|
|
|
Anar a: [ Bou ] [ Bov ] [ Bover i ] [ Bra ] [ Bras ] [ Bret ] Som allò que llegim i tenim el que dam. (Ponç Pons) 1 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
2 CATALUNYA - BIOGRAFIA
3 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Bou, basílica de son (Alaior, Menorca) Basílica paleocristiana. Excavada el 1952 dins la possessió de son Bou, arran de mar. És de planta rectangular (52,2 x 12,4 m), de tres naus, amb entrada per un pròtir que dóna a un nàrtex, el qual comunica amb el temple a través de tres portes. Al fons hi ha un absis central semicircular, amb una cambra a cada cantó, una de les quals conté una piscina baptismal cilíndrica, monolítica. La construcció ha estat datada de vers la meitat del s V, i la piscina, de cap a la fi del s VI. El culte hi perdurà fins a l'època islàmica. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bou, hostal del (Berga, Berguedà) Hostal del terme de la Valldan, vora la carretera de Berga a Solsona, lloc on es reunia l'ajuntament fins a l'annexió del municipi a Berga el 1963. Ha agrupat al seu voltant una petita caseria. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bou, Pep (Granollers, Vallès Oriental, 1951 - ) Actor. Fundador de les companyies Pa de Ral (1978) i La Viu Viu Teatre (1981). Ja en solitari, treballà amb el professor japonès Fugi Ishimaru i creà espectacles de manipulació de bombolles i pel·lícules de sabó amb els quals aconseguí de configurar una poètica pròpia (Bufaplanetes, Fira de Tàrrega, 1982, i Sabó sabó, Teatre Romea, 1990). Ha actuat per Europa, Amèrica i Àsia i ha rebut diversos guardons nacionals i internacionals. El 1997 realitzà un nou espectacle amb vapor i sabó a partir de la poesia visual de Joan Brossa. 6 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bou, Teresa (País Valencià, s XVI) Dama de noble família valenciana, identificada pels comentaristes del s. XVI (sense que hom ho hagí pogut documentar) amb Teresa, dama casada i amb fills, cantada per Ausiàs March sota el senyal Llir entre cards i potser també sota el de Plena de seny. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bou, Tomàs (Solsona, Solsonès, 1785 – v 1840) Escriptor i dominicà. Lector de teologia a la universitat de Cervera i a Solsona. Per la seva intervenció en les lluites ideològiques del Trienni Constitucional s'hagué d'exiliar a Tolosa de Llenguadoc (1821). Després de l'exclaustració s'establí a Solsona. Fou poeta i orador sagrat, popular pels seus escrits polèmics en català contra el liberalisme: Conversa entre Albert i Pasqual, en dècimes catalanes (1821), Jesucrist crucificat, capità dels servils (1824) i Quatre converses entre dos personatges dits Albert i Pasqual (1830). 9 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bou i de Margarit-Biure, Melcior de (Perpinyà, 1755 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1838) Escriptor. Darrer marquès d'Aguilar, baró de Mosset i intitulat comte de Montagut, dit també Melcior de Margarit. Fill de Pere-Francesc de Bou i Pujol, que fou primer mere president de Perpinyà (1790). Participà en la Revolució Francesa, però s'hagué d'exiliar a Barcelona al final del 1790. Es destacà entre els emigrats polítics, amb la seva muller, Joana de Bruyères, introductora del vals a Barcelona (1791). Fou membre de la societat de ciències de Montpeller, de l'acadèmia de bones lletres de Tolosa i mantenidor dels jocs florals de la mateixa 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bou i Maqueda, Enric (Barcelona, 3/mar/1954 - ) Crític literari i historiador de la literatura catalana. Estudià filosofia i lletres i es doctorà en filologia catalana amb una tesi sobre Guerau de Liost. Professor universitari, ha exercit la docència a universitats dels EUA. Ha publicat diversos llibres sobre les obres d'escriptors catalans i ha estat un dels col·laboradors de la Història de la Literatura Catalana de Riquer-Comas-Molas. 12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bouille, Miquel (Illa, Rosselló, 1931 - ) Historiador. Arxiver al departament dels Alts de Sena. Autor de nombrosos treballs d'història publicats en revistes i, en col·laboració amb Joan Francesc Brousse, d'Églises romanes en Roussillon (1967) ì Chemins du Roussillon (1969). 13 EUROPA - BIOGRAFIA Bouin, Jean (Marsella, França, 1888 – 1914) Atleta. Especialitzat en curses de fons. Va morir al front del Marne durant la I Guerra Mundial. A la seva memòria es disputa a Barcelona des del 1920 el gran premi de cursa de fons Jean Bouin. 14 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - GEOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bouqués, Pere (Catalunya, 1504 – Poblet, Conca de Barberà, 1564) X Abat perpetu de Poblet (1546-64). En 1531, essent monjo, intervingué bastant a la famosa deposició de l'abat Queixal. En unió del seu company Pere Rausich anà amb lletres prop de l'emperador Carles V per tal de justificar la insòlita actitud adoptada aleshores per la comunitat. Fou elegit abat a la mort del seu antecessor Gabriel Forés, En 1558, Felip II li confià la inspecció de diversos monestirs on els costums s'havien relaxat. Per aquesta qüestió entrà en conflicte amb l'arquebisbe de Saragossa, per bé que finalment prevalgué el seu punt de vista i foren processats els religioses que ell havia acusat (1560). En 1564 rebé al seu monestir la visita de l'esmentat rei Felip, el qual tingué per a ell mostres molt especials de respecte. Morí el mateix any, quan en tenia seixanta i en duia quaranta-dos de vida religiosa. Fou enterrat a la sala capitular. El succeí a l'abadiat Joan de Guimerà. 17 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
122 EUROPA - BIOGRAFIA Bournonville, Alexandre de (França, s XVII) Militar i polític. Príncep de Bournonville (1658). El 1676 passà a Catalunya amb el càrrec de mestre de camp. Residí a Sicília (1677) i tornà a Barcelona com a lloctinent de Catalunya (1678-84), durant un període de treva entre Lluís XIV de França i Carles II, que ell aprofità per a construir fortificacions. Esclatada novament la guerra (1684), resistí el setge de Girona posat per les tropes franceses. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bournonville i de Perapertusa, Francesc de (Barcelona, 1660 – 1731) Militar. Primer marquès de Rupit i tercer vescomte de Jóc. Nebot d'Alexandre de Bournonville, fou capità de les seves guàrdies cuirasseres, lloctinent de Catalunya i regidor degà del primer ajuntament borbònic de Barcelona (1718). Com a president nat del braç militar, gosà proposar-ne la convocatòria, però no hi reeixí. Sota amenaça de dimissió, féu valer les seves prerrogatives com a regidor degà per al dret d'iniciativa i la direcció del municipi, malgrat l'oposició del corregidor. 19 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bourrat, Joan (Sant Andreu de Sureda, Rosselló, 1859 – Perpinyà, 1909) Polític. Membre del partit radical socialista francès. Elegit diputat el 1906, en unes disputades eleccions enfront d'Eugeni Sauvy, mere de Perpinyà. Impulsà la política de transports. Francmaçó, arribà a gran mestre adjunt de la gran lògia de França. 20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bouvij, Paul (Amsterdam, Holanda, 1807 – Barcelona, 1867) Enginyer. S'exilià a Barcelona el 1835. Establert poc temps després a Mallorca, intentà diverses explotacions mineres, introduí els molins de vent per a fer pujar aigua i dirigí la dessecació del prat de Sant Jordi (1846-49). Es relacionà amb els intel·lectuals mallorquins liberals i fou membre actiu de l'Ateneu Balear. És autor de Reseña geognóstica de la isla de Mallorca (1852) i Ensayo de una descripción geológica de la isla de Mallorca (1867). 22 CATALUNYA - HISTÒRIA Bovalar, basílica del (Seròs, Segrià) Basílica paleocristiana, excavada a la partida del Bovalar, a la riba esquerra del Segre. És un temple de tres naus, amb baptisteri de piscina quadrada cobert amb cimbori, que és al Museu Arqueològic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. La construcció original és del s IV i perdurà fins al VIII. Dins el temple hi ha nombrosos enterraments contemporanis de l'època del culte, amb sarcòfags de pedra. Han estat trobades, al nivell de destrucció, diverses peces litúrgiques de bronze, del s VII. 23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bovalar, el (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida i caseriu, a 3,5 km de la ciutat. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bovalar, el (Cinctorres, Ports) Sector forestal i de pasturatges de propietat comunal (1.258 m alt), a l'àrea muntanyosa que separa les aigües de la rambla de Sellumbres de les del riu de la Cuba. 25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bovar, el (Banyeres de Mariola, Alcoià) Caseriu, entre la penya de la Blasca i el Vinalopó, al límit amb el terme de Beneixama. 27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bovar, sequiol de (Oliva, Safor) Sèquia, a l'àrea arrossera del sud del terme, que pren l'aigua del riu Bullent i la deixa al Molinell a través del sequiol del Barranquet. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bové, Climent (Barcelona, s XIX) Dirigent obrerista. Organitzador del Congrés Obrer de Barcelona (1870), fou elegit president de la Federació de les Tres Classes de Vapor (1870-71). Per la seva participació a la vaga obrera barcelonina (abril 1871), fou detingut i empresonat a Montjuïc. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bové, Pere (Reus, Baix Camp, 1830 – 1896) Polític. D'ideologia republicana, participà, a Madrid, en la revolució del 1854. Novament a Reus, ocupà diversos càrrecs a l'ajuntament i a la diputació provincial de Tarragona i fou capità de la milícia nacional. El 1869 fou membre de la Junta revolucionària de Reus i, posteriorment, president del Comitè Republicà de la província de Tarragona i comandant dels Voluntaris de la Llibertat. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bové, Salvador (Reus, Baix Camp, 1869 – Badalona, Barcelonès, 1915) Historiador i lul·lista. Canonge magistral de la catedral d'Urgell, col·laborà a la "Revista de Catalunya" (1896-97). És autor d'El canonge Pau Claris (1894), Institucions de Catalunya (1895), Assaig crític sobre el filòsof barceloní En Ramon Sibiude 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bové i Trius, Francesc de Paula (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1876 – 1950) Mestre de capella i compositor. Autor de diverses obres corals i de música religiosa, escriví El Penedès, Folklore dels balls, danses i comparses populars (1926). 32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bóvedas, Las (Algorfa, Baix Segura) Poble, situat vora la sèquia d'Alquibla, a la dreta del Segura, al límit amb el terme d'Almoradí. Originàriament únic nucli de població del municipi, era situat a 500 m de la casa del marquès d'Algorfa, que donà nom al municipi. En estendre's fins al voltant d'aquesta, el poble prengué el nom d'Algorfa, i el de Las Bóvedas ha restat per a un dels seus barris. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bover, Antoni (Catalunya, s XVIII) Religiós trinitari. El 1735 publicà una obra relativa al convent barceloní. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bover, Antoni (Valls, Alt Camp, s XVIII) Orfebre, autor d'obres notables. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bover, Francesc (Corbera de Llobregat, Baix Llobregat, 1769 – Barcelona, 1831) Escultor neoclàssic. Deixeble de l'Escola de la Junta de Comerç, que el pensionà per anar a Roma. Amb l'escultor M. Olivé va esculpir diverses estàtues, en marbre, de la Llotja de Barcelona. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bover, Guillem (País Valencià, s XIII) Marí. Actuava com a corsari contra les costes del nord d'Àfrica. Són destacades les seves accions a la Barbaria central el 1327. 37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bover, Ramon (Barcelona ?, s XV) Poeta. Conreà la poesia amorosa. 39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bover i de Rosselló, Joaquim Maria (Sevilla, Andalusia, 1810 - Palma de Mallorca, 1865) Polígraf, escriptor i erudit. Col·leccionà tota mena de documents, d'antiguitats i de notícies. Des del 1833 fou cronista general del regne de Mallorca. Fundador de l'Acadèmia Mallorquina de Literatura, Antiguitats i Belles Lletres (1837), i el 1840 fou nomenat corresponent de l'Academia de la Historia. Ocupà càrrecs importants a la Biblioteca Nacional (1851). Representa amb la seva obra un precedent de la Renaixença a les Balears. Fundador de l'Acadèmia Mallorquina de Literatura (1837). Escriví obres sobre els temes més diversos, encara que excel·lí sobretot com a historiador; és autor de: Memoria biográfica de los mallorquines que se han distinguido en la antigua literatura (1842), d'un Diccionario bibliográfico de las publicaciones periódicas de las Baleares (1862) i d'una Biblioteca de escritores baleares (1868). Entre els seus escrits inèdits hi ha Diccionario manual mallorquín-castellano i diverses poesies en català antic, literari i dialectal. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bover i Mas, Josep (Barcelona, 1790 ? – 1866) Escultor. Neoclàssic amb tocs naturalistes. L'estil acadèmic definí les seves primeres obres: Gladiador vençut (1824) i Gladiador vencedor (1828). Després evolucionà cap a solucions expressives més naturals, com Les quatre estacions (1837), les estàtues de Jaume I i de Joan Fiveller a la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1841-44), l'escultura sedent de Jaume Balmes' al claustre de la catedral de Vic (1851), etc. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bover i Oliver, Josep Maria (Vinarós, Baix Mestrat, 1877 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1954) Teòleg jesuïta (1895). Després d'haver-se doctorat en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma, on fou professor de teologia bíblica (1919 i 1921), ensenyà a la facultat teològica dels jesuïtes, a Tortosa, a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, des del 1912. Membre de la Comissió Bíblica Pontifícia i de l'Obra del Sant Evangeli i un dels fundadors de l'Asociación para el Fomento de los Estudios Bíblicos en España i de la Sociedad Mariológica Española. Entre les seves obres destaquen: Las epístolas de San Pablo (1940), San Pablo, maestro de la vida espiritual (1941), La Asunción de María (1947) i, especialment, de l'edició de la Bíblia (La Sagrada Biblia, 1949), en col·laboració amb F. Cantera. Estigué especialitzat en la crítica textual del Nou Testament pel fet d'haver-ne preparat una edició crítica: Novi Testamenti Biblia Graeca et Latina (1942). 43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bover i Pous, Miquel (Palma de Mallorca, 1928 – 1966) Ciclista. Fill de Miquel Bover i Salom. Es destacà sobretot en la modalitat en pista. Fou campió d'Espanya de persecució en la categoria professional (1953, 1954 i 1955). 44 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bover i Ramonell, Miquel (Palma de Mallorca, 1720 – 1799) Poeta líric i dramàtic en castellà. Escriví poesies i les comèdies històriques Don Jaime I conde de Barcelona i 'La conquista de Mallorca (Barcelona, 1792), aquesta darrera amb el llenguatge i tots els elements del teatre de l'època. 45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bover i Terrassa, Joan (Palma de Mallorca, 1745 – Sevilla, Andalusia, 1811) Jurista. Catedràtic de dret a la Universitat de Mallorca. Defensà les temporalitats de la Companyia de Jesús (1781) i les doctrines lul·lianes, enfront del bisbe Díaz de Gurrea. Formà part dels consells reials (1782), fou assessor de la intendència de Catalunya (1798) i alcalde major de Sevilla (1807), on fou catedràtic de lleis. Fou pare de l'historiador Joaquim Maria Bover. Publicà Compendio de Historia Universal (1796). 47 CATALUNYA - MUNICIPI
48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bovera, la (Guimerà, Urgell) Santuari marià i antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de la Bovera), situat damunt un tossal (589 m alt) a la dreta del riu Corb, en un lloc de vella tradició eremítica. El monestir fou fundat per Pere de Tàrrega el 1195, probablement com a filial de Vallbona de les Monges. El 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bovet, Nicolau (Catalunya, s XIII) Marí. La seva nau, que duia a bord Guillem de Montcada, fou posada al davant de l'estol de Jaume I a l'expedició a Mallorca. El mateix rei en donà l'ordre abans de salpar de Salou, el 6/set/1229. També disposà que la nau de Bovet dugués un gran fanal encès, per orientació durant la nit dels vaixells que havien de seguir-la. 50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bovetes, les (Dénia, Marina Alta) Partida i caseriu, a la costa; a l'oest de la ciutat. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boví, Francesc (València, 1872 – 1947) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. Destacà com a retratista. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boy, Jaume (Torí, Itàlia, 1790 – Barcelona, 1847) Escriptor, erudit i comerciant de família catalana. Fou cònsol de Sardenya a Palma de Mallorca (1832-35) i a Barcelona (1835-45). Parlava onze idiomes. És autor d'un Diccionario teórico-práctico, histórico y geográfico del comercio (4 volums, 1839-40), patrocinat per la Junta de Comerç barcelonina, i Tesoro de juventud (1839). 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - CULTURA Boy Scouts de Catalunya (Barcelona, 1934 – 1937) Associació escolta. Fundada amb l'objectiu d'organitzar, sostenir i propagar a tot el territori de Catalunya agrupaments masculins i femenins acordats a les normes del moviment internacional de Boy Scouts. De la seva fusió, el 1936, amb els Minyons de Muntanya, sorgí l'associació Minyons de Muntanya - Boy Scouts de Catalunya, la qual seguí les vicissituds de l'escoltisme. 55 CATALUNYA - CULTURA Boy Scouts de Catalunya (Barcelona, 1939 – 1959) Nucli escolta. Procedent de l'antiga associació Minyons de Muntanya - Boy Scouts de Catalunya que, després de la guerra civil, es mantingué actiu entorn de l'agrupament "Roland Philipps" i que el 1959, juntament amb la Delegació Diocesana d'Escoltisme i la nova associació Minyons de Muntanya - Boy Scouts de Catalunya, constituí federativament l'Associació Catalana d'Escoltisme. 56 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Boy Scouts de València (País Valencià, 1932 - 1939) Nucli escolta. Format durant la Segona República com a grup autònom dins l'organització Exploradores de España. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boyé i Perera, Carme (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental, 1910 - ) Llatinista. Llicenciada en filosofia i lletres. es dedicà a l'ensenyament. Ha sobresortit per la traducció al català dels dos volums de les Tristes (1965-66) d'Ovidi, feta en col·laboració amb Miquel Dolç, per a la col·lecció d'autors clàssics de la Fundació 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boyl Veure> Boïl. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bozzo i Duran, Joan Lluís (Barcelona, 1953 - ) Actor i director de teatre. Integrant i director del grup Dagoll Dagom, des del 1978, ha dirigit també altres espectacles, com Sin palabras (1987), de J. Rubianes, i Quartetto da cinque (1987), espectacle musical. També ha realitzat sèries per a la televisió. 60 CATALUNYA - POLÍTICA BRA Sigla del Bloc Republicà Autonomista. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bracons i Sunyer, Lluís (Manlleu, Osona, 8/gen/1892 – París, França, 27/jul/1961) Gravador i lacador. Les primeres obres que hom li coneix són ex-libris. A París aprengué de Jean Dunand la tècnica de la laca japonesa, que féu conèixer després a Catalunya com a professor de l'Escola Superior dels Bells Oficis. L'any 1925 guanyà el gran premi de l'Exposició d'Arts Decoratives de París per un tríptic que representava sant Jordi. Moltes de les seves obres (capçals de llit, arquetes, paravents, plafons, etc) foren realitzades sobre dissenys de F. Galí. Al final de la dècada del 1920 es relacionà amb Suzanne Duplessis i, després d'una estada a Mallorca, s'establiren a París (1937), on dugueren a terme una important tasca com a gravadors. El taller Bracons-Duplessis fou freqüentat per artistes com J. Cocteau, Foujita, Clavé, Dalí o J. Barbarà. 62 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
63 CATALUNYA - MUNICIPI
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bragat, Joan (Catalunya, s XII) Cavaller. Participà a les darreres campanyes per expulsar els sarraïns del Principat, sense estalviar-se la darrera de les operacions: el setge de Siurana, el 1153. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bragulat, Josep (Barcelona, s XIX) Dirigent obrerista. Organitzador de les associacions obreres catalanes del ram tèxtil després de la revolució del 1868. Presidí la Federació de les Tres Classes de Vapor (1872). Col·laborà en la revista "El Obrero". 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Brai, barranc de (el Pinell de Brai, Terra Alta) Curs d'aigua, neix a la font de Brai, dins el terme. Juntament amb altres barrancs aflueix, per l'esquerra, al barranc del Pinell, afluent de l'Ebre. 67 ANDORRA - GEOGRAFIA
68 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Brallans (Tor-la-ribera, Ribagorça) Caseriu, a la dreta del barranc de Vilacarle, entre les Viles de Turbó i el cap del municipi. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Branchart, Bonaventura (País Valencià, s XIX) Historiador. Era sagristà de la catedral de València. Escriví una obra titulada Libro de varias noticias, la qual fa referència al període comprès entre 1822 i 1846. 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Branchat, Vicent (València, s XVIII – 1791) Jurista. Assessor del reial patrimoni, generalitats i amortització i oïdor de l'audiència. És autor d'un llibre encara molt important per a l'historiador actual, Tratado de les derechos i regalías que corresponden al Real Patrimonio en el Reino de Valencia y de la jurisdicción del Intendente como subrogado en lugar del antiguo Baile General (1784-86), i de Noticia histórica de la antigua legislación valenciana sobre el régimen de aguas públicas (1851). 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brand Pseudònim de l'escriptor Cristòfor de Domènech i Vilanova. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Brandenburg-Ansbach, Joan de (Plassenburg, Alemanya, 1493 – València, 1525) Noble al servei de la casa d'Àustria. Formava part del seguici de Carles I i es casà a Barcelona l'any 1519 amb Germana de Foix, vídua del rei Ferran II de Catalunya-Aragó (1519), per l'interès que Carles I tenia d'aconseguir la influència de Germana de Foix en la seva elecció com a emperador d'Alemanya. Després d'assistir a la coronació imperial de Carles V a Aquisgrà, el 1523 fou nomenat capità general del regne de València i lloctinent de la 73 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Branger, Francesc (Prada, Conflent, 1912 - ) Pintor. Amb Robert Lapassat fundà la revista "Conflent". Ha evolucionat des del rigorisme vers la poesia, expressada amb preferència en els paisatges. Guanyà el prix des Genêts. 74 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Brangolí (Enveig, Alta Cerdanya) Veïnat (1.521 m alt) (ant: Vilangolí), sota la muntanya de Bell-lloc, a l'esquerra del riu de Brangolí, que neix al massís de Carlit i s'uneix a Ur al riu d'Angostrina, formant el Raür. De la seva parròquia (Sant Fructuós) depenen Feners i Bena. És un petit edifici d'origen romànic. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brangulí, Emili (Barcelona, s XIX) Gravador. Fill i deixeble, com el seu germà Josep, de Francesc Brangulí i Royo. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brangulí, Josep (Barcelona, s XIX) Gravador. Fill i deixeble, com el seu germà Emili, de Francesc Brangulí i Royo. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brangulí i Claramunt, Joaquim (Barcelona, 1913 – 1991) Fotògraf. Fill del reporter Josep Brangulí, que fou un dels pioners en aquesta activitat a Catalunya. Abans de la guerra civil de 1936-39 col·laborà en diverses publicacions, principalment "L'Instant", i després a "Diario de Barcelona". S'ocupà de camps molt diversos però excel·lí particularment en l'esportiu. Germà de Xavier. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brangulí i Royo, Francesc (Barcelona, 1840 – 1910) Gravador. Fou deixeble de Santiago Farriols. Excel·lí en treballs al coure, a l'acer i al boix. Des del 1865 gravà dibuixos d'Eusebi Planas per il·lustrar revistes i novel·les. Sobresortí per la matisació d'ambient que donava a les escenes i per la dignitat gairebé insòlita de les figures dels protagonistes. Fou mestre dels seus fills Josep i Emili, també destacats gravadors. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brasés i Trias, Andreu (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1834 – Barcelona, 1914) Dramaturg. Autor de nombroses peces teatrals dins la línia de Serafí Pitarra, entre les quals destaquen: La capital de l'imperi (1866), Un anglès a Mataró (1867), La mestressa (1869), Embolica que fa fort (1870), De dalt a baix (sarsuela) i, en col·laboració amb Narcís Campmany i Pahissa, La copa del dolor (1867). Absent molts anys de Barcelona, en tornar estrenà Amor i fortuna (1910). 81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Brasillach, Robert (Perpinyà, 1909 – París, França, 1945) Escriptor. Alumne de l'École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme. El 1932 Charles Maurras l'encarregà del fulletó literari de "L'Action Française". Brasillach recollí les millors cròniques d'aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis (1934). A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme (a la novel·la Les sept couleurs, 1939, evoca un congrés de Nurenberg; escriví la crònica Le siège de L'Alcazar, 1939, i la parcial Histoire de la guerre d'Espagne). Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la col·laboració amb Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Era redactor en cap del setmanari "Je suis partout" (1937-43). Fou detingut el 1944, 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bravo, Nino (Lluís Manuel Ferri Llopis) Veure> Nino Bravo. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bravo Portillo, Manuel (Espanya ?, s XIX – Barcelona, 1919) Comissari de policia. El 1917 fou encarregat de la repressió d'anarquistes i socialistes, que portà a terme amb procediments terroristes. Prengué part (era espia alemany) en l'assassinat de J.A. Barret i Moner. Denunciat per Àngel Pestaña des de les pàgines de "Solidaridad Obrera", fou condemnat a presó, però, gràcies a la Patronal i a Milans del Bosch, fou alliberat poc després. Ingressà a la banda de König, dedicada a la persecució de dirigents sindicals. Com a represàlia per l'assassinat de Pau Sabater "El Tero", president del sindicat tèxtil (juliol), fou assassinat pels sindicalistes dos mesos després. 85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - MUNICIPI
87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Breda, monestir de (Breda, Selva) Antiga abadia benedictina de Sant Salvador de Breda. Fundada el 1038 a la vall de Breda pels vescomtes de Cabrera, Guerau I i Ermessenda. L'església fou consagrada el 1068. D'aquesta obra tan sols resta el campanar, un dels millors del romànic català. Des del final del s XI fins a mitjan s XIII depengué de Sant Cugat del Vallès. Guerau IV de Cabrera li féu donació de les relíquies dels màrtirs cordovesos Iscle i Victòria, les quals foren un centre d'atracció piadosa per al cenobi. El temple fou substituït al s XIV per l'actual església gòtica, completada en la part de la façana durant el s XVI. Les dependències conventuals es conserven molt malmeses, algunes convertides en cases particulars. Encara que espoliada, s'ha salvat íntegrament l'església, convertida en parroquial. Els francesos saquejaren el monestir el 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bregós, riu (Catalunya) Altre nom amb què també és conegut el Llobregós. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Brel, Josep (València, v 1835 – v 1894) Pintor. Deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles de València, és destacà com a retratista. Fou un dels pintors més productius de l'època. Obres significatives són Sant Vicenç -còpia d'un quadre de Ribalta- i els retrats del general Prim, d'Amadeu de Savoia i d'Alfons XII. A l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 exposà L'orfe. Als darrers anys va pintar escenes taurines, d'entre les quals destaca En pleno siglo XIX. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brell, Benet (Barcelona, 1786 – Montserrat, Bages, 1850) Compositor i organista. A deu anys ingressà a l'Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Narcís Casanoves i de Josep Vinyals. Monjo l'any 1803, fou nomenat mestre de capella de l'Abadia de Montserrat (1828-34). Excel·lí com a improvisador i hàbil organista, col·laborà en la restitució del repertori musical de Montserrat i compongué nombroses obres per a orgue i per a veus. 91 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Brell, Felip (Rosselló ?, s XVI) Pintor renaixentista. Actiu especialment al Rosselló. el 1549 pintà el retaule de Sant Miquel de Ribesaltes. 92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Brell, Josep (Perpinyà, s XVI - Catalunya Nord, s XVI) Pintor renaixentista. Actiu a la Cerdanya, al Conflent i al Rosselló. Conreà la pintura religiosa. Durant un temps s'associà a Joan Perles, de Peralada, i amb el tolosà Antoni Peytaví. El 1589 pintà ell sol el retaule major de l'església parroquial d'Estagell (Rosselló). 93 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Brenui (Mont-ros, Pallars Jussà) Altre nom del lloc de Beranui. 95 CATALUNYA - HISTÒRIA Breny, torre del (Castellgalí, Bages) Sepulcre monumental romà, prop de la unió del Llobregat i el Cardener. És un edifici en forma de temple sense pòrtic i es mantingué en bon estat de conservació fins el 1870, que en fou destruïda la part superior. Té planta quadrada, d'uns 10 m de costat, cobert amb volta. La part de dalt era una cel·la amb cobert de doble vessant. Al cantó oest hi havia un relleu que representava una figura femenina nua, entre dos lleons. El nom actual sembla una falsa grafia d'Elbreny, derivació probable d'Elderind, propietari dels terrenys al s X. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bresca (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Poble (782 m alt), situat en un coster a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, prop de la seva confluència amb el riu Major. L'església de Sant Miquel depèn de la parròquia de Gerri. 97 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Breses (Mosset, Conflent) Veïnat, situat al sud del terme, a la dreta de la riera de la Castellana. Entre el veïnat i el monestir de Corbiac hi ha l'antic emplaçament del poble de Mosset. És esmentat el 1019. 98 CATALUNYA NORD - CULTURA Bressola, La (Perpinyà, 1976 - ) Associació cultural. Constituida per tal de fomentar centres docents en català per als nens i nenes de 2 a 6 anys. Practica una pedagogia activa, laica i gratuïta i es finança sobretot amb les aportacions de particulars. El primer centre fou obert a Perpinyà al set/1976 gràcies al local que 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bressui (Sort, Pallars Sobirà) Poble (799 m alt), situat a la dreta de la Noguera Pallaresa. L'església de Sant Miquel depèn de la parròquia d'Enviny. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bret i López, Bru (Castellterçol, Vallès Oriental, 1771 – Barcelona, 1844) Eclesiàstic. Arxipreste de Sant Joan de les Abadesses (1816), catedràtic de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1803). Perseguit com a carlí, s'exilià a França (1836-37). És autor d'un Canto alusivo a la defensa de los catalanes en Galípoli de las fuerzas combinadas del emperador y de los genoveses (1805). El 1864 fou publicada una col·lecció dels seus sermons. 101 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Bretón, Manuel (Castella, 1780 - Castella ?, 1859) Militar. Participà en la guerra del Francès com a ajudant del general Castaños. Essent cap de la Ciutadella de Barcelona, denuncià en un memorial (1830) les atrocitats del comte d'Espanya. El 1833 era governador de Tortosa; ascendí a mariscal de camp i fou traslladat al govern militar de Saragossa. Lluità contra els carlins a Morella i obtingué una victòria que li valgué el títol de comte de la Riba i Picamoixons. Fou capità general de Catalunya (1845). 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bretós, Arnau de (Berga, Berguedà, s XIII - Occitània, s XIII) Ancià càtar. Detingut el 1244, després de la rendició de Montsegur. En els interrogatoris a què el sotmeté l'inquisidor català Ferrer, acabà traint nombrosos adeptes del catarisme a Occitània i per tot el Principat. Entre d'altres, les seves declaracions 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bretui (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Poble (1.059 m alt), situat al pla de Corts. Depengué fins al 1969 del municipi de Montcortès de Pallars. L'església és dedicada a sant Esteve. 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Breva i Rubert, Josep Jordi (Castelló de la Plana, 1638 – País Valencià ?, s XVII) Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de València i capellà d'honor del rei Carles II d'Espanya, que li assignà una pensió. Ocupà altres càrrecs eclesiàstics amb provada competència. Excel·lí com a teòleg. 105 CATALUNYA - LITERATURA Brevis historia monasterii Rivipullensis (Ripoll, Ripollès, 1147) Història del cenobi ripollès. Nom donat per l'arquebisbe Peire de Marca a aquesta crònica catalana escrita en llatí. És la més antiga avui coneguda entre les produïdes en el territori de l'antiga Marca Hispànica. La seva narració arrenca de la fundació del monestir de Ripoll per Guifre el Pilós el 888 i arriba fins al 1147, any de la redacció de la crònica. El seu anònim autor, sens dubte un monjo de Ripoll, la redactà seguint amb exactitud la documentació conservada en els arxius del cenobi. Fou coneguda i aprofitada pel primer redactor dels Gesta comitum, que escrivia també a Ripoll uns 25 anys més tard. 106 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Brial, Miquel (Perpinyà, 1743 – París, França, 1828) Historiador. Ingressà a la congregació de Sant Maur, a Tolosa de Llenguadoc (1764). El 1771 passà a París. Fou membre de l'Institut de França, que li encarregà (1796) la prossecució del Recueil des Historiens de Françe. Col·laborà també a la Histoire litéraire de France i a d'altres obres de divulgació cultural. El 1826 fundà escoles públiques per a infants a Baixàs i a Pià, al Rosselló, amb la condició que hi fos obligatòria la llengua francesa. 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA
108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Briau i Saüc, Domènec (Castelló de la Plana, 1664 – Viena, Àustria, 1755) Metge. Estudià humanitats a Castelló de la Plana i medicina a València. Austriacista, seguí Carles VI a la cort de Viena, on fou nomenat primer metge de cambra. Exercí el càrrec fins a la seva mort, de primer al servei de l'emperador i posteriorment (des del 1740) al de la filla d'aquest l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA
110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brichfeus, Pere (Castellterçol, Vallès Oriental, s XVII - Àustria, s XVIII) Militar austriacista. Durant la Guerra de Successió lluità sota les ordres d'Antoni Desvalls, marquès del Poal, a la batalla de Mura i a la d'Esparreguera (mai/1714). Després de la caiguda de Barcelona (11/set/1714), s'acollí a la capitulació de Cardona; malgrat els pactes, li foren embargats els béns i, perseguit, s'hagué d'exiliar. Partí a Àustria i, a la divisió imperial d'Antoni Desvalls, amb altres exiliats, lluità a Hongria contra els turcs. 111 CATALUNYA - GEOGRAFIA
112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bridgman i Eguinoa, Joan (Tarragona, 1880 – Eastbourne, Anglaterra, 1908) Compositor. Havia guanyat una càtedra de música a Eastbourne. És autor d'una Misa solemne, d'una Obertura per a orquestra i de diverses composicions per a instruments de corda. 113 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Brignoles, tractat de (o de Tarasco) (Brinhòlas, Provença, França, 19/feb/1291) Acord signat entre Alfons II de Catalunya-Aragó, Carles de Salern i el papa Nicolau IV, sobre la possessió de Sicília (o tractat de Tarascó). Segons les seves clàusules, Alfons II deixaria d'ajudar el seu germà Jaume, rei de Sicília, i aniria en croada a Terra Santa. D'altra banda, el papa aixecaria l'excomunió d'Alfons i revocaria la investidura dels regnes catalano-aragonesos a favor de Carles de Valois. La mort del rei Alfons II (18/jun/1291) deixà sense efecte les clàusules d'aquest tractat, base del d'Anagni (1295). Si bé tradicionalment s'ha cregut que l'acord va ser signat a Tarascó (Zurita, Ramon Muntaner), Soldevila va demostrar que ho va ser a Brignoles. 114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Brines, Francisco (Oliva, Safor, 1932 - ) Poeta. Llicenciat en dret a Salamanca i en filosofia i lletres a la universitat de Madrid. Féu de lector de literatura castellana a la universitat de Cambridge i exercí de professor de castellà a la universitat d'Oxford. És autor de nombrosos reculls poètics en castellà i de l'assaig Escritos sobre poesía española contemporánea: de Pedro Salinas a Carlos Bousoño (1995). El 1967 li fou atorgat el Premi de les Lletres Valencianes. 115 CATALUNYA - GEOGRAFIA Brió (Sant Miquel de Campmajor, Pla de l'Estany) Poble (o Briolf), a la riba esquerra del Ser, aigua amunt de Serinyà. És esmentat ja el s X. 116 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
117 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Brisquet, Pere (València, 1586 – 1646) Pintor. Fou seguidor de l'estil de Ribalta. 118 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Britja, la (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa) Forma antiga de Labritja. 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Briva i Mirabent, Antoni (Sitges, Garraf, 1926 - Astorga, Lleó, Castella, 1994) Eclesiàstic. Estudià a Barcelona i a Roma, on es doctorà en teologia. Ordenat sacerdot el 1950 exercí diversos càrrecs parroquials i acadèmics, fou rector del Seminari Conciliar de Barcelona (1963) i canonge de la catedral (1964). Nomenat bisbe d'Astorga (1967), va dur a terme una tasca de divulgació teològica a través de diversos escrits. Fou cap de redacció de la revista "Orbis catholicus" (1958-64) i ha publicat articles sobre ecumenisme i les obres La gloria y su relación con la gracia según las obras de san Buenaventura (1957), El tiempo de la Iglesia según 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA
121 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brizguz y Bru, Athanasio Genaro Pseudònim del matemàtic Agustí Bru Saragossa i Ebrí.
Anar a: [ Bou ] [ Bov ] [ Bover i ] [ Bra ] [ Bras ] [ Bret ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Bou i Geli, Vicenç
Boumort, serra del
Bovera
Bràfim
Brasó i Tulla, Gabriel
Briz i Fernández, Francesc Pelagi