|
|
|
Anar a: [ Campb ] [ Campen ] [ Campm ] [ Campoa ] [ Campos ] [ Campro ] Catalunya ha de construir un Estat propi o el procés d'espanyolització serà, finalment, irreversible. (Heribert Barrera) 1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Campbell, Colin (Anglaterra, s XVII - s XVIII) Capella anglicà de les forces britàniques al castell de Sant Felip (Menorca), autor de The Anciens and Modern History of the Balearic Islands (Londres 1716), primer llibre conegut en anglès sobre les Illes. És una traducció extractada de la història de Joan Dameto i Vicenç Mut, amb un apèndix del traductor. A la segona edició (1719) donà a conèixer diverses inscripcions romanes. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campcerver, Ignasi (Manresa, Bages, 1722 - Ferrara, Emília, Itàlia, 1798) Humanista, cosmògraf i matemàtic. Jesuïta, va ensenyar retòrica i filosofia a Girona, Bilbao i Barcelona, i es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres. S'establí a Ferrara, arran de l'expulsió dels jesuïtes, i hi publicà Cosmografia fisico-storica e stato presente del mondo (Ferrara, 1785) i el primer volum d'una Bibliotheca mathematica (Ferrara, 1789), de la qual ja en tenia escrits cinc més. També deixà manuscrit un Proyecto de historia natural y civil de Cataluña (1791). 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA
4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Campdeparets (la Quar, Berguedà) Gran masia, situada en un coll de l'acinglerada serra de Campdeparets (1.075 m alt), que separa les valls de Portella i d'Olvan. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campderà i Camins, Francesc (Lloret de Mar, Selva, 1793 – 1865) Botànic i metge. Pensionat per la ciutat de Girona, estudià medicina a Montpeller, on dirigí el Jardí de Plantes (1818) i publicà Propositions de semétologie générale, tesi doctoral (1819). El seu estudi Monographie des Rumes, précédée de quelques vues générales sur la famille des Poligonnées (1819), elaborat sota la direcció de Félix Dunal, és una de les primeres monografies de gèneres realitzades segons els principis del mètode natural d'Augustin Pyrame de Candolle. Posteriorment, s'establí a Lloret de Mar, on fundà (1844) la Torre Llunàtica (coneguda posteriorment per Torre Campderà), un dels primers centres de salut mental de la Península. Altres obres seves són Indagación estadística acerca de la reproducción y mortandad en la ciudad de Gerona y en la villa de Lloret de Mar en el siglo último y en los siete primeros años del actual (1849) i diversos estudis sobre l'ensenyament als orbs. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campderrós, Josep de (Barcelona, s XVIII - Xile ?, s XIX) Organista i compositor. S'instal·là a Xile el 1793, on es féu càrrec de la capella de música de la catedral de Santiago. Influí sobre la vida musical xilena dels darrers anys de la colònia (1793-1817). Emprà la tècnica del baix xifrat en nombroses composicions litúrgiques, entre les quals sobresurten dues misses per a veus, orgue i conjunt d'instruments de cordes, 7 CATALUNYA - MUNICIPI
8 CATALUNYA - CULTURA Campdevànol, dansa de (Campdevànol, Ripollès) Dansa típica que és balla a la població, dita també gala de Campdevànol, de caràcter cerimoniós, probablement d'origen senyorial, ballada per la festa major, amb melodia pròpia, una de les més belles del folklore català. Dirigeix la dansa el capdanser, vestit de festa amb barret de copa i proveït d'una almorratxa amb aigua d'olor amb la qual ruixa les balladores; inicia el ball galejant la batllessa (passeig a la plaça i ball puntejat), després les quatre pabordesses (encarregades de l'altar del Roser) i les balladores restants; és retira i les parelles prossegeuixen soles la dansa fins a la corranda final. Mentre Campdevànol no tingué la plaça urbanitzada, intervenia al ball la campesa, propietària del camp on es feia la festa. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Campdorà (Girona, Gironès) Poble (abans del mun. de Celrà), situat en un coll que uneix les serres de Sant Miquel i de Tramont, a la dreta del Ter, al nord-est de Girona. A la plana al·luvial de vora el riu (pla de Campdorà, hi ha una part important de poblament. L'església parroquial (Sant Jaume) és en part romànica (s XII). Fou agregat a Girona el 1974. 11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Campedroni, Antoni (Illes Balears ?, s XIV – Palma de Mallorca ?, s XIV) Escultor. Fill i deixeble de Francesc. Treballà a la catedral de Palma de Mallorca. Li n'és atribuït l'antic retaule major. 12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Campedroni, Francesc (Perpinyà, s XIII – Illes Balears ?, s XIII) Escultor. Pare d'Antoni. Fou cridat per Jaume II de Mallorca perquè vingués a l'illa, on havia de realitzar diverses obres per al palau reial. 13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Campell (la Vall de Laguar, Marina Alta) Poble (o poble de Baix), situat en un serrat a 1 km a l'est de Fleix. Hi ha l'església parroquial del municipi (Santa Anna). Antic lloc de moriscs (33 focs el 1602), pertanyia a la 14 FRANJA PONENT - MUNICIPI
15 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Campelles (Vilafranca de Conflent, Conflent) Antic nom de la població. 16 CATALUNYA - MUNICIPI
17 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Campello, el (Castalla, Alcoià) Caseriu, al sud-est de la vila, a la dreta del riu Verd. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campeny i Santamaria, Josep (Igualada, Anoia, 1858 – Barcelona, 1922) Escultor. Format a Llotja i a París. Conreà un realisme anecdòtic amb una certa preferència pels temes animalístics (Epilog, 1908; Cérvol atacat per una àguila, 1894, Museu d'Art Modern de Barcelona) i la monumentalitat (General Lasarte, a Ipique, Perú). 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Campespín (Canejan, Vall d'Aran) Caseria (1.200 m alt), situat a la dreta del riu de Toran. 22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Campet de Mirra, el (el Camp de Mirra, Alcoià) Altre nom de la població. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Campet, el (Perafort, Tarragonès) Enclavament (11,5 ha), dins el terme de la Pobla de Mafumet. 24 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Campillo, tractat de (Campillo, Aragó, 1281) Acord signat entre Pere II de Catalunya-Aragó, Alfons X de Castella i el seu fill Sanç, complementari del tractat d'Agreda. Signat a Campillo (antic lloc situat al límit dels regnes de Castella i Aragó, entre Ágreda i Tarassona). 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campillo i Mateu, Antoni (Barcelona, 1698 – 1779) Notari i erudit. Es doctorà en filosofia a Tolosa de Llenguadoc. Fou catedràtic del seminari de Barcelona i notari major de la cúria barcelonina. Era expert en paleografia i numismàtica. Escriví una Disquisitio methodi consignandi, annos aerae christianae (1766) i un 26 CATALUNYA - ESPORT Càmping Club de Catalunya (Barcelona, 1924 - 1936) Entitat esportiva. Primera entitat esportiva de la península ibèrica dedicada a l'acampada. Vinculada al Centre Excursionista de Catalunya. Promogué intensament les activitats d'acampada i patrocinà, entre altres, el primer aplec internacional, a Valldoreix, amb el Camping Club of Great Britain and Ireland i els campaments generals de Catalunya, organitzats del 1931 al 1935. 27 CATALUNYA - MUNICIPI
28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Campins i Ballester, Llorenç (Palma de Mallorca, 1732 – Caracas, Veneçuela, 1785) Metge. Estudià medicina a Palma de Mallorca i a Gandia, on es doctorà (1756). Exercí a Cadis, des d'on passà a Veneçuela (1762). Hi regentà la primera càtedra de medicina que existí a la universitat de Caracas (1763), en la qual fou confirmat per Carles III (1777) amb el títol de protometge de la província de Veneçuela. El 1971 li fou 29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Campirme, serra de (Pallars Sobirà) Alineació muntanyosa (2.633 m alt), que separa la vall d'Unarre (vall d'Àneu) del Vallat d'Estaon (vall de Cardós); al sud, el coll de Campirme (2.024 m alt) la separa del Montcalb. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campllonch i Parés, Eugeni (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1870 - Buenos Aires, Argentina, 1950) Arquitecte. A Vilafranca, on era arquitecte municipal (1904-10), féu l'altar major (1902) de l'església de la Trinitat i la façana (1912) de la casa de la vila. A l'Arboç féu l'Hospital de Sant Antoni (1912). En un estil goticista construí el casal de Catalunya (1928) del Centre Català de Buenos Aires. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA
33 CATALUNYA - MUNICIPI
34 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Campllong, Sant Vicenç de (Vernet, Conflent) Veure> Sant Vicenç de Campllong. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campllong i Guarro, Fèlix (Mataró, Maresme, s XVIII – s XIX) Escriptor. És autor d'una relació de l'atac i la crema de la capital del Maresme per les forces franceses, l'any 1808. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Campmajor (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Llogaret (1.132 m alt) de l'antic mun. d'Aravell, situat al vessant meridional del roc de la Guàrdia, unit, a la primera meitat del s XIX, al terme i a la parròquia de Bellestar. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA
38 CATALUNYA - HISTÒRIA Campmany, marquesat de (Alt Empordà) Títol, creat el 1798 a favor de Marià Ignasi de Sabater Meca i de Vilanova, sobre la baronia de Campmany, pertanyent als Satorra fins que passà als Vilanova, senyors d'Esparreguera, vers 1518, i als Sabater, senyors de Vergós, a mitjan s XVIII. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campmany i Ayné, Ramon (Catalunya, s XIX - Barcelona ?, s XX) Escriptor. Col·laborà a "La Tralla" i d'altres publicacions periòdiques. Fou crític teatral del diari "La Tribuna" de Barcelona. És autor de les comèdies La barcelonina i Total, res. La primera, escrita en col·laboració amb Casimir Giralt, fou estrenada al Teatre Principal de Barcelona per Margarida Xirgu, el 1912. Publicà amb pseudònim algunes novel·les roses en castellà. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campmany i Cortès, Maria (Catalunya, s XIX - Buenos Aires, Argentina, s XX) Professora. Germana de Montserrat. Passà la seva joventut a l'Argentina. Es doctorà en filosofia i lletres. Després d'estudiar a l'Escola de Bibliotecàries, fou bibliotecària del Servei Meteorològic de Catalunya. Publicà una Bibliografia de la meteorologia a Catalunya (1937). Des del 1939 residí novament a Buenos Aires. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campmany i Cortés, Montserrat (Barcelona, 1901 - Buenos Aires, Argentina, 1995) Compositora. Resident a Buenos Aires des de la infància, on s'hi formà musicalment. Tornà a Barcelona i hi realitzà una notable labor pedagògica del 1929 al 1939, a les escoles del Mar i Blanquerna. De la seva producció destaquen Raïms i espigues (1919), Poemas de Cuyo (1925), Dansa india (1929) i la Suite incaica (1939). 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Campo, Miguel del (Aiora, Vall de Cofrents, s XVIII - País Valencià ?, 1819) Agrònom. Agustí calçat, adquirí coneixements agromàtics al convent d'Aiguaviva, des del qual passà al d'Alzira. És autor d'una dissertació publicada per la Societat Econòmica d'Amics del País Valencià, titulada Modo de propagar rápidamente el cultivo de los olivos (1800). 44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Campo de Abajo (Alpont, Serrans) Llogaret, a 4 km al sud de la vila. 45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Campo de Arcís, El (Requena, Plana d'Utiel) Poble, situat a 8 km al sud-oest de la ciutat, al centre d'una gran plana vinatera. La sèquia d'El Campo de Arcís pren l'aigua del riu Magre. 46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Campo de Arriba (Alpont, Serrans) Llogaret, situat a 4 km damunt la vila, a mig camí de Titaigües. La seva església de Santa Bàrbara, del s XIV, fou reconstruïda el 1703. 47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Campo de Benacacira (Xelva, Serrans) Enclavament, situat entre els termes de Titaigües i Toixa. L'antic lloc de Benacacira és actualment deshabitat. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Campo i Pérez, Josep (València, 1817 – Madrid, 1889) Polític, navilier i financer. Enquadrat en el partit moderat, fou alcalde de València (1845-50). Fundà la Sociedad Valenciana de Crédito y Fomento i fou concessionari i constructor dels ferrocarrils valencians, així com del proveïment d'aigües a València (1850) i de l'ampliació de les instal·lacions del port. El 1860 fundà a Madrid la Sociedad Central Española de Crédito, dedicada al préstec, subministració de tabac, etc. Fou elegit diputat i senador en nombroses ocasions. El 1875 li fou atorgat el títol de marquès de Campo. Els últims anys de la seva vida formà una companyia naviliera que organitzà les primeres línies de vapor directes a les Filipines, Puerto Rico i Cuba. Escriví, entre altres obres, uns Apuntes sobre un plan de Hacienda (1876). 50 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Campo Sagrado, marquès de Veure> Bernaldo de Quiros Mariño 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Campoamor (Sabadell, Vallès Occidental) Barri, situat a 3 km del centre de la ciutat, limitat pel ferrocarril, la carretera de Barcelona i el barri de la Creu de Barberà. Sorgit el 1950, amb la majoria d'immigrants andalusos. És una zona mixta d'habitatges i d'indústria (tèxtil i metal·lúrgica). L'equipament sociourbanístic és deficient. Hi predominen els blocs de 4 a 5 pisos. Hi ha dues escoles d'ensenyament primari, on s'agrupen les societats recreatives existents. 52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Campoamor, devesa de (Torrevella, Baix Segura) Devesa (2.000 ha de bosc), situada al sud de la vila, a la costa, a la vall baixa del riu Nacimiento. Havia pertangut al poeta Ramon de Campoamor, que la rebé d'Isabel II. Entre el cap Roig i la punta de la Foradada, ha estat construïda una important urbanització sobre la platja. 53 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Campofranco, marquesat de (Sicília, Itàlia) Títol concedit el 1717 a Antoni Pueyo i Dameto, regidor de Palma de Mallorca, senyor de Campofranco (Sicília) i de Planícia (Mallorca). La senyoria havia estat vinculada el 1650 pel seu avantpassat Joan Sunyer de Joan. Passà als Gual i als Rotten. El seu nét i tercer marquès fou l'escriptor Josep Pueyo i Pueyo. 55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Campolivar (Godella, Horta) Barri residencial i d'estiueig, al límit amb el terme de Rocafort de Campolivar. 56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Campolivar, baronia de (País Valencià) Jurisdicció senyorial, concedit el 1778 a Bartomeu Mussoles i Pastor, oïdor de l'audiència de València. 57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Campomar, Domènec (Pollença, Mallorca, 1766/67 – Palma de Mallorca, 1830) Palèograf. Fou llec del monestir de Sant Domènec de Palma de Mallorca. Escriví un Método para... leer los documentos de los siglos XII, XIII y XIV, i féu un recull de documents antics mallorquins. 58 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
59 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA Camporan, serra de (Alta Ribagorça / Pallars Jussa) Sector (1.701 m alt) de la serralada que, com a contrafort de les serres de Sant Gervàs i de Setcomelles, es dirigeix vers el sud i constitueix la divisòria d'aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana. 60 FRANJA PONENT - MUNICIPI
61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camporrells (Albesa, Noguera) Llogaret, situat a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud de la vila. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camporrells, Gertrudis (Catalunya, s XIX) Marquesa de Tamarit. Es féu notar per la seva filantropia en el terreny religiós. Sufragà la capella de la cova de Montserrat, i la construcció del camí de la muntanya ornat pel rosari monumental. Deixà al monestir montserratí un reliquiari per a les Santes Espines, amb tres-cents 63 FRANJA PONENT / CATALUNYA - BIOGRAFIA Camporrells, Gombau de (Camporrells, Llitera, s XII – Lleida, 22/abr/1205) Bisbe de Lleida (1192-1205). D'un llinatge d'homes de paratge molt addicte a Ramon Berenguer IV de Barcelona. S'educà sota la direcció del bisbe Guillem Pere. Havia estat el primer rector de Tamarit de Llitera (1150); el 1175 era canonge de Lleida, i després ardiaca major. El 1192 el capítol el nomenà bisbe. Clogué el concili provincial obert el 1190. Anà a Roma, on aconseguí de Celestí III (1195) una butlla que reconeixia els límits de la diòcesi lleidatana fins a la línia Cinca-Alcanadre, en disputa amb el bisbe d'Osca. L'any 1193 encomanà a Pere de Coma l'obra de la seu de Lleida, iniciada el 1203. Fou enterrat en aquesta mateixa catedral. 64 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Camporrells, pic de (Capcir) Cim (2.750 m alt) de la carena que separa la comarca de la vall de l'Arieja, al nord del massís del Carlit. Al seu vessant oriental hi ha els estanys de Camporrells (on hi ha el refugi de Camporrells), capçalera de la vall de Lladura. 65 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
66 ILLES BALEARS -MUNICIPI
67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Campos, Vicent (València, 1702 – s XVIII) Violinista. Fou considerat un dels millors del seu temps. 68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Campos d'Arenós (Montanejos, Alt Millars) Poble (548 m alt) i antic municipi: 14,05 km2. Està emplaçat a la dreta del riu, pertangué al ducat de Vilafermosa, dins el terme de la Pobla d'Arenós, del qual s'independitzà el 1842. L'església de Sant Pere, creada el 1631, fou annexa de la de la Pobla fins al 1841; l'edifici actual fou bastit en 1785-1811. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Campos i Vassallo, Rafael (Alacant, 1849 – 1902) Escriptor. Dirigí l'Escola de Comerç d'Alacant. Publicà el recull poètic Mi álbum (1870), el poema Ante la tumba de Quijano (1874), alguns assaigs en col·laboració i diverses memòries sobre les activitats de l'Escola de Comerç. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camposat, Bernat (Manlleu, Osona, s IX) Religiós. Fou prior del monestir de la seva vila natal. Gaudí de bon prestigi pel seu saber. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camposines, les (la Fatarella, Terra Alta) Antiga quadra gairebé despoblada, situada al centre de la vall de les Camposines, drenada pel riu Sec, vora el qual, a la carretera que es dirigeix a Flix (pel coll de les Camposines) i a la Fatarella hi ha l'important hostal de les Camposines i, a menys d'un km, al nord, l'antiga església de Sant Bartomeu, romànica. El terme pertanyia als hospitalers. Durant la guerra civil de 1936-39, fou instal·lat prop de l'hostal el comandament de les forces republicanes que participaren en la batalla de l'Ebre (des de l'agost fins a l'oct/1938). 73 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
74 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Campquerdós, serra de (Alta Cerdanya) Serra dels Pirineus axials (o puig Pedrós), al límit amb la Baixa Cerdanya, que culmina al puig de Campquerdós (2.914 m alt). S'uneix al pic d'Envalira a través de la portella Blanca d'Andorra, al vessant oriental de la qual es forma la vall de Campquerdós, que aflueix a la vall de Querol per la dreta, prop de Porta. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camp-real (Massoteres, Segarra) Santuari de la Mare de Déu de Camp-real, de la parròquia de Talteüll, al costat del qual hi ha la casa consistorial del municipi. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Campreciós (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat) Barri, situat a l'oest del nucli urbà. Hi ha nombroses hortes (hortalisses i, sobretot, pomeres) regades pel canal de la Infanta, i es conserven algunes antigues masies. La indústria més important és la fàbrica tèxtil dita La Llana de Nubiola i Vilumara. La població ha augmentat notablement a causa de la immigració, en gran part procedent del País Valencià. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campreciós i Bosch, Pere Escriptor i filòsof, més conegut pel seu nom de religió, Miquel d’Esplugues. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camp-redó (Tortosa, Baix Ebre) Poble, situat a la plana regada de l'esquerra de l'Ebre. L'antiga torre de Camp-redó (s XIV), tenia, juntament amb la de Carrova (a l'altra banda del riu), una funció defensiva damunt el curs de l'Ebre. El 1972 s'incià la construcció del polígon industrial Baix Ebre. 79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Campredon, Antoni (Perpinyà, s XIII – Illes Balears ?, s XIV) Artista. Fou cridat per Jaume II de Mallorca el 1310 per a realitzar el penell en forma d'àngel d'estil gòtic, que corona l'Almudaina; hom li atribueix amb fonament els àngels que fan de mènsules a l'absis de la capella de l'Almudaina; el 1331 fou novament cridat a Mallorca per a fer els ornaments del cadirat del cor de la seu, on treballà fins al 1339, ajudat pel seu nebot Guillem Campredon. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campredon, Arnau (Perpinyà, s XIV - Illes Balears ?, s XIV) Artista. Documentat a Mallorca com a aprenent de l'escultor francès Pierre de Guines. 99 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Campredon, Bartomeu (Perpinyà, s XIII - s XIV) Escultor. Fou el primer documentat de la família. Versemblantment identificat amb el mestre Bartomeu de Perpinyà. El 1294 executà part del cor, desaparegut, de la catedral d'Elna. 82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Campredon, Guillem (Perpinyà, s XIV) Artista que treballà a la catedral de Mallorca ajudant al seu oncle Antoni Campredon. 83 CATALUNYA - MUNICIPI
84 CATALUNYA - HISTÒRIA Camprodon, comtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1707 pel rei-arxiduc Carles III a Josep Oliver de Boteller i de Jordà Curto (1653-1714). 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camprodon, monestir de (Camprodon, Ripollès) Abadia benedictina (Sant Pere de Camprodon). Fundada el 950 pel comte Guifré de Besalú, en obtenir del bisbe de Girona el domini de l'església, ja existent al principi del s X. Gràcies a les nombroses donacions dels germans de Guifré, el patrimoni superà àmpliament la vall de Camprodon. El 1078 el monestir fou unit al de Moissac, amb la qual cosa passà a dependre de Cluny (fins al 1461). Sotmès a diversos saqueigs per part dels francesos durant el s XVII, fou destruït durant la guerra Gran (1793), encara que després subsistí fins a l'exclaustració del 1835. De l'edifici monàstic, només en resta l'església romànica de planta de creu llatina (s XII); la resta de dependències foren demolides el 1936. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camprodon, vall de (Ripollès) Vall del Pirineu oriental, que coincideix amb la vall alta del Ter, formada per dues valls importants, la de Setcases i la de Molló (la primera formada pel Ter i la segona pel Ritort), orientades de nord a sud, entre les quals s'alcen formacions muntanyoses paleozoiques que arriben fins als 2.881 m d'altitud al puig de Bastiments; altres cims destacats són el de la Dona (2.704 m) i el roca Colom (2.502 m). Aquesta capçalera axial contrasta amb l'alineació del Prepirineu, calcària i un miler de metres més 87 CATALUNYA - HISTÒRIA Camprodon, vegueria de (Catalunya) Antiga demarcació administrativa, que comprenia la vall de Camprodon, la plana d'Olot i el Ripollès estricte i una zona de l'alt Lluçanès. A l'edat mitjana, Olot i totes les zones de la conca del Fluvià formaven part de la vegueria de Besalú; d'altra banda, hi foren incorporades les antigues vegueries de Ripoll i de la Ral. El 1716 la vegueria fou incorporada al corregiment de Vic, dins el qual formà l'alcaldia major de Camprodon. 88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Camprodon i d'Armengol, Teresa de (Perpinyà ?, 1642 – Perpinyà, 1662) Patriota. Esposa de Francesc de Foix-Bearn. Fou acusada d'haver assassinat Manuel de Santdionís perquè aquest havia denunciat una conspiració antifrancesa dels rossellonesos. El Consell Sobirà la féu sotmetre a tortura, però no n'obtingué confessió, i finalment fou executada a la plaça de la Llotja de Perpinyà. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camprodon i Lafont, Francesc (Vic, Osona, 1816 - l'Havana, Cuba, 1870) Autor dramàtic. D'idees liberals, va escriure drames romàntics, sarsueles i poemes en castellà, però la seva obra més apreciada avui són els quadres de costums escrits més tard en català La teta gallinaire (1865) i La tornada d'en Titó (1867). 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camprodon i Rovira, Jaume (Torelló, Osona, 1926 - ) Eclesiàstic. Estudià a Vic i a París. Ordenat sacerdot el 1949, ocupà càrrecs pastorals i d'ensenyament a diversos indrets del bisbat de Vic, fins que el 1973 fou nomenat bisbe de Girona. Especialitzat en ciències catequètiques, ha exercit d'una manera constant el ministeri de la paraula, tant oralment com a través de nombroses escrits. Dins la conferència episcopal catalana fou el responsable de les qüestions que afecten la catequesi i l'ensenyament. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camprubí, Joan (Reus, Baix Camp, 1825 – Barcelona, s XIX) Ballarí i coreògraf. Fill del mestre de dansa Marià Camprubí, fou deixeble de Fabiani i formà parella amb Manuela Garcia, amb la qual recorregué les principals ciutats europees. Després d'una estada de tres anys a Rússia, viatjaren a Pèrsia. Estrenaren al Liceu de Barcelona La Rondeña (1847), amb música de Josep Jurch i coreografia de Camprubí. El seu repertori incloïa el ball pla i el ball rodó. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camprubí, Marià (Catalunya, s XIX) Ballarí. Destacà com a intèrpret de dansa espanyola de gran estil. El 1834 obtingué un gran èxit a l'Òpera de París. Fou el pare de Joan Camprubí. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camprubí, riera de (Berguedà) Veure> riera de Vilada. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camprubí i Alemany, Joan Actor, més conegut per Joan Capri, el seu nom artístic. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camprubí i Alemany, Ramon (Barcelona, s XX – 1956) Artista. Germà de "Joan Capri". Morí quant es trobava en ple èxit. Usava el pseudònim de Cartex. Fou un prestidigitador i il·lusionista extraordinari. Obtingué triomfs ben merescuts a les seves nombroses actuacions. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camprubí i Aymar, Zenòbia (Malgrat, Maresme, 1887 - San Juan de Puerto Rico, 1956) Escriptora. El 1916 es casà amb Juan Ramón Jiménez, de qui fou secretària i col·laboradora. Traduí de l'anglès al castellà l'obra literària de Rabindranath Tagore. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camprubí i Sala, Raimon (Vilarnadal, Masarac, Alt Empordà, 1938 - ) Fotògraf. Deixeble de F. Català i Roca, treballà sobretot en els camps publicitari i industrial. També intervingué en la il·lustració de llibres, i s'ha especialitzat en fotografies de paisatges. Entre aquestes sobresurten les que ha preparat per a la col·lecció "Imatge de Catalunya" de l'editorial Destino.
Anar a: [ Campb ] [ Campen ] [ Campm ] [ Campoa ] [ Campos ] [ Campro ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Campeny i Estrany, Damià
Campins i Barceló, Pere Joan
Camporrobles
