|
|
|
Anar a: [ Crua ] [ Cruilles, G ] [ Cruilles, M ] [ Cruilles i de C ] [ Crus ] [ Cuba ] El crèdit de cadascú és proporcional al nombre de monedes que guarda a la caixa. (Juvenal) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Crua, Andreu (Antella, Ribera Alta, 1775/80 – València, 1835) Pintor. Deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles, obtingué diversos premis i s'especialitzà en la pintura al pastel. De la seva obra sobresurt Colom davant els Reis Catòlics (al Museu de Belles Arts de València). Il·lustrà l'edició del 1817 de Las noches lúgubres de José Cadalso. Ha estat conegut com a Damià Crua. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Crucifici, el (el Vilosell, Garrigues) Santuari, dedicat al Crist crucificat i bastit sota una roca, al peu de serra la Llena. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cruella i Puig, Joan Francesc (Muniesa, Terol, 1800 - Morella, Ports, 1886) Pintor. Establert a Morella, conreà els temes religiosos i històrics. Entre les seves obres cal esmentar Guillem Sorolla i els tretze diputats de la Germania de València, La filla de Jeftè i La mort d'Abel, així com altres obres religioses per a esglésies de les contrades valencianes. Va ésser membre de l'Acadèmia de Sant Carles. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruells i Sallarès, Jaume (Sabadell, Vallès Occidental, 1863 – Barcelona, 1920) Advocat i polític. Milità en el Centre Nacionalista Republicà. Elegit diputat provincial (1905), fou vice-president de la diputació provincial de Barcelona (1907), que presidia Prat de la Riba, amb el qual col·laborà activament. El 1909 fou diputat republicà a corts per Sabadell. 6 CATALUNYA - EMPRESA Cruïlla, Editorial (Barcelona, 1984 - ) Editorial fundada per la Fundació Santa Maria i Ediciones SM. Especialitzada en llibres de text i literatura infantil, edita les col·leccions "El Vaixell de Vapor" i "Gran Angular", entre d'altres. 120 CATALUNYA - GEOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles (Catalunya, 1136 - ) Llinatge noble. Originari de Cruïlles (Baix Empordà). N'és l'estirp Humbert de Cruïlles. Cap a la segona meitat del s XIII s'uniren als Peratallada i senyorejaren sobre bona part del Baix Empordà. De la línia principal sortiren els barons de Vilobí, de Rupit, d'Aiguafreda, de Calonge i Bestracà; els barons de Castellfollit i Mosset; els de Francoforte (Sicília), i també els valencians senyors d'Alfara. 8 CATALUNYA - HISTÒRIA Cruïlles, baronia de (Baix Empordà) Jurisdicció senyorial, que comprenia la vila de Cruïlles, i els seus agregats de Sant Joan de Salelles, de Santa Pellaia i de Sant Cebrià dels Alls. Pertanyent des del s XI al llinatge Cruïlles, unit per matrimoni, a mitjan s XIII, a la baronia de Peratallada, vila que esdevingué des d'aleshores capital de les possessions dels Cruïlles, les quals comprenien també Canapost, Peralta, Begur, Esclanyà i Regencós. Emancipada el 1442 la vila de Cruïlles, el títol fou, amb tot, confirmat el 1468, a Bernat Gilabert (II) de Cruïlles i de Cabrera, bé que els seus dominis eren també coneguts com a baronia de Peratallada. A la seva mort (1495) passà successivament als Quadres, als Vilarig i als Rajadell, que es cognomenaren de Cruïlles o de Cruïlles de Peratallada. El 1899 passà a una branca dels Vedruna, de Barcelona, que prengueren el mateix cognom. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Beatriu de (Catalunya, s XV) Senyora de Castellfollit. El 1462, essent vídua, fou amenaçada per Verntallat i els seus remences. Per aquesta raó escriví a la Generalitat contant altres malifetes dels rebels i demanant socors, tot incloent una lletra comminatòria rebuda del mateix Verntallat. La Generalitat li contestà, poc després, anunciant la sortida imminent de Barcelona de l'exèrcit del comte Hug Roger III de Pallars, que 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Berenguer de (Peratallada ?, Baix Empordà, v 1310 – Barcelona, 1362) Bisbe de Girona (1349-62). Probablement era fill de Bernat de Cruïlles i de Peratallada. Clergue de la seu de Girona el 1321, canonge el 1330, cabiscol el 1336 i abat de Sant Feliu el 1342, fou promogut a bisbe pel papa Climent VI. Sostingué amb energia l'excomunió del comte d'Empúries Ramon Berenguer, oncle del rei. el 1357 sufragà l'acabament del retaule d'orfebreria de la catedral començat pel seu antecessor, el bisbe Gilabert de Cruïlles (1334-35). El 1359 fou elegit diputat de la Generalitat en crear-se aquest organisme. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Berenguer de (Catalunya, s XIV) Noble. Pare de Bernat i de Joan. Actuà a la guerra contra Castella. El 1363 formava part dels gran reforços catalans que entraren a Aragó. Fou ambaixador a França el 1376. El 1391, amb Guerau de Queralt, fou enviat d'ambaixador a Sicília pel restabliment de la reina Maria, ja casada amb Martí el Jove, i aconseguí l'adhesió de Guillem de Peralta, comte de Caltabel·lota, poc després tornà a Sicília, acompanyat pels seus fills, amb l'expedició dels nous reis. El 1396, actuant amb gran secret, tractà vanament d'evitar la invasió de Catalunya per part del comte d'Armanyac. L'any 1397 era conseller del nou rei Martí l'Humà, el mateix any en que el seu fill Lluís prenia possessió del lloc de Monforte, concedit a Berenguer. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Berenguer de (Catalunya, s XIV) Noble. El 1332 constava la seva possessió de terres a Sardenya, dins el pla d'establiment de diverses famílies catalanes. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Bernat de (Catalunya, v 1285 – v 1365) Magnat. Fill gran de Bernat de Cruïlles i de Bestracà. Sembla que amb el seu pare i el seu germà Gilabert, passà part de la seva joventut a Sicília, on exercí diversos càrrecs. El 1354 tornà amb ells a Catalunya, i el 1355 embarcà en l'estol d'Olf de Pròixida cap a 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Bernat de (Calonge ?, Baix Emporda, 1360 – Catalunya, d 1436) Senyor nominal de Calonge. Fill i hereu de Berenguer de Cruïlles i de Mosset. El 1391 lluità a Sicília, amb el seu pare i els seus germans. Havent tornat a Catalunya, comandà la companyia que conduí a Barcelona el rebel comte d'Empúries (1396). A les corts del 1408 defensà el braç dels cavallers i els donzells i actuà com a procurador de la reina Violant. Durant l'interregne (1410-12) regí les baronies de Bernat de Cabrera, comte de Mòdica, i actuà com a urgellista. El 1419 era conseller i majordom de la reina Maria i recaptador del tribut demanat a Catalunya per al seu casament. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Bernat de (Catalunya, s XIV) Noble. Havia viscut molt de temps a Itàlia. Fou un dels qui s'oferiren per a la campanya reial de Sardenya de 1354. Sembla que tanmateix no hi anà, per ser home d'edat. Aquest és probablement el que posseïa a l'illa els feus de Barrala i Semassi. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Blanca de (Catalunya, s XIV) Dama. Pertanyent als Cruïlles de Llagostera. Fou la segona muller del vescomte Dalmau V de Rocabertí. Fill seus foren Jofre VII, vescomte, Martí Joan, futur senyor de Vinçà i de Verges, i Dalmau Climent, abat de Bellcaire. Morí abans que el seu marit, el qual es tornà a casar. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cruïlles, castell de (Aiguafreda, Vallès Oriental) Altre nom del castell d'Aiguafreda. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Dalmau de (Catalunya, s XIV) Noble. El 1339 anà a servir a l'estret de Gibraltar amb les dotze galeres catalanes de l'almirall Jofre Gilabert de Cruïlles, que ajudaven l'esquadra castellana. Morí a la batalla que tingué lloc quan aquesta fou desfeta davant de Ceuta, per l'abr/1340, i s'hi perderen tres de les quatre 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cruïlles, Dalmau de (País Valencià, s XIV) Noble. Durant el període d'actuació de la Unió valenciana contra Pere III (1347-48) fou l'enllaç d'aquella coalició amb els ordes de caràcter militar. Pertanyia, doncs, a la branca dels Cruïlles establerta a terres valencianes. 20 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Cruïlles, ducat de (Sicília, Itàlia) Títol senyorial, concedit el 1695 per Carles II al sicilià Girolamo de Gravina-Cruïlles e di Gravina (mort el 1758). El ducat ha passat als Airoldi. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Galceran de (Catalunya, s XIII) Fill de Gilabert (II) de Cruïlles i germà de Gastó, junt amb el qual serviren Alfons I i Pere I i lluitaren a Las Navas de Tolosa (1212). Fou l'iniciador de la línia de Vilobí; la qual, el s XVII també es cognomenà de Cruïlles-Sitjar, tingué casa a Girona i continuà de baró en baró fins al 1789, que passà, per línia femenina als Sarriera-Gurb, comtes de Solterra, alhora que es perdé el cognom de Cruïlles. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Galceran de (Catalunya, s XIV) Noble. El 1361, amb Bernat de Cabrera i Felip Dalmau de Rocabertí, aconseguí de Castella una pau ben curta, entre les moltes que interromperen la llarga guerra sostinguda per Pere III el Cerimoniós. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Galceran de (Catalunya, s XIV – s XV) Noble. Anà a Sardenya el 1409, amb l'expedició de Pere Torrelles que obtingué el triomf de Sanluri. El 1413 fou un dels prohoms que el nou rei Ferran I convocà a consell, abans de decidir-se a la intervenció armada contra Jaume el Dissortat. El 1431 figurava entre els 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Galceran de (Catalunya, s XV) Noble. Serví Joan II a la guerra contra la Generalitat. El 1468 era un dels defensors reialistes que tractaren, sense èxit, de mantenir-se a Girona. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Gastó de (Catalunya, s XII – 1229) Fill de Gilabert (II) de Cruïlles i germà de Galceran, junt amb el qual serviren Alfons I i Pere I i lluitaren a Las Navas de Tolosa (1212). Fou el pare de Gilabert (III) de Cruïlles. 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Gilabert (I) de (Catalunya, s XI - 1035) Noble. Testà el 1035. Fill seu fou Jofre (I) de Cruïlles. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Gilabert (II) de (Catalunya, s XII) Fill d'Humbert de Cruïlles. Sembla que anà a l'expedició d'Almeria (1147). Fou el pare de Gastó i de Galceran de Cruïlles. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Gilabert (III) de (Catalunya, s XII – s XIII) Fill de Gastó de Cruïlles. Es distingí a la conquesta de Mallorca (1229). Casà el seu fill Gilabert (IV) de Cruïlles i de Bestracà amb la pubilla de Peratallada. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Gilabert de (Catalunya, s XIV) Bisbe de Girona. Sota el seu mecenatge fou començat el magnífic retaule d'orfebreria de la seu. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Gilabert de (Catalunya, s XV) Senyor de Riudarenes. Lluità al costat de la Generalitat en la guerra contra Joan II. El 1464 combatia a l'Empordà a les ordres de Bernat Gilabert. Fou capità de la guarnició de Castelló d'Empúries. Malgrat la seva posició hostil al rei, era germà de Martí Guerau, un dels reialistes més 123 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Guerau de (Catalunya, s XII) Noble. Potser pare d'Humbert de Cruïlles. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Gueraua de (Catalunya, s XIV) Dama. Muller del comte Hug Roger I de Pallars. De l'enllaç nasqué, devers el 1351, el futur comte Arnau Roger III. Un altre fill seu fou Hug Roger II, que també seria comte després de l'anterior. Restà vídua el 1366. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Humbert de (Catalunya, s XII) Senyor de Cruïlles (1136). Potser fou fill de Guerau (1125). Fou el primer individu amb aquest nom de la línia troncal del llinatge. Fou fill seu Gilabert (II) de Cruïlles. 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cruïlles, Humbert de (País Valencià, s XIV) Noble. Participà a la lluita de la Unió de València contra Pere III, en companyia d'altres parents seus (1347-48). 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Joan Bernat de (Catalunya, s XIV - v 1437) Oncle de Martí Guerau de Cruïlles i de Blanes. Senyor de la baronia de Llagostera, que obtingué en morir el seu sogre Roger de Montcada. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Joan de (Catalunya, s XIV – Sicília, Itàlia, 1423) Fill segon de Berenguer de Cruïlles i de Mosset. Fou el fundador de la branca siciliana de Francofonte, Calatabiano i Palagonia, la qual s'extingí amb els seus besnéts, que aportaren el patrimoni als Acuña (i després als Montcada) i als Gravina, que es cognomenaren Gravina-Cruïlles i foren marquesos de Francofonte i prínceps de Palagonia. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Joan de (o de Quadres) (Catalunya, s XVI – 1557) Noble. Nebot i successor de Bernat Gilabert (II) de Cruïlles i de Cabrera. Membre de la línia dels Cruïlles de Peratallada. Morí sense fills i el succeí la seva neboda Blanca de Cruïlles i Bret. 122 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Jofre (I) de (Catalunya, s XI) Noble (o Gausfre). Fill de Gilabert (I) de Cruïlles. Vivia entre el 1035 i el 1062. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Jofre (II) de (Empordà, s XII) Noble. Acompanyà el comte Ramon Berenguer III de Barcelona a l'expedició a Mallorca (1114). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Jofre de (Empordà, s XIII) Noble. Serví Jaume I. El 1260, amb Gilabert de Cruïlles, volgué traslladar-se a Tunis per servir-hi l'infant Enric de Castella. Aquesta iniciativa fou prohibida per Jaume I a causa de l'amistat i el parentiu del monarca amb el rei castellà Alfons X, rival de l'infant Enric. El 1262 assistí a l'assemblea davant la qual, a Montpeller, Jaume I procedí novament a una partició de l'heretatge dels seus fills. El 1271 fou un dels magnats que acompanyaren el monarca al seu estiueig de repòs a Torrealles, prop 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Jofre de (Catalunya, s XIV - Esglésies ?, Sardenya, s XIV) Noble. Fill de Jofre Gilabert. El 1339, com a recompensa que li venia dels grans serveis del seu pare, fou nomenat capità del castell d'Esglésies. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Jofre Gilabert de (Peratallada ?, Baix Empordà, v 1282 - Algesires, Andalusia, 1339) Almirall. Segon fill de l'almirall Bernat de Peratallada. El 1323 es distingí a Sardenya al capdavant d'unes galeres i li fou donada la tinença del castell d'Esglésies. El 1328 comandà l'estol català que col·laborà amb el castellà de l'almirall Alfonso Tenorio a l'estret de Gibraltar contra els marroquins. Fou lloctinent de procurador de València (1329-31). Actuà reiteradament com a ambaixador d'Alfons III a Castella, i el 1337 fou almirall general dels estols reials, al capdavant dels quals obtingué la victòria de Ceuta contra els marroquins; desembarcà tot seguit a Algesires, on fou ferit de mort (1339). El seu cadàver fou soterrat, en un bell sarcòfag, al convent de framenors de Girona. 41 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Cruïlles, marquesat de (Sicília, Itàlia) Títol, concedit el 1735 a Joaquim de Montserrat i de Cruïlles 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Martí Guerau de (Catalunya, s XVI – 1564) Baró de Llagostera. Darrer membre de la línia secundària de Calonge i Bestracà. Mort sense fills, la baronia passà successivament, enmig d'una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i, finalment (1595), als Cruïlles de Castellfollit. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Miquel de (Rosselló, s XVI – s XVII) Noble. El 1597-98 es destacà a la defensa del Rosselló contra 44 CATALUNYA - MUNICIPI
45 CATALUNYA-NORD - BIOGRAFIA Cruïlles, Pere de (Rosselló, s XVI) Noble. Destacà a la defensa del Rosselló durant la invasió francesa del 1543. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Pere Galceran de (Catalunya, s XV – 1447) Fill de Bernat. Fou figura important de les Corts de Barcelona de 1436. Destacà entre els qui s'oposaren per sistema a la marxa de l'assemblea, raó que mogué la reina Maria a invocar legalment l'usatge Juditium in curia datum i fer-lo empresonar amb altres nobles que havien pres la mateixa actitud. Poc després fou alliberat, per bé que forçat a compromisos. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles, Violant de (Catalunya, s XVI – v 1580) Filla de Blanca de Cruïlles i de Bernat de Vilarig (òlim de Vilarig i de Cruïlles). Heretà de la seva mare la baronia de Cruïlles. A la seva mort els seus béns passaren al 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles de Peratallada, Francesc de (Catalunya, s XVI) Fill de Violant de Cruïlles i de Joan de Rajadell (òlim de Rajadell i de Cruïlles). A la mort de la seva mare (v1580) heretà els seus béns. El seu rebesnét fou Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles de Peratallada, Ricard de (Catalunya, s XIX – 1911) Nebot de Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Segarra, a la mort del qual (1889) esdevingué el quart marquès del Castell de Torrent i baró de Cruïlles. Es canvia el seu nom real que era el de Ricard de Vedruna i de Cruïlles. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles de Peratallada i de Peguera, Felip de (Catalunya, s XVIII) Rebesnét de Francesc de Cruïlles de Peratallada. Fou baró de Cruïlles. Obtingué (1770) el títol de marquès del Castell de Torrent. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles de Peratallada i de Segarra, Manuel de (Catalunya, s XIX – 1889) Tercer marquès del Castell de Torrent i baró de Cruïlles. A la seva mort, l'herència passà al seu nebot Ricard de Vedruna i de Cruïlles, que esdevingué Ricard de Cruïlles de Peratallada. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles de Santa Pau i de Barutell, Galceran-Miquel de (Catalunya, s XVI – v 1570) Baró de Castellfollit i de Mosset. Fou el successor de Guerau Joan de Cruïlles i de Santa Pau, i fou succeït per Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cabrera. 52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles, Guerau de (Catalunya, s XVI - d 1611) Comte de Montagut i baró de Llagostera. Fou el successor de Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cabrera, i fou succeït per Hug de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles, Hug de (Catalunya, s XVI – 1625) Noble. Comte de Montagut i baró de Llagostera. Germà i successor de Guerau. A la seva mort fou succeït per Galceran de Cruïlles de Santa Pau i de Vila-seca. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles de Santa Pau i de Vila-seca, Galceran de (Catalunya, s XVII – v 1701) Noble. Comte de Montagut i baró de Llagostera. Fou el successor d'Hug de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles. Morí sense fills, i féu hereva la seva muller, que transmeté els béns als Margarit, els quals es cognomenaren també Cruïlles de Santa Pau i s'intitularen comtes de Montagut. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles i Alemany de Bellpuig, Ausiàs de (Catalunya, s XV) Fill de Jofre Gilabert de Cruïlles i de Cervelló i de Margarida Segimona Alemany de Bellpuig. Pel seu matrimoni amb la pubilla dels Vilademany (vers el 1486), esdevingué senyor de Santa Coloma de Farners i castlà de Taradell. Foren pares de Violant de 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles i Bret, Blanca de (Catalunya, s XVI – 1563) Neboda de Joan de Cruïlles, a la mort del qual (sense fills) heretà la baronia de Cruïlles. Transmeté l'herència a la seva filla (i del seu primer marit, Bernat de Vilarig) Violant de Cruïlles, òlim de Vilarig i de Cruïlles. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles i de Bestracà, Berenguer de (Catalunya, s XIV – 1350) Fill i successor de Berenguer de Cruïlles i de Peratallada. Fou pare de Berenguer de Cruïlles i de Mosset. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles i de Bestracà, Gilabert (IV) de (Cruïlles, Baix Empordà, v 1225 – Catalunya, 1295/1304) Senyor de les baronies de Cruïlles i Peratallada. Fill de Gilabert (III) de Cruïlles. Fou el fundador de la grandesa del llinatge pel seu casament (vers el 1249) amb Guillema de Peratallada (morta vers el 1295). Serví Jaume I de Catalunya-Aragó a València i fou ambaixador seu a Roma (1266), Navarra (1273), Foix (1278) i França (1279). Gran privat de Pere el Gran, l'acompanyà a Bordeus el 1283 i després fou conseller i home de confiança d'Alfons el Franc i ambaixador seu a Provença (1287) i a França, on fou retingut pel rei francès (1290-92). El 1293 anà d'ambaixador a Roma. Fou un gran creditor de Jaume I i de Pere el Gran, però també hagué de contraure deutes molt crescuts, i el 1287 hagué de vendre els seus dominis de Vulpellac, Sant Climent de Peralta i Sant Feliu de Boada. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles i de Blanes, Bernat de (Catalunya, s XV – 1461) Noble (o Bernat Guerau, o Guerau Bernat). Fill de Pere Galceran de Cruïlles. Fou l'iniciador de la branca de Castellfollit, Mosset i Montagut. Baró de Calonge pel seu casament (1446) amb la pubilla de Santapau, Beatriu, baronessa de Castellfollit i de Mosset. Des d'aleshores llurs descendents es cognomenaren de Cruïlles i de Santapau'. Foren pares d'Hug de Cruïlles i de Santapau. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles i de Cabrera, Bernat Gilabert de (Peratallada ?, Baix Empordà, v 1435 – 1495) Baró de Cruïlles, de Peratallada i de Pego. Fill i hereu de Bernat Gilabert (I) de Cruïlles i de Cervelló, a qui succeí el 1448. El 1462 la seva baronia fou un actiu focus d'agitació remença, i en esclatar la guerra civil, el mateix any, fou membre del Consell del Principat i un dels capitans que assetjaren la força de Girona. Fou la primera espasa del Principat a l'Empordà, fins que el 1465 caigué presoner de Joan II, a Calaf. Bescanviat el 1467 amb la promesa de no fer més armes contra el rei, romangué a les seves baronies valencianes, mentre el duc de Lorena li confiscava els dominis de l'Empordà, que no recuperà fins el 1471. A Pego hagué d'afrontar una revolta dels seus súbdits, exasperats pels imposts de llur arruïnat senyor. El 1483 l'infant Enric d'Aragó, lloctinent de Catalunya, li confià una important missió de mitjancer entre senyors i remences, en la qual es manifestà moderat, cosa que motivà el seu fracàs davant la intransigència dels senyors. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles i de Cervelló, Guerau Gilabert de (Catalunya, s XV) Fill de Jofre Gilabert (I) de Cruïlles i de Puigpardines. Fou l'iniciador de la línia secundària d'Aiguafreda. Obtingué, per matrimoni, la senyoria de la quadra d'Aiguafreda (Vallès Oriental). Els membres d'aquesta línia portaren, per vinculació, el cognom de Cruïlles de Santa Pau. S'extingí el 1637, que es vinculà als Aimeric, els quals esdevingueren Aimeric-Cruïlles de Santa Pau. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles i de Cervelló, Jofre Gilabert de (Catalunya, s XV – 1452) Fill de Jofre Gilabert (I) de Cruïlles i de Puigpardines. Fou l'iniciador de la línia secundària de Rupit. Heretà la baronia de Rupit i la senyoria de Fornells. Com també la Sala, de Viladrau, pel seu matrimoni amb la pubilla Margarida Segimona Alemany de Bellpuig. Foren pares d'Ausiàs de Cruïlles i Alemany de Bellpuig. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles i de Mallorca, Gilabert (VI) de (Catalunya, v 1306 – 1395) Almirall. Senyor de les baronies de Cruïlles, Peratallada i Begur; fill i hereu (1348) de Gilabert (V) de Cruïlles i Dionís. Fou fet cavaller a la coronació d'Alfons III (1329), prengué part en la campanya del Rosselló (1345) i fou alcaid de Morvedre (1348). Participà en l'expedició de Sardenya (1354). El 1355 acompanyà el rei Pere III a Avinyó, i el 1359 prengué part en la defensa de Barcelona contra l'estol castellà. En 1361-62 fou un dels negociadors de la pau amb Castella. El 1371 fou enviat a Sardenya com a governador de Logudor, i s'hi distingí defensant Càller. El 1374 hom el nomenà capità general de l'illa en morir Berenguer Carròs. Capità general de la mar el 1377, portà a terme la gesta de Porto Pisano, on foren cremades les galeres de Joan Galeazzo... Segueix... 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles i de Peratallada, Berenguer de (Catalunya, 1250 – v 1330) Fundador de la branca de Calonge i Bestracà. Fill segon de Gilabert (IV) de Cruïlles i de Bestracà. El seu pare li traspassà Calonge el 1284. Es casà amb la pubilla Sibil·la de Bestracà. Acompanyà Pere el Gran a Sicília (1282), i el 1284 li fou confiada la custòdia del príncep Carles II d'Anjou, el Coix, i el conduí a Catalunya. El 1306 prengué part en l'expedició de Sardenya, on adquirí diversos feus. El 1315 succeí el seu germà Bernat en la procuració general de València. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles i de Peratallada, Bernat de Veure> Peratallada, Bernat de. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles i de Puigpardines, Jofre Gilabert (I) de (Catalunya, s XIV – v 1421) Noble. Fill de Gilabert (VII) de Cruïlles i de Mallorca. Fou pare de Jofre Gilabert i de Guerau Gilabert de Cruïlles i de Cervelló. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles i de Santapau, Hug de (Catalunya, s XV – 1490) Fill i successor de Bernat de Cruïlles i de Blanes i de Beatriu de Santa Pau. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles i de Vilademany, Violant de (Catalunya, s XV - s XVI) Filla d'Ausiàs de Cruïlles i Alemany de Bellpuig. Amb ella s'estingí la línia secundària de Rupit. Aportà l'herència als Oms, els quals prengueren el cognom Cruïlles de Vilademany. Més tard, passà als Perapertusa, vescomtes de Jóc, i amb ells es perdé el cognom Cruïlles. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles i Dionís, Gilabert (V) de (Catalunya, s XIII – 1348) Governador de València (1329), com el seu pare Bernat de Cruïlles i de Peratallada. Es casà amb una filla natural del rei de Mallorca. Foren pares de Gilabert (VII) de Cruïlles i de Mallorca. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruïlles i Redon, Francesc de (Catalunya, s XV – Barcelona, 30/gen/1512) Baró de Llagostera i senyor de Lloret. Fill de Pere Galceran de Cruïlles i de Centelles. Implicat en les bandositats nobiliàries entre els Agullana -era gendre de Baldiri Agullana- i els Cartellà, acusat d'haver mort el 1510 Pau de Cartellà, el 1512 es refugià a Barcelona juntament amb el seu sogre. La nit del 30/gen, tots dos foren morts per 35 o 40 homes armats capitanejats pel batlle general de Catalunya Miquel Sarriera (emparentat amb els Cartellà). Sarriera i els seus moriren en la fugida. El fet tingué un gran ressó i fou contat detalladament per Francesco 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruixent, Gaietà (Mataró, Maresme, 1801 – 1863) Metge. Publicà diversos escrits de caràcter professional, especialment sobre homeopatia i frenologia. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crusellas i Soler, Joan (Barcelona, 1924 - ) Escriptor. Promogué diverses iniciatives editorials catalanes. El 1958 publicà l'assaig filosòfico-polític titulat Els pobles joves. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruselles, Francesc de Paula (Granollers, Vallès Oriental, 1831 – Montserrat, Bages, 1910) Escriptor. Ordenat de sacerdot a Barcelona, regentà molts anys la parròquia de Santa Maria dels Sants, a Barcelona. El 1893 ingressà a l'orde benedictí a Montserrat. Publicà Ejercicios para las principales festividades del año (1896) i Nueva historia del santuario y monasterio de Montserrat (1896). 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crusells, Pere (Barcelona, 1672 – s XVIII) Pintor. Es formà a París, on fou influït per l'art de Rigau. Introduí a Catalunya el retrat de nobles i de gran burgesos en figura clarament idealitzada, a l'estil del pintor esmentat. És remarcable la seva Dama en Diana (1725), al Museu de Catalunya, i un retrat miniatura de Carles d'Àustria (1708), al Museu d'Història barceloní. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruset i Porqué, Josep (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1912 - Premià de Mar, Maresme, 1998) Poeta i articulista en castellà. De la seva obra poètica cal citar Sombra elegida (1953), La infinita manera (1960) i la recopilació Poesía anterior (1991). És autor de la biografia San Juan de Dios: una aventura iluminada (1957) i de Los ojos del corazón (1967). 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruspinera i Muñoz, Joan (Tiana, Maresme, 1945 - ) Pintor. Treballà inicialment en el camp de la creació publicitària. Estudià a Llotja i s'interessà així mateix per la història de la pintura moderna, Desenvolupà les 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruxent i Roura, Josep Maria (Sarrià, Barcelona, 1911 - 23/feb/2005) Antropòleg i arqueòleg. Estudià a Barcelona, i el 1939 s'exilià a Veneçuela, on es naturalitzà. Ha fet expedicions científiques al Senegal, al Congo i a diferents llocs d'Amèrica, on ha descobert l'antiga ciutat de Nueva Cádiz i els jaciments neolítics de Jobo (Zulia). Fundà la càtedra d'arqueologia de la Universitat Central de Venezuela, dirigí el Museo de Ciencias Naturales de Caracas (1944-63) i el departament d'antropologia de l'Instituto Venezolano de Investigaciones Científicas. Ha publicat nombrosos treballs en revistes especialitzades, veneçolanes, mexicanes i nord-americanes, i Arqueología de Venezuela (Caracas 1966). 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cruzet i Sanfeliu, Josep Maria (Barcelona, 1903 – 1962) Editor. Fundà, amb López Llausàs i Manuel Borràs, la llibreria-editorial Catalònia (1924) de Barcelona. El 1936 es traslladà a França i a la zona de Burgos, i, ja vers el 1941, inicià les primeres i difícils gestions per reprendre les edicions en català. Publicà les obres completes de Verdaguer (1943), per bé que, forçat, amb ortografia antiga. Fundà la "Biblioteca Selecta", que lentament anà incorporant els clàssics antics i moderns, els autors de preguerra i les noves generacions. Fundà també la "Biblioteca Biogràfica Catalana" (1950) de l'editorial Aedos. Contribuí a la creació dels premis de Santa Llúcia (1951). 91 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA CS (País Valencià) Antiga sigla de la província de Castelló de la Plana a les matrícules de vehícles. 92 CATALUNYA - LITERATURA Cua de Palla, La (Barcelona, 1963 – 1969) Col·lecció de novel·la policíaca d'Edicions 62, la primera publicada en català. Dirigida per Manuel de Pedrolo, aparegué regularment. Ha traduït al català els escriptors més importants del gènere. 93 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Cuadernos de Arquitectura (Barcelona, 1944 – 1977) Publicació periòdica del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears. Creada per C. Martinell i M. de Solà-Morales. L'edició s'aturà temporalment el 1977, i en reprendre's el 1981 adoptà el nom de Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme i la llengua catalana. 94 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuadrado, Macià (Catalunya, s XIX – Tortosa, Baix Ebre, s XIX) Escultor. Passà la seva infantesa recollit a la Casa de Caritat. Produí moltes figures de pessebre de notable qualitat. S'establí a Tortosa, on féu els misteris nous per a les processons de Setmana Santa. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuadras, Pere Veure> Quadres, Pere. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuairan i Blas, Florenci (el Masnou, Maresme, 1895 – Barcelona, 1972) Escultor. De jove fou picapedrer. Deixeble de Joan Borrell i Nicolau, s'especialitzà en escultures d'animals (Bisons, Foques, 1936; Museu d'Art Modern de Barcelona). Treballà la pedra, el marbre, la fusta, el bronze i el coure. S'exilià el 1937, després d'un sojorn a Anglaterra, residí i treballà a la República de Sud-àfrica fins el 1967, que tornà a Barcelona. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cuanca (Lladorre, Pallars Sobirà) Caseria, del poble de Noarre, a la confluència del riu de Noarre amb el riu del Port. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA
100 CATALUNYA - BIOGRAFIA
101 MÓN - HISTÒRIA Cuba, comtat de (Cuba) Títol atorgat el 1833 a Francesc Dionís de Vives i Planes, marquès de la Tranquil·litat, capità general de Cuba, de Catalunya i del País València. 102 CATALUNYA - CULTURA Cubana, La (Sitges, Garraf, 1980 - ) Grup teatral. S'inicià amb accions improvisades al carrer amb les quals buscava de sorprendre al públic. Posteriorment ha aconseguit grans èxits populars amb els espectacles La tempestat (1986), Cómeme el coco, negro (1989), Maraton Dancing (1992) i Cegada de amor (1994). També 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cubas i Oliver, Enric (Barcelona, 1866 – 1950) Polígraf. Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor d'història de Catalunya al CADCI. Durant la guerra de 1936-39 col·laborà al Servei de Protecció dels Arxius Documentals, i després del 1939, a "Barcelona Divulgación Histórica" i al Museu Marítim de Barcelona. Publicà articles en diverses revistes, uns Estudis de codificació catalana en 1809 (1911), el llibre de poemes Llibre nou (1918) i Epistolari d'Àngel Guimerà (1930). 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cubedo i Alicart, Manuel (Castelló de la Plana, 1937 - ) Guitarrista. Deixeble d'Andrés Segovia, ha donat concerts arreu del món i ha estat premiat en el concurs internacional de Ginebra (1956). 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cubeixic, serra de (Vall d'Aran) Serra que separa la vall de Varradòs de la del riu Salient, que culmina al pic de la coma d'Auran (2.427 m alt). Domina, pel sud, el pla de Cubeixic, vora el riu de Varradòs, aigua amunt d'Era Artiga de Varradòs. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cubeles i Solé, Manuel (Barcelona, 1920 - ) Coreògraf. Fou fundador de l'Esbart Verdaguer i de l'Esbart de Sarrià i col·laborà a la fundació de l'Obra del Ballet Popular. Ha dirigit el muntatge escènic de diverses obres teatrals i ha promogut les primeres emissions en català per televisió (Mare Nostrum i Teatre Català) i, des del 1969, ha dirigit el programa radiofònic Paraula i Pensament. 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA
108 CATALUNYA - MUNICIPI
109 CATALUNYA - MUNICIPI
110 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cubells, cases de (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida) Veure> Cases de Cubells, les. 111 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cubells, es (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Poble i parròquia (el Carme). La parròquia fou separada, durant la segona meitat del s XX, de la de Sant Josep de sa Talaia. El nom és el de la venda on hom construí l'església. És vora la mar, en un indret alt i espadat, damunt la cala des Cubells, a ponent del cap Negret. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cubells, Pere (Catalunya, s XVI) Compositor. Vers el 1532 era mestre de capella de Santa Maria del Mar, a Barcelona. Hom n'ha conservat un benedicamus i un magnificat, a quatre veus. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cubells i Cubells, Josep (la Figuera de Falset, Priorat, 1924 - ) Pintor. Estudià a l'Escola Massana de Barcelona. Ha conreat de preferència el paisatge. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cubells i Sanahuja, Jaume (Barcelona, 1925 - ) Escultor. Residí a França (1945-52) i, en tornar-ne, estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha viatjat i treballat per diferents països d'Europa. Instal·lat a Barcelona des del 1960, ha continuat la seva tasca i ha exposat en aquesta ciutat i també a Itàlia dins el grup Intrarealista. Féu primerament una abstracció orgànica en fusta, que donà a conèixer al Cercle Artístic de Sant Lluc (1962) i a la Galeria Belarte (1963) de Barcelona. Posteriorment emprà metalls i, sobretot, resines 115 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cúber (Escorca, Mallorca Septentrional) Pantà i possessió, situats a la serra de Tramuntana, al peu del puig Major, el pantà és alimentat pel pantà del gorg Blau. 116 CATALUNYA - HISTÒRIA Cuberes (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Despoblat i antic terme, que al s XIX formà part del municipi d'Espluga i Solduga, annexat al de Baén a mitjan s XX. És al clot de Cuberes, al vessant septentrional de la serra de Cuberes, alineació muntanyosa del massís del Boumort, de direcció nord-oest - sud-est, que separa les valls del riu Major, al nord, i del torrent de l'Infern, al sud, i que s'estén des del prat d'Orient, límit amb la vall de Cabó (Alt Urgell), fins al pas dels Collegats (a la Noguera Pallaresa); culmina al pic del Pi-sec (1.906 m alt), límit entre el Pallars Sobirà (Baén) i el Pallars Jussà (Hortoneda de la Conca). El 1163 és esmentada l'església de Sant Sadurní de Cuberes. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cuberta, Antoni (Catalunya, s XV – Barcelona, s XVI) Arquitecte. Treballà a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona. Amb Antoni Papiol féu l'interessant portal que dóna al carrer de l'Hospital (1518). 118 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cubeso, estany (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Estany (2.350 m alt) de la capçalera del Flamicell, a la vall Fosca, que forma gairebé sempre una sola massa d'aigua amb l'estany d'Eixerola. Forma part d'un important circ lacustre juntament amb els estanys Morto i Castieso, més alts, i els de Neriolo i Tort (el més 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Anar a: [ Crua ] [ Cruilles, G ] [ Cruilles, M ] [ Cruilles i de C ] [ Crus ] [ Cuba ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Cruïlles (
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura
Crusafont i Pairó, Miquel
Crusafont i Sabater, Miquel
Cruyff, Johan Endrik
Cruz i Moratones, Josep
Cuatrecases i Arumí, Josep
Cubelles
Cubells
Cubí i Soler, Marià