|
|
|
Anar a: [ Rea ] [ Real i ] [ Rebar ] [ Rebu ] [ Reco ] [ Redi ] Així és com jo sóc. O oblido immediatament o no oblido mai. (Samuel Beckett) 1 CATALUNYA - POLÍTICA Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (RSDC) (Catalunya, 1974 - 1976) Grup polític sorgit del Moviment Socialista de Catalunya i que el 1976 adoptà el nom de Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament. 2 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Real (Dènia, Marina Alta) Caseria situada al sud de la ciutat. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Real, comtat de (País Valencià) Títol concedit el 1599 a Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars (confirmat el 1604) (abans dit Pere Sanxis de Calataiud), senyor de Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar i Montserrat. Passà per matrimoni (1729) als Azlor de Aragón, comtes de Guara i després ducs de Vilafermosa. La grandesa d'Espanya fou annexada el 1857 a l'onzè titular José Antonio Zapata de Calatayud (òlim Azlor de Aragón y Fernández de Córdoba), mort el 1893. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Real, Francesc (Vic, Osona, s XVIII) Escultor. Fill de Vicenç Real i Vernis i germà de Josep, juntament amb el qual continuaren el taller familiar. 8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Real, la (Sella, Marina Baixa) Caseria (835 m alt), al nord-oest del terme. 9 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
10 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Real, la (Perpinyà, Rosselló) Veure> Santa Maria la Real. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Real, Miquel (Alacant, s XVI – 1622) Arquitecte. Probablement deixeble d'Agustí Bernardino i Martín Unzeta. A la mort d'aquest (1630) es féu càrrec, juntament amb Pere Guillén, de la direcció de l'església de Sant Nicolau d'Alacant, on continuà treballant fins a la mort. Considerat tradicionalment com el veritable autor d'aquesta obra i un dels millors arquitectes valencians del classicisme, actualment hom pot afirmar que, si bé dirigí la major part de la construcció, aquesta es féu sempre segons els plans d'A. Bernardino traçats el 1615. 12 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Real, necròpolis de son (o çon) (Santa Margalida, Mallorca Septentrional) Necròpolis d'època talaiòtica, situada dins la possessió de son Real, prop de Can Picafort. És un dels cementiris prehistòrics més importants de l'illa, amb més d'un centenar de tombes, en bona part monumentals (circulars, rectangulars, micronavetes), d'inhumació, i d'altres, d'una etapa posterior, més senzilles, d'incineració. Hom pot datar-la entre els s VII-VI i III-II aC. Fou excavada (1957-69) per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant. Els materials són al Museu d'Alcúdia. 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Real, Tomàs (Xàtiva, Costera, s XVI – València, 1557) Escriptor. El 1532 participà a un concurs poètic celebrat en honor de la Concepció amb motiu de les festes de la parròquia de Santa Caterina Màrtir. Era beneficiat de Xàtiva. 14 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
15 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
16 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Real de Perpinyà, la (Perpinyà, Rosselló) Veure> Santa Maria la Real. 17 PAÍS VALENCIÀ - ART Real de València, el (València, s XIV - 1811) Palau construït per Jaume II a l'Almúnia o parc que havia bastit Abd al-'Az?z ibn Ab? 'Amir al s XI, a l'esquerra del Túria, juntament amb un palau reial del qual no resten vestigis i on el 1093 s'havia instal·lat el Cid. El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d'aviram comú. Constança, exemperadriu de Grècia -a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit-, hi sojornà sovint. Pere el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348. Saquejat pels castellans de Pere el Cruel (1364), Pere el Cerimoniós -que no el volgué fortificar-, considerant-lo alberg delitós, el restaurà i 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Real i Basil, Josep (Catalunya, 1744 - 1813) Escultor. Fill de Vicenç Real i Vernis. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Real i Homs, Josep (Catalunya, 1686 - 1754) Escultor. Primer membre d'aquesta família. Col·laborà amb els germans Moretó en la decoració del cambril de Sant Joan de les Abadesses (1715-16). També obrà el retaule de Sant Lliborí per a l'església de la Pietat de Vic (1748). Fills seus foren Vicenç, Antoni i Joan Real i Vernis. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Real i Puig, Joan (Catalunya, 1758 - 1781) Pintor. Fill de Joan Real i Vernis. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Real i Vernis, Antoni (Catalunya, 1728 – 1797) Escultor. Fill de Josep Real i germà d'Vicenç i Joan. Obrà el retaule d'Alp (1764), un retaule lateral del santuari de la Gleva (1779) i el retaule major de Sant Boi de Lluçanès (1791). 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Real i Vernis, Joan (Catalunya, 1733 - 1786) Pintor. Fill de Josep Real i germà d'Antoni i Vicenç. La seva obra és poc coneguda. Fou el pare de Joan Real i Puig. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Real i Vernis, Vicenç (Catalunya, 1723 – 1772) Escultor. Fill de Josep Real i germà d'Antoni i Joan. Obres seves foren el retaule de la Immaculada (1756) de la parròquia de Centelles, el retaule major de Santa Maria de Besora (1760), el de Gombrén (1762), el de Sant Pere de Torelló i el de Llançà. Fou pare de Josep Real i Basil. 22 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Realenc, el (Alzira, Ribera Alta) Territori, entre les elevacions que la separen de la Canal de Navarrés (vall del Xúquer) i la sèquia reial del Xúquer. Envoltat de termes de barons (Tous, Guadassuar, Ressalany, Alberic, Antella), era de jurisdicció reial. Constituí des del s XIX un enclavament (28,22 km2) del municipi d'Alzira. El 1965 el municipi de Tous obtingué en aquest enclavament la compensació territorial per la construcció del pantà de Tous. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Realenc, el (Crevillent, Baix Vinalopó) Nucli de població, establert a mitjan s XX per l'Instituto Nacional de Colonización, al sud de la vila, a la zona del Saladar, amb cases per a 106 colons i 20 obrers. 25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Realenc, el (Xàtiva, Costera) Caseria, dins l'enclavament del Pinar dels Frares. 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Realenc, pla del (Carcaixent, Ribera Alta) Partida, al nord del terme, entre la vila i el riu dels Ullals. 27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Realenc de la Plana, el (Xàtiva, Costera) Enclavament (4,87 km2) entre els municipis de Montesa, l'Alcúdia de Crespins, Canals, Cerdà, Torrella de la Costera i Llanera de Ranes (Costera) i els d'Anna i Énguera (Canal de Navarrés) (la Plana). 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
29 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Reard (Bages de Rosselló, Rosselló) Veure> Rard. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reard i d'Icard, Andreu de Veure> Queralt, Andreu de. 30 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Reart, Onofre Veure> Rard, Onofre. 31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Reatillo, El (Setaigües, Foia de Bunyol) Caseria, a l'extrem nord-oriental del terme, al límit amb els de Xera i Requena (Plana d'Utiel). 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rebagliato i Font, Joan (Barcelona, 1927 - 5/oct/2013) Geògraf. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, la seva aportació a la geografia regional i general de Catalunya és molt valuosa. Col·laborà en la Geografia de Catalunya, dirigida per Lluís Solé i Sabarís, i escriví el capitol sobre les fonts d'energia de la Geografia Generals dels Països Catalans, dirigida per Carles Carreras. Una altra important aportació seva ha estat la proposta de divisió regional de Catalunya del 1989. És soci honorari de la Societat Catalana de Geografia. 33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rebaldi (Xàbia, Marina Alta) Partida, on es troba la capella de Sant Sebastià. 34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rebalsó, marquès del (País Valencià) Títol concedit el 1921 a l'advocat Lluís Martí i Olivares, delegat i cap superior (1939) de la polícia de Barcelona i col·leccionista d'obres d'art. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rebarter i Gasulla, Josep (Tortosa, Baix Ebre, s XIX – s XX) Escultor. Fou deixeble de Josep Veltri. Estudià també a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Destacà a les exposicions de Barcelona i Madrid a la primera dècada del s XX. Té diverses reproduccions al Museu de Tortosa. 37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Rebassa i Garcies, Jaume (Palma de Mallorca, 3/gen/1889 - Buchenwald, Alemània, 24/des/1943) Socialista. Sabater, fou secretari de La Igualdad (1918-19) i després de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble (1920-21). A partir del 1925 formà part del comitè executiu de la Unió General de Treballadors de Balears, excepte en 1929-30, que residí a Barcelona. Es mantingué sempre fidel al PSOE i des del feb/1931 fins al jul/1936 fou director d'"El Obrero Balear". L'any 1939 s'exilià, primer a Itàlia, d'on fou traslladat al camp de concentració de Dora, on morí. 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rebate (Oriola, Baix Segura) Veure> Rabat. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rebato, el (Abrera, Baix Llobregat) Raval (o el Cap del Rebato), al nord del poble, al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida. Hi ha uns quants hostals que tenen uns característics porrons com a ensenya (hom anomena popularment el lloc els Porrons). 40 CATALUNYA - CULTURA
41 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Rebeldía, La (Barcelona, 1/set/1906 – 1911) Setmanari en castellà, subtitulat inicialment "periòdic republicà d'Unió Republicana". Fundat per Joan G. Balaguera -que en fou el primer director-, i d'altres. Fou l'òrgan de l'expressió de les joventuts radicals lerrouxistes (els Jóvenes Bárbaros). 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rebollar, El (Requena, Plana d'Utiel) Llogaret, a 8 km a l'est de la ciutat. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rebolleda (l'Espunyola, Berguedà) Masia (o Ribolleda), que centra el seu enclavament (0,96 km2) entre els termes de Montmajor i Navès, a la dreta de la riera de Tantallatge. 44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
45 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Rebolledo, Rodrigo de (Castella, s XV) Noble (o Rodrigo Girón de Rebolledo). Estigué al servei de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el nomenà camarlenc, i de qui fou un dels consellers més influents, alhora que un dels personatges més odiats pels partidaris de Carles de Viana. En entrar aquest a Barcelona el 1461 fou efectivament bescantat públicament pels carrers. El 1462 intervingué en el setge i presa de Tarragona, que restà sota el seu comandament, i formà part de la diputació reialista que s'hi establí l'any següent. Mentor de l'infant Ferran (futur Ferran II), fou fet presoner a la batalla de Vilademat (1467) i rescatat pel seu nebot Ferran de Rebolledo, que havia estat guardià del príncep de Viana, per deu mil florins. Fou el genearca dels Girón de Rebolledo del Principat de Catalunya i de València. 46 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
47 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
48 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Rebollet, baronia de (Rebollet, Fenolleda) Jurisdicció senyorial que pertanyia als Perapertusa, centrada en el lloc de Rebollet i que comprenia, a més, els de Prats, Trevillac i Sequera. El s. XIV ja pertanyia als Perapertusa, que la posseïren fins al 1676, que passà per herència als Bournonville. 49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rebollet, sèquia de (Gandia, Safor) Sèquia de l'horta, de la dreta del riu d'Alcoi, derivada de la reial sèquia d'Alcoi, de la qual li corresponen 13 files. S'utilitza per als regadius de l'horta. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rebollosa, Jaume (Castellvell, Solsonès, v 1560 – Lleida, 1621) Eclesiàstic. De l'orde de predicadors, fou prior del convent de Balaguer (1601) i Tortosa (1606); fou també lector de la catedral de la Seu d'Urgell i de la Lleida. És autor d'una Relación de les festes i del certamen literari celebrat a Barcelona amb motiu de la 51 CATALUNYA - HISTÒRIA Rebomboris del Pa (Barcelona, 28/feb/1789 - 2/mar/1789) Revolta popular ocorreguda a la ciutat (amb repercussions a Vic i a Mataró), motivada pel reiterat encariment del pa. Les males collites del 1787 i del 1788 havien provocat una forta puja del preu del blat durant els mesos de gener i feb/1789, alhora que les varietats més econòmiques de pa, com el pa morè, escassejaven i eren de mala qualitat. En anunciar-se un nou augment de preu a partir del dia 1/mar, hi hagué un avalot popular a Barcelona la nit abans: una multitud descontenta assaltà el pastim i l'incendià en bona part, alhora que s'apoderava del pa, de la pasta per a coure i dels diners; al mateix temps calà foc a les barraques de venda de pa i assaltà les cases dels arrendadors de la fabricació de pa. El capità general, Francisco González y de Bassecourt... Segueix... 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rebost, refugi de (Bagà, Berguedà) Refugi de la Unió Excursionista de Catalunya, als vessants meridionals de la Tosa d'Alp, a uns 1.650 m alt. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rebrugent (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) Masia i veïnat, als vessants meridionals de la serra del Corb, on es forma el riu Brugent, dit també el Rebrugent. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rebuira, bordes de la (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Grup de bordes, a la dreta de la Noguera de Vallferrera, aigua avall de la coma de Baborte. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rebull, Teresa (Teresa Soler i Pi) (Sabadell, Vallès Occidental, 1920 - ) Autora i intèrpret de cançons. Militant del POUM, el 1939 s'exilià, lluità en la resistència francesa i després fou secretària de redacció d'una 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rebull i Cabré, Daniel (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1889 – Barcelona, 1958) Sindicalista i polític. Era conegut per David Rey. De formació autodidàctica, treballà de mecànic a Barcelona; fou dirigent de la federació catalana de la CNT i tingué una alta responsabilitat a la vaga de la Canadenca. Es féu comunista amb Joaquim Maurín i després passà al Bloc Obrer i Camperol i al POUM. Durant la guerra civil fou un dels condemnats en el procés contra aquest partit (1938). Fugí de la txeca el 1939 i per raons familiars no s'exilià. Fou detingut, condemnat a mort i després indultat. Passà a la presó uns vint anys. Era germà de Josep. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rebull i Cabré, Josep (Catalunya, s XIX - s XX) Polític. Germà de Daniel. Com ell, milità també en el BOC i en el POUM. Fou administrador durant la Segona República de "La Batalla" i de l'Editorial Marxista. Després dels fets de mai/1937 intentà la reorganització clandestina del partit a Barcelona. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rebull i Lluís, Joan Baptista (el Molar, Priorat, 1899 - Catalunya, s XX) Compositor i organista. Estudià amb Vicenç Maria de Gibert i és autor de nombroses composicions vocals sobre texts de Pere Ribot i de Ramon Muntanyola. També ha escrit tres misses i obres corals. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Rebullida, Pau de (Fraga, Baix Cinca, 1664 - Minama, Costa Rica, 1709) Missioner caputxí. El 1692 passà al col·legi de Querétaro (Mèxic), des d'on emprengué diverses expedicions missioneres fins a Verapaz (Guatemala); a partir del 1695 s'establí a Talamanca, centre de la seva evangelització de Costa Rica. Morí en una revolta tribal que intentà apaivagar. Les seves vida i mort li donaren fama de santedat. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rec, pla del cap de (Lles, Baixa Cerdanya) Altiplà del Pirineu axial, a l'interfluvi dels rius d'Arànser i de la Llosa. Hi ha el refugi excursionista del Cap-de-rec, de la Federació Catalana de Muntanyisme. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Recasens i Mercadé, Eduard (Barcelona, 1884 - Reus, Baix Camp, 1940) Polític i financer. De petit passà a residir a Reus, on fou redactor del setmanari anarquista "La Alarma" (1901). Posteriorment fou un dels fundadors del Foment Republicà Nacionalista (1906) i després de la UFNR. Redactor del periòdic "Foment", fou també regidor de Barcelona en 1912-15. El 1917 fundà una societat, Fàbregas i Recasens, nucli impulsor del Banc de Catalunya, constituït pel jun/1920 i del qual fou nomenat vice-president. Intervingué en la creació d'una refineria de Canàries, que treballava amb petroli cru procedent de Veneçuela, i inicià l'explotació de productes de la Guinea Equatorial, com fusta i cafè. Partidari d'impulsar una banca específicament catalana, amb hegemonia sobre l'espanyola, preconitzà la formació d'un banc de bancs, o banc central, per a l'economia catalana. Publicà Petites notes sobre la Banca en el present i en l'avenir (1918) i La llei d'ordenació bancària (1922). 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Recasens i Mercadé, Josep (Reus, Baix Camp, 1883 – 1954) Polític. El 1905 ingressà al PSOE. Fou secretari de la Federació Catalana del PSOE (1911-17) i aconseguí que en el IV Congrés (Tarragona, 1916) hom adoptés una actitud més positiva envers el fet nacional català. Col·laborà en la fundació, el 1923, de "Justicia Social" i romangué relacionat amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el mateix periòdic fins al 1931. Fou l'inspirador de l'intent frustrat de fusió d'aquesta amb la Federació Catalana del PSOE, que presidia en 1932-33. Escriví Què és el socialisme? (1931), on es negà a identificar necessàriament afiliació al partit socialista i adscrició al marxisme, per més que n'intentés una sistematització divulgadora. El 1939 fou condemnat a tres anys de presidi pel govern franquista. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Recasens i Siches, Lluís (Guatemala, 1905 - Catalunya, 1977) Jurista i sociòleg. Fou professor de filosofia del dret a la Universidad Central de Madrid. S'exilià el 1939. Influït per la filosofia de la raó vital d'Ortega y Gasset, entre les seves obres destaquen Estudios de filosofía del derecho (1936), Vida humana, societat i dret (1939), Lecciones de sociología (1948) i Panorama del pensamiento jurídico en el siglo XX (2 volums, 1963). 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Recasens i Vives, Daniel (Tarragona, 1954 - ) Lingüista. Catedràtic del departament de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del laboratori de fonètica de l'Institut d'Estudis Catalans, 67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Recatí, el (València, Horta) Antic estany, contigu a l'Albufera (amb la qual es comunicava a través de l'Alacantí), entre les goles del Perelló i del Perellonet, vora la costa (platja del Recatí), a l'extrem meridional del municipi. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Recco, Giuseppe (Nàpols, Itàlia, 1634 – Alacant, 1695) Pintor. Membre d'una família d'artistes. Introduït a l'art pel naturalista Baschenis, aviat evolucionà cap a composicions barroques i decorativistes. Artista destacat dins l'escola napolitana, treballà a la cort de Madrid. Conreà la pintura de flors i natures mortes. 69 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Recerques (Barcelona, 1970 - ) Publicació d'història moderna i contemporània. A cura de Josep Fontana, Ramon Garrabou, Ernest Lluch, Joaquim Molas i Josep Termes. Pretén ésser un mitjà de comunicació i de discussió metodològica entre diversos especialistes -historiadors, economistes, historiadors de la literatura, de l'art, de la ciència, etc-. Ha assolit una extensa xarxa de col·laboradors i un ampli ressó en l'àmbit cultural català. L'oct/1974 celebrà un Primer Col·loqui Recerques, centrat especialment en els temes de la problemàtica del fet urbà i en la qüestió nacional. Fins el 1976 fou editat per Ariel, i des del 1977 per Curial. 70 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Recerques del Museu d'Alcoi (Alcoi, Alcoià, 1992 – 1998) Revista especialitzada en arqueologia. Publicada en català i castellà pel Museu Municipal Camil Visedo Moltó d'Alcoi, té per finalitat la divulgació de 71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Reclot, serra del (Monòver / la Romana de Tarafa, Vinalopó Mitjà) Alineació muntanyosa (1.053 m alt), constituïda per materials calcaris blancs liàsics i juràssics sobre el trias alpí, termenal dels dos municipis, al límit amb els del Pinós i de l'Alguenya. 72 CATALUNYA - POLÍTICA Recognoverunt Proceres (Barcelona, 1284) Privilegi concedit a la ciutat per Pere II de Catalunya-Aragó. Pressionat per l'amenaça d'invasió francesa, pel qual confirmava antics costums i privilegis anteriors i atorgava nous capítols i franqueses. El conjunt forma un cos de cent setze capítols. Bon nombre dels costums es referien a dret civil, i mostren la pervivència de la tradició jurídica visigòtica (legítima, testament sacramental, etc); els nous privilegis contenien diversos extrems sobre drets dels ciutadans, serveis públics, règim municipal i policia urbana de la ciutat, etc. Aquest privilegi s'estengué, amb el temps, a bon nombre de les principals ciutats i viles del Principat (Girona, Vic, Vilafranca, etc) i àdhuc a Sardenya, com a Càller. El seu text original, llatí, fou inclòs, posteriorment, a la compilació de Constitucions i altres drets de Catalunya i en l'època medieval se'n féu la versió catalana, una i altra publicades modernament. Constitueix la font més destacada de l'específic dret local de la capital catalana. Algunes de les prescripcions civils foren recollides en la compilació del dret civil català (1960). 111 CATALUNYA - HISTÒRIA Recolons, colònia (Ribes de Freser, Ripollès) Antiga colònia industrial, prop de la vila, a la dreta del Freser. Hom n'ha rehabilitat els habitatges. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA
74 ILLES BALEARS - POLÍTICA Recompensa del Trabajo, La (Llucmajor, Mallorca, 1901 – jul/1936) Societat de resistència dels sabaters. Fou, fins al 1936, la principal impulsora de les realitzacions obreres de la vila; permeté la creació de l'Agrupació Socialista adherida al PSOE (1905), afavorí l'aparició de la Unió de Camperols i de la cooperativa de consum La Nueva Vida (1907) -la més important de l'illa- i de la producció La Hormiga (1931). Foren els seus principals dirigents els germans Miquel i Joan Montserrat i Parets. 75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Reconco, serra del (Alcoià) Massís muntanyós (1.206 m alt), que separa la foia de Castalla (Onil) de la vall de Biar. 76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Reconque, el (Vall de Cofrents) Riu, afluent dretà del riu de La Hoz. Neix dins el terme d'Aiora, als límits amb Múrcia, i desguassa vora Teresa de Cofrents al seu col·lector. 77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Reconxet (Vilallonga de la Safor, Safor) Antic poble. Lloc de moriscs (53 focs el 1602), fou erigit en parròquia (Santa Maria) el 1535 i tingué com a annexos Forna i Almasseta. Restà despoblat amb l'expulsió dels moriscs del 1609. 78 CATALUNYA - LITERATURA Recopilacions Catalanes Veure> Costumes de Catalunya. 79 EUROPA - POLÍTICA
80 CATALUNYA - LITERATURA Recreo i Jardí del Parnàs i Muses Catalanes (Catalunya, s XVII) Manuscrit recopilat per Baptista Mirambell, que fou incorporat el s. XVIII a un altre manuscrit titulat Curiositat catalana o Recreo i jardí del Parnàs. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Recs, els (l'Escala, Alt Empordà) Veïnat, prop del rec del Molí: Depenia eclesiàsticament de Sant Martí d'Empúries. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rector de Bellesguard, el Sobrenom del poeta Joan Bonaventura de Gualbes. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rector de Vallfogona, el Nom popular del poeta Francesc Vicenç Garcia i Torres. 84 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Rectoria, la (Banyuls de la Marenda, Rosselló) Barri (ant: la Ribera), al sud del poble, a l'esquerra de la riera de Banyuls. 85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rectoria, la (Begues, Baix Llobregat) Barri del poble, al voltant de l'església parroquial de Sant Cristòfor. S'hi localitza el seminari menor i col·legi Sant Lluís de Pla i Amell. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rectoria de Sant Pau, la (Casserres, Berguedà) Veure> Sant Pau de Casserres. 115 CATALUNYA - CULTURA Recuerdos y bellezas de España (Catalunya, 1839 - 1888) Col·lecció de llibres. Seguint la línia de les relacions de viatges i dels llibres de litografies, aleshores molt d'actualitat, es proposava donar a conèixer les antigüitats i monuments d'Espanya acompanyats de comentaris literaris i històrics. La idea sorgí de X. Parcerisa, que s'encarregà de les litografies, i comptà amb l'ajuda de Pau Piferrer per a la part literària. El primer sobre Cataluña aparegué, per fascicles i amb gran èxit de públic, redactat amb un marcat to romàntic i sense gaire objectivitat històrica, que augmentà, però, notablement en el volum de Mallorca (1842) i posteriors. La mort de Piferrer deixà incompleta el segon volum de Cataluña i el d'Aragón, que foren acabats, respectivament, per F. Pi i Margall i J.M. Quadrado. Del 1888 al 1891 es féu una segona edició en la qual figuraven dos volums de València (1887-89) de Teodor Llorente, i el de Mallorca fou ampliat per Quadrado amb el títol de Las Islas Baleares (1888); fou il·lustrada de nou per diversos autors, especialment Xumetra. Modernament han estat fetes edicions facsímils dels volums de Cataluña (1939, 1948), Mallorca (1949) i Las Islas Baleares (1969). 88 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
89 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Redención (Alcoi, Alcoià, 26/feb/1921 - 12/set/1923) Setmanari anarquista. Fou primer òrgan dels sindicats locals de la CNT, dirigit inicialment per Enric Gisbert. Però a l'oct/1921 se'n féu càrrec J. Juan i Pastor, que li donà una gran empenta com a òrgan anarquista. Reaparegué el 1930 (abr/-set/) dirigit per E. Mira, però hagué de desaparèixer pel poc èxit assolit. 90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Redier, A. (Perpinyà, 1817 - Melun, França, 1892) Rellotger. Visqué a París des del 1832, gràcies a una pensió per millorar en l'ofici. Aconseguí gran fama. Fou premiat a les exposicions parisenques de 1849, 1855 i 1867, i obtingué d'altres distincions. Fou també autor de diverses memòries científiques, com les titulades Memoire sur la pendule conique, Étude sur le baromètre i Calcul des engranages. Morí tot fent estada a casa d'un dels seus fills. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reding, Theodor (Schwyz, Suïssa, 1755 – Tarragona, 1809) Militar. Mogut per l'antipatia a Napoleó, passà al servei de la Junta Central de Sevilla per combatre'l. Ascendit a tinent general, lluità a Bailèn (jul/1808), on tingué una part decisiva en la victòria. Destinat a Catalunya, intentà de deturar l'exèrcit de Saint-Cyr a la 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Redó, Bernat (País Valencià, s XIV - València, 1348) Draper. El 1348 destacà com a capitost de la Unió de València, dreçada contra l'autoritat de Pere III. A la darreria de l'any, les tropes del rei venceren els unionistes a Mislata i el monarca entrà en triomf a València. Redó s'amagà, però fou detingut. Condemnat a mort, demanà al rei de morir en el seu perdó i que li fos atorgat de ser escapçat i no pas arrossegat i penjat com els altres condemnats, que eren el jurista Joan Sala i altres cinc. El rei li ho concedí. La sentència fou executada tot just passada la festa de Nadal. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Redó, estany (Espot, Pallars Sobirà) Estany de capçalera de la ribera de Sant Nicolau, aigua avall de l'estany de Bergús. Pertany al terme d'Espot, malgrat que és al vessant ribagorçà. 95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Redó, pla (Vila-real, Plana Baixa) Partida i caseria, al límit amb el terme de Betxí. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Redon, estany (Viella, Vall d'Aran) Estany de capçalera de la Noguera Ribagorçana, al vessant meridional del port de Viella. A través del barranc de l'Escaleta desguassa a la vall de Conangles. 96 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Redona, na (Palma de Mallorca, Mallorca) Illa de l'arxipèlag de Cabrera, al nord de l'illa. 97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Redonda, la (Peníscola, Baix Maestrat) Una de les quatre parts en què és dividit el municipi. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Redondo Valencia, Marcos (Pozoblanco, Andalusia, 1893 – Barcelona, 1976) Baríton andalús. Debutà al Liceu de Barcelona, el 1923, amb Manon Lescaut. Establert definitivament a Catalunya, deixà l'òpera per la sarsuela (tret d'un breu parèntesi, l'any 1941), gènere en el qual debutà, en el Teatre Novetats de Barcelona, l'any 1924, amb El dictador, de Millán, i amb el qual assolí grans èxits i gaudí d'immensa popularitat a tot l'estat Espanyol i a l'Amèrica Llatina. Es retirà l'any 1957, després d'haver deixat nombrosos enregistraments discogràfics de les seves interpretacions més celebrades. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Redorta, Pere de (Catalunya, s XII - Vic, Osona, 1185) Bisbe de Vic (1147-85). Senyor de Voltrera i Olesa. Fill de Guillem (IV) de Castellvell. Era canonge de la catedral quan fou elegit bisbe. Successor de Ramon Jofre. S'esforçà a apaivagar els nobles de la comarca establint moltes concòrdies per tutelar els drets de l'església. En 1151 era jutge del plet entre l'arquebisbat de Tarragona i els Bordet-Aguiló. El 1176 dividí el patrimoni de la catedral en dotze prepositures regides pels canonges. Consagrà moltes esglésies, entre elles les de Sant Joan de les Abadesses, la de la Redona de Vic i la de Santa Eugènia de Berga. El 1179 assistí al concili III del Laterà i el 1183 rebé al seu palau el rei Alfons I. Les necrologies el recorden com a pacífic i amant de la justícia. Seria succeït pel bisbe Ramon. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reduà, Josep (Catalunya, s XVII - Poblet, Conca de Barberà, s XVII) LXV Abat de Poblet, XI dels quadriennals (1664-68). Succeí a Antoni Rossell al primer mandat d'aquest. Fou succeït per Antoni Rossell al seu segon mandat. 104 CATALUNYA - HISTÒRIA
105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Refet (Artesa de Segre, Noguera) Santuari, dins l'antic terme de Tudela de Segre, on es venera la Mare de Déu de Refet, als vessants meridionals de la muntanya de Grialó, al nord-est de Seró. L'actual edifici és del 1765, fet sobre una ermita anterior. La imatge és una talla romànica. Hom hi celebra un aplec important el dilluns de Pasqua. Prop seu hi ha la famosa alzina de Refet, notable exemplar d'aquesta espècie. 106 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Reflets du Roussillon (Perpinyà, 1954 – 1971) Revista dirigida per Pau Chichet. De presentació luxosa i molt il·lustrada, fou el primer any mensual i després trimestral. Els temes eren molt variats (història, turisme, lletres, arts, etc). Hi col·laboraren, entre altres, H. Chauvet, Marcel Durliat, Iu Hoffmann, Pere Ponsich. 107 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Refoies, les (Forcall, Ports) Masia, al nord del terme, vora el límit amb el de Villores, al vessant oriental de la serra de les Refoies, que forma el límit amb Aragó. 108 CATALUNYA - HISTÒRIA
109 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Refugi, el (Alaró, Mallorca Septentrional) Santuari de la Mare de Déu del Refugi, situat en un replà, al vessant meridional del puig d'Alaró, coronat pel castell. Fou bastit el 1622.
Anar a: [ Rea ] [ Real i ] [ Rebar ] [ Rebu ] [ Reco ] [ Redi ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Real, la
Real de Montroi
Rebollet
Rebull i Torroja, Joan
Recasens i Comes, Josep Maria
Recasens i Girol, Sebastià
Redovà