|
|
|
Anar a: [ Sol ] [ Solà i A ] [ Solà i S ] [ Solan ] [ Solano ] [ Sold ] Mantenir una relació per la por és francament miserable. Això val per a persones i per a nacions. (Patrícia Gabancho) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sol, Manuel Domènec Veure> Domingo i Sol, Manuel. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sòl del Pont, el (Roda de Ter, Osona) Santuari marià de la vila, situat al capdavall del pont. A l'origen era una capella dita de Santa Maria del Pont (1177), que el 1332 es transformà en església parroquial de Sant Pere de Roda, després de la destrucció de l'antiga església de l'Esquerda (1314); aleshores es féu una nova capella a Santa Maria al sòl del pont, que es reedificà entre el 1719 i el 1783. El 1936 fou profanada l'església i destruïda la imatge mariana d'alabastre del s XIV, que fou restaurada el 1941. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sol i Mestre, Romà (Lleida, 1870 – 1951) Polític i advocat. Fou alcalde de Lleida (1901) i diputat provincial 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Sol Picó, Companyia (València, 1992 - ) Companyia de dansa. Fundada per Sol Picó, coreògrafa i ballarina del grup Los Rinos. Ha presentat les coreografies: Diversos animals (1992), Pevequi (1993), Peve, espectacular dance poemato (1994), Spitbrides (1995), La bèstia, Razona la vaca (1996), Love is fastic (1997), Del planeta basura (1997), E.N.D. (Esto No Danza) (1998), D.V.A. Dudoso Valor Artístico (1999), Bésame el cactus (2000), premi Max de les arts escèniques 2002, Amor Diesel (2001) i El 64, Corto De Danza (2002). L’any 2002 signà un conveni de residència amb el Teatre Nacional de Catalunya per a dues temporades, durant les quals creà els espectacles La dona manca o Barbi-Superestar (2003), premi Max de les arts escèniques 2004 i premi Butaca al millor espectacle de dansa 2004, i Paella mixta (2004). Per al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 creà La diva y el hombre bala. L’any 2004 rebé el Premi Nacional de dansa de la Generalitat de Catalunya. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sol i Rodríguez, Josep (Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès, 1909 – 1982) Escriptor. Col·laborà el setmanari "Mirador". És autor dels llibres narratius Elionor (1934), Una adolescència (1936) i Appassionatta (1937), que palesaren el seu talent i li auguraren una bona carrera literària. Deixà tanmateix de publicar, en un llarg parèntesi obert des de la darrera de les obres citades. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà, Anna (Barcelona, 1843 – 1904) Actriu. Tingué una actuació d'importància als primers temps de gran difusió del teatre català. Fou actriu de caràcter amb la companyia Tutau-Mena. Als seus darrers anys col·laborà al Teatre Íntim d'Adrià Gual. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà, Antoni (Catalunya, s XVII – s XVIII) Cavaller. Fou un dels qui es queixaren a les corts de Barcelona de 1701-02 de la conducta de Felip V. El 1705 s'incorporà al camp aliat de Carles d'Àustria establert davant de Barcelona. El 1706 fou un dels ajudants del comte d'Uhlefeld durant el frustat setge de Barcelona per Felip V. El 1707 figurà entre els cavallers encarregats de restablir la situació al front de Lleida. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà, Domènec de (Catalunya, s XIII - Osca, Aragó, 1269) Prelat. Es distingí com a teòleg i predicador. El 1252 fou nomenat bisbe d'Osca, on construí el convent de frares predicadors (1254). El 1258 el papa Alexandre IV li encarregà d'arbitrar la qüestió del matrimoni del comte Àlvar d'Urgell, que havia abandonat la seva primera muller, Constança de Montcada, sense consumar el matrimoni, i s'havia unit amb Cecília de Foix. El bisbe Solà sentencià a favor de la primera unió i declarà il·legítim el segon matrimoni. Celebrà un sínode i regí amb encert la diòcesi. 12 CATALUNYA - HISTÒRIA Solà, el (Biosca, Segarra) Antiga parròquia (Santa Maria) i santuari (la Mare de Déu del Solà), aturonada a 644 m alt dins el terme de Lloberola, al nord-est d'aquest poble. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà, Emili Veure> Suñé i Molist, Lluís. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà, Jaume (Catalunya, s XIV – s XV) Arquitecte gòtic. Ajudant de mestre d'Arnau Bargués, amb el qual treballà durant bastants anys a les obres de la seu de Barcelona. En fou mestre major del 1407 al 1412. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà, Manuel (Catalunya, s. XIX) Naturalista. Publicà l'estudi Montserrate subterráneo: sus cuevas y sus galerías; sus grutas; sus cavernas; sus maravillas. L'obra és interessant pel que té d'atenció primerenca als aspectes espeleològics. 16 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Solà, Narcís (Perpinyà, s XV – s XVI) Metge i cirurgià reial. Traduí al català la Cirurgia de Pere Argelata. La versió fou editada a Perpinyà el 1503. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà, Ramon (Girona, s XV) Pintor. Documentat a partir del 1424, que policromà la imatge de Sant Carlemany i la Mare de Déu amb el Nen de la primera clau de volta de la nau de la seu gironina. Hom l’ha identificat amb l’anònim Mestre de Girona, autor de l'Anunciació del Museu Diocesà (catedral de Girona), l’estil de la qual, afí al de Jaume Huguet, permet de conjecturar un aprenentatge o una col·laboració de Solà amb el mestre vallenc. El 1456 contractà el retaule de Sant Cugat i Sant Jaume per a l’església parroquial de Fornells -avui perdut-, la decoració del qual havia d’ésser semblant a la d’un altre retaule dedicat a Santa Caterina, també desaparegut. Fou el pare de Ramon Solà (II). 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - HISTÒRIA Solà de Sant Esteve, el (Santa Maria d'Oló, Bages) Antiga masia de la parròquia de Sant Joan d'Oló, a l'extrem meridional del terme. És coneguda des del 1270; la capella de Sant Esteve fou construïda el 1682, dalt un turonet proper al mas. No té culte. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà i Abadal, Josep (Manresa, Bages, 1823 – 1887) Metge. Excercí a Manresa com a metge militar. Dirigí el Col·legi de Sant Ignasi. Soci d’acadèmies científiques de Roma, Madrid i Mallorca, ocupà càrrecs municipals i intervingué en la fundació d’entitats religioses, culturals i benèfiques. Escriví El médico improvisado en tiempo de cólera epidémico (1854) i una monografia del santuari de la Guia, de Manresa. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà i Amat, Bonaventura (Catalunya, s XIX - les Escaldes, Andorra, 1857) Navilier. Fou home d'iniciatives importants en el seu ram. Fundà el "Lloyd Català", entitat dedicada a les assegurances marítimes. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà i Andreu, Josep Víctor (Barcelona, 1878 – 1960) Pintor. Nebot del doctor Salvador Andreu. Fou deixeble de Francesc Miralles i de Pere Borrell i del Caso. Integrant del grup d’El Rovell de l’Ou, col·laborà a la revista manuscrita "Il Tiberio". El 1896 i el 1898 participà a les exposicions de belles arts barcelonines, pero no es dedicà de ple a la pintura fins els anys 1930. Participà, dins el Saló de Montjuïc, a les exposicions de primavera (1933-36). A la postguerra féu diverses exposicions individuals al Faianç Català i a les galeries Argos i Franquesa. Es dedicà al paisatge i a la figura. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
"¿Què són una persona i una comunitat sense un Estat seu de debò, un estat que no maldi secularment i incessantment per eliminar-te o sotmetre't sinó que et defensi a ultrança?" (Joan Solà i Cortassa, 7/mai/2009) 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà i Dachs, Lluís (Barcelona, 17/gen/1932 - ) Escriptor. Especialitzat en antologies de la premsa catalana: El Bé Negre i Cu-cut! (1967), En Patufet i Papitu (1968), L'Esquella de la Torratxa (1970), Xut!' 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà i de Guardiola, Josep (Catalunya, s XVII – s XVIII) Jurista. Fou assessor de les Corts Catalanes. A les de 1702 fou designat per a compilar les constitucions proclamades a les de 1599. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà i de Morales, Josep de (Olot, Garrotxa, 1835 – 1905) Carlí. Primer membre de la família Solà-Morales. Formà part de la guàrdia personal d'Alfons-Carles de Borbó i fou vice-president de la diputació carlina a Barcelona. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà de Sant Esteve i d'Oriola, Francesc de (Sant Joan d'Oló, Bages, 1671 – Catalunya, s XVIII) Cavaller. El 1705 fou un dels primers que reconegueren per rei Carles d'Àustria, tan bon punt aquest desembarcà a Catalunya. L'any següent, durant el frustrat setge de Barcelona per Felip V, pressionava la línia enemiga des de l'exterior, per la banda de Sant Cugat del Vallès. Després prengué part en l'ofensiva per alliberar Aragó. Participà, entre d'altres accions, a la batalla del coll de Lechago, prop de Calamocha, on es féu remarcar pel gran coratge demostrat en l'ocupació d'un turó. Fou Diputat Militar de la Generalitat del 27/jul/1710 a la mateixa data del 1713. En cessar el seu mandat restà a Barcelona durant el setge borbònic. El 20/jul/1714 fou nomenat membre de la comissió especial facultada per a arbitrar mitjans d'emergència davant la situació crítica de Barcelona. L'11/set/1714 se sumà al gran contraatac dirigit per Rafael Casanova. Més tard combaté a la barricada del Pla de Palau i a la tarda era amb la junta de govern reunida a les voltes de Sant Antoni, poc abans de la capitulació, després de la qual li foren confiscats els béns. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà i Escofet, Josep (Badalona, Barcelonès, 1891 – 1914) Metge i escriptor. Germà de Ferran i de Lluís. Fundà l'Acadèmia Científica i Literària del Cercle Catòlic de Badalona. Després de la seva prematura mort, els seus poemes i les seves proses foren recollits al volum pòstum titulat Roses blanques. L'obra poètica fou també reunida en un llibre de la col·lecció "Lectura Popular". 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà i Escofet, Lluís (Badalona, Barcelonès, 1900 – Barcelona, 1961) Sociòleg i economista. Germà de Ferran M. i de Josep. Fou sotsdirector general, durant vint-i-cinc anys, de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis. Tingué una activitat intensa com a publicista i és autor de diversos opuscles. Els seus treballs tracten de preferència sobre diversos aspectes de la previsió social. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà i Farrell, Maties (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 1884 – Barcelona, 1973) Religiós caputxí i bisbe titular de Colofó. Entrà als caputxins de Barcelona el 1898 i se n’anà tot just ordenat a les missions de Nicaragua, on fou vicari apostòlic de Bluefields. El 1931 fou consagrat bisbe titular de Colofó (diòcesi de l’Àsia Menor, de la metròpolis d’Efes). Havent retornat a Catalunya, residí darrerament a Barcelona, on esdevingué popular per la seva participació en múltiples actes de la vida ciutadana. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà i Gené, Lleó (Manresa, Bages, 1886 - Capellades, Anoia, 1937) Escultor i pintor. Format a l'Escola de Llotja, amplià estudis a París, on abandonà l'escultura per dedicar-se exclussivament a la pintura; es relacionà amb els cercles avantguardistes. Participà en nombrosos certàmens col·lectius i obtingué medalla d'or a l'Exposició Internacional del 1911. Abans de morir residí uns quants anys a l'Argentina. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà i Llerinós, Francesc (Sant Pere de Torelló, Osona, 1814 - Vic, Osona, 1870) Pintor. Es formà amb Sebastià Gallès i Pujal. Excel·lí en el retrat i temes religiosos i també en la decoració de murs d'esglésies i de cases senyorials a Vic i comarca. Fou professor de l'Escola de Dibuix de Vic (1864) i tot seguit director, fins a la seva mort. És autor de centenars d'obres, la majoria conegudes, a vegades ajudat per Sebastià Puigdollers. Pintà quaranta-nous retrats per a l'episcopologi de Lleida, alguns dels de Vic, els quatre Doctors de l'Església per a Sant Just de Vic, part de la decoració de la casa Parrella, el cambril de l'església de la Pietat, etc. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà i Mestre, Joan Maria (Igualada, Anoia, 1853 – Barcelona, 1926 ?) Jesuïta i publicista. Sobresortí com a orador sagrat. És autor d'un Cancionero Eucarístico Español en tres volums, d'uns Estudios de elocuencia en sis volums, i d'altres escrits de caràcter religiós. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà i Moreta, Fortià (Torelló, Osona, 1876 – Barcelona, 1948) Sacerdot, literat i historiador. Es formà al seminari de Vic, on s'ordenà de sacerdot el 1901, i completà els estudis de teologia a Tarragona, amb la llicenciatura (1903). Destinat de vicari a Navarcles (1905), inicià les tasques d'investigació històrica, que continuà a Moià, a Centelles i com a beneficiat al Carme de Barcelona, on passà el 1921 i on residí fins a la seva mort. De la seva extensa producció, de més de cinquanta obres, es destaquen les monografies de 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà i Pairó, Joan (Llanars, Ripollès, 1933 - ) Veterinari. S'establí a Vic (1960) on fundà una oficina d’assessorament als ramaders. Als anys 1960 impulsà la creació d’agrupacions ramaderes per a la cria intensiva de porcí i boví a Osona i el Berguedà. Cap de la secció de Producció Animal de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya (1980-88), dirigí explotacions ramaderes. Publicà la primera descripció clínica de la grip porcina i col·laborà en la primera diagnosi (1982); és autor de nombrosos treballs sobre producció i patologia porcines. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà i Seriol, Baldomer (Badalona, Barcelonès, 7/feb/1855 – 25/des/1922) Escriptor. Era metge i doctor en ciències exactes. Presidí el Cercle Catòlic de Badalona. Fundà el 1918 el semanari "Albada", que dirigí. Tingué una gran activitat en la promoció d'iniciatives culturals i cíviques en general. Pronuncià nombroses conferències. Les seves poesies figuren el volum pòstum Llum ideal. Badalona ha dedicat a la seva memòria el nom d'un carrer i una làpida a la casa on nasqué. Fills seus són els germans Ferran M., Josep i Lluís Solà i Escofet. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà i Solé, Josep Maria (Igualada, Anoia, 1924 - Barcelona, 3/des/2003) Semitista. Estudià a la Universitat de Barcelona i amplià estudis a París i a Heidelberg, on visqué alguns anys. Fou lector a la Universitat de Tübingen i professor a la Universitat Catòlica de Washington. Especialista d’epigrafia semítica antiga (sud-aràbic, fenici), estudià inscripcions feniciopúniques del sud de la península Ibèrica i d’Eivissa. Publicà també alguns articles sobre els arabismes en català i castellà. L’any 2000 rebé la Creu de Sant Jordi. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà i Vidal, Andreu (Ripollet, Vallès Occidental, 1864 – 1907) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a l'Especial de Pintura de Madrid. Tingué terceres medalles a Barcelona (1888) i Madrid (1895). Conreà el paisatge i la pintura de gènere. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà i Xancó, Alfons Maria (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1861 – Barcelona, 1882) Escriptor i advocat. Estrenà el drama La creu trencada (publicat el 1884), de to romàntic. És autor del llibret d'òpera La terra roja i diversos poemes, de composicions musicals. Fou crític musical de "La Crónica de Cataluña". 44 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Solà i Yuste, Maria Jesús de (Osca, Aragó, 1922 - ) Pintora. Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1942-48). Participà en diversos Salons d’Octubre barcelonins. Exposà particularment a Barcelona (1949 i 1952), Madrid (1953) i Nova York (1956). Membre del Cercle Maillol, fou sòcia fundadora 45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Solades (Vila-real, Plana Baixa) Partida, al sud-est de la ciutat. 46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Solaig, el (Betxí, Plana Baixa) Turó (325 m alt), al sud de la vila, vora el límit amb el terme d'Artana. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sol-aire (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Urbanització residencial, al vessant nord de la serra de Collserola, entre el coll del Pedregal (a la carretera de Barcelona a Sant Cugat) i el torrent de les Monelles. 48 CATALUNYA - HISTÒRIA Solamal (la Vall de Bianya, Garrotxa) Antic nom de la parròquia de Sant Martí de Bianya. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà-Morales (Olot, Garrotxa, 1828 - ) Família. Formada pel matrimoni de la pubilla de can Solà, de Batet de la Serra (Garrotxa), amb Jacint Morales i Bonofant. Els membres d'aquesta família foren capdavanters del moviment carlí a Olot, començant per Josep de Solà i de Morales. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solà-Morales, can (Olot, Garrotxa) Casa, situada al Firal de la ciutat, de la família Solà-Morales. Guarda mostres interessants de decoració d'interiors dels s XVIII i XIX, com l'oratori i el seu retaule, del 1789, la cambra de respecte i la galeria d'accés a l'oratori (del començament del s XIX). La façana fou restaurada entre 1912-16 per Lluís Domènech i Montaner amb la col·laboració de l'escultor Eusebi Arnau, i és una mostra important de l'art modernista a Olot. Ha estat declarada d'interés històrico-artístic. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà-Morales i de Rosselló, Josep Maria de (Olot, Garrotxa, 1905 - 1996) Advocat i historiador. Especialista en iconografia, genealogia i heràldica, fou membre de nombroses entitats culturals de Catalunya, Europa i Amèrica. És autor de Le schéma généalogique circulaire (1958), Vicenç Falcó, escultor banyolí del barroc (1964), La création de noblesse patricienne par certains conseils municipaux de Catalogne (1968), La immigració francesa a Olot, els segles XVI-XVII (1970), Miscel·lània històrica d’Olot i comarca (1980) i Guillem Oliver, secretari de Pere el Cerimoniós, oriünd de Camprodon (1984). 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà-Morales i de Rosselló, Manuel de (Olot, Garrotxa, 1910 - Barcelona, 2003) Arquitecte. Germà de Josep Maria i de Francesc Xavier, i pare de Manuel i d'Ignasi Solà-Morales i Rubió. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solà-Morales i Mir, Joaquim de (Olot, Garrotxa, 1865 – Barcelona, 1961) Polític. Diputat de la Mancomunitat. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Solà-Morales i Rubió, Manuel de (Vitòria, País Basc, 8/gen/1939 - Barcelona, 26/feb/2012) Arquitecte. Fill de Manuel de Solà-Morales i de Rosselló, i germà d'Ignasi. 57 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Solana, jaciment de la (la Vall d'Ebo, Marina Alta) Jaciment paleontològic del Cretaci superior, situat a la Solana, entre el Campanià i el Maastrichtià, comprès entre els 84 i 66,5 milions d’anys. Presenta una extraordinària riquesa en restes fòssils vegetals i invertebrats: gastròpodes, ostracodes i bivalves; i també restes de vertebrats: peixos, fragments d’ossos de queloni, petits amfibis, cocodrils i dinosaures hadrosaures. El conjunt de restes fòssils i la sedimentologia suggereixen un ambient lacustre. Diferents localitats d’Europa occidental proporcionaren restes d’hadrosaures. Fins ara, alguns d’aquests espècimens havien estat assignats a tres gèneres diferents: Telmatosaurus, Orthomerus i Pararhabdodon. Les restes de dinosaure de la Solana són similars a les trobades a Tricouté (França). 58 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Solana, la (la Vall d'Ebo, Marina Alta) Despoblat. Antic lloc de moriscs, el 1563 tenia 9 focs. Important jaciment paleontòlogic de la Solana. 59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Solana de l'Alguenya, la (l'Alguenya, Vinalopó Mitjà) Caseria (o la Solaneta), a l'oest del terme, al límit amb el de Pinós i al límit occidental del País Valencià. Té una capella dedicada al Sagrat Cor. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solanell (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Poble (2.009 m alt), de l'antic municipi d'Aravell, antigament del de la Vall de Castellbó, al nord de la vila de Castellbó, sota l'església parroquial, al vessant meridional del pic de Solanell, un dels cims de la serra que separa les valls de Castellbó i de la Ribalera. El lloc és esmentat el 839. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solanell i de Montellà, Antoni de (Ripoll ?, Ripollès, v 1670 - Catalunya ?, 1726) Eclesiàstic i monjo benedictí. Fou prior d'Àger, visitador de l'orde i abat de Sant Pere de Galligants. Diputat eclesiàstic de la Generalitat durant el trienni 1710-13, aquest darrer any assistí a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V i procurà que el braç eclesiàstic restés al marge d'aquella decissió. Al cap de pocs dies cessà reglamentàriament el seu mandat. Se n'anà de Barcelona, i evità així de viure-hi el setge borbònic. Fou nomenat abat de Sant Cugat del Vallès, malgrat la seva timidesa política, no volgué col·laborar amb els borbònics, i fou desterrat el 1715. És autor de l'obra La apología sobre el orígen, fundación y fundador del imperial monasterio de San Cucufate i d'altres escrits. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solanelles (els Prats de Rei, Anoia) Poble i antic terme, fusionat el 1788 al municipi. És centrat, al sector nord del terme, a 765 m alt, per l'església de Sant Gil, existent ja el 1139 i que fou sufragània de Sant Pere Sallavinera, entre els s XV i XIX, i després dels Prats de Rei. El seu domini pertanyia a l'abadessa de Valldaura (Berguedà), i el 1320 el rei Joan I vengué la seva jurisdicció al baró de Segur. Entre el 1788 i el 64 CATALUNYA - HISTÒRIA Solanelles (Vilanova de Meià, Noguera) Antiga quadra, dins l'antic terme de Santa Maria de Meià. 65 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Solaner (Tamarit de Llitera, Llitera) Despoblat. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solanes (Lladurs, Solsonès) Masia i església, dins la parròquia de Montpolt. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solanes, Francesc (Barcelona ?, s XVII – Viena ?, Àustria, s XVIII) Jurisconsult i escriptor. Fou oïdor reial de l'Audiència de Barcelona i catedràtic de la universitat. És autor de les obres Duelos de amor (1694), El emperador político o política de emperadores (1700) i Vida del emperador Ulpino Trajano (1700). Tingué per deixeble Finestres. Arran de la guerra de Successió fou partidari de Carles d'Àustria. El serví durant molts anys a Viena, on fou membre del Consell de Santa Clara i ocupà encara d'altres càrrecs a l'administració imperial. En 1730 publicà les seves Selectae juris dissertationes circa edicta Praetorum. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solanes, Francesc (Catalunya, s XVIII – Barcelona, s XIX) Pintor. Fou deixeble i ajudant de Pere Pau Muntanya. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solanes, mas de les (la Llacuna, Anoia) Masia, al sud del terme, al vessant meridional de la serra de les Solanes (914 m alt), que separa les valls de la Llacuna i del riu de Foix (terme de Pontons, a l'Alt Penedès). 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solanes, puig de (Caldes de Montbui / Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental) Cim (708 m alt) de la Serralada Pre-litoral, termenal dels dos municipis, contrafort nord del Montmajor, del qual massís és separat pels curs de la riera de Caldes, que forma ací l'estret de les Elies. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solanes, Tomàs (Catalunya, s XVIII – Barcelona, 1809) Pintor i gravador. Es formà a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid per la Junta de Comerç (1781). De retorn a Barcelona (1786), fou professor de l'Escola de Nobles Arts i esdevingué acadèmic de San Fernando de Madrid. Intervingué en la decoració de diferents edificis barcelonins, entre els quals l'antiga Duana (actual govern civil), el Palau Reial i la Llotja. Va projectar l'obelisc erigit a la Rambla per tal de commemorar la visita de la família reial (1802). 72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Solaneta, la (l'Alguenya, Valls del Vinalopó) Veure> Solana de l'Alguenya, la. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solanic i Balius, Rafael (Barcelona, 1895 – 9/nov/1990) Escultor. Format professionalment amb l'escultor Monegal. Realitzà nombroses experiències en arts menors i atorgà a l'escultura un sentit complementari, decoratiu, de l'arquitectura. Amb una obra serena i clàssica, hereva del modernisme, participà en diverses exposicions i guanyà la primera medalla a l'exposició de les Arts Decoratives de Madrid (1949). Té excel·lents relleus ceràmics, com els de l'altar major de l'església parroquial de Santa Eulàlia de l'Hospitalet del Llobregat. És l'autor de la llàntia de la Flama de la Llengua Catalana, a Montserrat. 74 CATALUNYA - HISTÒRIA Solanllong (Gombrèn, Ripollès) Antiga masia de la parròquia de Sant Martí del Puigbò. Els seus propietaris, els cavallers Solanllong, depenien dels senyors del castell de Mataplana, però a la vegada eren amos de la veïna quadra de Grats. El 1376 Berenguera de Solanllong vengué la cavalleria de Solanllong a l’abat de 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solano i Rodríguez, Susanna (Barcelona, 1946 - ) Escultora. Estudià a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, de la qual fou professora. Inicialment utilitzà el llautó, la fusta o la lona i realitzà obres pròximes al minimal art. Després emprà planxes de metall soldades per a construir simulacres d'objectes o de coses, en els quals introdueix, sovint, contrasts o "sorpreses" aprofitant el joc del ple/buit o bé del còncau/convex. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solans (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Llogaret, dins l'antic terme de Guils de Cantó. És situat a l'esquerra del riu de Solans, afluent, per la dreta, del riu de Guils, que neix al vessant meridional del coll del Cantó. Aigua amunt del nucli hi ha l'església de Sant Miquel. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solati, bordes de (Sort, Pallars Sobirà) Grup de bordes de l'antic mun. d'Enviny, al vessant oriental del coll de Solati, a la capçalera del barranc de la Bastida, dins el terme d'Olp. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Solbes, Rafael (València, 1940 - 10/nov/1981) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de València. El 1958 obtingué el segon premi del Concurs d'Art Universitari a València. Ha estat il·lustrador i escenògraf. Obtingué primera medalla a Alacant el 1965, amb Valdés. En companyia d'aquest i de Toledo fundà el grup de l'"Estampa Popular", que preconitzà un moviment molt interessant per fer arrelar la realitat artística a la 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solcina (Tarragonès) Veure> Vila-seca de Solcina. 83 CATALUNYA - HISTÒRIA Sol-del-riu, torre del (la Sènia, Montsià) Antiga torre de defensa, a la costa, a la dreta de la desembocadura del riu de la Sénia, límit septentrional del País Valencià. 84 ANDORRA - GEOGRAFIA Soldeu (Canillo, Andorra) Poble (1.825 m alt), situat a la dreta de la Valira d'Encamp, a la confluència amb la vall d'Incles. Centre important d'esports d'hivern, des del 1963; actualment disposa, juntament amb la nova estació de Tarter (1981), de tres teleselles i catorze telesquís. A la població s'han construït blocs d'apartaments, hotels i un barri nou, situat a poca distància del poble, a l'indret on comença el telesella que puja a les pistes que s'inicien al pla dels Espiolets. És el nucli habitat més alt d'Andorra, i un dels més alts 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Soldevila (Tortosa, Baix Ebre) Caseria, torre i molí, a l'esquerra de l'Ebre, 1,5 km al nord-oest de Camp-redó. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Soldevila, colònia (Balsareny, Bages) Veure> Sant Esteve de Balsareny. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soldevila, Joan (Catalunya, s XVI – Barcelona, s XVII) Fuster artístic. Del 1598 al 1610 treballà en obres de decoració a l'enteixinat, les portes i les finestres del palau de la Generalitat. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soldevila i Boixader, Carles Maria (Barcelona, 1868 – 1917) Advocat i polític. Era notari. Fou secretari del seu Col·legi Professional. Destacà dins el Partit Nacionalista Republicà. Fou president de l'Acadèmia de Dret i vice-president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Sobresortí com a publicista i autor de bons treballs professionals. Entre aquests destaca una memòria sobre la lletra de canvi i la seva 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soldevila i Feliu, Artur (Figueres, Alt Empordà, 1928 - Girona, 11/abr/2015) Veterinari. S'ha especialitzat, als EUA i diversos països d'Europa, en programes de producció ramadera, que ha aplicat a la província de Girona. Ha impulsat la intensificació dels serveis d'inseminació artificial i, en general, del foment del boví de llet, que ha assolit un alt nivell de millora genètica i de productivitat. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soldevila i Trepat, Ramon (Barcelona, 1828 – 1873) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid. El 1858 fou nomenat professor de l'Escola d'Art de València; després anà a Madrid. Sobresortí de primer en la pintura religiosa, però després preferí el retrat i la figura. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solduga (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Masia i antic poble, fins al 1969 del terme de Baén. El s XIX formava part, amb Espluga de Cuberes, del municipi d'Espluga i Solduga. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solduga (Llimiana, Pallars Jussà) Veure> Mas de Solduga, el.
Anar a: [ Sol ] [ Solà i A ] [ Solà i S ] [ Solan ] [ Solano ] [ Sold ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Sol i Ortega, Joan
Sol i Padrís, Josep
Solà i Cortassa, Joan
Solà-Morales i Rubió, Ignasi de
Solano i Alonso, Wilebald (Burgos, Castella, 7/jul/1916 - 
Solans i Huguet, Joan Antoni
Solbes i Mira, Pere
Soldevila i Barbosa, Alfons
Soldevila i Vall, Eulàlia
Soldevila i Zubiburu, Carles
Soldevila i Zubiburu, Ferran