|
|
|
Anar a: [ Vap ] [ Vari ] [ Vay ] [ Vazquez i M ] [ Ved ] [ Vegu ] Hi ha dues maneres segures d'arribar al desastre: una, demanar l'impossible; una altra, retardar l'inevitable. (Francesc Cambó) 1 CATALUNYA - EMPRESA Vapor, El (Barcelona, 1832 - 5/ago/1835) Fàbrica creada per la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull, Borrell i Companyia, creada l'any anterior per iniciativa de Josep Bonaplata. La fàbrica fou la primera dels Països Catalans -i de l'estat espanyol- que emprà maquinària de vapor. Aquesta, malvista pels treballadors, porquè comportava una reducció de mà d'obra, fou el motiu de l'incendi de la fàbrica, el 5/ago/1835, durant els avalots d'aquell estiu. 2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Vapor, El (Barcelona, 22/mar/1833 – feb/1838) Periòdic mercantil, polític i literari en castellà. Aparegué per iniciativa d'Antoni Bergnes de las Casas, que l'edità. Ramon López Soler en fou el primer director, fins que l'ago/1835 emigrà a França, aleshores consta com a redactor principal J.A. de Covert Spring (potser identificable amb J.F. Monlau). L'oct/1836 l'empresa editora, al·legant motius econòmics, decidí la seva fusió amb "El Guardia Nacional" i l'equip redactor no acceptà la decissió i creà "El Nuevo Vapor" (1836), que a partir del desembre adoptà el seu antic nom. En l'aspecte literari cal destacar la participació de Milà i Fontanals i alguns altres escriptors catalans; i en l'econòmic, publicà articles de Guillem Oliver, defensà el proteccionisme i reproduí articles on es palesa la influència de Fourier. En conjunt, és una de les publicacions més interessants, en molts aspectes, del seu moment. 3 CATALUNYA - EMPRESA
4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vaqueira (Pallars Sobirà / Vall d'Aran) Massís muntanyós, que culmina al tuc de la Llança o tuc de Vaqueira (2.656 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre les valls de la Noguera Pallaresa i de la Garona, que domina pel sud el port de la Bonaigua, pel nord la coma de Baciver, per l'est la vall d'Arreu, i per l'oest les valls dels rius de Ruda i Malo. Damunt la confluència d'aquests dos rius, al pla de Vaqueira, damunt Tredòs, hi ha l'estació hivernal de Vaqueira (1.870 m alt), inaugurada el 1964; compta amb instal·lacions hoteleres, urbanitzacions, teleselles, telesquis i bones pistes, que s'estenen fins al pla de Beret (l'estació s'anomena també de Vaqueira i Beret), per on s'hi accedeix per pista; l'accés des dels prats de Coellàs (nucli de xalets entre la carretera i el riu de Ruda, aigua amunt de Tredòs) s'efectua en telesella. 5 CATALUNYA - HISTÒRIA Vaquer (Juneda, Garrigues) Antiga quadra. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vaquer, Francesc (Catalunya, s XVII - Barcelona, s XVII) Gravador i orfebre, establert a Barcelona. Els seus gravats, tant en metall com en fusta, foren molt apreciats. El més notable és el que, representant sant Jordi damunt el mapa del Principat, il·lustra les Decisiones de Tristany. 6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vaquer, Magí (Porreres, Mallorca, s XVIII - Salamanca ?, Castella, s XVIII) Cirurgià. Exercí durant molts anys a Itàlia. Hi assolí un gran prestigi. Després, des del 1750, fou catedràtic a la universitat de Salamanca. 7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vaquer, Onofre (Illes Balears, s XVII) Escultor. És autor de l'altar de l'església de Banyalbufar (1664). 9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vaquer, Severí (Catalunya, s XVIII) Religiós servita. És autor d'una Exposició sobre una obra del pare Castel (1756) i d'un Curs teològic (1785). 10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vaquer i Atencia, Enric (Palma de Mallorca, 1874 – Madrid, 1931) Gravador. Deixeble de Bartomeu Maura, que succeí com a acadèmic de San Fernando (1927). Gaudí d'un notable prestigi i concorregué sovint a les exposicions nacionals de Madrid, on ja fou premiat el 1904. El 1922 obtingué una primera medalla per a un panneau amb set proves de gravat al burí. Fou gravador de la Casa de la Moneda i autor de diversos bitllets de banc i segells de correu. 11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vaquer i Timoner, Josep (Maó, Menorca, 1928 - ) Matemàtic. Ha treballat al seminari matemàtic d'Hamburg i a l'institut politècnic de Zuric sobre àlgebra i geometria diferencial. Ha col·laborat amb Josep Teixidor en la modernització dels mètodes de l'ensenyament de la matemàtica a l'estat espanyol, amb els cursos explicats a la Universitat de Barcelona des del 1958. 13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Varela i Isabel, Emili (Alacant, 1887 – 1951) Pintor. Exercí una gran influència a Alacant. Conreà el paisatge, dins la línia expressionista. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vargadera, vall de (Salardú, Vall d'Aran) Vall de l'antic mun. d'Arties, trencada pel barranc de Vargadera (o de Tarters), que aflueix a la Garona per l'esquerra, davant el poble de Garós. A la capçalera es troben els estanyets de Vargadera i l'estanyet d'Escunyau. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vargas Vila, José Maria (Bogotà, Colòmbia, 1860 – Barcelona, 1933) Novel·lista. Com a exiliat residí a Veneçuela, als EUA i a diverses capitals europees, sempre fent una important tasca literària i periodística. Escriví Flor del fango (1895), Ibis (1899) i La demencia de Job (1915), entre moltes altres obres. 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vargós, Urbà (País Valencià, s XVIII) Compositor. Fou mestre de capella a les catedrals de València i de Burgos. És autor de música sacra. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Varicauba, bosc d'Era (Viella, Vall d'Aran) Gran bosc de l'antic mun. de Gausac, estès als vessants septentrionals del Montcorbison, fins al camí de Marcatòsa. És constituït per avets i pins negres. 19 ANDORRA - GEOGRAFIA Varilles, coma de (Ordino, Andorra) Coma de la capçalera de la ribera d'Ordino, drenada pel riu de Varilles, que davalla del port de Rialb i s'uneix al seu col·lector, el riu de Tristaina, a la borda del Castellar. La portella de Varilles comunica aquesta coma amb la de Rialb. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA
21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Vàritx, vall de (Pollença, Mallorca Septentrional) Vall, a l'est de la vila, continuació de la vall d'en Marc. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Varlonguera, muntanya de (Vall d'Aran) Veure> Mill, tuc d'Et. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Varques, cala (Manacor, Mallorca Oriental) Cala de la costa, al sud de cala Falcó. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Varradòs (Viella, Vall d'Aran) Vall del Pirineu axial, que s'estén en direcció nord-est - sud-oest, recorreguda pel riu de Varradòs, afluent per la dreta de la Garona, riu al qual desemboca prop d'Arròs. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vasa de la Vera Creu, la (Àger, Noguera) Ermita, dita també de Santa Helena, esmentada ja el s XVII. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vasconcel, Robert Chaveau (Bordeus, França, 1886 – Barcelona, 1965) Escultor. Establert a Barcelona, es naturalitzà espanyol. Participà a l'Exposició de Primavera de Barcelona del 1936, amb L'esforç i Cap de vell, i a la Nacional barcelonina del 1942, amb Marató i Meditació, que a la seva mort fou instal·lada al parc de Montjuïc com a monument als promotors de l'Exposició Internacional del 1929. 29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Vassal, Jaume (Perpinyà, 1831 – 1900) Escriptor. És autor de Les origines chrétiennes du Roussillon: Notre-Dame dels Correchs (1890) i de diversos treballs apareguts a la "Revue d'Histoire et d'Archéologie du Roussillon". 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vassalls (les Avellanes i Santa Linya, Noguera) Veure> Montclús. 31 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Vassalls, Gerard (Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 1910 - la Roca d'Albera, Rosselló, 1994) Físic. Estudià a la Universitat de Montpeller. Des del 1935 fou professor en aquesta ciutat i després a París. A partir del 1937 col·laborà, dins el grup Nostra Terra de Perpinyà, en la tasca de difondre el català normatiu al Rosselló. Doctor per la Universitat de París el 1948, treballà en física teòrica al CNRS i fou professor a la Universitat de Madagascar (1960-73), de la qual fou degà (1965-70), i a la de Perpinyà (1976-79). Publicà articles de física teòrica, mecànica quàntica, relativitat, lògica matemàtica, etc, en revistes franceses, i és autor de La ciència no pensa (Barcelona, 1975). Fou un dels promotors, com a membre del GREC, de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada, la qual presidí (1973-77), i publicà diversos treballs sobre la llengua catalana a la Catalunya del nord de l’Albera. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Vaticielles, vall de (Benasc, Alta Ribagorça) Coma de la vall de Benasc (o de Baticielles), que davalla dels pics de Vaticielles (2.848 m alt, el meridional; 2.806 m, el septentrional), a la línia de crestes que separa els termes de Saünc i de Benasc, entre els pics de Montidiego i Escorbets. A la capçalera hi ha l'ivó de Vaticielles, l'ivó de l'aigüeta de Vaticielles i l'ivó de l'Escarpinosa (que rep les aigües de l'aigüeta de Vaticielles i de la vall de Perramó). Llur emissari, el riu de Vaticielles, aflueix al riu d'Estós, per la dreta, aigua avall de les gorges Galants. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vaulter, Raulí (Lorena ?, França, s XV - Girona ?, s XV) Mestre d'obres. La seva activitat coneguda es desenvolupà a Perpinyà, on entre el 1410 i el 1430 féu diverses obres d'escassa importància i col·laborà amb Guillem Sagrera. També és documentat a Girona, on ocupà el càrrec de mestre major de la seu entre els anys 1427 i 1430. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vayo, Estanislau de Kostka (o Bayo) (València, 1804 – 1864) Escriptor. Els seus Ensayos poéticos (1826) motivaren una controvèrsia important dins el romanticisme valencià. Pertangué a l'Acadèmia Apol·lo, de València, potenciada per Juan Nicasio Gallego i Eugenio de Tapia. Col·laborà a "El Fénix" i altres periòdics. Publicà les novel·les Voyleano, o la exaltación de las pasiones (1827), Los terremotos de Orihuela (1829), Aventuras de un elegante (1832; de costums valencians), i les històriques La conquista de Valencia por el Cid (1831), Los expatriados (1834), Juana y Enrique, reyes de Castilla i, molt influït per Byron, Grecia (1838) i La hija del Asia (1848). Conreà també el teatre i altres gèneres literaris. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vayreda (Catalunya, s XIX – s XX) Família d'artistes i intel·lectuals. Té la seva casa pairal a Olot (Garrotxa), i els seus membres tenien el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona. Els primers membres foren els germans Joaquim, Marià i Estanislau Vayreda i Vila. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vayreda i Canadell, Josep Maria (Olot, Garrotxa, 1932 – Girona, 2001) Pintor. Nét de Marià, s'inicià a l'Escola de Belles Arts d'Olot. Encara dins la seva etapa acadèmica començà un procés de simplificació dels elements figuratius, i s'endinsà més tard en el món de l'abstracció i de l'informalisme. Després del 1958 adoptà novament la figuració, no com a trencament amb l'etapa anterior, sinó com a síntesi: es tracta d'una figuració estructurada a base d'una ordenació de formes geomètriques. Els paisatges rurals, les figures i les natures mortes constituïren el seu repertori temàtic. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vayreda i Casabó, Francesc (Olot, Garrotxa, 1888 – 1929) Pintor. Fill de Joaquim Vayreda i Vila, amb qui s'inicià en el camp de l'expressió plàstica. Assistí després a les classes de l'Escola de Belles Arts d'Olot, dirigida per Josep Berga i Boada. Més tard es traslladà a Barcelona, on fou alumne de l'acadèmia Galí. El 1911 anà a París a completar la seva formació copiant els renaixentistes italians i els impressionistes. De retorn a Barcelona, palesà la influència de Cézanne. Aplicà el color directament a la tela cercant de donar les formes. La seva primera etapa es caracteritzà per la cruesa de línies, regidesa de gest i un color dur. Els paisatges i les figures constitueixen la seva temàtica preferent. Després la seva pinzellada esdevingué més fina, més segura, lleugera i poc insistent, tot reflectint les qualitats de les coses. Exposà amb freqüència a la Sala Parés de Barcelona. Col·laborà en el saló de Les Arts i els Artistes, moviment que inicià el noucentisme. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vayreda i Olivas. Pere (Beuda, Garrotxa, 1877 - Lledó d'Empordà, Alt Empordà, 1944) Historiador. Fill d'Estanislau Vayreda i Vila. Publicà estudis d'etnografia i d'història local: El priorat de Lledó i les seves filials (1930), Santa Maria del Mont (1931) i Supervivència de festes agrícoles primitives (1931). 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vayreda i Trullol, Lluís (Lledó d'Empordà, Alt Empordà, 1918 – 1986) Pintor. Fill de Joaquim Vayreda i Olivas. Format amb el mestre Núñez a Figueres; exposà individualment a les Galeries Argos de Barcelona (1954), i el seu centre d'interès en aquesta primera etapa fou el paisatge; es decantà progressivament vers un cubisme analític d'arrels properes a Cézanne, i el 1966, després d'un període d'aparent inactivitat, inicià una nova etapa, en què incorporà la figura; mostrà sempre una necessitat de simplificar la realitat tot plasmant el que és veritablement essencial. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vayreda i Trullol, Maria dels Àngels (Lledó d'empordà, Alt Empordà, 1910 - Figueres, Alt Empordà, 1977) Escriptora. Néta d'Estanislau Vayreda. El 1950 s'establí a Figueres. Publicà els volums poètics El testament d'Amèlia (1964) i La boira als ulls (1977), les novel·les Encara no sé com sóc (1970, premi Fastenrath) i Els defraudats (1980, premi Pous i Pagès), i el recull de proses poètiques La meva masia (1978). 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vayreda i Vila, Estanislau (Olot, Garrotxa, 1848 – 1901) Botànic. Llicenciat en farmàcia, aviat va encaminar-se cap a la seva gran vocació. Classificà algunes espècies i formes noves de la flora catalana i en té dedicades algunes. Féu estudis florístics, molt especialment de les comarques del nord-est de Catalunya, i va confeccionar un herbari molt complet. Col·laborà a la revista "Crónica Científica". Va ser autor, així mateix, d'una quantitat considerable d'articles i de llibres, entre els quals es destaquen Estudio de las plantas notables por su utilidad o rareza, que crecen especialmente en Cataluña, Nuevos apuntes para la flora catalana, Excursión botánica al Baix Empordà, Plantas de Cataluña, Catàleg de la flora de la vall de Núria (1882) i Fauna ornitològica de la província de Girona (1883), entre molts més. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vayreda i Vila, Joaquim (Girona, 23/mai/1843 - Olot, Garrotxa, 31/oct/1894) Pintor. S'inicià en l'Escola de Dibuix d'Olot amb N. Pascual, i més tard fou deixeble de R. Martí i Alsina a Barcelona (1860). el 1868 fundà a Olot el Centre Artístic, que ràpidament assolí gran notorietat, en refugiar-se a la ciutat artistes com Antoni Caba i Modest Urgell, que fugien de la febre groga que assolava Barcelona. Després d'un viatge a París (1871), realitzà una primera sèrie d'obres d'accent naturalista, com El primer pantaló o Divendres Sant a Olot, on es percep encara una certa atracció per l'anècdota. Tanmateix inicià ja la producció paisatgística, que havia de donar-li fama. La influència de Corot i l'escola de Barbizon, que havia conegut a París, és notable en el tractament de la llum, i en el progressiu abandó de la referència humana en el quadre, reduïda finalment a un mer accessori del paisatge. Exiliat a la Catalunya del Nord i a la Provença durant la segona guerra Carlina (1872-74), tement represàlies liberals, d'aquesta època són les excel·lents vistes del llac de Seta. Amb la Restauració tornà a Olot, on el 1876 realitzà el famós quadre Tristesa, que fou guardonat a l'Exposició Nacional del 1878; la insinuació de crítica social l'acosta al realisme francès de Millet. Des d'aleshores la seva fama augmentà, tant a Barcelona, on exposà regularment, com en diverses ciutats europees. La seva obra evolucionà encara cap a una major simplicitat i nuesa del paisatge: L'arbre tort (1890) i Tardor (1894). Considerat una de les figures cabdals de la plàstica catalana de la segona meitat del s XIX, fou l'indiscutible cap de l'anomenada escola d'Olot, de la qual formaren part pintors com Berga i Boada, Berga i Boix, Galwey i Domenge, tots ells interessats en la representació del paisatge de la Garrotxa. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vayreda i Vila, Marià (Olot, Garrotxa, 14/oct/1853 – 6/feb/1903) Pintor i escriptor. Amb el seu germà Joaquim, fundà el Cercle Artístic d'Olot i l'Institut Olotí. Com a pintor, s'especialitzà en la figura humana, a diferència del tradicional paisatgisme de l'escola olotina. Fou col·laborador de diverses publicacions locals com "L'Olotí" i "Sang Nova", i a "La Veu de Catalunya". Escriptor d'estil realista i vigorós, els quadres muntanyencs donen relleu al llibre Records de la darrera carlinada (1898), testimoni de la guerra carlina, i a les novel·les Sang nova (1900) i La punyalada (1904), la seva obra més important i que narra la fi d'un individu en l'àmbit del bandolerisme posterior a les guerres carlines. 48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vàzquez, Gerard (Barcelona, 1959 - ) Dramaturg. Estudià psicologia clínica a la Universitat de Barcelona. Com a dramaturg es formà, a més de participar en seminaris i cursos de dramatúrgia, dins l’àmbit del teatre amateur i universitari. Ha realitzat guions radiofònics per a Catalunya Ràdio (1991), com Jocs abissinis i L’home de l’estrella. L’any 1998, juntament amb Marta Guzmán i Robert Torres, formà la companyia Magma Teatre, amb la qual ha estrenat Cançons d’Alabama (1998) i Cansalada cancel·lada (1999). També ha realitzat adaptacions d’obres com La strada i Una parella oberta. És autor d’obres inèdites (Mira abans de travessar, 1995; El pes dels núvols, 1996; i Numbert, 1998); i entre les seves publicacions cal esmentar Cansalada cancel·lada (premi SGAE de Teatre 1995), Magma (premi Born de Teatre 1997) i Carnaval de cendres 2001. Ha realitzat una adaptació de l’obra de V. Nabokov Risa en la oscuridad (2000), i ha estrenat l’obra El somriure del guanyador (2002) al Sitges Teatre Internacional, dirigides ambdues per Robert Torres. Ha publicat El retratista (2002), escrita a quatre mans amb Jordi Barra. Ha traduït també Venècia (2005), de Jorge Accame, dirigida per Ever Blanchet. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vázquez, Marià R. Nom del dirigent anarco-sindicalista Marià Rodríguez i Vázquez. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vázquez i Garriga, Matilde (Barcelona, 1920 - ) Pintora. Filla de Carles Vázquez i Úbeda. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vázquez i Pibernat, Josep Maria (Barcelona, 1877 - Buenos Aires, Argentina, s XX) Músic. Estudià a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon i Antoni Nicolau. S'instal·là a Buenos Aires a partir de l'any 1910, on es dedicà a la direcció d'orquestra. És autor de dues sarsueles i nombroses obres didàctiques. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vázquez i Ubach, Nicanor (Barcelona, 1861 – 1930) Pintor i dibuixant. Aprengué litografia a París. Col·laborà a Barcelona a "L'Esquella de la Torratxa" (1889-1907) i a "La Tribuna" -on fou cronista gràfic d'actualitat-, "Catalunya Artística", "Pluma y Lápiz", "La Hormiga de Oro", etc. Creà a l'Ateneu Obrer de Barcelona la classe de dibuix del natural. Fou premiat a les exposicions de belles arts de Barcelona del 1891 ('Apunts) i el 1911 ('Apunts del natural). Passats els cinquanta anys anà a l'Argentina, i residí a Buenos Aires i a Dolores, on fou professor de dibuix i cap de taller a l'Escuela Industrial de la Nación; allà col·laborà a diverses revistes. De nou a Barcelona el 1927, exposà a les Galeries Laietanes (1928 i 1929). Artista eclèctic, als seus dibuixos matisà el realisme amb resonàncies de l'arabesc Art Nouveau, i com a pintor sobresortí en paisatges d'empastament fluid i colors nets dins una estètica similar. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - MUNICIPI
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Veciana (Sarral, Conca de Barberà, s XVII – Catalunya, s XIX) Família de polítics i militars. Instal·lada a Valls (Alt Camp) des de la fi del segle XVII, es destacà el segle XVIII pel fet de donar als mossos d'esquadra els seus cinc primers comandants en cap. El cap de la família fou Josep Vecina i Moles. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Veciana i Civit, Josep (Valls, Alt Camp, 1715 - Màlaga, Andalusia, s XVIII) Mariscal de camp. Cavaller de Sant Jaume (1763). Organitzà el segon regiment d'infanteria lleugera de Catalunya, a més de diverses companyies per a Amèrica, Castella i Extremadura, i una companyia de fusellers per als boscs reials; es destacà en el setge de Gibraltar, i fou governador de la Costa de Granada. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Veciana i Civit, Pere Màrtir (Valls, Alt Camp, 1705 – Madrid, 1773) Comandant de mossos d'esquadra. Fill de Pere Anton Veciana i Rabassa, el qual fou ferit, juntament amb ell, en la defensa de Valls contra el guerriller Pere Joan Barceló (el Carrasclet). El 1736 succeí el seu pare en el comandament dels mossos d'esquadra, cos que sota el seu mandat esdevingué més nombrós, i es dedicà a la lluita contra els delinqüents comuns. Ciutadà honrat de Barcelona (1741), fou capità d'infanteria des del 1742, i comissionat reial per a la persecució de delinqüents. També fou batlle de Valls i administrador del dret de bolla a la ciutat, càrrec en el qual cometé alguns abusos. Casat diverses vegades, tingué només descendència del primer matrimoni (1729), amb Francesca Dosset i Gassol. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Veciana i de Miró, Pere Màrtir de (Valls, Alt Camp, 1771 – Tarragona, 1836) Comandant de mossos d'esquadra. Fill de Felip Veciana i Dosset, es casà (1788) amb Helena de Pastoret i el succeí (1798) com a comandant (quart) dels mossos d'esquadra de Catalunya. Com el seu pare, fou uns quants anys batlle de Valls. Durant la Guerra del Francès lluità contra Napoleó, però en acabar la guerra es posà al servei de l'absolutisme; fou brigadier dels exèrcits de Ferran VII i col·laborà, durant l'anomenada Dècada Ominosa, amb el comte d'Espanya quan aquest fou capità general de Catalunya. Perseguí liberals i ultrareialistes i el 1828 fou nomenat tinent de rei de Tarragona. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Veciana i Dosset, Felip (Valls, Alt Camp, v 1735 – 1789) Batlle de Valls i tercer comandant de mossos d'esquadra (1762-98). Fou caporal de mossos d'esquadra des de l'edat de deu anys. Casat (1755) amb Maria de Miró i Bover, de Reus. Fou també tinent coronel d'infanteria des del 1770, membre de la Societat d'Amics del País de Tarragona i amic de fra Diego José de Cádiz, predicador molt popular. Es féu nomenar cavaller de Santiago. Contribuí a l'extensió dels esquadristes, com a policia rural, a diverses regions espanyoles. En qualitat d'expert dirigí campanyes contra partides de bandolers a Andalusia i Extremadura. Fou succeït (1798) pel seu fill gran, Pere Màrtir de Veciana i de Miró. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Veciana i Moles, Josep (Valls, Alt Camp, s XVII) Batlle de Valls i fundador dels mossos esquadra. Filipista durant la guerra de Successió. Fou succeït en ambdós càrrecs pel seu hereu Pere Màrtir Veciana i Civit. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Veciana i Pastoret, Benvingut de (Catalunya, s XVIII - s XIX) Militar. Fill de Pere Màrtir de Veciana i de Miró i germà de Pere Pau. Prengué part en la guerra del Francès. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Veciana i Rabassa, Pere Anton (Sarral, Conca de Barberà, v 1677 - Valls, Alt Camp, 1736) Filipista. Es casà (1704) amb Maria Tecla Civit. Durant la Guerra de Successió s'establí a Valls, on es mostrà partidari de Felip V. Elegit batlle, combaté els guerrillers que el 1718 s'alçaren novament contra els Borbó. Per aquest motiu organitzà una esquadra que el 5/des/1719 rebutjà l'assalt a Valls de Pere Joan Barceló (el Carrasclet). El prestigi assolit li valgué el manteniment d'aquesta esquadra com a cos armat permanent (mosso d'esquadra), a les seves ordres. El comandament passà, a la seva mort, al seu fill, Pere Màrtir de Veciana i Civit. 68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vedat, sequiol del (Oliva, Safor) Canal de drenatge de l'horta de Gandia, que uneix el riu Bullent amb la mar. 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vedat de Torrent, el (Torrent de l'Horta, Horta) Sector residencial (142 m alt), situat al sud-oest del cap municipal. Sorgí com a nucli d'estiueig a la darreria del s XIX, entorn d'un hotel. A més dels xalets habitats tot l'any, hi ha nombroses residències secundàries. 70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Vedella, cala (Eivissa, Eivissa) Cala de la banda de ponent de la vila, bastant profunda. Té platja concorreguda i urbanitzacions (Cala Vedella). 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA
72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vedo, estanys del (Lladorre, Pallars Sobirà) Grup d'estanys, a la capçalera de la vall de Cardós, als vessants orientals del pic de Ventolau i del seu contrafort septentrional, el pic del Vedo. L'emissari, el barranc del Vedo, aflueix al riu de Tavascan. 73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Vedrà, es (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Illot, davant l'angle sud-occidental. Té 1,5 km de llarg i 382 m d'altitud. 74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Vedrà, es (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Vénda, on hi ha l'església de la parròquia de Sant Agustí des Vedrà. 75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Vedranell, es (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Illa, situada entre Eivissa i es Vedrà, més petita i baixa que aquesta. Forma com un arc, els extrems del qual tenen 117 i 99 m d'elevació. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vedrenya, la (Artesa de Segre, Noguera) Llogaret i antiga parròquia (o Vendrenya) de l'antic terme d'Anya (fins al 1966), situat al sud-oest de Montmagastre, a la parròquia del qual fou agregada. L'església esdevingué santuari de la Mare de Déu de la Vedrenya. 77 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vedrinyans (Sallagosa, Alta Cerdanya) Poble (1.388 m alt), situat al sud del centre municipal, prop del límit amb el terme de Llo, al voltant de l'antiga església parroquial. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vedruna i Vidal, Joaquima de (Santa Joaquima de Vedruna) (Barcelona, 16/abr/1783 – 28/ago/1854) Fundadora religiosa. Casada a l'edat de 16 anys amb Teodor de Mas, tingué vuit fills. El 1816, després de quedar vídua, fundà, amb el caputxí Esteve d'Olot, una congregació inspirada en l'orde de les carmelites, l'Institut de Germanes Carmelites de la Caritat (1826), dedicada a l'assistència de malalts i a l'ensenyament. Desterrada a Perpinyà (1839), quan tornà (1843), fundà vint-i-dues comunitats caritatives. Canonitzada el 12/abr/1959. L'església catòlica en celebra la diada el 22 de maig, 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vedruna i Vidal, Ramon de (Barcelona, 1776 – 1846) Advocat. Germà de Joaquima. Estudià lleis a Cervera i fou assessor de la Junta de Comerç de Barcelona. El 1803 ingressà a l'Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i a la de Bones Lletres, de la qual fou secretari, censor i tresorer. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona i des d'aquest càrrec col·laborà a la reobertura de l'Acadèmia, tancada del 1824 al 1833. 81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vega, La (Aiora, Vall de Cofrents) Caseria (o Casas de la Vega), a l'oest de la vila, als regadius de la rambla de la Vega o riu de Zarra. 82 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Vega, marquesat de la (País Valencià) Títol concedit el 1707 a Manuel de Mercader i Calataiud pel rei-arxiduc Carles III. Fou rehabilitat el 1916 per Antoni de Mercader i Vallier, fill del marquès de Malferit, amb la denominació de marquesat de la Vega de València. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vega i de Sentmenat, Josep de (Cervera, Segarra, 1754 – 1831) Erudit i polític. Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d'Oluges Altes. Fou síndic i regidor de l'ajuntament de Barcelona i el 1808 fou nomenat per assistir a la junta de Baiona. Després del 1810 fou elegit diputat a les corts de Cervera i anà després a Cadis. Mantingué una extensa relació epistolar amb personalitats de l'època. Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1772 i hi presentà interessants treballs, com un estudi sobre els trobadors provençals i catalans. Escriví també unes Memorias y noticias para la historia de San Félix Mártir gerundense... (1798) i una Relación de la exemplar vida, virtudes y letras del P. Pedro Ferrusola... (1808). El 1790 començà a explicar la filosofia suarista a la universitat de Cervera. Fou un dels primers col·lectors de poesia popular, de la qual recollí un extens mostrari, que passà posteriorment a Marià Aguiló. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vega i March, Manuel (Granollers, Vallès Oriental, 1871 – Barcelona, 1931) Arquitecte. Titulat el 1892. Escriptor erudit, publicà Las enseñanzas industriales en España (1903), Mientras se alza el edificio, La reforma de Barcelona (1907), etc. Fundà i dirigí la revista "Arquitectura y Construcción" (1889-1923). Fou acadèmic de Belles Arts de Sant Jordi des del 1913 i director de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1920-31). Com a arquitecte féu un interessant projecte per a la plaça de Catalunya, amb un edifici al mig dedicat a magatzems comercials (1922), un projecte de teatre per a San Salvador -que guanyà un premi internacional- (1911) i el Col·legi d'Orfes Pobres de Sant Julià de Vilatorta (1904). 86 CATALUNYA - POLÍTICA
87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Veguer, Pere (Catalunya ?, s XVI - l'Alguer ?, 1562) Eclesiàstic i polític. El 1541 fou nomenat bisbe de l'Alguer, dignitat que ocupà vint-i-un anys. Des 1542 al 1545 fou virrei interí de Sardenya. Assistí al concili de Trento i el 1549 publicà unes Sacrae constitutiones. 88 CATALUNYA - POLÍTICA vegueria (Catalunya) Distribució del territori. Denominació que s'aplicava, abans de 1716, a les divisions territorials de Catalunya. / Qualsevol de les nou agrupacions supracomarcals en què fou distribuït el territori de Catalunya en el projecte de 1933 i que en la Divisió Territorial de Catalunya (1936) foren anomenades regions. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vehí i Bornell, Francesc (Catalunya ?, s XVIII – s XIX) Militar. Era capità del primer batalló de voluntaris de Catalunya. Amb el seu germà Josep s'incorporà al cos expedicionari del marquès de la Romana, destacat a Alemanya per lluitar a favor de Napoleó. Amb la col·laboració del germà escriví una relació dels fets militars que visqué. El manuscrit es conserva a la Biblioteca-Museu Balaguer, de Vilanova. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vehils i Fuchs, Joaquim Maria (Barcelona, 1857 – 1934) Músic. Fou director d'orquestra i empresari del teatre del Liceu. Exercí el càrrec de mestre concertador al Teatro Real de Madrid. Actuà també a Sud-amèrica. De jove escriví diverses sarsueles. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA
92 ANDORRA - GEOGRAFIA Veixalís, cortals de (Encamp, Andorra) Grup de cortals (1.555 m alt) de la parròquia, a ponent del poble, al vessant oriental del coll de Veixalís, que s'obre entre la serra d'Encamp i el pic de Padern i comunica la Maçana i Encamp. 104 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Velasco, Fernández de Veure> Fernández de Velasco y Tovar, Francisco Antonio (lloctinent borbònic de Catalunya, 1696-97 i 1703-05). 105 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Vélez, marquès de Los Veure> Fajardo Zúñiga-Requesens y Pimentel, Pedro. 93 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Vell, port (Son Cervera, Mallorca Oriental) Cala de la costa oriental, al nord des Port Nou. 94 ANDORRA / CATALUNYA - GEOGRAFIA Vell, port (Andorra / Pallars Sobirà) Coll (2.471 m alt) obert al nord del pic del port Vell (2.653 m alt), que comunica la Maçana amb la vall Ferrera. 95 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Vell i Nou (Barcelona, 13/mar/1915 – des/1921) Revista d'art. Propietat de Santiago Segura, la redacció era a les Galeries Laietanes. Fins al 10/abr sortí setmanalment, i a partir d'aquesta data ho féu quinzenalment. Dedicada a l'art de totes les èpoques amb criteri indistintament erudit i divulgatiu, hi col·laboraren molts dels principals escriptors i artistes noucentistes. Interrompuda el 15/des/1919, inicià una segona època l'abr/1920, amb caràcter mensual i més eclèctica. Aleshores publicà texts, ultra en català, en francès i en castellà. 96 CATALUNYA - CULTURA
97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vellanacorba (la Vall de Bianya, Garrotxa) Veure> Sant Miquel de la Torre. 98 CATALUNYA - HISTÒRIA Vellanega (Llavorsí, Pallars Sobirà) Antiga abadia benedictina (Sant Pere de Vellanega), situada a la parròquia de Sant Romà de Tavèrnoles, prop de la confluència del Romadriu amb la Noguera Pallaresa. El 969 era regit per l'abat Sal·la i el 976 ja no tenia abat; per això fou cedida al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Des d'aquest moment els abats de Tavèrnoles s'intitularen també abats de Vellanega. La disminució de comunitat féu que des del 1093 caigués a la categoria de simple priorat de Tavèrnoles. Tenia encara alguna vida monàstica el 1286, quan la seva possessió fou discutida a Tavèrnoles pel bisbe d'Urgell, però des del s XIV era una simple possessió regida per un clergue. En resten les ruïnes. 99 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vellans (Conat, Conflent) Llogaret (o Avellans), a l'oest del poble, a l'esquerra de la riera de Noedes. 100 CATALUNYA - HISTÒRIA Vellmartí (Gironès) Nom adoptat el 1937 per al municipi de 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Velógrafo, Lo (Barcelona, 3/gen/1881) Publicació il·lustrada. Fundada per Jaume Massó i Torrents i cal·ligrafiada per Emili Guanyavents. N'aparegué un sol exemplar, molt modest i destinat a una difusió privada. En l'article de presentació ja hi havia el nucli del programa cultural de "L'Avenç": el nacionalisme, la voluntat de modernitat i la unificació lingüística. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Velten i Beucher, Carles Eduard (Graach, Alemanya, 1852 – Barcelona, 1917) Promotor d'invents. Fill del pintor alemany Johann Velten. S'establí el 1881 a Barcelona, on es casà (1882) i, associat amb Guillem Puig, fundà l'establiment Velten, Puig i Companyia. Amb viatges freqüents a Alemanya, introduí articles desconeguts als Països Catalans: aparells esportius i musicals i, sobretot, el gramòfon (1900) d'Emili Berliner, de la marca His Master's Voice, que suposava un gran progrés respecte als fonògrafs i que causà sensació. També introduí els primers pianos de 88 notes, pianoles, etc, en fundar un nou establiment, al carrer de Santa Anna de Barcelona. Intervingué en la fundació de la societat esportiva Bitlla Club, de Barcelona.
Anar a: [ Vap ] [ Vari ] [ Vay ] [ Vazquez i M ] [ Ved ] [ Vegu ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Varo i Uranga, Remei
Veciana
