|
|
|
Anar a: [ Freg ] [ Freixen ] [ Fri ] [ Front ] [ Fu ] [ Fulla ] Cadascú mereix ser apreciat pel que fa, no pel que diuen d'ell. (Píndaro) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fregina, Francesc F. (País Valencià, s XIX – València, s XX) Escultor. Destacà com a imatger. Obtingué alguns premis importants. 2 CATALUNYA - MUNICIPI
3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Freita, la (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell) Llogaret (1.161 m alt), al capdamunt de la coma de Nabiners. Formà part de l'antic terme d'Arfa 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixa, Ramon de (Catalunya, s XII - s XIII) Cortesà de Pere I el Catòlic. Aquest l'envià a Gènova (1199), com a ambaixador extraordinari. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixa i Clariana, Francesc (Reus, Baix Camp, s XIX – Barcelona, 1887) Escriptor. Escriví dues novel·les que restaren inèdites i els estudis De los bancos de crédito territorial en España (1864) i El derecho administrativo en España (1870-86, en tres volums i cinc suplements). 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixa i Ortega, Simó (Reus, Baix Camp, s XIX – Barcelona, 1901) Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs importants, com el de rector al seminari de la Seu d'Urgell. Escriví algunes obres religioses. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixa i Pedrals, Enric (Barcelona, 1911 - 2002) Enginyer industrial. Ingressà com a professor a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona l'any 1934; professor adjunt el 1942, obtingué la càtedra de càlcul el 1947 i la de motors tèrmics el 1952. El 1935 entrà com a enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima SA, de la qual arribà a ésser director comercial. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1967. És autor de nombrosos treballs, molts d'ells sobre el comportament dels hidrocarburs en els motors. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixa i Rabassó, Eusebi (Reus, Baix Camp, 1824 – 1894) Escriptor. Autor de diversos escrits sobre dret administratiu, tots ells molt difosos i sovint reeditats. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixas, Josep (Barcelona, s XIX - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XIX) Escriptor i músic. Publicà El socialismo y la teocracia (1853), obra polèmica en tres volums. Tot i no tenir estudis musicals, compongué l'òpera La figlia del deserto, estrenada al Principal de Barcelona (1859), i música religiosa com una Missa de glòria. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixas i Aranguren, Emili (Barcelona, 1899 – 1976) Dibuixant il·lustrador. Deixeble d'Emili Casals, col·laborà amb els escenògrafs Bulbena i Girbal. Féu il·lustracions romàntiques per diverses publicacions i col·laborà en altres revistes infantils, amb planes d'aventures. Rebé la medalla del Primer Congrés Internacional de Còmics (1952, Nova York). És també autor de diversos conjunts de làmines per a l'ensenyament del dibuix i de gran nombre de portades de llibres. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixas i Cortés, Jordi (Barcelona, 1917 - Tiana, Maresme, 1984) Pintor. Format a Llotja de Barcelona. Es presentà a Barcelona el 1940. Practica un postimpressionisme amb influència de Vuillard, centrat especialment en el paisatge i la natura morta. Ha exposat en diversos llocs dels Països Catalans i d'Europa i 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixas i Cruells, Narcisa (Sabadell, Vallès Occidental, 1859 – Barcelona, 1926) Compositora i pedagoga musical. Filla de Pere Freixas i Sabater. El 1908 fundà l'agrupació coral mixta Cultura Musical Popular. Escriví sardanes i publicà Cançons catalanes (1900), i dues sèries de Cançons infantils (1905 i 1909), que obtingueren gran difusió. També compongué música per a obres escèniques infantils. El 1917 dictà un curset de pedagogia musical a Barcelona, que hom sol·licità que fos repetit a Madrid. El 1928 es féu una edició d'homenatge de les seves obres. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixas i Freixas, Joan (Barcelona, 1860 – 1933) Metge i escriptor. Guanyador de diversos premis literaris, fou un dels creadors de la "Revista Literària" (1883) i un dels fundadors de la Lliga Regionalista. Col·laborà a "La Veu de Catalunya" (Impressions de viatge per la Catalunya francesa, 1901). Metge numerari de l'hospital de la Santa Creu, participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana. Publicà les obres: Consideracions respecte a pronòstics, Impressions de viatge per la Catalunya francesa (1901), Tractament de la febre tifoida, Impressions de metge (1918-24, en tres volums), Índex bibliogràfic mèdic de Catalunya (1923). 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixas i Miret, Ramon (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XIX – 1903) Advocat i erudit. Assolí especial fama com a coneixedor del dret català. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixas i Sabater, Pere (Capellades, Anoia, 1829 – Barcelona, 1897) Publicista, polític i escriptor. Republicà federal, fou president del Comitè Regional de Catalunya. Sostingué correspondència amb el general Prim (1858-69). En proclamar-se la I República, refusà un ministeri. Inventà un sistema perquè els 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Freixe (Soriguera, Pallars Sobirà) Poble (1.411 m alt), al sud del terme, enlairat damunt la riba esquerra del riu de Castellàs. L'església parroquial és dedicada a sant Sadurní. Pertanyia al vescomtat de Vilamur. Formava un municipi independent a mitjan s XIX. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Freixe (Piera, Anoia) Masia i antiga quadra (ort trad: Freixa), a l'esquerra de l'Anoia, aigua avall del Badorc. El 954 fou concedida la carta de població, dins el terme del castell de Piera, per Guitard, de la família vescomtal de Barcelona. El 1084 hi havia ja bastit el castell de Freixe, que aviat s'independitzà del de Piera. Al s XIII passà a l'església de Solsona. A mitjan s XIV tenia 15 cases. En resta l'església (Sant Nicolau), que depenia de la de Santa Maria de Piera. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Freixe (Espolla, Alt Empordà) Masia i antic terme, al nord del municipi, a l'esquerra del torrent del Freixe, afluent de capçalera del riu d'Orlina. El 1219 l'antiga església de Sant Miquel de Freixe era possessió del monestir de Sant Quirze de Colera; el 1362 depenia de la parròquia de Sant Martí de les Baussitges. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Freixe, el (Mieres, Garrotxa) Poble, al vessant septentrional del collet de Bastarra. L'església de Santa Maria és esmentada ja l'any 1000. 21 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Freixe, Jaume (el Portús, Vallespir, 1850 – 1915) Historiador i escriptor. Fou un dels fundadors de la revista perpinyanesa "Ruscino". Publicà en francès diversos llibres sobre la història rossellonesa. 22 CATALUNYA - HISTÒRIA
23 CATALUNYA - HISTÒRIA Freixenet (Areny de Noguera, Ribagorça) Despoblat, en un coster, damunt el poble de Sobrecastell. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Freixenet de Camprodon (Camprodon, Ripollès) Antic municipi, al centre de la vall de Camprodon, agregat el 1965 a l'actual, a la vall mitjana del Ritort, envoltant gairebé l'antic terme de Camprodon. El sector nord, on hi ha el veïnat de Freixenet de Dalt, s'allargassa fins a la collada de la Fembra Morta. El Ter divideix la part meridional de l'antic terme en dos sectors: a l'oest, el format pels vessants meridionals de la serra Cavallera, on hi ha el poble de Cavallera, i a l'est, el format pels vessants meridionals de la muntanya de Sant Antoni, coronada pel santuari de Sant Antoni de Camprodon, on hi ha el llogaret i antic castell de Creixenturri, el poble de Bolòs i la masia i església del Sitjar. Dins l'antic terme hi havia, a més, les masies i els antics termes de Llandrius, de Rials i de Puigdefrancor. El sector originari del municipi era format per algunes masies com la de Freixenet, totes a la vall del Ritort. Llevat de la colònia Estevenell, vora el Ter, tot l'antic terme és de caràcter rural: bosc, pasturatges (destinats a bestiar oví i boví) i prats regats. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Freixenet de Segarra (Sant Guim de Freixenet, Segarra) Poble (681 m alt), situat a la dreta de la riera de Vergós Guerrejat, afluent del Sió. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. Formava un municipi independent el terme del qual comprenia, a més, els pobles de Sant Guim de la Rabassa, la Rabassa, la Tallada, Sant Domí i el Castell de Santa Maria, els llogarets d'Altadill i d'Amorós, la quadra de Palamós i l'antic terme de Vilalta. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Freixenet de Solsona (Riner, Solsonès) Poble, al sud del cap del municipi. L'església (Sant Cristòfol) 27 CATALUNYA - EMPRESA
28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fréixens (Vallcebre, Berguedà) Veure> Sant Julià de Freixens. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixes i Aranguren, Emili (Barcelona, 1899 - s XX) Dibuixant. Ha excel·lit com a il·lustrador de llibres i revistes. 30 FRANJA PONENT - MUNICIPI
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Frente Rojo (València, feb/1937 – Barcelona, gen/1939) Diari. Òrgan del Partido Comunista de España. Després del pas del govern de Negrín a Barcelona (nov/1937), fou publicat en aquesta ciutat. Dirigit per Antonio Mije. Tingué com a col·laboradors importants membres i caps militars del partit. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frére, Enric (Sant Genis de Fontanes, Rosselló, 1908 - França, 1986) Professor de castellà, escultor i pintor. Ha ensenyat a Liborna, Clarmont d'Albèrnia, Limós i, sobretot, Perpinyà. En 1941-42 formà un grup de teatre a l'escola normal de Perpinyà que representà pels pobles El vell gelós i La cova de Salamanca, de Cervantes, en català, i Amor de Pardal, de J.S. Pons. Autor de Conversations de Maillol (1956). 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Freser, el (Catalunya) Riu pirinenc (30 km), de la conca hidrogràfica del Ter, del qual és afluent per la dreta. Neix a 2.580 m alt, entre el puig de Bastiments i el pic de l'Infern, en plena zona axial del Pirineu català. Corre en direcció nord-sud fins a la confluència amb el Ter a Ripoll. La vall alta està separada de la del Ter pel massís de Balandrau (2.579 m), que s'uneix al massís del Taga pel sud; forma, a Queralbs, amb la vall de 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fresers, coma de (Queralbs, Ripollès) Capçalera del Freser, al vessant meridional del puig de Bastiments, entre la coma de Vaca i la d'Ulldeter. 36 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Fresneda, la (Matarranya) Veure> la Freixneda. 37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fressé-Montval, Enric (Perpinyà, 1795 – París ?, França, s XIX) Escriptor. Residí a París, on fou professor de l'Institut Històric i de l'Ateneu Imperial. És autor d'obres docents i d'altres escrits, tots en francès. 38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Freu, cap des (Capdepera, Mallorca Oriental) Cap de la costa, al nord de la punta de Capdepera, que forma un estret i llarg promontori. En aquest punt la costa de la península d'Artà canvia la direcció sud-oest - nord-est per sud-est - nord-oest. És el punt més pròxim a Menorca, i deu el nom al fet d'assenyalar l'estret o freu entre ambdues illes. És un penya-segat dominant per la talaia de Sant Jaumell (271 m). 39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Freus, es (Eivissa) Zona navegable, entre les illes d'Eivissa i de Formentera constituïda per diversos passos separats per illes més o menys petites entre les dues illes majors. El freu més important i l'únic que admet el pas dels vaixells grossos és el que s'obre entre l'illa des Penjats i l'illa de s'Espalmador o la immediata des Porcs. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frexas, Josep (Barcelona, s XIX - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1879) Compositor i escriptor. Autor de l'òpera La figlia del deserto, estrenada al Liceu de Barcelona el 1854, obra que fou rebutjada tumultuosament pel fet d'haver-se sabut que l'autor, de pocs coneixements musicals, n'havia encarregat 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frexas de Sabater, Enric (Barcelona, 1847 – 1905) Escriptor. Exercí la seva carrera d'advocat. Fou crític musical a la premsa barcelonina i de Madrid. El 1890 es traslladà a Buenos Aires, on arribà a dirigir el diari "La Nación" i es dedicà també a l'ensenyament. Publicà a l'Argentina diversos llibres i opuscles de poesia i assaig. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frias i Fontanilles, Isidor (el Vendrell, Baix Penedès, 1847 – Reus, Baix Camp, 1890) Escriptor. Era perit agrònom, llicenciat en filosofia i lletres i en dret civil i canònic. Es dedicà a l'ensenyament. Publicà assaig en castellà i poesia en català, a més d'algunes obres per al teatre. Els seus poemes foren reunits en el volum titulat Poesies sèries, festives, humorístiques i satíriques (1889). 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frias i Roig, Alexandre (Reus, Baix Camp, 1885 – s XX) Metge. També tenia la carrera de mestre. Impulsà la fundació de l'Institut de Puericultura de Reus. Fundà i dirigí la revista "Puericultura", on inserí nombrosos articles de la seva especialitat. Els seus treballs mèdics foren remarcables. 44 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Frignani i Frignestani, baronia de (Itàlia) Títol senyorial, vinculat el 1626, amb prèvia facultat reial, per Gaspar Pallavicino i Centurione, patrici genovès establert a València, on fou matriculat a la bossa de cavallers i es casà amb Elisabet de Joan. Ha passat als Lamo de Espinosa. 45 CATALUNYA - EMPRESA
46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Frígola, Jeroni (València, s XVI - Porta-Coeli, Itàlia, 1651) Frare cartoixà. Fou prior de la cartoixa de Porta-Coeli dues vegades, i també de la de Valldigna. És autor de molts escrits religiosos. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Frígola, Simó (València, s XVI) Jurista. Fou nomenat per Felip II vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1585-98), però, per tal de poder exercir el càrrec -els furs d'Aragó no permetien que un no aragonès exercís jurisdicció sobre aragonesos-, calgué que fos habilitat a les corts de Montsó del 1585. El mateix any 1585 el jurista aragonès Juan Gaspar Hortigas li dedicà la seva al·legació en defensa de la universitat de Saragossa. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Frígola i Ahis, Pasqual (Atzeneta del Maestrat, Alcalatén, 1822 – València, 1893) Escriptor i polític. Baró de Cortes de Pallars (1858) i de Roaia (1865) i senyor del castell de Xirell. Fou diputat a corts i senador vitalici. En caure Isabel II, anà a París a oferir-li els seus serveis. Amb Alfons XII fou director de la "Gaceta de Madrid" i administrador de la Imprenta Nacional. Escriví peces còmiques, com Julianito (1875) i uns Recuerdos de caza (1876). El 1887 fou president de Lo Rat Penat. Fou el pare de Carles Frígola i Pallavicino. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Frígola i Brizuela, Jeroni (Catalunya, s XVI – s XVII) Cavaller. Pertanyia a l'orde de Montesa des del 1599. Conreà la poesia en castellà. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
107 PAÍS VALENCIA - BIOGRAFIA Frígola i Pallavicino, Carles (València, 1848 - Madrid, 1915) Periodista. Fill de Pasqual Frígola i Ahis. Fou primer baró del Castell de Xirell (1875). Milità en la fracció silvelista del partit conservador. El 1900 fou senador vitalici i vice-president del senat. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frigola i Viñas, Enric (Peratallada, Baix Empordà, 1946 - ) Locutor. Exercí de mestre a Girona, on l'any 1962 inicià les tasques radiofòniques a Ràdio Girona. Col·laborà activament a la revista "Presència". L'any 1968, ja traslladat a Barcelona, ingressà a Ràdio Espanya de Barcelona, on realitzà els programes en català Cançons al pas de la tarda, La legió d'honor i Aquí, Catalunya. Passà a Ràdio Quatre des de la seva creació, on des d'aleshores realitzà Temps obert, entre d'altres programes. L'any 1979 el programa infantil de ràdio Mainada que ell dirigí rebé el premi Ondas. Els anys 1979-80 dirigí a Televisió en programa infantil Quitxalla i durant la temporada 1981-82 ha dirigit i presentat el programa juvenil Justa la fusta. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frígola i Xetmar, Vicenç de (Catalunya, s XVIII – s XIX) Militar i geògraf. Probablement pare o oncle de Pasqual Frígola i Ahis. El 1824 era intendent de l'exèrcit de Catalunya. Publicà una Relación de los pueblos de que consta el Principado de Catalunya (1824), que fou el primer nomenclàtor dels municipis del Principat. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frodoí (França o Alemanya, s IX - Catalunya, v 890) Bisbe de Barcelona (v861-v890). Fou enviat a Barcelona com a home de confiança de Carles el Calb, que l'afavorí amb un donatiu per a la catedral, en premi a la seva actitud enfront de les temptatives independentistes de Guifré (877). Retrobà les relíquies de santa Eulàlia, l'advocació de la qual adjuntà a la de la Santa Creu per a l'església catedral de Barcelona (878). Assistí al concili de Troyes, on rebé del rei Lluís un subsidi per a la restauració de la canònica (878). Afavorí les pretensions que Esclua d'Urgell tenia d'ésser metropolità de la Tarraconense, enfront dels drets de Teodard de Narbona, que seguia la línia carolíngia (888). 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fronjosa i Salomó, Joan (Barcelona, 1892 – Caracas, Veneçuela, 1972) Polític socialista. Obrer torner, format a l'Escola del Treball de Barcelona. Fou un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya el 1923, col·laborador de "Justícia Social" i membre del Parlament de Catalunya a partir del 1932. El jul/1936 passà al PSUC, on encapçalà la secretaria d'agitació i propaganda. Fou, així mateix, dirigent de la UGT catalana i membre del Consell d'Economia. S'exilià el 1939 i residí a Mèxic, on retornà al seu ofici. Es traslladà a Veneçuela i fou cap de l'Escuela Técnica Oficial de Caracas, on publicà diversos manuals en castellà. En català escriví La missió dels treballadors i la dels sindicats en la nova organització industrial (1937) i col·laborà en un llibret sobre indústria tèxtil i metal·lúrgica (Buenos Aires, sd). 56 CATALUNYA - POLÍTICA Front Català d'Ordre (Catalunya, 16/feb/1936) Coalició electoral dels partits catalans de dreta, constituïda per oposar-se al Front d'Esquerres de Catalunya en les legislatives del 1936, en les quals fou derrotada. Estava constituït per la Lliga Catalana, Acció Popular Catalana, Partit Republicà Radical, Comunió 57 CATALUNYA - POLÍTICA Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) (Catalunya, jul/1977 - ) Organització reivindicativa, autònoma i democràtica. Promoguda pels homosexuals de Catalunya. Organitzà a Barcelona la primera manifestació de gais a l'estat espanyol i després aprovà el Manifest del FAGC, campanyes en defensa dels drets dels homosexuals i contra la discriminació per motios racials i religiosos, sovint en col·laboració amb els moviments sindical i feminista i amb forces d'esquerra de caràcter nacionalista. Ha aconseguit importants reformes en la legislació civil i penal espanyola i és membre de l'Associació Gai Internacional. Aconseguí l'exclusió dels gais de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social (1979) i llur legalització el 1980; i contribuí directament a la fundació dels moviments gais del País Valencià i les illes Balears. 58 CATALUNYA NORD - POLÍTICA Front de Joventut Catalana (FJC) (Rosselló, 1969 - v 1972) Moviment revolucionari i anticolonialista sorgit com a evolució del Grup Cultural de Joventut Catalana. Fou substituït pel Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació. 59 CATALUNYA - POLÍTICA Front d'Esquerres de Catalunya (Catalunya, 4/feb/1936) Coalició electoral que triomfà en les eleccions legislatives del 16/feb/1936. Versió catalana del Front Popular espanyol, basà la seva campanya electoral en la defensa de l'amnistia política i social, l'Estatut d'autonomia de Catalunya i el restabliment de la llei de Contractes de Conreu. Fou constituït per Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, Partit Republicà d'Esquerra, Unió de Rabassaires de Catalunya, Partit Obrer d'Unificació Marxista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya. 60 CATALUNYA - POLÍTICA Front Nacional de Catalunya (FNC) (París, França, set/1939 – Catalunya, 1977) Organització política. Creada per un grup de catalans exiliats per a l'organització de la lluita contra el franquisme i en defensa dels drets nacionals de Catalunya. Si bé en principi va propugnar la lluita armada, el 1946 es va constituir un 61 CATALUNYA - POLÍTICA Front Obrer de Catalunya (FOC) (Catalunya, 1961 - 1971) Organització política. Creada per un grup de joves ex-militants comunistes, catòlics progressistes i socialistes. De fort contingut intel·lectual, va simpatitzar amb el moviment tercermundista i el maoisme, possicions teòriques que va defensar des de publicacions com "Revolució" (1961-62) o "Presencia Obrera" (1964-65). A la pràctica va actuar al si de la coordinadora de Barcelona de Comisions Obreres i al món universitari. En van ésser membres destacats Alfons Carles Comín, Josep Antoni González Casanova, Isidre Molas, Miquel Roca i Junyent i Pasqual Maragall, entre altres. En crisi des del 1969, el FOC s'esmicolà el 1970 després d'haver estat una notable escola de polítics i el gresol de molts grups d'extrema esquerra de la dècada següent. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Frontanyà, Sant Jaume de (Berguedà) Veure> Sant Jaume de Frontanyà. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Frontanyà, Sant Pere de (Noguera) Veure> Portella, la. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frontanyà, Segimon de (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà, 1775 - Figueres, Alt Empordà, 1846) Frare caputxí. Ingressà a l'orde el 1795 i fou elegit provincial dels caputxins de Catalunya el 1833. Arran de la crema de convents i l'exclaustració de 1835 hagué de veure la dispersió del seu orde. 65 CATALUNYA - HISTÒRIA
66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Frontera, Pere Antoni (Sineu, Mallorca, s XVII - Palma de Mallorca, 1714) Religiós observant. Residí a Jerusalem i posteriorment passà a Amèrica com a missioner. Escriví Meditacions del viacrucis i corona dels set goigs de Maria Santíssima (1695). 67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Frontera i Bauzà, Jeroni (Sóller, Mallorca, 1823 - París ?, França, s XIX) Matemàtic. Estudià a Tolosa i es doctorà en ciències (1851) a París, on exercí després l'ensenyament. Publicà Thèses d'analyse et de mécanique (1851) i Éléments de géometrie analytique (1854), obra que serví de text a les universitats franceses. 68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Frontera i la Serra, Francesc (Palma de Mallorca, 1807 – 1891) Cantant i compositor. Conegut per Frontera de Valldemossa. Estudià amb H. Collet i A. Elwart a París (1836). Fou mestre de capella i de cambra d'Isabel II i professor de cant al conservatorio de Madrid. Dirigí els Reales Conciertos de Madrid. És autor de nombroses obres musicals i didàctiques, entre les quals es destaquen el Manual de armonía (1851) i Equinotación (1858), on explica un nou sistema de claus. 69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Frontera i Pascual, Guillem (Ariany, Mallorca, 1945 - ) Escriptor. Fundà i dirigí a Palma de Mallorca, juntament amb Jaume Pomar, la col·lecció de poesia "La Sínia" (1965), dins la qual publicà A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966), líric i realista. Un to semblant domina les seves novel·les Els carnissers (1967), Cada dia que calles (1969), Rere els turons del record (1970), Tirannosaurus (1977), La ruta dels cangurs (1980), Una dolça tardor (1984) i Un cor massa madur (1993). Ha publicat també llibres de geografia -Imatges del paradís (1987), Mallorca des de l'aire (1986)- i sobre pintura: Vicent Calbet (1989) i 70 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Fructidor (Maó, Menorca, 30/jun/1934 – 1939) Setmanari. Òrgan de l'Ateneu Racionalista de Maó i de les Joventuts Llibertàries de Menorca. Suspès arran dels fets d'octubre de 1934, reaparegué l'1/jun/1935. Continuà publicant-se durant els anys de la guerra civil. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fructuós, sant (Catalunya ?, s III – Tarragona, 21/gen/259) Arquebisbe de Tarragona i màrtir (o sant Fruitós). Es conserva una Passió, redactada per un testimoni ocular, segons la qual era un home seré i afable, molt estimat de creients i pagans, fou empresonat, juntament amb els seus diaques Auguri i Eulogi, el 16/gen/259, durant la persecució de Valerià. Fou cremat viu a l'amfiteatre de Tarragona, i les seves despulles foren soterrades, amb les dels diaques, pels cristians que ràpidament en difongueren el culte. Després, llurs relíquies foren traslladades a Itàlia i, més tard retornades a Catalunya, a Sant Fruitós de Bages, i actualment se'n conserven a San Fruttuoso di Capodimonte (Itàlia), a Manresa i a la catedral de Tarragona. En la seva iconografia, excel·leixen els baixos relleus del priorat de Sant Pere de Moissac, a Occitània, dedicats a la seva vida i al seu martiri. Festa: 21/gen. 72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Fruitera (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Vénda, on hi ha la parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fruitós Veure> Fructuós. 74 CATALUNYA - LITERATURA Fruits saborosos, Els (Catalunya, 1906) Llibre de versos de Josep Carner, que el consagrà com a poeta del Nou-cents. Meresqué elogis de Joan Maragall, Miquel dels Sants Oliver i una horaciana de Miquel Costa i Llobera. Esdevingué un model per als escriptors joves i, coincidint amb la publicació del Glosari, de Xènius, i 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frujà (Santa Eulàlia de Pardines ?, Osona, s X - Catalunya, 993) Bisbe de Vic (972-93). Canonge de Vic des del 957. A la mort del bisbe Ató (971), assassinat, hi hagué a Vic una doble elecció: Frujà, afavorit pel metropolità de Narbona, i Guadall, consagrat a Auch de Gascunya. Tot el seu episcopat fou somogut pels partidaris del bisbe intrús. Malgrat tot, sostingut per Narbona, intervingué en las consagracions de Sant Benet de Bages, Cuixà (28/set/974) i Ripoll i tingué cura de refer i fortificar la frontera de ponent del seu bisbat, en especial a Montbui. El 978, el papa Benet VII, que l'havia reconegut com a bisbe, li otorgà una butlla amb totes les possessions que corresponien a la seu vigatana. Fou assassinat en un avalot dels partidaris de Guadall (que fou deposat i degradat el 998). 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frutos i Gras, Francesc (Calella, Maresme, 1939 - ) Polític. Treballador de l'empresa SAFA a Blanes i membre del PSUC des del 1963, es convertí en un dirigent de CCOO el 1966. Diputat al Parlament de Catalunya el 1980. Cap de la línia leninista del PSUC, fou secretari general del partit en 1981-82. El 1984 passà al PCE, partit del qual fou secretari del comitè central i, a partir del 1998, després de la dimissió de J. Anguita, secretari general. Formà part també de l'executiva federal d'Izquierda Unida. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fucimanya (Sallent de Llobregat, Bages) Llogaret, al voltant del santuari de la Mare de Déu de Fucimanya, dins l'antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma. Era una quadra que el 1214 fou comprada pel monestir de Sant Pere de la Portella, formada per sis masos i el santuari, situat des del 1309 sota el patronat de la Portella. 108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
109 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Fuentecilla, marquesat de (Sardenya, Itàlia) Títol concedit el 1710 per Felip V a Antoni Manca i Quasina. Era nebot d'Andreu Manca i Zonza, arquitecte de Turritano, i formà part de l'expedició filipista del 1710 per a recobrar Sardenya. 78 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
106 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fuentes (Alt Millars) Nom castellà del municipi de Fontes. 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fuentes, Tomàs (València, 1748 – 1780) Eclesiàstic. Era doctor en teologia. És autor de diversos escrits sobre aquesta ciència. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fuentes i Agulló, Frederic (Barcelona, 1871 - 1959) Actor i autor teatral, com el seu pare Frederic Fuentes i Coll. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fuentes i Alcàsser, Pasqual (Aldaia ?, Horta, 1718/24 – València, 1768) Compositor. Es formà a la seu de València, on actuà com a infant de cor en 1731-46, amb una interrupció de tres anys. El 1746 fou tenor de la catedral d'Albarrassí. Fou mestre de música a l'església de Sant Andreu de València i, a partir del 1757, a la catedral valenciana, càrrec que ocupà fins a la mort. Deixà obres remarcables de caràcter religiós, de sis a dotze veus, amb acompanyament instrumental. És autor també d'uns cent trenta villancicos, la majoria dels quals tenen texts castellans, alguns de catalans i un de portuguès. Per la seva originalitat es destaca el villancico titulat Santa Catalina, per a sis veus, dos cors, violí, trompeta, orgue i baix continu. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fuentes i Coll, Frederic (Barcelona, 1844 – 1908) Actor. Debutà en l'estrena de L'Esquella de la Torratxa (1864), de Frederic Soler, en la Societat Melpòmene d'afeccionats. Com a professional fou galant còmic dels teatres Odeon i Romea (1867-1907). Fou pare de Frederic Fuentes i Agulló. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fuentes i Forner, Anselm (Alacant, 1833 - País Valencià, s XIX) Escriptor. Fou periodista actiu a la premsa de Madrid, on visqué molts anys, i publicà alguns llibres en castellà, com el titulat Cuarenta siglos (1876). 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fugurull, el (Manlleu, Osona) Masia, vora la qual hi ha l'església de Vilamirosa. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fuirosos (Sant Celoni, Vallès Oriental) Poble (180 m alt), al massís del Montnegre, a l'esquerra de la riera de Fuirosos, afluent, per la dreta, de la Tordera, davant l'estació de Breda. L'església parroquial (Sant Roc) és d'origen romànic, però és molt refeta. Al s XIX, i fins al primer quart del s XX, formà part del municipi de Montnegre. 87 CATALUNYA - HISTÒRIA Fulia Grossa, la (la Fuliola, Urgell) Antic terme, esmentat ja el 1079 dins el comtat d'Urgell. 88 CATALUNYA - MUNICIPI
89 CATALUNYA - HISTÒRIA Fuliola de Balaguer, la (Balaguer, Noguera) Despoblat, a l'interfluvi del Segre i el riu de Farfanya; hi ha restes d'un poblat ibèric del cercle del de Montmur. 90 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fullana, Margarida (Manacor, Mallorca, 1972 - ) Ciclista. Al principi practicà el ciclisme de carretera, però finalment es decantà per la bicicleta de muntanya. Guanyà dues medalles d'or als campionats mundials del 1999 i el 2000. Als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 aconseguí la medalla de bronze. 92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fullana, Simó (Palma de Mallorca, s XIX – 1936) Dirigent socialista. Sabater, ingressà a l'Agrupació Socialista de Palma de Mallorca (1914-15). Féu costat als socialistes reformistes contra els terceristes durant el període 1919-21 i fou secretari general de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble (1922-23). Expulsat del partit socialista pel mai/1923 pel fet d'haver intentat de fer costat electoralment a Joan March i els liberals, passà a treballar com a periodista a "El Día". Tornà al PSOE durant la Segona República; fou afusellat durant la guerra civil. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fullana i Mas, Josep (Campos, Mallorca, 1739 - Palma de Mallorca, 1801) Eclesiàstic. Religiós mínim, fou qualificador del Sant Ofici, provincial del seu orde a Mallorca i catedràtic de teologia moral a la Universitat de Mallorca. Membre de la Rota de la Nunciatura, fou procurador general de l'orde amb residència a Roma, on predicà una tanda de sermons davant de Pius VI, que foren publicats, com també els sermonaris i les obres de pietat, en llatí i en castellà. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fullana i Mira, Lluís (Benimarfull, Comtat, 1872 – Madrid, 1948) Gramàtic, erudit i religiós. Representant de la regió valenciana a la Real Academia Española. Contribuí a l'estudi i la fixació de la llengua, encara que amb mètodes antiquats, que no abandonà fins a l'any 1932, en què acceptà les Normes 98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fullana i Oliver, Pere (Campos, Mallorca, s XVII - Palma de Mallorca, 1659) Franciscà. Lector de filosofia i teologia; escriví en llatí un comentari del Llibre de contemplació i un tractat sobre el Llibre d'Amic e Amat, de Ramon Llull, tots dos inèdits. 99 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fullana i Rabassa, Bartomeu (Campos, Mallorca, 1668 - Illes Balears, s XVIII) Jesuïta. Excel·lí com a predicador i lul·lista. Publicà alguns escrits. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA
101 CATALUNYA - MUNICIPI
102 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fulló, Felip (França ?, s XV – Illes Balears, s XVI) Escultor. Establert a Mallorca. És autor dels cadirats del cor de la seu de Mallorca, obra contractada el 1514. S'hi observa una barreja d'influències flamenques i italianes, més concretament florentines. Col·laborà en aquesta obra l'aragonès Juan de Salas. 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fullola, la (Tortosa, Baix Ebre) Despoblat i antic terme, al sector meridional de la serra del Boix, on neix el barranc de la Fullola, que davalla vers el port del Fangar i forma el límit oriental del terme de Tortosa. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA
111 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Fullols (Conflent) Veure> Fillols. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fulquet i Vidal, Josep Maria (Barcelona, 1948 - ) Escriptor. Estudià filosofia i lletres i fou coeditor de la revista "Tarotdequinze". La seva obra poètica, realista, i centrada en la reflexió sobre el temps, s'inicià a Perillosa riba (1978) i ha continuat a Platges del temps (1980). Ha col·laborat en el Diccionari Anglès-Català (1983), de Salvador Oliva i Angela Buxton.
Anar a: [ Freg ] [ Freixen ] [ Fri ] [ Front ] [ Fu ] [ Fulla ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Freginals
Freixenet SA
Freixneda, la
Fuenterrobles
Fullà
Fullana i Hada d'Efak, Guillem
Fullana i Llompart, Miquel
Fullat i Genís, Octavi
Fulleda