|
|
|
Anar a: [ Cac ] [ Cade ] [ Cadia ] [ Caim ] [ Caixa ] [ Caixa d'Estalvis del ] La vida és acció... Les coses que no es resolen mitjançant acció, és podreixen. (Baltasar Porcel) 1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Caça, Arnau de (Illes Balears, s XIII - Sardenya ?, Itàlia, d 1327) Cavaller. Conseller de l'infant Ferran de Mallorca, que acompanyà en la conquesta de Morea (1315). Muntaner, entre altres, censurà la seva conducta en la batalla de la Manolada, on morí l'infant (1316). Sembla que participà en la conquesta de Sardenya (1323-24), on residia encara el 1327. 2 ALGUER - GEOGRAFIA Caça, cap de la (l'Alguer, Sardenya) Gran promontori calcari de la costa occidental de Sardenya, on aquesta canvia la direcció nord-sud per la est-oest, i que limita, a l'oest, el port del Comte. Al nivell de la mar hi ha les coves de Neptú, dels Recams i Verda, amb estalactites. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Caçà de la Selva (Gironès) Veure> Cassà de la Selva. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caçador (Basilea, Suïssa, s XV - Catalunya, s XVI) Família establerta a Catalunya a partir del final del s XV. Probablement de cognom Jäger, foren coneguts amb el cognom catalanitzat de Caçador. El primer conegut és Guillem Caçador, els descendents del qual assoliren el privilegi de cavaller (1548) i posteriorment de noble i, dels que seguiren la carrera eclesiàstica, quatre foren bisbes. Actuaren sempre com a clan familiar tancat, participaren en la vida pública rectora del país (a la conselleria de Barcelona i a la generalitat) i foren els artífexs, lligats estretament a la Companyia de Jesús, de la implantació de la Contrareforma a Catalunya. 6 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Caçador, el Sobrenom amb què és conegut el rei Joan I de Catalunya-Aragó. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caçador, Guillem (Vic, Osona, 1477 – Roma, Itàlia, 1527) Eclesiàstic i cronista. Fill de Guillem Caçador. Estudià a Roma (1502) i a Viena. Canonge de la catedral de Vic, a la qual renuncià (1513) a favor del seu germà Jaume. Capellà de Juli II, aquest l'envià (1511) com a legat apostòlic prop de Ferran II de Catalunya-Aragó i dels reis de Navarra i Portugal per a la celebració del concili Laterà V. Fou auditor de la Rota romana (1511) i el 1525 fou nomenat bisbe de l'Alguer, diòcesi que no regí personalment. Fou secretari del papa Lleó X. És autor d'algunes obres llatines sobre dret canònic: Decisiones aureae... Curiae Romanca concernentes i Decisiones ac intelligentiae ad Regulas Cancelleriae diligenter collectae. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caçador, Guillem (Basilea, Suïssa, s XV - Vic, Osona, s XVI) Comerciant. S'instal·là a Vic com a sabater, però ascendí al final de la seva vida a mercader. Els fills i néts del seu segon matrimoni amb una vigatana emparentaren amb rics mercaders, ciutadans honrats i cavallers de Barcelona. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caçador, Jaume (Vic, Osona, 1484 – Barcelona, 1561) Bisbe de Barcelona (1545-61). Fill de Guillem Caçador. Seguí la carrera eclesiàstica i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona -on ocupà l'ardiaconat de Sant Fruitós, amb el domini annex d'Eivissa- i Barcelona. En aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador (1522), els quals defensaren la seva candidatura al bisbat, enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa. Un cop bisbe afavorí l'establiment dels jesuïtes a Barcelona i treballà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular. Restaurà el palau episcopal. Des del 1559 tingué com a auxiiar el seu nebot Guillem Caçador, el qual el succeí en el bisbat. És autor de Breviarium Barcinonense nunc denuo confectum (1560). 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caçador, Joan (Catalunya, s XVI) Humanista. Professor a la Universitat de Barcelona. Company dels humanistes Pere Sunyer, Joan Dorda i Pere Antoni Pi. Escriví l'obra dramàtica Claudius (1573), segurament exercici escolar, i uns versos llatins d'elogi, publicats a Terra (1574), diàleg escolar de Pere Sunyer. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Càceres, marquès de Títol amb què fou conegut el polític Vicent Llorenç Noguera i Sotolongo. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cadafalch i Bagunyà, Joaquim (Terrassa, Vallès Occidental, 1815 – Barcelona, 1883) Jurista. Partidari i defensor del dret foral català. Milità en el partit moderat i fou membre de la Fundació Savigny i de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, i president de l'Ateneu Català (1871) i de l'Ateneu Barcelonès (1878). Publicà Prontuario de las acciones (1856), Necesidad de la libertad de testar (1859), ¿Conviene unificar la legislación de las diversas provincias de España sobre la sucesión hereditaria...? i Costumbres de Barcelona sobre las servidumbres de los predios urbanos y rústicos... (1882). 14 CATALUNYA - MUNICIPI
15 CATALUNYA - CULTURA
16 CATALUNYA - POLÍTICA CADCI Sigle del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria. 17 CATALUNYA - ESPORT CADE Sigla del Centre Acadèmic d'Escalada. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cadebosc, serra de (Santa Pau, Garrotxa) Muntanya (500 m alt) i antic volcà. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cadell, Arnau (Catalunya, s XII – s XIII) Escultor. Intervingué en el gran claustre romànic de Sant Cugat del Vallès, iniciat cap al 1190. El claustre, un dels més importants de tot l'art romànic, té 144 capitells, en els quals hi ha un prodigiós repertori ornamental i figuratiu. En un dels capitells, hi figura el seu autoretrat i una inscripció commemorativa del seu treball. La seva obra presenta analogia amb capitells dels claustres de la seu de Girona i de Sant Pere de Galligants. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cadell, Galceran (Catalunya, s XVI - Itàlia ?, s XVI) Militar i noble. Cap de la bandositat dels cadells. El 1581 entrà a la Cerdanya i arribà fins a la Seu d'Urgell, fou derrotat a Llers (Baixa Cerdanya). El bisbe, Hug Ambròs de Montcada, l'excomunicà. Fugí a França i retornà el 1582 per acollir-se a l'amnistia del lloctinent, duc de Terranova, gràcies a la qual ell i els seus bandolers passaren a Itàlia a servir l'exèrcit. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cadellops, puig de (Vallespir) Cim (1.762 m alt) d'un dels contraforts de les esquerdes de Roja, que domina el balneari de la Presta, al nord-oest del Canigó. 23 CATALUNYA - HISTÒRIA cadells (Catalunya, s XIII - s XVIII) Bàndol nobiliari enfrontada als nyerros. De manera intermitent lluitaren entre ells al llarg d'aquest període, i de manera especialment virulenta al primer terç del s XVII. El nom de cadells prové de Joan Cadell, que, juntament amb els seus partidaris, defensava els drets dels Montcada a alliberar-se del vassallatge dels bisbes de Vic. S'ha dit, potser sense prou justificació, que els cadells representaven els drets de la pagesia i les ciutats contra els nyerros, representants dels senyors. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cadena i Casanovas, Jordi (Barcelona, 11/mar/1947 - ) Realitzador cinematogràfic. Realitzà estudis de dret i de periodisme, i s'inicià en el cinema rodant més d'una quinzena de curts-metratges, entre independents i comercials, bona part del quals són documents sobre artistes. El seu primer llarg-metratge L'obscura història de la cosina Montse (1977), és l'adaptació d'una novel·la de Joan Marsé. El 1980 dirigí el quart episodi del film Objetivo: Sexo, i a continuació inicià el rodatge de Barcelona Sud (1981) i alhora es responsabilitzà del muntatge teatral d'Eva Perón, de l'argentí Copi. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cadenes, ses (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri forà, al nord de s'Arenal, a l'extrem oriental del terme. És conegut també amb el nom de Los Ángeles. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cadeneta, la (Mont-ral, Alt Camp) Caseriu, al vessant septentrional dels Motllats, damunt la vall del riu Brugent. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cadensor, Nicolau de (Catalunya, s XVI) Pintor. Treballavà per al Consell de Cent de Barcelona. Féu un retaule per a l'església de Sant Sebastià, el 1523. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - GEOGRAFIA
31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cadí, túnel del (Baixa Cerdanya / Berguedà) Pas subterrani que comunica la conca alta del Llobregat amb la del Segre a través de la serra de Cadí (pròpiament, sota la serra de Moixeró). Fou construït en el període 1978-84 i s'hi accedeix des de Bagà (pel vessant sud), on acaba l'eix del Llobregat (de carretera); la boca sud (terme de Guardiola de Berguedà) és a 1.175 m alt. En 5 km salva un desnivell de 61 m, fins al terme d'Urús, amb sortides a Bellver de Cerdanya i Alp. És de peatge. 32 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cadí, vall de (el Castell de Vernet, Conflent) Vall del massís del Canigó, al nord de la pica del Canigó, la qual, juntament amb els pics de Gasamir, Sec, de Tretzevents, de Rojat i de Sethomes, forma el circ de Cadí, al fons del qual, a 2.359 m alt, hi ha els estanyols de Cadí. És drenada pel riu de Cadí, el qual, amb el riu de la Llipodera, forma la capçalera del riu Major, afluent de la Tet. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA
34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cadí-Moixeró, parc natural del (Catalunya) Zona que comprèn part de les serres de Cadí, de Moixeró i de Mogrony, al Prepirineu oriental. L'espai, protegit des del 1983, té una superfície de 41.342 ha, la qual cosa el converteix en el més extens de Catalunya. La seva importància natural se centra principalment en la vegetació d'alta muntanya, on destaca la presència d'un conjunt de plantes calcícoles molt rares a la resta dels Pirineus. També són destacables les extensions forestals (restes de roureda de roure martinenc, secundàriament substituïda per pineda de pi roig i altres comunitats; boscos de pi negre; etc), i els diferents tipus de prat alpí. Alhora, aquesta vegetació conforma l'hàbitat de nombroses espècies de fauna pirinenca, que han trobat en l'espai un bon refugi: l'isard (molt escàs abans de la creació del parc), el pardal d'ala blanca, el picot negre, el gall fer, nombroses aus passeriformes o diversos petits mamífers com el talpó, la marta i la musaranya. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - GEOGRAFIA
37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cadins, monestir de (Cabanes d'Empordà, Alt Empordà) Abadia i antic priorat (Sant Feliu de Cadins) de monges cistercenques. El 1169 Alexandre III el convertí de filial de Valldemaria, prop d'Hostalric (Selva), en abadia i cap de l'antiga matriu. En resta l'església (final del s XIII), de planta de creu llatina, i altres dependències. El 1492 les monges es traslladaren a l'església de Santa Susanna del Mercadal, a Girona, on subsistiren fins al 1936. Des del 1944 la comunitat resideix a Salt (Gironès). 38 CATALUNYA - ART Cadira del Rei Martí (Barcelona, s XIV) Cadira d'argent daurat, del tresor de la catedral de Barcelona, suposat donatiu o llegat del rei Martí l'Humà. De fet, des de l'any 1412 (dos anys després de la mort del rei) era posada a l'altar major com a peanya de la creu principal. A mitjan s XV serví per a posar-hi la custòdia, i després (1482) per a portar-la, com fins ara, a la processó de Corpus. És obra barcelonina del s XIV, i és plegable, per mitjà de frontisses, com si efectivament hagués pogut servir de tron transportable. Pot comparar-se amb el tron representat en els segells reials, especialment als de Pere III. El 1887 en fou feta una còpia, donada al papa Lleó XIII. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cadireta, Pere de (Catalunya, s XII – 1239) Jurista i canonge de Vic (1226), probablement del llinatge moianès dels Cadireta (s XII-XIV). Fou diputat pel capítol de Vic per a tramitar des de Roma la deposició del bisbe Guillem de Tavertet, cosa que obtingué el 1233. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cadireta, Pere de (Moià, Bages, s XIII - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1277/79) Dominicà i inquisidor general. El 1250 el capítol provincial de Toledo el designà, juntament amb altres set religiosos, per a anar a estudiar l'àrab al convent de Tunis. Per iniciativa de Ramon de Penyafort tornà a Catalunya, on (1257) fou constituït 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cadiretes, puig de les (Baix Empordà) Cim culminant (519 m alt) del sector de la Serralada Litoral comprès entre la vall d'Aro i la riera de Tossa, anomenat serra de Sant Grau o massís de les Cadiretes. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cadolla (Senterada, Pallars Jussà) Poble (935 m alt), a l'esquerra del riu de Cadolla (que neix al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs i desemboca al riu de Bellera per la dreta, sota la Bastida de Bellera). Al s XIX formà municipi amb la quadra de Miravet. 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cadolla, la (Agres / Cocentaina, Comtat / Bocairent, Vall d'Albaida) Contrafort (1.148 m alt) occidental de la serra de Mariola, termenal dels tres municipis. 44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cadolla, la (Onil, Alcoià) Caseriu (936 m alt) situat al nord de la vila. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Caferna (Figols i Alinyà, Alt Urgell) Caseriu, al sector situat a la vall de la Vansa. Depenia eclesiàsticament de Fígols d'Organyà. 46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cagé, Fèlix (París, França, 1820 – Barcelona, 1869) Escenògraf. Decorà el nou Teatre Principal de Palma de Mallorca (1857). A Barcelona (1846), juntament amb Charles Antoine Cambon i Henry Philastre, decorà el Liceu (al·legories i retrats al sostre, teló de boca, que tornà a fer després de l'incendi del 1861) i hi féu escenografies per a la inauguració. Restà al Liceu com a escenògraf titular, i treballà repetidament per als teatres catalans (Figueres, el 1850; el dels Camps Elisis, a Barcelona, el 1865). 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caid Ismail Nom amb què és conegut l'explorador Joaquim Gatell i Folch. 50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Caimari, Margalida (Bolívia, 1839 – Palma de Mallorca, 1921) Escriptora. De pares mallorquins. Essent encara de pocs anys passà a Mallorca. Conreà una poesia sentimental i ingènua. 52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Caimari i Noguera, Andreu (Inca, Mallorca, 1893 – Palma de Mallorca, 1978) Escriptor. Canonge-arxiprest de la seu mallorquina. Participà als Jocs Florals. És autor del poema In hoc signo vinces (1913), del drama La trobada de la Mare de Déu de Pollença i d'Edificant la ciutat. I. Amor (1935). En prosa escriví, entre altres, un Himnario litúrgico (1944), així com l'anotació al Blanquerna en l'edició d'"Els Nostres Clàssics" (1954). 53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Caimaris, Miquel (Ciutadella, Menorca, 1689 - 1759) Frare menoret. Assolí fama per les seves virtuts i els seus sermons. En deixà bastants d'escrits, així com algunes obres místiques. 54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Caimaris, Miquel Eugeni (Ciutadella, Menorca, 1826 – Barcelona, s XIX) Metge i escriptor. El 1850 es llicencià en medicina a Barcelona. Mantingué a "El Barcelonés" una polèmica amb Marià Cubí sobre el magnetisme animal. És autor de la novel·la històrica d'ambient menorquí Sor Águeda Ametller. Ajudà Piferrer en la confecció de l'obra sobre Catalunya: Recuerdos y bellezas de España. Escriví poesies en català, francès, castellà i llatí. Pot ésser considerat com un dels primer menorquins adherits culturalment a la Renaixença. 55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Caimaris i Torres, August (Ciutadella, Menorca, 1835 - s XIX) Escriptor. Nebot de Felip Caimaris. És autor de l'Ensayo sobre la invasión turca de Ciudadela de Menorca en 1558 por el Bajá Mustaphá Piali y causas que lo motivaron. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caimó i Bascós, Pere (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1819 – 1878) Polític republicà. Passà part de la seva joventut a Puerto Rico, d'on tornà el 1853. Capità de la milícia nacional des del 1854, hagué d'emigrar arran de la reacció d'O'Donnell (1856). Quan retornà fou processat per les seves activitats revolucionàries (1859) i empresonat el 1867 i el 1868. Alliberat algun temps després, fou elegit alcalde de Sant Feliu de Guíxols i membre de la junta revolucionària de Girona. Diputat per la Bisbal d'Empordà, organitzà l'alçament republica del 1869 en aquell districte (Foc de la Bisbal), però fou pres i condemnat a mort. Prim li commutà la pena per l'exili, del qual tornà durant la República. El 1874, en restaurar-se la monarquia, s'exilià novament fins a l'any 1876. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cairat, congost del (Collbató / Esparreguera, Baix Llobregat) Congost del Llobregat, entre els dos municipis, al peu del massís de Montserrat. La presa del Cairat, deriva l'aigua del Llobregat vers la colònia Sedó. 59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
60 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Cairent (Llanera de Ranes, Costera) Antic llogaret. Lloc de moriscs (6 focs el 1563) annex a Roglà, fou erigit en parròquia amb els llocs de Carbonell, de Llanera i de Llançol com a annexos. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cairó i Sanchís, Llorenç (Figueres, Alt Empordà, 1896 – Barcelona, 1981) Escultor. El 1913 es traslladà a Barcelona i estudià a l'Escola de Llotja, on fou deixeble d'Antoni Alsina i Amils. Bon dominador del marbre i admirador dels clàssics grecs, de Donatello i Miquel Àngel, esculpí gran nombre de nus femenins, amb una constant preocupació per l'estructura i l'equilibri. També és l'autor del monument de Pep Ventura (1971-72, a Figueres), d'una Assumpció (a l'església de la Bisbal d'Empordà) i d'una Al·legoria (a la Caixa d'Estalvis de Figueres). Ha excel·lit també com a retratista. 62 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Cairola, la (la Vall d'Ebo, Marina Alta) Despoblat i antic castell. Lloc de moriscs (7 focs el 1602) agregat (1535) a la parròquia de Villans. 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cais (Vilallonga de la Safor, Safor) Barri i antic lloc de moriscs (61 focs el 1602), a la part baixa de la vila. El 1535 fou agregat a la parròquia de la Font de Vilallonga. 101 CATALUNYA - EMPRESA Caixa, La Veure> Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona. 64 CATALUNYA - EMPRESA
65 CATALUNYA - EMPRESA Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu (Catalunya, 1934 – 1937) Organisme creat per la Generalitat, destinat a finançar operacions de crèdit a sindicats agrícoles, caixes rurals, cooperatives, mutualitats, etc, amb fonts procedents d'entitats d'aquest mateix tipus i de la Generalitat. El 1937 fou transformada en la Caixa Central del Crèdit Agrícola. 66 CATALUNYA - EMPRESA Caixa de Crèdit Comunal (Catalunya, 28/mai/1914 – s XX) Institució creada per la Mancomunitat de Catalunya. Fou destinada a proporcionar crèdits als municipis. El comitè d'administració era format per un comitè administratiu de sis membres i presidit pel president de la Mancomunitat. El patrimoni era format per 20.000 obligacions de 500 pessetes cadascuna, amortitzables en 60 anys, que donaven el 4,5% d'interès. Fou un element fonamental, juntament amb els emprèstits, per a la vida financera de la Mancomunitat. 67 CATALUNYA - EMPRESA Caixa de Crèdit Industrial i Comercial de Catalunya (Catalunya, 1937 – 1939) Caixa creada al final del 1937, bé que ja la preveia el decret de col·lectivitzacions de la Generalitat del 1936. La componien un departament bancari dedicat a operacions de crèdit a curt termini i un altre de capitalització dedicat a operacions de crèdit a mitjà i llarg termini. Començà la seva actuació molt avançada la guerra civil, fet que li llevà molta eficàcia. A la fi del 1938 inaugurà encara diverses sucursals. Era administrada per un consell directiu adscrit al departament d'economia de la Generalitat. 68 CATALUNYA - EMPRESA
69 CATALUNYA - EMPRESA Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears (Barcelona, 1904 – 1990) Institució creditícia. Fou fundada per diverses organitzacions patronals amb la finalitat d'assegurar el retir dels obrers, davant les conseqüències de la vaga general del 1902. Enric Prat de la Riba va ésser l'assessor del primer director, Francesc Moragas (1904-35), i, gràcies a una activitat política d'interès social, com els homenatges a la vellesa (iniciats el 1915), les institucions culturals i sanitàries, aviat adquirí un gran prestigi que féu que s'hi fusionessin (entre el 1915 i el 1939) 29 caixes menors. D'ençà del 1931 va col·laborar en operacions creditícies realitzades pel govern de la Generalitat. Acabada la guerra civil el seu director fou destituït i depurat, i fou nomenat un comissari, convertit després en director general. Són anys de pèrdua relativa, tot i mantenir el primer lloc entre les caixes catalanes. Amb una nova direcció el 1976 reprèn el seu esperit d'iniciativa, sota el model d'entitat financera. L'any 1979 absorbí la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Lleida i el 1990 es fusionà amb la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona per crear la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona. 70 CATALUNYA - EMPRESA Caixa de Reparacions i Auxilis (Catalunya, 1937 – 1939) Caixa creada pels anomenats Decrets de s'Agaró. Formava part de la tresoreria de la Generalitat, tenia funcions paral·leles a les de la Comissió de Responsabilitats, i estava destinada a recollir els fons procedents de sancions, incautacions i apropiacions, els quals servien per reparar els mals causats per la guerra. 71 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Caixa de Vall-de-roures, la (Vall-de-roures, Matarranya) Nom popular de la rodalia, que prové d'un destacat relleu de forma característica que limita pel sud la conca on hi ha la vila. 72 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA
73 CATALUNYA - EMPRESA
74 CATALUNYA - EMPRESA Caixa d'Estalvis de Girona (Girona, 1940 - ) Entitat financera. Creada per la diputació i domiciliada a Girona. El 1991 disposava d'unes reserves de 5.984 milions i d'uns recursos crediticis de 136.344, balanç força ajustat, quant a la seva estructura, al de la mitjana de les caixes catalanes, amb un cert desplaçament dels comptes corrents cap als comptes d'estalvi. Cal destacar també el pes del sector no resident. Disposa de més d'un centenar d'oficines situades bàsicament a les comarques que envolten Girona. 75 CATALUNYA - EMPRESA Caixa d'Estalvis de Manlleu (Manlleu, Osona, 19/jul/1986 - ) Entitat financera fundada per empresaris de la ciutat on és domiciliada. 76 CATALUNYA - EMPRESA Caixa d'Estalvis de Manresa (Manresa, Bages, 1965 - ) Entitat financera creada i domiciliada a Manresa. 77 CATALUNYA - EMPRESA
78 CATALUNYA - EMPRESA Caixa d'Estalvis de Tarragona (Tarragona, 1952 - ) Entitat financera creada per la Diputació. El balanç de situació al final del 1991 presentava unes reserves de 12.783 milions de ptes. i uns recursos crediticis de 219.897. En l'estructura del passiu destaca el major per del sector públic i en la de l'actiu la forta inversió creditícia, amb un especial augment també de la dedicada al sector públic. Disposa d'una xarxa d'unes 200 oficines. Arribà a mitjan 2000 a 430.000 milions de ptes. de recursos de clients i més de 300.000 milions de ptes. en crèdits. 79 CATLUNYA - EMPRESA Caixa d'Estalvis de Terrassa (Terrassa, Vallès Occidental, 1877 - ) Entitat financera fundada i domiciliada a Terrassa. 80 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Caixa d'Estalvis de València, Castelló i Alacant (Castelló de la Plana, 1878 - ) Entitat financera fundada gràcies al fruït d'una proposta de Joan Navarro i Reverter a la Societat Econòmica d'Amics del País. Fins al 1931 no tingué obra benèfico-social pròpia i el seu creixement general fou molt lent. Moltes caixes menors valencianes s'hi han fusionat. El 1984 era la primera caixa del País Valencià pel volum de dipòsits i tenia 444 oficines. 81 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA
82 CATALUNYA - EMPRESA
83 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Caixa d'Estalvis del Sud-est d'Espanya (Alacant, 1940 - ) Institució financera. Constituïda per l'agrupament de les caixes d'estalvis de Cartagena i d'Alacant, com un dels intents de la immediata postguerra d'estructurar una nova regió espanyola amb el nom de Sud-est. La Caixa d'Estalvis d'Alacant havia estat iniciada el 1887; el 1910 canvià el nom pel de Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat d'Alacant i començà a actuar com a representant de la Caixa de Previsió Social del Regne de València. Des del 1962 ha tingut un creixement rapidíssim. 84 ILLES BALEARS - EMPRESA Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Balears (Palma de Mallorca, 1882 - ) Entitat financera, ampliament estesa a totes les Illes Balears. 85 CATALUNYA - EMPRESA
86 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de València (València, 1878 - ) Institució creditícia. Fundada per iniciativa de Joan Navarro i Reverter. A causa del seu prestigi, s'hi han fusionat moltes caixes menors del País Valencià. 87 CATALUNYA - EMPRESA
88 CATALUNYA - EMPRESA Caixa d'Estalvis Laietana (Mataró, Maresme, 1863 - ) Entitat financera fundada i domiciliada a Mataró. 89 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA
90 CATALUNYA - EMPRESA Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona (Barcelona, 1926 – 1978) Institució creditícia. Fundada per la diputació sota l'impuls de Francesc Torras i Villà. Per acord del consell d'economia de la Generalitat de Catalunya augmentà la seva jurisdicció a tot Catalunya, amb el nom de Caixa d'Estalvis de la Generalitat. El 1939 tenia 41 milions de pessetes de dipòsits. Des d'aleshores fou una altra vegada reduïda a la província de Barcelona, bé que treballà també a la de Lleida. Ha passat de 53 oficines el 1953 a 96 a mitjan 1970. La seva obra social més important és la Clínica Cardiovascular Sant Jordi. A partir del 1978 adoptà el nom de Caixa d'Estalvis de Catalunya. 91 CATALUNYA - EMPRESA Caixa Oficial de Descomptes i Pignoracions de la Generalitat (Catalunya, 28/jul/1936) Entitat creada per la Generalitat de Catalunya per atendre les necessitats d'empreses catalanes no solucionades per les vies comunes de concessió de crèdits. Els fons procedien del govern català i imposicions del públic. Els prèstecs concedits, importants al principi, disminuïren en nombre i quantitat a partir del 1937. 92 CATALUNYA NORD - EMPRESA Caixa Regional de Crèdit Agrícola Mutual Sud-mediterrani (Perpinyà, 1990 - ) Caixa resultant de la fusió de la Caixa Regional de Crèdit Agrícola dels Pirineus Orientals (fundada a Perpinyà el 1902) amb la Caixa Regional de l'Arieja. Tenia, el 1991, 928 milions de francs de recursos propis i un balanç de 14.575 milions, amb 107 caixes locals. Inicià aleshores una estratègia d'expansió en tots els Països Catalans amb l'adquisició de les financeres Sofiholding (1989) i Focrecrom (1991) de Barcelona. 93 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caixal, Antoni Veure> Queixal, Antoni. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caixal, Pere Veure> Queixal, Pere. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Caixans (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Veure> Queixans. 99 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Caixàs (Rosselló) Veure> Queixàs. 102 CATALUNYA - POLÍTICA Caixes, Tancament de Veure> Tancament de Caixes. 100 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Caixigar (Monesma i Queixigar, Ribagorça) Veure> Queixigar.
Anar a: [ Cac ] [ Cade ] [ Cadia ] [ Caim ] [ Caixa ] [ Caixa d'Estalvis del ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Cadevall i Diars, Joan
Cadí, serra de
Cadiach i Puig, Òscar
Cahner i Garcia, Max
Caixa d'Estalvis del Penedès
Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona 
Caixal i Estradé, Josep