|
|
|
Anar a: [ Llur ] [ Lo ] [ Lop ] [ Lopez i C ] [ Lopez i G ] [ Lopez i R ] Pressa!. Mai no tinc pressa, no tinc temps. (Igor Stravinsky) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llurba i Tost, Rossend (el Vilosell, Garrigues, 30/nov/1887 – Barcelona, 21/mar/1954) Escriptor teatral i poeta. Autor de consum, publicà una vintena d'obres en català: Drama d'amor, Pasqua florida o les caramelles, La Costa Brava, etc. Escriví, amb èxit, versos de cuplets, a l'època daurada d'aquest gènere. 2 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Llúria Veure> Lloria. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lluriana (Sant Vicenç de Torelló, Osona) Masia, al peu del castell de Torelló. Donava nom a una part de l'antic terme de Torelló (1057) i a la parròquia de Sant Vicenç de Lluriana, a Torelló. El 1937 hom donà al municipi de Sant Vicenç de Torelló el nom de Lloriana de Ter. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llurri, serra de (Pallars Sobirà) Alineació muntanyosa de la vall de Cardós. Culmina al pic de Llurri (2.325 m alt) i separa les valls de Colatx i de Certascan; a la part baixa d'aquesta darrera hi ha la cabana i el pletiu de Llurri. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llussà i Casanoves, Isidre Veure> Lluçà i Casanoves, Isidre. 7 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
8 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
9 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Llutxent, batalla de (Llutxent, Vall d'Albaida, jun/1276) Derrota de Jaume I enfront dels musulmans revoltats, els quals foren derrotats posteriorment per l'infant Pere. Aquesta batalla es relaciona amb el miracle dels corporals de Daroca: derrotats els cristians les hòsties consagrades que el rector aragonès de Sant Cristòfol de Daroca havia amagat, embolcallades en els corporals, els deixaren tacats de sang; el miracle ennaltí els ànims dels cristians, que tornaren a la batalla. 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Loaces, Ferran de (Oriola, Baix Segura, 1497 – València, 1568) Prelat. Fou bisbe d'Elna (1542), de Lleida (1543) i de Tortosa (1552). El 1560 fou nomenat arquebisbe de Tarragona. Sis anys després rebé el títol de patriarca d'Antioquia. El 1567 passà a ocupar l'arxidiòcesi de València. Fundà el col·legi de dominicans d'Oriola. És autor de diverses obres jurídiques i religioses, escrites en llatí. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lobatera, bosc de (Salardú, Vall d'Aran) Bosc de l'antic mun. d'Arties, al vessant septentrional del tuc de la Lobatera (2.154 m alt), que domina per l'esquerra la Garona. 12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Loberuela, La (Camporrobles, Plana d'Utiel) Llogaret, situat 6 km al nord-est de la vila. 13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Lobos Lobos (Sinarques, Plana d'Utiel) Caseria, situada uns 2 km al sud-est de la vila. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lochner, Michael (Alemanya, s XV – Barcelona, 1490) Escultor i tallista gòtic (o Miquel Lluch, o Loquer). Establert a Barcelona a partir del 1483. Se li atribueix el retaule de Tots Sants i el relleu del timpà de la porta de la Pietat, a la seu de Barcelona. Realitzà el retaule de Sant Pere de Premià de Dalt, malmès el 1936, i els pinacles de la carreuada alta del cor de la seu de Barcelona, que deixà inacabats; aquesta obra, com també el retaule de Sant Antoni de la confraria dels paraires del monestir de Sant Agustí, fou continuada per Joan Frederic de Cassel. El seu estil, d'una tècnica excel·lent, manifesta en les obres figuratives un caràcter dramàtic i expressionista. 16 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Locomotor, El (Barcelona, 15/abr/1849 - 29/des/1849) Diari en castellà. Els seus principals animadors foren Manuel Duran i Bas, Francesc de P. Forns, Estanislau Reynals i Rabassa, Ramon Suñol i Serancolí, Francesc Avià de Pinto i Joan Mañé i Flaquer, que deixaren conjuntament el diari al cap de tres mesos, quan estava a punt de fer-se'n càrrec una nova empresa, més conservadora. Representà un esforç periodístic del sector actiu de la burgesia catalana per comprendre les qüestions socials i ajudar al progrés de les indústries. 17 CATALUNYA - MÚSICA Locomotora Negra, la (Catalunya, 1971 - ) Grup de jazz de caràcter amateur. Format com a quintet i compost pels germans Ricard, Carles i Toni Gili, i Lluís i Cristòfor Trepat. La formació s'ha anat ampliant fins a convertir-se en una veritable orquestra. Amb un estil proper al swing i al jazz popular i ballable, ha participat en múltiples festivals, tant a Catalunya com per tot Europa, i ha acompanyat sovint grans estrelles del jazz, com Bill Coleman o Benny Waters. Entre els diversos àlbums que ha editat, sobresurten La Locomotora Negra (1983), Hey Mr Landlord (1983, amb Gene Mighty Flea Conners), Round Christmas (1992), el disc de celebració del 25è aniversari, 25 anys (1995) i Ellington Train (1999). 18 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
19 ALGUER - BIOGRAFIA Lofrasso, Antoni (l'Alguer, s XVI) Escriptor en castellà. Empresonat a Barcelona per motius desconeguts, quan sortí lliure hi residí. Va escriure: Los mil y doscientos consejos y avisos discretos (1571), que conté consells sobre diverses professions i feines, d'interès històric, i una descripció de la batalla de Lepant, en la qual potser prengué part, i la novel·la pastoral Diez libros de la Fortuna de Amor (1573), interessant sobretot per la descripció de l'illa de Sardenya i, també, de la vida de l'alta societat barcelonina, que ell conegué, obra que elogià Cervantes, amb una certa ironia, en el Quijote. 20 CATALUNYA - ART Logicofobista, Grup (Lleida, 1936 - 1939) Grup artístic d'avantguarda. Fou presentat per l'ADLAN al públic de Barcelona. Els seus components foren: A. Carbonell, L. Cristòfol, A. Ferrant, E. Francès, A. Gamboa-Rothwoss, J. Ismael, A.G. Lamolla, R. Marinel·lo, J. Massanet, M. Mallo, A. Planell, J. Sans, N. Sokalova i R. Varó. Volien unir l'estètica surrealista amb una mena d'espiritualisme. 87 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Loiola, Ignasi Veure> Ignasi de Loiola. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Loma y Hernández, José Antonio de la (Barcelona, 4/mar/1924 - 6/abr/2004) Director cinematogràfic i guionista. Fou estudis de magisteri i filosofia i lletres i dirigí el Teatro Español Universitario (TEU). Entre els seus films cal destacar Golpe de mano (1968), Razzia (1972), Perros callejeros (1977), Jugando con la muerte (1982), Yo, el Vaquilla (1985), Passió d'home (1988) i Lolita al desnudo (1991). 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Longlois, Joan Veure> Langlois, Joan. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lopes, Mateu (o Llopis) (País Valencià ?, s XVI - Palma de Mallorca, 1581) Pintor. Actiu a Mallorca. Es formà a València en el moment en què s'introduí el Renaixement. És autor del retaule major de l'obreria de l'església parroquial de Santa Eulàlia (1548) i de part del de Montuïri, el qual acabà el seu fill Mateu Lopes (II). El seu estil mostra una millor comprensió del Renaixement. 25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Lopes, Mateu (II) (Montuïri, Mallorca, 1549 - Mallorca, s XVI) Pintor. Fill de Mateu Lopes, del qual acabà el retaule major de l'església de Montuïri. Pintà una Anunciació (1590) per al convent de Santa Clara. 26 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Lopes de Ayerbe, Sanço (Galeriana, Aragó, s XIV – Saragossa, Aragó, 1357) Eclesiàstic. Besnét de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure. Fou mestre i conseller d'Alfons III el Benigne. Pere III l'envià d'ambaixador al papa Benet X d'Avinyó. Arquebisbe de Tarragona (1346-57), celebrà quatre concilis provincials (1349-51, 1354 i 1357), dels quals restà una relació global escrita. Hi donà normes sobre la dotació pels anys de la nativitat i pel numeral dels dies del mes, en comptes de l'antic sistema de les calendes. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA López, Jaume (Catalunya, 1616 – 1670) Religiós agustí. Ensenyà filosofia i teologia als convents de l'orde. Dintre d'aquest ocupà alguns càrrecs. Excel·lí com a predicador. En resten col·leccions de sermons i altres 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA López, Jeroni (Gandia, Safor, 1589 – 1658) Jesuïta. Recorregué en missió tot el país i molts punts d'Espanya. Assolí fama de gran predicador. És autor de diverses obres religioses. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA López, Joan (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1730 – Vic, Osona, 1798) Frare franciscà i filòleg. Deixà inèdita una relació de la seva estada a Palestina (1726-44) titulada Relació de la peregrinació a Jerusalem per un frare franciscà. També va escriure una gramàtica aràbiga i un vocabulari àrab-castellà. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA López, Joaquim Maria (Villena, Alt Vinalopó, 1798 – Madrid, 1855) Polític liberal progressista. Tinent de la milícia nacional (1822), s'exilià el 1823 a Montpeller. Diputat l'any 1834, fou encarregat de respondre al discurs de la corona i s'hi oposà en defensar els drets individuals i la independència del poder judicial. Ministre de Governació (1836), president de les corts espanyoles (1837) i alcalde de Madrid (1840), fou nomenat president del Govern després del derrocament d'Espartero (1843). 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA López, Llorenç (Alacant, 1680 – s XVIII) Jesuïta. Ensenyà a Manresa, Vic i València. Tingué fama de bon orador. Publicà glosses a una obra història i altres escrits. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA López, Manuel (Catalunya, s XIX – 1905) Cantant. Havia actuat amb èxit, com a baix còmic, en bon nombre d'obres líriques en català. 33 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA López i Batllori, Narcís (Barcelona, 1921 - 1980) Advocat i escriptor. Fill de Josep Maria López-Picó. Cap lletrat de la diputació barcelonina, s'especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes (1954) i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques (1961). 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA López i Benturas, Antoni (Barcelona, 1861 – 1931) Editor i llibreter. Fill d'Innocent López i Bernagossi i continuador de la Llibreria Espanyola. Donà empenta als setmanaris "La Campana de Gràcia" i "L'Esquella de la Torratxa", que amb ell arribaren a tenir una gran popularitat, encara que els últims anys de la seva vida els deixà decaure. Edità la majoria d'obres de Santiago Rusiñol i de Gabriel Alomar. Fundà la col·lecció 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA López i Bernagossi, Innocenci (Girona, 1829 – Barcelona, 1895) Editor i llibreter. Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquirí la Llibreria Espanyola, des d'on projectà setmanaris i col·leccions populars, que tingueren una gran irradiació. Edità els Singlots poètics de Pitarra, i obres d'Almirall, Robert, Roure, Llanas, etc. Fou el creador dels periòdics "El Cañón Rayado", "El Tiburón", "Lo Xanguet", "Un Tros de Paper", "Lo Noi de la Mare", "La Rambla" i altres, i assolí uns grans èxits amb "La Campana de Gràcia" i "L'Esquella de la Torratxa". D'idees republicanes, prengué part en la Revolució de Setembre, del 1868, i fou membre de la Junta Revolucionària de Barcelona; també fou nomenat (1873) director general de correus a l'illa de Cuba. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA López i Bor, Juan José Veure> López Ibor, Juan José. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA López i Bru, Claudi (Barcelona, 1853 – Madrid, 1925) Empresari i terratinent. Segon marquès de Comillas. Els seus interessos econòmics s'estenien a diverses empreses i bancs importants. Ajudà econòmicament institucions eclesiàstiques, finançà la guerra del 1898 i les guerres del Marroc. Durant la revolta del 1917 adquirí armament per enfrontar-se al moviment obrer. Protegí la Dictadura de Primo de Rivera. Hom intentà iniciar-ne el procés de beatificació el 1948. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA López i Campello, Josep Maria (Elx, Baix Vinalopó, 1861 - País Valencià, s XX) Metge. És autor de remarcables escrits de caràcter professional, referents en gran part a malalties gàstriques. 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA López i Català, Salvador (València, 1803 – 1896) Metge. Germà de Felip. Es destacà a València durant l'epidèmia de còlera de 1834. Distingit per la seva abnegació, refusà honors i condecoracions pel dolor que li produí la tràgica mort del seu germà. Fou un dels fundadors a València de l'Institut Mèdic i de l'Acadèmia de Medicina, on hi presentà diversos treballs remarcables. Pertanyia a d'altres corporacions doctes. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA López i Clarós, Pere (Barcelona, 1818 – Madrid, 1870) Jurista. Era catedràtic de l'Escola de Notaris de Madrid. Fou diputat a Corts. És autor de diverses obres de caràcter jurídic. 45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA López i Crespi, Miquel (sa Pobla, Mallorca Septentrional, 30/des/1946 - ) Escriptor. Resident durant molts anys a Palma de Mallorca, ha col·laborat en les pàgines literàries de "Diario de Mallorca" i "Última Hora". Ha conreat el teatre i, més assíduament la narrativa. Dins aquest gènere el preocupa la descripció de l'illa sotmesa al colonialisme turístic. L'interès pels recursos formals també és ben constant. Darrerament també ha escrit novel·la i poesia. Les seves obres han guanyat diversos premis. 47 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA López de Baylo, Martín (Saragossa, Aragó, s XVI – s XVII) Eclesiàstic. Fou doctor en ambdós drets. Fou secretari d'Antoni Agustí i Albanell, arquebisbe de Tarragona -sobre la biblioteca del qual publicà una Noticia 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA López i Enguídanos, Josep (València ?, 1760 – Madrid, 1812) Pintor i gravador. Format a l'Academia de San Fernando de Madrid, de la qual fou acadèmic de mèrit, i pintor de cambra del rei. És autor de dues Natures mortes, de les làmines de l'edició del Quixot del 1797 i de les il·lustracions per a diverses obres 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA López i Enguídanos, Tomàs (València ?, 1760/63 - 1812/14) Gravador. Deixeble de les acadèmies de San Fernando de Madrid i de Sant Carles de València, esdevingué acadèmic de mèrit de totes dues institucions i gravador de cambra del rei (1806). És autor de nombrosos retrats i paisatges de ciutats espanyoles (Godoy, Ferran VII, El Dos de Maig a Madrid, etc) i il·lustrà diversos llibres. 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA López Enguídanos i Ortiz, Josep (País Valencià, s XVIII – 1864) Poeta. Estudià dret a València. Fou jutge a Xàtiva i a Barcelona. Els seus versos destaquen pel seu classicisme i per la seva correcció. Traduí les Èglogues de Virgili. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA López Estrada, Francisco (Barcelona, 1918 - ) Historiador de la literatura castellana. Catedràtic de llengua i literatura castellana de la universitat de Sevilla. A més de diverses edicions crítiques (Viaje a Tamorlán, 1943; La Diana, 1948) i de molts articles sobre novel·la pastoral i bizantina, ha publicat Introducción a la literatura medieval española (1953), Métrica española del siglo XX (1969), Notas sobre la espiritualidad española de los siglos de oro (1972), Los libros de pastores en la literatura española (1974), Los "primitivos" de Manuel y Antonio Machado (1977) i Lírica medieval española (1977). 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA López i Fabra, Francesc (Barcelona, s XIX – 1891) Militar, geògraf i gravador. Assolí el grau de coronel per mèrits de guerra. Per encàrrec del Ministeri de la Guerra féu un mapa militar d'Europa. Fou director general de correus i president de l'Ateneu Barcelonès. Introduí a la Península la tècnica del fotogravat, amb la qual reproduí en 1871-73 la primera edició del Quixot. 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA López García, Simón (Nerpio, Múrcia, 1744 – València, 1831) Eclesiàstic. Fou nomenat bisbe d'Oriola (1815) i arquebisbe de València (1824-31), càrrec des del qual desenvolupà una intensa campanya contra els liberals. Creà la Junta de Fe en substitució del Tribunal del Sant Ofici, junta que féu l'última condemna a mort per motius religiosos de la història espanyola: la de Gaietà Ripoll, mestre de Russafa. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA López i Gorgé, Jacint (Alacant, 1925 - ) Escriptor i mestre. Visqué força temps a Melilla, on fou un dels impulsors de la revista "Manantial". És autor de llibres de poesia i de críitica, com: La soledad y el recuerdo (1951), Signo de amor (1954), Medio siglo de poesía amorosa en España. 1900-1950 (1959) i Poesía amorosa (1967). 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA López Ibor, Juan José (Sollana, Ribera Baixa, 22/abr/1906 - Madrid, 1991) Psiquiatre. Es llicencià en medicina a la Universitat de València. El 1932 obtingué la càtedra de medicina legal a Santiago de Compostela. Després d'exercir com a catedràtic de psiquiatria a Salamanca, passà a Madrid, on des del 1960 fou catedràtic d'aquesta especialitat. Fecund publicista, va escriure nombrosos articles sobre art, literatura, sexualitat i la seva relació amb la psiquiatria, on defensà posicions d'un moralisme purità. És autor de La angustia vital (1950), La agonía del psicoanálisis (1945) i El descubrimiento de la intimidad (1955). 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA López i Llausàs, Antoni (Barcelona, 1888 - Buenos Aires, Argentina, 1979) Editor. Fill d'Antoni López i Benturas. Féu estudis, inacabats, d'enginyeria i de dret. Format a la Llibreria Espanyola, s'independitzà des de molt jove del negoci del pare i l'any 1925 fundà la llibreria Catalònia i una impremta. Donà aires de 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA López i Miró, Sergi (Barcelona, 15/ago/1968 - ) Nedador. Va aconseguir la medalla olímpica de bronze a la final de 200 m braça dels Jocs Olímpics de Seul (1988). Posteriorment es convertí en el primer nedador espanyol en assolir el 1990 un record d'Europa (2' 12'' 24 en els 200 m braça). El 1991 va batre també el record d'Espanya dels 400 m estils. Fou medalla de bronze als campionats d'Europa de 1991. 62 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA López Montenegro, José (Aragó, s XIX – Amèrica, s XX) Dirigent obrer. Deixà la carrera militar en convertir-se a l'anarquisme. Després d'estar exiliat a París, tornà el 1881 i exercí com a mestre a Sabadell i a Sallent. A Sabadell dirigí "Los Desheredados" (1884-86), periòdic que assolí una gran difusió. Hom l'implicà 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA López Mozo, Jerónimo (Girona, 1942 - ) Dramaturg, narrador i assagista. El 1986 guanyà el premi Castilla-La Mancha per la seva obra D.J.. El 1987 estrenà Como reses, escrita el 1970 en col·laboració amb Luis Matilla. El 1992, a les envistes de la celebració del 5è centenari del descobriment d'Amèrica, publicà Yo, maldita india, una lúcida reflexió sobre l'arribada dels espanyols a aquell continent. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA López i Orellana, Antoni (País Valencià, s XVIII – s XIX) Escriptor. Fou poeta bilingüe. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA López Peláez, Antolín (Manzanal del Puerto, Castella, 1866 – Tarragona, 1918) Eclesiàstic. Arquebisbe de Tarragona (1913-18). Del 1907 al 1918 fou senador del regne. Col·laborador en diversos diaris, deixà, a més, gran quantitat d'obres sobre temes històrics, polítics, eclesiàstics, apologètics i científics. Fou membre de les acadèmies de la Llengua, de la Història, de les Ciències Morals i Polítiques, de les Belles Arts, de les Bones Lletres, etc. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA López i Pellicer, Francesc (València ?, 1756 - València, s XVIII) Escultor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles i fou deixeble de Francesc Bru. El 1781 es traslladà a Madrid, on obtingué diversos premis a l'Academia de San Fernando. El 1790 tornà a València, on fou nomenat acadèmic supernumerari (1798) i tinent director (1803) de l'Acadèmia de Sant Carles. Entre la seva producció destaquen els baixos relleus de Sant Pere i Sant Pau, per a les Escuelas Pías de San Fernando (Madrid), i els de Sant Carles Barromeu i Santa Teresa rebent la comunió (Museu Provincial de Saragossa). 68 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA López i Piquer, Bernat (València, 1801 – Madrid, 1874) Pintor. Germà de Lluís. Estudià a l'Academia de San Fernando, de la qual més tard fou acadèmic de mèrit. Són ben conegudes les seves obres, la majoria retrats al pastel: Fernando Varela, Els alabarders Díez i Touran, etc. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA López i Piquer, Lluís (València, 1802 - Madrid ?, 1865) Pintor. Fill de Vicent López i Portaña i germà de Bernat. Anà pensionat a Roma (1830-33) i, després, visqué molts anys a París. Conreà amb encert la pintura 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA López i Puigcerver, Joaquim (València, 1845 – 1905) Polític. Afiliat al partit democràtic, prengué part en la Revolució del 1868; fou diputat en diverses ocasions i ocupà la sotssecretaria de Finances (1873 i 1883). Va ingressar al partit liberal i figurà entre els elements lliurecanvistes. Fou nomenat ministre d'Hisenda (1886 i 1887) i després, successivament, de Governació (1893) i de Gràcia i Justìcia (1890, 1902 i 1905). 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA López i Puigcerver, Vicent (València, 1844 – 1911) Militar. Germà de Joaquim. Des del 1905 era general. El féu remarcar pels seus estudis topogràfics. Dirigí l'Instituto Geográfico y Estadístico de Madrid. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA
77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
78 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA López Sánchez, Juan (Bullas, Múrcia, 1900 – Madrid, 1972) Anarco-sindicalista. Resident a Barcelona, ingressà a la CNT (1910), de la qual fou secretari del comitè general (1930); un any més tard signà el manifest dels Trenta. Fou ministre de Comerç, amb Largo Caballero (1936-37). Dirigí "Acción", "Sindicalismo" (1933-35) i "Fragua Social" (1936-39). En acabar la guerra civil, s'exilià a Mèxic, d'on tornà per residir a València (1967). 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA López Sicilia, Joaquín (Cubel, Aragó, 1764 - València ?, 1835) Eclesiàstic. Estudià filosofia, teologia i cànons a la Universitat de València. Guanyà per oposició un curat i posteriorment la canongia magistral a la catedral de Terol. El 1832 s'encarregà de l'arquebisbat de València. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA López i Soler, Ramon (Manresa, Bages, 1806 – Madrid, 1836) Escriptor i periodista en castellà. Formà part de la Societat Filosòfica de Barcelona i fundà, amb Aribau, la revista "El Europeo" (1823), portadora de les idees romàntiques a Espanya. Sota l'absolutisme, emigrà a França a causa de les seves idees liberals. Conreà la novel·la històrica, dins la línia de Walter Scott, a Los bandos de Castilla o El Caballero del Cisne (1830), amb un pròleg en que manifestava les seves idees sobre la novel·la romàntica. Altres novel·les seves foren Kar-Osman (1832), El primogénito de Alburquerque (1833) i La catedral de Sevilla (1834). Cridat per l'editor A. Bergnes de las Casas, dirigí la revista "El vapor" (1833), la qual rebé d'aquest autor un fort esperit romàntic i constituí una base per a la Renaixença catalana. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA López Orriols i Frediani, Àlvar (Barcelona, 1858 – 1906) Advocat. Fou vicepresident de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Publicà algunes traduccions d'obres literàries i jurídiques. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA López-Amo i Marin, Àngel (Alacant, 1917 – Warfordsburg, EUA, 1956) Escriptor. Era catedràtic d'història del dret a la universitat de Santiago de Compostela. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Obres seves són les titulades Insignis nobilitas (1950), Estado medieval y antiguo régimen (1952), El poder político y la libertad. La monarquía de la reforma social (1952, reeditada el 1957), Sobre el estudio profundo de las revoluciones (1956) i Burguesía y estilo burgués (1956), així com unes Cartas académicas a un príncipe joven transcrites al diari barceloní "La Vanguardia" el 1956. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA López-Chávarri i Andújar, Eduard (València, 1931 - ) Crític musical de "Las Provincias". Fill d'Eduard López-Chavarri i Marco. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA López-Obrero Castañeira, Ángel (Còrdoba, Andalusia, 20/abr/1910 - 26/mar/1992) Pintor. Format a Còrdova i resident a Barcelona des del 1930. La seva pintura arrenca sovint de l'experiència divisionista. Fou un dels principals organitzadors dels Salons d'Octubre i es dedicà també a la pedagogia artística; ha tingut deixebles com J. Ponç i J. Hernández i Pijuan. Tornà a Còrdova el 1952. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lopis, Denís Pau (València, s XVI – 1626) Eclesiàstic. Estudià dret a Lleida i Salamanca. Havent restat vidu, es féu sacerdot. S'ordenà el 1588. Des del 1612 fou degà mitrat de Gandia. Escriví diverses obres de dret canònic, quasi totes en llatí. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Loquillo (Josep M. Sanz i Beltran) (Barcelona, 21/des/1960 - ) Cantant de rock. Debutà el 1979 amb el grup Los Rebeldes. A partir del 1982 formà el grup de rock Loquillo y los Trogloditas, que assolí l'èxit amb El ritmo del garaje (1982), A por ellos que son pocos y cobardes (1990) o Mientras respiramos (1993). En solitari, amb la col·laboració de G. Sopeña, ha musicat poemes de diversos actors a La vida por delante (1996) i Con elegancia (1998).
Anar a: [ Llur ] [ Lo ] [ Lop ] [ Lopez i C ] [ Lopez i G ] [ Lopez i R ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Llutxent
López i Ayats, Sergi
López de Ochoa i Portuondo, Eduard
López del Castillo i Rosique, Lluís
López i Garcia, Victòria dels Àngels
López i López, Antoni
López i Piñero, Josep Maria (Mula, Múrcia, 14/jun/1933 - 
López i Portaña, Vicent
López i Raimundo, Gregori
López i Rodó, Laureà
López-Chávarri i Marco, Eduard
López-Picó, Josep Maria