[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a: [ Santa Maria de F ] [ Santa M. de la ] [ Santa M. de les ] [ Santa M. de M ] [ Santa M. de Mi ] [ Santa M. de R ]

Ni la contradicció és indici de falsetat, ni la falta de contradicció és indici de veritat. (Blaise Pascal)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Finestres  (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)  Veure> Finestres.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Foix  (Torrelles de Foix, Alt Penedès)  Veure> Foix.

3 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Maria de Fontcoberta  (Queixàs, Rosselló)  Veure> Fontcoberta.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Font-rubí  (Font-rubí, Alt Penedès)  Església parroquial de Guardiola de Font-rubí (o de Bellver).

5 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Santa Maria de Formiguera, comtat de  (Illes Balears)  Títol concedit el 1623 a Pere Ramon de Safortesa i de Vilallonga, baró de Santa Margalida i Hero. El succeí el seu fill Ramon de Safortesa i de Pacs-Fuster, conegut com el Comte Mal, a la mort del qual, sense fills, el 1694, passà als Rocafull-Rocabertí, comtes de Peralada, i als Ferrer de Santjordi.

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria de Gallecs  (Vallès Oriental)  Nom d'una ciutat projectada (1970) a la comarca, anomenada inicialment també Riera de Caldes, que s'havia d'estendre per un ampli sector que abasta set municipis de la comarca. El projecte fou incorporat el 1976 al Pla Comarcal, però l'oposició popular féu que la Generalitat acabés desestimant el projecte, que fou substituït pel d'una àrea recreativa. El nom prové de l'església romànica del poble de Gallecs.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Gardeny  (Lleida, Segrià)  Barri perifèric de la ciutat, situat a ponent del centre urbà, a l'antic sector d'horta, al peu del puig de Gardeny (198 m alt), on s'aixecava l'antic castell, centre de l'antiga comanda templera. És format per un polígon residencial -iniciat vers el 1951- i un grup de cases prefabricades destinades a les famílies desallotjades del Canyeret, que han estat progressivament substituïdes per blocs d'habitatges.

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria de Gausac  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Antiga parròquia, a la vall de Gausac (o vall de Sant Medir), on era venerada la Mare de Déu del Bosc; L'església fou coneguda amb aquest nom en perdre la parroquialitat; actualment és anomenada de Sant Adjutori.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Gerri  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)  Veure> Gerri, monestir de.

98 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria de Gràcia "Josepets"  (Barcelona, Barcelonès)  Església del convent que els carmelites descalços tingueren als afores de la ciutat i que donà nom al nucli urbà de Gràcia, que es formà als seus voltants. Fou fundat pel noble Josep Dalmau i la seva esposa, i construït al s XVII. Fou incendiat el 1936. L'església es conserva en la seva estructura general, sense cap més canvi que la forma de la façana. Consta d'una nau central amb creuer i dues de col·laterals més baixes. Se la coneix amb el nom de Josepets, que es donava popularment als monjos de Sant Josep.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Gualter  (Baronia de Rialb, Noguera)  Veure> Gualter, monestir de.

11 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Maria de Jau  (Mosset, Conflent)  Veure> Clariana, monestir de.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria de Jerusalem  (Barcelona, Barcelonès)  Antic convent de monges franciscanes observants. Fundat el 1454, amb l'autorització del papa Nicolau V, per la dama de Sarrià Rafaela Pagès, al retorn d'un viatge a Jerusalem i a Roma. Es trobava prop de l'antic hospital de la Santa Creu. El 1462 rebé una aprovació definitiva del papa Pius II. Posteriorment canviaren de regla, arran de la vinguda de quatre monges clarisses del convent de la Trinitat de València. El seu claustre gòtic, de l'últim quart del s XV, es troba al col·legi de Sant Miquel dels pares missioners de la congregació de Nostra Senyora del Sagrat Cor, del carrer de Rosselló.

13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Maria de Jesús  (València, Horta)  Veure> Jesús.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Jonqueres  (Maià de Montcal, Garrotxa)  Veure> Jonqueres.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Jonqueres  (Barcelona, Barcelonès)  Advocació (la Concepció) de l'antic convent de benedictines, establertes des del 1293 prop de l'actual plaça d'Urquinaona de Barcelona, fins a la seva extinció al s XIX. Les dependències conventuals, llevat de l'església i el claustre, que foren traslladats al carrer d'Aragó (1871-88) per Jeroni Granell (on es conserven com a seu de la parròquia de la Concepció), varen ésser enderrocades el 1868.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de la Bovera  (Guimerà, Urgell)  Veure> Bovera, la.

16 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Santa Maria de la Coberta  (Sureda, Rosselló)  Antiga església, en part pre-romànica i en part romànica.

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria de la Cot  (la Vall de Bianya, Garrotxa)  Antic nom de Castellar de la Muntanya.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de la Guàrdia  (Sagàs, Berguedà)  Veure> Guàrdia de Sagàs, la.

19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Santa Maria de la Mar  (València, Horta)  Antic nom de la parròquia del Grau de València, o de Santa Maria del Grau, esmentada així encara el s. XIV.

20 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Santa Maria de la Mar  (Rosselló)  Municipi: 10,29 km², 4 m alt, 4.725 hab (2013) (ant: Pabirans, fr: Sainte Marie) Situat a la Salanca, a la costa, a l'esquerra de la Tet i prop de la seva desembocadura. Al final del s. XIX s'iniciaren les plantacions de vinya, que és un dels recursos principals de la població, juntament amb el conreu d'hortalisses i fruiters, gràcies al regadiu de la riba de la Tet i de l'agulla Cabdal. Els prats donen lloc a una certa activitat ramadera (bestiar oví, equí i porcí). Hi ha activitat pesquera a la Platja de Santa Maria. A la costa s'han creat noves urbanitzacions (com el Bordigó), a causa de l'atracció de les platges a l'estiu, fet que situa el turisme com a sector capdavanter. El poble s'assenta al voltant de l'església parroquial, romànica, amb un retaule gòtic de Pere Baró. El municipi comprèn també l'església de Sant Andreu de Bigaranes. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de la Mar  (Baix Ebre)  Veure> Aldea, l'.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Maria de la Murta  (Alzira, Ribera Alta)  Veure> Murta, la.

23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Santa Maria de la O  (Sopeira, Ribagorça)  Veure> Alaó.

24 ALGUER - GEOGRAFIA

Santa Maria de la Palma  (l'Alguer)  Localitat del municipi.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de la Ràpita  (Sant Carles de la Ràpita, Montsià)  Veure> Ràpita, monestir de la.

26 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Maria de la Real  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Veure> Real, la.

99 CATALUNYA-NORD - GEOGRAFIA

Santa Maria de la Real  (Perpinyà, Rosselló)  Canònica agustiniana (o Real de Perpinyà), establerta el 1381, procedent del monestir d'Espirà de l'Aglí. L'església, magnìfic exemplar de l'art gòtic meridional, fou construïda al principi del s XIV en un terreny adquirit pels cònsols de Perpinyà al rei de Mallorca el 1301. Hi residia una comunitat de preveres a la qual el bisbe d'Elna uní els canonges de l'Espirà, transformant així la nova comunitat en abadia canonical que depenia directament del bisbe. Jaume Borró, el darrer prior d'Espirà, passà a ésser-ne el primer abat. El 1592 fou secularitzada i es convertí en col·legiata, que continuà regida per un abat fins el 1689. A partir del 1691 la seva església i dignitat, per concessió reial, s'uniren a la mitra d'Elna, aleshores ja de Perpinyà.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de la Torre  (Clariana de Cardener, Solsonès)  Església romànica (610 m alt), situada quasi al cim d'un petit puig coronat antigament per una torre de guaita, entre els masos del Soler i d'Astruc (per això és coneguda també per Santa Maria del Soler). Una restauració feta el 1962 ha permès de consolidar i restaurar l'edificació del principi del s XIII, molt modificada per reformes posteriors, i recuperar la imatge romànica de la titular, del mateix segle, fins aleshores arreglada per postissos que la desfiguraven.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de la Torre  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)  Església, entre Àreu i Alins, a la vall Ferrera. La imatge de la Mare de Déu de la Torre és venerada a l'església d'Àreu. És esmentada ja el s XIII.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de la Tossa  (Santa Margarida de Montbui, Anoia)  Santuari (620 m alt), situat dalt de la tossa de Montbui, al costat de l'antic castell de Montbui. Es deia primitivament Santa Maria de Montbui i es coneix també per la Tossa de Montbui, nom popular del castell. El bisbe de Vic, Fruià féu edificar l'església, que romangué inacabada per una forta secada que el 990 féu despoblar la contrada. Vers el 1034 el levita Guillem d'Oló o de Mediona la féu acabar, i la consagrà el bisbe Oliba el 1035. És un sòlid edifici pre-romànic, de tres naus, acabat amb una capçalera de tres absis el 1035. Fou parròquia activa fins al 1614, que la parroquialitat es traslladà al poble de Santa Margarida de Montbui, a la plana, i la de Santa Maria restà com a filial seva. Al s XVI hom li afegí una capella lateral. Restaurada entre 1954 i 1961, és ara un dels millors edificis pre-romànics del país. El 1955 fou creat el Patronat de la Muntanya de la Tossa, que hi ha fet millores constants. Presideix l'altar una antiga imatge romànica de Santa Maria de Gràcia, del s XIII.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de la Vallsanta  (Guimerà, Urgell)  Veure> Vallsanta, la.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de l'Antiguitat  (Casserres, Berguedà)  Església, al nord-est de la vila (o Santa Maria l'Antiga, o Santa Maria de Casserres).

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Lavaix  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Veure> Lavaix.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de l'Avellana  (Pinós, Solsonès)  Església sufragània de de Pinós, a l'extrem sud-est del terme, prop del mas Sala i de can Puigferrers, a la capçalera de la riera de Vallmanya. Esmentada ja el 1270, fou reedificada el 1650. Conserva un notable altar barroc esculpit amb escenes de la vida de la Mare de Déu.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de les Arenes  (Barcelona, Barcelonès)  Veure> Santa Maria del Mar.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de les Esglésies  (Navars, Bages)  Veure> Esglésies, les.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de les Feixes  (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)  Santuari de la Mare de Déu de les Feixes, a la dreta de la riera de Sant Cugat, a la seva confluència amb el torrent de Sant Iscle, dins l'antic terme de Sant Iscle de les Feixes. Existia ja el s. XVII.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de les Franqueses  (Balaguer, Noguera)  Veure> Franqueses, monestir de les.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de les Garrigues  (Cercs, Berguedà)  Veure> Vilosiu.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de les Olives  (Vilademuls, Pla de l'Estany)  Veure> Olives de Sant Esteve de Guialbes, les.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de les Parrelles  (Balaguer, Noguera)  Veure> Parrelles, monestir de les.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de l'Estany  (l'Estany, Bages)  Veure> Estany, monestir de l'.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de l'Estela  (Cabanelles, Alt Empordà)  Veure> Estela, l'.

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria de l'Horta  (Lleida, Segrià)  Antic santuari del municipi, al Cappont, adquirit el 1320 per la confraria de Sant Salvador dels clergues lleidatans. El 1327 hi fou fundat un convent augustinià (Santa Maria de Gràcia), mentre que la confraria passava a la parròquia de Sant Salvador de Pardinyes, una senyoria del bisbe de Lleida.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Lillet  (la Pobla de Lillet, Berguedà)  Monestir canonical, situat a l'esquerra de l'Arija. Consta des del 833 com a església parroquial regida per diversos clergues que s'erigiren en una canònica, ben definida des del 1086. El 1100 el bisbe d'Urgell Ot de Pallars hi creà una confraria de laics i clergues per revitalitzar la canònica, aleshores clarament augustiniana. La comunitat es componia en aquest moment d'un prior i dotze membres. L'església fou renovada i consagrada el 1397, i de nou reformada el 1573 i en època barroca. El 1220 el papa Honori III la prengué sota la seva protecció. Era en força decadència el 1225 i el 1242. El 1356 perdé part de la parròquia de Sant Antoni a la Pobla de Lillet. Al s XV tenia tres canonges, un prepòsit i el plebà o rector. Amb la secularització esdevinguda el 1592, el paborde es convertí en rector i els canonges en preveres seculars. Resta l'església romànica tardana, restaurada, i un claustre molt rústec, probablement del s XV. Prop del monestir hi ha la capella rodona de Sant Miquel de Lillet.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Lledó  (Lledó d'Empordà, Alt Empordà)  Veure> Lledó, priorat de.

46 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Santa Maria de Llinars  (Benavarri, Ribagorça)  Veure> Llinars.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Lluçà  (Osona)  Veure> Lluçà, monestir de.

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Maria de l'Olivar  (Alaquàs, Horta)  Veure> Olivar, l'.

49 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Maria de l'Olivar  (Esporles, Mallorca Occidental)  Veure> Olivar, l'.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de l'Om  (Ventalló, Alt Empordà)  Veure> Om, monestir de l'.

51 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria de Madrenys  (Vilablareix, Gironès)  Antiga església, situada prop del mas Civils, dins el terme del Perelló. Havia estat propietat de l'orde del Temple. És esmentada encara el 1772. En resta només el campanar.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Malanyanes  (la Roca del Vallès, Vallès Oriental)  Santuari de la Mare de Déu de Malanyanes, dins la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, al sud-est del poble, al vessant septentrional del coll de Parpers.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Manlleu  (Manlleu, Osona)  Veure> Manlleu, priorat de.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Manresa  (Manresa, Bages)  Veure> Manresa, col·legiata de.

55 CATALUNYA - MUNICIPI

Santa Maria de Martorelles  (Vallès Oriental)  Municipi: 4,49 km², 181 m alt, 853 hab (2015), (o Martorelles de Dalt). Situat als vessants interiors de la Serralada Litoral. És drenat per la capçalera de la riera de les Canals, afluent del Besós per l'esquerra. El territori és, en bona part, boscat. La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura (vinya, hortalisses i arbres fruiters), en la qual treballa una quarta part de la població activa; la resta treballa a les indústries dels municipis pròxims. Ha esdevingut un centre residencial i d'estiueig. El poble és al peu del sector més muntanyós del terme; l'església parroquial de Santa Maria és gòtica. Al turó de Castellruf, hom ha trobat restes d'un poblat ibèric. Antigament formà part del municipi de Martorelles amb el nucli de Martorelles de Baix, però el 1927 Martorelles de Dalt se segregà i formà un municipi independent. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Meià  (Vilanova de Meià, Noguera)  Poble (ant: Castelló de Meià), a la conca de Meià, situat als vessants sud del Montsec de Rúbies, a l'est del coll d'Orenga. L'església parroquial de Santa Maria és la de l'antic priorat de Santa Maria de Meià. El lloc fou de la jurisdicció del priorat i formà municipi independent fins el decenni 1920-30. El seu terme comprenia el poble de Peralba. És una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Meià  (Vilanova de Meià, Noguera)  Priorat exempt, unit al moviment benedictí, situat al poble de Santa Maria de Meià. Sembla ésser un monestir familiar fundat per Guillem, senyor de Meià, a la primera meitat del s XI. Vers el 1050 fou desbaratat per una ràtzia musulmana, i fou refet poc després. El 1080 el regia l'abat Pere i estava molt decadent; per això els descendents del fundador el donaren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla de sant Benet i un abat nou. El 1094 l'ardiaca barceloní Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, li féu importants donacions de béns i esglésies, base del seu territori exempt, i el transformà en monestir femení. El 1170 tornava a ésser regit per un prior, i el 1205 per l'abat Bertran, que en reconstruí l'església el 1210. Al llarg del s XIII fou posat sota la dependència de Ripoll, i tenia un prior amb una comunitat composta de tres monjos, vuit canonges i alguns donats masculins i...  Segueix... 

58 CATALUNYA - MUNICIPI

Santa Maria de Merlès  (Berguedà)  Municipi: 52,06 km², 532 m alt, 185 hab (2015). Situat a les ribes de la riera de Merlès, afluent del Llobregat, al límit amb Osona i el Bages, al sud-est de Berga. Més de la meitat del terme municipal és cobert de boscos de pins i matolls. Agricultura de secà, els conreus més extensos són els de farratges, de llegums, de patates i de cerals. Ramaderia (bestiar boví i porcí) i aviram. Indústria tèxtil cotonera. La població viu disseminada, en descens. Església parroquial de Santa Maria, refeta en estil barroc al s. XVII i les restes del castell de Merlès. Al terme hi ha els pobles de Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós, Sant Miquel de Terradelles i Sant Amanç de Pedrós, així com els masos fortificats de la Cortada, la Costa de la Cavalleria i la Serra de Degollats. Àrea comercial de Berga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Merola  (Puig-reig, Berguedà)  Veure> Merola.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Mig-aran  (Viella, Vall d'Aran)  Veure> Mig-aran.

61 CATALUNYA - MUNICIPI

Santa Maria de Miralles  (Anoia)  Municipi: 24,98 km², 543 m alt, 130 hab (2015). Situat al sud-oest de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, al sud-oest de la comarca, a la vall de Miralles (o de la riera de Carme), aigua amunt del congost de Santa Càndia; limiten la vall, la serra d'Ancosa, la serra de Miralles (on s'aixeca el castell de Miralles) i l'agulla grossa de Miralles. El sector forestal està ocupat per bosc i alguns sectors de matollar i pasturatges. L'agricultura és gairebé tota de secà; els conreus més estesos són els cereals (blat, ordi), vinya, arbres fruiters i ametllers. Aviram i cria de bestiar. La població viu disseminada. El nucli inicial de la població es formà al voltant del castell de Miralles, l'església del qual fou la primera parròquia, fins al començament del s XX en que es traslladà al nucli de Sant Romà, actual cap del municipi, al fons de la vall. La casa del comú i les escoles es troben al lloc pròxim de Can Ramonet. Àrea comercial d'Igualada. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Montbenet  (Berga, Berguedà)  Veure> Montbenet, monestir de.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Montcada  (Montcada i Reixac, Vallès Occidental)  Barri mixt d’habitatge i indústria, situat al nord-est del turó de Montcada, contrafort de la serra de Collserola (296 m alt), a uns 2 km del centre urbà, amb el qual és unit pel nou barri de la Fontpudenta. Format durant el primer terç del s XX, prengué el nom de l’antiga església romànica (esmentada ja el 1134) que s’alçava dalt el turó del mateix nom i que fou enderrocada el 1808 per les tropes napoleòniques; el nou santuari (1908) fou enderrocat el 1917 en construir-se la fàbrica Asland. A partir del 1950 rebé l’impacte del creixement industrial i de població de la regió de Barcelona, de manera que en 1960-70 la seva població sofrí un increment del 166%. Travessat per la carretera de Barcelona a Sabadell, forma un continu urbà amb Cerdanyola. L’església parroquial és dedicada a santa Maria. Hi ha associació de propietaris i veïns.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Montmagastrell  (Tàrrega, Urgell)  Poble (321 m alt) (o Montmagastrell de Montfalcó), fins el 1969 del terme de Claravalls, situat vora el camí d'Urgell. La seva església parroquial és dedicada a santa Maria. Al començament del s XIX hi havia una sola casa, la Casa Vella; abans de la construcció del canal d'Urgell, les seves terres eren conegudes amb el nom de plans de Llenguaeixuta.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Montnegre  (Sant Celoni, Vallès Oriental)  Ermita, dins l'antic terme de Montnegre, vora el cim del Montnegre. Ha restat abandonada a partir del 1936.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Montsant  (la Morera de Montsant, Priorat)  Ermita i antic monestir cistercenc femení situat al Montsant, al límit amb el terme de Cornudella, dominant el poble d'Albarca. Ermita de llarga tradició eremítica, fou donada el 1164 a Pere de Montsant perquè hi establís una comunitat monàstica; aquesta, reclutada entre els eremites, no perdurà. Poc després (1176) hi residí un petit nucli d'eremites procedents de Cérvoles, que tampoc no s'hi consolidà. El 1210 l'arquebisbe de Tarragona la cedí al matrimoni lleidatà format per Pere Balb i Guilleuma, que hi establí un monestir de monges cistercenques, sota la presidència de Guilleuma i ben aviat d'Anglesola, filla seva, que en fou la primera abadessa. El 1215 es traslladà a Bonrepós. L'ermita del Montsant continuà com a residència d'eremites i donats.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Montserrat  (Monistrol de Montserrat, Bages)  Veure> monestir de Montserrat.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Montsió  (Barcelona, Barcelonès)  Convent de la ciutat, fundat l'any 1388 i cedit vers el 1420, a instàncies de la reina Maria d'Aragó, a les monges dominiques, establertes en aquesta ciutat des de mitjan s XIV, que el varen ocupar fins al 1882. L'església, feta gràcies a la iniciativa de fra Bernat Jaubert, vers el 1388, quan el convent encara era ocupat pels monjos agustins, fou reconstruïda al s XIX, juntament amb el claustre i la sala capitular, a la Rambla de Catalunya 115 per l'arquitecte Joan Martorell i Montells, bé que amb una certa llibertat d'interpretació dels elements de l'antic edifici.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Mur  (Mur, Pallars Jussà)  Veure> Mur, col·legiata de.

69 CATALUNYA - MUNICIPI

Santa Maria de Palautordera  (Vallès Oriental)  Municipi: 16,95 km², 208 m alt, 9.103 hab (2015), (o Palautordera). Situat a la riba dreta de la Tordera, al peu del Montseny, al nord-est de Granollers. El territori és en gran part pla, amb lleugeres ondulacions. Els conreus de regadiu (hortalisses i farratges) s'estenen vora la Tordera; de secà, s'hi conreen cereals i llegums; tanmateix el sector agrícola és en regressió davant el desenvolupament industrial i residencial. Ramaderia (bovina i porcina) i aviram. Les indústries més importants són la tèxtil, la metal·lúrgica, la química i la paperera. La vila és a la dreta de la Tordera; església parroquial de Santa Maria (s XVI); cases modernistes i noucentistes. El municipi comprèn, a més, la caseria del Pla del Remei (on hi ha el santuari del Remei de Palautordera), el raval del Pont i els veïnats de les Barqueres i del Pla del Temple. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Granja Escola - Escola La Tordera

70 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Maria de Panissars  (el Pertús, Vallespir)  Veure> Coll de Panissars, priorat del.

71 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Santa Maria de Panissars, monument romà de  (la Jonquera, Alt Empordà / el Pertús, Vallespir)  Jaciment arqueològic, situat a la partió d'aigües entre els dos municipis. Del monument, situat a banda i banda de la Via Augusta, en resten només els dos grans basaments simètrics de 29,5 m × 15,9 m. Els seus excavadors, Jordi Castellví, Josep M. Nolla i Isabel Rodà, l'han interpretat com els trofeus alçats en els Pirineus pel general Gneu Pompeu el 71 aC per tal de commemorar la fi de la guerra sertoriana, construcció a la qual fan referència Estrabó, Sal·lusti, Plini el Vell i Dió Cassi.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Pedralbes  (Barcelona, Barcelonès)  Veure> Pedralbes, monestir de.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Penardell  (Pau, Alt Empordà)  Veure> Penardell, monestir de.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Pinós  (Solsonès)  Veure> Pinós.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Poblet  (Vimbodí, Conca de Barberà)  Veure> Poblet, monestir de.

76 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria de Pomés, comtat de  (Catalunya)  Títol pontifici concedit el s XX a l'advocat Benet de Pomés i de Pomar (Barcelona 1875 - 1953).

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Port  (Barcelona, Barcelonès)  Veure> Port.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Puigpardines  (la Vall d'En Bas, Garrotxa)  Veure> Puigpardines, priorat de.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Puig-reig  (Puig-reig, Berguedà)  Veure> Puig-reig, monestir de.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Queralt  (Berga, Berguedà)  Veure> Queralt, santuari de.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Ridaura  (Riudaura, Garrotxa)  Veure> Ridaura, monestir de.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Ripoll  (Ripoll, Ripollès)  Veure> Ripoll, monestir de.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Romeria  (Mieres, Garrotxa)  Església, sufragània de la parròquia de Sant Pere, al sud de la vila, al voltant de la qual es formà el barri de la Cellera. El lloc apareix ja el 878, propietat del monestir de Banyoles, i l'església de Santa Maria el 1017. El 1226 Jaume II reconegué al monestir la propietat i jurisdicció del nou poblament de la cellera nova de Romeria. El primitiu edifici romànic sofrí una reforma total a mitjan s XVIII. La marededéu de fusta policromada (fi del s XIII) fou destruïda el 1936; ha estat reconstruïda.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Roses  (Roses, Alt Empordà)  Veure> Roses, monestir de.

84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Maria de Rubines  (Mallorca Septentrional)  Veure> Binissalem.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria de Sants, comtat de  (Catalunya)  Títol concedit (1908) a Maties Muntadas i Rovira. Ha passat als Albert, barons de Terrades.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Senterada  (Senterada, Pallars Jussà)  Veure> Senterada, monestir de.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Serrateix  (Viver i Serrateix, Berguedà)  Veure> Serrateix, monestir de.

88 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Santa Maria de Siscar  (Benavarri, Ribagorça)  Veure> Siscar.

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria de Sobreroca  (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)  Antic nom del santuari d'Elena.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Solius  (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà)  Veure> Solius, monestir de.

91 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria de Solsona  (Solsona, Solsonès)  Antiga abadia i, després, catedral de Solsona.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Talló  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Veure> Talló.

93 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Maria de Terrassa  (Terrassa, Vallès Occidental)  Antic priorat canonical, filial de Sant Ruf d'Avinyó (Provença), és una de les esglésies episcopals d'Ègara, dins el barri de Sant Pere de Terrassa. S'hi traslladà el 1112 la petita comunitat canonical de Sant Adrià de Besòs. L'església fou renovada i consagrada el 1113 i hom li donà la tutela i dotació de les veïnes esglésies de Sant Pere i de Sant Miquel de Terrassa i les de Sant Julià i Santa Eulàlia. Fou, amb Sant Ruf de Lleida i Santa Maria de Besalú, un dels tres centres d'influència de la reforma de Sant Ruf d'Avinyó a Catalunya. Malgrat tot, la seva comunitat fou poc nombrosa: uns cinc canonges i algun prevere beneficiat. L'església de Santa Maria, ornada amb pintures romàniques i refeta sobre la primitiva basílica, fou l'església canonical, mentre que les de Sant Pere i Sant Miquel eren per al culte parroquial del primitiu nucli que s'hi formà a l'entorn. La creixença de la vila de Terrassa fou causa d'una...  Segueix... 

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Toudell  (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental)  Llogaret (300 m alt) i antiga parròquia, al límit amb el terme de Terrassa, a l'esquerra del torrent de Gaià. L'església parroquial, romànica, vora la masia de Can Tries, té un notable campanar.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Maria de Tremp  (Tremp, Pallars Jussà)  Veure> Tremp, col·legiata de.

Anar a: [ Santa Maria de F ] [ Santa M. de la ] [ Santa M. de les ]  [ Santa M. de M ] [ Santa M. de Mi ]  [ Santa M. de R ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons