|
Anar a: [ Pam ] [ Pan ] [ Pani ] [ Pap ] [ Papit ] [ Paral ] Hom veu antiguitats que tenen la qualitat d'un barrot de galliner. (Carles Sindreu i Pons) 92 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pam, pic del (Conflent) Pic (2.470 m) dels Pirineus axials, situat sobre la vall de Lladura, entre els estanys de Bassetes i de Balcera i el pic de Camporrells; separa la conca atlàntica (riu Lladura, afluent de l'Aude) de la mediterrània (la Tet). 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pamano, riu de (Pallars Sobirà) Riu de la vall d'Àssua, que neix al terme de Llessui, al vessant meridional del Montsent, i després de passar per Saurí, Bernui i Altron, i sota Llessui, la Torre i Sorre, s'uneix al Berasti i forma el riu de Sant Antoni. 2 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT Pamesa València (València, 1986 - ) Veure> València Basket Club. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pàmias, Josep (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1895) Dirigent obrer. Sabater, intervingué activament en el moviment internacionalista de 1869-74: assistí als congressos de Saragossa i de Còrdova de la Federació Regional Espanyola de l'AIT el 1872, fou aliancista i actuà com a secretari general de la Unió d'Obrers del Calçat, a més de figurar el 1873 en el comitè de la federació local barcelonina. Posteriorment evolucionà cap a un sindicalisme reformista i participà en la reorganització del Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona, el 1876, i en la creació, el 1881, de l'Ateneu Obrer, continuador de l'Ateneu Català de la Classe Obrera. A partir del des/1880 fundà i dirigí "El Obrero" i aconseguí a través de la seva audiència respecte a les Tres Classes de Vapor una gran força. S'apropà al nucli marxista madrileny i després de participar en la creació del Partit Democràtic Socialista Obrer el 1881 —precedent del PSOE del 1888—, organitzà un Congrés Obrer Espanyol el 1882 i intentà la formació d'una Associació Nacional del Treball. Se separà dels dirigents socialistes el 1888 per a unir-se al possibilisme francès i el 1890 creà un Partit Socialista Oportunista. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pàmias i Castellà, Joan Antoni (Barcelona, 1903 – 1980) Empresari teatral i advocat. L'any 1947 fou un dels fundadors de l'empresa del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Durant la seva gestió, promogué la formació d'una orquestra (1958) i d'un cos de ball (1966) estables. Amplià la durada i el repertori de les temporades de ballet i d'òpera, per a les quals contractà solistes i companyies de categoria internacional. Publicà articles sobre temes musicals. El 1955 aconseguí que el Festival de Bayreuth visités Barcelona. El 1959 li fou concedit el Premio Nacional de Teatro. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pàmias i Grau, Jordi (Guissona, Segarra, 12/feb/1938 - ) Poeta. Ha col·laborat en diverses publicacions sobre temes i autors de ponent i ha publicat diversos reculls poètics, pels quals ha rebut varis premis. És autor també del dietari Quadern de tres estius (1986) i del recull d'articles Joan Barceló, obra i retrat (1990). 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pàmies, Felip (Catalunya, s XVI) Escriptor. Traduí al català Lo secret dels secrets, d'Aristòtil. La versió es troba, en manuscrit, a la biblioteca de l'Escorial. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pàmies, Isidre (l'Aleixar, Baix Camp, 1842 - la Mussara, Baix Camp, s XIX) Guerriller carlí. Conegut pel sobrenom de Cercós. Destacà a la Tercera Guerra Carlina, en la qual obtingué un triomf important sobre el batalló de caçadors de Reus, però morí en aquesta acció. Tant ell com el coronel de l'esmentat batalló foren enterrats al cementiri de la Mussara. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pàmies, Jaume (Catalunya, s XVIII - s XIX) Abat de Poblet. Fou elegit el 1815, després de dos anys de seu vacant per retirada de Josep Barba al primer mandat d'aquest. Era C abat de la sèrie general pobletana i XLVI de la quadriennal. Cessà el 1819 i fou succeït per Esteve Torrell al primer mandat d'aquest. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pàmies i Bertran, Teresa (Balaguer, Noguera, 8/oct/1919 - Granada, Andalusia, 13/mar/2012) Escriptora. Militant del PSUC durant la guerra civil de 1936-39, participà en accions públiques per tal de mantenir la moral de la població i dels combatents i anà als EUA per recollir diners per a la causa republicana. S'exilià el 1939, estudià dos anys de periodisme a la Universitat Femenina de Mèxic i, després de la II Guerra Mundial, romangué durant dotze anys a Txecoslovàquia i dotze més a França. Tornà a Catalunya l'any 1971. S'inicià en la narrativa amb La filla del pres, obra que presentada als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Marsella, obtingué el premi President Companys (1967). Posteriorment publicà les novel·les Testament a Praga (1971), basada en les memòries del seu pare, Quan érem capitans (1974), Si vas a París, papà... (1975), Memòria dels morts (1981), Segrest amb filipina (1986) i La filla del gudari (1997), etc, obres de contingut generalment autobiogràfic. També ha publicat memòries i assaigs. Estigué casada amb Gregorio López Raimundo i foren els pares de Sergi Pàmies. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pàmies i López, Sergi (París, França, 26/gen/1960 - ) Escriptor. Fill de Teresa Pàmies i de Gregorio López Raimundo. S'inicià en la literatura amb els reculls de narracions: T'hauria de caure la cara de vergonya (1986), No hi ha manera d'estalviar (1987) i Infecció (1987). Posteriorment ha publicat les novel·les La primera pedra (1990, premi Ícaro 1991), L'institut (1993, premi Prudenci Bertrana), Sentimental (1995) i La gran novel·la sobre Barcelona (1998). La seva obra ha estat parcialment traduïda a diversos idiomes. També ha col·laborat en diversos diaris i revistes i ha participat en diversos espais radiofònics, especialment en col·laboració amb l'escriptor Quim Monzó. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pàmies i Serra, Pauleta (Barcelona, 1850 – 1937) Ballarina. L'any 1864 ingressà en el cos de ball del Liceu de Barcelona. Actuà com a primera ballarina al Teatre Principal (1871-73), al Liceu (1880-81) i en altres teatres barcelonins. Es retirà de l'escena el 1892, però el 1914 actuà encara al Liceu en un homenatge als cinquanta anys de la seva vida artística. De les coreografies que realitzà destaca El corregidor y la molinera, de Falla (1917). A la seva acadèmia de ball es formaren molts artistes de la dansa. Fou la mare d'Enric Lafuente i Pàmies. 12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pamis (Ondara, Marina Alta) Poble (pamisans), al sud de la vila. L'església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén depèn de la d'Ondara. Lloc de moriscs, tenia 18 focs el 1609, de la fillola d'Ondara. Pertangué a la família Vives. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pampe (Castellar de la Ribera, Solsonès) Despoblat (764 m alt), situat als vessants orientals de la serra d'Oliola, a l'esquerra del barranc de Coscollola. L'església parroquial de Santa Margarida (la nova església és del 1806) era annexa de la de Sant Julià de Ceuró; és esmentada ja el 839. Queden restes de l'antic castell de Pampe, que pertangué a la canònica de Solsona (s XIV-XV) i al ducat de Cardona (s XVIII), i una casa senyorial. 14 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pams i Vallarino, Juli (Perpinyà, 1852 - París, França, 1930) Polític. La seva professió d'advocat li permeté de realitzar una carrera política ascendent. Fou membre del Consell Superior de les Arts Decoratives i del Comitè de Belles Arts dels Departaments, diputat i senador del departament dels Pirineus Orientals, ministre d'Agricultura (1911-13), candidat a la presidència de la República francesa el 1918 (derrotat per Poincaré) i ministre de l'Interior (1917). 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Panadella, la (Montmaneu, Anoia) Poble, prop de la carretera de Barcelona a Lleida, al coll de la Panadella, depressió de la serralada que separa les conques del Llobregat i del Segre, límit de la Depressió Central. És un dels passos més difícils en les comunicacions entre Lleida i Barcelona. Al peu de la carretera, al costat de l'Hostal Vell, ha sorgit un petit nucli d'hotels de carretera. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panadès, Manuel (Catalunya, s XIX) Actor. Destacà com a galant a diverses companyies. El 1869 actuava amb la de Juli Garcia, al teatre Romea de Barcelona. Era pare de Maria Panadès i avi de Maria Vila, actrius ben conegudes. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panadès i Feixenech, Miquel (Lleida, 1882 - Catalunya, s XX) Religiós del Cor de Maria. És autor d'alguns opuscles sobre temes bíblics i de col·laboracions a la premsa catòlica. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panadès i Juanengo, Concepció (Manila, Filipines, 1908 – Barcelona, 1981) Soprano. El 1912 anà a residir a Barcelona. El 1920 ingressà a l'Orfeó Pirinenc i el 1925 debutà al Teatre Tívoli de Barcelona amb la sarsuela La gaviota. El 1929 féu una tournée per Amèrica i cantà Marina, en català, a Santiago de Cuba. Dedicada a l'òpera, fou pertenaire de Miguel Fleta (1934-35) en diverses òperes i en 1936-38 actuà al Liceu de Barcelona, on participà en l'estrena liceista d'El giravolt de maig (1938). També actuà a Madrid i a altres ciutats. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panadès i Poblet, Josep (Pira, Conca de Barberà, 1840 – 1901) Eclesiàstic. Era doctor en dret. Fou canonge dels capítols d'Eivissa, la Seu d'Urgell, Alcalá de Henares i Toledo. És autor de traduccions i del llibre original La educación de la mujer (1878). 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panadès i Ricart, Maria (Barcelona, 1872 – 1914) Actriu. Col·laborà al Teatre Íntim d'Adrià Gual. Formà companyia amb Teodor Bonaplata. Era filla de Manuel Panadès. Filla seva fou l'actriu Maria Vila. 21 CATALUNYA - EMPRESA Panasonic Espanya SA (Barcelona, 1973 - ) Empresa. Successora d'Angloespanyola d'Electricitat, constituïda el 1921. Des del 1973 és una filial de la multinacional japonesa Matsushita Electric Industrial. El domicili social és a Barcelona i té tres plantes industrials a Celrà (Gironès), on produeix electrònica de consum (vídeos, aparells d'alta fidelidat, televisors, etc). El 1985 facturà 14 212 milions de pessetes i tenia una plantilla de 465 treballadors. 22 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA pancatalanisme (Països Catalans) Doctrina que propugna la unió política dels territoris de parla catalana. 23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Pancraç (Perpinyà ?, s III - Roma, Itàlia, 304) Màrtir cristià. Originari de Perpinyà segons una llegenda, morí durant la persecució de Dioclecià; és veneral el 12/mai. Els teixidors barcelonins el prengueren com a patró el 1848 i celebraven la seva festa amb actes populars i amb un berenar a la font d'en Xirot; tenia el seu altar a l'església del Pi. Hom el considera advocat dels qui busquen feina i la seva devoció esdevingué popular a molts indrets dels Països Catalans. A Tortosa és patró de les sastresses. 24 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Pandel (Cirat, Alt Millars) Despoblat, a la dreta del Millars, aigua amunt de la vila. Lloc de moriscs, tenia 18 focs el 1602 i era de la fillola de la Vall d'Uixó. 25 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Panderola, la (País Valencià) Nom del ferrocarril de via estreta que anava d'Onda a Borriana i a Castelló de la Plana. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pàndols, serra de (Terra Alta) Alineació orogràfica del Sistema Mediterrani, que s'estèn paral·lela a la costa en direcció sud-oest - nord-est. Limita, pel sud, amb el riu Canaleta, afluent de la dreta de l'Ebre, i pel nord amb la serra de Cavalls. Aconsegueix una altura de 709 m al puig Cavaller. 27 CATALUNYA - HISTÒRIA Pàndols i Cavalls, combats de (Terra Alta, 24/jul/1938 – 2/nov/1938) Conjunt d'enfrontament armats que tingueren lloc a les serres de Pàndols i de Cavalls durant la batalla de l'Ebre de la guerra civil espanyola. Aquestes serralades foren un dels principals objectius assolits per l'ofensiva republicana del 24/jul i foren fortificades. Pàndols inicialment resistí les ofensives nacionals (10-20/ago), però a Cavalls es produí una forta contraofensiva (30-31/ago), que va obligar el bàndol republicà a retirar-se d'ambdues posicions. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pañella i Bonastre, Joan (Barcelona, 1916 – 3/ago/1992) Jardiner. Començà a estudiar jardineria l'any 1933 i formà part de la primera promoció de la recentment creada Escola de Jardineria de l'Ajuntament de Barcelona. El 1950 assumí el càrrec de tècnic botànic del Servei de Parcs i Jardins de Barcelona i des del 1970 fou subdirector i cap d'estudis de l'Escola de Jardineria. Col·laborà en la realització dels jardins que s'edificaren a Barcelona durant la segona meitat del s XX. Fou també conservador del Jardí d'Aclimatació Pinya de Rosa de Blanes i dels Jardins S'Avall de Mallorca. Destacà, també, en el camp de la nomenclatura botànica. Entre les seves principals publicacions cal destacar Las plantas de jardín cultivadas en España (1970) i Árboles de Jardín (1972). Gran coneixedor de les cactàcies i les suculentes, fou membre fundador de l'Organització Internacional per a l'Estudi de les Plantes Suculentes (IOS). En honor seu s'ha anomenat l'espècie Opuntia panellana i la varietat de rosa rosa Pañella. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paniello i Grau, Francesc (Lleida, 1900 – Mèxic, 1971) Metge i polític. Membre del consell directiu d'Estat Català, amb Francesc Macià. Intervingué en els fets de Prats de Molló (1926). S'exilià el 1939 i fou molt actiu dins la comunitat catalana de Mèxic: hi fundà la "Borsa del Metge Català". Fou directiu del Consell Nacional de Catalunya, del Consell Nacional Català i de la Confederació d'Organitzacions Catalanes d'Amèrica. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pàniker i Alemany, Salvador (Barcelona, 1/mar/1927 - ) Escriptor. Germà de Ramon. Enginyer industrial i llicenciat en lletres. Fundador de l'editorial Kairós, president de l'Associació Espanyola d'Amics de la Índia. És autor de diversos assaigs on reflecteix la crisi de la societat industrial i la seva predilecció per la cultura i filosofia orientals: A propósito de Sartre, la fe y los dioses (1965), Los signos y las cosas (1969), Cibernética y budismo Zen (1971), Aproximación al origen (1985), Filosofía y mística (1992), a més de les entrevistes Conversaciones en Cataluña (1966) i Conversaciones en Madrid (1969) i del llibre autobiogràfic Primer testamento (1986). Elegit diputat al congrés per Barcelona per la Unió del Centre Democràtic (1977), renuncià tot seguit a l'acta. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panikkar i Alemany, Raimon (Barcelona, 3/nov/1918 - Tavertet, Osona, 26/ago/2010) Filòsof i escriptor. Ordenat de sacerdot el 1946. Ha estat professor de cultura índia i de religions comparades a Madrid, a Roma, a Harvard i a Nova York. Des del 1972 fou professor de filosofia comparada de la religió i d'història de les religions a la universitat de Santa Barbara (Califòrnia). Després de jubilar-se (1987), tornà a Catalunya i el 1991 s'instal·là a Tavertet, on continuà la seva obra, que sotmeté a una constant reelaboració i a la divulgació del seu ideari filosòfico-religiós. El 1993 fou nomenat president de la Sociedad Española de las Ciencias de la Religión. És autor, entre altres, de The Unknown Christ of Hinduism (1964), Kultmysterium in Hinduismus and Christentum (1964), Religión y religiones (1965), The Trinity and the Religious Experience of Man (1973), Culto y secularización. Apuntes para una antropología litúrgica (1979), Paz y desarme mundial (1991, primer premi d'assaig Antonio Machado) i La nova innocència (1991). 33 CATALUNYA - HISTÒRIA Panissars, batalla del coll de (la Jonquera, Alt Empordà, 30/set/1285 - el Pertús, Vallespir, 1/oct/1285) Fet d'armes ocorregut al coll de Panissars durant la Croada contra Catalunya. Les forces catalanes atacaren l'exèrcit de Felip III de França, que es retirava, delmat per la pesta. Pere II el Gran confià l'avantguarda de l'atac a Ramon de Montcada i d'Aragó, que féu estralls amb els seus homes entre els fugitius tot respectant el rei francès, malalt de mort, i la seva família, tot i que entre aquesta hi havia Carles de Valois, que havia pretès la corona de Catalunya. Acabat l'assalt, la columna francesa fou atacada encara, poc després, per les tropes de Roger de Lloria, que havien desembarcat després de llur victòria naval davant la costa empordanesa. Ramon Muntaner, en la Crònica', indica que les festes de celebració de la victòria, a Barcelona, duraren vuit dies. 34 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Panissars, coll de (la Jonquera, Alt Empordà / el Pertús, Vallespir) Coll de l'Albera (568 m alt), a ponent del turó on s'alça el castell de Bellaguarda, per on passava el camí de Barcelona a Perpinyà, que es desplaçà després al coll del Pertús. Prop seu s'alçava l'antic priorat del Coll de Panissars, i hi tingué lloc la famosa batalla del coll de Panissars. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Panissos (Amposta, Montsià) Partida i caseria, al delta de l'Ebre, al sud-est de la ciutat. 36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Panses, avalot de la placeta de les (València, 23/mai/1808) Alçament popular antinapoleònic. S'originà en arribar a la placeta de les Panses -on era exhibida al públic- la "Gazeta" del dia 20, que duia la nova de les abdicacions de Baiona. Aixó provocà una manifestació popular que anà al palau reial i d'allí a l'audiència, i que culminà amb el cèlebre Crit del Palleter. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pantaleu (Palau-sator, Baix Empordà) Veïnat, dins el terme parroquial de Sant Feliu de Boada. 38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pantaleu, es (Andratx, Mallorca Occidental) Primer nucli de concentració urbana, desenvolupat a partir del s XVII. 39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pantaleu, es (Andratx, Mallorca Occidental) Illa de costa, davant el nucli de Sant Elm, al sud del freu de sa Dragonera. El 1234 fou donada, igual com aquesta altra illa, a Bernat Basset. 40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Panyagolosa (País Valencià) Veure> Penyagolosa (massís del Sistema Ibèric). 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panyella, Vicenç (Catalunya, s. XV) Magister scribendi de Barcelona. Realitzà una gran tasca docent, ensenyava diverses formes d'escriptura, dibuix d'inicials ornamentades amb perfils i pintades amb blau i vermell, compaginació de llibres, tall de pergamins i fabricació de tinta. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panyella i Balcells, Vinyet (Sitges, Garraf, 15/feb/1954 - ) Bibliotecària i escriptora. Diplomada en biblioteconomia i documentació (1975) i llicenciada en filologia catalana (1977). Organitzà i dirigí el Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya (1983-89). Com a subdirectora de la Biblioteca de Catalunya (1989-90) i gerent (1990-96) inicià un projecte de reorganització interna dels serveis i la informatització general de la biblioteca. Fou sòcia fundadora de l'Associació d'Arxivers de Catalunya i la seva primera secretària (1985-89). Formà part de diverses institucions europees. Com a especialista en modernisme i noucentisme, ha publicat Cronologia del Noucentisme: una eina, Epistolari del Cau Ferrat (1981); J.V.Foix: 1918 i la Idea Catalana (Premi Recull d'Assaig 1988); Àlbum Foix, en cooperació amb Joan de Déu Domènec; i Joaquim Sunyer (1874-1956). De la seva obra poètica destaquen Memorial de platges (Premi Rosa Leveroni 1992), Jardí d'ambre (Premi Recull de Poesia 1997) i Les ales del buit. El 1996 fou elegida diputada al Parlament per Convergència i Unió. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panyella i Gómez, August (Barcelona, 9/ago/1921 – 14/set/1999) Etnòleg. Estudià a la Universitat de Barcelona, format com a prehistoriador, es decantà vers l'etnologia. El 1948 participà a l'exposició al golf de Guinea, patrocinada per l'Institut d'Estudis Africans, i des d'aquell mateix any s'encarregà del Museu Etnològic de Barcelona, institució que dirigí fins al 1986. Va fer expedicions al Marroc (del 1952 al 1969), al Nepal (1960), al Perú (1963), al Japó (1964), a nombrosos països de l'Amèrica Central, a Mèxic (1965), a l'Índia (1967), a l'Afganistan (1971), a Etiopia (1974), al Senegal (1975) i a Turquia (1976). Fou autor de nombrosos treballs sobre arqueologia i etnologia, dels quals cal destacar Las razas humanas (1952), El hombre, naturaleza y vida (1963), en col·laboració, i els catàlegs monogràfics del Museu Etnològic, sobre etnologia en general, i d'altres aplicats a Catalunya, com Qüestionari de cistelleria (1975). 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panyella i Salvador, Juli (Barcelona, 1929 - 28/gen/2010) Músic. Gran exponent de la divulgació de la música contemporània, va desenvolupar aquesta tasca principalment a través del grup Diabolus in Musica, que va fundar el 1965 juntament amb el compositor Joan Guinjoan. Durant 22 anys van presentar nombroses estrenes d'autors nacionals i internacionals, compartint escenari amb altres músics reconeguts. Així, gràcies a la seva activitat, moltes obres catalanes i espanyoles, però també obres internacionals de grans compositors universals, es van poder sentir per primer cop en territori nacional gràcies a aquest grup. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panyelles i Escardó, Benet (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1670 - Palma de Mallorca, 1743) Bisbe de Mallorca (1730-43). Benedictí, professà al monestir de Sant Feliu de Guíxols (1689) i féu els estudis de filosofia i teologia a San Esteban de Ribas de Sil i a Salamanca. Fou abat de Sant Feliu de Guíxols (1705-17), abat general de la congregació de Valladolid (1717-21) i del monestir de Montserrat a Madrid (1721-27). Felip V, del qual era fervent partidari, el nomenà bisbe de Mallorca; construí una capella de Sant Benet i fundà una confraria de la Mare de Déu de Montserrat a la seu de Mallorca, on fou enterrat. Féu quantioses donacions al monestir de Sant Feliu de Guíxols i aplegà una notable biblioteca, conservada en bona part a Girona. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Panyo, el (Viella, Vall d'Aran) Veure> Sant Agustí del Panyo. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Panyó i Figaró, Joan Carles (Mataró, Maresme, 1755 - Olot, Garrotxa, 1840) Pintor i decorador. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, passà posteriorment a ésser professor de dibuix i director de l'Escola d'Olot. A Girona treballà amb Francesc Tremulles i l'ajudà en la decoració de la cúpula de la capella de Sant Narcís, a la col·legiata de Sant Feliu. Va fer, entre altres obres, la decoració de l'església de Nostra Dona del Tura, d'Olot, primer seguint l'estil abarrocat del seu mestre i, més endavant, incorporant-se als nous corrents neoclàssics importats per Flaugier. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Paolac, Francesc (Morella, Ports, s XIII - Tortosa, Baix Ebre, 1316) Bisbe de Tortosa (1310-16). Era tresorer de la catedral de Tortosa quan fou elegit bisbe pel capítol. Impulsà la fàbrica de l'església arxiprestal i féu construir una capella a càrrec seu. Convocà dos sínodes, el 1311 i el 1314. Rebé sepultura a la capella de Santa Càndia a la seu. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Paolo di San Leocadio (Reggio-Emilia, Itàlia, s XIV – València, v 1515) Pintor. Actiu a València des del 1472, on arribà amb Francesco Pagano i un mestre Richart -potser Riccardo Quartararo-, per mitjà del cardenal Roderic de Borja, a fi de decorar al fresc la capella de l'altar major de la catedral. Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez (1501) es comprometé a pintar el retaule de la col·legiata, desaparegut el 1936. Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara -conservat només en part- i diverses obres per al palau ducal. Féu el 1512 el retaule de l'església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador. Tornà a treballar a la seu de València (1513-14) i pintà un retaule, perdut, per a l'església parroquial de Castelló... Segueix... 48 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Papagayo, El (Barcelona, 13/feb/1842 - 25/mai/1843) Periòdic contrarevolucionari. Fundat i dirigit per Josep Nicasi Milà de la Roca. Redactat en castellà, publicà versos i notes satíriques en català. Full solt al principi, encetà numeració el 29/jun/1842, després de diferents suspensions. Animat pels polítics moderats, procurà desprestigiar els progressistes i col·laborà per l'alçament armat de Barcelona contra Espartero. Després, ja sense l'ajut dels moderats, sortí com a diari del 20/feb fins al final. Intentà, sense èxit, captar la massa treballadora. Practicà un periodisme de crítica, que arribà fins a l'insult i la calúmnia. 49 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Papeles de son Armadans (Palma de Mallorca, abr/1956 - s XX) Revista literària mensual en castellà. Fundada per Camilo José Cela, que la dirigí. Els primers anys hi col·laboraren Josep M. Llompart i José Manuel Caballero Bonald. A part algunes poesies en gallec i en català, ha tractat la literatura castellana del punt de vista de l'assaig i la creació. Ha publicat 25 números monogràfics dedicats a artistes i escriptors (un d'ells sobre Mallorca i un altre sobre les converses poètiques de Formentor, 1960). 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Papell i Carreras, Bernat (Girona, 1821 - Seta, Llenguadoc, 1877) Compositor. Deixeble de Josep Barba, actuà com a organista a Besiers, a Seta i a Nimes. Durant un quant temps actuà a la catedral de Girona (1860-64). Escriví música religiosa i algunes peces instrumentals, que foren molt interpretades. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Papell i Garbí, Antoni (Figueres, Alt Empordà, 1902 - Palma de Mallorca, 1956) Historiador. Fou arxiver de la diputació provincial de Girona i catedràtic dels instituts d'Eivissa i Palma de Mallorca. Publicà Sant Pere de Roda (1930), L'Empordà a la guerra carlina (1931), Reyes y corsarios (1935), El libro de Vizcaya (1936), Quevedo, su tiempo, su vida, su obra (1947) i Moratín, su vida y su época (1958). 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paperoles, Anton (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714) Cap de voluntaris. Féu la guerra de Successió. Durant el setge de Barcelona (1713-14) defensà la ciutat, on fou nomenat coronel del petit regiment de fusellers de la Ribera d'Ebre. El 10/set/1713 protegí l'evacuació del convent de Santa Madrona. Participà a les sortides simultànies del 27/gen/1714. L'Onze de Setembre manava el petit baluard de Migdia, contigu al Pla de Palau, fins a on arribà la gran columna borbònica del coronel Châteaufort, que s'emparà de la caserna pròxima. Paperoles féu girar els seus canons i disparà contra l'edifici, cosa que féu retirar a l'enemic. Més tard arribaren noves onades de soldats borbònics, i, tot i comptar amb forces molt escasses, rebutjà tots els atacs. Morí en la defensa. Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats. 53 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Papers d'art (Girona, 1987 - ) Revista d'art en català. Publicada per la Fundació Espais. Ha passat per diverses etapes. Fins al des/1989 fou de caràcter gratuït, encartada dins el "Punt Diari", i sortí amb la funció de crear un focus d'atenció de l'activitat artística de la ciutat i d'informar sobre les activitats del centre Espais. La segona etapa, a partir del des/1989, estigué marcada per una difusió des del centre i a través de subscripció. En la tercera etapa, des del gen-feb/1992, n'assumí la direcció Carme Ortiz i s'estructuraren els continguts, en crèixer l'apartat de divulgació i d'assaig i reduir-se la informació sobre el mateix centre. Una quarta etapa, a partir del primer semestre del 1998, s'inicià amb la voluntat de reflexió crítica i de donar espais d'opinió. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Papió, Bernat (Falset, Priorat, s XVI - Catalunya, s XVI) Doctor en lleis. És autor de l'obra Libellus de reformatione populi et de ornatu loquendi, que publicà a despeses pròpies de l'impressor Pere Montpesat (1534) i que dedicà al rei Ferran II. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Papiol, Antoni (Catalunya, s XV – s XVI) Arquitecte. El 1518 treballà amb Antoni Coberta per a la portada plateresta del carrer de l'Hospital i altres obres de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. 56 CATALUNYA - HISTÒRIA Papiol, baronia del (Catalunya) Jurisdicció senyorial sobre el castell i el terme del Papiol concedida el 1395 a Berenguer de Cortilles, que la transferí el mateix any a Ramon de Papiol (o Despapiol). El 1505 passà, per enllaç, als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac. La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià. El 1610 passà, també per enllaç, als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemir, que en fou investit el 1661. 57 CATALUNYA - MUNICIPI Papiol, el (Baix Llobregat) Municipi: 8,83 km2, 135 m alt, 4.023 hab (2014). Situat al nord-oest de Sant Feliu de Llobregat, fins al límit amb el Vallès Occidental; accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Collserola. L'agricultura de regadiu és possible gràcies als regatges per mitjà de pous; produeix fruita i verdura; de secà hi ha conreus mediterranis. La indústria és molt diversificada; sobresurt la fabricació de materials per a la construcció i del vidre, la química i la tèxtil. Acusa un important ascens demogràfic des del 1950, i ha quasi triplicat des de llavors la població. La vila és als vessants d'un puig dominat pel castell del Papiol, reformat el s XVIII i restaurat modernament, que esdevingué centre de la baronia del Papiol. L'església parroquial de Santa Eulàlia fou construïda el 1315. La població fou afectada pel terratrèmol del 1448 i per la guerra del Francès. El municipi comprèn, a més, la caseria del Papiol de Baix i la de Can Puig, la barriada de Puig Madrona, el santuari de la Salut del Puig Madrona i les cases del Pi de Balç. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Complex Esportiu - Escola Pau Vila - Esport Base 58 CATALUNYA - HISTÒRIA Papiol, el (l'Arboç, Baix Penedès) Antiga quadra, al nord de la vila, a la dreta de la riera de Marmellar. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Papiol, Remigi de (el Papiol, Baix Llobregat, 1885 - Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, gen/1937) Frare caputxí. Fou missioner a les Filipines i a l'Amèrica Central. Morí víctima dels desordres anti-religiosos dels primers mesos de la guerra civil. És autor de diversos llibres, entre els quals destaca el titulat El protestantismo ante la Biblia. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Papiol de Baix, el (el Papiol, Baix Llobregat) Caseria, situada al sud del terme, prop del Llobregat, entre la carretera i la línia del ferrocarril i l'autopista de Barcelona a Tarragona. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Papiolet, el (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès) Poble, al peu del Montmell, entre la Bisbal del Penedès i Llorenç del Penedès. L'església parroquial de Sant Marçal depèn de la de Sant Jaume dels Domenys. 62 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Papitu (Barcelona, 25/gen/1908 - 7/gen/1937) Setmanari satíric. Fundat per Feliu Elias (que signava amb els pseudònims Joan Sacs i Apa). Tenia 16 planes i alternà la caricatura política i literària amb les col·laboracions dels millors intel·lectuals catalans. Es caracteritzà per la virulència de les seves campanyes contra el catalanisme conservador, sobretot contra el grup de "La Veu de Catalunya". Hi col·laboraren importats il·lustradors de l'època. A partir del 1912, la direcció passà a Pujols, que donà una orientació més eròtica al setmanari. El 1936 fou expropiat pel Sindicat de Dibuixants Professionals i es convertí en un òrgan de propaganda combativa durant els primers mesos de la guerra civil. 93 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Papus, El (Barcelona, 1973 - 1985) Setmanari satíric. Molt actiu en l'àmbit de la crítica política, va tenir molts problemes amb la censura franquista i el 1977 va sofrir un atemptat que costà la vida a un empleat. Va comptar en la part gràfica amb col·laboradors com Òscar, Vázquez, Ivá, Ja, Fer, Carlos Giménez, Ventura i Nieto, i Tom i Gin, i en la part literària hi van destacar les col·laboracions de Maruja Torres, Manuel Vázquez Montalbán, Carlos Pérez de Rozas i Antonio Franco. 63 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Papyrus (Barcelona, 1936) Publicació bibliòfila, que amb el subtítol de Revista de Bibliofília dirigí i edità Josep Porter. Només n'aparegué un fascicle. Pretenia d'ésser internacional i dedicada a tots els aspectes de la bibliofília. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Par i Pérez, Ildefons (Barcelona, 1826 – 1894) Jurista i polític. Estudià dret a la Universitat de Barcelona, de la qual fou secretari general. Fou alcalde de Barcelona, diputat provincial, degà del Col·legi de Notaris, lletrat consultor de l'ajuntament i de la diputació, president de la Societat Econòmica d'Amics del País, etc. Estava afiliat al partit liberal i innovà el dret de l'època. Entre els seus estudis jurídics cal esmentar Redención de los censos enfitéuticos (1869) i Laudemios; algunas consideraciones sobre este gravamen enfitéutico (1889). 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Par i Tusquets, Alfons (Barcelona, 1879 – 1936) Filòleg i crític. Comerciant de professió, es consagrà a l'estudi del teatre anglès de l'època isabelina i s'especialitzà en l'obra de Shakespeare, del qual publicà la biografia (1916 i 1930), a més de l'estudi Contribución a la bibliografía española de Shakespeare (1930). Interessat pels estudis de filologia, publicà Notes lingüístiques i d'estil sobre les inscripcions i cartes anteriors al segle XIV (1924) i Sintaxi catalana segons els escrits en prosa de Bernat Metge (1923), obra editada a Alemanya. Estudià també les obres lingüístiques i d'estil de Curial e Güelfa (1928), obra publicada l'any 1932, seguida de Spill o llibre de les dones, de Jaume Roig, i de dues obres inèdites d'Eiximenis. 66 CATALUNYA - HISTÒRIA Paracolls (la Baronia de Rialb, Noguera) Antic terme, al vessant sud-oriental de la serra de Comiols, prop del Puig de Rialb. Havia pertangut al monestir de Sant Cristòfol de Salinoves. 67 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Paracolls de Conflent (Campome, Conflent) Antic castell, a la vall de la Castellana, a l'esquerra del riu, damunt els banys de Molig. És esmentat ja el 959. La senyoria fou donada el 1312 per Sanç I de Mallorca a Ponç de Caramany, veguer de Cerdanya i lloctinent general del rei de Mallorca (1311-14). 68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Paracolls de Vallespir (Banys d'Arles, Vallespir) Masia i antic castell, de l'antic municipi de Montalbà de l'Església, al vessant oriental del puig de Bellmaig, sota el coll de Paracolls (902 m alt), que comunica Arles amb la vall del de Montdony. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paracolls i Esteve, Josep (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 1921 - 1995) Pintor. Fou deixeble de Roig Vericat. Féu la seva primera exposició a Barcelona el 1946. Ha conreat sobretot el paisatge, i també ha fet il·lustracions de llibres i miniatures. 70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Parada (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Vénda de la parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paradaltas, Salvador (Catalunya, s XVIII - Barcelona, s XIX) Moneder. Fou el principal responsable tècnic de les emissions napoleòniques a la seca de Barcelona (1808-14). Pare de Francesc Paradaltas i Pintó. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paradaltas i Pintó, Francesc (Barcelona, s XIX) Moneder. Expert en l'afinació de metalls preciosos i en l'encunyació de monedes, seguí la professió del seu pare, Salvador Paradaltas. En temps d'Isabel II fou assajador de la seca de Barcelona, a la qual donà un gran impuls tot promoven que s'hi batessin, a més de coures, monedes d'or i d'argent. Entre altres obres d'ell cal destacar: Tratado de Monedas. Sistema monetario y proyectos para su reforma (1847) i Memoria acerca de la antigüedad y utilidad de la casa de moneda de Barcelona (1843). 71 CATALUNYA - HISTÒRIA Paradell (Torregrossa, Pla d'Urgell) Antic terme despoblat (o Pradell), vora el canal d'Urgell, al límit amb l'antic terme de Margalef. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paradell, Eudald Veure> Pradell, Josep Eudald. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Paradís, Andreu (València, s XVII - s XVIII) Escultor i arquitecte. Fill i deixeble de Tomàs. S'especialitzà també en alabastre. Ingressà a la Companyia de Jesús i deixà diferents obres a la casa i a l'església dels jesuïtes de València. 73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Paradís, el (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Caseria, prop de la costa, al sud de la desembocadura del riu de Sella, on s'estén la platja del Paradís, que ha esdevingut un petit nucli turístic. 96 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Paradís, santuari del (Cornellà del Bèrcol, Rosselló) Capella (la Mare de Déu del Paradís), situat a llevant del poble. El lloc és citat ja el 1094. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paradís, Tomàs (Tortosa, Baix Ebre, s XVII - València, s XVIII) Escultor i arquitecte. S'especialitzà en treballs d'alabastre, amb el qual imità jaspís i marbres antics. Obres seves foren el retaule de Sant Francesc Xavier, per a la companyia de Jesús de València, i el del Roser, per a l'església de Santa Maria de Morvedre. Fill seu fou Andreu. 74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Paraire, el (Xàtiva, Costera) Enclavament (3,12 km2), entre els termes de Sallent i de la Llosa de Ranes. 75 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Paraires, torre dels (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Antiga torre de defensa del port de Portopí, al sud-oest de la ciutat, dita a l'edat mitjana torre d'en Carròs. Una cadena tancava de nits el port, ja al s XIII, entre aquesta torre i la de Senyals, per tal de protegir-lo de les incursions dels pirates. Des del 1475, en adoptar el Gran i General Consell el sistema de quarentenes per tal d'evitar el contagi de la pesta, la torre fou utilitzada per a ventilar teixits que podien propagar l'epidèmia, d'on li ve el nom. Fou declarada monument nacional el 1876. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Paral·lel, el (Barcelona, Barcelonès) Via de la ciutat entre Hostafrancs i la mar, tangent en la seva part més propera a aquesta amb el nucli antic de la ciutat. Definida ja al pla Cerdà (1855) com a límit sud-oest de la ciutat i l'Eixample previst, separa aquest conjunt del Poble-sec. El nom de Paral·lel el va rebre de l'astrònom Comas i Solà, que va determinar que per aquest carrer passava exactament el paral·lel 41° 44' de latitud nord, hi ha sobreviscut —es recuperà oficialment el 1980— als imposats oficialment segons les èpoques. A la part baixa és flanquejat a una banda per la muralla medieval —porta de Santa Madrona—, i a l'altra per la central tèrmica de la FECSA, reconvertida en oficines de la mateixa companyia. La part que s'estén d'aquí fins a l'inici de la ronda de Sant Pau és la zona d'espectacles i diversions més popular de la ciutat, de fet, de seguida es feren als marges de les amples calçades de la avinguda barracons d'espectacles i cases amb porxos que li... Segueix... 77 CATALUNYA - LITERATURA Paralipòmens, llibre dels Veure> Cròniques, llibre de les 78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Paranxet (Massalavès, Ribera Alta) Despoblat i partida, al sector oriental del terme, regada per la sèquia de Paranxet, braç de la sèquia reial del Xúquer. El lloc és esmentat el 1244. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parareda, Josep (Catalunya, s XIX – 1890) Mestre de primer ensenyament. El 1889 publicà una remarcable Geografia elemental de la vila de Sant Sadurní d'Anoia. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parareda, Montserrat (Catalunya, s XV – s XVI) Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou canonge penitencier de la seu de Barcelona. Tingué gran fama com a orador sagrat. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parassols i Pi, Pau (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1824 – Barcelona, 1902) Escriptor i eclesiàstic. Estudià al seminari de Vic; fou beneficiat de la seva vila natal i el 1871 anà a Barcelona, on fou capellà de la Casa del Retir. Compongué i publicà més de mil cinc-cents goigs. Col·laborà a "La Renaixença", "Lo Gai Saber", "La Ilustració Catalana", i en altres publicacions, i dirigí i redactà "Las Mercedes de María". Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres. Féu investigacions a la vall de Ribes, i es guanyà la fama d'ésser el primer prehistoriador català. Escriví, a més de diverses obres piadoses, els estudis Nyerros i Cadells (1859), Enseñas, aclaraciones y documentos pertenecientes a la historia del Principado de Cataluña, San Juan de las Abadesas y su mayor gloria el Santísimo Misteri (1859), Nostra Senyora del Remey de Grexenturri (1863), Martirologi català (1880), Manlleuencs ilustres, i a "La Revista Histórica", La villa de Sant Feliu de Torelló. 82 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Paraula Cristiana, La (Barcelona, gen/1925 – jun/1936) Revista mensual religiosa. Dirigida per Josep M. Capdevila i inspirada pel canonge Carles Cardó, autor dels editorials i dels articles més notables de la publicació. Fou una de les revistes de pensament catòlic més interessants de l'època i ha restat com l'intent més seriós per tal de donar al catolicisme català un òrgan de pensament. Hi col·laboraren Ferran Valls i Taberner, Josep Farran i Mayoral, Josep M. Batista i Roca, Francesc Maspons i Anglasell, Manuel de Montoliu, Bonaventura Manyà, etc. 83 CATALUNYA - EMPRESA Parc Científic de Barcelona (PCB) (Barcelona, s XX - ) Organisme. Constituït com a fundació en el qual participen la Universitat de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Caixa de Catalunya. Promou la recerca interdisciplinària en els camps de la biomedicina, la investigació farmacèutica i la biotecnologia i la transferència de coneixement cap al món empresarial amb l'objectiu d'impulsar la innovació. Ocupa un total de 60.000 m2 en el campus nord de la Universitat de Barcelona dins de l'anomenat Parc Científic i Tecnològic de Barcelona. PCB 84 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Parcent (Marina Alta) Municipi: 11,77 km2, 295 m alt, 1.020 hab (2014). És situat a la vall de Pop, drenat pel riu de Gorgos, al nord de la serra del Carrascar de Parcent. El terme és accidentat i solament se'n conrea una tercera part, bàsicament de secà; els conreus més estesos són els cereals, la vinya, l'ametller, l'olivera i el garrofer; els conreus d'horta ocupen només una petita part del terme. L'activitat industrial és escassa: indústries alimentàries. Ha perdut població des de començament del s XX (el 1910 comptava amb 1.192 hab). El poble és d'origen islàmic; l'església parroquial de Santa Maria, on hom hi venera la Puríssima Xiqueta, és del s XVII. Lloc de moriscs, el 1534 gran part de la població fugí en vaixells corsaris vers el nord d'Àfrica, tot emportant-se'n captius el senyor de Parcent i la seva família, i el 1609, amb motiu de l'expulsió dels moriscs, s'uniren als revoltats de la Vall de Laguar. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament 85 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Parcent, ducat de (País Valencià) Títol concedit el 1914 a Fernando de la Cerda y Carvajal, novè comte de Parcent. Ha passat als Granzow. El comtat de Parcent havia estat atorgat el 1649 al noble milanès Constantino Cernesio e Odescalchi, cosí germà del papa Innocenci XI, establert a València, on morí solter el 1664. La grandesa d'Espanya li fou annexada per Felip V el 1709 al seu besnebot i tercer comte, Josep Manuel Cernesio-Odescalchi i de Perellós, cavaller de Montesa, senyor de Benigembla, Mira-rosa, Almàssera, Beniferri, Setla, Vernissa i del castell de Pop. El 1779 passà, per mort de la seva filla i quarta comtessa, Josepa Cernesio i de Guzmán, als seus descendents i del seu marit Joaquín María de la Cerda y Téllez-Girón. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parcerisa i Boada, Francesc Xavier (Barcelona, 1803 – 1876) Dibuixant, litògraf i pintor. Molt dotat per al dibuix, va concebre la idea de recollir en un llibre monumental (Recuerdos y bellezas de España) els monuments i racons de la Península amb algun interès artístic o anecdòtic. Prèviament, va interessar-se per la litografia i el daguerreotip. Amb dibuixos i fotografies elaborà les 588 litografies que constitueixen la part gràfica del llibre esmentat. De la part literària, van encarregar-se'n Pau Piferrer, Francesc Pi i Margall, Pedro de Madrazo i Josep M. Quadrado. Com a pintor féu algunes obres notables. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parcerisas i Vázquez, Francesc (Begues, Baix Llobregat, 30/nov/1944 - ) Poeta i crític literari. La seva obra és un dels millors exponents de l'anomenada poesia de l'experiència. Ha publicat els reculls Vint poemes civils (1967), Escultures de mar (1969), Discurs sobre les matèries terrestres (1972), Latituds dels cavalls (1973), Dues suites (1976) i L'edat d'or (1983, premi de la Crítica de poesia en llengua catalana), aplegats en part en el volum Triomf del present. Obra poètica 1975-1983 (premi de la Lletra d'Or 1992). Amb posterioritat, ha donat a conèixer Focs d'octubre (1993). El 1997 fou nomenat director de la Institució de les Lletres Catalanes. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parcet, Jaume (Arbúcies, Selva, s XVIII - Catalunya, s XIX) Metge. Es llicencià el 1797 i fou membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Anà a Tarragona com a cirurgià de l'hospital. Hi presencià l'assalt dels francesos (1811), fet sobre el qual publicà una relació que titulà Barbarie francesa. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Parcet i Viñuales, Pere (Manlleu, Osona, 1783 - Vilassar de Dalt, Maresme, 1854) Metge. Estudià a Montpeller, on donà a conèixer, en una comunicació, el mètode de Gimbernat per a operar l'hèrnia crural. Dirigí l'hospital de Bítem (Tortosa) durant la guerra del Francès. Posteriorment s'establí a Manlleu. El 1834 llegí una Memoria sobre el hermafrodismo al Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona. Publicà diverses obres científiques. 90 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Parçons (Aielo de Malferit, Vall d'Albaida) Antic lloc i masia, a l'oest de la vila. Era una antiga alqueria islàmica. Anar a: [ Pam ] [ Pan ] [ Pani ] [ Pap ] [ Papit ] [ Paral ] |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|