|
|
|
Anar a: [ Mai ] [ Maig ] [ Mair ] [ Major d ] [ Malag ] [ Malc ] Un lladre pot ser-ho per necessitat, però un polític corrupte és el pitjor lladre en una democràcia. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mai, Miquel Veure> May, Miquel. 2 ANDORRA - GEOGRAFIA Maià, pic (Canillo / Encamp, Andorra) Cim (2.640 m alt) de la línia de crestes que separa les conques de la Valira i de l'Arieja, termenal de les dues parròquies. Al seu vessant oriental hi ha pistes d'esquí de l'estació del Pas de la Casa. 3 CATALUNYA - MUNICIPI
4 CATALUNYA - MUNICIPI
5 CATALUNYA - HISTÒRIA Maials, acció de (Maials, Segrià, 10/abr/1834) Batalla de la Primera Guerra Carlina. Entre les tropes de Manuel Carnicer, que intentava d'unir els grups carlins del Maestrat i els del Principat, i les liberals dels generals Carratalà i Breton, que guanyaren la batalla. En el bàndol carlí es distingí Ramon Cabrera. 6 CATALUNYA - HISTÒRIA Maials, baronia de (Catalunya) Títol, atorgat el 1754 a Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane. 7 ANDORRA - GEOGRAFIA
8 CATALUNYA - HISTÒRIA Maians (Toses, Ripollès) Antiga església (Sant Salvador de Maians), situada prop del coll de Maians (2.100 m alt), que separa el Ripollès de l'Alta Cerdanya i la Baixa Cerdanya, a la frontera franco-espanyola, i de la creu de Maians. L'església és esmentada ja el 1270. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Maians (Castellfollit del Boix, Bages) Poble, al límit amb Anoia, al peu del coll Gossem, antic hostal al camí d'Igualada a Manresa. L'església parroquial de Sant Andreu és obra de la fi del s XVIII; hi ha ruïnes de la primitiva església, romànica. El castell de Maians, documentat el 967, fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages des de la seva fundació. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maians, Antoni (Barcelona, s XV) Ferrer. Fou el principal constructor de bombardes per a la Generalitat durant la guerra contra Joan II. Les peces que construïa eren molt estimades. Li conferiren un gran prestigi. Pel mar/1463 fou estipulat que percebria 6 florins per cada pedra que tiressin les seves peces. 11 CATALUNYA - HISTÒRIA Maians, comtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1719 per Carles VI a Lluís Maians i Pasqual, únic titular. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maians, Francesc (País Valencià, s XVII - s XVIII) Militar austriacista. Tinent coronel del regiment dels Desemparats, defensa Barcelona l'11 de setembre. Empresonat als castells d'Alacant, Pamplona i Segòvia, fou alliberat el 1725. 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maians i Siscar, Joan Antoni (o Mayans) (Oliva, Safor, 1718 – València, 1801) Erudit i eclesiàstic. Estudià arts a la universitat de València. Degué gran part de la seva formació al seu germà Gregori, molt més gran que ell. Hi col·laborà estretament durant anys, mentre tots dos vivien a Oliva. En certa manera, ocupant-se sobretot d'aspectes històrics i arqueològics, fou un excel·lent auxiliar de Gregori, mantenint-se ell en un modest segon terme que no li féu signar sinó obres secundàries, com Illici, hoy la villa de Elche (1771) i traduí el Catecismo (1771) de F. FitzJames, encara que la més important de les seves obres és Notas y observaciones a la división de los obispados atribuïda al rey Wamba. Fou ardiaca de Cullera (Ribera Baixa) i canonge dels capítols de Tortosa i de València (1774), d'on fou rector de la universitat el 1775. A la mort del seu germà continua l'obra empresa, especialment l'edició de les Opera omnia de Lluís Vives. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maideu i Auguet, Josep (Ripoll, Ripollès, 1893 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1971) Organista i compositor. Deixeble de Lluís Romeu i Josep Colomer. Fou nomenat el 1912 organista de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. Compongué nombroses obres religioses i col·leccionà dos reculls de cançons populars 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Maifré (Osor, Selva) Sector, al nord de la muntanya de Sant Gregori, a banda i banda del Ter. Hi havia l'antiga sufragània de Sant Daniel de Solerols (1068), convertida més tard en Sant Daniel de Maifré (i, posteriorment, en Sant Miquel de Maifré), la qual pertanyia a la jurisdicció religiosa de Susqueda. Té els masos Codina i Colobrans i les modernes edificacions dels constructors del veí pantà de Susqueda. 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Maig, Fets de (Barcelona, 4/mai/1937 - 7/mai/1937) Esdeveniments que tingueren lloc en enfrontar-se les forces d'ordre públic de la Generalitat, el PSUC, UGT i Estat Català amb CNT-FAI, "Amigos de Durruti" i POUM, dins el marc de les tensions internes de la zona republicana representades pels anarcosindicalistes (revolució) i pels comunistes (guanyar la guerra). Els fets s'iniciaren quan el comissari d'ordre públic de la Generalitat, Rodríguez Salas (PSUC), intentà d'emparar-se de l'edifici de la Telefònica, amb l'acusació que el comitè d'aquesta (CNT) s'havia extralimitat en les seves funcions. La CNT decretà la vaga general per als dies 4 i 5 i es lluità al barri vell de Barcelona i als nuclis de Sant Andreu, el Poble Nou, Sants i Gràcia. Com a conseqüència d'aquestes lluites foren assassinats Sesé (UGT), Camillo Bernieri (anarquista)... Segueix... 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Maigmó, el (Agost, Alacantí) Muntanya (1.296 m alt), a la serra del Maigmó, situada entre la foia de Castalla i l'Alacantí, que s'estén en direcció oest-est, entre la rambla de Sarganella, afluent de la rambla de les Ovelles, i el riu Montnegre. Està constituïda per anticlinals, amb falles longitudinals que determinen una forma d'arc. 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
110 EUROPA - BIOGRAFIA Maille de Brézé, Urbain (França, 1597 - 1650) Militar. Cunyat de Richelieu, el qual el nomenà lloctinent de Catalunya (1641-42). Reorganitzà les institucions polítiques del país (vegueries i batllies, principalment) i reforçà el Rosselló. 20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maillol, Gaspar (Barcelona, 1880 – París, França, 1946) Pintor, aquarel·lista i escultor. Nebot d'Aristides Maillol. El 1889 anà a viure a París. Pertanyia a l'associació del Salon d'Automne. Es dedicà a la pintura, sobretot al paisatge i a la figura femenina, i al gravat per a revistes de la capital francesa. 22 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
109 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Mailly-d'Haucourt, Joseph-Augustin de (Vilaines-sous-Lucé, França, 1707 - París, França, 1794) Militar. Lloctinent general i comandant en cap militar al Rosselló (1749-53). Director general dels exèrcits i campaments dels Pirineus, del Mediterrani i dels Alps (1771). Al Rosselló construí la carretera anomenada d'Espanya, l'escola militar de Perpinyà (1753) i el primer teatre públic de la ciutat. També fomentà i amplià les zones de regadiu i el conreu de la vinya al Rosselló. Morí guillotinat. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maimó, Bernat (Tarragona, s XVI – s XVII) Argenter (o Maymó). Obrà el reliquiari de Sant Andreu (1614) per a l'església de la Selva del Camp i, per a la seu de Tarragona, les imatges de la Puríssima Concepció (1614) i de Santa Tecla (1621), aquesta última amb la col·laboració del barceloní Felip Ros. Totes dues imatges desaparegueren l'any 1811. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maimó i Ribes, Josep (Vilanova d'Alcolea, Plana Alta, 1712 – Madrid, 1775) Filòsof il·lustrat i jurista. Doctor en dret i teologia, exercí d'advocat a la cort. Seguidor del pensament de Locke i Condillac, s'oposà al del pare Isla. Autor de la traducció del Verdadero método de estudiar para ser útil a la República y a la Iglesia (1760), del portuguès Barbadinho. És autor també d'alguns tractats de dret. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maimon Gallipapa (Catalunya, s XIV – s XV) Poeta hebreu de data incerta, autor d'una graciosa paròdia dels aforismes d'Hipòcrates i de dues sàtires, en prosa ritmada, contra les vídues i contra les dones. 26 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Maimona, rambla de la (Montanejos, Alt Millars) Curs d'aigua intermitent, afluent per la dreta del Millars, que neix prop de Manzanera (Aragó) i desemboca al seu col·lector prop de Montanejos. 28 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Mainada, La (Barcelona, 10/jun/1921 - 23/nov/1923) Setmanari infantil il·lustrat. Fundat i dirigit per Avel·lí Artís, intentà de renovar les fòrmules d'"En Patufet" i donar als infants una revista àgil i pregonament catalana. Tingué com a col·laboradors molts escriptors i il·lustradors. Publicava un fulletó amb novel·les infantils, i edità dos almanacs. La dictadura de Primo de Rivera en prohibí la publicació quan havia arribat al número 129. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mainar i Benedicto, Montserrat (Barcelona, 1928 - ) Pintora i esmaltadora. Es formà a l'Escola Massana i aviat es convertí en figura important de l'art de l'esmalt. És autora de l'antependi de l'altar major de Montserrat (1959). Fou distinguida amb el primer premi de l'Esmalt a la III Biennal Hispanoamericana (1955). 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mainar i Pons, Josep (Barcelona, 1899 - 1/mai/1996) Ebenista, historiador de l'art i folklorista. Decorà les instal·lacions d'alguns departaments de la Generalitat de Catalunya. Assumí la direcció tècnica del Saló de la Llar Moderna, que després es transformà en l'Hogarotel. Conferenciant i publicista sobre temes de mobiliari i decoració d'interiors, col·laborà a l'obra L'art català. Com a folklorista, fundà i dirigí la revista "La Sardana" (1921-23), iniciadora dels estudis teòrics dels sardanisme. Fou membre fundador de l'Obra del Ballet Popular (1950), entitat que presidí en el període 1958-64, i dirigí la redacció de l'obra La sardana (3 vols, 1970). 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA
32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Maiol, Martí Veure> Mayol, Martí (pintor de les Balears, s XIV). 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maiol, Salvador (Barcelona, 1775 – 1834) Pintor. Estudià a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona. Deixeble de Josep Flaugier, no seguí el rígid neoclassicisme del seu mestre, s'inclinà cap a un estil molt més popular i se'l pot considerar com un precursor del romanticisme. Va fer molts retrats, entre els quals un autoretrat, i també obres històriques i de gènere, en aquestes darreres féu palès un instint irònic i caricaturesc que ha motivat que se'l compari amb Goya, bé que en el traç plàstic n'està molt allunyat. Són obres seves A cal capeller, A cal sastre i Un cafè per Carnaval. També decorà un dels sostres del nou edifici de Llotja, d'on va ésser professor. 34 ILLES BALEARS - CULTURA Maioricensis Schola Lullistica (Illes Balears, 1935 - ) Associació. Fundada per Francesc Sureda i Blanes per unir els esforços dels estudiosos de la vida i de l'obra de Ramon Llull. Els membres de l'associació són de dos graus: professores i magistri. Els primers vint anys l'Escola publicà 13 volums de "Studia Monographica et Recensiones". En morir Sureda (1955), el rectorat passà a Sebastià Garcias i Palou, que intensificà el caràcter científic i inicià l'edició de les Opera latina de Ramon Llull, publicà la revista "Estudios Lulianos" i celebrà el primer Congrés Internacional de Lul·lisme, a Formentor (1960). 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Maira, ducat de (Itàlia) Títol concedit el s XVIII per l'emperador Carles VI a Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, comtessa de Castelnovo, filla del primer marquès de Rialb. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mairenys, Francesc (Catalunya, s XV) Frare franciscà. És autor d'un tractat de teologia editat a Lleida el 1485. 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maisonnave i Cutayan, Eleuteri (Alacant, 1840 – Madrid, 1890) Polític, advocat i periodista. Membre del partit republicà, fou tres vegades alcalde d'Alacant. Durant la I República (1873) fou diputat a Corts i ministre d'Estat i de Governació sota la presidència de Castelar, la política del qual secundà després del cop d'estat de Pavia (1874). Tornà a ésser diputat entre el 1879 i el 1881, i el 1886. Dirigí el diari madrileny "El Globo" d'ençà del 1886, i fundà "El Derecho y el Deber" (1869) i "La República Española" (1870), en que sostenia campanyes sobre les idees republicanes. És autor d'alguns estudis sobre dret mercantil. 39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Maitino (Elx, Baix Vinalopó) Rodal, a l'est de la ciutat. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Maixella (Serinyà, Pla de l'Estany) Veïnat. 41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
42 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Majano, tractat de (Majano, Castella?, 16/jul/1430) Treva entre Joan II de Castella i Alfons IV de Catalunya-Aragó, que posà fi a la guerra de 1429-30, motivada per la intervenció dels germans d'Alfons IV en els afers de Castella. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Majó i Cruzate, Joan (Mataró, Maresme, 1939 - ) Polític. Membre del PSC, fou alcalde de Mataró (1979-82) i més tard ministre d'Indústria i Energia en la govern socialista de Felipe González (jul/1985-jul/1986). 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Majó i Ribas, Josep (Barcelona, 1867 – 1950) Arquitecte modernista. Titulat el 1893. Féu cases de pisos, entre les quals sobresurt l'edifici de "La Vanguardia" (1903) de Barcelona i algun panteó al Cementiri Nou barceloní. 46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Major, prat (Navès / Odèn, Solsonès) Gran altiplà ramader, al cim de la serra d'Odèn, a uns 1.700-1.800 m alt, destinat al pasturatge del bestiar boví. 48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Major, puig (Escorca, Mallorca Septentrional) Pic (1.445 m alt), el més alt de l'illa, situat al sector central de la serralada de Tramuntana, sobre la vall de Sóller, i envoltat per la banda meridional i oriental per la serra d'Alfàbia i el puig de Massanella. Està constituït per materials juràssics. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Major, riera (Osona) Afluent dretà del Ter. Neix al Montseny, al vessant septentrional del Matagalls, al terme de Viladrau. Travessa les Guilleries i passa pels termes de Sant Sadurní d'Osormort i Vilanova de Sau, on desemboca aigües avall del pantà de Sau. La seva conca (133 km2) forma una vall molt encaixada. Té aigües abundoses de tardor i d'hivern, i un fort eixut de juny a agost. El règim és essencialment pluvial. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Major, riu (Alt Empordà / Vallespir) Afluent de capçalera de la Muga. Neix al vessant meridional del coll de la Creu del Canonge (que separa les dues comarques), dins el terme d'Albanyà, del qual forma el límit occidental, i alhora és límit estatal franco-espanyol fins a la vora de la seva desembocadura. 51 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Major, riu (Conflent) Afluent dretà de la Tet, format al vessant nord-oest del Canigó pels rius de Cadí i de la Llipodera, dins el terme de Castell de Vernet, drena els termes de Vernet i de Cornellà de Conflent, i desemboca a Vilafranca de Conflent. Els seus afluents principals són, per la dreta, la riera de Fillols i el riu de Sant Vicenç. 111 CATALUNYA - GEOGRAFIA
52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Major, vall (Garrigues / Segrià) Curs d'aigua (o riera de Juncosa), afluent esquerrà del Segre, que neix als vessants orientals de serra la Llena, prop de Juncosa, i, després de passar pels Torms, el Soleràs, Granyena de les Garrigues, Torrebesses i Sarroca, desemboca al seu col·lector a través del pantà d'Utxesa. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Major, vall (Terra Alta) Curs d'aigua intermitent de la comarca. Neix als vessants septentrionals de la serra de Botja, travessa el terme de Batea de sud a nord i desemboca al Matarranya, aigua avall de la seva confluència amb el riu d'Algars, dins el terme de Nonasp. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Major de Castella (Castella, s X - d 1035) Comtessa de Pallars. Filla del comte Garcia I de Castella i d'Ava de Ribagorça. Fou la primera muller del comte Ramon IV de Pallars Jussà, matrimoni que fou anul·lat, sembla que per raó de parentiu (Ramon era cosí segon de la mare de Major), el 1026. Es retirà al monestir comtal de San Miguel de Pedroso, a Castella, del qual fou abadessa. 55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Major de Castelló, sèquia (Castelló de la Plana, Plana Alta) Sèquia que pren l'aigua del Millars, en un assut comú amb la d'Almassora. Rega les partides de Fadrell, Censal, Soterrani, Rafalafena, Tacsida, la Safra, la Plana, el Ramell, Canet, el Cap i Mediona. D'aquesta sèquia deriven el Sequiol, la sèquia Mitjana i la de la Coscollosa. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Major I de Ribagorça (o Múnia) (Castella, s X - Tolosa ?, França, d 1046) Comtessa de Ribagorça (1017-35) i de Castella (1029-35), reina de Pamplona i comtessa d'Aragó. Filla del comte Sanç I de Castella i d'Urraca Salvadórez. Succeí en el comtat de Ribagorça al comte Guillem II, cosí germà del seu pare. Fou casada vers el 1010 amb el rei Sanç III de Pamplona, comte d'Aragó (mort el 1035). Sembla que es tornà a casar, amb el comte Ponç II de Tolosa (mort el 1060). 58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Majorca Daily Bulletin (Palma de Mallorca, des/1961 - ) Diari d'informació general en anglès. Fundat i dirigit per Pere Serra i Bauzà, s'adreça especialment als turistes i residents estrangers. Dedica molta atenció als temes mallorquins. Publicà un número extraordinari sobre Joan Miró. 61 CATALUNYA NORT / CATALUNYA - GEOGRAFIA Mal, puig (Er, Alta Cerdanya / Queralbs, Ripollès) Veure> Puigmal, el. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mal, riu (Alt Empordà) Veure> Rimal, el. 63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mal Pas, es (Formentera, Eivissa) Vénda de la parròquia de Sant Francesc de Formentera. 64 CATALUNYA - CULTURA Mal Pelo (Barcelona, 1989 - ) Companyia de dansa. Fundada pels ballarins i coreògrafs Pep Ramis i Maria Muñoz. Han presentat els espectacles: Quarere (1989), Cantal a l'escorxador, Lucas (1990), Improvisacions per a 7 ballarins i 4 músics (1991), Sur, perros del sur (1992), Canción para los pájaros, La mirada de Búbal (1993), Recuerdos de Chera (1994), Dol/Zarco (1995), La calle del imaginero (1996), L'animal a l'esquena (2000), Canción para Santiago (2001), Canción de Paula (2001), Thousands Of Months (2001), Atrás los ojos (2002) i Bach (2004), entre altres.. També han fet diverses incursions en el món de la video-dansa: Tango 65 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malacara (Estaràs, Segarra) Poble, en procés de despoblament, situat al sector septentrional del terme. El castell de Malacara, és esmentat ja el s XI dins la marca de Berga. L'església de Santa Maria és sufragània de la de Ferran. 67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Malacara, serra de (Bunyol / Setaigües, Foia de Bunyol) Alineació muntanyosa cretàcia, termenal dels dos municipis, entre les conques dels rius de Bunyol i Joanes. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA
69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Malafí, barranc de (Marina Alta) Curs d'aigua, afluent esquerra del riu de Gorgos, que neix prop del poble de Tollos (Comtat). Després de resseguir, engorjat, la serra d'Alfaro al peu del seu vessant septentrional (on fa de termenal dels municipis de Castell de Castells i de Tollos), desemboca al seu col·lector aigua amunt de 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malafogassa, pont de (Vilanova de Sau, Osona) Antic pont de les Guilleries, damunt la riera Major, prop de l'aiguabarreig amb la riera de Castanyadell. 71 CATALUNYA - HISTÒRIA Malagarriga (Pinós, Solsonès) Antiga quadra i enclavament (1,05 km2), situat a la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars (Bages). 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malagarriga i Armart, Elvira (Barcelona, 1886 - Catalunya, s XX) Pintora. Estudià amb Cristòfol Montserrat. De primer s'especialitzà en el retrat, per bé que després conreà d'altres gèneres. Obtingué els primers èxits amb diverses exposicions a la sala Parés barcelonina. Exposà també a França, Itàlia i els Estats Units. Una de les seves millors obres és un retrat d'Apel·les Mestres. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malagarriga i Codina, Sebastià (Barcelona, 1815 – 1880) Escultor. Destacà per les seves idees liberals. Combaté com a voluntari contra els carlins. Participà a l'alçament de Barcelona el 1843. Vençut aquest moviment, hagué d'exiliar-se. Acabà per dedicar-se a la confecció de figures de cera, amb les quals muntà un museu que aconseguiria bon èxit. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malagarriga i Esteve, Joan (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1890 – Barcelona, 1943) Poeta. Col·laborà a diverses publicacions. La seva poesia s'inscriví en la transició del modernisme al noucentisme. Cal destacar les obres Passions i somnis (1911), Aurora (1912), Al vent de la ciutat (1921) i El cant de la 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malagarriga i Munner, Carles (Barcelona, 1858 - Buenos Aires, Argentina, 1932) Advocat i periodista. Residí un temps a Madrid, on dirigí el diari "El Progreso". Sofrí persecucions a causa del seu ideari republicà. Emigrà a l'Argentina, on es dedicà a l'exercici de la seva carrera. Hi publicà escrits de caràcter jurídic, a més de diverses col·laboracions de premsa, en bona part dedicades a fer conèixer els problemes polítics de Catalunya. 76 CATALUNYA - HISTÒRIA Malagastre (Foradada, Noguera) Antic castell del comtat d'Urgell, probablement prop de Montsonís. Ramon Borrell de Barcelona el conquerí vers el 1017 i Ermengol II d'Urgell en reconegué la submissió al seu fill Berenguer Ramon I. Arnau Mir de Tost el donà en alou a la col·legiata d'Àger. 77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Malagraner (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat) Enclavament (1,27 km2), entre els termes de Bellestar i Rossell, a la capçalera del riu de la Sénia, conegut en aquest sector també per riu de Malagraner. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malagrida (Olot, Garrotxa) Barri de l'eixample de la ciutat, promogut per Manuel Malagrida i Fontanet, indià i fabricant de teixits, i dut a terme pel metge Evelí Barnadas i Vila, alcalde de la ciutat al segon decenni del s XX, el qual projectà, sense èxit, de convertir Olot en un centre de vacances. El projecte comprenia i prolongava l'expansió de la ciutat —iniciada al començament del s XX—, al sector de migdia, al lloc del Pla de Llacs. Després del 1939 ha anat perdent el caràcter de ciutat jardí, amb l'edificació (1945) d'un grup de cases 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malandrau, puig de (Ripollès) Veure> Balandrau, puig de. 80 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Malany, molí de (Rossell, Baix Maestrat) Antic molí i fàbrica d'electricitat, al riu de la Sènia, aigua amunt de la vila de la Sènia. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malanyanes, Santa Agnès de (la Roca del Vallès, Vallès Oriental) Veure> Santa Agnès de Malanyanes. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA
83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malards (Gurb de la Plana, Osona) Colònia industrial tèxtil, situada al límit nord-oriental del terme, a la dreta del Ter, poc abans del seu aiguabarreig amb el Gurri, a l'oest de Roda de Ter. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malasang, Pere de (Lleida, v 1414 – mar Mediterrània, 1454) Frare mercenari. Tingué bon prestigi per les seves intenses activitats. Navegant cap a Àfrica amb la missió de redimir captius, la seva nau fou capturada pels turcs. Aquests el martiritzaren amb sagetes i llançaren el seu càdaver al mar. L'Església el declarà venerable. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malató, Francesc (Barcelona, 1816 – 1867) Pintor. Estudià a l'Escola de Nobles Arts. Fou deixeble de Josep Planella. Destacà com a escenògraf. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malatosquera (les Preses, Garrotxa) Veure> Boscdetosca (o Matatosquera). 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malats, Segimon (Vic, Osona, s XVIII – Madrid, 1826) Veterinari. Treballà per a l'exèrcit. Estudià a l'escola de veterinària d'Alfortville, França (1783-87) i viatjà professionalment per Europa, enviat per Carles III. De nou a la Península, dirigí l'escola de veterinària fundada a Madrid (1788). Inventà un bálsam per a les ferides que es féu cèlebre. El 1808, davant l'ocupació napoleònica, fugí de Madrid; acabada la guerra recuperà 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malats i Miarons, Joaquim (Barcelona, 1872 – 1912) Pianista. Deixeble de Joan B. Pujol, amplià els seus coneixements al conservatori de París, on guanyà el primer premi de piano. Inicià la carrera internacional l'any 1905, amb una gira per l'Amèrica del Nord. Compongué la suite simfònica Impresiones de España, un trio de cambra i nombroses obres pianístiques. 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Malavella (Caldes de Malavella, Selva) Antic castell, situat al puig de Sant Maurici (139 m alt), a la dreta de la riera de Malavella, afluent per l'esquerra de la riera de Sils. Les ruïnes són al costat de l'ermita de Sant Maurici. És esmentat el 1057. 90 CATALUNYA - HISTÒRIA Malavella (Pallars Sobirà) Antic castell de la vall d'Àneu, de localització desconeguda, esmentat els s XIII-XIV. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malcavaller (Sant Martí Sesgueioles, Anoia) Antiga quadra. 92 CATALUNYA - HISTÒRIA Malcontents, Guerra dels (Catalunya, 1827) Alçament armat promogut pels ultrareialistes contra la política moderada de Ferran VII. L'entrada al govern de realistes moderats que suavitzaren les mesures contra els liberals provocà l'aixecament a Catalunya de nombroses partides, després que es publiqués un Manifiesto de la Federación de Realistas Puros, en el qual els malcontents es declaraven contraris a Ferran VII 93 CATALUNYA - MUNICIPI
108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maldà, baró de Veure> Rafael d'Amat i de Cortada. 94 CATALUNYA - HISTÒRIA Maldà i Maldanell, baronia de (Maldà, Urgell) Jurisdicció senyorial, que comprenia els dos llocs. Al s XI pertanyia ja als vescomtes de Cardona. El 1450 Pere de Cardona i de Villena, comte de Collesano, la vengué a Bernat d'Albert, baró de Ponts. El 1585 pertanyia a Antoni de Frígola; el seu fill, Francesc de Frígola i de Llordat, la vengué el 1667 a Jaume de Cortada i Sala (mort el 1679), correu major de Catalunya. Fou reconeguda com a títol del regne al seu rebesnét Rafael d'Amat i de Cortada. Passà als Càrcer i als Vilallonga, 95 CATALUNYA - HISTÒRIA Maldanell (Maldà, Urgell) Despoblat, que formà, amb aquest poble, la baronia de Maldà i Maldanell. 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
99 CATALUNYA - LITERATURA Maleïdes, les (Catalunya) Nom literari donat per alguns escriptors del s XIX al massís de la Maladeta. 100 CATALUNYA - HISTÒRIA Maleses, les (la Pobla de Segur, Pallars Jussà) Antic monestir benedictí, avui enderrocat, erigit a mitjan s IX, al centre de la vall de les Maleses. S'hi conserven dos absis, decorats, segons Puig i Cadafalch, amb petites traces de pintures murals i uns trossos de paret. 113 EUROPA - BIOGRAFIA Malet, Antoine (França, s XVIII - s XIX) Militar. Lluità contra Napoleó a la Guerra del Francès. Fou capità general interí de Catalunya (1809), però no ajudà els barcelonins a revoltar-se contra l'ocupació. En 1812-20 fou capità general de Mallorca. Com a tal, hagué de fer executar el general Lacy (1817), fet pel qual hagué d'abandonar Mallorca en proclamar-se el règim constitucional (1820). 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malet, Antoni (Catalunya, s XIX – Barcelona, 28/ago/1909) Destacat element revolucionari. El 1909, arran de l'anomenada Setmana Tràgica de Barcelona, fou considerat el cap de la subversió al terme de Sant Adrià de Besòs, al costat de la capital. Sota aquesta acusació seria detingut, jutjat i condemnat a mort. Morí afusellat. 102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malet, Jaume (Catalunya, s XVI - s XVII) Escultor. Actiu a Manresa durant la primera meitat del s XVII. Realitzà un retaule per a la confraria de la Concepció i un altre per a la de l'Àngel Custodi, tots dos a la seu de Manresa, i el retaule de Sant Salvador (1624), de l'església del Carme, també de Manresa. 103 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Malferit, marquesat de (País Valencià) Títol atorgat el 1690 a Jacint Roca i Ripoll, senyor d'Aielo de Malferit i de Cairent (Vall d'Albaida). La grandesa d'Espanya fou annexada el 1802 al quart titular, Salvador Roca i Pertusa, comte de Bunyol. Passà als Mercader. 104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Malferit, Mateu de (Inca, Mallorca, s XV – Nàpols, Itàlia, v 1460) Jurista, diplomàtic i funcionari reial. Fou ambaixador d'Alfons IV de Catalunya-Aragó al ducat de Milà i a la República de Siena. Després de la conquesta de Nàpols (1442), en fou nomenat regent. Fou un dels caps de la facció oligàrquica de Palma de Mallorca. De formació lul·liana, escriví el tractat De temporibus, en el qual lloava Ramon Llull. 105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Malferit i de Muntanyans, Pere de (Inca, Mallorca, s XVI - Palma de Mallorca, 1566) Jurista. Fill de Tomàs de Malferit. Jurat en cap de Mallorca (1536, 1543, 1558). Prengué posició en la controvèrsia sobre la licitud de la reducció per la força dels indis americans, en contra de Las Casas, en el tractat Apologeticum iuris responsum pro iustitia Regum Catholicorum in occupatione Indiarum, publicat posteriorment, i un altre, Del derecho que tiene el rey de España sobre el ducado de Milán. Es conserva la seva correspondència amb l'inquisidor Jaume Muntanyans. 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malforat, serra de (Garrotxa) Contrafort oriental (puig del Corcoll, 921 m alt) de la serra de Capsacosta, que separa les valls del Bac i de Bianya.
Anar a: [ Mai ] [ Maig ] [ Mair ] [ Major d ] [ Malag ] [ Malc ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Maià de Montcal
Maillol, Aristides
Majó i Miró, Enric
Majoral, Biel (Gabriel Oliver i Oliver)
Majoral i Moliné, Roser
Maladeta, la
Malagrida i Fontanet, Manuel (
Maldà
Maldonado i Almenar, Joaquim
Malé, Guiu