|
|
|
Anar a: [ Carreg ] [ Carrer del C ] [ Carrera i ] [ Carreras i ] [ Carreras i G ] [ Carreres ] L'home té il·lusions com l'ocell ales. Això és el que el sosté. (Blaise Pascal) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Carregador, platja del (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat) Platja, entre el poble d'Alcossebre i la platja de la Romana. És un important centre d'estiueig. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreño i Prieto, Francesc (Tarragona, 1908 - Saragossa, Aragó, 1994) Pintor. Gendre del pintor valencià Constantí Gómez. Estigué vinculat a la Sala Blava de València, tan important, des de la darreria dels anys vint, en la promoció de les avantguardes i d'on sorgí el grup Acció d'Art, del qual formà part. La seva principal relació amb les arts gràfiques se centrà, des del 1933, en la revista "Nueva Cultura", labor que continuà durant la guerra civil de 1936-39. Fou catedràtic de dibuix a Palma de Mallorca. 3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Carrer, es (Deià, Mallorca Occidental) Altre nom del poble de Llucalcari. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Carrer de la Mar, el (el Campello, Alacantí) Barri marítim, on es localitza la tradicional activitat pescadora; és un centre turístic important. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carrer de la Ruixeda, el (Oristà, Osona) Veïnat (590 m alt), en un serrat que separa les valls de les rieres Gavarresa i de Segalers. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carrer de l'Amargura, el (Oristà, Osona) Despoblat, a l'esquerra de la riera Gavarresa, aigua avall del poble. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carrer de l'Amargura, el (Castellcir, Vallès Oriental) Raval i agrupament més important del municipi, del qual és actualment el centre administratiu, a la dreta de la riera de Tenes. La nova església parroquial (Sant Andreu i Santa Maria de Castellcir) hi fou construïda el 1963. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carrer de les Comtesses, el (Centelles, Osona) Veïnat, sota el pla de la Garga, al límit amb el municipi de Sant Martí de Centelles. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carrer de les Falgueres, el (Centelles, Osona) Veïnat, al sud-est de la vila. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carrer de Mata, el (Banyoles, Pla de l'Estany) Raval, al sud de la ciutat, vora la carretera de Girona, al límit amb l'antic terme de Mata. Pertanyia a l'antic terme de Guèmol. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA
13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carrer de Sant Jaume, el (Avinyó, Bages) Veïnat, al sud del terme. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carrer del Bonaire, el (Sagàs, Berguedà) Veïnat (o el Bonaire), a banda i banda de la carretera de Gironella a Prats de Lluçanès. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carrer del Bosc, el (Terrassola i Lavit, Alt Penedès) Veïnat, a mig km al nord de Lavit. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carrer del Canonge, el (Alella, Maresme) Veïnat, al sud del poble, a la dreta de la riera d'Alella. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carrer del Manresà, el (Badalona, Barcelonès) Barri de la ciutat. Sorgit a la fi del s. XIX vora la carretera de Barcelona a Girona, pràcticament unit al barri industrial de les Mallorquines del municipi de Montgat (Maresme). 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carrer del Mas, el (Centelles, Osona) Veure> Llavina, la. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carrer del Pont, el (Amer, Selva) Veïnat, a l'esquerra del Ter, davant la Cellera de Ter. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carrer del Rossell, el (Terrassola i Lavit, Alt Penedès) Veïnat, al sud de l'antic terme de Lavit, 2 km a la dreta de la riera de Mediona. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA
22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carrer dels Carbasons, el (Centelles, Osona) Veure> Carrer de les Falgueres, el. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carrer dels Molins, el (Gelida, Alt Penedès) Barri industrial, a la vora dreta de l'Anoia. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carrer dels Pèlics, el (Roda de Ter, Osona) Barri, al nord-est de la vila. 25 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Carrera (Perpinyà, 1622 – 1802) Llinatge de metges rossellonesos iniciat per Francesc Carrera. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carrera, Andreua Avelina (Barcelona, 1871 - Catalunya, s XX) Cantatriu. Es presentà al Liceu el 1889, amb el Lohengrim de Wagner. Féu d'aquesta òpera la seva millor creació. Actuà molt a Itàlia, estrenà a la Scala de Milà Andrea Chénier, de Giordano. Passà un temps a Amèrica, on cantà amb Caruso. Cantà també a Rússia, Egipte, Àustria i Portugal, sempre amb gran èxit, a part de les actuacions sovintejades a Barcelona i algunes a València i a Madrid. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carrera, coll de (Garrotxa) Coll de la comarca, obert a l'oest de Montmajor, entre la Vall del Bac i la de Colldecarrera, per on passa l'antic camí de Besalú a la Cerdanya. 28 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Carrera, Josep (Perpinyà, 1680 – 1737) Metge. Nebot de Francesc Carrera i pare de Tomàs Carrera. Exercí la professió a Perpinyà, on fou diverses vegades rector de la universitat. 30 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Carrera, Josep (Perpinyà, 1740 – Barcelona, 1802) Metge. Fill de Tomàs Carrera. Doctorat a Montpeller, catedràtic a Perpinyà i inspector d'aigües del Rosselló. Després d'una etapa parisenca, en què fou censor reial i membre de societats mèdiques, emigrà (gen/1790) i fixà la seva residència a Barcelona. És autor de nombrosos treballs sobre matèria mèdica i història de la medicina, així com del satíric Tableau de Lisbonne en 1796 (1797). Polemitzà amb els metges barcelonins, i proporcionà material català per a l'Itinéraire descriptif de l'Espagne (1808), d'Alexandre de Laborde. 31 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Carrera, Tomàs (Perpinyà, 1714 – 1764) Metge. Fou rector de la universitat i degà del Col·legi de Medicina de Perpinyà. És autor, entre altres, de la primera obra sobre aigües medicinals del Rosselló (1756). Fou fill seu Josep Carrera. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carrera i Bou, Salvador (Barcelona, 1845 – 1911) Periodista i escriptor. Fundador i director de "La Exposición" (1887-91), òrgan de l'Exposició Universal de Barcelona (1888). Conreà en castellà poesia, teatre i novel·la. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carrera i Miró, Hermenegild (Granollers, Vallès Oriental, s XIX - Catalunya, s XX) Escriptor i metge. És autor de les obres teatrals: La nissaga dels Rouredes, Ocells d'estiu, amb música de Josep Maria Ruera, Sempre de pega, monòleg, Amb gust i amb disgust, Honors fúnebres, Les calces d'en Cinto i Una herència, comèdia lírica; dels reculls de contes Tot per una carta, Pinzellades i Cuentos curts; de les novel·les Mariagneta i Un clavell i la falsia; i del recull poètic Trilogia del cor (1904). 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carrera i Morales, Ramon (Barcelona, s XX - ) Decorador. Estudià a l'Escola Massana i a la de Belles Arts. Ha practicat la pintura, l'escultura, el disseny i el grafisme. Ha guanyat molts premis importants, entre els quals els de les festes de la Mercè de Barcelona (ininterrompudament del 1955 al 1964 i el 1966), de la Fira de Mostres barcelonina (1958), d'Hogarotel (1965), i d'altres a Barcelona i a Madrid. Ha tingut una notable participació en diverses exposicions internacionals. És autor de bon nombre d'articles i conferències sobre temes professionals, tant al país com a l'estranger. Ha estat especialment sol·licitat a Suïssa. Són incomparables els que ha realitzat per a establiments públics de Barcelona i de diverses ciutats espanyoles. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carrera i Sayrol, Joaquim (Barcelona, 1824 – 1890) Enginyer. Treballà en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Mataró fins que fou inaugurat (1848). Més endavant, la junta directiva del ferrocarril li n'encarregà la prolongació fins a Girona, i després féu els projectes de la mateixa línia fins a Cervera de la Marenda. Dirigí també el ferrocarril de cremallera de Monistrol a Montserrat i el funicular del Tibidabo. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras (Mataró, Maresme, 1750 - Barcelona, s XIX) Família d'argenters i joiers. Fundada per Francesc Carreras i Matas. Assolí la seva millor època al darrer quart del s XIX, que reberen, entre altres títols, el d'argenters i joiers de Lleó XIII, i, entre altres premis, la medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona (1888). 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras, Enric Pseudònim del comediògraf Frederic Passarell. 42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Carreras, Francesc Veure> Carrera, Francesc. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras, Joan (Catalunya, s XIX) Religiós de l'orde de sant Vicent de Paül. Traduí de l'hebreu al castellà el Llibre dels Càntics i els Salms. 44 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Carreras, Josep Veure> Carrera, Josep. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras i Aragó, Francesc (Barcelona, 1832 – 1881) Argenter i joier. Junt amb els seus germans Josep, Gaietà i Lluís continuà la casa d'argenteria i joies que havia obert el seu pare, Francesc d'Assís Carreras i Duran. Després fou continuada pels seus fills, com Joaquim Carreras i Nolla. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras i Aragó, Gaietà (Barcelona, 1825 – 1878) Argenter i joier. Junt amb els seus germans Josep, Francesc i Lluís continuà la casa d'argenteria i joies que havia obert el seu pare, Francesc d'Assís Carreras i Duran. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras i Aragó, Lluís (Barcelona, 1835 – 1907) Oftalmòleg. Fill de Francesc d'Assís Carreras i Duran i germà de Gaietà, Francesc i Josep. Va modificar alguns instruments per a l'exploració de l'agudesa visual, sobretot l'optòmetre-astigmòmetre, per reconèixer les alteracions de la refracció. Dirigí la "Revista de Ciencias Médicas" i fou professor de l'Institut Mèdic de Barcelona. Col·laborà en la formació de l'estadística geogràfica de les malalties dels ulls i de la ceguesa a Europa. Les seves obres més importants són: Examen y mejora de la visión (1880), La ceguera en España (1881) i De las cataratas hereditarias y de su transmisión (1884). 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Carreras i Balado, Ricard (Castelló de la Plana, 1866 – 1929) Escriptor. D'una família de propietaris rurals, estudià a Barcelona i a Madrid. Instal·lat a Castelló de la Plana, intervingué en la política local amb significació conservadora, fundà els setmanaris "Don Cristóbal" (1887) i "Ayer y Hoy" (1902), i dirigí els diaris "El Heraldo de Castellón" i "La Tribuna". Fou un dels principals promotors de la Societat Castellonenca de Cultura (1920). De les seves obres, totes en castellà, destaquen la novel·la Doña Abdulia (1904) i la monografia històrica Catí (1929). 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras i Barnés, Josep (Palamós, Baix Empordà, 1943 - ) Bioquímic. Féu estudis de medicina a Barcelona i es llicencià el 1965. Amplià estudis a Kansas City (1969-71) amb S. Grisolia i al Saint Mary's Medical Hospital de Londres (1974). Catedràtic de bioquímica de la facultat de medicina de Barcelona (1976), de la qual fou degà (1982), i president de la Societat Catalana de Biologia (1985). Ha treballat principalment 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras i Bulbena, Josep Rafael (Barcelona, 1860 – 1931) Musicòleg, historiador i filòleg. Estudià l'obra d'Haendel, de Cherubini i de Domènec Terradelles, col·laborà a la "Revista Musical Catalana", i publicà El oratorio musical (1906), obra bàsica per a la història del gènera. Amb materials inèdits edità Carles d'Àustria i Elisabet de Brunswick a Barcelona i Girona (1902), L'Acadèmia Desconfiada i sons acadèmics (1922) i Antoni de Villarroel, Rafael de Casanova i Sebastià de Dalmau, heroics defensors de Barcelona en el setge de 1714 (1912). També publicà, en el camp de la filologia, L'article definit en la llengua catalana i una història de la llengua castellana. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras i Costajussà, Miquel (Sabadell, Vallès Occidental, 1905 - 1938) Escriptor i historiador. Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a Barcelona. Frou arxiver i cronista de la ciutat de Sabadell (1928) i col·laborà a "La Ciutat" i al "Diari de Sabadell". Publicà uns modèlics Elements d'història de Sabadell (1932), Conceptes i dites de Martí Rialp (1938), i, amb el pseudònim de Miquel Costa, Línies d'història ciutadana (1930). 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras i Dexeus, Josep Maria (Barcelona, 1906 - 1989) Aviador. Obtingué el títol de pilot aviador el 1927 i el de pilot de transport el 1935. Fou professor a l'Aeròdrom Canudas i director de la Cooperativa de Treball Aeri (1935). El 1936 féu el gran vol de l'aviació catalana de Barcelona a la Guinea. Després del 1939 residí a Anglaterra; participà en la Segona Guerra Mundial com a membre de la RAF. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras i Duran, Francesc d'Assís (Barcelona, 1797 – 1862) Argenter i joier. Fill de Francesc Carreras i Matas. Adquirí notorietat en el seu ofici: fou argenter i joier d'Isabel II (1845) i fundà la casa Francesc d'Assís Carreras i fills el 1855, any que li fou concedit, entre altres premis, una menció honorífica a l'Exposició Universal de París. A la seva mort la casa estigué integrada pels seus fills Gaietà, Josep, Francesc i Lluís Carreras i Aragó. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras i d'Urrutia, Carles (Bilbao, País Basc, 1807 – Barcelona, 1873) Pedagog. Doctor en ciències. El 1836 fundà a Barcelona el Col·legi Carreras, instal·lat el 1846 a Sant Gervasi de Cassoles i que renovà l'ensenyament de la burgesia barcelonina. Fundador i president de la Societat Barcelonesa d'Amics de la Instrucció (1844). Va escriure algunes obres didàctiques, especialment de gramàtica i de cal·ligrafia: Reflexiones sobre la enseñanza de la gramática castellana. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras i Guiteras, Narcís de (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 16/ago/1905 – Barcelona, 11/oct/1991) Advocat i polític. Milità a la Lliga Catalanista, de la qual fou secretari de la junta directiva. Fou col·laborador i marmessor de Francesc Cambó fins al 1939. Després de la guerra civil intervingué en l'organització del mutualisme laboral i fou director de la Caixa de Jubilacions i de Subsidis de la Indústria Tèxtil (1946-49). Tinent d'alcalde de Barcelona (1960), va ser president del F. C. Barcelona (1968-69), de la 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras i Lastortras, Lluís (Mataró, Maresme, 1840 – Barcelona, 1888) Periodista i polític. Inicià estudis al seminari de Barcelona. Milità al partit republicà i, essent diputat, proposà a la diputació de Barcelona la conversió de Catalunya en estat republicà federal dins l'estat espanyol (feb/1873). Visqué anys a Madrid i a París. Havia col·laborat als periòdics "El Café", "El Principado" i "El Diluvio", i publicà París a sangre y fuego. Jornadas de la Commune (1871), El rey de los carlistas (1879), Retratos a la pluma (1884), Estudios sobre el arte de escribir bien (1885) i la novel·la Elvira (1885). Utilitzà el pseudònim de Manuel Manrique de Lara. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras i Matas, Francesc (Mataró, Maresme, 1750 – Barcelona, 1821) Argenter i joier. Fundador de la família. Féu les quatre llànties gòtiques del creuer de la catedral de Barcelona. Pare de Francesc d'Assís 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras i Nolla, Joaquim (Barcelona, 1869 – 1948) Argenter i joier. Fill de Francesc Carreras i Aragó. El 1915 s'associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras SA. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras i Obrador, Josep (Barcelona, 1900 - 1944) Pintor i escultor. Té obres als Museus Balaguer de Vilanova, Sabadell, Saragossa, Bilbao, Zumaya (País Basc) i Buenos Aires. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras i Pau, Concepció (Olot, Garrotxa, 5/des/1893 - 10/set/1961) Escriptora. És autora dels reculls poètics Elvira (1950), Tribut al paisatge, Fonts d'Olot (1953), i De l'amor i de la desamor (1954). 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras i Rebugent, Martí (Figueres, Alt Empordà, 1860 - 1924) Polític. Fou regidor de Figueres del 70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Carreras i Reura, Francesc (Maó, Menorca, 5/jun/1896 – Madrid, 12/oct/1951) Polític republicà. Es doctorà en farmàcia. Fou nomenat governador civil de Balears (abr/1931), càrrec que deixà quan, per renúncia de Manuel Azaña a l'acta de Balears, li correspongué una acta a l'assemblea constituent, el 6/oct següent. Candidat pel Front Popular per Menorca a les eleccions del 1936 i governador civil de Madrid (del febrer al 20/jul/1936), passà a exercir càrrecs dins el govern republicà. Exiliat a Mèxic, hi dirgí una editorial i fou professor de l'Escuela de Altos Estudios Mexicanos. Tornà d'Amèrica dos mesos abans de morir. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras i Roure, Laureà (Girona, jul/1848 – Manila, Filipines, 24/set/1887) Compositor. Fill de Joan Carreras i Dagas, del qual fou ajudant quan aquest era mestre director de l'Escola de Cecs de Barcelona. Introduí millores al sistema Braille per a l'ensenyament musical. Féu una col·lecció de cants i balls populars. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Carreras i Sanchis, Manuel (València, 1855 - País Valencià, s XIX) Metge. Traduí moltes obres professionals. Col·laborà activament a la premsa mèdica. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras i Solà, Lluís (Barcelona, 1864 – 1888) Metge. Fill de Lluís Carreras i Aragó. Tot i haver mort jove, assolí un bon prestigi. Publicà treballs professionals. Destacà pels seus estudis microbiològics del còlera. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras i Valls, Ricard (Barcelona, 20/nov/1879 – 1937) Escriptor i historiador. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona (1900). Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre Escolar 75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreras i Vila, Marià (Barcelona, 1831 – 1888) Escenògraf. Deixeble de l'Escola de Llotja, amplià estudis a París. A Barcelona treballà per al Teatre Odeon (1865) i, més tard, per al Liceu (decoracions per a Don Carlos de Verdi, i per a L'Africaine de Meyerbeer). Fou mestre de Joan Ballester i de Francesc Soler i Rovirosa. Va excel·lir pel seu magistral domini de la perspectiva i per la seva extraordinària sensibilitat pel que fa al color. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carreres, bora gran d'en (Serinyà, Pla de l'Estany) Cova, que forma part d'un grup on hom ha trobat jaciments paleolítics. És la que ha proporcionat els materials més importants de la indústria magdaleniana del nord de Catalunya, en part microlítica. Sobresurten, al costat de les peces de sílex, els instruments fets d'os i de banya. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreres, Josep (Barcelona, s XVII – 1682) Religiós agustí. Prior dels convents de Perpinyà i de Barcelona i provincial de l'orde a la corona catalano-aragonesa. Fou catedràtic i rector (1644) de la universitat de Perpinyà. Autor d'Indulgencias de la correa (1677) i d'una relació titulada De los varones il·lustres del Principado de Cataluña, que restà inèdita. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Carreres i Bayarri, Gerard (València, 1885 – 1936) Polític. Milità al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez i era membre de la diputació de València en ésser implantada la Dictadura (1923). Fou diputat per València a les corts del 1931 i del 1933. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Carreres i de Calatayud, Francesc (València, 1916 - 1989) Escriptor i erudit. Col·laborà en la revista "Acció Valenciana" (1930-31) i publicà fins al 1936 algunes narracions en català, entre les quals la novel·la El cavaller del dubte (1933). Posteriorment s'ha dedicat a l'erudició literària: Las fiestas valencianas y su 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreres i Palet, Joan (Cercs, Berguedà, 1894 – Mèxic, 1970) Enginyer. Estudià tecnologia i teoria dels teixits a l'Escola Industrial de Terrassa i dirigí fàbriques de teixits a Barcelona. Publicà, en català, diversos treballs, i d'altres en castellà, un dels quals fou declarat llibre de text a l'Escuela Superior de Ingieneria Textil de Mèxic. Membre d'Acció Catalana i, després del PSUC, fou un dels fundadors del moviment Palestra. Durant la guerra civil de 1936-39 ocupà un alt càrrec en la direcció general de comerç exterior, de la conselleria d'economia de la Generalitat. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Carreres i Vallo, Francesc (Carcaixent, Ribera Alta, 17/des/1858 – València, 22/ago/1936) Bibliòfil. Formà una notable biblioteca d'història valenciana, en la qual es destaquen els llibres i les relacions de festes, impresos i manuscrits, base dels estudis sobre aquest tema del seu fill Salvador Carreres i Zacarés. Publicà texts inèdits de Gaspar Aguilar i d'Andreu Rey d'Artieda. Presidí la societat Acció Bibliogràfica Valenciana (1922-36). 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carreu (Abella de la Conca, Pallars Jussà) Despoblat (o les Cases de Carreu), a la part alta de la vall de Carreu, a la dreta del riu. La juridicció pertanyia al baró d'Abella, que en conservà la propietat després de la supressió de les senyories. Al s XIX formà un ajuntament amb Bóixols i, eclesiàsticament, depenia de Montanisell (Alt Urgell). 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carreu (Coll de Nargó, Alt Urgell) Antiga quadra (1.060 m alt), de l'antic terme de Gavarra, constituïda per una casa amb una església (Sant Joan), al vessant oriental de la serra que separa les valls encaixades del Rialb i del seu afluent el torrent de Carreu, al qual aflueix al seu col·lector després d'ajuntar-se amb els torrents de Galleuda i de Gavarra. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Carreu, riu de (Pallars Jussà) (o de Rams) Curs d'aigua de la comarca, al massís del Boumort, afluent, per l'esquerra de la Noguera Pallaresa. Neix sota el coll de Llívia, vora el veïnat de Capdecarreu, dins el terme d'Abella de la Conca, i, després de seguir, al sud del Boumort, un curs força rectilini per la base septentrional de les serres de Carreu i de Sant Corneli i de deixar a la dreta els cingles de Pessonada, desemboca al pantà de Talarn davant Salàs. La vall de Carreu inclou els pobles i llogarets de Carreu, Herbasavina, Vilanoveta, Pessonada i Aramunt. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carreu i Costa, Francesc (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s XVII – 1740) Advocat. Participà en l'alçament vigatà del 1705 a favor del rei-arxiduc Carles III, ocupà Sarrià amb Antoni Manegat i 300 miquelets, contribuí a la conquesta de Barcelona i formà part de la junta de govern que Carles III creà en arribar a la ciutat. El 1714 s'exilià a Viena, on fou nomenat guarda-segells de la cort imperial. El 1732 tornà a la Seu d'Urgell.
Anar a: [ Carreg ] [ Carrer del C ] [ Carrera i ] [ Carreras i ] [ Carreras i G ] [ Carreres ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Carrera i Planas, Joan
Carrera i Pujal, Jaume
Carreras i Artau, Joaquim
Carreras i Artau, Tomàs
Carreras i Candi, Francesc
Carreras i Coll, Josep Maria
Carreras i Dagas, Joan
Carreras i Mas, Lluís
Carreras i Planells, Jordi
Carreras i Verdaguer, Carles
Carreres i Zacarés, Salvador