerra carlina, destacà en l'acció de Peracamps, fet que li valgué el comtat d'aquest nom. Capità general de València (1838-39) i de Catalunya (1840-42). Reprimí l'aixecament popular de Barcelona i bombardejà la ciutat (des/1842). 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Haleví, Samuel Xasdai ben (Catalunya, s XII – s XIII) Escriptor en llengua hebraica. És autor d'obres de caràcter moral. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Haleví, Zerahia (Girona, s XIV) Talmudista. Fou famós per les llibertats crítiques que es permetia en parlar dels comentaristes més antics. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Halle (Europa del Nord, s XV - Barcelona ?, s XV) Tallista d'origen nòrdic, actiu a Catalunya. Treballà als cadirats del cor de Poblet i Escaladei (1443). 12 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Hams, coves dels (Manacor, Mallorca Oriental) Coves d'origen càrstic, situades a l'esquerra del torrent des Cap i prop de Portocristo. És un conjunt de coves amb un recorregut de prop d'1 km. En són característiques les estalactites en forma de ganxo. Foren descobertes i explorades al principi del s XX pel seu propietari, Pere Caldenteny. Són molt visitades pels turistes. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Harai, Abraham (Banyoles, Pla de l'Estany, s XIV - Catalunya, s XIV) Escriptor hebreu. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Harap (Girona, s XIII) Jurista hebreu. El seu nom veritable era Rubén ben Isaac. També fou metge i es distingí com a escriptor religiós. 16 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Haràs, les (Perpinyà, Rosselló) Barri de la ciutat, entre la carretera de Tuïr i l'antiga de Barcelona, prop de Malloles. Sorgí al voltant d'unes quadres per a cria de cavalls (origen del nom); actualment hi ha una important urbanització d'habitatges de lloguer modest. A l'inici de l'èxode de la guerra civil espanyola (1939) hom hi instal·là, aprofitant les quadres, un camp de concentració per a refugiats, que hom anomenà Servei Tècnic dels Camps, per tal com allotjà obrers especialitzats i menestrals, escollits entre els refugiats, que arranjaven les barraques dels altres camps del departament. A partir del 1945 fou transformat en Centre d'Acolliment, sota el control de l'Office International des Réfugiés, on hom concentrava els immigrants de la Península abans que s'incorporessin a un treball. Entre el 1946 i el 1948, any que fou tancat, hi passaren unes 30.000 persones. 17 EUROPA - BIOGRAFIA Harcourt, comte d' Veure> Lorena-Elbeuf, Enric de. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Harïrï, al- (Alzira, Ribera Alta, 1164 – Sevilla, Andalusia, 1248) Literat andalusí. És autor d'un diccionari biogràfic titulat Llibre de les perles i de les utilitats sobre les tradicions escollides. 19 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA
20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Harmsen i Garcia, Alexandre (Alacant, 1840 – 1898) Escriptor. Tenia el títol nobiliari de baró de Maials. És autor, entre d'altres obres, dels assaigs Ensayos literario (1870) i Cervantes, i dels llibres poètics Cien composiciones en verso (1886) i La historia de mis ángeles (1895), aquest darrer dedicat als seus familiars ja morts. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Harnden, Peter Graham (Londres, Anglaterra, 1913 - Cadaqués, Alt Empordà, 1971) Arquitecte i dissenyador. Associat amb l'arquitecte Lanfranco Bombelli, fundà la firma Harnden and Bombelli, amb estudi a París fins el 1961 i després a Barcelona. Deixà nombroses realitzacions a Cadaqués, a d'altres punts de l'Empordà i a Màlaga, a Madrid, etc. 22 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Haro, Maria Àlvarez d' (País Basc, s XIV - Catalunya, s XIV) Dama noble. Filla de Juan Alonso de Haro, senyor de los Cameros. Fou la segona muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona. El prestigi i les bones relacions del seu pare amb el rei Jaume II foren útils perquè el monarca perdonés a Ramon Folc els incidents provocats per aquest, el 1321, contra els veguers de Berga i de Manresa. Fills seus foren el futur vescomte Ramon Folc VII, Guillem, que morí sense successió, i potser Hug o Hug Folc, que per dos anys fou comte d'Empúries. 23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hartalejo, Antonio Manuel de (Cienpozuelos, Madrid, 1714 – Vic, Osona, 1782) Bisbe de Vic (1777-82). Era religiós mercedari i fou mestre general de l'orde. El 24/set/1781 posà la primera pedra de la nova catedral de Vic; també planejà l'església de Calldetenes, per a la qual féu fer unes pintures, ara desaparegudes. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hasdal (Barcelona, 1165 – 1216) Savi hebreu. Destacà per la seva saviesa i assolí una gran fama. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hasdal, Abraham (Barcelona, s XII - s XIII) Hebreu. Fill d'Hasdal. Traduí diverses obres filosòfiques. També és autor del poema narratiu El príncep i el dervís, escrit en llengua hebraica. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hasday Cresques (Barcelona, s XIV – Saragossa, Aragó, 1412) Rabí, metge, filòsof i dirigent jueu. Estigué en relació amb els reis catalans, especialment per tal de resoldre els problemes amb la comunitat jueva, de les causes particulars de la qual fou jutge. De Barcelona anà a Saragossa com a rabí d'aquella comunitat. A més de la seva activitat religiosa i directiva, destacà en el camp filosòfic. Autor d'alguns tractats, com ara Or Adonay, i d'un llibre de polèmica anticristiana. 28 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Hauf i Valls, Albert-Guillem (Palma de Mallorca, 1938 - ) Filòleg i historiador de la literatura. Llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona, exercí la docència durant més de vint anys al departament d'Estudis Hispànics de la Universitat de Gal·les. Des del 1987 és catedràtic de filologia catalana a la Universitat de València. Autor de nombrosos treballs sobre literatura medieval catalana, entre els quals destaca una edició de Tirant lo Blanc (1992), premi Serra d'Or de la Crítica 1991. Membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i de l'Institut de Filologia Valenciana. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hausson (Jesús Julve i Salvadó) (Barcelona, 1952 - ) Il·lusionista i prestidigitador. Conegut com el gentelman de l'il·lusionisme, al començament dels anys 1980 participà (juntament amb altres) en la renovació del music-hall català inspirada per Joan Brossa, amb qui mantingué una fructífera relació artística concretada en espectacles com Gran sessió de Màgia en dues parts (1987) i Poemància (1996). Ha participat als films Màgia a Catalunya (1983) i Entreacte (1988). Ha rebut, entre d'altres, el Premio Nacional de Manipulación (Madrid, 1971), el 1er. Prix International de Manipulation, a Montecarlo (1974) i l'Aplaudiment Sebastià Gasch (1978). 31 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Havart, Max (Perpinyà, 1924 - ) Músic i compositor. Estudià amb Paul Pierné. Instrumentista de clarinet, a partir del 1947 actuà com a tible i tenora amb les cobles nord-catalanes Goza-Lafon, primer, i Combó-Gili després. Catedràtic d'instruments catalans i de solfeig a l'Escola Nacional de Música de Perpinyà des del 1967, ha creat tota la pedagogia per a l'ensenyament del tible i de la tenora. És autor d'un Retaule rossellonenc i de més de cent sardanes, entre les quals Campanes del Vallespir, Missa major, Platja de Banyuls, Alt Vallespir, L'avi Vador, Cardedeu sardanista i Prats de Molló, Ciutat pubilla. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 MÓN - BIOGRAFIA Hayr al-Din Veure> Barba-rossa (pirata i almirall turc). 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hebron, vall d' (Barcelona, Barcelonès) Veure> Vall d'Hebron, la. 35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Hédiger i Olivar, Emili (Maó, Menorca, 1847 – Madrid, 1910) Militar i polític. S'especialitzà en torpedes i electricitat aplicada a la marina de guerra. Fou ajudant del general Serrano a la batalla d'Alcolea (1868). Arribà al càrrec d'almirall. Fou diputat a corts per Menorca en diverses legislatures. Fou parent seu Victorí Hédiger i Olivar. 97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Hédiger i Olivar, Victorí (Maó, Menorca, 1814 - Palma de Mallorca, 1880) Militar. Parent d'Emili Hédiger i Olivar. Fou governador militar de Menorca i de Mallorca. 36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Helperic (Catalunya Nord, s IX) Abat d'Arles (Vallespir). El 859 escriví una carta al rei Carles el Calb en la qual li explicava el saqueig de l'abadia pels normands (858) i la mort d'alguns dels seus monjos. 37 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Hemeroscopi (Dénia, Marina Alta) Colònia grega del s VI aC, fundada a Dénia o a la seva rodalia. Se'n té notícia per Estrabó i Avilé, per bé que manquen evidències arqueològiques de la seva existència. A la destrucció de la Fòcida a mans dels perses es va convertir en colònia de Massàlia. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA- BIOGRAFIA Henrich i Girona, Manuel (Barcelona, 1852 - Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1925) Impressor i polític. Després d'estudiar enginyeria a Madrid, treballà a la impremta barcelonina Ramírez i Companyia, de la qual, ben aviat en fou soci, més tard en fou gerent i el 1889 la convertí en Henrich i Companyia. A partir d'aquest mateix any, i amb l'adquisició d'una rotativa, començà a imprimir el diari "La Publicidad". També hi instal·là tallers de fotogravat i d'heliografia. Com a editor publicà diverses obres en català. Fou el primer president de la Federació de les Arts del Llibre, i presidí la Unió Sindical de les Indústries del Llibre de Barcelona. Afiliat al partit liberal, fou diputat provincial, regidor i vice-president de la diputació de Barcelona. El 1893 fou també batlle de la ciutat. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Herand, l' (Campdevànol, Ripollès) Colònia tèxtil, a l'esquerra del Freser, aigua amunt de Sant Martí d'Armàncies. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Heras, Enric (Barcelona, 1888 – Bombai, India, 1955) Missioner jesuïta i historiador. L'any 1922 es traslladà a l'Índia on residí fins a la mort. Professor universitari a Bombai, fundà l'Institut de Recerques Històriques. Sobresortí com a professor i pot ésser considerat el mestre de les següents promocions d'historiadors indis. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Heras de Pui, Narcís (Adri, Gironès, 1814 – Girona, 1900) Jurisconsult. Exercí diversos càrrecs públics a Girona. El 1846 publicà a la revista barcelonina "El Portillón" la sèrie d'articles Excursión a la montaña de la provincia de Gerona, primera manifestació de l'excursionisme científic. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Herba-savina (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Poble (1.018 m alt) (pop: Esbarsavina), de l'antic terme d'Hortoneda de la Conca. Situat al vessant meridional de les serres de Boumort i de Pessonada, a la dreta del riu de Carreu. La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de la de Pessonada. La reforestació ha provocat el seu despoblament quasi total. Formava part del vescomtat de Vilamur. 45 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Herbera (Montanui, Alta Ribagorça) Caseria (1.180 m alt) (o les Cases d'Herbera), dins l'antic terme de Benifonts, a l'esquerra de la Valira de Castanesa. 46 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
47 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Herbers Sobirans (Morella, Ports) Veure> Herbeset. 49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Herbeset (Morella, Ports) Poble (ant: Herbers Sobirans), situat a la capçalera del Tastavins, prop del municipi d'Herbers. L'església parroquial (Sant Miquel) fou reformada el s XIX. 50 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT
51 CATALUNYA - EMPRESA Herder Editorial (Barcelona, 1943 - ) Empresa. Fundada per Anton Valtl (es convertí en societat anònima el 1961). És d'orientació catòlica, semblant a Herder Verlag de Friburg de Brisgòvia (fundada el 1801), però amb plans editorials autònoms. Llevat del Catecisme holandès i d'algun altre llibre en català, la producció és en castellà. Publica una mitjana anual de cent títols, sobretot especialitzats: teologia, bíblia, filosofia, psicologia, sociologia, lingüística, història i enciclopèdies. 52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Heredia, Diego de (Munébrega, Aragó, v 1350 – Vic, Osona, 1410) Eclesiàstic. Fou vicari general a Vic, al llarg de deu anys, des del 1377. L'any 1387 fou elegit bisbe de Sogorb. Amic de Vicent Ferrer i del papa Luna, Benet XIII. L'any 1400 fou traslladat a la seu de Vic (fins a la seva mort), des d'on, per pacificar la ciutat, dividida entre bàndols irreconciliables, cridà Vicent Ferrer. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Heredia, Jeroni (Tortosa, Baix Ebre, s XVII) Escriptor. El 1603 publicà el llibre de poemes Guirnalda de Venus casta y Amor enamorado i la traducció de l'italià d'Antoni Minturno El amor enamorado. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Herèdia, Pere Alfons (València, s XVI – Oriola, Baix Segura, 1630) Frare dominicà. Fou deixeble de sant Lluís Bertran, al qual assistí durant els seus darrers temps. Sobresortí com a orador sagrat. Fou nomenat predicador de la cort espanyola. Ocupà alts càrrecs a les institucions del seu orde. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hereu, Mateu (Barcelona, s XVII – s XVIII) Polític. En 1703-04 era conseller cinquè de Barcelona. Fou un dels qui promogueren l'expulsió del conseller Honorat de Pallejà, per violació del secret obligat, i es pronuncià obertament contra el virrei borbònic Velasco, que volia forçar la readmissió de Pallejà sense tenir potestat sobre l'afer. El virrei empresonà Hereu. Després el féu deportar per uns mesos, tot just finit el seu mandat, com a represàlia per la seva actitud. A les eleccions municipals de 1713, en ple setge borbònic de la ciutat, era un dels qui ingressaren al Consell de Cent sota la classificació d'artista. Era barber de professió. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hermes Vermey, Isaac (Itàlia, s XVI - Catalunya, 1596) Pintor. Resident a Barcelona, pintà el retaule major (1576) i els retaules (Pietat i Sant Sepulcre, 1582) de dues capelles de l'església de l'antic Palau Reial Menor de Barcelona. Per a València realitzà el retaule de la capella funerària dels marquesos de Zenete, al convent dels Dominics. Treballà també a Tarragona (v 1588), on pintà la capella del Sagrament de la catedral i les taules destinades al retaule major de Palamós (1595). 58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Hernàndez, Josep (Maó, Menorca, 1640 - Palma de Mallorca, 1714) Frare franciscà. El 1688 fou nomenat postulador de la causa de canonització del beat Ramon Llull. Aleshores sojornà dos anys a Roma, però no féu reeixir el procés. Excel·lí com a orador sagrat. Escriví obres teològiques en castellà i llatí. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Hernàndez, Tomàs (València, s XVI) Pintor. Excel·lí en frescos de inspiració religiosa, com els que féu per a la capella de la Concepció del col·legi del Patriarca, a València. 60 EUROPA - BIOGRAFIA Hernàndez Baró, Josep Francesc (Tolò, Provença, 1769 – 1833) Metge. Fill de pares menorquins. Publicà treballs professionals en francès, especialment sobre l'apoplexia. Fou membre de l'Acadèmia de Medicina de París. En aquesta ciutat participà a l'Assemblea Legislativa de 1796. 61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Hernàndez i Carreras, Francesc (Menorca, 1794 – 1868) Argenter. S'especialitzà en camafeus. Fou el primer a gravar-los a Menorca. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Hernández i Casajuana, Faust (València, 1888 – 1972) Dramaturg i poeta. Un dels fundadors de "Nostra Novel·la" (1930). Destacat autor de sainets, va ésser redactor en cap d'"El Cuento del Dumenche" (1914-19), on va publicar narracions breus. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Hernández i Couquet, Vicent Lluís (València, 1837 – Sevilla, Andalusia, 1868) Escultor. Després d'estudiar a l'Acadèmia de Sant Carles de València fou professor de la de Santa Isabel de Sevilla (1854) i formà part de la comissió de monuments històrics i artístics d'aquesta província. Dirigí la restauració de la façana plateresca de l'ajuntament de Sevilla (1858) i esculpí tres estàtues al·legòriques per a la façana del Teatre Principal de València. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Hernández i Guasco, Andreu (Maó, Menorca, 1744 - 1817) Metge. Era fill de Rafael Hernández i Mercadal i nét, per tant, d'Andreu Hernández i Basili. Escriví poesia i teatre en castellà, així com alguns treballs professionals. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Hernàndez i Medina, Vicent (Redovà, Baix Segura, s XVIII – València, 1831) Teòleg i predicador dominicà destacat. 68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Hernández i Mercadal, Rafael (Maó, Menorca, 1779 – 1857) Metge i naturalista. Fill d'Andreu Hernández i Basili. Estudià i es doctorà (1806) a Montpeller. Fou metge de sanitat militar, i excel·lí com a epidemiòleg. És autor de nombrosos treballs científics sobre temes com els cucs en el cos humà, l'aire i la respiració, la fabricació del nitre i la hidropesia. Fou el pare d'Andreu Hernández i Guasco. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Hernández i Mompó, Manuel "Mompó" (València, 1927 – Madrid, 1992) Pintor. Format a València, París (1951), Itàlia (1954) i Holanda (1956). La seva obra ha evolucionat des d'un figurativisme inicial, mitjançant la simplificació d'elements, fins a aconseguir una abstracció lluminosa, carregada de lirisme. Participà en exposicions individuals i col·lectives arreu del món. Va obtenir el premi Unesco a la Biennal de Venècia de 1968. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Hernández i Móra, Francesc (Maó, Menorca, 1905 - Ciutadella, Menorca, 1980) Dibuixant i pintor. Formà part del Grup Menorca. És conegut pels seus dibuixos publicitaris i pels seus dissenys de joies. La seva pintura anà derivant cap a l'informalisme. 71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Hernández i Móra, Joan (Maó, Menorca, 1902 - 1984) Professor, advocat i historiador. Fill de Francesc Hernández i Sanz. Fou un dels qui fundà, a Maó, el grup Nostra Parla, d'expansió de la llengua catalana. Especialitzat en temes menorquins, en va publicar valuosos treballs erudits, especialment sobre la prehistòria i sobre la figura d'Orfila. 72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Hernàndez i Morejon, Sebastià (Menorca, s XVIII – s XIX) Eclesiàstic. El 1808 es trobà al setge de Saragossa per les forces napoleòniques. De la seva experiència en aquella ocasió sorgí l'obra Idea histórica de los principales sucesos ocurridos en Zaragoza durant el último sitio, publicada a Mallorca el 1809. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hernández i Pijuan, Joan (Barcelona, 4/feb/1931 - 28/des/2005) Pintor. Estudià a Llotja i a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Després va viure a París (1957-59). El 1956 s'integrà al grup Sílex. En aquell moment la seva producció es mantenia dins un expressionisme tràgic. Després la seva obra s'inscriví dins el gestualisme. del qual donà una versió molt elegant i refinada servint-se d'una gamma cromàtica molt reduïda (blancs i negres especialment). Posteriorment ha evolucionat cap a una integració en objectes (cossos geomètrics, pomes, copes, tisores, claus) de l'expressió gestual, tot mantenint un fons gairebé monocrom, fins a arribar a una depuració extrema, pròxima a l'art minimalista. A partir del 1982 retornà a una certa figuració amb elements vegetals que evoquen el paisatge. El 1981 li fou concedit el premi Nacional d'Arts Plàstiques. Des del 1989 fou catedràtic de pintura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Hernàndez i Pons, Joan (Menorca, 1830 – 1894) Argenter. Fou deixeble de Francesc Hernández i Carreras. Seguí els ensenyaments del seu mestre i arribà a superar-ne les excel·lències. 75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Hernández i Ponsetí, Maurici (Maó, Menorca, 1859 – 1932) Farmacèutic, meteoròleg i naturalista. Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, on féu importants observacions meteorològiques de Catalunya. Fou un notable ornitòleg: publicà Catálogo de aves observadas en Menorca i aplegà una col·lecció d'ocells de Menorca, actualment a l'Ateneu de Maó. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hernández i Sanahuja, Bonaventura (Tarragona, 1810 – 1891) Arqueòleg i historiador. Fundà, instal·là provisionalment i dirigí (1851-91) el Museu Arqueològic de Tarragona. Fou soci corresponent de la Real Academia de la Historia, de la Real Academia de Bellas Artes i de la de Bones Lletres de Barcelona. Dirigí la restauració de l'aqüeducte romà (1854), i altres obres a Santes Creus i a Poblet. Escriví diverses obres sobre arqueologia i història de Tarragona, com Indicador arqueológico de Tarragona (1867) i Historia del real monasterio de S. S. Creus (1886). 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Hernández i Sanz, Francesc (Maó, Menorca, 1863 – 1949) Arqueòleg, historiador i dibuixant. L'any 1898 dirigí la "Revista de Menorca" i el 1905 fundà l'Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó. Dirigí, també, el Museu Municipal d'aquesta ciutat. Fou membre corresponent de l'Academia de la Historia i de la de Bellas Artes de San Fernando. Publicà diverses obres, com Compendio de geografía e historia de Menorca (1910), El archivo municipal de Alayor (1918) i Geografia històrica de l'illa de Menorca, premiada el 1926 per l'Institut d'Estudis Catalans. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
79 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Hero (Muro de Mallorca, Mallorca Septentrional) Antiga població d'origen islàmic, dins el primitiu terme de Muro, que donà lloc a la vila de Santa Margalida; fou de la senyoria de Berenguer Arnau d'Illa; passà als Safortesa, després comtes de Santa Maria de Formiguera. 80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Herragudo (Viver, Alt Palància) Caseria (o Ragudo) , al nord-oest de la vila, al peu de l'alt d'Herragudo (1.076 m alt) límit entre la vall del Palància i l'altiplà de Barraques. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Herralde, Jorge (Catalunya, 1935 - ) Editor. Enginyer industrial, el 1969 fundà l'editorial Anagrama, que ha jugat un paper important en la difusió de la narrativa contemporània (especialment amb les col·leccions Panorama de narrativas i Narrativas hispánicas i el premi Herralde de Novel·la) i de l'assaig (principalment amb la col·lecció Argumentos i el premi Anagrama de Ensayo). 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Herralde i Grau, Gonçal (Barcelona, 1949 - ) Realitzador cinematogràfic. El 1975 rodà el seu primer llargmetratge, La muerte del escorpión, al qual seguiren els documentals, Raza, el espíritu de Franco (1977) i El asesino de Pedralbes (1978). Entre els seus films posteriors, destaquen Últimas tardes con Teresa (1984) i Laura (1987). 82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Herrera i Bonilla, Teodosi (València, s XVII – 1734) Eclesiàstic. Fou notable liturgista. Publicà obres de la seva especialitat. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Herrera i Ges, Manuel (Lleida, 1880 – 1951) Advocat i escriptor d'art. Autor de diversos treballs sobre la catedral vella de Lleida: La porta dels Fillols de l'antiga seu de Lleida (1912), Les mènsules de la nau major de l'antiga seu de Lleida (1913), una guia per visitar la seu, etc. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Herrero i Sànchez, Josep Joaquim (Requena, Plana d'Utiel, 1859 – Madrid, 1944) Escriptor. Visqué a Madrid des de la seva joventut, on col·laborà en diverses publicacions periòdiques. Fou diputat a corts pel districte de Vilademuls (1898) i senador per la Universitat de València. Publicà els reculls poètics Estrofas i Leyendas y fantasías i diverses traduccions. 86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Herreros i Bonet, Manuela de los (Palma de Mallorca, 1845 – 1911) Poetessa. Començà escrivint en castellà i després ho féu en català. Conreà una línia netament costumista i dialectal. Figura entre les escriptores a les quals fou dedicat el primer número monogràfic de la revista catalana "La Llumenera", publicada a Nova York (1879). S'oposà sempre a editar en volum els seus poemes, molts dels quals aparegueren a les pàgines de diverses publicacions periòdiques. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Herreros i Schwager, Francesc Manuel de los (Maó, Menorca, 1817 - Valldemossa, Mallorca, 1903) Escriptor i matemàtic. És abundant la seva producció de publicista a la premsa balear. Publicà diverses monografies. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hervàs i Arizmendi, Joan Josep (Barcelona, 1851 – 1912) Arquitecte (1879). Treballà a Sitges, a Tortosa i, després, a Manila (Filipines) -des del 1892 al 1898-, on projectà i dirigí les obres de l'Ateneu. En tornar a Barcelona, es dedicà sobretot a l'edificació de cases particulars (casa Pérez-Samanillo, 1910). 90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Hervideros, Los (Cofrents, Vall de Cofrents) Balneari i caseria (417 m alt), situat en una vall que 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - LITERATURA Hestòria de l'amat Frondino e de Brisonda (Catalunya) Obra anònima de la fi del s XIV o principi del XV. D'assumpte típicament cortesà, presenta la característica d'aplegar tres tècniques literàries diverses, en vers i prosa, i tres modalitats lingüístiques diferents (occità, francès i català). Escrita amb el propòsit didàctic d'oferir uns models de bon redactar, l'estil és en general retòric, però sempre digne. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Heura, l' (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà) Veure> Sant Sadurní de l'Heura. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Heures de la Quar, les (la Quar, Berguedà) Masia, església i caseria, a la dreta de la riera de Merlès.
Anar a: [ Ha ] [ Harc ] [ He ] [ Herc ] [ Hernandez i G ] [ Hero ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Herbers
Hèrcules Club de Futbol
Hernández i Gilabert, Miquel
Hessen-Darmstadt, Jordi de